els espais familiars de petita infància:guia d'avaluació · 3. les fases de l’avaluaci ó...

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Benestar Social 10

Els Espais Familiarsde Petita Infància

Guia d’avaluació

Els Espais Familiars de Petita Infància

Guia d’avaluació

Col·lecció_Documents de treball

Sèrie_Benestar social, 10


Autors: Silvia Font-Mayolas, Montserrat Planes i Mª Eugènia Gras

© de l’edició: Diputació de BarcelonaDesembre de 2010

Producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de BarcelonaComposició: Anglofort, S.A.ISBN: 978-84-9803-420-2Dipòsit legal: BI. 2990-2010

5

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

2. Recull de les principals aportacions sobre temes d’avaluació resultants de les reunions de grup motor i plenàries dels professionals de la Xarxa d’Espais Familiars de Petita Infància l’any 2010 . . . . . . . . . . . 11

3. Les fases de l’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193.1. Avaluació de la planificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193.2. Avaluació de la qualitat i el procés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233.3. Avaluació dels resultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

4. L’avaluació dels resultats dels Espais Familiars de Petita Infància . . . . . 254.1. Avaluació de les habilitats i competències assolides per pares i mares . 254.2. Avaluació de les habilitats i competències assolides pels infants . . . . . . 264.3. Avaluació del benestar personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264.4. Avaluació del suport social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 274.5. Avaluació de l’autoestima i l’autoimatge de les mares i els pares . . . . . . 29

5. Selecció d’indicadors d’avaluació d’interès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 315.1. Indicadors d’interès per als usuaris del servei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 315.2. Indicadors d’interès per als professionals que deriven usuaris al servei . 325.3. Indicadors d’interès per a les institucions i entitats responsables

dels serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 325.4. Resum dels principals indicadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

6. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Participants de la Xarxa d’Espais Familiars de Petita Infància . . . . . . . . . . . . 39

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

Índex

6

Les maternitats i les paternitats es viuen cada vegada amb més desig, però també amb més incerteses entorn el procés de criança i educació. La maternitat i la paterni-tat requereixen un procés d’aprenentatge, especialment durant els primers anys de vida de l’infant, un període de canvis i una etapa fonamental pel desenvolupament posterior.

Des de l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, treballem per acom-panyar a les famílies en el procés de cura i educació dels fills i filles, des del reconei-xement de la diversitat d’estructures familiars, de projectes i de cicles de vida.

Amb aquesta finalitat, l’any 2005 vam impulsar, amb l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona, la pre-xarxa d’Espais Familiars de Petita Infància per tal de compartir recursos i generar reflexions i intercanvi d’experiències entre els professionals de cen-tres de petita infància dels municipis de la província de Barcelona. Espais que doten als pares i a les mares de coneixements, actituds i habilitats per atendre millor els infants durant els primers anys de vida. Per tant, contribueixen a empoderar i reforçar el nucli familiar com a primer àmbit de protecció afectiva i socialització dels nens i nenes.

Des dels Espais Familiars de Petita Infància s’està fent una bona feina d’acompanya-ment a les famílies des d’una vessant preventiva, comunitària i participativa. Avaluar aquesta tasca és imprescindible per a orientar i millorar les actuacions futures i per a dotar del necessari reconeixement social i qualitat a aquest recurs de suport a les famílies.

Per això, hem elaborat aquesta Guia d’avaluació dels Espais Familiars de Petita In-fància, amb la participació dels professionals dels ajuntaments que formen part de la Xarxa d’Espais Familiars de Petita Infància i de la Diputació de Barcelona, i amb la col·laboració del grup de recerca en psicologia de la salut de la Universitat de Girona. Esperem, doncs, que sigui una eina útil per a fer dels Espais Familiars de Petita In-fància una oportunitat de promoure el benestar dels infants, les famílies i les comu-nitats.

Montserrat Ballarín EspuñaPresidenta delegada de l’Àrea de Benestar

Social de la Diputació de Barcelona

Presentació

7


Els Espais Familiars de Petita Infància tenen el seu origen a França i als països nòrdics i van tenir els seus inicis a Catalunya fa aproximadament vint anys al Centre de Plani-ficació Familiar de Canyelles i a la Zona Franca de l’Ajuntament de Barcelona. Des de llavors el nombre d’Espais s’ha anat ampliant i, mercès al suport continuat de l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, l’any 2005 es va crear la Prexarxa d’Espais Familiars de Petita Infància (Diputació de Barcelona, 2006).

Els membres de la Prexarxa d’Espais Familiars de Petita Infància van dur a terme di-verses reunions de diàleg i treball grupal junt amb representants de la Diputació de Barcelona i amb el suport de la psicòloga Núria Vendrell, i el resultat en fou el Document marc dels Espais Familiars de Petita Infància (Diputació de Barcelona, 2006). Segons el Document marc, aquests serveis són espais grupals als quals assisteixen els infants de 0-3 anys acompanyats de l’adult amb el qual tenen el lligam emocional, que tenen la finalitat d’incidir en la millora de la qualitat de vida dels infants mitjançant la inter-venció de professionals experts. Las tasca d’aquests professionals potencia la segu-retat en les relacions vinculars mare-pare-fills, facilita trobar estratègies de relació i de superació de les dificultats i afavoreix l’intercanvi d’informacions.

Arran d’una segona tanda de reunions de diàleg i treball grupal dels participants, ara ja de la Xarxa de professionals d’Espais Familiars de Petita Infància juntament amb represen-tants de la Diputació de Barcelona i de nou amb la psicòloga Núria Vendrell, s’elaborà el document Aproximacions a l’organització, metodologia i estructura dels Espais Familiars de Petita Infància (Diputació de Barcelona, 2009). En aquest escrit, amb l’objectiu d’avan-çar en la definició d’un model de treball d’aquests serveis, es van definir les tipologies dels Espais (de Joc, Nadó, Familiar) i les funcions dels professionals (en relació amb l’espai, als infants i a les seves famílies, i a les mares i pares que acompanyen l’infant). Així mateix, es va consensuar la metodologia de treball a partir de la dinàmica de grups amb les famí-lies, l’estructura de funcionament d’una sessió diària (acollida, activitat, tertúlia i comiat), l’ús del joc com a eina metodològica fonamental i el paper clau del treball en equip i del treball en xarxa. Alhora es va descriure el procediment per a l’inici d’un Espai d’aquestes característiques (difusió, formació del grup, organització del servei i infraestructrura).

Dades corresponents a l’any 2010 indiquen que la xarxa està constituïda per 142 pro-fessionals de 53 ajuntaments, 20 professionals d’entitats d’infància i 7 tècnics de les àrees d’Educació i Benestar Social de la Diputació de Barcelona.

1. Introducció

Introducció 8

La Guia d’Avaluació dels Espais Familiars de Petita Infància

En el Document marc dels Espais Familiars de Petita Infància (Diputació de Barcelona, 2006) l’avaluació d’aquests serveis es va esbossar a partir d’indicadors com el grau de satisfacció dels usuaris, la fidelitat en l’assistència, la demanda creixent del servei, la coordinació amb la xarxa de serveis comunitaris de la comunitat i els canvis en la relació vincular mare/pare/fill/filla.

L’any 2009, des de l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, es va con-tactar amb el grup de recerca en Psicologia de la Salut de la Universitat de Girona en relació amb l’avaluació dels Espais Familiars de Petita Infància. Aquest grup disposa del reconeixement de Grup de Recerca Consolidat segons resolució de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya en la convo-catòria 2009-2013 (núm. d’expedient 2009 SGR 618). A més, els membres d’aquest grup tenen experiència prèvia de treball amb la Diputació de Barcelona, que es tradueix per exemple en l’elaboració dels Informes de l’Observatori de la Xarxa Local de Prevenció de les Drogodependències i en la publicació del llibre Programes Preventius de les Dro-godependències. Guia d’avaluació (Font-Mayolas, Gras i Planes, 2008).

L’encàrrec de la Diputació de Barcelona al grup de recerca en Psicologia de la Salut de la Universitat de Girona es va concretar per una part en la dinamització i assesso-rament tècnic d’una nova tanda de reunions de treball dels professionals de la Xarxa de professionals d’Espais Familiars de Petita Infància centrades en el tema de l’ava-luació. L’altra part de l’encàrrec va consistir en l’elaboració d’una guia d’avaluació d’aquests serveis que inclogués les aportacions recollides a les reunions, així com les indicacions tècniques que donessin resposta a les necessitats d’avaluació detectades.

