els bombardejos de 1938 a vidreres rosita soler adroguer · 2018-01-22 · taula de serveis normes...
TRANSCRIPT
Parle
m d
e...
Els
bom
bard
ejos
de
1938 a
Vid
rere
sPa
rlem
am
b...
Ros
ita
Sol
er A
drog
uer
Tardor
2009REVISTA DE VIDRERES
Taula de serveis
No
rmes
Per
a l
es c
ol·
labo
raci
oN
sTo
thom
que
vul
gui p
ot e
nvia
r la
seva
col
·labo
raci
ó a
la re
vista
, sem
pre
i qua
n l’a
rticle
en
qües
tió n
o su
peri
els
3.30
0 ca
ràct
ers,
inclo
sos
els
espa
is, e
l que
repr
esen
ta u
nes
40 lí
nies
a c
os 1
2. e
l rec
cla
r. c/
cata
-lu
nya,
29.
174
11 V
idre
res,
o a
elre
ccla
r@ho
tmai
l.com
. Una
altr
a no
rma
d’es
trict
e co
mpl
imen
t és
que
els
artic
les
han
d’es
tar s
igna
ts, a
mb
el n
om i
els
cogn
oms
de l’
auto
r i u
n te
lèfo
n o
adre
ça d
e co
ntac
te. e
n el
cas
d’e
ntita
ts o
asso
ciac
ions
lega
lmen
t con
stitu
ïdes
, pod
en s
igna
r am
b la
sev
a de
nom
inac
ió o
ficia
l. el
s ar
ticle
s po
den
acom
pany
ar-s
e am
b fo
togr
afie
s i e
n aq
uest
cas
el c
onse
ll de
red
acci
ó es
rese
rva
el d
ret
de p
ublic
ar-le
s o
no, e
n fu
nció
de
l’esp
ai d
ispon
ible
. el
con
sell
de r
edac
ció
no s
’iden
tific
a ne
cess
ària
men
t am
b el
s ar
ticle
s qu
e ap
arei
xen
firm
ats.
Telèfons d’interès
centre d’emergències de catalunya .................... 112informació ciutadana.......................................... 012mossos d’esquadra ............................................ 088bombers ............................................................ 085AjuntAmentoficines municipals ............................. 972 85 00 25Fax oficines municipals ....................... 972 85 00 50Vigilants .................... 972 85 00 00 / 670 06 77 40assistent social....................................972 85 01 70llar de Jubilats .................................... 972 85 09 07Jutjat de Pau ....................................... 972 85 18 70biblioteca Joan rigau .......................... 972 85 12 85centre cívic Francesc llobet ................. 972 85 00 67Piscina municipal ................................ 972 85 00 27Pavelló municipal (oficines) .................. 972 85 14 45Pavelló municipal (públic) .................... 972 85 12 14..... web: www.vidreres.com - e-mail: [email protected] (contacte: carla rey)............. 637 75 90 60enSenYAmentllar d’infants ....................................... 972 85 09 17col·legi sant iscle ................................ 972 85 01 03Preescolar sant iscle ............................ 972 85 08 36col·legi salvador espriu ...................... 972 85 08 08ies ..................................................... 972 85 07 11SAnItAtcentre d’assistència Primària (caP) ..... 972 85 01 56Farmàcia Vilardell ............................... 972 87 50 09Farmàcia adzet .................................. 972 87 56 66Farmàcia moré... ................................ 972 85 05 75COnSeLL COmARCALoficines .............................................. 972 84 21 61Fax oficines ....................................... 972 84 08 04recaptació .......................................... 972 84 01 78recaptació (oficines Vidreres)................972 85 10 94Protectora animals (Tossa de mar)...........972 34 20 30
OCtuBRe 2009mORÉ: ................................... setmana de l’1 al 4VILARDeLL: ............................ setmana del 5 al 9ADZet: ............................... setmana del 12 al 16VILARDeLL: ..................................... Dies 17 i 18mORÉ: ................................ setmana del 29 al 25VILARDeLL: ........................ setmana del 26 al 31
nOVemBRe 2009VILARDeLL: ................................................. Diq1 ADZet: ................................... setmana del 2 al 8mORÉ: .................................. setmana del 9 al 13VILARDeLL:: ....................... setmana del 16 al 22ADZet: ............................... setmana del 23 al 29mORÉ: ...................................................... Dia 30
DeSemBRe 2009mORÉ: ....................................setmana de l’1 al 6VILARDeLL: .......................... setmana del 7 al 11ADZet: ............................... setmana del 14 al 20mORÉ: ................................ setmana del 21 al 25VILARDeLL: .............................................. Dia 26mORÉ: ...................................................... Dia 27VILARDeLL: ........................ setmana del 28 al 31
FARmÀCIeS De VIDReReS
FARmÀCIA mORÉ
Catalunya, 48 • 972 85 05 75
FARmÀCIA VILARDeLL
Carrer de Girona, 37 • 972 87 50 09
FARmÀCIA ISABeL ADZet
Carrer Josep Pla, 60 • 972 875 666
CLínICA VeteRInÀRIA VIDReReS
c/ Josep Pla, 56 bis • Vidreres
Tels: 972 851 010 • 661 558 392
servei de 24 hores
Edita: AJUNTAMENT DE VIDRERES Consell de Redacció: Joaquim Daban, Ramon Garriga, Gemma Masnou, Joaquim Bayé, Anna Viader.Col·laboradors: Josep Formiga, Àngel Teixidor, Joan Giralt, Eduard Adrobau, Joan Grimal, Sergi Puig, Jordi Presas, Josep Borrell, Assumpció Moré, Júlia Vilardell, Isabel AdzetProducció: JJ Comunicació, SL (Coordinació periodística: Carles B. Gorbs • Disseny: Oriol Riu • Maquetació: Martí Riu) Portada: Castell de Sant Iscle (Foto: Albert Collado Gili) Impressió: JNP Arts Gràfiques • Dipòsit legal: GI-235-98
Horaris de serveisoFiciNes mUNiciPals De dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda.
biblioTeca mUNiciPal Hivern (15 set. a 15 juny): matí, de dilluns a dissabte de 10 a 13h tarda, de dilluns a divendres de 17 a 20h. estiu (16 de juny a 14 de setembre) matí, de dilluns a divendres de 10 a 13h tarda, de dilluns a divendres de 17 a 20h
alcalDia, goVerNació, PersoNal (ruth rosique) dimarts i dijous 9-13 i hores convingudesUrbaNisme, obres i serVeis, HiseNDa(Jaume Figueras) dimarts 17-18 i hores convingudes
esPorTs, eNTiTaTs, comUNicació i iNFormació i cUlTUra (Jaume camps) dimarts 21-22 i hores convingudes
saNiTaT, Tercera eDaT, serVeis socials, acolliDa, comerç (lluís Ferrer) dilluns 18.30-20.30 i hores convingudes
UrbaNisme, HabiTaTge, meDi ambieNT, PaTrimoNi, meDi rUral i TUrisme (Jordi Pruneda) dimarts 17-19 i hores convingudes
eNseNyameNT, FesTes, JoVeNTUT i cUlTUra (anna Viader) dijous 20-21 i hores convingudes
serVeis TècNics (lluís lloret i Quer, arQUiTecTe TècNic, i Jordi llinàs i Joana, arQUiTecTe TècNic, iNsPecTor D’obres) Dimarts, dimecres i dijous, de 2 a 3 de la tarda i hores convingudes.
serVeis socials(assisTeNTa social) Dijous, de 9 del matí a 2 de la tarda.JUTJaT De PaU Dilluns, dimecres i divendres, de 9 del matí a 2 de la tarda.
DeiXalleria (horaris provisionals)dimecres: 11 a 13 h i 15 a 19 hdijous: 11 a 13 h i 15 a 19 hdivendres: 11 a 13 h i 15 a 19 hdissabtes: 11a 14 h
recolliDa De TrasTos Vells segon i últim dimecres de cada mes.
Farmàcies de guàrdia
amb el suport de
tRAnSPORtS
autocars r. mas sl................................972 85 04 25Teisa...................................................972 26 01 96sarFa.................................................972 85 01 57Taxi rafael Vico............972 85 11 39 / 609 31 69 32renfe...................................................902 240 202
ALtReS SeRVeIS
Funerària la selva de germans blanquera i albarracín(24 hores)...................972 85 06 63 / 699 46 01 33rectoria...............................................972 85 00 61eNHer (avaries)...................................900 77 00 77comissaria sta. coloma de Farners.......972 84 27 57Fax comissaria sta. coloma.................972 84 22 01bombers maçanet de la selva...............972 85 88 28Veterinari (consultes privades)...............972 85 01 14...........................................................972 85 87 85correus i Telègrafs.................................972 85 11 33Horari: de dilluns a divendres de 8:30 a 14:30 i dissabtes de 9:30 a 13oficina de Treball de salt.....................972 94 29 50Fax: 972 94 29 53 · c/alfons moré, 1 (17190 – salt)gaià exòtics........................www.adoptaranimals.org
admissions: 692 22 36 06adopcions: 665 09 05 42Voluntariat: 692 22 25 17
Notaria Vidreres.............972 87 59 57 / 972 87 59 58.....................................................Fax: 972 87 59 59.......e-mail: [email protected]
3
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
3
edit
ori
aled
ito
rial
edit
ori
al
S umar i
serveis........................................... 2
editorial........................................... 3
Parlem de.............................................. 4
Parlem amb.............................................. 7
des de la Casa de vila......................................... 11
actualitat......................................... 21
anem a estudi......................................... 35
el viatge......................................... 38
Medi ambient......................................... 45
Curar-se en salut......................................... 48
esports......................................... 50
Opinió......................................... 52
Fem una queixalada......................................... 53
Plou i fa sol......................................... 54
el rec Clar pel món......................................... 55 el Consell de Redacció
El dret a decidir a Vidreres
arran del referèndum sobre la independència de catalunya, celebrat a arenys de munt el passat 13 de setembre, nombrosos col·lectius i entitats de diversos municipis catalans van voler seguir-ne l’exemple i convocar, en la seva població, una consulta popular similar.
