els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos

"El jinete sólo puede estar satisfecho cuando el caballo ama su trabajo"

Hans-Heinrich Isenbart

AGRAÏMENTS

He de començar naturalment per la meva mare que, des del dia que vaig decidir el tema

del treball, m’ha ajudat en tot, m’ha donat idees, m’ha ajudat a fer les fotografies, m’ha

comprat tots els llibres que he necessitat i, sobretot, per la seva insistència al llarg de

l’estiu perquè no ho deixés tot per al final. Després, per suposat, al meu pare que, des

que vam decidir comprar els cavalls, ha estat treballant tot el seu temps lliure perquè

estiguessin el millor possible, ja sigui fent camins, tancats o coberts com baixant un dia

per la nit a donar la medicació a algun dels dos cavalls. De la família també a la meva

germana, ja que compartir amb algú una afició com aquesta fa que la gaudeixis molt

més.

Pel que fa al món dels cavalls he de donar les gràcies primer a qui és el meu professor

d’hípica des de fa set anys, l’Eric Masó, que ens ha ensenyat tot el que sabem, tant des

de la sella com del maneig peu a terra del cavall. I també a en Miquel, la Sandra i en

Marc, els tres ens han ajudat des que tenim els cavalls, ens els han cuidat quan no els

podíem tenir a casa. Els estic agraïda també per tots els consells que ens han donat i que

ens segueixen donant, per tots els camins i rutes per als que amb ells i en Teti gaudim

cada diumenge d’unes excursions genials. Així que, de veritat, moltíssimes gràcies a tots.

També per suposat al tutor del meu treball de Recerca, el Jose Luis Regojo. Gràcies per

la confiança i pel suport, però sobretot per no donar-me presses i deixar que jo

m’organitzés la feina a la meva manera.

I finalment als cavalls, a tots amb els que he après a muntar, que em van fer gaudir de

l’aprenentatge i, per suposat, als nostres dos, els primers que tenim i espero que els

tinguem molts anys més perquè són genials.

Així que moltíssimes gràcies a tots els que heu fet possible aquest treball i tots els que

ens heu portat per aquest món que ara tant ens agrada.

TREBALL DE RECERCA ELS CAVALLS: ESTUDI PRÀCTIC DE LA FISIOLOGIA

I EL COMPORTAMENT DE DOS CASOS

Índex

Introducció 4

Història del cavall 6

Evolució 6

El cavall actual 8

Les races 9

El cavall àrab 9

Apliquem-ho: Introducció als dos individus 10

El cavall en estat salvatge 12

Relació amb el medi i estructura social 12

Apliquem-ho: 13

Percepció i orientació 22

La vista 22

L’oïda 24

Pell i tacte 25

L’olfacte i el gust 26

Aparell locomotor 28

Sistema esquelètic i muscular 28

Desenvolupament físic i aspectes anatòmics a tenir en compte 29

Apliquem-ho: estiraments i pilates 34

Aparell digestiu 38

Alimentació equina 39

Aspectes bàsics del comportament 49

Esperit, temperament i actitud 49

La comunicació 50

Les primers passes 51

Premis i càstigs 53

Etograma-1 56

Comportaments de manteniment 56

Eliminació 57

Locomoció 59

Descans 62

Rascar-se i control d’insectes 64

Refugis i adaptació al medi 67



Investigació 68

Etograma-2 70

Comunicació general per a la socialització 70

Vocalització i comunicació auditiva 72

Comportaments desencadenats per la socialització 72

Exercicis 76

Conclusions 85

Bibliografia 88



Els cavalls: estudi pràctic de la fisiologia i el comportament de dos casos 4

Introducció

Després de més de set anys muntant tots els caps de setmana, tots els estius, totes les

vacances, els temps lliures que teníem, jo i la meva germana hem aconseguit allò que

més desitjàvem, dos cavalls. Un cop tens un animal sota la teva responsabilitat la teva

principal preocupació és el seu benestar, la seva salut i la seva felicitat. Els cavalls com

ja explicaré al llarg del treball són col·laboradors i voluntariosos i t’ho donen tot sense

demanar res a canvi, així que, que menys que preocupar-nos de que visquin bé. El que

si que he aprés amb els anys és que els cavalls no s’assemblen a nosaltres, a nosaltres

ens agrada estar a casa tancats, portar roba, estar sentits al sofà, els cavalls des de

l’antiguitat són animals molt enèrgics, els agrada córrer i viure com si visquessin en estat

salvatge. Així que el principal objectiu d’aquest treball és aconseguir el màxim

benestar de dos cavalls, fixant-nos en la seva naturalesa, per tal de que visquin el

millor possible i els puguem gaudir en el seu millor estat. Al llarg d’aquests dos anys

que fa que els tenim hem llegit llibres, articles tot el que hem tingut a l’abast per tal de

tenir el màxim d’informació sobre aquests animals. Així que he intentat plasmar tot allò

més important que he après. Un cop aplicat als dos individus observar i analitzar el seu

comportament i els canvis en la seva conducte o estat físic per aconseguir que estiguin

en perfectes condicions. Per tant aquest treball s’estructura de la següent manera: Està

dividit en diversos apartats, els quals contenen dos parts, primer la teoria que hem après

i després el que hem fet per aplicar-ho als nostres individus i el que hem observat pel

que fa a la seva reacció.

Cada un dels apartats d’aquest treball consta d’una de les parts del cavall que em de

tenir en compte. Per exemple l’aparell digestiu, ja que és una de les parts més delicades

d’aquests animals juntament amb l’aparell locomotor ja que degut al seu pes i la seva

grandària les lesions solen ser difícils i llargues de curar. L’altre apartat molt important

serà el dels sentits ja que són el seu sistema de defensa, la seva manera de detectar el




perill. També i no menys important hem de conèixer el seu estil de vida en estat salvatge

per tal de que s’hi assembli el màxim possible. Finalment, el comportament, que és bàsic

perquè un cavall amb la ment equilibrada és un cavall feliç. Un cavall, però, que no entén

el que li demanen, o que ha patit algun trauma, per molt bona forma física que tingui o

molt bona alimentació que li donem no serà mai feliç.




Història del cavall

Evolució

Al llarg dels anys i degut als canvis del medi, els cavalls, com la resta d’espècies, s’han

anat adaptant per tal de sobreviure. Els canvis d’un ecosistema selvàtic a prats oberts

va provocar que els cavalls canviessin el seu sistema de defensa. A la selva la defensa es

basava en amagar-se i camuflar-se per no ser divisats pels depredadors i, per tant, la

petita mida era una avantatge, però la transformació de l’ecosistema en espais oberts

propis dels prats de pastura impossibilitava l’amagatall i es feia molt més avantatjosa la

fugida. Així doncs, les potes llargues i amb una sola peülla eren molt més eficients per

agafar velocitat; el coll i el crani més llargs es van fer imprescindibles per arribar a terra

per pasturar i els ulls bilaterals i l’oïda fina es van fer necessaris per a la detecció del

depredador a molta distancia.

Per tant, tots els canvis que han experimentat els cavalls fins arribar al seu estat actual

han succeït sempre seguint una mateixa tendència.

Hi ha tres caràcters que són els que més demostren la tendència en l’evolució del cavall

que, com ja hem dit abans, són la grandària corporal, l’estructura de les potes i

l’estructura de les dents.

Per trobar el primer avantpassat del cavall ens remuntem al període de l’Eocè, fa uns 55

milions d’anys, on hi trobem l’Eohippus, més conegut com Cavall de l’Alba, de la mida

d’un gos petit, de potes curtes, amb quatre dits a la part del davant i tres al darrera i el

crani curt.

Posteriorment aquests individus varen experimentar un conjunt de canvis com són

l’allargament de les potes i el coll. Més endavant, fa uns 37 milions d’anys, en el període

Oligocè, trobem el Mesohippus, que es considerarà el cavall entremig o mitjà degut a la

seva alçària.




De l’Oligocè al Miocè la terra va patir uns canvis, als quals el Mesohippus no va

sobreviure i va deixar lloc al Miohippus, els descendents del qual varen donar la primera

explosió de diversitat en la família dels cavalls fa aproximadament uns 32 milions d’anys.

Posteriorment tenim el Parahippus, animals cada cop més grans, amb més bona

dentadura, amb les potes més llargues, més ràpides i més fortes. A finals del Miocè va

aparèixer l’exemplar que potser va ser el punt d’inflexió que va marcar el salt definitiu

cap a l’actual Equus.

Farà uns sis milions d’anys va aparèixer el pare de tots els cavalls, el Pliohippus, amb

totes les proporcions del cavall modern, un únic casc i una alçada d’aproximadament

1,22 m., que va evolucionar en les actuals espècies d’ases, zebres, etc. i en l’Equus, uns

cinc milions d’anys més tard. Tan o més important que aquests canvis físics i morfològics

ha estat l’adaptació del seu comportament i l’estructura social per la seva supervivència.

Evolució (Font: google imatges)




El cavall actual

Nom comú: Cavall

Mida: 1,5 m. – 1,90 m.

Pes: (depèn molt de l’animal)

Regne: Animal.

Fílum: Cordat: Animals amb una barra de teixit cartilaginós s’estén al llarg de l’interior

del cos, anomenat notocorda.

Subfílum: Vertebrat: Cordats en què la notocorda es desenvolupa en la columna

vertebral.

Classe: Mamífer placentari.

Ordre: Perissodàctil ungulat: Animals que utilitzen les puntes dels dits o peülles per

sostenir la totalitat del seu cos. D’extremitats llargues.

Família: Equus, són perissodàctils amb extremitats llargues.

Espècie: Eqqus

caballus.

Dieta: Herbívor.

Cries: Entre una i dues.

Longevitat: 20-35 anys.

El cavall actual (Font: google imatges)




Les races

Kronacher (1937): “Per raça s’entén, avui en dia, un grup d’animals de la mateixa sang

que sobre la base del seu origen, de determinades propietats morfològiques i

fisiològiques i de la seva utilització, presenten cert parentiu, es distingeixen per les seves

característiques exteriors i per la classe i el volum de les seves funcions, així com per les

seves necessitats en elements vitals per a la realització d’aquestes funcions, respecte a

altres animals de la mateixa classe i, en igualtat de condicions del medi exterior,

produeixen descendents iguals o semblants”.

D’entre totes les definicions que s’han fet de raça, la de Kronacher el 1937 és potser una

de les més clares i concises ja que podem deduir-ne clarament que els trets

diferenciadors entre les races d’una classe d’individus són els trets morfològics, la seva

funció i les seves necessitats per a dur a terme aquestes funcions.

Pel que fa als cavalls, cada raça té un lloc d’origen i està perfectament adaptada a aquell

medi i a la feina que se li demana.

El cavall àrab

Se sap que el cavall àrab és una de les races més antigues ja que hi ha evidència

arqueològica de fa 4.500 anys. En trobem l’origen a l’Orient Mitjà, en què vivien al desert

i els utilitzaven per desplaçar-se i per anar a la guerra. D’aquí la seva gran resistència a

la falta d’aigua i menjar, la seva velocitat i la capacitat de caminar durant dies. Són

capaços de carregar més pes que cavalls inclús més grans que ells, són molt intel·ligents

i d’aprenentatge ràpid. Es varen escampar pel món degut a les guerres i al comerç. Per

les seves característiques exemplars varen ser molt utilitzats per tal de millorar altres

races. Actualment, aquesta raça és una de les més reconegudes mundialment.




Podem classificar-la com una raça de

“sang calenta”, una categoria que

engloba els cavalls refinats i de caràcter

fort que es creuen per obtenir velocitat.

Com molts altres d’aquests cavalls, la

seva sensibilitat i intel·ligència els

permet un aprenentatge ràpid i millor

comunicació amb els seus genets.

Originàriament els cavalls àrabs no eren animals alts, mesuraven entre 1,43 m i 1,53 m

d’alçada, fins i tot els exemplars més petits tenien l’alçada d’un poni gran, tot i així es

consideren cavalls. Però com que molts propietaris valoraven les característiques dels

àrabs però també l’alçada, els varen creuar amb altres races per tal que fossin més alts

i és per això que avui molts cavalls mesuren entre 1,52 m i 1,62 m.