La metodologia de treball va consistir en la combinació de reunions de grup motor i plenàries. En les reunions de grup motor participaren professionals dels Espais Fami-liars de Petita Infància de deu municipis, representants de l’Àrea de Benestar Social i de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona i tres investigadores del grup de recerca en Psicologia de la Salut de la Universitat de Girona. En les reunions plenàries es convidà a la totalitat de professionals de la Xarxa d’Espais Familiars de Petita In-fància. Les reunions s’iniciaven amb el plantejament d’algunes qüestions generals vinculades a l’avaluació per part de les tècniques del grup de recerca que servien per a recollir les aportacions dels diferents participants, així com per a conèixer les seves necessitats específiques quant a l’avaluació dels resultats obtinguts en els seus centres de treball. Després de cada trobada, les investigadores del grup de recerca redactaven una memòria amb els principals continguts treballats, que servia com a full de ruta per a les successives reunions. Val a dir que la participació dels professionals de la Xarxa d’Espais Familiars de Petita Infància ha estat entusiasta i que ha assolit elevats nivells de fidelitat, sobretot en les reunions de grup motor.

En aquesta guia d’avaluació, estan recollides tant les aportacions de l’equip d’asses-sorament tècnic com les dels membres de la xarxa, la major part dels quals són per-sones coneixedores de primera mà de la situació específica dels Espais Familiars de Petita Infància als seus municipis.

9

En aquest apartat es presenten els principals temes tractats a les reunions de grup motor i plenàries de la Xarxa de Professionals dels Espais Familiars de Petita Infància al llarg de l’any 2010 respecte a temes d’avaluació i recollits en les successives me-mòries elaborades per les investigadores del grup de recerca en Psicologia de la Salut de la Universitat de Girona.

Cal fer esment que des del primer moment, hi hagué consens en el fet que aquesta tercera fase de treball dels professionals dels Espais Familiars de Petita Infància, cen-trada en l’avaluació i impulsada des de l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, podia esdevenir clau per a disposar de dades que posessin en relleu el valor de la tasca que es realitza en aquests espais i el seu impacte en la societat. Al mateix temps es considerà que l’avaluació podia ser profitosa per autoreflexionar sobre el propi treball a l’Espai, formar-se amb més profunditat en el rol professional i compartir experiències i opinions dins l’equip de professionals.

L’estat de la qüestió quant a l’avaluació dels Espais Familiars de Petita Infància

Les trobades dels professionals de la Xarxa d’Espais Familiars de Petita Infància van tenir com a punt de partida l’anàlisi de l’estat de la qüestió quant a l’avaluació d’aquests espais. És a dir, es procedí a recollir exemples d’instruments d’avaluació d’aquests serveis que els membres de la xarxa van voler compartir. El resum de la informació com-pilada a partir de la revisió d’aquests instruments es presenta a la taula 1.

Així mateix, al llarg de les reunions els professionals d’aquesta xarxa van fer referència a altres elements d’avaluació, com ara les hores d’atenció a les famílies, el nombre de sessions per grup, el control de l’assistència i el nombre de reunions de coordinació. A més, alguns participants van esmentar l’ús d’enquestes inicials sobre expectatives, tests finals per detectar millores en els infants arribats en situació de risc i l’anàlisi de l’impacte d’aquests serveis en la societat (per exemple escola on es vinculen les fa-mílies, participació dels progenitors a les associacions de pares).

Pel que fa a la temporalitat de la recollida de dades, a la majoria d’Espais Familiars de Petita Infància es realitza una avaluació inicial mitjançant la Fitxa d’Entrada, que recull les raons per fer ús del servei i les preocupacions o neguits relacionats amb el rol de mare i pare, i que serveix per elaborar un pla específic de treball.

2. Recull de les principals aportacions sobre temes d’avaluació resultants de les reunions de grup motor i plenàries dels professionals de la Xarxa d’Espais Familiars de Petita Infància l’any 2010

Recull de les principals aportacions sobre temes d’avaluació resultants 10

Taula 1: Principals característiques de l’avaluació dels Espais Familiars de Petita Infància realitzada en els diferents centres en els últims anys

CARACTERÍSTIQUES DE L’AVALUACIÓ DELS ESPAIS FAMILIARS DE PETITA INFÀNCIA

Objecte d’avaluació Espais Familiars Espais del Nadó Espais de Joc Espais de Respir Projectes/tallers específics

Destinataris Progenitors/acompanyants habituals de l’infant Professionals dels mateixos serveis Professionals externs (ex.: metges d’atenció primària)

Temporalitat de les experiències Impressions/vivències recents sobre les quals es pregunta Experiència viscuda anys enrere (tan sols a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat)

Elements comuns d’avaluació Valoració global del servei Nivell de satisfacció Aspectes més valorats Aspectes a millorar Proposta d’activitats alternatives/addicionals

Elements freqüents d’avaluació Activitats de nadons i pares Relacions: – dels infants i progenitors amb altres famílies – dels progenitors amb altres progenitors – dels progenitors amb els professionals del centre. Funcions de l’espai (ex: compartir vivències) Atenció i suport rebuts per part dels professionals del

centre. Instal·lacions (ex.: mobiliari, neteja) Fonts de coneixença del servei. Raons per acudir al servei Horari, situació geogràfica i materials Recomanació a altres usuaris

Escales de mesura Sí/No Escales de 4-5 punts (especificant el significat de

cada valor) Escales de 0-10 (amb ancoratges o sense) Gradació (de més a menys important) Preguntes obertes (ex.: quins aspectes valoreu més

positivament)

Apartats dels informes Accions realitzades Població beneficiada Recursos humans Pressupost real gastat Elements a millorar


L’avaluació final es du a terme a través d’una Fitxa de Sortida/Final per valorar el pro-grés i en altres casos s’omple un full de valoració amb preguntes obertes o bé es re-alitza un diàleg on s’assaja un viatge sobre totes les sessions realitzades. L’avaluació continuada al llarg del curs pren diverses formes: 1. Informal en el dia a dia assajant d’anticipar-se a possibles problemes, 2. Espontània aprofitant el que expliquen les famílies a una família de nova arribada, 3. Programada mitjançant una fitxa diària de reflexió dels professionals sobre cada família que es repassa abans de la següent sessió, llibreta on la família cada dia anota les seves vivències, enquesta de mig curs, i entrevistes de seguiment amb els familiars (ex.: per saber com se sent el grup) i amb els professionals externs (ex.: del CAP i de l’EAP, per tal de conèixer què els expliquen les famílies sobre els espais). Alhora en alguns Espais es fa ús d’una avaluació exter-na, que apareix bàsicament en dues modalitats: un professional que no té contacte directe habitual amb les famílies recull informació de com valoren el servei, i una per-sona externa realitza supervisions mensuals a l’equip de professionals de l’Espai en les quals treballen un cas o una preocupació.

L’avaluació dels Espais Familiars de Petita Infància a partir dels seus objectius

En les diverses reunions es va posar de manifest la importància d’avaluar en fun- ció d’objectius previs i que aquests siguin realistes i estiguin definits operacional-ment. Els objectius dels Espais Familiars de Petita Infància es troben recollits al document-marc, tal com es detalla al quadre 1. En les trobades sobre avaluació es va partir d’aquest llistat d’objectius a fi de cercar-ne possibles indicadors d’ava-luació.

Es va treballar principalment el primer objectiu en considerar que per la seva amplitud abastava gran part dels altres. A fi de facilitar-ne l’avaluació es va proposar subdividir-lo en tres subobjectius i es van recollir alguns dels seus possibles indicadors d’avalua- ció, tal i com es presenta a la taula 2.

Al llarg de les trobades es féu palesa la necessitat de distingir entre els indicadors d’avaluació dels Espais Familiars de Petita Infància que puguin ser de major utilitat en funció del destinatari. És a dir, si bé la major part dels professionals dels Espais ela-boren amplis informes amb els resultats de l’avaluació, es posà de manifest l’interès de destriar quines dades poden ser més profitoses de destacar en funció de si l’infor-me va adreçat als usuaris del servei (presents i futurs), als professionals externs (que poden derivar casos als serveis o donar a conèixer els espais) i a les institucions i entitats responsables del servei (per les decisions legislatives i pressupostàries relacionades amb aquests serveis). En el darrer apartat d’aquesta guia es presenta una selecció de possibles indicadors d’avaluació d’interès en funció de cadascun d’aquests tipus de destinataris.


Quadre 1: Objectius dels Espais Familiars de Petita Infància

Objectius dels Espais Familiars de Petita Infància

1. Facilitar un espai acollidor de trobada per a les famílies, que fomenti intercanviar experiències de vida que els ajudin a «saber ser» i «saber fer» de mares i pares, i evitar l’aïllament i la solitud de les famílies amb nens i nenes petits.

2. Enfortir la confiança i la seguretat dels principals educadors dels infants, les seves mares i els seus pares, fent-los sentir competents.

3. Sensibilitzar la família sobre la responsabilització d’una maternitat i paternitat compromesa i compartida, que els permeti viure i gaudir amb tranquil·litat el desenvolupament de l’infant.

4. Atendre les necessitats singulars de cada infant i la seva família.

5. Donar suport als lligams emocionals entre els pares i les mares i els fills i les filles.

6. Detectar precoçment indicis de vulnerabilitat o risc en la família i/o en l’infant, per poder fer-los les indicacions necessàries i oferir-los els recursos adients.