en el nostre poble, el mes de setembre es va aprovar una moció al Ple muni-cipal presentada pel grup d’erc a la qual hi van donar suport diferents grups municipals (erc, icV, ciU i gent del Poble). Pocs dies més tard, i arran d’una convocatòria anònima, la societat civil vidrerenca es va reunir en assemblea amb la intenció de poder organitzar aquesta consulta popular al nostre poble. Després de diverses reunions, els assistents van decidir crear una nova entitat - Vidreres decideix per l’autodeterminació - que els permetria coordinar tota la campanya i, que alhora, els donaria cobertura legal per a poder realitzar la consulta amb unes mínimes garanties.”
el mes de setembre també es va aprovar una moció en el Ple municipal, presen-tada pel grup d’erc, a la qual li varen donar suport diferents grups municipals (erc, icV, ciU i gent del Poble). en aquest mateix mes de setembre es va realitzar una primera trobada, amb la assistència d’unes quaranta persones, per tal de crear una nova entitat que donés cobertura legal i coordinés tota la campanya. Després d’alguna altra reunió es va crear una nova entitat anomenada “Vidreres decideix per l’autodeterminació”.
en el moment d’escriure aquest editorial s’està a punt de constituir-la definitiva-ment però sense que, en aquest moment, hi hagi l’organigrama definitiu, encara que sí les diferents comissions que la configuraran. el que sí ja se sap és que aquesta plataforma ja està treballant perquè el proper dia 28 de febrer de 2010 es realitzi la consulta. l’objectiu és fer un debat profund i seriós a la societat vidrerenca sobre la independència de catalunya amb diversos actes i xerrades per tal d’aportar arguments perquè els vidrerencs i vidrerenques s’impliquin al màxim i, sobretot, perquè el dia del referèndum hi hagi una gran participació independentment de les idees, conviccions i voluntats que cadascú tingui respecte de quin ha de ser el futur de la nostra nació.
el dret democràtic a decidir (que inclou el dret a l’autodeterminació dels pobles i a la independència política) és, com el seu mateix terme diu, un dret que té qualsevol poble a pronunciar-se de com s’estructura el seu futur polític com a nació, poble o col·lectiu. És un dret universal, reconegut per l’organització de les Nacions Unides, tal com enuncia el Pacte internacional dels Drets civils i Polítics de 1966, signat també per l’estat espanyol, i que en el seu article primer reconeix que tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. Per tant, cal tenir ben present, independentment de l’opció de cadascú, que l’autodeterminació no és una rei-vindicació partidista i/o nacionalista, sinó un dret democràtic i pacífic, reconegut per les Nacions Unides, en el qual els pobles exerceixen el seu futur polític a través d’una consulta popular i que qualsevol estament hauria de respectar tant la seva celebració com el resultat majoritari final de la consulta. costa entendre que algú que es consideri demòcrata s’oposi a una de les màximes expressions de la demo-cràcia: la decisió i voluntat majoritària d’un poble, sigui quina sigui, expressada de forma pacífica a través d’un referèndum.
així doncs, Vidreres s’ha sumat a aquest exercici democràtic i popular per contri-buir a què els catalans i les catalanes demostrin el seu civisme al món organitzant una sèrie de consultes populars des de la societat civil en un exercici que és, i ha de ser, exemple del compromís i, per tant, de la maduresa de la ciutadania cata-lana que cal respectar i afavorir.
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
4
Parl
em d
e... G 8 I C < D �; < ¿
roser reyNer - Diari De giroNa
Camp d´aviacióde pas a Vidreres
L’aeròdrom de Vidreres va ser bombardejat per l’aviació italiana els dies 3, 13 i 14 d’abril de l’any 1938. Sembla que només el 14 d’abril els avions
Savoia Marchetti, coneguts com a “esparvers”, van impactar de ple al seu objectiu estratègic.
Els altres dos dies les bombes italianes van caure i esclatar fora de l’aeròdrom.
encara que blanes va ser el municipi de la selva més castigat per les bombes a la guerra civil, molts més pobles van patir els atacs de l’aviació franquista i els seus aliats, entre els quals els bombarders italians. És el cas de l’aeròdrom de Vidreres, avui prota-gonista del present reportatge fotogràfic que ha cedit a el rec clar el Diari de girona.
a mesura que passaven els mesos i mesos que va durar la guerra civil, les tropes franquistes van anar guanyant terreny, i mentrestant les comarques gironines conti-nuaven a la rereguarda i es construïen nous aeròdroms, on els avions republicans (molts dels quals de fabricació russa) hi estaven de pas per moure’s cap a bases més importants o cap al front. És el cas del camp d’aviació de Vidreres, que es va començar a construir l’any 1937 i que va estar a punt la primavera del 1938. ben aviat, o potser des del prin-cipi, l’exèrcit nacional el va tenir localitzat, i
u Zones per a la ubicació
1 Vidreres
2 carretera de sant Feliu
3 carretera de lloret
4 rec clar
5 aeròdrom
L’aeròdrom va ser bombardejat poc després de tenir-lo enllestit
el maPa acTUal De la ZoNa De l’aerÒDrom
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
5
Parl
em d
e...no va trigar a bombardejar-lo, sense gaires proble-
mes perquè no disposava de defensa antiaèria. Va ser de la mà de l’aviació italiana, aliada de Franco, i que amb els bombarders trimotors savoia marchetti sm.79 va llançar bombes almenys quatre vegades sobre l’aeròdrom de Vidreres, cosa que va causar
la mort de com a mínim sis persones, entre civils i treballadors del camp. Des dels avions de mussolini no només es bombardejava, també es fotografiava l’objectiu, com mostren les imatges que hi ha sota aquestes línies, obtingudes d’un arxiu de l’aviació italiana ubicat a roma.
14/4/38
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
6
Parl
em d
e...
agraïmeNTs:
Arxiu nacional de l’aviació italiana (Roma)Roser Reyner (Diari de Girona)
segons les dades de què es diposa, que van ser publi-cades a la revista el rec clar número 11, els bombar-dejos sobre Vidreres van ser el 3, el 13 i el 14 d’abril, aquest últim l’aniversari de la república, dia en què l’aeròdrom va ser atacat dues vegades i l’únic en què es va tocar el camp de ple. Després dels bombarde-jos, l’aeròdrom va anar quedant inutilitzat.
“Mucho movimiento en Vidreras”. Aquest informe de la policia franquista –del 13 de juliol del 1938- relata que hi ha camions que transporten gasolina des de La Jonquera fins als camps d’aviació de Celrà, Vidreres i Garriguella. “Últimamente hay mucho más movimiento en el campo de Vidreras que en el de Celrá”, expressa l’autor. Més avall, l’informe detalla les condicions de l’aeròdrom vidrerenc: “Tiene dos pistas en ángulo obtuso de 1.500 x 300. MUY BUENO”
3/4/38
13/4/38
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
7
Parl
em a
mb
...G 8 I C < D �8 D 9¿
crisiTNa gallego
Rosita Soler AdroguerLa Rosita té 88 anys i és la propietària del supermercat Batallé, un dels més antics del municipi. L’any 1947 va posar en marxa el negoci en un context difícil de postguerra. Seixanta-dos anys després, aquesta botiga és l’única que encara manté la seva activitat des de llavors, gràcies a “molt d’esforç i a posar-hi el coll”, com ella mateixa afirma tot mostrant un ampli i encomanadís somriure.
Com vàreu iniciar el vostre negoci i en quin any?em vaig casar l’any 1946 i un any després vam muntar la botiga amb el meu marit. De fet, el super-mercat porta el seu cognom. recordo que era un temps de misèria, després de la guerra, i havíem de sortir endavant.
Llavors no ha heretat la professió de la seva família...No, no... jo sóc filla dels masovers de ca l’aulet, d’aquí Vidreres. els meus pares van tenir tres filles i un fill. Jo sóc la filla gran. Vaig anar al col·legi força gran, perquè havia d’ajudar a casa.
Tenia uns deu anys i el meu germà en tenia dos menys i hi anàvem junts.
Què venia en aquella època?Veníem productes de pagès, bàsicament cereals. a finals de la dècada dels 40 vam poder comprar un camió de segona mà amb matrícula de Palma de mallorca i el meu marit traginava i fèiem viatges per anar a recollir la grana als camps. Jo venia aquests productes a la botiga. Vaig començar amb les balan-ces de plat, d’aquelles que ara ja no es fan servir. Hi havia garrofes, civada, blat de moro... perquè pinsos per als animals no n’hi havia, no pas com ara.
Hi havia gaires vehicles llavors d’aquest tipus, com el seu?No, ningú no tenia camions en aquella època i això era una sort per a nosaltres, però vam haver d’estal-viar molt. allò sí que era estalviar! No era pas el que guanyàvem, sinó el que estalviàvem...
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
8
Parl
em a
mb
...
vaques se les van vendre i van anar-hi a treballar. Van preferir guanyar aquest jornal que no pas continuar dedicant-se al seu negoci. en el meu cas no va ser així i, amb els anys, vam poder anar introduint més pro-ductes d’alimentació i de perfumeria. ara és la meva filla qui porta el negoci juntament amb el meu nét.
Quan van començar a vendre altres pro-ductes a banda dels cereals?ara no ho recordo exactament, però va ser pocs anys després que vam incorporar productes de primera necessitat, com ara arròs, oli, sucre i sabó en pastilla, però poca cosa més. També teníem un petit hort on ara hi ha el pàrquing de la botiga i, si collia un parell de tomàquets, me’ls venia. També havíem tingut conills i gallines. era una època molt difícil i trista, costava molt d’aconseguir aquests productes i els veníem a la botiga per guanyar alguns diners més. Des de fa alguns anys venem molta varietat de productes, moltíssims, com per exemple bolquers, detergents i pasta fresca, productes que abans no hi havia o escassejaven.
Quantes botigues hi havia més al poble en aquells moments?la veritat és que n’hi havia algunes. el temps de post-guerra va ser molt dur al poble i a tot arreu. la nostra és la botiga més vella del poble, la més antiga i que encara continua oberta. molts d’aquells negocis van anar a menys de mica en mica i al final van haver de plegar. en aquells anys també es va instal·lar la central lletera a Vidreres, que llavors es deia ram, i amb el jornal que s’hi podia guanyar van plegar comerços petits i grans. molts pagesos propietaris de
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
9
Parl
em a
mb
...