Apliquem-ho: Introducció als dos individus

En Ricky i en Xalió són dos cavalls àrabs que vam comprar el novembre del 2012. A continuació

adjunto una breu fitxa per introduir-los.




Ricky

En Ricky és el meu cavall, és el que munto cada setmana i és la meva responsabilitat.

Destaca pel seu caràcter dòcil i tendre.

Sexe: mascle

Raça: àrab

Capa: tordo

Any de naixement: juliol del 2003

Lloc de naixement: Cerdanya (Catalunya)

Localització anterior: Sora (Catalunya)

Disciplina anterior: raid

Xalió

En xalió és el cavall de la meva germana. Destaca per la seva elegància i el seu nervi.

Sexe: mascle

Raça: àrab

Capa: alatzà

Any de naixement: 1/05/2005

Lloc de naixement: Girona (Catalunya)

Localització anterior: Banyoles (Catalunya)

Disciplina anterior: pista i passeig




El cavall en estat salvatge

Relació amb el medi i estructura social

Tots els grups d’animals fins i tot les gallines,

gossos o gats s’organitzen amb una jerarquia. Els

cavalls, de la mateixa manera, ja siguin grups

petits de dos individus o grups més grans,

s’organitzen per ordre d’autoritat. Els principals

factors que poden determinar la posició d’un

individu dins d’aquesta jerarquia són: l’edat, la

mida corporal, la força, l’habilitat atlètica, el sexe,

el temperament i el temps que hagin estat en el

grup. En establir aquesta jerarquia es poden donar sovint episodis bastant violents amb

petades, mossegades, i persecucions. Un cop determinada, cada cavall sap

perfectament el lloc que ocupa i poques vegades es repeteixen aquests episodis de

violència i agressivitat.

En estat de llibertat aquests grups solen estar formats per un sol cavall semental,

dominant, el líder, amb el seu grup d’eugues acompanyades pels seus poltres i

poltranques. D’aquestes eugues n’hi ha una que és l’euga guia encarregada de guiar la

manada pels prats i les muntanyes. Aquest rol l’assolirà l’euga més veterana ja que es

coneix els camins i els llocs. Excepte quan els sementals joves intenten suplantar el cavall

dominant, la qual cosa provoca alguna baralla, aquests grups són tranquils i

harmoniosos, tots respecten el seu lloc en la jerarquia establerta.

En llibertat també podem trobar un altre tipus de manada, no molt freqüent, formada

per un grup de mascles, sementals, que encara no han estat capaços de formar una

família i, com que un cavall tot sol moriria perquè seria una presa fàcil per als seus

depredadors, s’agrupen en petites manades. Aquests grups o manades ja no són tan

Grup de cavalls (Font: Google imatges)




tranquil·les com en el cas anterior ja que els mascles competeixen constantment per a

ser els líders.

El cavall és un animal de presa i la seva principal motivació és la supervivència. Com ja

hem dit abans, els seu sistema de defensa és la fugida i, per tant, l’organització del grup

també hi està relacionada. Per exemple, quan els cavalls es desplacen per les muntanyes

o els prats seguint l’euga guia en busca de menjar i aigua solen moure’s en fila, la qual

cosa els permet que el de davant vigili el perill per davant, els cavalls que es troben

entremig vigilen els costats i l’últim el darrera, si un dels cavalls intueix perill i s’espanta,

arrenca a córrer i tots el segueixen i corren fins a fugir del perill. El cavall que dirigirà la

fugida i que té la funció de protegir el grup en cas de perill és el líder, per aquest motiu

ha de ser el més fort, el més àgil, el més valent i normalment el més gran de mida.

Apliquem-ho:

La seva estructura social

Parella de cavalls castrats:

En Ricky i en Xalió són dos cavalls castrats, per tant hem de saber que aquest tipus

d’individus no existeixen en estat salvatge i tenen unes característiques de

comportament especifiques. Per aquest motiu hem d’estudiar-ne el comportament i

analitzar-lo en captivitat. Estudiant el comportament de diferents cavalls castrats s’ha

deduït que existeixen diverses conductes, o rols que poden assolir:

Es poden comportar de manera semblant a un semental, és a dir, assolir el rol de líder,

prendre possessió del grup i inclús intentar aparellar-se. Altres assumiran les altres

responsabilitats del semental com vigilar la manada o protegir-ne els individus que la

formen. Alguns, fins i tot, poden intentar formar el seu propi grup familiar amb una euga

i un poltre. Però moltes vegades es comporten amb indiferència, si un altre assoleix el

rol de líder no li ho discuteixen i es comporten com ho faria una euga sense cries, per

exemple.




Els cavalls castrats que viuen en grups poden tenir un nivell elevat d’agressió entre ells.

Els grups petits de dos o tres individus solen funcionar millor ja que s’assemblen més als

que formarien en estat salvatge entre sementals solters. Hi ha cavalls castrats que no

s’integren bé en un grup format per eugues i altres castrats, normalment però, no hi ha

cap problema en ajuntar aquests mascles castrats amb eugues. Hem de tenir sempre

present que quan hi hagi un mascle semental haurà de ser l’únic mascle, ja que aquest

podria veure la nova incorporació d’un mascle (castrat o no) com una amenaça,

exceptuant els poltres fins a una certa edat.

El Ricky i en Xalió

Un cop sabem això, podem intentar esbrinar mitjançant l’observació quin rol o tipus de

comportament han assolit cada un dels dos individus estudiats. Amb en xalió i en Ricky

hem pogut observar que en Xalió, des del primer dia que els vam ajuntar, ha assolit el

rol de líder, per tant el primer de la jerarquia, el que té més autoritat. En Ricky és molt

tranquil i no va posar resistència, tot i així va rebre unes quantes mossegades, pensem

que degut a que en Xalió volia deixar-li clara la seva posició. Passats uns mesos, rarament

en Ricky tenia alguna mossegada. Així amb el temps s’han convertit en el que se sol

anomenar dos cavalls agermanats, això vol dir que malgrat la jerarquia l’un com són

dependents i això ho hem de tenir en compte sempre que els haguem de separar.

A més a més d’aquesta conducta per part d’en Xalió, hem observat, durant aquests dos

anys que fa que els tenim, diferents comportaments de líder en el dia a dia:

El primer en posar-se en estat d’alerta davant d’un soroll inesperat sempre és en

Xalió i també és l’últim en relaxar-se i continuar menjant.

En el cas que no localitzin la font del soroll i arrenquin a córrer, el que va sempre

davant i que per tant dirigeix la fugida sempre és en Xalió.

En Xalió és també el que té prioritat en cobrir les seves necessitats: menjar,

veure...




Quan en Xalió es

vol desplaçar a un

altre camp o vol

marxar d’allà on

són, sempre guia

en Ricky per

indicar-li on vol

anar i en Ricky

obeeix. En canvi

quan és en Ricky el

que vol marxar se’n va sense en Xalió, no és capaç de fer-lo anar per on ell vol.

I nosaltres?

Els humans també ocupen una posició en aquesta jerarquia en el cas dels grups de

cavalls en captivitat: hem de procurar adoptar la posició de líder, és a dir, tenir la màxima

autoritat de manera que ens garantim el seu respecte, la seva confiança i que ells

estiguin molt més tranquils amb la nostre presencia.

La pregunta que es fa tothom és: Com ho faig per què em vegin com el líder?

En estat salvatge quan un semental jove vol suplantar al líder de la manada, s’hi baralla

i el que guanya és el que es queda la manada, d’aquesta manera el líder sempre és el

més fort. Nosaltres això no ho podem fer perquè no en sortiríem ben parats, per aquest

motiu hem de buscar alguna altra manera. Per un cavall ser el líder significa tenir una

família, eugues i poltres, i si un mascle adult no és líder ha d’abandonar la manada. Però

en captivitat, als cavalls castrats no els surt a compte ser-ho ja que els provoca estrés i

preocupació; si veuen que no n’hi ha cap de més fort, es veuran en l’obligació d’assumir

aquest rol, però si n’arriba un de més fort i més capaç, no solen posar gaire resistència,

En Xalió guia en Ricky des del darrera




per aquest motiu, hem de caminar i fer moviments amb autoritat, perquè ens vegin

competents i forts. Els ha de quedar clar quin és el nostre espai personal, espai que no

poden passar sense el nostre permís.

Hem de tenir en compte que tot i que quan estiguem amb ells ens vegin com a líder, ells

seguiran tenint la seva pròpia jerarquia entre els membres.

Hem d’aconseguir la seva confiança i no perdre-la mai. Això només s’aconsegueix amb

temps i paciència, sempre sense violència. Que el cavall tingui bon caràcter ho facilitarà

molt, però la dificultat radica en aconseguir que gaudeixin quan treballem amb ells i

quan els muntem.

“Un buen entrenador puede lograr que el caballo haga lo que él desee que haga, pero

sólo el entrenador excelente logrará que el caballo quiera hacer esas cosas.” (Monty

Roberts)

Medi i instal·lacions

El clima

El clima de la Garrotxa és del tipus mediterrani humit, caracteritzat per pluges

abundants durant tot l'any i temperatures benignes per la influència mediterrània.

Té una pluviometria molt superior a la de les regions veïnes. Així, malgrat les valls estan

situades a una altitud entre 400 i 500 m per sobre del nivell del mar, la pluviositat

sobrepassa els 1.000 mm de mitjana anual, valor que a Catalunya es dóna per damunt

dels 1.000 m d'altitud. L'estació menys plujosa és l'hivern, seguida de la tardor, l'estiu i

finalment la primavera, que és l'època en què plou més.

El règim tèrmic de la comarca és temperat, amb mitjanes anuals de 13ºC. A l'hivern són

freqüents les glaçades, que solen començar a l'octubre i duren fins al maig, tot i

l'augment de les temperatures a la primavera. A l'estiu, la mitjana es situa al voltant dels

25ºC, amb màximes diürnes superiors als 30ºC, mentre que les nits són fresques i

agradables. Les serres que envolten la majoria de poblacions garrotxines redueixen




sensiblement les hores d'insolació. Els dies de neu són rars, excepte a la zona

muntanyosa del Nord i de l'Oest. A les valls neva, per terme mitjà, dos o tres dies l'any.

La disposició del relleu, amb la gran barrera pirinenca al Nord, dificulta l'entrada de les

masses d'aire fred i explica que el vent no sigui gaire freqüent, només es fa notar uns

100 dies l'any. Els vents predominants són la tramuntana, el ponent, el llevant i el

migjorn. Tots penetren acanalats a través dels colls i, en conseqüència, no sempre bufen

en la direcció d’origen.

La configuració del relleu i l'ocupació del sòl afavoreixen la inversió tèrmica i una gran

varietat de climes locals.

Localització i característiques geogràfiques

L'Alta Garrotxa és una unitat geogràfica força ben delimitada que es troba a cavall de les

comarques del Ripollès, la Garrotxa i l'Alt

Empordà. És, per tant, una regió del Prepirineu

oriental, d'uns 400 km2, dels quals 32.864,57

hectàrees es troben actualment protegides pel

Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN)

En el cas de la Garrotxa, avarca de forma total

o parcial els termes de cinc municipis, entre

ells el de Montagut-Oix.

La seva orografia extremadament abrupta ha condicionat el paisatge, la vegetació, la

fauna i ha permès el manteniment d'un espai relativament natural. El relleu de l'Alta

Garrotxa, marcat per valls profundes envoltades de cingleres i parets de roca, és el que

dóna nom a l'espai: les garrotxes són les terres aspres i de mala petja.

http://ca.turismegarrotxa.com/municipisaltagarrotxa/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Alta_Garrotxa.svg




Aquesta és doncs la zona per on realitzem multitud d’excursions. En ser un terreny poc

habitat, la multitud de camins ens permet realitzar llargues excursions havent de

travessar poques carreteres (també han d’estar acostumats als cotxes), però per altra

banda el terreny abrupte fa que els cavalls també necessitin un aprenentatge. A més a

més, la seva mida petita els facilita una major adaptació al medi boscós amb corriols

estrets.

