els dracs voladors
TRANSCRIPT
Els dracs voladors
• Vet aquí que una vegada hi havia un poblet ple
de gent contenta. El seu rei procurava que
tothom visqués ben feliç i cada dia sortia a la
finestra a veure si tot anava bé.
• Un dia va passar una cosa estranya. El rei havia sortit a la finestra i mirant el cel, va veure que s’apropaven un munt d’animals estranys.
• Quan es van anar acostant, el rei va tenir molta
por: EREN DRACS VOLADORS!!!
• Aquells dracs
voladors eren molt
petits i volaven
ràpidament. Tenien
unes dentetes molt
petites, com les de
les ratetes.
S’amagaven bé i es
menjaven tota la roba
que trobaven.
• Quina desgràcia. Aviat els dracs van rossegar la
roba de la gent: pantalons, samarretes,
butxaques, abrics, tovalloles...
• Fins i tot els llençols! Quan era l’hora d’anar a
dormir, la gent es tapava amb una roba ben
estripada!
• I un dia el rei es va trobar les seves cortines
foradades. Oh no! Les cortines eren un regal del
seu amic, el rei de Portugal!
• Llavors va baixar al
poble i va preguntar a
la gent com estaven.
Va trobar tothom tan
enfadat que va decidir
buscar una solució.
Anirien a caçar els
dracs!
• Va cridar al capità i li va ordenar que repartís
caçapapallones a tots els soldats: Anirien a caçar dracs!
• Tot els soldats van
anar cap al poble a
buscar dracs. Sortien
de tot arreu: calaixos,
neveres, capses de
galetes, motxilles...
No s’acabaven mai!
Tota la gent va ajudar, fins i tot el
rei
• Però no ho aconseguien. Si n’atrapaven algun,
amb les seves dentetes rossegaven la xarxa i
s’escapaven.
• Llavors el rei va tenir
una idea! Si els dracs
tenien aquelles
dentetes com les
ratetes, potser els
agradaria el formatge
com a elles!
• I va manar que tothom portés formatge a la
plaça. Havia de fer molta olor!
• Si senyor! Quan els dracs van sentir aquella olor
tan bona, van anar cap a la plaça i els va venir
de gust tastar allò que feia aquell perfum. En un
tres i no res se l’havien menjat tot!
• I així va ser com a partir d’aquell dia a totes les cases hi havia un plat de formatge a l’ampit de la finestra. Els dracs voladors van deixar de menjar roba i es van quedar al poble, com si fossin gats o gossos.
• I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, el conte dels
dracs voladors ja s’ha fos.
Dedicat a l’Elsa