El país sense sol....................... 3

Els tres arbres....................... 10

Filigranes al molí paperer.... 16

Aranyes… No m‛agraden! .... 22

ED. INFANTIL

El país sense sol

Autora: Mº José de la Cruz

Il·lustradors:

Nens i nenes de P3, P4 i P5.

4

EL P

AÍS

SEN

SE

SO

LEI VET AQUÍ UNA VEGADA UN PAÍS SENSE SOL.

TOTS ELS HABITANTS HI VIVIEN TRISTOS I DESCOLORITS. NO TENIEN ALEGRIA. PERÒ UN BON DIA VA ARRIBAR UN MISSATGER AMB UNA BONA NOTÍCIA:

BON DIA A TOTHOM! US PORTO UNA GRAN NOTICIA! HI HA TERRES ON LLUEIX UN SOL GRAN I BRILLANT I A ON TOTS ELS HABI-TANTS HI VIUEN FELIÇOS.

5

EL P

AÍS

SEN

SE

SO

L

EI

DE SEGUIDA, EL PRIMER MINISTRE D’AQUELL PAÍS, VA CONVOCAR TOTS ELS ANIMALS I LES PLANTES PER TRACTAR EL PROBLEMA. TOTS ELS ANIMALS VOLIEN ANAR A BUSCAR EL SOL, PERÒ NOMÉS HI PODIA ANAR ALGÚ CONSTANT I VALENT. ALESHORES VAN PEN-SAR QUE PODRIA SER EL CARGOL. AIXÍ QUE A L’ENDEMÀ MATEIX EL CARGOL, AMB LA SEVA CASA A LES ESPATLLES VA EMPRENDRE EL CAMÍ. TOTS ES VAN ACOMIADAR D’ELL CANTANT:

“CARGOL TREU BANYA, PUJA A LA MUNTANYA, CARGOL TREU VI, PUJA AL MUNTANYÍ.”

6

DESPRÉS DE SORTIR DEL SEU PAÍS, I DESPRÉS DE PUJAR I BAIXAR MOLTES MUNTANYES I DE TRAVESSAR BOSCOS, ES VA TROBAR AMB UNA PETITA CASETA DE COLORS MOLT BONICS, I VA PENSAR:- SEGUR QUE AQUÍ DEUEN SABER ON ÉS EL SOL. VA TRUCAR A LA PORTA – TOC, TOC! UN ANIMALET PELUT FÉU UN BADALL I VA DIR:- QUI EM DESPERTA? - SÓC EL CARGOL QUE BUSCA EL SOL, SAPS ON ÉS?- AQUÍ NO HI ÉS, PERÒ SEGUEIX EL CAMÍ DE LES MARGARIDES BLAVES I EL TROBARÀS.- GRÀCIES! VA DIR EL CARGOL.LES MARGARIDES BLAVES LI DEIEN:- VINE, VINE CARGOLET, VINE QUE T’ENSENYAREM EL CAMÍ.PERÒ DE SOBTE, LES MARGARIDES VAN DESAPARÈIXER COM PER ART DE MÀGIA I EL CARGOLET ES VA POSAR MOLT TRIST.

EL P

AÍS

SEN

SE

SO

LEI

7

SENSE SABER COM, ES VA TROBAR DAVANT D’UN CUC LLARG I PRIM QUE EL MIRAVA:- EH! QUÈ FAS TU PER AQUÍ?EL CARGOL LI VA CONTESTAR:- ESTIC BUSCANT EL SOL I ENCARA NO L’HE TROBAT. QUE EM POTS AJUDAR?- VEUS AQUELLA MUNTANYA ALTA? PUJA FINS ALLÀ I EL TROBARÀS.- MOLTES GRÀCIES CUC!

EL P

AÍS

SEN

SE

SO

L

EI

8

EL CARGOL VA PUJAR A LA MUNTANYA I ES VA AMAGAR DINS LA SEVA CASETA PERQUÈ ELS RAIGS DEL SOL NO EL DEIXAVEN MIRAR. EL CARGOL VA COMENÇAR A CRIDAR:- SOL, SOL! EL SOL VA SENTIR UNA VEU I LI VA DIR:- QUI EM CRIDA?- SÓC JO, EL CARGOL.- QUÈ VOLS?- VULL QUE VINGUIS AL MEU PAÍS, QUE ESTÀ MOLT TRIST PERQUÈ NO VÉNS MAI.- D’ACORD! ENSENYA’M EL CAMÍ I ET SE-GUIRÉ.