En Ricky i en Xalió viuen tot l’any al mas l’Espigoler, un mas antic, construït vers l’any

1700, dins del municipi de Montagut-Oix, entre els Vilars, Sant Eudald de Jou i Santa

Bàrbara de Pruneres. Com la resta de l’Alta Garrotxa, el seu terreny és molt abrupte, la

qual cosa va obligar als seus habitants a fer multitud de feixes o terrasses per poder

aprofitar-les per al conreu. La major part del terreny està orientat a Sud i arrecerat del

vent del Nord que fa que tingui una temperatura més suau que a la vall. Això els va

permetre el conreu de raïm i oliveres i a pastures per a bestiar. La casa va quedar

deshabitada l’any 1955 quan una forta gelada va matar totes les oliveres. Aquestes però

amb els anys han rebrotat i les trobem distribuïdes per tots els marges de les feixes. Els

arbres autòctons són les alzines i els roures, a més a més del pi blanc que ha anat sortint

després de l’abandonament del conreu.

http://montagut-oix.cat/wp-content/uploads/2012/05/20090606_0255-copia-copia.jpg




Pel que fa al micro clima els camps estan orientats al Sud tenen sol durant tot el dia i,

per tant, llum, i a l’hivern escalfor.

Els seus camps

Els cavalls en estat salvatge són nòmades, és a dir, quan al lloc on estan se’ls acaba

l’aliment o l’aigua, es traslladen. Un cop establerts en algun lloc es mouen per un terreny

d’aproximadament quatre hectàrees. Hem de tenir en compte que en estat salvatge els

Mustangs, per exemple, recorren uns 50 Km diaris i viuen en manades, sempre amb

companyia, perquè els cavalls no poden estar sols, necessiten socialitzar-se, com

s’especifica en les necessitats a l’apartat anterior.

A en Ricky i en Xalió els tenim a casa, en uns terrenys situats a la Garrotxa, a Catalunya.

Per tal d’intentar que l’estil de vida que tenen aquí s’assembli el màxim possible a com

viurien en estat salvatge, hem muntat les següents instal·lacions:

Tenen un tancat principal, un terreny de quatre hectàrees, que inclou prats, camins,

arbres, arbustos... Com que el sol a l’estiu els molesta molt, hem mantingut bastants




arbres, fins i tot petits bosquets en algunes zones perquè tinguin espais frescos per

resguardar-se del sol.

Pel que fa a la pluja, depenent de diferents factors, notem que els molesta pel seu

comportament. Els factors que poden intervenir-hi són per exemple: quanta estona fa

que plou, si plou poc o molt, si fa vent, si és una turmenta, la temperatura...

A l’hivern, amb dies seguits de pluja i temperatura baixa, poden perdre la temperatura

corporal, per aquest motiu aquest estiu els hem fet un cobert que té un dels costats

obert i en el qual es poden refugiar. Pel que hem vist en aquest també si col·loquen per

refugiar-se del sol i s’hi posen els dos, però hem pogut observar que quan plou

l’augment d’agressivitat d’en Xalió fa que en Ricky es quedi fora. Per aquest motiu hem

fet una extensió del cobert per què en Ricky es pugui refugiar.

Pel que fa al menjar, a l’hivern l’herba no és abundant, per això tenen una menjadora

on col·loquem una bala de civada envoltada amb una malla que els obliga a agafar

l’aliment a poc a poc com si pasturessin i així evitem possibles trastorns digestius.

Un cop per setmana els portem a fer excursions de 3 o 4 hores amb un grup de 3 a 5

cavalls més per camins i pistes, perquè facin exercici. Durant aquestes excursions

intentem anar sempre per muntanya, també passem per rius i boscos. Tot i que no és

absolutament necessari, disposen d’un suplement alimentari, el pinso, que està

compost per cereals i els aporta vitamines. També hem vist que els agrada molt i que si

el tinguessin sempre a la seva disposició se’l menjarien tot, la qual cosa els podria

provocar problemes digestius ja que no és natural i el seu sistema no està preparat

(s’explica amb més detall a l’apartat de l’aparell digestiu). Per tal d’evitar-ho, tenen una

menjadora que els regula el pinso i els cau una mica pel mati i una mica al vespre. Tenen

sempre a la seva disposició aigua en abundància, ja que veuen contínuament, així com

una pedra de sals minerals, que quan creuen convenient llepen, perquè els proporcioni

les sals que necessiten.




A més a més d’aquest tancat en el qual dormen i fan la major part de la seva vida,

disposen també de tres camps més petits. El primer no és gaire gran i està unit a la casa,

d’aquesta manera els tenim controlats i si un d’ells s’ha fet mal ens permet tenir-lo en

constant vigilància. El segon està unit a una font natural, a la qual no tenen accés ja que

es podrien fer mal, però és un lloc molt fresc i amb un gran nombre de feixes, un bon

lloc per a l’estiu. I per últim un tancat, al qual li toca el sol tot el dia, ideal per a l’hivern

i al qual estem fent un camí per unir-lo al seu tancat principal i així hi puguin anar sempre

que vulguin. D’aquesta manera sempre es poden desplaçar com en estat salvatge en

busca de pastura. Intentem que sempre estiguin al camp que té més herba i les

condicions més òptimes per la temperatura del moment.




Percepció i orientació

Els cavalls tenen una gran percepció sensorial que els ajuda a sobreviure. Els manté

sempre alerta dels canvis del seu entorn. La percepció no inclou només els ulls, les

orelles i el nas sinó que també engloba altres receptors sensorials, com per exemple la

superfície del cos. La percepció sensorial els ajuda a desplaçar-se amb èxit, orientar-se,

dur a terme les activitats diàries, evitar perills, i molts altres factors necessaris per a

sobreviure.

La vista

Els ulls són uns dels òrgans sensorials més importants per aquests animals i són vitals

per a la seva supervivència. La grandària del seus ulls en proporció amb el seu cos és la

més gran en qualsevol mamífer terrestre. És, per exemple, el doble de gran que l’ull

humà.

La visió del cavall és molt diferent a la nostra ja que nosaltres, degut a que tenim els dos

ulls a la part davantera del cap, tenim una visió binocular, i el nostre camp de visió és de

180º. Els cavalls en canvi tenen els ulls situats als costats del cap, la qual cosa els

proporciona un camp de visió de quasi 360º. Aquest gran camp de visió és molt

important ja que els cavalls són animals de presa, els depredadors dels quals són tots

terrestres, i això els permet estudiar i tenir controlat tot el seu entorn, incloent la part

posterior. Una altra qualitat que tenen els ulls d’aquests animals és la capacitat que té

un ull de moure’s independentment de l’altre.

Els cavalls, per tant, tenen tant visió monocular com visió binocular.

La visió monocular és aquella en la que cada ull té un camp de visió separat, és a dir,

cada ull veu una cosa o un espai diferent, el total del camp de visió monocular és de

260º a 280º.




La visió binocular és aquella en la que cada ull forma una imatge, i aquestes es

superposen formant-ne una de tridimensional. Els cavalls tenen un camp de visió

binocular de 75º a 95º directament davant de la seva cara.

Si unim els dos camps monoculars i el camp binocular, en la majoria dels casos tindrà de

345º a 355º de camp visual, deixant de 5º a 15º graus de punts cecs.

Els seus punts cecs per tant, són:

A la zona de la cua, és a dir just darrera seu.

A la part inferior, just a sota del cap.

Al llom, a la zona de la creu.

Directament davant seu.

Agudesa visual

L’agudesa visual és l’habilitat per enfocar i veure amb nitidesa el detall i el contrast. Està

determinada en gran part pel nombre de fotoreceptors de la retina.

Els fotoreceptors són cèl·lules especialitzades sensibles a la llum que possibiliten la visió.

Els fotoreceptors dels mamífers són barres i cons. Les barres són sensibles als canvis de

llum, a la foscor i als moviments. Els cons són sensibles al color però només funcionen

amb llum brillant.

Hi ha una concentració important de fotoreceptors disposats formant una línia

horitzontal al mig de l’ull que els permet veure molt nítidament una zona panoràmica,

però per sobre i per sota d’aquesta línia la capacitat que tenen per enfocar no és gaire

bona.

Podem dir que els cavalls són bons enfocant objectes molt llunyans però per enfocar els

objectes més propers tenen més problemes. Això té molt sentit pel que fa a l’evolució




ja que els cavalls capaços de detectar i veure el perill des de lluny, i així poder fugir, van

ser els que van sobreviure.

Adaptació a la llum i a la foscor

Tarden més a adaptar-se als canvis de lluminositat que l’ull humà, però un cop s’han

adaptat veuen millor que nosaltres degut a la grandària del seu ull i a que la seva pupil·la

pot dilatar-se sis vegades més que la humana.

Percepció de la profunditat

Ja que la percepció de la profunditat només és possible en la zona que tenen visió

binocular i que el camp binocular del cavall és molt més estret que l’humà, la seva

percepció de la profunditat no és tan bona com la nostra.

L’oïda

Juntament amb la vista, és un dels sentits més importants en la vigilància constant del

seu entorn. L’orella equina ha evolucionat per tal de detectar el més lleuger soroll que

pugui indicar algun perill.

L’estructura de les seves orelles és similar a la dels mamífers, però tenen la capacitat de

moure’s uns 180º i, a més, independentment una de l’altra, la qual cosa els permet, no

només captar sorolls llunyans de qualsevol direcció, sinó també parar atenció a dos sons

a la vegada.

Els cavalls tenen l’habilitat d’escoltar sons amb freqüències molt més altes que

nosaltres, però en canvi nosaltres podem sentir freqüències més baixes que

probablement ells perceben en forma de vibracions.

Per tal de fer-nos una idea de la seva capacitat auditiva, la comparem amb la humana a

la següent taula:




individu freqüències Sensibilitat màxima

Audició humana en el seu millor moment 20 Hz – 20 kHz 1-4 kHz

Audició equina en el seu millor moment 55 Hz – 25 kHz 1-16 kHz

Pell i tacte

La pell del cavall és flexible però molt forta i és capaç de reparar qualsevol lesió. Aquesta

pell està plena de terminacions nervioses i és molt sensible al tacte, especialment en

algunes zones del seu cos.

Els cavalls són capaços de sentir una mosca i fer tremolar aquella zona de la seva pell

per espantar-la. Hi ha individus que poden ser menys sensibles del normal i n’hi ha que

són suprasensibles. El nas del cavall té més terminacions nervioses per centímetre

quadrat que el dit humà i és molt mòbil, la qual cosa els resulta molt útil per a seleccionar

el menjar. Els bigotis són molt importants per investigar amb el tacte les zones que no

poden veure bé i per aquest motiu no s’haurien d’afaitar.

Durant la munta utilitzem el contacte amb la boca, el dors i els costats del cavall per

comunicar-nos-hi. Durant aquest contacte el cavall és capaç de percebre el nostre estat

d’ànim, si estem nerviosos, si tenim por o si estem tranquils i relaxats i per això també

nosaltres podem influir en el seu estat d’ànim. Si utilitzem una intensitat mínima en el

nostre contacte amb les regnes i amb les cames, mantindrem la sensibilitat del cavall,

d’altra manera l’acostumaríem tant a les pressions i al contacte que deixaria de sentir-

ho i, per tant, no respondria a les nostres ordres.

És per aquest motiu que és important la intensitat en què pressionem al cavall. Moltes

vegades aquesta és una de les principals dificultats a l’hora de muntar-los.




L’olfacte i el gust

El sentit de l’olfacte i del gust estan més desenvolupats en els cavalls que en els humans,

i estan molt relacionats. L’olfacte és processat per les narius humides del cavall que

tenen una gran superfície. Les partícules de l’olor són transportades per l’aire i

dipositades en els teixits humits, i la informació s’envia al cervell per descodificar-la.

El gust es processa en les papil·les gustatives de la llengua, gola i paladar. Als cavalls els

agrada per naturalesa les coses salades i aprenen ràpidament a que els agradi el dolç,

però generalment no els agrada ni allò amarg ni agre.

Si un cavall detecta alguna cosa amarga o simplement ho sospita, ho escopirà o ho

evitarà.

Els sentits de l’olfacte i el gust són molt importants per als cavalls ja que els proporciona

molta informació. Poden detectar un depredador a 200 m de distancia en un dia sense

vent.