Com era la jornada laboral?obríem a les vuit del matí i no tancàvem al migdia. Treballàvem fins cap a les vuit del vespre o quarts de nou. Però en fi, no és tan diferent a la jornada laboral d’ara, perquè ara també es treballa molt, i se’n fan d’hores!
Què li agrada més de Vidreres ara, que no pas d’abans?Que han arreglat tot el poble i fa goig. abans els carrers eren de fang, gairebé no hi havia cases. recordo quan no hi havia aigua corrent i havíem d’anar a la font a buscar-ne... eren altres temps.
Vostè es va jubilar als 65 anys i ja no treballa a la botiga com feia abans. A què es dedica durant el
dia, té alguna afició?m’agrada molt cuinar i preparar el dinar per a la meva família. Però de tant en tant encara dono un cop de mà a la botiga quan la meva filla o el meu nét m’ho demanen.
Llavors creu que no hi ha gaires diferències entre com treballava abans i com ho ha fet fins ara?Depèn. Jo mai no he cobrat a cap client amb la caixa enregistradora (riu). abans feia els comptes a mà en un tros de paper. No sé fer anar cap màquina d’aquestes més modernes, tot i que he tingut temps per aprendre’n. Vaig començar a pesar amb les balances de plat i, després, les de la maneta. ara es fan servir les digitals, amb les quals també et surt el preu directament.
Però, per exemple, sí que veig que s’ha canviat la manera de fer: abans sempre es donava els productes als clients, però ara s’ho agafen ells mateixos i ho porten al mostrador. És un fet curiós, però és així.
Vaig anar al col·legi força gran, perquè havia
d’ajudar a casa.
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
10
Parl
em d
e...
Normalment col·loco els productes a lloc, les hortalis-ses i els ous, però faig poqueta cosa.
Quin tipus de clients ve a comprar a la botiga?molts són clients de tota la vida, molta gent gran i veïns de sempre. al poble hem notat un gran canvi, perquè ha vingut molta gent de fora, joventut, i de les urbanitzacions. i hem pogut ampliar la clientela i també la botiga, des que la vam posar en marxa hem fet tres obres per engrandir el local.
La nostra és la botiga més vella del poble, la més antiga
i que encara continua oberta.
Cada vegada hi ha més grans superfícies en els pobles, creu que poden perjudicar negocis com el seu, més petits i familiars?sí. les grans superfícies, els grans comerços, es van menjant els petits. Tenen molts productes i de molts tipus. a més, tenen la marca blanca que es ven molt. Penso que s’ha de mirar la qualitat dels productes, principalment, però hi ha molta gent que no es mira la qualitat, sinó el preu. Quin creu que ha estat el motiu perquè el supermercat Batallé hagi prosperat durant aquests 62 anys?suposo que el secret és posar-hi molt i molt el coll, treballar moltíssim i, sobre tot, que t’agradi la feina.
ja per acabar, han notat els efectes de la crisi econòmica actual?i tant! la crisi la sentim. el calaix ja no és com el de dos o tres anys enrere i els preus s’han abaixat, de l’oli, del sucre... És cert que hi ha molta necessitat, però la vida era molt més difícil abans, li ho asseguro.
El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009 11
des
de
la C
asa
de
la v
ilaEducació u LLAR D’InFAntS
Festes u FeStA mAjOR I 11 De SetemBRe
Cultura u ACtIVItAtS CuLtuRALS
el mes d’octubre començaran les obres de la nova llar d’infants a Vidreres. l’empresa que les realitzarà serà rebugent sa, que és la que va guanyar el concurs de licitació en el qual es van presentar més de 40 empreses. l’import de l’obra serà de 1.016.647,70 €. la previsió de l’execució de l’obra és de 8 mesos. Per tant, esperem poder-ne gaudir el proper curs 2010/11.Durant el mes de juliol es va fer la presentació del projecte per part de sTem arquitectes. la llar d’infants consta de 5 aules (una de les quals és de nadons), una sala d’usos múlti-ples, dormitori i menjador. en total, tindrà 74 places.
com cada tardor, hi ha una nova programació cul-tural que inclou tot un seguit d’actes organitzats per l’àrea de cultura i les entitats del poble, un exemple dels quals són la mostra de teatre de tardor, cinefò-
rum, rialles, l’hora del conte de la biblioteca, exposi-cions i concerts realitzats per l’escola de música, entre d’altres.Us animen a què participeu d’aquests esdeveniments.
els dies 13, 14 i 15 de novembre se celebrarà la festa petita de sant iscle i santa Victòria. Dins la progra-mació destaquem l’elecció de l’hereu i la pubilla, la trobada gegantera de la comarca de la selva, la fira
u FeStA PetItA
del cava i salsafí, caminada i visita al castell de sant iscle, castanyada i sardanes, trobada de cotxes clàs-sics, projecció de curtmetratges vidrerencs i festival internacional Jaume Ferrer, entre d’altres.
Des de la regidoria de festes es vol agrair la col·laboració i implicació de les entitats i de la població de Vidreres per la realització de la festa major d’enguany. Tot i la reducció pressupostària, els actes que es van realitzar van acollir un nom-brós públic. Donem les gràcies, doncs, a totes les entitats que van organitzar algun acte a la festa o van fer barraques. espe-rem poder comptar amb la seva partici-pació en les festes organitzades durant
l’any i en la festa major del 2010, en la qual ja es vol començar a aportar idees.
El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200912
des
de
la C
asa
de
la v
ilaLICItACIó De LA netejA VIÀRIA
s’ha celebrat la licitació per a una nova contrata de neteja viària, recollida i tractament de residus a tot el terme municipal per a quatre anys. s’han presen-tat dues bones ofertes per part de aJ ruz i germans alum. ara s’estan valorant per una comissió tècnica, abans de passar la recomanació a la mesa de contra-ctació formada per tots els grups polítics. alhora s’ha aprovat un nou reglament de neteja i residus per regu-lar els drets i deures dels particulars, ajuntament i nou contractista, quant a neteja i recollida selectiva, sobre-tot tenint en compte que ja tenim deixalleria i l’any vinent estem obligats a implantar la recollida de la dei-xalla orgànica. Quan es coneguin els nous costos es revisarà la taxa d’escombraries per intentar que sigui més equitativa per a habitatges i establiments, premiar els que més reciclin i fer que pagui tothom segons els serveis que rep.
CAmPAnYA D’exCAVACIOnS AL CASteLL De SAnt ISCLe
la campanya del passat estiu ha estat especialment pro-fitosa i s’ha realitzat la troballa d’un conjunt de cerà-mica del s. XV que aportarà informació molt rellevant sobre la vida al castell a l’època medieval. el conjunt consta de més d’una centena de peces. Per altra banda, s’han enretirat enderrocs que han permès avançar sig-nificativament en el coneixement de la planta del castell, que ja gairebé s’ha completat, i s’han localitzat noves habitacions, a més d’haver-se posat al descobert bona part de la cisterna del castell.
DeIxALLeRIA munICIPAL
la deixalleria municipal s’ha posat en marxa aquest estiu i ja compta amb més de 250 usuaris. els residus que més es porten són televisors, oli de cuina fregit i esporga.
Urbanisme
HoRaRiS dEixaLLERia
Dimecres: 11:00 a 13:00 h i 15:00 a 19:00 hDijous: 11:00 a 13:00 h i 15:00 a 19:00 hDivendres:11:00 a 13:00 h i 15:00 a 19:00 hDissabtes:11:00 a 14:00 h
Telèfon d’atenció deixalleria: 637 759 060 Persona de contacte: carla rey
(aquests horaris són provisionals)
LICItACItACIt ó De LA netejLA netejLA A VIÀRIA
PReSentACIó De LA ReCeRCA PeR A LA PuBLICACIó “VIDReReS, De LA RePúBLICA A LA RAm”
el divendres de la festa major es va presentar la recerca actualment en curs a càrrec dels dos res-ponsables contractats per l’ajuntament: l’historiador Pau lanao i la periodista carme Viñoles. aquesta obra aprofundeix en uns anys dels quals el principal testimoni cal buscar-lo en la memòria oral dels seus
protagonistes, i que ens porta des del Vidreres rural i forestal a l’industrial. el primer tret d’aquesta nova etapa, que deixava enrere tapers i pagesos, va ser l’arribada de la ram. aquesta fita serveix d’excusa per fer aquest relat de com el poble ha evolucionat des de la república fins ara.
El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009 13
des
de
la C
asa
de
la v
ila
Ral·li de terra dels dies 19 i 20 de setembre aquest passat dia 19 i 20 de setembre es va portar a terme ral·li de la selva de Terra, prova puntuable per al campionat de catalunya de ral·lis organitzada per Peuabaix i escuderia baix empordà. l’esdeveniment, que es va iniciar el dia 19, va ser seguit per una gran quanti-tat de persones que es van allotjar i repartir pels diferents hostals de Vidreres a l’espera de la cursa del dia 20. cal destacar que tot va anar molt bé, sense cap incident ni accident i ha estat un èxit d’organització, portada a terme per Peuabaix, per escuderia baix empordà i evidentment amb la col·laboració de gent de Vidreres.
cal destacar que no només la majoria dels veïns afec-tats no van posar cap problema, sinó que, fins a cert punt, han facilitat ajut quan ha estat necessari, a l’igual que, també, al cos de Vigilants, brigada, centre cívic, esports i personal administratiu en general de l’ajunta-ment, i l’entitat del ranxo. els ranxers es van fer càrrec del dinar (per a unes 260 persones ) del dia 20, en el qual hi va haver l’entrega de premis Per tant, i des de l’ajuntament, donem el nostre més cordial agraïment a tothom que ha donat el seu ajut i suport perquè tot sortís el millor possible.