EL P

AÍS

SEN

SE

SO

LEI

9

QUAN EL CARGOL VA ARRIBAR AL SEU PAÍS I ELS ANIMALS I LES PLANTES VAN VEURE BRILLAR EL SOL, VA SORTIR L’ARC DE SANT MARTÍ I ES VAN POSAR MOLT CONTENTS. LLAVORS, VAN CANTAR:

“L’ARC DE SANT MARTÍ, LA PLUJA, LA PLUJA, L’ARC DE SANT MARTÍ, LA PLUJA ÉS AQUÍ”.

TOTS FELIÇOS I CONTENTS, EL PAÍS VA TENIR EL SOL I L’ALEGRIA. I AL CARGOL, PER SER TAN VALENT, LI VAN DONAR LES CLAUS DE LA CIUTAT.

EL P

AÍS

SEN

SE

SO

L

EI

Cicle Inicial

ELS TRESARBRES

Autora: Mireia Valls Roc

Il·lustradors:

Jordi Mas Paula Méndez

Paula CañizaresPol FernándezJúlia Nogueras

Elena Terol

11

Hi havia una vegada un bosc on vivien tot tipus d’arbres, arbusts, animals, anima-lons i insectes. En una esplanada d’aquest bosc hi havien crescut tres fantàstics arbres; l’Ip , la Zanila i el Roure. Tots tres es portaven molt bé ja que tots gaudien les mateixes coses. Els agradava veure aigua de la pluja i menjar l’ener-gia del sol. Disfrutaven donant menjar als animals del voltant o deixant que es refu-giessin sota les seves capçades.

ELS

TRES

ARB

RES

CI

12

Però no a tothom li agradava que aquests tres arbres visquessin tan bé. Hi havia els enemics del bosc que volien destruir-los. Així, va arribar un hivern molt dur i un matí de sobte va aparèixer un núvol amb ganes d’em-pipar. I els va ame-naçar:- Bufaré i bufaré tant fort que els vostres troncs ensorraré!El Roure contestà: - Jo tinc un tronc ample i robust, amb mi no podràs!. La Zanila digué: - Jo tinc un tronc de suro i amb mi tampoc no podràs!.I l’Ip replicà: - Jo sóc alt i el meu tronc és prim i et podré esquivar. Va venir una forta ventada. Dos dels tres arbres van aguantar però va haver-n’hi un que es va ensorrar. Sabeu quin va ser? L’Ip. La Zanila i el Roure van quedar ben tristos en veure l’Ip estès a terra amb totes les arrels aixecades. Però vandecidir continuar bevent aigua imenjant l’energia delsol perquè tots elsanimalons se’n beneficiessin.

ELS

TRES

ARB

RES

CI

13

Al cap d’un temps, va arribar la pri-mavera, i un altre enemic del bosc va aparèixer. Era la tempesta. I els va dir:- Hola amiguets, he vingut a destruir-vos amb la força dels meus llamps. El Roure contestà: - Amb mi no podràs, tinc una copa molt ampla i amb branques molt fortes.La Zanila va dir: Jo sóc molt forta i a més a més les meves fulles tenen punxes per protegir-me. De sobte, una tempesta molt forta va co-mençar al bosc amb llamps i trons per tot arreu. Un fort llamp va caure a sobre d’un dels arbres i el va destruir. Sabeu quin arbre va ser?Doncs fou la Zanila. Va quedar tota des-truïda per dins fins que va caure al te-rra al costat de l’Ip. Ja només quedava el Roure, trist per la pèrdua dels seus dos millors amics. Però es va dir a ell mateix:A mi no em destruiran perquè si em destrueixen també desapareixeran tots els ocells i animals que habiten en aquest bosc.