Dins la manada, l’olfacte i el gust també s’utilitzen molt, per exemple les eugues

identifiquen els seus poltres i rebutgen els de les altres eugues, la qual cosa dificulta

molt la integració dels poltres orfes. El semental identifica amb l’olfacte l’euga que està

en zel i llesta per a l’aparellament, per fer-ho aixeca el llavi superior per atrapar l’olor

amb els conductes nassals, on es troba l’òrgan de Jacobsen.

Els cavalls ensumen els fems per identificar altres cavalls que han estat per la zona.

Aquestes olors els proporcionen molta informació, com per exemple quan han passat o

qui eren.

Els cavalls es saluden intercanviant l’alè. Reben informació de l’altre cavall a través de

l’olfacte, com per exemple amb qui ha estat anteriorment i a on. També és la seva

manera de reconèixer si l’altre cavall és conegut o estrany.




Pel que fa al gust, el cavall selecciona el menjar i l’aigua primer amb l’olfacte, i pot negar-

se a menjar o beure si no és acceptable. En el cas que sí, el cavall provarà el menjar o

l’aigua. És possible que entre les plantes bones que ha agafat en trobi alguna amb gust

amarg o estrany, el cavall escopirà aquestes herbes mentre en mastega la resta. Per

tant, el gust és molt important ja que, entre altres coses, els permet detectar les plantes

amb gust amarg d’entre la resta, que solen ser verinoses.




Aparell locomotor

Sistema esquelètic i muscular

L’esquelet d’un cavall està format aproximadament d’uns 205 ossos. No podem dir-ne

el nombre exacte degut a les tres raons següents: La primera és la fusió d’alguns ossos,

la segona la variació segons la raça i per últim el diferent nombre de vertebres que pot

variar lleugerament d’un cavall a un altre. Podem dividir l’esquelet en:

L’esquelet axial, que inclou el crani, les vèrtebres, l’estèrnum i les costelles.

L’esquelet apendicular, que està constituït per les extremitats.

Les funcions de l’esquelet

Té bàsicament cinc funcions:

Actua com a suport, proporciona una estructura estable, forta i rígida per tal que

s’hi puguin adherir els muscles i els tendons.

Permet el moviment, quan els muscles es contrauen, tiren dels ossos per tal de

produir el moviment.

Protegeix els òrgans interns.

ESQUELET EQUÍ

Esquelet axial

Crani 34 ossos

Costelles 36 – 38 ossos 18 – 19 parells costelles

vèrtebres 51 – 57 ossos 7 cervicals, 18 toràciques, 6

lumbars, 5 sacres funcionades, 15 – 21 caudals

Esquelet apendicular Extremitats 80 ossos 20 ossos en cada una

Total 201 – 209 ossos




Emmagatzema minerals, especialment el calci i el fòsfor, que ajuden a mantenir

els ossos forts.

*Atesa la dificultat per trobar informació en català i que la majoria d’articles i llibres estan en anglès, he considerat apropiat posar els noms en aquest idioma.




Desenvolupament físic i aspectes anatòmics a tenir en compte

Quan un cavall s’exercita o s’entrena sempre de la mateixa manera, amb els mateixos

exercicis, estarà utilitzant uns músculs concrets, els quals s’acaben tornant dominants

generant així una morfologia desequilibrada amb punts dèbils. Si en canvi, l’exercici és

correcte, equilibrat i variat, desenvoluparà un físic funcional i saludable.

Aspectes anatòmics a tenir en compte

Per tal que el nostre cavall desenvolupi un bon físic i que l’exercici que li fem practicar

no li provoqui lesions, hi ha diferents aspectes anatòmics que podem tenir en compte:

Flexió de la nuca

Una bona flexió de la nuca del cavall és molt important ja que li permet obtenir una

postura correcta, alineada i recta i, a més, treballar a gust i relaxat. Tant la sobre extensió

com la sobre flexió no són desitjables i inhibeixen un correcte moviment del cavall.

La flexió a la nuca és resultat del moviment entre el crani i la primera vèrtebra cervical,

és una articulació que permet un moviment vertical. Quan el cavall té el morro orientat

verticalment i, per tant, l’articulació anterior està flexionada, també és possible obtenir

una flexió lateral en aquesta mateixa articulació.

Si, en canvi, el morro està orientat cap endavant i amunt, l’articulació es bloqueja

lateralment, limitant així el moviment del cap del cavall.




Funció del lligament nucal

El lligament nucal dóna suport al cap i al coll i permet que aquests tinguin mobilitat. El

cap és la part que pesa més del cos i amb el coll sumen un terç de la longitud del cavall.

Quan el cavall està pasturant o quan simplement baixa el cap, aquest lligament

s’adhereix a les vertebres cervicals, està tens. D’aquesta manera tira del lligament que

està unit als processos espinosos de les vèrtebres toràciques de la creu, separant-les

lleugerament. Això fa que tiri dels processos espinosos de les vèrtebres toràciques i




lumbars, provocant que el dors i la caixa toràcica s’elevin. En canvi quan aixeca el cap,

el lligament nucal afluixa i el coll inverteix la posició. La falta de tensió provoca que el

dors baixi.

La postura de l’espina dorsal

Tenir l’espina dorsal en la posició correcta és important per al rendiment òptim i per a

reduir el risc de patir problemes dorsals. Per això el cavall ha de tenir una musculatura

ben condicionada, una bona conformació i portar el cap i el coll en la posició correcta.

L’alineació de les vèrtebres del cavall provoca certes curvatures. La línia que segueix

aquestes corbes recorre els cossos vertebrals sobre els quals es localitzen els arcs de les

vèrtebres que protegeixen la medul·la espinal. Els forts lligaments i músculs que donen

suport al dors, a més a més dels músculs abdominals, mantenen la configuració de les

vèrtebres.

En la curvatura natural de l’espina dorsal intervenen diversos factors:

Una posició alta del cap i el coll, que provoca un dors enfonsat.

El pes del genet, si el cavall té una musculatura abdominal dèbil.

La musculatura dorsal i del coll, que quan estan tenses poden provocar rigidesa

i desalineació de l’esquelet axial.

La pròpia conformació del cavall.

La pèrdua del to muscular amb el pas del temps.

La posició del cap i del coll també té implicacions importants per a la postura de l’espina

dorsal del cavall. L’ideal seria que la regió toràcica-lumbar de l’espina fos recta o estigués

lleugerament arquejada cap a dalt. Una postura correcta ajuda a aconseguir un millor

rendiment de l’espina dorsal, que, per contenir el sistema nerviós central, té un paper

important pel que fa a la coordinació, el moviment i l’equilibri, a més a més de carregar

el pes del genet.




Quan el dors es corba cap avall, no pot treballar eficaçment. Això pot crear pressió sobre

la medul·la espinal i els nervis que surten entre cada vèrtebra. També significa que els

processos espinosos dorsals s’uneixen entre si i poden arribar a tocar-se un amb l’altre.

Una mala postura pot ser la causa de molts problemes musculars, lligamentosos i dels

ossos en el dors del cavall.

Una postura òptima de la columna vertebral es pot aconseguir amb un entrenament

correcte, amb l’activació dels músculs centrals i amb la correcte posició del cap i el coll.

Com afecta la manera de portar el cavall a la posició del cap i el coll

En el prat, els cavalls estan aproximadament un 60% del temps pasturant. La resta del

temps l’inverteixen en dormitar o caminar amb el cap baix. Això s’intercala amb alguna

explosió de velocitat, o potser agitant el cap prop del terra. També passen una petita

proporció de temps amb el cap i les orelles endavant i la mirada cap a la llunyania o

movent-se amb el cap ben alt.

Per tant, treballar el cavall llarg i avall simula les postures que adopta la major part del

temps i això permet:

Que s’elevi el dors a través de la mecànica dels lligaments nucal i supraespinós.

Que les vèrtebres es col·loquin correctament.

Que es desenvolupi la musculatura del perfil superior mentre es mantenen la

soltesa i la relaxació.

Que l’espina dorsal estigui flexionada com un arc, la qual cosa permet carregar

el pes del genet.

Que el múscul longissimus dorsi s’alliberi permetent que el dors oscil·li i es deixi anar.

Que es desenvolupin els músculs abdominals.




Com carrega el cavall el pes del genet

Les dues funcions més importants del dors del cavall són transmetre les forces

propulsores cap endavant i carregar el pes. La força del dors ve donada per la

configuració de les vèrtebres i els lligaments, els tendons i la musculatura que

protegeixen i mantenen rígida l’espina dorsal.

Generalment els cavalls poden carregar com a màxim el 20% del seu pes, per tant, si un

cavall pesa uns 550 kg podrà portar aproximadament 109 kg, que inclou el pes del genet

i de l’equip. Però, com hem dit abans, no tots els cavalls tenen la mateixa fisiologia i el

genet i l’equip també influeixen. Així doncs, hi ha altres aspectes a tenir en compte, com

per exemple els ossos, la seva grandària i la seva densitat; la raça de l’individu (els àrabs,

els islandesos i els quarts de milla, entre altres, són animals que tenen un físic que els

ajuda a suportar més pes); i l’entrenament, tant la forma física del cavall com

l’experiència del genet (un genet inexpert amb els seus moviments bruscos i errants

dificulta els moviments del cavall i en canvi un genet amb experiència treballa amb

harmonia amb el cavall facilitant-li la feina).

Apliquem-ho: estiraments i pilates

Per aplicar el que hem après de l’aparell locomotor he decidit fer una sèrie d’exercicis

per millorar el seu condicionament muscular.




EXERCICI 1

Objectiu: aixecar i flexionar la creu, el coll i el dors. Millorar la força abdominal i la

flexibilitat del dors.

Procediment: Amb l’ajuda d’una pastanaga ajuda al cavall a portar el cap cap a baix i cap

enredera entre els anteriors. Mantenim l’estirament durant entre 5 i 10 segons i ho

repetim entre 2 i 3 vegades per sessió.

Beneficis: estimular la musculatura abdominal, promoure la postura general correcte i

donar-li suport al dors.




EXERCICI 2

Objectiu: Aixecar i flexionar l’espina dorsal lateralment i flexionar la base del coll. Per

millorar la seva flexibilitat.

Procediment: Col·locar-se amb

l’esquena en contra del les

costelles. Amb l’ajuda d’una

pastanaga, anima al cavall a

portar el cap per davant del teu

cos. Mantenim l’estirament de

5 a 10 minuts i ho repetirem de

2 a 3 vegades per sessió.

Benefici: Millorar la

mobilitat de la base del

coll i el dors, millorar la

flexibilitat.




EXERCICI 3

Objectiu:

Que el cavall camini enrere aixecant i flexionant el dors, enfortir la musculatura i

estructures relacionades.

Procediment:

Primer hem fer caminar el cavall

endavant fins a parar. Aplicar una

lleugera pressió al pit animant al

cavall a fer passos enrere. Cada

vegada que practiquem aquest

exercici aplicarem menys pressió

sobre el pit per demanar-li que

camini enrere. Mantenim el cap el

més baix possible per facilitar la

elevació del dors. Els passos han de ser llargs i ferms si el cavall intenta aixecar i el cap i

baixar el dors l’ajudarem amb una pastanaga. Comencem fent de 2 a 3 passos bons fins

incrementar-los fins a 10.

Beneficis:

Aquest exercici és bo per

la flexió sacrolumbar.




Aparell digestiu

Per tal d’entendre les necessitats nutricionals del cavall, és necessari conèixer

l’anatomia i el funcionament del seu aparell digestiu. El circuit digestiu d’un cavall adult

mesura uns 30 m de llarg.

L’estomac del cavall, al contrari del que puguem pensar, és molt petit, només ocupa un

10% del volum total de la seva panxa i té la grandària aproximadament d’una pilota de

rugbi. L’intestí prim en canvi ocupa un 30% del volum total i l’intestí gros un 60%. El pas

del menjar a través del sistema digestiu és realment ràpid, va a uns 30 cm per minut. El

menjar no digerit en l’intestí prim tarda a passar fins a l‘anus entre dues i quatre hores.

Aquest procés i aquesta velocitat és la mateixa independentment del que mengi el

cavall: només herba, pinso, palla, etc.