Colla Gegantera, dies 14 i 15 de novembreTambé cal ressaltar a la colla gegantera, que aquest any 2009 celebra el seu 20è aniversari. amb aquest motiu, i per col·laborar amb la festa petita de Vidre-res, s’organitzarà aquesta segona trobada gegantera de la comarca de la selva. aquesta trobada tindrà lloc els propers dies 14 i 15 de novembre. el dia 14, a partir de les 10.00 hores del matí i fins a les 14.00 hores, tindrà lloc la plantada de gegants i, seguida-
ment, la celebració del dinar geganter amb la previ-sió que hi assisteixin unes 500 persones. esperem la visita d’unes 22 colles de les poblacions que seguei-xen: blanes, lloret de mar, Tossa de mar, maçanet de la selva, Hostalric, breda, riudellots de la selva, sils, riudarenes, santa coloma de Farners, anglès, la cellera de Ter, amer, Vilobí d’onyar, arbúcies, sant Hilari sacalm i caldes de malavella.
Web municipalen els darrers mesos hem iniciat els treballs per con-feccionar un web municipal que es converteixi en una bona eina per facilitar la interrelació entre l’ajunta-ment i els ciutadans, un aparador i un punt d’informa-ció útil de tot allò que passa al municipi i també un lloc des d’on tothom que vulgui venir a conèixer el poble hi trobi informacions d’interès. actualment, tenim un web provisional que, malgrat tot, està plenament actualitzat pel que fa a informacions de caire administratiu i agenda d’activitats. els criteris que
segueix aquest web és el d’utilitat per al ciutadà, cosa que implica facilitat d’ús i de navegació, i actualització de continguts. això vol dir que hem deixat els aspectes més purament estètics per a més endavant, tot i que tampoc no els hem oblidat completament. aprofitem aquestes ratlles per convidar-vos a visitar-lo a través de www.vidreres.cat i també a fer-nos arribar les vostres opinions i suggeriments respecte quines característiques hauria de tenir el web definitiu que, si tot va bé, podrem ja tenir en breu. Us animem a fer-nos arribar la vostra opinió!
COnVenI AmB L’ASSOCIACIó DeCOmeRCIAntS I BOtIGueRS De VIDReReS
l’ajuntament i l’associació de comerciants han sig-nant un conveni pel qual es comprometen a cooperar per a una política única comercial i turística pel poble. en virtut d’aquest conveni s’ha creat una comissió de seguiment per debatre i portar aquesta política i s’es-tableix el compromís de finançar cada any un pla de dinamització de les accions a portar a terme a nivell de poble.aquesta política, pel que fa al turisme de moment, té com a principals objectius promoure algun producte
SAntA CeCLInA
la Junta de govern ha declarat la no-actuació a santa ceclina per suspendre la tramitació de qualse-vol actuació a la urbanització a fi de desclassificar-la en una revisió del PgoU, tal com ens requereix l’avantprojecte de Pla territorial de comarques giro-nines i l’aplicació de la nova llei d’adequació d’ur-banitzacions.
turístic que pugui atraure gent en benefici dels comer-ços i restaurants.
El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200914
des
de
la C
asa
de
la v
ila
El ConsEll DEl ConsoRCI
Declaració institucional de constitució Consorci del massís
de l’Ardenya-Cadiretes
a Vidreres, 4 de juny de 2009
el massís de l’ardenya-cadiretes constitueix un espai fonamental per a tots els municipis que signem aquesta carta. el massís és en bona part el context natural on vivim i és també part el nostre horitzó paisatgístic, de la nostra memòria i volem que sigui un element clau per al nostre futur. Per altra part, i tan important com el que s’acaba d’afirmar, el massís té uns valors naturals intrín-secs indiscutibles i singulars que cal protegir i reforçar.
els darrers cinquanta anys el massís ha viscut impor-tants transformacions: des del quasi total despoblament tradicional i abandonament de l’explotació agrària, passant per la radical transformació dels nuclis urbans del seu entorn, fins a l’aparició al seu bell mig d’as-sentaments residencials o d’equipaments o d’usos no sempre, o gairebé mai, ben integrats amb l’entorn.
Ja a les acaballes del franquisme, des dels diferents municipis de l’entorn, van anar apareixent entitats i persones que amb l’empenta de situacions similars –molt destacadament la que es vivia a les gavarres- denunciaven el risc i la realitat de la degradació del massís i en reivindicaven la seva protecció. així, els anys vuitanta van significar en no pocs casos una primera acció de preservació, sobretot per la prohi-bició o limitació d’urbanitzacions i, el 1992, el Pla d’espais d’interès Natural va definir un àmbit inicial de protecció que abastava una bona part del es pot entendre com a massís de l’ardenya-cadiretes.
ara es fa un pas més. els set municipis integrats al massís –sant Feliu, Tossa, lloret, Vidreres, caldes, llagostera i santa cristina, a cavall de tres comar-ques- constituïm un consorci que pretén no tan sols coordinar les actuacions de cadascun en relació a aquest espai -almenys les 8.552 ha del PeiN-, sinó que vol aportar també el valor afegit de pensar i actuar-hi des d’una visió de conjunt. es constitueix, per tant, per aconseguir que l’ardenya-cadiretes no sigui només una part del terme de cada muni-cipi, sinó que per ell mateix, tot ell, sigui objecte d’una acció específica i més coherent amb la seva realitat física i natural.
Fet aquest primer pas, simbòlic i imprescindible, es comença a caminar per als objectius que els estatuts defineixen:
Vetllar per una gestió sostenible i pel man-• teniment dels valors naturals, culturals i paisatgístics del massísgenerar propostes de gestió que millorin i • preservin el territoriregular i reconduir les activitats que s’hi • desenvolupenPotenciar el seu atractiu•
en definitiva, com es diu a l’inici, el consorci es constitueix perquè un ardenya-cadiretes protegit, conegut i dinàmic forma part del nostre futur com a societat més benestant, culta i integradora.
CENS DE POBLACIÓ
Del 16 de juny de 2009 al 15 de setembre de 2009
la població de Vidreres ha augmentat en 80 habitants. Ha passat dels 7.713 del mes de juny de 2009 als 7.793 del mes de setembre de 2009. D’aquests 4.086 són homes i 3.707 són dones
Font: Padró Municipal d’Habitants
El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009 15
des
de
la C
asa
de
la v
ila
joRDI PRunEDa - REgIDoR DE PatRIMonI
La veritat permet tirar endavant
la pau només es pot construir des de la veritat. Però només es necessita reconèixer-la, no li calen judicis de bons i dolents. la generació de fills i néts dels que van viure la guerra civil no tenim cap dret a jutjar el que van fer els avis. si algú encara necessita culpar o ser perdonat és que encara està atrapat pel conflicte.
i és que cal distància. Diuen que a partir de la tercera generació –els néts i nétes– hi ha prou distància com per poder reconèixer la veritat dels fets i assumir-la sense condemnes personals. amb certa distància es pot començar a mirar cara a cara el dolor, la culpa, la ràbia, la impotència... posar-hi paraules, reconei-xement, respecte, tolerància i restitució. Que no oblits, indiferències, submissions, dilucions, rancúnies per sempre... i així, sanar ferides, i tirar endavant.
Tot just ara, quan encara tenim la sort de comptar amb alguns protagonistes, comença a haver-hi prou distància, tolerància i tranquil·litat com per afrontar el passat. Que per molt que es vulgui no hi hauria manera “d’oblidar”. ara la societat ha començat a donar-se permís per par-lar-ne. Han aparegut entitats i demandes per recuperar la memòria històrica. Just ara comença a ser necessària un política pública de reconeixement de la història: tenir-ne un relat, amb tota la diversitat que calgui. No es tracta ni de reescriure la història ni d’entronitzar-ne una versió. en aquesta història (i en totes) hi ha diversitat de mirades i les volem tenir totes presents. Tot i així, aquests primers passos estan plens d’entrebancs, incongruències i, sobretot, molta por. Però poc a poc, per un moviment social que ho reclama de baix a dalt, es va fent bugada del passat. les administracions, a remolc, van donant joc i suport. Ja hi ha dues lleis aprovades al respecte, i no seran les definitives.
en aquest context l’ajuntament de Vidreres s’hi suma, en la part que li correspon. És important que sigui l’ajunta-ment perquè com a institució aplega tothom, i hi dóna un plus de distanciament, seriositat i equanimitat. a més, això ho va fer des del Ple, aprovant per unanimitat una moció sobre la recuperació de la memòria Histò-rica: amb debat i aportacions de la majoria de grups. la moció, en primer lloc, se centra en la recuperació de la memòria dels dos bàndols de la guerra i ho concreta amb l’encàrrec d’un llibre municipal que de moment té aquest títol: “Vidreres, de la república a la ram”, als historiadors i periodistes Pau lanao i carme Vinyoles. el divendres de la festa major se’n va fer la presentació a la llar dels Jubilats.
es tracta en primer lloc d’enregistrar els testimonis de les persones que van viure aquella època, i que vul-guin compartir-lo d’alguna manera. el març passat hi havia 49 persones nascudes abans del 1920. assu-mint que es tracta d’un tema summament sensible, cal precisar que el tractament mantindrà un to amable i respectuós, fins i tot preservant la identitat de les per-sones que així ho vulguin. cada testimoni ens dirà quin ús autoritza, què no li importa que es publiqui i què s’haurà de guardar sota custòdia de l’arxiu. respectarem totes les condicions, fins i tot l’anonimat per sempre. així, junts podrem mirar el dolor. els anys transcorreguts respecte el període analitzat i el fet que els autors no siguin veïns de Vidreres, poden permetre fer memòria del passat sense aixecar suspicàcies ni ferir susceptibilitats.
al mateix temps la biblioteca municipal fa còpia de totes les fotografies i altres imatges de Vidreres que hom vulgui que quedi enregistrats en el Fons d’imat-ges locals. Us cridem a aportar-hi les dels anys 1920 a 1950 que conserveu i vulgueu compartir.
en segon lloc, amb els esmentats enregistraments i els materials històrics recopilats, els autors procediran a una tria per a la publicació del llibre. el text narrarà fets, No jutjarà persones. És més, si es vol, no cal ni que la narració citi noms per entendre els fets i què va portar a fer-los. al cap i a la fi, la finalitat última és prendre consciència del que va passar per no estar condemnats a repetir-ho inconscientment.
alhora, el fet de contenir testimonis que toquen aspectes quotidians i vivencials permetrà un llibre amè per a tots els públics.
el llibre no serà la “història definitiva”. serà una con-tribució important per a una futura lectura més ferma, que podrà fer-se potser quan ja hagin passar 100 anys. serà una peça més, però genuïna i inèdita, per al coneixement de Vidreres com a comunitat.