7. Oferir-los informacions sobre temes d’interès pel que fa a la criança i l’educació del seu fill o filla, amb la finalitat que les mares i els pares puguin sentir-se més segurs a l’hora de prendre decisions.

8. Afavorir un observatori natural on les mares i els pares puguin veure, viure, compartir i interpretar, amb altres famílies, els avenços dels seus fills i filles.

9. Oferir al grup d’infants espais i activitats de joc i joguines per a la seva edat, que siguin estimuladors de les seves capacitats de relació, de descoberta i d’experimentació, conjuntament amb els seus pares i mares.

10. Possibilitar xarxes de relacions socials en la comunitat entre les famílies autòctones i les nouvingudes, per facilitar-los de conèixer-se, compartir, comunicar-se, conviure i ajudar-se, aprenent de les diferències i les cultures.

11. Saber integrar-se, com a servei valuós, en la xarxa comunitària del poble o la ciutat, per tal de donar-se a conèixer i aprofitar millor els recursos tant del servei cap a la comunitat com a l’inrevés.

12. Promoure’n la participació i coordinació en l’àmplia xarxa social, educativa i sanitària de la ciutat o poble.

Extret de: Diputació de Barcelona (2006)


Taula 2: Exemple d’anàlisi de l’Objectiu 1 en relació amb la seva avaluació

Objectiu 1 Indicadors d’avaluació

Subobjectiu 1.1.:Facilitar un espai agradable preparat amb intencionalitat educativa per acollir a infants i a adults

L’actitud dels professionals:– Reben i s’adrecen a l’infant i a l’adult de forma

personalitzada.– Estan disposats a rebre confidències.– Fomenten la coneixença i connexió entre les famílies.– Fan ús de l’escolta activa.– Fan ús d’una actitud empàtica i de disponibilitat vers les

famílies.– Reforcen competències en els pares i mares.– Reforcen sentiments de confiança en els pares i mares.– No donen consells ni receptes, només suggeriments.– No jutgen.– Condueixen el grup positivitzant el que fan les famílies.– Respecten les diferències.– Incentiven la comprensió de l’altre i l’ajuda mútua.– L’actitud de les famílies:– S’escolten.– S’ajuden.– Es respecten.– Es truquen o comuniquen per Internet.– Fan activitats conjuntes fora del servei.– L’espai físic:– Dimensions.– Infraestructura (per exemple a l’espai per a l’alletament

caldrà una cadira adequada per alletar o una catifa o un matalàs).

1.2. Fomentar i intercanviar experiències de vida que ajudin a les famílies a «saber ser» i «saber fer» de mares i pares

«Saber ser» (la mare o el pare se senten més connectats a les necessitats emocionals del seu nadó si són capaços de donar una resposta més ràpida i efectiva):– Observar si les mares miren més els seus fills als ulls.– Observar la forma en què les mares agafen els fills.«Saber fer» (la mare o el pare se senten més capaços quant a les funcions de cura i d’atenció, i d’educació).– Saber posar límits.

1.3. Fomentar la relació i l’ajuda de les famílies amb nens i nenes petits.

– Observar si les famílies conversen i s’expressen els seus neguits i les seves fites i assoliments.

– Observar si les famílies es deixen la roba dels nens grans per als nens petits, si es guarden els nens en cas de necessitat, si es truquen, i si es pregunten per temes personals.

– Observar si en les mares i pares es dóna una reducció o eliminació de pors, preocupacions, nerviosisme, ansietat i altres emocions pertorbadores.

– Observar si les mares i els pares estan contents, satisfets i feliços.

– Observar si els nens i nenes interactuen: juguen o conversen.


Les vies de difusió dels Espais Familiars de Petita Infància

Un dels temes clau en aquestes reunions de treball sobre avaluació va ser la ne-cessitat de planificar la difusió dels Espais Familiars de Petita Infància. És a dir, es va destacar la importància de vetllar per la difusió de l’existència i de la utilitat d’aquests serveis i es van recollir diverses vies de difusió, tal com es mostra al quadre 2.

Quant als professionals externs a tenir en compte en la difusió dels Espais Familiars de Petita Infància, a més dels metges pediatres i les llevadores, es va proposar dirigir-se igualment als professionals de l’escola-bressol als mestres d’Educació Infantil, als professionals dels Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAPS), als professionals de les Institucions Col·laboradores d’Integració Familiar (ICIFS), als professionals dels Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) i als mediadors o persones dels col·lectius immigrants sensibles a la integració i que poden tenir infants de 0 a 3 anys; sense oblidar determinades figures paraprofessionals com són les doules i els mediadors/res.

Així mateix es va posar de manifest la pertinença d’elaborar un Pla de Comunicació dels Espais Familiars de Petita Infància que possibiliti realitzar de forma sistemàtica les activitats esmentades al quadre 2, i es va apuntar la conveniència de que els professionals dels Espais siguin proactius i agafin la iniciativa en aquesta difusió. Cal tenir en compte que les famílies fan un ús del servei durant un temps màxim de 3 anys per cada fill, i que els representants polítics, així com els professionals sa-nitaris de la zona, poden canviar. En conseqüència convé planificar i regularitzar la difusió dels Espais.

Els efectes de cadascun dels elements del Pla de Comunicació poden ser avaluats. Per exemple, en el cas dels tríptics informatius, es pot preguntar als usuaris del Espais on els han trobat per conèixer el seu abast. Més exemples sobre l’avaluació de la difusió dels Espais Familiars de Petita Infància es poden trobar a l’apartat sobre Avaluació de la Planificació d’aquesta guia.


Quadre 2: Principals vies de difusió dels Espais Familiars de Petita Infància

Vies de difusió dels Espais Familiars de Petita Infància

1. Fullets informatius.2. Articles a la premsa (si pot ser amb fotografia).3. Participació dels professionals dels Espais o de les famílies usuàries en programes de

ràdio.4. Pàgines web dels Espais (fàcilment localitzables i actualitzades).5. Contacte freqüent amb els professionals externs que poden fer derivacions als serveis

(per exemple, pediatres, llevadores).6. Participació dels professionals dels serveis als grups de preparació pel part.7. Participar als actes del barri (per exemple, constar al programa de la festa oferint alguna

activitat per als infants).8. Aportar suggeriments a les decisions polítiques (per exemple, elements relacionats amb

la petita infància a tenir en compte en la creació d’un nou parc).9. Implicar a representants de les administracions a les activitats realitzades des dels

Espais.10. Xerrades informatives (amb possible ús de panells amb imatges de les activitats

realitzades als Espais).11. Invitacions a participar a una sessió als Espais.12. Jornades de portes obertes.13. Blogs (amb comentaris, fotografies).14. Participació de doules.

16

Una de les inquietuds dels professionals que presten serveis en els Espais Familiars de Petita Infància és saber si estan fent bé la seva tasca. A més, a les institucions i entitats que financen aquests serveis, i fins i tot a qualsevol ciutadà que contribueix amb els seus impostos que el servei es pugui finançar, els interessa saber que els diners s’han invertit profitosament. L’eina de què es disposa per poder valorar qual-sevol intervenció amb criteris d’eficàcia i eficiència és l’avaluació (Fernández Balles-teros, 1995).

L’avaluació de programes consta de tres fases o moments ben diferenciats (Font-Mayolas, et al., 2008): l’avaluació de la planificació, l’avaluació del procés i la qualitat, i l’avaluació dels resultats. En aquest apartat es fa una descripció de les característi-ques d’aquestes tres fases fent èmfasi en els dos primers moments. L’apartat 4 d’aquest document se centrarà íntegrament en el tercer moment.

3.1. Avaluació de la planificació

El primer moment de l’avaluació correspon a la planificació del servei, és a dir, al pro-jecte i disseny de les accions que es duran a terme properament. Aquesta avaluació s’hauria de realitzar abans d’implantar un nou Espai Familiar de Petita Infància, quan es fan modificacions en un Espai que ja estava funcionant o quan es planifiquen les accions que es realitzaran en iniciar-se un nou curs.

Les característiques específiques del servei determinen quins aspectes convé pla-nificar i posteriorment avaluar. A continuació es destaquen alguns dels més relle-vants referits als objectius, els destinataris, el calendari i els horaris, els espais, els materials i els professionals responsables del servei. Tot seguit es fa referència a com avaluar la difusió del servei, element clau per donar a conèixer l’existèn- cia i les característiques del servei que ofereixen els Espais Familiars de Petita Infància. Atès que quan es planifica una acció s’ha de decidir també com s’ava- luarà, l’apartat finalitza amb una referència a com avaluar la planificació de l’ava-luació.

Els objectius. La planificació i posterior avaluació dels objectius dels Espai Familiars de Petita Infància és una qüestió fonamental que en molts casos guiarà o condiciona-rà la planificació de molts altres aspectes.

3. Les fases de l’avaluació

Les fases de l’avaluació 17

Per avaluar la planificació dels objectius ens hem de formular preguntes com: Els ob-jectius són realistes? Els recursos existents són suficients per assolir-los? Són ade-quats? Estan definits operacionalment? (és a dir, s’ha de garantir que tots els profes-sionals entendran de la mateixa manera què es pretén aconseguir).