El sistema digestiu descompon i separa els diferents components químics combinats

amb oxigen per produir energia. Els enzims i les bactèries converteixen el menjar en

nutrients assimilables i les restes passen al recte i són expulsats del cos.

El sistema gastrointestinal del cavall no ha canviat en milers d’anys d’evolució i segueix

estant dissenyat per digerir principalment farratge, de manera que tindrà pocs

problemes amb una dieta natural basada en herba, arbustos i similars.

Els trastorns nutricionals més greus en cavalls adults són els còlics i la laminitis. La

laminitis és una malaltia del casc que provoca cuixeres molt greus. Encara que pot

aparèixer per altres motius, la causa més comú és la sobrealimentació i l’abús de

concentrats.

El còlic, o dolor abdominal, sovint s’associa a l’impacte i la torsió dels intestins. Les seves

causes més freqüents són els canvis bruscos en la dieta, menjar ràpid i la alimentació a

base de pinsos baixos en fibra. Degut a la rapidesa amb què avança el menjar a través

del sistema, és fàcil sobrecarregar l’estómac i l’intestí prim forçant que una quantitat




excessiva de cereals passi a través de l’intestí gros, on fermentaran ràpidament produint

massa gas i àcid làctic, la qual cosa pot provocar un còlic. Per aquesta raó és molt

important alimentar-los amb petites quantitats de menjar cada vegada i dividir la dieta

en vàries racions.

La dentadura

Els cavalls masteguen el farratge a la velocitat d’una mossegada per segon, que fa un

total de 54.000 mossegades al dia (contant unes 15 hores de pastura al dia). Tenir una

bona dentadura és essencial pera qualsevol animal, ja sigui salvatge o domèstic, ja que

si l’aliment no està ben mastegat i triturat les fibres que queden poden provocar un

còlic.

Alimentació equina

L'alimentació adequada dels cavalls permet aconseguir tant una ració d’aliments

equilibrada com minimitzar l'aparició de desordres digestius.

estomac Intestí prim Intestí gros anus




Farratge

El cavall està dissenyat per pastar amb major o menor continuïtat, ingerint grans

quantitats de material fibrós durant el dia. L'intestí gruixut està habitat per bilions de

microbis que ajuden en la digestió de la fibra. La fermentació de la fibra produeix àcids

grassos volàtils com el butirat, l'acetat i el propionat que són utilitzats pels cavalls per

satisfer les seves necessitats energètiques.

Pastura

Les pastures d'alta qualitat són la forma més senzilla i econòmica de cobrir les

necessitats de fibra dels cavalls: que el cavall surti a pasturar pot ser un factor important

per mantenir un bon estat de salut i facilita l’aportació de fibra, així com un correcte

equilibri de minerals i vitamines. Cal tenir en compte que la pastura facilita la ingestió

de l’aliment a poc a poc, la qual cosa evita que pateixin còlics.

La supervisió de la pastura és crucial per mantenir la qualitat del farratge, sent

fonamental el coneixement de les diferents espècies de plantes que es trobaran els

animals per tal de detectar possibles especies tòxiques o l’escassetat en estacions com

l’estiu o l’hivern.

Plantes tòxiques

La toxicitat de les plantes depèn directament de la quantitat de toxina ingerida per

unitat de temps. Algunes no haurien de ser mai ingerides com és el cas de la Cicuta

maculata o del Teix (Taxus baccata), mentre que altres poden tenir valor nutritiu, en

aquest cas hauríem de conèixer en quines condicions podrien resultar tòxiques.

Aquestes condicions poden estar determinades per molts factors com el cicle de la

planta, condicions ambientals o l’estat fisiològic de l’animal que la consumeix. En

general, i amb excepcions com el teix, les plantes tòxiques no són atractives pels cavalls

i les intoxicacions se solen produir en condicions excepcionals com són:




a) Sobrepastura: dèficit d’altres plantes comestibles.

b) Contaminació de plantes farratgeres amb espècies molt tòxiques que es recullen

conjuntament, la qual cosa fa impossible la tria per part de l’animal.

c) Introducció d’animals no acostumats a la pastura o en llocs diferents amb plantes

desconegudes.

Se sap que els herbívors aprenen a seleccionar la seva dieta amb l’aprenentatge amb la

mare, amb els seus congèneres o per prova i error. Després d’ingerir un aliment es pot

provocar un rebuig posterior d’aquest o, en canvi, afavorir el seu posterior consum per

la seva aportació energètica, proteica, mineral o un bon sabor. Per tant, és la interacció

de diferents factors (sabor, retroalimentació positiva o negativa de l’aliment ingerit,

cultura i adaptació) el que determina que un cavall ingereixi un tipus de planta o una

altra en el medi.

Algunes de les plantes que es poden trobar a les pastures d’en Riky i en Xalió són:

Plantes que contenen alcaloides

Són compostos orgànics bàsics amb una estructura aromàtica, són insolubles i contenen

nitrogen. Se’n coneixen milers, els més tòxics es caracteritzen per tenir un sabor amarg,

un factor important per revenir la ingestió de la planta.

Seneci (Senecio iaequidens): La seva toxicitat és

atribuïda a la presència d’alcaloides pirrolizidinics

que són metabolitzats pel fetge. És, per tant, el

fetge el principal òrgan afectat, encara que també

es veuen afectats els pulmons, els ronyons i el

sistema nerviós central.




Herva Bivorera o llengua de Bou (Echium

plantagineum) La seva toxicitat també és

atribuïda a la presència d’alcaloides

pirrolizidinics.

Cicuta (Conium maculatum L.) Contenen

alcaloides de la piperidina.

Trèvol de prat (Trifolium pratense) Contenen

alcaloides de la indolizidina.

Plantes que contenen èsteres diterpènics (forbol)

LLeterola (Euphorbia helioscopica)

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Cicuta_virosa.jpeg

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Ab_plant_1142.jpg




Plantes que contenen glucòsids:

És el nom genèric que reben els compostos que provenen de la unió entre un compost

orgànic (tòxic) i un sucre. Són amargs encara que no tots són tòxics.

Botò d’Or (Ranunculus arvensis) Contenen glucòsids de la

protoanemonina, irritant en pell i mucoses.

Plantes que contenen Tanins Hidrosolubles

Es consideren el principi tòxic de les fulles i glans de roures i alzines

Roure i Alzina (Quercus spp.)

Planta que conté el principi actiu anomenat Hipericina:

Herba de Sant Joan (Hypericum perforatum)




Planta que conté un principi actiu alcaloide

Teix (Taxus baccata) que produeix

hipotensió, depressió cardíaca i després la

mort. Tot l'arbre és tòxic, sent mortal per als

èquids.

Són moltes les alternatives a la fibra quan no es disposa de pastures, com són: civada,

ordi, segó, fenc, alfals, palla, ...

Civada

Considerada un

menjar concentrat, té

un alt valor nutritiu,

pot ser consumida en

grans quantitats

sense presentar cap

alteració en la diges-

tió, és ric en proteïnes i energia. S'ha de donar picada i en quantitats variables, d'acord

al treball que exerceixi cada cavall.

Alfals

El seu contingut proteic és major,

generalment s'utilitza com a

aliment per als cavalls de

carreres. Aporta un millor valor

nutritiu i qualitat a la ració de




l'equí. Es pot prendre com un bon percentatge de suplementació. És per això que sovint

es troba barrejat amb palla en la mateixa bala.

Té un alt contingut de vitamines i minerals, i és ric en calci i vitamines A, D i I. El contingut

proteic de l'alfals pot ser del 10% a 19%, i la qualitat de les proteïnes que es troben en

l'alfals és la millor.

Es pot usar l'alfals per pujar els nivells de proteïnes a la dieta del cavall, però cal vigilar

els senyals que el cavall té massa proteïna o que no l’està absorbint bé. Aquests senyals

són una forta olor d'amoníac a l'orina o que se li inflen els peus sense explicació.

Durant els mesos d’escassetat de pastura en què s’ha d’aportar suplement del farratge

utilitzem principalment civada. Els donem només l’alfals en els mesos de més fred de

l’hivern, ja que en no ser cavalls estabulats necessiten una major aportació d’energia

per a mantenir la temperatura corporal.

Les bales les emboliquem amb una malla que els permet l’extracció del farratge a poc a

poc per imitar en la mesura del possible les condicions d’ingestió que té lloc durant la

pastura.

Mentre que algunes classes de cavalls els alimenten únicament amb farratge, els cavalls

que realitzen un major esforç necessiten un complement energètic addicional. Les

plantes emmagatzemen energia en les seves llavors en forma de midó i aquesta energia

s'emmagatzema en els grans dels cereals, com ocorre amb la civada, el blat de moro i

l'ordi. La cadena molecular de la glucosa que conforma el midó es metabolitza en l'intestí

prim del cavall per produir glucogen de manera eficaç. Aquest suplement es pot aportar

amb pinsos.




Pinso

El pinso complet és una barreja de

diversos grans de cereals i melassa

que està formulat per a

proporcionar-ho conjuntament

amb el farratge. Un pinso de tipus

equilibrador és un afegit que

proporciona els minerals i vitamines que faltarien en una dieta de sols cereals i farratge,

per tant, s'utilitza en conjunt amb la civada o l'ordi i el farratge.

Als cavalls els agraden els cereals però per si mateixos no aporten els nutrients

necessaris per al manteniment dels teixits dels cavalls adults, i tampoc produeixen

l'energia necessària per realitzar exercicis intensos. Cal afegir suficients proteïnes de

qualitat i nutrients per suportar aquestes activitats.

Aquest tipus de preparat els agrada molt, sol provocar disputes entre ells i ha d’estar el

més dosificat possible ja que l’excés d’ingestió els podria provocar un còlic.

Pastanagues, pomes i naps

Complements suculents per al menjar, les pastanagues han de donar-se partides i en

tires, els naps sencers. Aporten beta carotens i convé rentar-les. Són útils per utilitzar-

les també com a premis o reforços positius.

Minerals

Els cavalls requereixen en la seva dieta almenys 15 minerals diferents. Alguns d'aquests

es requereixen en quantitats relativament majors com són el Calci, el Fòsfor, el Sodi, el

Potassi, el Magnesi i el Clorur. A aquests se'ls anomena Macro-elements.




Funcions dels minerals en els cavalls

Calci: Important en la formació i manteniment dels ossos, contracció muscular, regulació

dels batecs del cor, estabilització i normal coagulació de la sang.

Fòsfor: important en la formació i manteniment dels ossos, participació en el buffer de

la sang, activació de les vitamines del complex B per formar co-enzims del metabolisme

dels carbohidrats, ja que forma part de l'ATP.

Sodi: És el catió de major presència a nivell extracel·lular, així com el major electròlit

involucrat en el manteniment del balanç àcid-base i la regulació osmòtica dels fluids

corporals, transmissió nerviosa, transport d'aminoàcids i la captació cel·lular de la

glucosa.

Potassi: És el catió amb major presència intracel·lular. És important en el manteniment

del balanç àcid-base i el balanç dels fluids corporals, contractibilidad dels músculs llisos

i cardíacs, així com la captació cel·lular de la glucosa.

Magnesi: Constitueix aproximadament el 0,05% de la massa corporal. Influeix en el

desenvolupament de l'esquelet, en els enzims involucrats en el trasllat d'energia així

com en la transmissió d'impulsos musculars.

Clorur: En companyia del sodi, és un anió molt important a nivell extracel·lular,

involucrat en el manteniment del pH, així com de l'equilibri dels fluids de l'organisme.

És component de les secrecions gàstriques, necessàries per a la digestió.

Hi ha altres elements que es requereixen en quantitats menors, se'ls anomena traces o

microelements. Aquests són el Ferro, el Coure, el Zinc, el Manganès, el Cobalt, el Seleni

i el Iode.




Encara que aquests minerals són essencials en la dieta dels cavalls, tots ells poden ser

tòxics quan es proporcionen en quantitats que excedeixen els requeriments dels cavalls

o en forma no balancejada. Aquests minerals traces, però, poden ser claus per a un

major rendiment o per a una actuació pobre quan són subministrats de forma

inadequada.

Aigua

El cos d'un cavall adult està compost entre un 60% a un 70% d'aigua, i encara que un

cavall perdi tot el greix corporal i la meitat de la proteïna corporal, pot sobreviure. No

obstant això, la pèrdua d'un 20% de l'aigua corporal pot ser fatal.