Tots els grups polítics municipals vigilarem perquè el procés es desenvolupi segons aquest esperit. Volem mantenir la unitat amb la qual hem donat el primer pas. els altres passos corresponen als conciutadans. i sobretot, si hi ha algun ensurt o desacord en el camí, parlem-ne amb total transparència. ens teniu a disposició.
El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200916
des
de
la C
asa
de
la v
ilaPSC i EXV
Fa uns anys una bona colla de veïns i veïnes van dema-nar a l’ajuntament una piscina coberta a Vidreres. alguns ho necessiten per prescripció mèdica i pot ser un problema desplaçar-se a les més properes (Tossa, anglès, girona...). a la passada campanya electoral se’n va parlar. a principi d’aquest mandat, vàrem parlar d’una pis-cina coberta en el paquet de possibles temes a coo-perar amb els nostres veïns de maçanet i sils. els tres ajuntaments som conscients que ens falta pobla-ció per poder tenir una piscina sostenible. entre els tres es podria estudiar fer un projecte conjunt que es podria ubicar en un espai central (per exemple a peu de la nacional ii). Va començar l’ajuntament de maçanet consultant a la secretaria general d’esports sobre com accedir a les subvencions del Pla Director d’instal·lacions i equipaments esportius de catalunya (Piec), que preveu què té i què falta a cada municipi: si té dèficit l’ajudarà, i si no en té, no l’ajudarà. Fa poc que la generalitat ha exposat al públic l’estudi de la localització d’instal·lacions esportives per a un nou Piec. Per un costat, pel que fa a Vidreres, con-firma el diagnòstic del Piec del 2005: no tenim dèficits en les instal·lacions esportives bàsiques (a més de les instal·lacions municipals es compta amb les escolars i de l’ies, que la nova llei d’educació ja assegura que han de tenir un ús públic, no només escolar). i per altre costat, maçanet –comptant amb la població de Vidreres i sils– ha aconseguit que es consideri com a “dèficit” una possible piscina coberta al seu municipi, amb la qual cosa, en cas de confirmar-se, tindria dret a la subvenció del Piec. aquest Pla, respecte a una piscina coberta, ratifica algunes coses, que segons per a qui no són noves:
- es necessita una població d’almenys 20.000 habi-tants (implica comptar amb uns 2.000 abonaments) per fer-la viable, ser planificada com a necessària, i en conseqüència ser subvencionada en 1/3 pel Piec.- Pel que fa a la planificació, Vidreres –i bona part de la selva no marítima– està comptada per anar a la piscina coberta de santa coloma.- la inversió necessària és d’un mínim d’uns 3.000.000 d’euros. Un projecte complet puja a uns 5.000.000. - Quant a l’explotació, moltes piscines existents estan generant dèficits: anglès (uns 11.000 hab.), Tossa (6.000), sant Hilari (25.000 comptant amb l’àrea d’influència d’arbúcies). alguns dèficits són de l’ordre de 300.000 euros/any.
la piscina que demana maçanet pot comptar almenys amb uns 18.000 habitants (junt a massanes, sils i Vidreres). Per superar els 20.000 habitants és argu-mentable que amb una piscina a peu de N-ii (quan sigui autovia) es pot atraure gent de Vilobí, riudellots i caldes. També, si confinem els càlculs dins els límits comarcals, és argumentable que a l’interior de la selva –amb uns 42.000 habitants– hi caben dues pis-cines cobertes: una a la capital i una altra a la plana. Però sense considerar els límits comarcals, la població de caldes i riudellots probablement serà atreta per les piscines de cassà o girona, per la qual cosa no s’hi hauria de comptar i, aleshores, pot no haver-hi prou població a l’interior de la selva per a dues piscines. o dit amb altres paraules, la piscina de santa coloma –d’iniciativa privada i ja en construcció– ha de comp-tar necessàriament amb la població de la Plana de la selva (a no ser que tanqui la d’anglès); ja que en cas contrari només agruparia 16.000 habitants (santa coloma, brunyola, riudarenes i Vilobí). Fins i tot en el cas que el Piec acabi reconeixent el “dèficit” d’una piscina coberta a maçanet, el pro-blema serà com es completa la inversió no subvencio-nada i que efectivament es pugui arribar a uns 2.000 abonaments per autofinançar-ne el manteniment. mentre s’aclareix això, passen coses al voltant:
- santa coloma té en construcció un projecte amb una empresa privada i preveu inaugurar la piscina per a la primavera del 2010.- lloret està per començar la seva piscina, que ha de tenir acabada el 2011.- arbúcies té un projecte que competeix directament amb la piscina ja existent a sant Hilari.- Tordera acaba d’inaugurar la seva piscina.- cassà en promou una reduint tot el que pot la inversió.- almenys, anglès i Tossa es plantegen si poden seguir amb la piscina oberta.
en els anys immediats, mentre no s’aclareixi si hi cap o no una piscina coberta a la Plana de la selva, si es pot pagar i qui la paga, pensem que la solució idònia per a Vidreres seria que el servei d’esports organitzi expedicions a la piscina del voltant (a menys de ½ hora) que ens ofereixi millors condici-ons. De moment, a 15 minuts tenim la de Tordera, i a 28 minuts la d’anglès, aviat tindrem la de santa coloma i després lloret. oferta no en faltarà per pactar bones condicions.
Viabilitat d’una piscina coberta
El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009 17
des
de
la C
asa
de
la v
ila
PsC - gRuP PEl PRogRés DE VIDREREs
Actituds
Contínuament, en àmbits tan diferents com el laboral,
el social o el públic, veiem com encara hi
ha persones mancades d’amor propi que deleixen
per ser els protagonistes.
aquestes persones necessiten com l’aire que respiren per alimentar el seu ego ser el protagonista i centre d’atenció de tot el que gira al seu voltant. És tot el contrari de l’actitud serena i humil de la persona tre-balladora i compromesa a la qual li és indiferent ser o no ser conegut o admirat, ser o no ser aplaudit, i fuig en tot moment del discurset fàcil i superflu que només serveix per donar la nota i poder destacar dels altres.
les persones que deleixen per ser reconegudes cul-tiven en el seu interior el ressentiment i el rancor i sempre troben motius per criticar i corregir els altres, ja que és molt fàcil veure els defectes i errors dels altres abans que els d’un mateix...“dime de que presumes y te diré de que careces”. Ningú no té el dret a jutjar l’altre sense primer examinar-se a un mateix. cal viure i deixar viure tenint sempre present la prudència i la modèstia perquè, com deia Freud, “Un és amo del que calla i esclau del que parla”. cal ser discret amb les paraules, i abans de llençar una crítica cal prendre’s temps per no fer un judici precipitat que a la llarga pot deixar en entredit la credibilitat i veracitat del seu emissor.
aquesta crítica, en el fons, no és més que una crítica destructiva que malauradament massa sovint va prece-dida dels condicionals hauria, haurien o hauríeu, i que moltes vegades també sol anar acompanyada d’una queixa victimista, improductiva i estèril que l’únic que busca és alimentar l’orgull de qui la practica.
s’ha de deixar d’una vegada per totes la xerrameca i passar a l’acció responsable i desinteressada sense buscar el lluïment personal, mirant sempre de fer tot el possible per cercar el bé comú. Però cal fer-ho avui i no esperar a demà, perquè l’únic que sabem del cert és que avui hi som, i és avui que en som part activa, ja que no tenim cap garantia de ser-hi demà.
Naturalment que mantenir aquesta actitud davant el dia a dia costa. costa un esforç i un desgast que no tothom està disposat a realitzar, i el més còmode és fer-se valer de l’excusa, posposar-ho per a l’endemà i optar per la postura del ja es farà o ja ho faran i així creure’s en possessió de tenir el dret a criticar. el comprometre’s obertament a una cosa sovint espanta, però amb humilitat i modèstia s’aconsegueixen objec-tius. com a contrapartida, la consecució d’aquests objectius serveixen d’energia vital per afrontar nous reptes i injecten una dosis de felicitat inimaginable a la persona que els porta a terme, a la vegada que per-meten anar a dormir amb el ferm convenciment que avui s’ha viscut i no s’ha malgastat un preuat dia.
Pas a pas es fa el camí, i com tot en aquesta vida, perquè es consolidi necessita temps. i cal que tothom disposat a fer aquest camí es prengui temps per reflexi-onar, per pensar, per viure, per assumir, per entendre, per passar-ho bé..., en definitiva, temps per interiorit-zar cada experiència i així enriquir la persona.
El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200918
des
de
la C
asa
de
la v
ila
joRDI CaMPs - gEnt DEl PoblE, REgIDoR DE l’ajuntaMEnt
“La creativitat és més important que el coneixement”Albert einstein
Desgavell: no escolten
emPReSeS, FeInA O AtuR
l’ajuntament ha rebut 1,2 milions d’euros del Pla de Fons local que serveixen per arreglar can Xiberta i la caserna. aquestes rehabilitacions estan adjudicades a empreses de fora de Vidreres, i això no ho trobem adient. Nosaltres els vam dir que miressin de fer el pos-sible perquè aquestes obres les poguessin fer industrials de Vidreres, amb personal del poble i que, dins del que fos possible, contractessin gent que es trobés en situació d’atur i que visqués a Vidreres. l’obra l’hagués pogut assumir el propi ajuntament amb els seus tècnics i això hagués permès donar més joc a les empreses i treba-lladors d’aquí. Però per enèsima vegada van anar a la seva. segurament diran que no és viable fer que les obres les realitzin els empresaris del poble, però nosal-tres ens preguntem, com és que en d’altres municipis com Vilobí d’onyar o el poble d’aiguaviva, han con-tractat les empreses del municipi? Han dividit el paquet de la construcció i han creat una empresa municipal que ha donat feina, en el possible, a gent del poble. allà sí i aquí no?
això es el que necessita Vidreres? no escolten.