ELS

TRES

ARB

RES

CI

14

Però no va passar molt de temps, al pit de l’estiu, que un altre enemic del bosc va aparèixer. El més ferotge de tots, el FOC! I el Foc li va dir al Roure:- Ei, tu, saps què? Jo ja he destruït molts boscos, ho deixo tot tan negret que no es veu ni una mosca. O sigui que prepara’t.El Roure li contestà: - Mira tu, amb mi no vinguis amb xu-leries. Jo sóc l’arbre més fort del bosc, tinc un tronc robust, una copa que espanta, unes fulles ondulades i unes glans que semblen bales d’escopeta. Així que vigila que no en surtis tu escaldat. El Roure, tot i que es va fer el valent davant el foc, coneixia les seves destrosses en altres boscos i no les tenia totes. Així que va decidir demanar ajuda als seus amics els animals. El Foc va començar a cremar prop del Roure i cada vegada s’acostava més i més. Així que tots els animals conills, formi-gues, escarabats, ratolins, porcs senglars van organitzar-se i van apartar totes les branques i arbusts que hi havia al voltant del Roure com si fessin un camí que el voltava. D’això li van dir tallafocs. Així doncs, quanel foc es va acostar, de sobtees va adonar que no tenia res per cremar i

ELS

TRES

ARB

RES

CI

15

per tant no podia arribar allà on hi havia el Roure i poc a poc es va anar apa-gant.

El Roure estava ben satisfet i, tot i que li sabia greu no poder-ho compartir amb els seus amics l’Ip i la Zanila, sabia que tard o d’hora dels fruits que havien cai-gut de les seves branques creixerien al-tres Ips i altres Zaniles perquè ell havia aconseguit que no es cremessin.Es coneix que en aquella contrada des de llavors quan algú està molt fort se li diu:

Ets més fort que un Roure!

ELS

TRES

ARB

RES

CI

Cicle Mitjà

FILIGRANESAL MOLÍPAPERERAutor: Jordi Pagès

Il·lustradors:

Irene PereraPere Pérez

Cristina HomsEstel Vico

Damià LlobellCarmen Filgaira

17

No ho sabíem. Ens ho van explicar al Molí. Cada full de paper de cada mestre artesà, té la seva fi ligrana, un dibuix, un senyal, una fi rma pròpia que es marca dins les fi bres misterioses de la pasta de paper. Ens ho van explicar sota les arcades de pedra, mentre sentíem les maces de fusta, gegants, que repicaven els draps.A prop hi havia un jove aprenent que un rere l’altre en-fonsava els marcs a les pastes i en treia papers i papers que després apilava, passava per la premsa i estenia com llençols màgics en la cambra. La seva mirada era trista. S’havia obstinat paper rere paper buscant la il·lusió d’una fi ligrana pròpia però sempre sorgia el senyal del seu mestre: una creu amb quatre estrelles, una a cada angle.

FILI

GRA

NES

AL

MO

LÍ P

APE

RER

CM

1818

De nit, el jove es retirava a les golfes. S’hi allotjava des de feia cinc mesos. D’allà dalt estant posseïa els dominis de tot el molí: es veien els vells passadissos de pedra, plens de verdet i d’algues, i el pas de l’aigua neta del canal i la roda que voltava amb violència. A prop, tenia la gran biblioteca de la Fàbrica. Hi anava sovint per aprendre més l’ofi ci i la història del paper. Ell volia tenir la seva fi ligrana. Marcar els papers amb el seu senyal. Però l’empresa no ho podia permetre i els mestres mai no li van autoritzar una fi ligrana pròpia. Treballava per a ells, en la seva construcció, en els seus tallers.

FILI

GRA

NES

AL

MO

LÍ P

APE

RER

CM

19

Però va continuar investigant i va aprendre els secret de fer fi ligranes. Un bon dia va fer la primera. Li sortia una mena de rostre misteriós, mig esborrat. No acaba-va de fer-se prou clar ni nítid. Li va costar. Els feia en moments de soledat, mentre acabava les feines enco-manades. Agafava els papers de prova i els penjava a la seva cambra, secretament. De mica en mica la seva habitació es va anar omplint de papers estesos. Més i més papers sota la llums de les espelmes.

FILI

GRA

NES

AL

MO

LÍ P

APE

RER

CM

2020

Cada nit, fi ns la matinada, agafava un làmpada i con-templava cada fi ligrana transparent. Fins que una nit va contemplar l’obra mestra: era un rostre ben traçat, un noi de mirada fi xa, que podia ser ell mateix. Lla-vors, d’una revolada, va baixar als tallers. Era negra nit i per no cridar l’alerta va baixar amb un fanalet. Va obrir la gran palanca de la roda del molí, va fer-la girar, va posar en marxa tota la maquinària. Les maces picaven els draps. Eren com trons en la nit. La pasta de paper s’anava formant. I va començar a fer papers i papers amb la seva fi ligrana, centenars de papers de gran qualitat. Bellíssims. Preparats per al millor pintor. I tots duien el seu retrat.