Com a guia general, es pot dir que un cavall consumeix de mitjana entre 27 a 54 litres

d'aigua per dia, però aquest consum pot veure's incrementat sota condicions de clima

calent i sec, o sota exercici fort.

En termes generals es recomana que el cavall tingui accés a una font d'aigua fresca i neta

tot el dia.




Aspectes bàsics del comportament

Esperit, temperament i actitud

Fins ara hem parlat sobre el cavall físic, les seves necessitats i les seves característiques,

però tota aquesta informació no ens serveix de res si no entenem la manera de fer i de

pensar d’aquests animals. En aquest apartat parlarem de l’esperit natural dels cavalls i

de les característiques que hem de tenir en compte per entendre’ls per tal d’aconseguir

un entrenament satisfactori.

Per començar, i molt important, hem observat que els cavalls són animals

col·laboradors i voluntariosos. Són animals generosos, fiables, i nobles. Si ens

guanyem la confiança d’un cavall, hem de procurar mantenir-la sempre ja que és

la base de la nostre relació amb ell.

Els cavalls s’adapten a les situacions, són bons alumnes i tenen una memòria

sorprenent.

Els cavalls no són agressius per naturalesa, aprenen ràpid a ser submisos.

Els cavalls tenen un sentit especial que els permet detectar el nostre estat d’ànim

o un canvi meteorològic abans no passi. Aquest sentit per nosaltres té moltes

avantatges, però també algun inconvenient. Per exemple, si estem nerviosos

prop del cavall el més probable és que li contagiem el nerviosisme i això pot ser

un problema, però ens és d’utilitat en el cas que el que estigui nerviós en un

principi sigui el cavall, ja que li podem transmetre tranquil·litat i seguretat que

modifiquin aquest estat d’ànim nerviós que no ens afavoreix.

Cal tenir molt en compte que són animals de presa i, per tant, per naturalesa són

desconfiats i temorosos. Per això, al principi, els desconcerta que els humans,

que som depredadors, ens comportem com amics. Aquest temor i aquesta

desconfiança envers nosaltres no és difícil modificar-la perquè la majoria de




cavalls neixen envoltats de persones. Però sempre hem de tenir present que en

qualsevol moment es poden espantar per un petit soroll o estímul i, si no estem

atents, ens poden fer mal sense voler-ho.

Hem d’aprendre a utilitzar aquestes característiques a favor nostre per aconseguir una

bona relació amb el nostre cavall. Llegint-les podem pensar que serà molt fàcil però,

com hem dit, tenen molta memòria i un cavall maltractat o que ha après les senyals

incorrectament degut a un mal entrenament poden arribar a ser molt perillosos ja que

no entenen què els diem i ens poden veure com una amenaça. Canviar aquests

comportament és realment difícil, per aquest motiu és important fer les coses bé des

d’un bon principi o demanar a un expert que ens ajudi per començar o que estigui

present durant les primeres sessions.

El temperament dels cavalls és però com el de les persones: és individual i característic

de cada individu i no tenim cap efecte en absolut sobre aquest aspecte, per tant, només

hem d’intentar treure la part bona d’aquest temperament i evitar que influeixi la part

dolenta en la nostra relació. Per exemple, hi ha cavalls que tenen un temperament molt

nerviós i actiu, són animals molt útils sempre i quan al moment de treballar centrem

aquesta activitat en l’exercici i l’esport i no en lluitar contra les nostres ordres. Aquests

cavalls amb un bon entrenament poden participar en moltes disciplines i ser uns bons

candidats a la competició.

La comunicació

Com qualsevol grup de persones o d’animals, perquè un grup de cavalls funcioni, cal que

existeixi comunicació entre els individus que el formen. Aquestes comunicacions entre

els èquids solen ser subtils i quasi contínues.

Pot semblar que la vocalització és la forma més obvia de comunicació entre èquids, però

no és així. En estat salvatge no s’utilitza gaire entre els individus d’un grup ja que el soroll

pot provocar que vinguin depredadors.




Podem saber què està pensant un cavall observant la seva postura general, la posició

del seu cap i el seu coll, les seves orelles i el moviment de la seva cua i extremitats. En

general podem saber si el cavall té por, està passiu, assertiu o agressiu. Sabrem si ens

dóna la benvinguda o si ens està dient que ens n’anem.

Les primers passes

Muntar a cavall és un esport d’equip, un equip de dos,

en el mon eqüestre aquesta parella formada pel cavall

i el genet s’anomena binomi. La relació que s’estableix

entre els dos és molt important ja que d’això dependrà

que el cavall obeeixi i que el genet estigui tranquil.

Quan un cavall confia en un genet i el genet en el cavall

ambdós formen un de sol, s’entenen sense paraules i

aquesta relació no es forma només muntant, sinó al dia

a dia, durant la neteja, la preparació per muntar, les

carícies,...

El moment idoni per conèixer el cavall és el previ a muntar, el moment de netejar-lo i

preparar-lo per muntar. Durant el raspallat podem parlar al cavall amb una veu suau i

tranquil·la. Les seves orelles, els ulls i la seva postura ens indiquen l’estat d’ànim del

cavall que per anar bé hauria d’estar tranquil i relaxat. Això ho podem comprovar si el

cavall té el coll, el cap i el dors relaxat, les orelles endavant i els ulls tranquils.

El següent pas és conduir el cavall de la ma amb la cabeçada de quadra, se l’ha de portar

des de l’esquerra, el seu cap sempre per davant nostre però sense que les seves potes

davanteres ens avancin i el cavall sempre ha de tenir present que som allà, l’hem de

portar de forma segura i confiada, nosaltres manem, nosaltres el guiem i si ell nota

inseguretat pot reaccionar de manera inesperada.

Passant temps amb el cavall

aconseguim que ens conegui i

confiï amb nostres.




Pujar i baixar per primer cop

La primera vegada es convenient tenir al costat a algú amb experiència en la munta. Per

pujar ens hem de col·locar al costat esquerre a prop de l’esquena del cavall aguantant

amb la ma esquerra les regnes i, mirant cap a la cua, col·locar el peu esquerra en l’estrep

procurant no clavar-li la punta al cavall. Agafem la sella i agafem impuls per aixecar-nos

i passem la cama dreta per sobra la gropa sense tocar el cavall ni deixant-nos caure a

sobre, seiem a poc a poc i col·loquem el peu dret dins l’estrep, finalment comprovem

que tenim els dos estreps simètrics i ja estem llestos per començar.

Per baixar només hem d’agafar les regnes amb la ma esquerres, treure els dos peus dels

estreps, inclinar-nos endavant per passar la cama dreta per sobre la gropa del cavall i

deixar-nos caure fins al terra amb les dos cames juntes i lleugerament flexionades.

Una posició correcta

Una posició correcta encara que no ho pugui semblar és molt important tant per la

nostra seguretat com pel benestar del nostra cavall. El genet ha d’estar relaxat sobre el

cavall però sempre amb l’esquena recta i les espatlles s’han de mantenir rectes i amb el

cap alt.

Les ajudes

Les ajudes són estímuls o el llenguatge que utilitzem per comunicar-nos amb el cavall,

poden ser naturals, o artificials.

Ajudes naturals:

Les cames: amb les cames controlem la gropa, l’impuls, l’equilibri, la flexió... La

cama interior crea més energia, quan és necessari. La exterior controla la posició

de la gropa per determinats moviments i és l’ajuda per sortir al galop. Les

petades o utilitzar els talons en excés s’ha de suprimir igual que les puntes dels

peus col·locades cap enfora.




El seient del genet: És el que ens uneix al cavall. Ens ajuda a mantenir una bona

posició.

L’esquena: s’ha de mantenir recta. Ens ajuda a frenar el cavall i equilibrar-lo per

pujar o baixar en funció del tipus de terreny.

Les mans: les mans subjecten les regnes i a través d’elles el cavall rep les ordres

per parar-se, girar... La boca del cavall és una zona especialment sensible, pel

que s’ha de tenir una delicadesa extrema al estirar de les regnes. Una lleugera

pressió amb els dits i ja entendrà cap a quin costat s’ha de moure. Hem d’evitar

sempre que sigui possible, els tirons ja que podem fer mal a la boca del cavall.

La veu: pot utilitzar-se tant per donar ordres com per calmar el cavall o

recompensar-lo per l’esforça realitzat. Les paraules que utilitzem no solen ser

significatives, el que si que és important és el to que utilitzem depenent de la

situació. Dins d’aquesta ajuda sol influir-se també la mirada ja que quan el genet

mira en una direcció acompanya el gest amb el cap i mou una seria de muscles

que el cavall percep i es prepara per anar cap aquella direcció.

El pes: El cavall nota la pressió que exerceix el pes del genet i actua en

conseqüència. Aquesta ajuda indica al cavall l’equilibri i la direcció.

Existeixen altres tipus d’ajudes que són artificials, que són elements que ens permeten

augmentar la intensitat de les ajudes naturals. Com per exemple una fusta, uns

esperons, les gamarres o les regnes alemanyes.

Premis i càstigs

El sistema d’ensenyar a través d’estímuls positius o negatius, en funció de les accions

que realitzen, és un bon mètode d’entrenament i dona bons resultats. El cavall accepta

sense problema el castic, encara que es precisi que ho relacioni amb la acció que volem




evitar per tal de que ho associï i entengui que no ho ha de fer. Per aquest motiu tant

l’entrega de premis com l’aplicació de castics a de ser immediatament després de l’acció.

Recompenses:

Algunes de las formes de premiar al animal que ha realitzat correctament alguna acció

o després d’una bona sessió de treball són moltes i les podem anar alternant. Molta gent

diu una llaminadura, com pastanagues o pomes i si els cavalls agrairan molt de tant en

tant aquesta recompensa però sempre.

El que realment és molt efectiu és la cessió, és a dir quan nosaltres li demanem alguna

cosa al cavall estirant les regnes o picant amb les cames ell el que farà és anar provant

possibles respostes per tal de que aquesta pressió cessi per aquest motiu si en el

moment en que ho fa correctament cessa la pressió ja sabrà com ha de reaccionar el

següent cop i més tenint en compte la gran memòria dels cavalls. Si a més a més quan

el cavall fa les coses be li parlem amb veu tranquil·la, suau i li fem carícies darrere les

orelles i al coll l’estarem recompensant amb tranquil·litat, confiança i benestar, cosa que

els cavalls valoraran i farem que els vingui de gust treballar, ja que ho farà a gust.

Càstigs:

El cavall ha de saber en tot moment qui mana, per aquest motiu quan fa una cosa

malament se’l a de castigar, sinó correm el risc de que ho repeteixi en un moment

inoportú posant-nos en perill nosaltres i a ell. Per suposat no es tracta de fer-li mal,

només que sàpiga que allò que ha fet no ho ha de repetir.

Algunes de les coses que podem fer són:

Un tiró breu i sec a la boca sense dubtar per que relacioni el que ha fet amb un estímul

negatiu, mostrar-se sec i ferm en els moviments del nostre cos, la veu també ens pot

ajudar en aquests casos, utilitzant un to de veu adequat, sense cridar, elevat i ferm.

Finalment amb alguna de les ajudes de que disposem quan muntem com per exemple

amb la fusta, un lleuger toc és suficient per que entengui que ho ha fet malament.




Els cavalls són animals molt grans, pesen molt i tot i que com ja em explicat són animals

bondadosos, col·laboradors i respectuosos, no els hi hem de perdre mai el respecte, és

a dir, sempre em de tenir en compte que encara que mai volent-ho, ens poden fer mal.

Per exemple si passem per darrera del cavall amb confiança i sense anar amb compte i

el cavall s’espanta una mosca amb la pota, ens pot donar una petada i fer-nos mal. Si

tenim en compte això i ens guanyem la

seva confiança, veurem que són molt

generosos, tindrem un millor amic per

sempre.