PROjeCteS I eStuDIS
el govern de catalunya s’ha malgastat molts diners en estudis inútils, la majoria d’aquests no passaven de 12.000 €, tot per estalviar-se haver de fer un concurs i així poder adjudicar el projecte a una empresa amiga. a Vidreres, Psoe - icV han dut a terme una política simi-lar, realitzar molts estudis i que no passessin de 12.000 € i si havien de passar-se, llavors dividien el projecte. la majoria s’haguessin pogut aconseguir sense cost, només feia falta treballar i pensar una mica més. ens agrada-ria veure quants d’ells són d’alguna utilitat pràctica. eren necessaris aquest disbarat d’estudis i projectes? s’han fet més estudis els últims dos anys que en trenta anys d’ajun-tament democràtic. sense comentaris.
això es el que necessita Vidreres? no escolten.
GASOLIneRA D’AIGuAVIVA PARC
el tema pinta malament, ens trobem que l’ajuntament ha d’acatar la sentència del TsJc, però fer això significa que un error fet fa molts anys pot hipotecar per molts anys l’economia dels ciutadans de Vidreres, perquè enderrocar la gasolinera vol dir que les vidrerenques i els vidrerencs podríem haver de pagar més de 7,5 milions d’euros, de drets patrimonials, lucre cessant, lloguers, treballadors, oficines, pàrquing de camions, restaurant, etc. resumint, uns 1.000 € per vidrerenca i vidrerenc. si es tira a terra la gasolinera, els altres negocis queden greument minvats, sense comptar que una vintena de persones poden anar a parar a les llistes de l’inem i en els temps que corren?
mal negoci per a les urbanitzacions del voltant, ja que un solar amb serveis es podria convertir en una macro espla-nada de prostitució i drogues, tal com està passant a la zona en aquests moments, però ampliat. i a l’ajuntament no se li ocorre res més que sancionar repsol amb 3.000 euros, empresa que té en nòmina, diverses dotzenes d’ advocats. increïble.
això es el que necessita Vidreres? no escolten.
eSCOmBRARIeS I netejA VIÀRIA
a l’anterior rec clar denunciàvem que l’equip de govern va presentar i aprovar unes bases viciades, i continuem pensant el mateix. a part, podem dir que no és normal que en l’època de crisi en què ens trobem només esti-guin interessades dues empreses en el servei, quan a la gran majoria de pobles es presenten normalment als concursos un mínim de 10-12 empreses o més.
També ens agradaria saber a qui se li va ocórrer publicar en el DoP la convocatòria el 7 d’agost, quan tothom està de vacances, tan urgent era? esperpèntic, una vegada més. el nostre grup recomana que comen-cin de nou i ho facin bé.
això és el que necessita Vidreres? no escolten.
El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009 19
des
de
la C
asa
de
la v
ila
EnERgIa X VIDREREs
A qui vulgui escoltar
l’avantprojecte de Pla Territorial de comarques giro-nines resol a l’escala adequada el conflicte entre la defensa del Pla de Vidreres i el Parc d’activitats. es tracta d’un planejament que és, alhora, obligatori i pro-positiu per als plans generals dels municipis. Determina que el Parc d’activitats es redueixi i que l’activitat es “traslladi” a la N-ii (entre el margarita i la Trety), a cavall de maçanet i Vidreres. al Pla de Vidreres li dóna una protecció especial per al paisatge i l’agricultura. Per fi hi ha un estudi objectiu de quina quantitat de sòl industrial cal. el Pla general (2003) va qualificar les 58 ha del Parc d’activitats amb l’únic criteri de “tot el que es pugui vendre”... començant entre la carretera de lloret i la riera de cabanyes, i si es ven s’amplia d’aquesta a la N-ii. sort que la crisi ha posat les coses al seu lloc! Però el mateix han fet els altres municipis: entre els 25 municipis de la selva tenim 48 polígons que sumen 826 ha, però d’aquestes 412 estan pen-dents de construir. el Pla territorial calcula que per a la gent que hi haurà el 2026 caldran màxim 758 ha industrials noves. a on? Dóna 3 vies: l’ideal és dins la trama dels nuclis urbans mentre la mida o el tipus d’activitat ho permetin; també dins les 412 ha pen-dents de construir (354 descomptant-hi les 58 del Parc d’activitats declarat “a reduir”); i finalment en dos grans polígons mancomunats a peu de la N-ii, un al voltant del margarita-Trety, entre maçanet i Vidreres, i un altre al voltant del rolls, entre sils i caldes. el polígon òptim és entorn a les 200 ha (abarateix el preu del m2 de l’impacte del cost de depuradora, por-tada d’aigua, accessos a diferent nivell, estació elèc-trica, transport urbà, etc.). amb unes 200 ha per a cadascun dels esmentats 2 grans polígons (el de la Trety ja en té unes 100 pendents de construir, més unes 50 pel “trasllat” del Parc d’activitats, si cal es pot trobar la resta entre N-ii i a-2), i les 354 acaben de desenvolu-par el sòl industrial que ja està qualificat a la comarca, ja s’arriba pràcticament a cobrir les necessitats de sòl industrial previstes per al 2026. No cal més!
el Pla Territorial obliga a què cap municipi de la comarca ampliï el seu sòl industrial, així que fora d’aquests dos grans nous polígons de la N-ii, el mateix Pla obliga a la cooperació intermunicipal: els nous polígons s’han de promoure entre tots els municipis afectats i repartir-se equitativament les càrregues i els beneficis. així acaba la “guerra” entre veïns de “a veure qui ven més sòl industrial per poder cobrar més impostos”. Tan important com preservar el Pla de Vidreres és que el Pla territorial dóna al poble un marc estratègic:
a la selva interior, fora de la capital, santa coloma, només consideren de “creixement moderat” a maça-net, sils i Vidreres. mantinguem el segon lloc de la selva interior, dediquem-nos a ser el millor poble de la Plana selvatana per residir-hi. Tenim un ies que es consolida, un bon sistema educatiu i públic, un centre cívic, tot l’equipament esportiu que ens cal, un entorn natural envejable, una xarxa d’entitats participativa, bones zones verdes. Tot i la bona comunicació, quasi no tenim congestió per indústria i trànsit, i amb poc temps es podrà reduir. ens falta algun equipament cul-tural i habitatge protegit.
Promoguem el polígon gran Trety-margarita, ja que està més avançat que el de sils-caldes al rolls. atès que el lloc és adient i que esgota un horitzó de 20 anys, fem-lo prou gran i rendible de manera que tothom hi pugui guanyar (també l’ajuntament en rebre part dels beneficis).
Fora santa ceclina, consolida les altres urbanitzaci-ons en el seu àmbit actual, envoltades de sòl protegit pels valors naturals i paisatgístics. convertim-les en “poblets” petits, amb un mínim de serveis (els que el veïnat es pugui pagar), arrelats al seu lloc i cuidadors del seu entorn.
això és el que defensarem en el Pla Territorial, tant si aquest pla afecta com si no afecta al pla parcial del Parc d’activitats en tràmit.
El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200920
des
de
la C
asa
de
la v
ila
CoMItè EXECutIu loCal DE CDC - VIDREREs
Crisi a l’Ajuntament de Vidreres
Fa temps que sentim que per culpa de la crisi no es pot fer això o allò, perquè el pressupost no hi arriba, perquè no hi ha recursos materials i tot
un seguit d’arguments.entenem la preocupació de l’equip de govern en un període com l’actual, però en el seu discurs hi ha coses que sovint no s’entenen.
creiem que en un temps de pocs recursos és quan s’han d’optimitzar els que hi ha, que cal l’ajuda de tothom més que mai i, sobretot, idees i treball per part de l’equip de govern perquè no es vegin perju-dicades les activitats socials.
Ja vàrem manifestar el nostre desacord amb la Festa dels Tractoristes i ara no estem d’acord amb la política de preus que ha seguit l’ajuntament amb les quotes de la guarderia o de les matrícules del centre cívic que s’han vist incrementades. alguns dels membres de l’equip de govern han autoritzat l’incre-ment de les quotes de la guarderia ara que ja no hi tenen els seus fills, ja que s’hi varen oposar quan els seus fills anaven a la llar d’infants. l’increment de les quotes del centre cívic ha portat un descens en les matriculacions.
Hem llegit que algun partit polític, per culpa de ciU, no pot comunicar-se amb els seus veïns perquè no es fa el Diari de Vidreres. Ja va quedar clar que aquesta era una despesa supèrflua i, per tant, era un estalvi per poder fer altres coses.
Hem denunciat, altres vegades, que s’han fet estudis innecessaris que es podien haver estalviat.
Preocupa com es gestionen els sous dels regidors perquè si bé no s’han apujat, hi ha hagut un augment en les dietes. això també repercuteix en els diners de l’ajuntament
convergència ha fet propostes per intentar una millor gestió, però no hi ha resposta. No podem disposar de les actes de les reunions de l’equip de govern perquè tarden mesos a estar disponibles
Per tot això creiem que, a més de la crisi econòmica, hi ha una altra crisi...
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
21
act
ual
itat
assoCIaCIó DE CoMERCIants I EMPREsEs DE sERVEIs DE VIDREREs
el passat dia 22 de setembre, l’associació de comerci-ants i empreses de serveis, l’ajuntament de Vidreres i la caixa, van firmar un nou conveni de col·laboració per impulsar la Targeta comerç del municipi. És una nova versió que, a més d’avantatges per a usuaris i comerços, obre la porta a la implantació de noves aplicacions vincu-lades a serveis promoguts des de l’àmbit municipal i a la creació de promocions específiques per a cada comerç.
La nova Targeta Comerç, ja és una realitat
la principal novetat respecte a l’anterior són les promoci-ons i els obsequis a l’instant que es realitzen en línia pels Terminals Punt de Venda (TPV) de cada establiment adherit. És a dir, que a partir d’ara, i en el precís moment d’adqui-rir productes o serveis als establiments associats, el client obtindrà descomptes i premis a l’instant. això és perquè, el tiquet, que emet el TPV i que es lliura al client, infor-marà del premi i de promocions sense haver d’esperar.
Una altra característica, i de la qual ben aviat en serà notícia, és la targeta solidària, una qualitat per la qual la targeta destinarà un percentatge de cada operativa que es realitzi en el municipi per destinar-ho a alguna entitat social del municipi.
la nova Targeta comerç està exempta de quotes
d’alta i manteniment. en cas que ja disposis de
l’anterior Targeta comerç, pots recollir gratuïta-
ment la nova a l’oficina de l’entitat bancària res-
ponsable. entre altres facilitats, per usar-la no fa
falta canviar de banc, ja que es pot domiciliar a
qualsevol entitat. sol·licita-la ja!
amb la Targeta comerç de Vidreres, a més de pro-moure i donar-te a conèixer el nostre comerç de qua-litat i proximitat, volem oferir-te els millors premis i avantatges per ser fidel a la variada oferta comercial i de servei de Vidreres.