FILI

GRA

NES

AL

MO

LÍ P

APE

RER

CM

21

De bon matí, el conserge va obrir amb recança, sentia el batec de les maces. Les rodes que voltaven. Alguna cosa passava i va descobrir els milers de papers este-sos, tots amb la fi ligrana màgica que havia donat vida a tants i tants papers meravellosos. Però el noi nin-gú no el va veure mai més. Alguns pintors famosos i col·leccionistes quan van descobrir la qualitat d’aquells papers, oferien una fortuna. Però de qui eren? On era el seu autor? Ni la família, que el buscava, va tenir-ne notícies. Era dins aquella fi ligrana intrigant que ens contempla-va?

FILI

GRA

NES

AL

MO

LÍ P

APE

RER

CM

Cicle Superior

ARANYES…NO M’AGRADEN!

Autor: Lluís Capellades

Il·lustradors:

Nens i nenes de 5è i 6è.

2323

En Gerard va prémer el botó i la pantalla va fer un so elèctric. Mica en mica es va anar engegant i van aparèixer les icones a l’escriptori.-Em connectaré a Internet, va pensar en Gerard i va fer doble clic sobre la icona d’accés a la xarxa.En aquell moment la professora Hermínia va tancar les fi nes-tres -Avui farem una redacció sobre les aranyes. Va dir amb el seu habitual to de primera hora del matí. Com cada dia que anaven als ordinadors la professora Hermí-nia es mostrava cansada i avorrida. Als mestres no els agraden gaire els ordinadors. Normalment els seu alumnes els saben fer funcionar molt millor que ells mateixos, i això, a la profes-sora Hermínia, no li agradava gens. En Gerard va minimitzar la pantalla del navegador ràpidament i va fer doble clic a la icona del processador de textos. -Quan la “profe” no em miri continuaré jugant. Va pensar. I es va capfi car una bona estona donant voltes a les paraules de la seva mestra.Una redacció sobre una aranya... no se pas què dir d’una aran-ya! Que tenen vuit potes potser? Que fan xisclar a la mare? Que els encanta fer teranyines fastigoses al celler de casa? -No és cert. Va dir una veu metàl·lica.-No totes les teranyines són fastigoses com tu dius. En Gerard es va sobresaltar.-Hi ha teranyines tant màgiques que et poden obrir les portes de tot el món. I estan més a prop teu del que et penses. En Gerard va mirar als seus companys però no va veure res d’estrany: la mestra estava rondinant, com sempre, a l’Àlex que estava fent de les seves. L’Àlex s’havia passat l’estona intentant treure la boleta del ratolí del seu company i aquest, molt enfadat, havia començat una baralla. Els més aplicats estaven escrivint pàgines i pàgines sobre l’apassionant món aràcnid i la resta s’estaven passant notetes per sota la taula o jugant als “minijuegos” quan la mestra es girava d’esquena.

ARA

NYE

S...

NO

M‛A

GRA

DEN

!