Etograma-1

Comportaments de manteniment

Ingesta

En llibertat els cavalls s’alimenten bàsicament d’herba, però també del farratge, fruita,

escorça dels arbres tendres, plantes aquàtiques... El temps que passen menjant depèn

de la disponibilitat de l’aliment i de la qualitat d’aquest, però en unes bones condicions

de camps i de farratge natural, solen passar entre el 60% i el 80% del seu temps

pasturant. Aquest temps se’l distribueixen segons, la temperatura i la meteorologia,

segons els insectes o els horaris de treball. Per exemple a l’estiu pot ser que aprofitin

per pasturar durant les hores més fresques del dia i durant les estones de més calor

aprofitin per descansar a raser del sol. Només una gran tempesta amb forts vents, pluges

torrencials, o amb trons i llamps poden interferir significativament en els hàbits de

pasturatge diaris. Pel que fa a l’aigua, l’ingereixen durant la pastura, amb l’herba , en

forma de neu, gebra, dels rius, llacs i tolls d’aigua. Però tot i l’aigua que conté el farratge,

els cavalls veuen molta aigua i aquesta quantitat es veu directament condicionada per

la distancia a la que es trobin un riu, un llac... L’ordre en que els cavalls poden menjar o

veure aigua d’una font ve determinada per la jerarquia del grup.

Pasturar

Ingerir, menjar herba. Amb els llavis i la llengua escullen i recullen l’herba desitjada que

després a la boca masteguen i empassen.




Ingesta de plantes llenyoses

Ingerir plantes llenyoses, com són branques d’arbres o fins i tot l’escorça.

Veure

Ingerir aigua, generalment utilitzant els llavis o lleugerament per sota de la superfície,

extreuen l’aigua xuclant utilitzant els llavis i entre les dents lleugerament separades.

Eliminació

El comportament de l’eliminació en els mamífers inclou orinar, defecar i regurgitar la

ingesta. Com els cavalls no regurgiten , l’eliminació es limita a orinar i defecar. Com en

la major part d’espècies la freqüència i quantitat d’eliminació varia amb la disponibilitat

de menjar i aigua, el temps o l’exercici físic. Els cavalls poden orinar o defecar entre dos

o tres cops al dia o tant sovint com cada dues o tres hores.

Tant en femelles com en poltres, l’eliminació te lloc de forma aleatòria, mentre que en

sementals defecar es pot associar a un comportaments territorial, ensumen, petegen o




defequen sobre la femta d’un altre individu, normalment membres del seu harem.

Sovint acumulen la femta al llarg d’un recorregut que realitzen rutinàriament o a prop

dels límits de la font d’aigua.

Orinar (mascles)

col·loquen amb les potes davanteres lleugerament esteses endavant i les del darrere

també esteses i separades, expulsen l’orina per la uretra, el penis generalment o

parcialment relaxat des del prepuci.

Defecar

Amb cua aixecada, expulsant la femta a través de l'anus.




Comentari: En Ricky i en Xalió en ser animals castrats,

mantenen només algun d’aquests comportaments

territorials, no hem observat que cap d’ells realitzi

eliminacions sobre las del altre, en canvi, si que

observem l’acumulació de la femta al llarg del

recorregut que realitzen més habitualment, com es

pot veure en la imatge:

Locomoció

En l’estudi del comportament animal la locomoció es defineix com el moviment

voluntari del cos en terra, aigua o aire. La locomoció pel que fa als èquids inclou caminar,

córrer, saltar i nadar. La locomoció en el cavall comença des de la primera hora de vida

i durant aquest primer dia demostra un seguit d’habilitats pel que fa l’aparell locomotor,

habilitats que continuaran fins poc abans de la mort. Els cavalls els podem veure fer

molts kilòmetres en estat de llibertat pel pasturatge, l’aigua o per buscar un bon lloc per

descansar. També els podem veure travessar aigua i terreny accidentat a una bona

velocitat, són molt més hàbils del que molts genets es pensen.

Caminar

Moviment cap endavant, el més lent (quatre temps) dels aires dels mamífers

quadrúpedes.




Caminar lent

Caminar en alerta

Trotar

Moviment cap endavant en una marxa de dos temps, en el qual en diagonal està

aparellat, els peus toquen i s’aixequen al mateix temps.




Galop sostingut

Córrer en tres temps, marxa de velocitat mitjana.

Galopar

Córrer ràpid amb una marxa de quatre temps.




Saltar

Amb propulsió de les potes del darrere, per anar endavant amb les potes davanteres,

desenganxant de terra en primer lloc les davanteres, seguit de les potes del darrere. El salt pot

ser vertical per obstacles alts o horitzontal per travessar rases o petits rierols

Descans

Tot i que els cavalls poden romandre actius i en alerta durant dies sense dormir o

descansar, solen fer-ho diverses vegades durant el dia i la nit, quan no se senten

amenaçats. En llibertat quan estan a camps o boscos solen descansar tots en grup

excepte un o dos individus que es mantenen en alerta per tal de poder avisar al grup en

cas de perill, aquesta vigilància la realitzen per torns. Durant el dia quan descansen,

normalment ho fan de peu.

Descansar de peu

Dret amb una postura relaxada i inactiva, normalment amb el cap lleugerament baix, els

ulls totalment o parcialment tancats. Normalment una de les cames posteriors relaxada,

els llavis relaxats i les orelles roten lateralment.




Dormir de peu

Amb els ulls tancats, el cap baix per sota de la part anterior, és un somni lleuger en una posició

de peu.

Comentaris: Aquesta és la forma de dormir que hem observat més en els nostres individus, ja

que és la més segura per poder fugir amb facilitat.

Dormir estirat

Descansar o dormir estirat al terra amb el cap amunt o amb les potes i el cap estesos.

Badallar

Profunda i llarga inhalació amb la boca molt oberta, amb les dos parts de la mandíbula

o oposades o a vegades lleugerament de costat.




Estirar-se

Extensió rígida de les extremitats arquejant el coll i el dors.

Rascar-se i control d’insectes

Una part dels comportaments estan relacionats amb la pell, la cura de la capa i el control

d’insectes. Aquests comportaments es poden trobar individualment o amb més d’un

individu. Sobretot a l’estiu part del temps del dia el passen espantant-se els insectes que

els molesten.

Rebolcar-se

Estirar-se a terra, posteriorment rebolcant-se cap a un i altre costat contra el terra per

tal de treure’s la picor o els insectes del cos.




Espolsar-se

Rotació ràpida i rítmica de tot el cos des de el cap i el coll i al llarg de tot el cos mentre

es mantenen els peus a terra.

Auto gratar-se

Rascar-se, mossegant o amb la pota o

amb un objecte alguna part del cos.

Espantar insectes

Moure i colpejar amb la cua, a l’espatlla o l’abdomen, flexionar la barbeta al pit o moure

les extremitats per eliminar insectes.




Petejar

Colpejar al terra amb força amb la peülla, flexionant i alçant, després ràpidament baixar

una pota posterior per espantar insectes.




Control cooperatiu dels insectes

Estant de peu capiculats, és a dir cada un amb el cul junt a la cua de de l’altre, movent

la cua per eliminar els insectes de la cara del company

Refugis i adaptació al medi

Els cavalls s’adapten a una àmplia gama de condicions ambientals, això inclou la

capacitat fisiològica d’adaptació com la llargada del pel, i altres mecanismes

termoreguladors. El comportament també hi juga un paper important, els cavalls

depenent del lloc i el clima poden manifestar comportaments diferents.

Aprofitar als paravents naturals

Situats sols o en grups, aprofitant la protecció de la vegetació natural del medi on viuen.




D’esquena al mal temps

En cas de pluja o fort vent, de peu o pasturant amb el cul orientat en contra del vent.

Prendre el sol

Descansar estirat o de peu a l’escalfor del sol en dies freds.

Investigació

Els cavalls com qualsevol mamífer, quan es troben amb algun objecte o esser viu que

desconeixen realitzen el que s’anomena comportaments d’investigació. Quan alguna

cosa és nova experimenten amb tots els seus sentits, l’oloren, la proven, la mosseguen,

la toquen amb el morro... Tots aquests comportaments que veiem en aquestes

situacions són els que classificarem en aquest apartat.




Olorar

Amb el nas prop de l’objecte d’interès, extreure l’aire a través de les foses nasals per tal de

captar-ne les olors.

Tastar

Manipular amb la boca l’objecte d’interès per tal d’experimentar-ne el tacte o el gust.

Colpejar amb el peu

Amb un objecte com a objectiu aparent, una de les potes davanteres s’aixeca lleugerament del

terra, estendre-la cap endavant i tot seguit baixar-la i arrossegant-la cap enredera com si

excaves.




Etograma-2

Comunicació general per a la socialització

Els cavalls són coneguts pels seus múltiples sistemes d’alerta, vigilància de la manada i

reactivitat instantània en vers l’amenaça. Postures i expressions amb diferents

combinacions són importants elements visuals de comunicació. Petits canvis subtils de

la posició de les orelles o la cua verbalitzen una important informació. També les

vocalitzacions i els sorolls són importants per la comunicació de la manada.

Posició del cap i expressions facials

Comentari: Les quatre expressions facials les hem pogut observar indistintament als 2

individus estudiats.

Comentari: Aquestes quatre expressions facials les hem pogut observar a en Xalió, en

canvi a en Ricky només li hem observat fer.




Postures d’amenaça

Retirada submisa

Moviment que manté o que augmenta la distància d’un individu a partir d’un company

que s’apropa dominant. Amb el cap baix, pot ser de qualsevol manera de desplaçament

però sol ser al trot.

Comentari: Comportament que hem observat a en Ricky.

Espantar-se

moviment sobtat per a evitar moviments desconeguts inanimats o animats que puguin provocar

por.




Vocalització i comunicació auditiva

La descripció de sons i vocalitzacions d’una espècie s’anomena sonograma. En el cas dels

èquids la persona que més ho ha estudiat ha estat Waring (1983).

Renillar: soroll fort i prolongat, entre un i tres segons, que en començar és més agut que

al final. El cap està elevat i la boca una mica oberta. El renill està associat amb l’alerta i

l’aproximació des de la distància seguit d’un acostament i interacció

Renill (dèbil): so greu, vocalització amb vibració gutural que te lloc més freqüentment

en mares en vers el seu poltre o en sementals abans de la còpula.

Crit: vocalització molt greu, amb el cap en diferents posicions i la boca tancada.

Associada amb una investigació olfactòria, salt, canvi de postura o relacionada amb una

baralla.

Esbufegar: so produït per una forta exhalació de menys d’un segon de duració.

Associada amb una investigació olfactòria, salt, canvi de postura o relacionada amb una

baralla.

Grunyir: vocalització poc greu de 0,5 segons. Com el crit o l’esbufeg es pot associar amb

una investigació olfactòria, salt, canvi de postura o relacionada amb una baralla.

Bufar: so produït per una forta exhalació en una situació d’alarma per anuciar-ho als

membres de la manada.

Sospirar: soroll prolongat d’exhalació seguit d0’una ràpida i profunda inhalació.

Comportaments desencadenats per la socialització

Comportaments que són desencadenats o estimulats per altres membres del grup. En èquids la

pastura, el descans, el joc, la investigació o les rebolcades es solen desencadenar com a

comportament de contagi.




Interaccions entre espècies

Reconeixement, comunicació o interacció amb animals d’altres espècies

Interacció entre mascles

Pels cavalls, que viuen en estructures o unitats socials, les interaccions entre mascles

sementals són un punt bàsic en el seu comportament social. El comportament entre ells

pot anar des de el cooperativisme fins la baralla. Aquestes baralles, encara que

agressives no solen comportar lesions greus.

Els comportaments que es descriuen en aquest apartat inclouran aquells que tenen

relació a la competència entre mascles que hem observat en els nostres dos individus

(com en la resta d’apartats). En aquest cas te espacial importància el fet de ser 2

individus castrats i no haver de competir per la reproducció o no haver d’establir o

mantenir un harem. De tota manera són en aquets comportaments on podem observar

millor quina és la jerarquia establerta entre en Ricky i en Xalió

Alerta

Quan els cavalls estan en un estat d’alerta provocat per un soroll o un moviment

inesperat, és a dir un estímul extern es mantenen rígids, amb el coll elevat i amb el cap

i les orelles dirigits cap a la font.




Orelles avall

Orelles baixades i enganxades en el coll, associat a una interacció agressiva.