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
22
act
ual
itat
assoCIaCIó DE CoMERCIants I EMPREsEs DE sERVEIs DE VIDREREs
Un nou cicle formatiu obert a tothom!
com ja vam anunciar a principis d’any, l’associa-ció de comerciants i empreses de serveis de Vidre-res, amb la col·laboració del consell comarcal de la selva, ha organitzat unes jornades de formació per a comerciants i veïns interessats. Durant el mes de setembre i fins al desembre s’ha programat un nou cicle d’aquests cursos-tertúlia que, per tal d’afa-vorir-ne el màxim l’assistència, es realitzen durant “l’hora del cafè” (de 15 h a 17 h) a la sala de Juntes del casino.
a partir dels resultats d’una enquesta sobre les necessitats formatives dels nostres associats, s’ha dissenyat un programa formatiu que es caracteritza per cursos de curta durada i de temàtiques molt con-cretes. Durant els diferents cicles programats i amb el personal tècnic especialitat, es tractaran temes de promoció i estratègies, de gestió i noves tecnologies, entre altres.
el nou cicle de cursos, que es va iniciar el dimarts dia 22 de setembre i que finalitzarà l’1 de desembre, té un preu gratuït per a associats i de 5 € per als no socis que vulguin compartir igualment l’oportunitat de gaudir d’una bona opció formativa.
els cursos programats fins al desembre són:
Per a inscripcions, us podeu dirigir per correu electrò-nic a [email protected] o bé per telèfon al 972 248 700.
Des de la Junta de l’acesV compartim el desig que aquest cicle formatiu pugui resultar interessant i del màxim profit per al nostre empresariat i comerç local i us animem a prendre-hi part.
Dimarts, 22 de setembre “com fidelitzar els clients a través de les Tic” Dimarts, 6 d’octubre “com m’afecta la llei de garanties” Dimarts, 20 d’octubre “com millorar la comunicació amb els clients”
Dimarts, 3 de novembre “com dissenyar cartells i rètols a la botiga” Dimarts, 17 de novembre “Taller d’aparadorisme nadalenc”
Dimarts, 1 de desembre “Taller de paqueteria nadalenc”
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
23
act
ual
itat
arriba la tardor i, amb ella, un nou curs ple d’activitats a la biblioteca. abans de res, però, no voldríem passar per alt algunes de les activitats més destacades d’aquest estiu. Una de les quals va ser l’espectacle per a adults titulat “contes de Poe”, a càrrec de la companyia Paraules en moviment en què s’hi interpretaren alguns dels relats més famosos d’edgar allan Poe, com el gat negre o berenice. D’aquesta manera la biblioteca de Vidreres commemora el bicentenari del naixement d’aquest autor que ha passat a formar part de la història de la literatura universal. rela-cionat amb aquest espectacle, el club de lectura d’aquest juliol es dedicà a la lectura i comentari d’una de les obres d’aquest mateix autor, Narracions extraordinàries.
Val a dir que, al llarg d’aquests mesos d’estiu, la biblio-teca ha estat ben concorreguda: s’han fet aproximada-ment uns 200 carnets nous d’usuari i hem rebut la visita de més de 6.300 usuaris en aquests dos mesos. sembla ser, doncs, que els usuaris veuen en la biblioteca un espai on gaudir del seu temps lliure i dedicar part de les seves vacances a la lectura i a la informació.
Pel que fa a aquesta tardor, ens agradaria destacar algunes de les activitats més especials com la sessió de contes infantils per celebrar la castanyada de la mà de País de Xauxa o la sessió de contes menja’m un conte dedicada als més petits (infants de 0 a 4 anys).
cal destacar també la trobada amb Jaume cabré, escriptor de Les veus del Pamano, novel·la d’èxit que properament serà portada a la gran pantalla, i guio-nista de sèries televisives tan conegudes com la granja o estació d’enllaç, entre d’altres sèries i tv movies. aquesta trobada va tenir lloc el passat 22 d’octubre a la sala Polivalent de la biblioteca a les 20:00 hores, i va ser tot un èxit.
Finalment, cal destacar també els tallers dedicats a pro-moure la lectura i la creació literària juvenil que, sota el projecte comunicar-Te, es reprendran al llarg del mes de novembre i que enguany es concreta amb un taller de creació de tira còmica i un club de lectura juvenil.
Activitats de tardorbIblIotECa joan RIgau
Desitgem poder gaudir d’una programació ben vari-ada i d’interès i que, malgrat que arribi la tardor i les obligacions, els llibres no ens trobin a faltar: us esperem a la biblioteca!
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
24
act
ual
itat Programa d’Intercanvi de
Llibres Reutilitzats 2008-2009En aquesta cinquena edició s’ha superat el 60% de participació i s’ha arribat a més de
72.000 € d’estalvi en llibres de textCEntRE CíVIC DE VIDREREs fRanCEsC llobEt
aquesta cinquena edició del curs 2008-2009 del Pro-grama d’intercanvi de llibres reutilitzats de Vidreres també ha notat la crisi. les dades del programa confir-men un augment de més del 10% de participació dels alumnes que ens ha fet arribar a 499 participants, és a dir, un 63% de la població escolar de Vidreres des de 3r curs de primària fins a 4t d’eso han participat en el programa.
en conseqüència, s’han reutilitzat 1.718 llibres (quasi 500 llibres més que el curs passat, ja que només hi havia canvi curricular als cursos de 5è i 6è de primària) i el valor dels llibres reutilitzats pels alumnes ha estat de 45.177,80 €. en termes d’estalvi, aquest intercanvi ha suposat un estalvi mitjà per als alumnes de 82,89 €, i en alguns casos s’ha arribat a més de 160 €.
a més d’aquestes dades tan contundents, hem de tenir en compte que els centres de Vidreres (ceiP salvador espriu, ceiP sant iscle i ies Vidreres) han accedit a la subvenció que els atorga el Departament d’educació per a la compra de llibres de text. Per això, hem d’afegir la despesa que han realitzat aquests centres a l’estalvi dels alumnes de Vidreres. si tenim en compte aquest estalvi que ha estat universal (per a tots els alumnes dels grups classe) i el sumem a l’estalvi que ha generat l’intercanvi de llibres, podem dir que els alumnes de Vidreres que han participat en l’intercanvi de llibres en total s’han estalviat quasi 73.000 € i que l’estalvi mitjà ha estat de 139 €, i en alguns casos s’ha arribat a 230 €.
en aquest sentit, cal valorar molt positivament la tasca dels centres educatius de Vidreres per, juntament amb el programa d’intercanvi, afavorir l’estalvi dels alumnes de Vidreres i sumar-se a la dinàmica del programa. interessant en temps de crisi, no?
Un any més, els alumnes, els/les mestres i professors/res, els pares/mares i tota la gent relacionada amb el programa (voluntaris/àries, membres de la comissió, personal del centre cívic, personal dels serveis socials, etc.) es mereixen una bona felicitació per la demostració que ens han fet del que suposa creure en un programa socioeducatiu basat en la participació i la implicació
de les persones. més de 15 voluntaris i voluntàries han participat activament en aquest programa i l’han fet possible. Felicitats a totes i tots!
Només amb ànims de millorar el programa i evitar situ-acions tenses que s’han viscut durant l’intercanvi, volem recordar-vos que enguany s’ha notat molta millora en el compliment de les dates i indicacions, però encara hi ha hagut més de 40 alumnes que n’han quedat fora (tot i que s’han esgotat les possibilitats de donar-los llibres segons romanent), ja que l’intercanvi s’ha de tancar per poder fer el repartiment virtual dels llibres i altres per-sones que no han pogut intercanviar perquè no porta-ven els llibres folrats. ens agradaria des d’aquest escrit animar les persones que s’han trobat en aquesta situa-ció a tenir presents les dates i indicacions de l’intercanvi que es publiciten amb molt dies d’antelació i es repar-teixen alumne per alumne perquè l’any que ve no hagin de passar per l’experiència negativa que suposa tant per a ells com per als responsables del programa el fet de quedar-se sense la possibilitat d’estalviar. cal recor-dar-vos també que hi ha mecanismes perquè si algú no pot venir els dies de l’intercanvi ho puguin fer familiars o coneguts amb els papers degudament signats. Ànims i gràcies per la vostra comprensió.
Per acabar, cal destacar com sempre el bon estat de la majoria de llibres reutilitzats i recordar-vos que l’expe-riència ens diu que un llibre folrat es conserva millor i més temps que sense folrar.
bon curs 2009-2010 i moltes felicitats a totes i tots!