Els destinataris. Un aspecte clau en la planificació dels Espais Familiars de Petita Infància és el que es refereix als destinataris dels serveis. En l’avaluació de la planifi-cació cal preguntar-se si s’han concretat qüestions com:

L’edat dels usuaris del servei. Tot i que en principi la franja d’edat dels Espais Familiars de Petita Infància és de 0 a 3 anys, es poden organitzar sessions específiques per a diferents intervals d’edats. Per exemple: Fins a quina edat és aconsellable assistir a l’Espai Nadó? Es convenient fer grups diferents per a nens d’un any i de dos anys?

La diferenciació dels grups segons les seves característiques. Els espais oberts han de seguir la mateixa dinàmica que els espais tancats?

La capacitat màxima/mínima dels grups. Quants infants ha d’haver-hi com a mínim per formar un grup? Quin és el màxim d’infants en un grup?

El nombre màxim de grups. Quants grups es poden formar amb els recursos disponibles?

El nombre d’acompanyants màxim/mínim de l’infant. Poden assistir dos o més adults com a acompanyants de l’infant? Pot assistir més d’un nen amb un sol adult?

El calendari i els horaris. La planificació de la temporalitat és un altre aspecte que cal avaluar. Es tracta de conèixer si s’han tingut en compte qüestions específiques com:

La periodicitat de les sessions. Es faran sessions setmanals? Quinzenals?

La franja horària i la durada de les sessions. Les sessions seran d’una hora? D’una hora i mitja? A mig matí? A primera hora de la tarda? És aquest horari el més convenient per als participants, segons la seva disponibilitat? S’han programat grups a la tarda per als usuaris que no poden assistir al matí? (mares que treballen fora de casa, nens que assisteixen a l’Escola Bressol, etc.).

El nombre de sessions que es programen en un determinat període de temps. Quantes sessions al trimestre? Quantes al llarg del curs?

Els espais. En l’avaluació de la planificació dels espais cal considerar aspectes com:

La disponibilitat dels espais en els horaris programats. Hi ha solapament d’horaris? S’ha programat un marge de temps suficient entre sessió i sessió per poder preparar l’espai per a la nova sessió? Disposen els professionals d’un espai de trobada per intercanviar experiències sobre el desenvolupament de les sessions?

L’adequació de l’espai a les característiques del grup. L’espai és suficientment ampli per a la mida del grup? Té llocs apropiats on els infants puguin jugar? Hi ha un espai específic on es puguin canviar els bolquers?

El mobiliari és adequat i suficient per al grup. Hi ha una cadira d’alletament o altre mobiliari adequat per a aquesta funció en la sessió del grup de nadons? Hi ha mobi-liari adequat per als nens més grans (cadiretes, taules petites, etc.)?


Els materials. A més del mobiliari, sovint es requereix un material específic per al bon desenvolupament de les sessions i cal assegurar-se que s’ha planificat adequadament.

El material per als nens. Les joguines són adequades per a l’edat dels nens? Són apropiades per a les activitats que es realitzaran?

El material per als adults. Es disposa del material necessari per a les sessions? Hi ha una petita biblioteca on les mares i els pares puguin trobar informació sobre l’educació i la criança dels infants?

Els professionals. Els professionals que presten els seus serveis en els Espais Fami-liars de Petita Infància són un element clau en el bon funcionament de les sessions. Algunes de les qüestions a avaluar serien:

La formació dels professionals. Coneixen els professionals els objectius del servei? Disposen de la formació i dels recursos per intentar aconseguir-los? En cas negatiu, s’ha previst com es pot millorar la seva formació?

La disponibilitat dels professionals. Poden els professionals del servei atendre totes les sessions programades? S’ha previst algun mecanisme de substitució en cas de malalties i/o baixes laborals?

La coordinació dels professionals. S’han programat sessions periòdiques per planificar les sessions i/o per compartir experiències?

La difusió del servei. Tal com s’ha destacat anteriorment, la difusió dels serveis oferts als Espais Familiars de Petita Infància és una acció clau per tal de donar-los a conèixer a la població que pot estar interessada de manera immediata o en un futur més o menys pròxim.

La manera d’avaluar la difusió variarà segons la via que es faci servir, però en tot cas s’han de diferenciar tres moments: abans d’iniciar la difusió (planificació), durant la difusió (procés) i després de la difusió (resultat). Tot seguit es fa referència a tres vies de difusió molt utilitzades: els fullets informatius, la divulgació a través dels mitjans de comunicació i les sessions informatives personalitzades individuals o en grup.

Fullets informatius. L’objectiu d’aquests impresos és donar informació sobre els serveis que ofereixen els Espais Familiars de Petita Infància i sobre com obtenir-ne més en cas que es vulgui. Pot estar dirigit a la població en general, exclusivament als usuaris potencials del servei i/o als professionals que poden derivar casos, però és freqüent que compleixi les tres funcions alhora.

Un primer moment de l’avaluació correspon al disseny del fullet. S’ha de garantir que sigui fàcil de llegir, que la informació més rellevant sigui fàcil de trobar i que es presen-ti en un ordre lògic. El llenguatge utilitzat ha de ser correcte i adaptat a les caracterís-tiques de la majoria de les persones a les quals va dirigit. Aquesta avaluació del fullet s’hauria de fer abans de la seva impressió definitiva.

El segon moment és l’avaluació del procés de lliurament dels fullets. En aquesta fase s’ha de recollir informació sobre qüestions com el percentatge d’acceptació (si la dis-


tribució s’ha fet en mà, per exemple en els centres de salut) o les unitats que s’han pres (en cas de deixar-los en mostradors de centres de salut, centres educatius, serveis socials i/o altres centres). És important que els fullets estiguin disponibles amb suficient antelació a la data d’inici de les sessions dels Espais Familiars.

Un tercer moment seria l’avaluació dels efectes dels fullets. Una manera d’avaluar-ho és mesurant la quantitat d’usuaris que s’interessen i/o acudeixen al servei havent ob-tingut la informació per aquesta via, o a través d’alguna persona que se’n va assaben-tar a través d’ells.

Difusió a través dels mitjans de comunicació. Pot tractar-se d’articles publicats en diaris o revistes o de la participació en programes de ràdio o de televisions locals.

També en aquest cas s’han de diferenciar tres moments per avaluar: la preparació de l’article o del programa, la seva publicació o emissió i els efectes sobre la població diana. Cal garantir que l’article o el programa s’adeqüi a les característiques dels des-tinataris. També s’ha de comprovar que la franja horària, en el cas de les emissions en la ràdio o la televisió, sigui la més adequada segons l’audiència a la qual va dirigida. Si es tracta d’un article, s’ha de valorar si la posició que ocupa dins del diari o revista és la idònia per despertar l’interès dels lectors. Altres aspectes a avaluar són la quali-tat de la informació que es dóna, l’ordre en què es presenta, quins aspectes dels Espais Familiars s’emfasitzaran més i quines seran les persones encarregades de transmetre-la. Per exemple, si la informació va dirigida als usuaris potencials del servei pot ser molt interessant que un adult que hagi assistit a les sessions dels Espais pugui expli-car les seves experiències en un programa de ràdio o de televisió. A l’apartat 5 es presenta una selecció d’indicadors d’interès segons el col·lectiu al qual va destinat el missatge, que poden ajudar a fer una avaluació (o una programació) més acurada.

Un segon moment a avaluar fa referència a la publicació de l’article o l’emissió del programa. Per exemple, es pot demanar a les persones que es posin en contacte amb els responsables de l’emissora o de la publicació per via telefònica o per correu electrò-nic una valoració de l’article o programa (grau d’interès, possibilitat d’informar a familiars i amics amb infants d’aquestes edats, etc.). També s’ha de controlar si l’emissió per ràdio s’ha fet a l’hora estipulada, si s’ha pogut parlar de tot el que estava previst, etc.

Finalment, l’efecte de l’article o programa es podrà avaluar a partir dels missatges de correu electrònic o les trucades telefòniques rebudes per demanar més informació i del nombre d’usuaris que s’interessen pel servei o que acaben acudin regularment a les sessions, i que han obtingut la informació per aquestes vies.

Sessions informatives. Aquestes sessions es caracteritzen pel contacte directe amb els col·lectius als quals van dirigides. En són exemples les xerrades informatives, la participació dels professionals dels Espais Familiars en els grups de preparació per al part o les jornades de portes obertes en els Espais.

Igual que en les altres vies de difusió esmentades, cal garantir que la sessió estigui ben planificada. Qüestions com l’adequació del contingut de la sessió al tipus de destinataris, el nombre de sessions previstes, quines seran les persones encarregades


de dur a terme les sessions o els espais on es realitzaran, són algunes de les més destacades per avaluar.

En l’avaluació del desenvolupament de la sessió s’han de tenir en compte qüestions com la motivació i la participació activa dels assistents, que es pot avaluar tant des del punt de vista dels destinataris com del ponent.