Cap amenaçador

Orelles baixades i enganxades en el coll. El coll estirat i sovint els llavis rígids. L’extensió

del cap i el coll pot ser interrompuda per gestos momentanis de rotació del cap.

Seguir

Moviment darrera d’un altre cavall, normalment amb el mateix pas de l’individu que

segueixen, sense la intenció d’avançar el cavall perseguit.




Amenaçar amb un cop de peu

Llençar una petada sense l’extensió o força suficient per fer contacte amb l’individu

diana.




Exercicis

En aquest apartat el que intentarem és aplicar el que hem après, tant mitjançant la

recerca en llibres com observant-los, en l’àmbit del comportament, amb l’objectiu de

que visquin relaxats i amb el menor estrès possible. Tal i com hem vist al llarg de tot el

treball, la principal preocupació dels cavalls són els depredadors o tot allò que ells

pensen que els pot fer mal. Aquesta preocupació és instintiva i no es pot canviar, però

el que si que podem fer és intentar acostumar-los a tot allò que no coneixen i que els

pot espantar. Per fer això practiquem amb ells en un lloc on se sentin segurs, que per

ells sigui conegut, en el nostre cas ho farem en un dels seus camps.

Per reforçar la seva confiança em fet una sèrie d’exercicis, per tal de que visquin més

tranquils i confiats amb tot el que forma part del mon que els envolta tenint en compte

que estan en captivitat, com per exemple, els plàstics, les màquines,...

Cada diumenge els traiem d’excursió durant 3 hores i encara que no ho vulguem hem

de passar algun tros de carretera o per dins d’algun poble, per aquest motiu els exercicis

són amb coses que es podrien trobar, o que ja ens hem trobat en alguna sortida,

d’aquesta manera podrem gaudir millor de les excursions tant ells com nosaltres.




La majoria d’aquests exercicis els hem de repetir varies vegades i en dies diferents per

que siguin efectius, tot i que els hem practicat amb els dos cavalls només hem posat les

fotografies dels dos en els casos en que reaccionaven de manera diferent.

1.

Per començar hem fet un exercici per acostumar-los a plàstics de colors vius. Hem lligat

en una fusta llarga un munt de tires de colors vius i amb compte els hi hem deixat

ensumar, després els hi hem passat per sobre el llom i per tot el cos, sobretot en els seus

punts secs i finalment els hem fet passar per sota.

En el cas d’en Ricky a començat molt bé i molt tranquil ha deixat que li passéssim pel

llom i tot el cos. Posteriorment quan el volíem fer passar per sota a reaccionat més

nerviós a aixecat el cap per tal de tornar a ensumar-ho de nou, després ja s’ha mostrat

més relaxat i ha deixat que li col·loquéssim sobre del cap. Aquesta segona part de

l’exercici el repetirem durant uns dies fins que a la primera ja es mostri tranquil i relaxat.

2 3

4

1




2.

El següent exercici el fem amb l’objectiu d’acostumar els cavalls a l’aigua del mar, d’un

riu, un llac... Per simular l’aigua utilitzarem un plàstic blau que reflecteixi la llum. Aquest

exercici consta de diverses fases:

Primer aproparem el cavall a poc a poc a la lona per que la pugui ensumar, tocar,

mossegar,... el que necessiti per veure i entendre que no és un perill.

En segon lloc, poc a poc exercirem pressió sobre la seva cabassada per animar-lo

suaument a que passi per sobre la lona, en aquesta fase per augmentar la seva

confiança ens podem col·locar sobre la lona si ho creiem convenient.

Posteriorment el tornarem a fer passar per sobre i nosaltres caminarem pel costat

amb confiança, sense mirar el que fa, mirant endavant i sense parar, com faria el

líder o el guia.

Quasi per acabar pujarem al cavall i el farem passar per sobre la lona amb regnes

llargues i absoluta llibertat perquè pugui ensumar o tocar la lona. Els farem passar

tantes vegades com necessitin per passar amb confiança i repetirem aquest exercici

tantes vegades com necessitin per passar sense parar a ensumar i amb tranquil·litat.

Si hi ha la possibilitat de passar per algun riu és molt bo passar sovint perquè no

perdin el costum i passin per l’aigua confiats.




En Ricky ha reaccionat perfectament a les quatre primeres parts de l’exercici. Primer

com és lògic a ensumat la lona però a continuació a passat tan peu a terra com jo

muntada sense dificultats, ha passat confiat i tranquil. Com que el dia que hem anat al

riu a reaccionat correctament i amb tranquil·litat a passat per l’aigua que li arribava a la

panxa aquest exercici ja no el repetirem a no ser que el pròxim cop que anem al riu dubti

en el moment de passar. Pel que fa a en Xalió no hem tingut cap problema ha fet

l’exercici igual que en Ricky.

3.

Sovint quan anem d’excursió trobem plàstics negres o taques negres al terra de pintura

o gasoil que espanten als cavalls al passar per sobre, aquest exercici, molt semblant a

l’anterior, pretén acostumar-los a totes aquestes porqueries que embruten els carrers,

camins i carreteres.

Per començar hem col·locat una lona negra que brilla ja que es el que sol espantar-los i

hem seguit els mateixos passos que en l’exercici anterior:

3 2

4

1




Primer aproparem el cavall a poc a poc a la lona per que la pugui investigar.

En segon lloc poc a poc exercirem pressió sobre la seva cabassada de quadra per

animar-lo suaument a que passi per sobre la lona, en aquesta fase per augmentar la

seva confiança ens podem col·locar sobre la lona si ho creiem convenient.

Posteriorment el tornarem a fer passar per sobre i nosaltres caminarem pel costat

amb confiança.

Per acabar pujarem al cavall i el farem passar per sobre la lona amb regnes llargues

i absoluta llibertat per que pugui ensumar o tocar la lona. Els farem passar tantes

vegades com necessitin per passar amb confiança i repetirem aquest exercici tantes

vegades com necessitin per passar sense parar a ensumar i amb tranquil·litat.

En el cas d’en Ricky ha reaccionat diferent a l’exercici anterior encara que són molt

similars, el primer com que ha passat en comptes de primer ensumar i després passar

amb confiança, a passat tota la lona sense aixecar el cap en cap moment i sense deixar

1 2

3 4




d’ensumar la lona. Les parts següents de l’exercici han estat iguals que l’anterior tant

peu a terra com jo muntada ha passat amb confiança i tranquil. Ara toca anar d’excursió

i esperar que no s’espanti amb els plàstics. Tot i això com que no sabem quan tornarem

a trobar un plàstic negre o una taca de pintura anirem repetint aquest exercici de tant

en tant. En Xalió a passat sense problemes i no ha dubtat en cap moment.

4.

Aquest exercici que explicaré a continuació és per mi un dels més importants i segons el

meu criteri s’ha de practicar cada cop que anem a muntar. Una cosa tan simple com que

el cavall es mogui quan muntem pot posar-nos als dos, tant al cavall com al genet en

perill en una mala situació o en un mal lloc. Per tant, com que es pot evitar a base de

practicar, és important fer-lo. En aquest cas em decidit fer-lo sense la sella perquè el

cavall noti millor el genet i el genet al cavall.

Per començar el cavall ha de estar tranquil, ja que ha de fer aquest exercici cada dia

abans de muntar, un inici nerviós i excitat sol indicar una sessió en les mateixes

condicions i això no convé així que primer ens hem d’assegurar de relaxar el cavall. A

continuació col·locarem el cavall en la posició que ens vagi bé per muntar i ens

col·locarem al seu costat sobre un tamboret. Durant tota l’estona el cavall s’ha de

mantenir quiet i tranquil sinó tornem a començar des del principi, estiguem en la posició

que estiguem. A continuació comencem a pujar col·locant primer les mans i el genoll per

comprovar que no es mou, si és així acabem de pujar, un cop a sobre tampoc es pot

moure fins que li indiquem, si es mou baixem i repetim tot el procés.




Com es pot veure en el cas d’en Xalió no ho fa bé ja que quan la Maria esta acabant de

pujar ja comença a caminar. En aquest cas la Maria baixarà del cavall i tornarà a

començar tot el procés, fins que ho faci sense moure’s. Ha seguit practicant aquest

exercici cada dia que muntem, actualment ha millorat considerablement, seguirà

practicant els dies que muntem fins que no es mogui.

1

4 3

2




En el cas d’en Ricky no ha calgut repetir l’exercici ja que des del principi va respondre

molt bé. No es va moure en cap moment i va ser fàcil col·locar-lo en posició, però cada

dia quan anem a muntar ho ha de fer bé sinó he de repetir el procés fins que no es

mogui.

4 3

2 1




5.

Com ja he explicat anteriorment, els nostres cavalls són de Raid i per tant totes les

disciplines en l’àmbit de la pista no les han practicat mai, nosaltres però hem muntat

sempre a una hípica en la que la principal disciplina és el salt i ens agrada molt. A vegades

d’excursió ens podem trobar un arbre caigut i en aquestes circumstancies que cavall i

genet sàpiguen saltar és molt útil, per aquest motiu i perquè es agrada molt els hi estem

ensenyant fer-ho.




Conclusions

El principal objectiu d’aquest treball era aconseguir el màxim benestar de dos cavalls,

fixant-nos en la seva naturalesa, per tal que visquin el millor possible i els puguem

gaudir en el seu millor estat. Al llarg del treball, m’he adonat que els beneficis que m’ha

aportat són molts més dels que m’esperava, no només hem aconseguit el benestar dels

dos cavalls sinó que també els he conegut molt més i la relació que teníem s’ha enfortit.

Per saber si els nostres objectius s’han complert, el millor que podem fer és comparar el

primer dia que van arribar a casa amb l’actualitat. Per aquest motiu he buscat fotografies

dels primers dies i d’actuals per buscar les diferències.

Tal com es pot veure ha augmentat de pes, l’hi hem arreglat la crinera i la cua i també li

ha millorat l’estat del pelatge. Pel que fa al seu comportament, també ha canviat

favorablement. Ara és molt més confiat, està més tranquil i és més afable amb la gent i

amb altres animals.

En xalió, com es pot veure a les imatges, també ha canviat molt des del primer dia, s’ha

engreixat bastant i el pel el té més brillant. Pel que fa al seu caràcter era molt actiu,

Abans Després




nerviós i a vegades massa agressiu amb els altres cavalls, ara ja està molt més relaxat,

és més afable i, com es veu a la fotografia, viu més tranquil.

Veient aquestes imatges i analitzant aquests dos anys que fa que estan amb nosaltres,

podem concloure que els resultats de la feina que hem fet són satisfactoris i que tot el

que he après llegint llibres i articles ha servit per millorar el benestar dels dos cavalls.

Abans de començar aquest treball, quan muntava, el meu objectiu era que el cavall

m’obeís i fes el que jo volgués, sempre sense violència, però tampoc preocupant-me que

gaudís de les sessions de treball. Ara, sabent tots els seus comportaments del dia a dia,

entenent la seva manera de comunicar-se i sent capaç de transmetre-li el que vull

comunicar-li, som tots dos els que gaudim en tot moment.

Tota feina té la seva pròpia recompensa, la relació que he aconseguit amb ell i aquestes

estones que passem junts, és la meva.

Abans Després




Bibliografia

Llibres

BIRD, Jo. Cuidado natural del caballo. Barcelona 2004

HIGGINS, Gilian, MARTIN, Stephanie. Cómo se mueve tu caballo, una guía visual

única para mejorar el rendimiento. Girona 2011.

HILL, Cherry. Como piensa tu caballo. Madrid 2013

H. WARING, George. Horse behavior. New York 2003

McDONNELL, Sue. A practical field guide to Horse Behavior, The equid ethogram.

Boston 2003

NAVARRA, Inma. El gran libro del caballo. Barcelona 2006

WIDDICOMBE, Sarah. Conocer y potencial el espíritu natural del caballo.

Barcelona 2009

Articles

McDONNELL, Sue, HAVILAND, J.C.S. . “Agonistic ethogram of the equid bachelor

band”. Applied Animal Behaviour Science. USA 1995

McDONNELL, Sue, POULIN, Amy. “Equid play ethogram”. Applied Animal

Behaviour Science. USA 2002

Documents electrònics

http://www.parelli.com/

http://www.parelli.com/