CS

2424

-Ei tu, badoc! Sóc jo qui parla. Vols mirar d’una vegada a la pantalla que tens davant del teu nas?En Gerard, llavors, sí que va fer un bot! La mestra se’l va mirar mentre a l’Àlex li queia la bola del ratolí que tenia amagada. Els nens i nenes que estaven jugant amb l’ordinador es van llançar a recollir la bola i la resta de nens i nenes que estaven fent la redacció es van posar a riure. La mestra, fi nalment, va haver de fer un crit i tots plegats es van quedar quiets. En canvi la boleta va continuar rodolant decidida fi ns aturar-se just als peus de la mestra.-Ei, tu, tanoca! T’estic parlant. Deia la pantalla insistentment.-Em vols fer cas d’una vegada?En Gerard es va apropar lentament al monitor. La pantalla era com d’un líquid blau. Quan li va apropar la mà, va ser com un llamp. Una força insuperable el va xuclar dins l’ordinador.Mentrestant la mestra, que va veure alguna cosa estranya de reüll, es va girar lleugerament, molt i molt enfadada, amb tan mala sort que va posar el peu sobre la bola del ratolí de l’Àlex al mateix temps que queia a terra tant llarga com era amb un bon cop de cul. Tota la classe va esclafi r a riure.En una altra dimensió en Gerard va mirar al seu voltant es-tranyat.-On sóc? Qui hi ha? Qui em parla? Professora Hermínia? És vostè?-Estàs atrapat en una teranyina. Va dir una veu ressonant per la infi nita buidor d’aquell espai.-Sóc la teranyina més gran del món! Obre bé els ulls! No estàs sol. I per cert, no sóc gens fastigosa.Llavors ho va veure. En Gerard no estava sol, ni molt menys. Al seu voltant hi havia milions i milions d’autopistes amb un trànsit ferotge. No us penseu pas que eren autopistes plenes de cotxes, fum i peatges com les de Catalunya, no. Eren autopistes de la informació. En Gerard no havia sentit res perquè estava just al costat d’una autopista convencional. Al fons se sentia la remor de l’autopista de banda ampla ADSL.

ARA

NYE

S...

NO

M‛A

GRA

DEN

!CS

2525

Aquella sí que feia soroll! I la informació corria a velocitats de molts “megues” per segon. Hi havia fotografi es, música, treballs d’escola, pàgines web... En Gerard es va fi xar en uns paquetets blancs que circulaven molt més de pressa que la resta. Quasi no es veien de tant ràpids com anaven.-Agafa’n un si vols. Però no l’has d’obrir, és privat. Va dir la veu.En Gerard ho va intentar unes quantes vegades fi ns que al fi nal va aconseguir agafar-ne un. Quan el va tenir a les mans ho va veure tot molt clar. A la tapa hi posava “Assumpte” dos punts i “t’estimo Maria” .-Ostres! En Gerard el va tornar al seu lloc ràpidament.-En Jaume de 6A va per la Maria! Això són correus electrònics! Sóc a Internet?-Sí, va dir la veu. Ets a Internet. Ja vas entenent això de les teranyines?-No, va dir en Gerard. No entenc res. Què tenen a veure les aranyes amb Internet?

ARA

NYE

S...

NO

M‛A

GRA

DEN

!

CS

2626

-WWW és un acrònim en llengua anglesa que vol dir World Wide Web, és a dir: la gran xarxa o teranyina mundial. Inter-net és una gran teranyina que uneix tots els ordinadors que hi estan connectats.-Òndima! Quina passada! Internet, xarxa, teranyina... i jo que em pensava que les classes d’anglès no servien per a res...-A Internet cal vigilar molt. Per la Xarxa hi circula molta infor-mació falsa. A les seves autopistes hi viatgen tant coses reals com falses. També hi ha gent que crea virus que espatllen els ordinadors. Per sort la majoria dels usuaris fan coses que valen la pena i són honrats. Per això Internet agrada tant. Si estudies molt, podràs navegar per Internet sense perill.En Gerard va agafar un altre correu electrònic. Li començava a agradar això de ser a Internet. Tot li semblava possible.-Aquesta teranyina no és gens fastigosa, tot al contrari! M’encanta!

ARA

NYE

S...

NO

M‛A

GRA

DEN

!CS

2727

Mentre deia aquestes paraules en veu alta, la impressora de la classe va començar a imprimir un document.-Ja has acabat? Li va preguntar la professora Hermínia.-Espero que la teva redacció sobre les aranyes valgui la pena. Has estat tota l’estona molt callat escrivint.Acte seguit la mestra va agafar el full acabat d’imprimir i el va començar a llegir en veu alta amb ulls com a taronges men-tre la resta de la classe es quedava bocabadada amb el que estava sentint.

Maquetació: Mireia Valls Roc

ARA

NYE

S...

NO

M‛A

GRA

DEN

!

CS

Els contes de l‛escola del Pi, és un recull de quatre contes adaptat a

diferents edats. Els contes han estat escrits per mestres de l‛escola del Pi i

il·lustrat pels alumnes. Aquest projecte s‛ha realitzat gràcies a la col·laboració de tota la comunitat educativa, mestres, alumnes i l‛AMPA

i, en especial, pel treball de la comissió de revista de l‛escola del Pi.

Bon Sant Jordi 2009!