L’avaluació dels efectes de la sessió es pot fer a partir d’indicadors com el nombre de persones que demanen informació addicional i d’aquells que acaben acudint al servei després d’assistir a una d’aquestes sessions.

La planificació de l’avaluació. Un aspecte molt important a considerar dins de l’avalu-ació de la planificació, i molt sovint oblidat, és si s’ha previst avaluar el servei i de quina manera. Cal diferenciar la previsió d’avaluar la qualitat i el procés del servei i/o els resultats. S’han d’avaluar fonamentalment els instruments que es faran servir (qües-tionaris, entrevistes, protocols per a l’observació, etc.) i a quins destinataris s’adreça-ran (usuaris del servei, professionals, etc.).

3.2. Avaluació de la qualitat i el procés

En aquest apartat es tractaran qüestions relacionades amb l’avaluació de la qualitat del servei que s’ofereix en els Espais Familiars de Petita Infància i del seu procés. Aquesta avaluació és d’interès sobretot per als professionals del servei que volen saber si estan fent bé la seva tasca. Es pot fer al llarg de les sessions, per tal d’aplicar modificacions si s’escau, o bé en finalitzar les sessions programades amb l’objectiu de saber què es pot millorar amb vista a sessions futures.

Alguns dels aspectes més rellevants que s’han d’avaluar en aquesta fase fan referèn-cia als objectius del servei, els destinataris, el calendari i els horaris, el material, els espais i els professionals. Tot seguit es posen exemples de qüestions a avaluar en relació amb cada un d’ells. Aquesta avaluació es pot fer tant des de la perspectiva dels professionals com dels destinataris del servei.

Els objectius. S’ha d’avaluar l’eficàcia del programa, és a dir, l’assoliment dels objec-tius previstos. Per exemple, es pot preguntar als professionals: Creus que les famílies s’han sentit acollides?; i a les mares o els pares dels infants: Us heu sentit ben acollits en el servei? Atesa l’extensió que haurien de tenir els instruments d’avaluació, seria bo centrar-se en els objectius fonamentals del servei.

Els destinataris. Pel que fa als destinataris del servei, s’han d’avaluar qüestions rela-cionades amb la formació dels grups, com ara si la diferenciació per edats que s’ha fet ha estat encertada o s’hauria de fer d’una manera diferent, si la mida dels grups ha estat adequada o si caldrien grups més petits o més grans, etc.

A més, s’hauria d’avaluar la satisfacció dels destinataris amb el servei. La pregunta es pot fer de manera directa, per exemple a partir d’un ítem com: Indica en quin grau estàs satisfet amb el servei rebut en l’Espai Familiar de Petita Infància. (0 Gens


satisfet/10 Molt satisfet) o de manera indirecta amb preguntes del tipus: Quines coses modificaries en l’Espai Familiar de Petita Infància?, que es pot formular com a pregunta totalment oberta o donant opcions de resposta (el material que es fa servir a les sessions, la mida del grup, els horaris, etc.).

El calendari i els horaris. S’ha d’avaluar per una banda fins a quin punt s’està complint la planificació prevista pel que fa a horaris, durada de les sessions, quantitat de ses-sions, periodicitat, etc., i per l’altra si el calendari i els horaris establerts es consideren els adequats, mitjançant preguntes com: Creus que la durada (horari, quantitat, pe-riodicitat...) de les sessions ha estat correcta? Faries sessions més llargues (més curtes) / més freqüents (menys freqüents) / en un altre horari?

El material i els espais. Es tracta d’avaluar si el material, el mobiliari i els espais han estat els apropiats per al bon desenvolupament de les sessions, amb preguntes com: Els materials i els espais destinats a les sessions han estat els adequats? S’ha trobat alguna mancança (necessitat de més espai, de més material o de més mobiliari)? Mo-dificaries alguna cosa en l’espai o el mobiliari?

Els professionals. Els professionals haurien de respondre a preguntes com: Conside-reu convenient tenir formació addicional per a fer les sessions? Es necessitarien més professionals? Els usuaris del servei poden avaluar també la tasca dels professionals amb preguntes com ara: Com valoreu la tasca dels professionals del servei?

3.3. Avaluació dels resultats

La finalitat de l’avaluació dels resultats és conèixer els efectes de les accions dutes a terme a l’Espai Familiar de Petita Infància en els usuaris del servei. Les avaluacions que es fan en molts serveis sovint es limiten a avaluar resultats, és a dir, a intentar esbrinar si els usuaris del servei s’han vist beneficiats, i en quina mesura, del servei rebut- o, en altres paraules, fins a quin punt s’han aconseguit els objectius dels Espais. Per aquest motiu, és freqüent que el terme avaluació es faci servir com a sinònim d’avaluació de resultats.

En el següent capítol es donen pautes perquè els professionals que ho vulguin puguin avaluar alguns dels principals efectes potencials de les accions que es porten a terme en els Espais Familiars, com ara les habilitats i competències assolides per les mares i els pares i pels infants, el suport social que reben, l’increment del seu benestar per-sonal, i la millora de la seva autoestima i autoimatge.

22

En aquest capítol es presenten diferents exemples d’avaluació dels canvis que ha pogut produir l’experiència d’assistir als Espais Familiars de Petita Infància. Es revisen els àmbits considerats de major interès per part dels promotors dels espais.

4.1. Avaluació de les habilitats i competències assolides per pares i mares

Per tenir cura d’un fill calen un mínim de coneixements, actituds i habilitats, tant per rea-litzar adequadament les tasques d’alimentació, higiene, etc., com per atendre les seves necessitats emocionals. A partir d’aquests requisits previs, pares i mares van desenvolu-pant dia a dia una sèrie de competències, fruit de l’atenció que dediquen a les necessitats específiques del seu fill o filla, i del contacte amb altres persones, principalment professionals com ara pediatres, infermeres, educadores, familiars propers amb experiència i pares i mares d’altres infants amb qui es relacionen en els diferents àmbits socials.

És a dir, a partir d’unes actituds favorables a implicar-se en la cura del nadó, molt lli-gades a l’afecte que li tenen, pares i mares van adquirint uns coneixements i unes habilitats més depurades a mesura que s’incrementa la seva experiència.

Els Espais Familiars de Petita Infància contribueixen a dotar les mares i pares dels coneixements, actituds i habilitats necessàries per atendre adequadament els infants en els primers anys de vida, ja sigui mitjançant l’acompanyament i, si s’escau, l’asses-sorament rebuts per part dels professionals del servei o de la relació amb altres mares i pares que en són usuaris. Hi ha diferents maneres de valorar en quina mesura això succeeix: 1) de forma objectiva a partir de l’observació sistemàtica de l’actuació del pares i 2) mitjançant els informes dels mateixos progenitors. A continuació presentem uns exemples d’aquest segon tipus d’avaluació.

Des que assisteixo amb el meu fill /filla als Espais Familiars de Petita Infància crec que:1. m’adono amb més facilitat de les seves necessitats en cada moment Totalment en desacord 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Totalment d’acord

2. comprenc millor el seu desenvolupament Totalment en desacord 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Totalment d’acord

4. L’avaluació dels resultats dels Espais Familiars de Petita Infància

L’avaluació dels resultats dels Espais Familiars de Petita Infància 23

4.2. Avaluació de les habilitats i competències assolides pels infants

Per a l’avaluació de les habilitats i competències assolides pels infants que assisteixen als Espais Familiars de Petita Infància, tal com s’ha fet a l’apartat anterior, no presen-tarem mètodes objectius per valorar-les, sinó que ens centrarem en les impressions subjectives de pares i mares que, per altra banda, tenen una gran transcendència amb vista a l’acceptació i difusió del servei.

En presentem uns exemples a continuació.

Des que assisteixo amb el meu fill /filla als Espais Familiars de Petita Infància m’he adonat que el meu fill/ filla:1. parla amb un vocabulari molt més ampli Totalment en desacord 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Totalment d’acord

2. ha desenvolupat força les habilitats motrius Totalment en desacord 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Totalment d’acord

3. té un millor control d’esfínters Totalment en desacord 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Totalment d’acord

4. menja molt més de tot Totalment en desacord 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Totalment d’acord

4.3. Avaluació del benestar personal

El benestar personal té una doble dimensió. Per una banda implica la vivència d’emo-cions positives i agradables i, alternativament, també suposa la desaparició o ate- nuació de les preocupacions i dels sentiments de tristor o desànim. El més habitual en la vida d’una persona és que hi hagi una successió –i fins i tot un solapament– d’emocions positives i negatives, per tant el seu estat d’ànim en un moment determi-nat dependrà de quines predominin després de sospesar les unes i les altres.

Tant les emocions positives com les negatives solen aparèixer associades a alguna circumstància o esdeveniment important. Aleshores no és d’estranyar que mares i pares estiguin sotmesos a emocions intenses en relació amb tot el que té a veure amb els seus fills petits, especialment durant els primers anys de vida. Poden estar molt preocupats per petits problemes de salut de l’infant, per si està correctament alimen-tat, si dorm prou bé, etc. Alternativament un somriure dels seus fills els pot fer sentir molt feliços i passar molt bones estones mentre juguen plegats.

En general les emocions negatives no sols depenen de la gravetat de l’esdeveniment o circumstància que ens afecta, sinó també de les creences que tenim sobre la nostra capacitat d’afrontar-lo amb èxit. Si pensem que tenim prou recursos per aconseguir-ho, tot i que la tasca suposi un esforç important, podrem realitzar-la amb un millor


estat d’ànim que en cas contrari, i també és més probable que finalment ens en sortim de manera satisfactòria. Com que no sempre es disposa de suficients recursos propis, és molt important comptar amb l’ajut d’altres persones. El suport social, que revisarem en l’apartat següent, és un factor que acostuma a repercutir favorablement en el be-nestar de les persones que en gaudeixen (Lazarus i Folkman, 1986).

A continuació es presenten alguns exemples d’avaluació del benestar personal rela-cionats amb l’experiència d’assistir als Espais Familiars de Petita Infància.

Des que assisteixo amb el meu fill /filla als Espais Familiars de Petita Infància:1. estic més tranquil/·la davant de les dificultats diàries que suposa la seva

criança Totalment en desacord 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Totalment d’acord

2. estic més content/a i satisfet/a amb la relació amb el meu fill /filla: Totalment en desacord 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Totalment d’acord

4.4. Avaluació del suport social

El suport social (social support) ha estat identificat com un dels factors que més influència tenen a l’hora de reduir l’estrès i l’ansietat davant de les situacions que representen una amenaça al benestar o bé quan ja s’ha produït un dany o pèrdua (Lazarus i Folkman, 1986). Tal com s’ha dit abans, el suport social suposa una ampliació dels recursos personals per fer front a les situacions complicades que, tal vegada, no podrien ser superades amb èxit si només es comptés amb les capacitats estrictament pròpies.

Per altra banda, convé no confondre el suport social amb la xarxa social, atès que el primer és un factor valorat subjectivament (en quina mesura la persona aprecia l’ac-tuació d’altres persones del seu entorn quan ha de fer front a un problema), mentre que el segon té un caràcter objectiu (quantes persones l’envolten de manera més o menys propera i són susceptibles de proporcionar-li ajuda en un determinat moment).

Aquesta distinció és important, ja que en ocasions la suposada ajuda que es rep pot esdevenir un afegit negatiu al problema inicial, ja sigui des del punt de vista de la per-sona afectada o fins i tot objectivament (Lazarus i Folkman, 1986). Per exemple, un familiar pot donar indicacions equivocades sobre pautes d’alimentació d’un nadó, de manera insistent, a una mare preocupada. Tot i la bona intenció del familiar en fer les recomanacions, no les podem considerar com un autèntic suport social, especialment si la mare no les valora com una ajuda sinó més aviat com una imposició interferidora. Tampoc ho podem fer des d’una perspectiva més objectiva, ja que si es portessin a efecte les indicacions, en comptes d’aconseguir una millora en l’alimentació de l’infant se’n podrien derivar perjudicis per a la seva salut.

De tota manera, disposar d’una xarxa social de certa amplitud facilita trobar l’ajuda que es necessita, mentre que tenir-la molt reduïda ho limita, encara que igualment s’ha de tenir present la «qualitat» de les actuacions dels membres que configuren l’entra- mat de relacions.


A grans trets en el suport social es poden distingir tres àrees: el suport informacional, el suport tangible i el suport emocional (Armstrong, Birnie-Lefcovitch i Ungar, 2005; Lazarus i Folkman, 1986).

El suport informacional, que tindria a veure amb l’exemple que acabem d’exposar abans, consisteix a proporcionar coneixements o indicacions respecte a determinades qüestions que a vegades poden ser molt senzills alhora que profitosos: recomanar una mainadera experta i afectuosa amb els infants, un lloc de trobada amb altres mares, avisar d’una feina a temps parcial, etc.

Avaluació del suport informacional

Als Espais Familiars de Petita Infància he conegut pares i mares que m’han pro-porcionat informació molt útil:1. ( ) Moltes vegades2. ( ) Algunes vegades3. ( ) Mai

El suport tangible suposa una mica més d’implicació per part de qui el proporciona. Consisteix a fer donacions materials, oferir serveis, etc., i pot tenir una primera fase que es limiti a fer constar amb un grau suficient de fermesa la disponibilitat per a por-tar a terme el que s’ha proposat. A continuació es presenten exemples de suport tangible consistent en serveis i donacions o regals, en els quals es diferencia entre l’oferiment del servei i la seva execució.

Avaluació del suport tangible: oferiment de serveis

Les mares i pares dels Espais Familiars de Petita Infància s’han ofert a fer-se càrrec del meu fill o de la meva filla en les ocasions que ho pogués necessitar:1. ( ) Moltes vegades2. ( ) Algunes vegades3. ( ) Mai

Avaluació del suport tangible: realització de serveis

Les mares i pares dels Espais Familiars de Petita Infància s’han fet càrrec del meu fill o de la meva filla en ocasions que ho he necessitat:1. ( ) Moltes vegades2. ( ) Algunes vegades3. ( ) Mai


Avaluació del suport tangible: donacions i regals

Les mares i pares dels Espais Familiars de Petita Infància m’han regalat roba, cadireta, o altres objectes per al meu fill o la meva filla:1. ( ) Moltes vegades2. ( ) Algunes vegades3. ( ) Mai

El suport emocional és un dels suports més freqüents i acostuma a ser molt valorat per part de la persona que el rep. Consisteix a acompanyar tant en els moments de felicitat com en els de tristor i angoixa. No cal dir que l’ajuda sol ser més necessària en aquest segon cas, tot i que també agrada molt que altres persones empatitzin amb la nostra alegria davant d’un esdeveniment positiu que ens afecta.

El suport emocional crea un lligam entre les persones implicades i contribueix a gene-rar sentiments d’autoestima derivats del fet de sentir-se estimat i cuidat (Lazarus i Folkman, 1986).

Avaluació del suport emocional

Poder compartir inquietuds i preocupacions respecte a la criança del nens i ne-nes amb altres mares i pares dels Espais Familiars de Petita Infància ha estat per a mi una experiència :1. ( ) Molt positiva2. ( ) Força positiva3. ( ) Gens positiva

4.5. Avaluació de l’autoestima i l’autoimatge de les mares i els pares

L’autoestima i l’autoimatge personal van molt lligades: si tenim una bona opinió de nosaltres mateixos, molt probablement ens sentirem satisfets de ser com som i ten-direm a actuar amb seguretat, confiats que obtindrem bons resultats en allò que fem (Bandura, 1987; Lazarus i Folkman, 1986).

En gran part, l’autoimatge i l’autoestima es construeixen influïts per l’entorn social en què les persones creixen i s’eduquen. Si comprovem que la nostra manera d’actuar i de sentir són valorades positivament per les persones que ens envolten, ens sentim gra-tificats i procurem repetir les accions i intensificar els sentiments. Alternativament, si observem rebuig, procurem canviar. Algunes vegades no sabem ben bé què cal fer per a ser valorats i no aconseguim sortir-nos-en. En aquests casos la nostra autoimatge es deteriora i en conseqüència l’autoestima disminueix i ens fa sentir a disgust amb nosaltres mateixos.


En el cas dels pares i mares, l’experiència de portar una criatura al món i tenir-ne cura els dóna una nova visió de la seva personalitat, tant pel que viuen i senten directament en la seva relació amb el nadó, com per les reaccions i comentaris que generen les seves actuacions maternals i paternals en les persones que els envolten.

En general, el mer fet de la maternitat i la paternitat són valorats socialment de forma molt positiva; però criar i educar un infant requereix un llarg període de temps durant el qual moltes vegades sorgeixen dubtes sobre la pròpia capacitat de realitzar correc-tament aquesta tasca. Per altra banda, fonts de gratificació i reconeixement importants com ara el treball professional o les relacions amb els amics, a vegades han de ser abandonades o postergades durant una temporada. Poder compartir experiències amb altres persones que es troben en la mateixa situació i tenir punts de referència que donin seguretat, sol ser de gran ajuda per als pares i mares.

A continuació presentem alguns exemples de preguntes que es poden utilitzar per a valorar aspectes relacionats amb l’autoimatge i l’autoestima de les mares i els pares.

Des que assisteixo amb el meu fill /filla als Espais Familiars de Petita Infància, he descobert que:1. sóc molt més capaç del que pensava d’atendre adequadament el meu fill/

filla. Totalment en desacord 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Totalment d’acord

2. em sento molt satisfet/a en comprovar com el meu fill/filla es va desenvolu-pant amb la meva ajuda

Totalment en desacord 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Totalment d’acord

3. valoro molt més el meu paper com a mare/pare Totalment en desacord 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Totalment d’acord

4. en general, les persones que m’envolten valoren molt favorablement el meu paper com a mare/pare

Totalment en desacord 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Totalment d’acord

Cal dir que, en els exemples anteriors, el primer ítem avalua el que s’anomena auto- eficàcia, una creença molt directament relacionada amb l’autoestima (Bandura, 1987).

28

En aquest apartat es presenten una sèrie d’indicadors que poden ser d’interès per fer palesa la tasca social que es porta a terme des dels Espais Familiars de Petita Infància. Es fa una diferenciació entre els indicadors que poden ser d’interès per als usuaris del servei, per als professionals que poden derivar o recomanar el servei i per a les insti-tucions i entitats responsables del servei.

Els indicadors d’interès per als usuaris dels Espais Familiars tenen a veure fonamen-talment amb els beneficis que poden obtenir els infants, les seves mares, els seus pares o en general els adults que els acompanyen, pel fet d’acudir a aquests serveis. Aquests indicadors poden ser de gran utilitat quan es fa difusió del servei a nous usuaris potencials.

Per animar els professionals d’altres institucions perquè derivin usuaris als Espais Familiars, els indicadors més adequats serien aquells que posen en relleu l’important paper d’aquests espais en l’atenció dels nens entre 0 a 3 anys com a complement a altres serveis sanitaris, educatius o socials.

Per justificar als representats de les institucions i entitats que subvencionen els Espais Familiars de Petita Infància la necessitat del servei que ofereixen, els indicadors més ade-quats serien aquells que destaquen la tasca social de cohesió que es porta a terme i els beneficis personals que n’obtenen un important nombre de membres de la comunitat.

Al final de l’apartat, es presenta una taula resum amb una selecció dels indicadors que es consideren més rellevants i es fa esment del col·lectiu o col·lectius als quals van adreçats.

5.1. Indicadors d’interès per als usuaris del servei

Els indicadors d’interès relatius als usuaris dels Espais Familiars de Petita Infància es basen generalment en criteris d’efectivitat, és a dir, del grau en què el servei ha tingut un efecte positiu en els infants, en els adults que els acompanyen i en la seva família, independentment que aquest efecte hagi estat o no un objectiu específic previst ini- cialment.

Alguns dels potencials efectes positius del servei, tant per als infants com per a les mares i pares que els acompanyen, són: la seva educació i formació, l’increment del seu benestar personal, el suport social que poden rebre i la millora de la relació adult-

5. Selecció d’indicadors d’avaluaciód’interès

Selecció d’indicadors d’avaluació d’interès 29

infant. Aquests efectes es poden avaluar mitjançant l’observació sistemàtica del com-portament dels usuaris o bé fent servir qüestionaris i entrevistes. A l’apartat 4, corres-ponent a l’avaluació dels resultats, es proposen exemples de preguntes específiques a partir de les quals es poden avaluar molts d’aquests efectes.

La satisfacció dels usuaris amb els Espais Familiars de Petita Infància és un altre indi-cador que permet conèixer fins a quin punt el servei que s’ha ofert ha estat del seu grat.

La detecció precoç d’indicadors de vulnerabilitat o de risc en la família o en els infants –com poden ser problemes visuals, auditius i de psicomotricitat, problemes de conduc-ta, autisme o situacions de maltractament– entre d’altres, suposa un gran benefici per als afectats, ja que permet la derivació a altres professionals per tal d’iniciar com més aviat millor les intervencions oportunes per eliminar, minimitzar o donar resposta al problema.

Igualment, la confirmació de les bones pràctiques parentals té l’efecte de potenciar-les i transferir-les cap a altres progenitors de l’entorn, tal com suggereixen alguns autors (Bandura, 1987).

5.2. Indicadors d’interès per als professionals que deriven usuaris al servei

Els professionals de la salut (pediatres, metges de família, infermers, etc.), els serveis socials i els educadors sovint deriven els usuaris potencials als Espais Familiars de Petita Infància o recomanen als pares que facin ús d’aquest servei. Alguns dels indica-dors d’interès per a aquests col·lectius poden ser el nombre d’usuaris que es deriven, els que realment acudeixen al servei, i la satisfacció que comuniquen els pares i mares.

La detecció precoç d’indicis de vulnerabilitat o de risc en la família o en els infants és un indicador que pot funcionar en ambdós sentits: quan els professionals detecten situacions d’aquest tipus poden aconsellar als pares l’assistència als Espais Familiars com a mesura complementària per millorar la situació de l’infant i/o la família, i quan la detecció precoç es dóna dins de l’Espai Familiar pot ser valorada pels professionals com un important benefici del servei.

D’altra banda, l’existència d’Espais Familiars de Petita Infància en el barri o poble podria disminuir la pressió assistencial de pediatres i metges de família si es produeix una reducció en la demanda de visites mèdiques innecessàries (a causa fonamental-ment de la manca d’experiència dels progenitors dels infants, principalment quan es tracta del primer fill), per part dels usuaris del servei.

5.3. Indicadors d’interès per a les institucions i entitats responsables del servei

Els millors indicadors per a les institucions i entitats responsables del servei són aquells que es basen en criteris d’eficiència, és a dir, en el màxim aprofitament dels recursos


destinats a aquests serveis. Dins d’aquests indicadors cal destacar el nombre d’usu-aris que es beneficien del servei, la continuïtat o fidelitat amb què assisteixen (mesurat pel percentatge de famílies que segueixen anant a l’Espai Familiar després de la seva primera participació), i la demanda per part de la població diana (mesurat a partir del nombre d’usuaris potencials en llista d’espera o del temps que triga a omplir-se un Espai Familiar de nova obertura). Així mateix, pot contribuir a reduir la demanda d’altres serveis més col·lapsats, tal i com s’ha indicat anteriorment. La satisfacció dels usuaris amb el servei i la detecció precoç d’indicadors de vulnerabilitat o de risc en l’infant o en la seva família són altres indicadors d’eficiència a tenir en compte.

5.4. Resum dels principals indicadors.

A la taula 3 es presenta una selecció d’indicadors que poden ser d’interès per posar en relleu la importància dels beneficis dels Espais Familiars de Petita Infància. A cada cas s’indica de quina manera es poden mesurar i el col·lectiu al qual poden interessar més: els usuaris del servei, els professionals que en deriven usuaris i/o les institucions i entitats responsables del servei.

Taula 3: Selecció d’indicadors per destacar la rellevància dels beneficis dels Espais Familiars de Petita Infància (EFPI), com es poden mesurar i col·lectius a qui poden interessar.

Indicador Com mesurar-lo D’interès per a...

Beneficiaris del servei. Nombre de famílies que fan ús del servei.

Els professionals.Les institucions i entitats responsables del servei.

Fidelitat al servei. Percentatge de famílies que continuen anant al servei després del seu ingrés.


Demanda. Usuaris potencials en llista d’espera o interessats en el servei.Temps que triga a omplir-se un nou servei.


Menys utilització d’altres serveis.

Disminució de la demanda de visites pediàtriques en els barris/pobles on hi ha un Espai Familiar de Petita Infància.Percepció de les mares i els pares sobre la modificació en la freqüència de visites al pediatre (autoinforme).

Els usuaris.Els professionals.Les institucions i entitats responsables del servei.


Taula 3: (Continuació)

Famílies que es podrien beneficiar si s’incrementés la capacitat del servei.

Usuaris potencials en llista d’espera o interessats en el servei.Percentatge de beneficiaris sobre el total de la població diana.


Derivacions al servei. Nombre d’usuaris que assisteixen al servei derivats pels serveis socials, per professionals de la salut o per altres professionals.


Satisfacció amb el servei.

Grau de satisfacció dels usuaris i intenció de recomanar el servei a altres persones (autoinforme).Coses que modificaria del servei.Nombre d’usuaris que acudeixen al servei per recomanació d’altres usuaris.


Detecció precoç d’indicadors de risc.

Nombre de casos detectats i derivats, si s’escau, a altres serveis (per exemple, problemes visuals, auditius o de psicomotricitat, autisme, problemes de conducta, maltractaments, etc.).


Educació i formació dels adults que acompanyen l’infant.

Observació de les conductes.Recollida d’informació mitjançant qüestionaris i entrevistes.Exemple:– Intercanvi d’experiències amb

altres usuaris sobre la criança dels fills.

Els usuaris.

Educació i aprenentatge de l’infant: noves habilitats i competències de l’infant atribuïbles a l’assistència al servei.

Observació de les noves habilitats i competències de l’infant.Recollida d’informació mitjançant qüestionaris i entrevistes.Exemple:– Control d’esfínters.– Aprenentatge de cançons.

Els usuaris.


Taula 3: (Continuació)

Benestar personal. Observació de les conductes.Recollida d’informació mitjançant qüestionaris i entrevistes.Exemples:– Reducció o eliminació

d’estats negatius (preocupació, ansietat, etc.).

Els usuaris.

Suport social. Observació de les conductes.Recollida d’informació mitjançant qüestionaris i entrevistes.Exemples:– Relació entre els usuaris fora

del servei.– Prestació de serveis entre

els usuaris.– Valoració de les mares i els

pares de la seva funció com a progenitors.

Els usuaris.Les institucions i entitats responsables del servei.

Relació adult-infant (atenció a les necessitats, vincle afectiu, etc.).

Observació de les conductes.Recollida d’informació mitjançant qüestionaris i entrevistes.Exemples:– Atenció a les necessitats

físiques i afectives del fill.– Percepció de les mares i els

pares respecte a la «connexió emocional» amb el seu fill.

Els usuaris.

Integració de la família en el barri o en el poble.

Recollida d’informació mitjançant qüestionaris i entrevistes.Exemples:– Ús dels espais públics

(parcs).– Participació en fires

i festes.


Integració de la immigració.

Nombre de famílies immigrants que acudeixen al servei.


33

Els Espais Familiars de Petita Infància (EFPI), des dels seus orígens fa aproximada-ment vint anys a Canyelles i a Barcelona i amb el treball dut a terme per part de la seva Xarxa de professionals, esdevenen una forma alternativa, i sovint poc coneguda, d’acompanyar a l’infant al llarg dels seus primers tres anys de vida i a la seva família, que obre moltes possibilitats d’enriquiment tant per a les persones directament invo-lucrades com per a la societat en general.

En el Document marc dels Espais Familiars de Petita Infància (Diputació de Barcelona, 2006) s’esbossa l’avaluació dels EFPI i aquest ha estat el tema de treball de les reunions de la Xarxa de professionals dels EFPI al llarg de 2010 juntament amb els pro-fessionals de l’Àrea d’Educació i de l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona i amb el suport tècnic del grup de recerca en Psicologia de la Salut de la Universitat de Girona, essent el resultat la present guia d’avaluació.

L’avaluació dels EFPI es considera pels membres de la Xarxa de professionals dels EFPI com un element clau per a disposar de dades que posin de relleu la tasca que es realitza en aquests espais i el seu impacte en la societat, alhora que pot facilitar l’autoreflexió dels professionals en relació al seu treball i compartir experiències amb els col·legues.

Es constata que la majoria de professionals dels EFPI disposen d’instruments d’ava-luació i realitzen valoracions dels seus serveis en diferents moments temporals del curs. No obstant es fa avinent la necessitat de sistematitzar la recollida de dades, d’ajustar alguns dels instruments i de millorar la definició dels objectius de l’avaluació.

Es proposa que l’avaluació dels EFPI segueixi les fases usuals de la valoració de pro-grames i que consisteixen en: avaluació de la planificació (detecció de necessitats, projecte i disseny de les accions que es duran a terme), avaluació de la qualitat i el procés (nivell d’excel·lència de la tasca que s’està realitzant en relació al que s’havia planificat) i avaluació dels resultats (efectes de les accions aplicades en funció dels objectius).

Els àmbits considerats de major interès en l’avaluació dels resultats dels EFPI fan re-ferència a: les habilitats i competències assolides per pares i mares, les habilitats i competències assolides pels infants, el benestar personal, el recolzament o suport social, i l’autoestima i l’autoimatge dels pares i les mares.

Es fa palesa la necessitat de distingir quines dades de l’avaluació convé destacar en funció de si l’informe va adreçat als usuaris del servei (presents i futurs), als profes-

Conclusions

Conclusions 34

sionals externs (que poden derivar casos als serveis o donar a conèixer els espais) i a les institucions i entitats responsables dels serveis (per les decisions legislatives i pressupostàries vinculades amb aquests espais).

Entre els indicadors d’avaluació dels EFPI d’interès pels usuaris s’inclouen: la satis-facció amb el servei, l’educació i formació dels adults que acompanyen a l’infant, l’educació i aprenentatge de l’infant, el benestar personal, el suport social i la integra-ció de la família al poble i ciutat.

Els indicadors d’avaluació dels EFPI d’interès pels seus professionals fan referència a: la fidelitat al servei, les derivacions al servei i la detecció precoç d’indicadors de risc.

Els indicadors d’avaluació dels EFPI d’interès per les institucions i entitats responsa-bles dels serveis inclouen: els beneficiaris del servei, la fidelitat al servei, el nivell de demanda, i la menor utilització d’altres serveis.

Pel que fa a la difusió dels EFPI, es constata la necessitat d’elaborar un Pla de Comu-nicació que inclogui de forma sistemàtica totes les vies de difusió a l’abast (des dels clàssics fulletons informatius fins al web i els programes a la ràdio/TV) i que s’adreci, a més dels usuaris, als professionals externs més directament vinculats, com poden ser els pediatres i les llevadores, i també a altres professionals dels Centres de Desen-volupament Infantil i Atenció Precoç i de les Institucions Col·laboradores d’Integració Familiar.

35

Participants de la Xarxa d’Espais Familiars de Petita Infància

Professionals dels municipisAJUNTAMENT D’ABRERAMercè Bonastre

AJUNTAMENT DE BADALONAMaria Rosa Estela

AJUNTAMENT DE BADIA DEL VALLÈSGlòria AmigóSara Pascual

AJUNTAMENT DE BARCELONAMagda RamaCarla FerreroSusana Fusté

AJUNTAMENT DE BEGUESRosa Mª Moreno

AJUNTAMENT DE CANYELLESMatilde PelegríPilar Dupré

AJUNTAMENT DE CASTELLAR DEL VALLÈSLourdes VillanuevaAnna Margalef

AJUNTAMENT DE CASTELLDEFELSRosa ReinaNúria JiménezIsabel MonteysMónica RuizAna GarcíaEstefania Fernández

AJUNTAMENT DE CORNELLÀJosefina MartíSonia Broto

AJUNTAMENT DE GAVÀBàrbara Prats

Participants de la Xarxa d’Espais Familiars de Petita Infància 36

AJUNTAMENT DE GRANOLLERSNúria MaestroMònica Lloreda

AJUNTAMENT D’HOSPITALET DE LLOBREGATRosa TarrésRemedios Cantó

AJUNTAMENT DE MANRESAOlga LópezPurificació TudelaLaia MolasLoli López

AJUNTAMENT DE MARTORELLMercè Bonastre

AJUNTAMENT DE MASQUEFAMª Àngels Soteras

AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈSMiriam Acero

AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRATMercè Bonastre

AJUNTAMENT DEL PRAT DE LLOBREGATRaquel RamírezOna Quintana

AJUNTAMENT DE SABADELLSònia PérezVerónica GamañoSusana GoughNúria EspinósSheila OrdóñezEva Sánchez

AJUNTAMENT DE SANT ADRIÀ DE BESÒSPilar González

AJUNTAMENT DE SANT ESTEVE SESROVIRESLaura Santiago

AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGATImmaculada Jeremíes

AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE GUÍXOLSVivenç de FebrerBegoña Ayarza


AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERNAnna NomdedeuGabriela Vegas

AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DELS HORTSMª Rosa FolchCarmen Lara

AJUNTAMENT DE VILADECANSMontse GuevaraCecília OcónPilar CabezaSandra PuertasVanessa de las HerasLaura CustodioAna Lorenzo

AJUNTAMENT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈSEsther Olivella

AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚMaite Arias

Professionals de les entitatsASSOCIACIÓ BENESTAR I DESENVOLUPAMENT (ABD)Carmen Calafat

ASSOCIACIÓ LA CAUSA DELS NENS I ELS ADOLESCENTS (ACNIA)Matilde Pelegrí

MARINVAAriadna AragayMaite MartínezMireia Jiménez

FUNDACIÓ 4 VENTSCristina Martí

PETIT DRACMarta Martínez


Professionals de la Diputació de BarcelonaÀREA D’EDUCACIÓInés Bustos

ÀREA DE BENESTAR SOCIALFrancesc HernándezJordi SerraAntònia AguileraMaria de la Cruz

39

Bibliografia

Armstrong, M.I., Birnie-Lefcovitch, S. i UngAr, M.T. (2005). “Pathways between social support, family well being, quality of parenting, and child resilience: What we know”. Journal of Child and Family Studies, 14 (2), 269-281.

BAndUrA, A. (1987). Pensamiento y Acción. Fundamentos sociales. Barcelona: Martínez Roca. (Edició original en anglès, 1986.)

Diputació de Barcelona (2006). Document marc. Els Espais Familiars de Petita Infància (0-3 anys). Prexarxa dels Espais Familiars de Petita Infància. Barcelona: Diputació de Barcelona.

fernández-BALLesteros, R. (1995). Evaluación de programas. Una guía práctica en ámbitossociales, educativos y de salud. Madrid: Síntesis.

Diputació de Barcelona (2009). Aproximacions a l’organització, metodologia i estructura dels Espais Familiars de Petita Infància (0-3 anys). Barcelona: Diputació de Barcelona.

font-mAyoLAs, S., grAs, M.E. i PLAnes, M. (2008). Programes preventius de les drogodependèn-cies. Guia d’avaluació. Barcelona: Diputació de Barcelona.

LAzArUs, R.S. i foLkmAn, S. (1986). Estrés y procesos cognitivos. Barcelona: Martínez Roca. (Edició original en anglès, 1984.)