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
25
act
ual
itat
Centre
Centre
Centre
salvador espriu
salvador espriu
salvador espriu
sant iscle
sant iscle
sant iscle
tOtAL
tOtAL
tOtAL
ies Vidreres
ies Vidreres
ies Vidreres
92
131
131
116
139
139
372 alumnes
499 alumnes
499 alumnes
164
(116 de Vidreres, 44 de
maçanet i 4 de sils)
229(153 de Vidreres, 71 de
maçanet i 5 de sils)
229
(153 de Vidreres, 71 de
maçanet i 5 de sils)
319
570
370
235
513
218
1288 llibres
2715 llibres
1718 llibres
734
1632
1130
6.407,30 €
12.805,74 €
8.542,70 €
5.493,70 €
12.254,01 €
4.741,19 €
30.342,56 €
72.872,08 €
45.177,80 €
18.441,56 €
47.812,33 €
31.893,91 €
94,23 €
121,96 €
81,36 €
56,64 €
104,74 €
40,52 €
81,94 €
139,06 €
82,89 €
93,61 €
190,49 €
127,07 €
66% d’un total de 140 (alumnes de 3r a
6è de primària)
72% d’un total de 182 alumnes
72%
49% d’un total de 235 (alumnes de 2n a
6è de primària)
57% d’un total de 243 alumnes
57%
52% d’un total de 625 alumnes de
Vidreres
63% d’un total de 675 alumnes de
Vidreres
63% d’alumnes de Vidreres
32% d’un total de 520 (46% de 250
alumnes de Vidreres i 15% de 284 alumnes de maçanet, sils 33%)
61% d’un total de 250 de Vidreres (39% del total del
centre inclòs maçanet i sils)
61%
núm. Participants
núm. Participants
núm. Participants
% participació
% participació
% participació
núm. de llibres reutilitzats
entReGAtS
núm. de llibres reutilitzats
entReGAtS
núm. de llibres reutilitzats
entReGAtS
estalvi tOtAL
estalvi tOtAL
estalvi tOtAL
estalvi mitjàper alumne
estalvi mitjàper alumne
estalvi mitjàper alumne
DADES 2008 INTERCANVI DE LLIBRES
DADES 2009 INTERCANVI DE LLIBRES + REUTILITZACIÓ INTERNA DELS CENTRES AMB FONS DE LA GENERALITAT
DADES 2009 INTERCANVI DE LLIBRES
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
26
act
ual
itat
joRDI, joan I REMIgI
ara fa dos anys vàrem fer el primer curset per elaborar
cervesa artesanal, a les Cotxeres de Sants. des de llavors hem anat practicant i algunes vegades ens ha sortit força bona, i d’altres
no tant. Sort que dels errors se n’aprèn!
Cervesa made in Vidreres?
de cervesa buits i una part important d’enginy, que ens permet fer tirades d’uns 25 litres de cervesa.
aquesta cervesa ens surt a preu d’or, ja que els procés és lent. sort que ens ho passem pipa! ens passem tot un dia tancats a la sala seguint amb escrupolós ordre i rigor els molts passos que s’han d’anar fent. Però la cervesa que surt no té res a veure amb les que es venen als bars i botigues! les nostres són cerveses vives, com el vi, que evolucionen des del moment que es fan fins a l’estona que estem per degustar-les. a més a més, no estan pasteuritzades, fan pòsit al fons de l’ampolla i el gas que poden arribar a tenir, és del tot natural.
i si tenim un problema sempre ens queda l’opció de consultar-ho amb l’Àlex, el nostre “tutor”, que ja fa anys que treu unes cerveses excel·lents.
Durant aquest temps ens hem adonat que molta gent queda sorpresa en conèixer aquesta experiència i es mostra estranyada pel que estem fent. Dons bé, penseu que de la mateixa manera que a moltes cases dels països de la mediterrània plan-tem ceps o comprem raïms per fer-nos el vi, a la part central d’europa molta gent es fa la seva pròpia cer-vesa. Fins i tot es poden arribar a trobar tots els ingredients per elabo-rar qualsevol tipus de cervesa a dis-tribuïdors especialitzats i a internet.
ara ja tenim la nostra pròpia “fac-toria”, feta amb mecalux, bidons
ara que cada cop hi ha més per-sones que saben d’aquesta il·lusió nostra i que, a més a més hi ha un cert boom de les cerveses arte-sanals o microcerveseries (que és com s’anomena als petits elabo-radors de cervesa), hem volgut fer aquest escrit amb la intenció de continuar informant, mica en mica, d’aquest món de la cervesa en properes publicacions. És un món que, de ben segur, engan-xarà a més d’un inquiet!
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
27
act
ual
itat
soCIEtat CasIno “la unIó”
IV Cerkatasques de Vidreres
dins els actes d’aquesta Festa Major 2009 es va celebrar el Cerkatasques organitzat per la societat Casino “la Unió”.
aquest acte, que compta amb la col·laboració de l’ajuntament i de diversos bars del poble, ja comença a ser un acte habitual dins de la festa major i aquest any hi han par-ticipat unes 150 persones. Des de la societat casino “la Unió” volem donar les gràcies a: can sisu, llar de Jubilats, sal d luzbel, P21, cafè de la selis, Destapa’t, strada i Zeppelin, per participar del cer-katasques en un dia on estan força enfeinats i la nostra presència els fa anar de bòlit.
La biblioteca és punt de recollida de fotografies
representatives de la història de Vidreres per poder fer estu-
dis i treballs sobre la història de la població.
aquells que hi estigueu interessats, dirigiu-vos al taulell.
donem les gràcies a la cinta babot mullera i a la Pilar
camps rubirola per la seva aportació recent de
material fotogràfic a l’arxiu d’imatges municipal.
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
28
act
ual
itat Activitats d’estiu
gruP VitrariS
u SeCCIó De L’Ateneu
25 de setembre. conferència: “Joan amades, la memòria del poble”, a càrrec d’amadeu carbó.
coincidint amb la commemoració de l’any amades, la nostra entitat va creure oportuna la realització d’una xerrada divulgativa sobre la importància que va tenir la figura de Joan amades en el desenvolupament de la nostra cultura catalana i en l’arrelament de les nostres tradicions. amadeu carbó, especialista en folklore català i bon coneixedor de la figura de Joan amades, fou l’encarregat d’explicar-nos el context social que va viure amades i el seu feixuc procediment de treball. els assistents vam poder gaudir d’una xerrada apassi-onada, divertida, amena i molt interessant.
u SeCCIó DeL CIne FòRum
18 de setembre. Fitzcarraldo. Director: Werner Herzog
els cinèfils ja estaven ben impacients per recomençar la nova temporada del cine Fòrum. el descans de l’estiu se’ls havia fet massa llarg i per això el públic habitual va assistir massivament a la pel·lícula d’aquest mes de setembre. la projecció de la pel·lícula, el debat, la coca, el cava... tot tornava a la normalitat. Fitzcar-raldo havia inaugurat un nou cicle del cine Fòrum que promet.
Com ja és habitual, durant els mesos d’estiu la nostra entitat redueix el nombre d’activitats, i llavors només procura
oferir-vos algunes propostes de sortides lúdiques i culturals que us permetin gaudir de l’ampli patrimoni arquitectònic i natural que tenim al nostre voltant. Però, un cop arriba el
mes de setembre, tot torna a la normalitat i les nostres seccions reprenen el ritme de treball habitual. Us expliquem,
doncs, quines han estat les nostres darreres activitats.
u SeCCIó COStumS I tRADICIOnS
6 de setembre. Tornaboda
aquest any hem reubicat la festa del Tornaboda i l’hem programat dins del mateix cap de setmana de la festa major. aquest petit canvi ens ha permès algun estalvi (necessari en temps de crisi), i també ha fet possible que la festa fos més participativa. com sabeu, en aquesta festa s’incloïa el correaigua, la festa de l’aigua i la berenada popular i, com és habitual, hem comptat amb la col·laboració de l’ajuntament, la brigada municipal, els vigilants, en ramon Delemus – aDF, la bodega ca la Fina, can batallé, Xocolates “carlemany”, Tallers Presas, els grallers de Vidreres (que van engrescar la festa), els hereus i les pubilles (que van ser ben remu-llats), i molts socis i veïns del poble. Des d’aquí, volem agrair-vos a tots la vostra ajuda. sense la vostra partici-pació aquesta activitat no seria possible. moltes gràcies.
Remullada general a la festa del Tornaboda.
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
29
act
ual
itat
u SeCCIó SORtIDeS LúDIQueS I CuLtuRALS
Les pubilles i els hereus “com ànecs” a la festa del Tornaboda.
28 d’agost. sortida a sant Pere de rodes
aprofitant que el museu d’Història de catalunya havia programat unes visites guiades teatralitzades en aquest importantíssim monument, que és referència obligada del romànic català, vam considerar la possibilitat d’or-ganitzar aquesta sortida lúdica i cultural. els assistents en
aquesta activitat vam passar un dia agradable que incloïa una remullada a les platges de llançà, un bon dinar a preu mòdic, i la visita guiada i teatralitzada en aquest extraordinari monestir. i, per acabar-ho d’arrodonir, una màgica caminada nocturna pels voltants del monestir!
Sant Pere de Rodes
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
30
act
ual
itat 11 d’octubre. camí de ronda llançà colera
enguany es commemora el centenari de la costa brava, i per això vam proposar una petita excursió entre les poblacions de llançà i colera a través del seu camí de ronda. el trajecte el vam iniciar a l’estació de sils, on vam agafar el tren que ens va dur fins a llançà; des d’allà vam vorejar la costa i vam descobrir unes vistes
fantàstiques, unes platges extraordinàries, unes aigües netes i transparents... i ho tenim tan a prop! Només cal un parell d’hores per descobrir-ho. a la tornada vam agafar el tren a l’estació de colera que ens va deixar fins a sils. Va ser una sortida extraordinària, barata i ben recomanable.
El camí de ronda de Llançà a Colera permet veure vistes com aquesta.
Properes activitatsu Ateneu
Divendres, 23 d’octubre - conferència dels doctors Joan mora i Xavier Uriarte sobre “ Una altra visió de la grip a”Divendres, 27 de novembre – astronomia – conferència “el nou sistema solar” i sortida d’ob-servació d’astres
u CIne FòRum
Divendres, 16 d’octubre VÉrTigo d’alfred HitchockDivendres, 13 de novembre mosTra De ciNema ViDrereNc – Festa petita
Divendres, 20 de novembre la DUcHa de Zhang yangDivendres, 18 de desembre sólo UN beso de Ken loach
u COStumS I tRADICIOnS
Diumenge, 15 de novembre (al matí)
Festa petita. PUJaDa al casTell De saNT iscle i eXPlicació gUiaDa sobre el resUlTaT De les Darreres eXcaVacioNsDissabte, 19 de desembre (de 5 a 6 de la tarda)
caNTaDa De NaDales al carrer i caga Tió PoPUlar
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
31
act
ual
itatLa Llar, Casal del Jubilat i
Pensionista
Resum de les activitats d’estiu
acabat ja l’estiu del 2009 (per cert un dels més calorosos en el nostre record), època de vacances i canvi d’hàbits, ens preparem per endinsar-nos a la tardor i començar un
nou curs, no escolar com els nostres néts, però sí com a persones grans i socis del Casal.
en aquest nou curs hem programat un ventall d’acti-vitats que esperem i confiem que resultin prou satis-factòries i amenes per a tota la gent de Vidreres, en general, però, molt especialment per als socis del casal. aprofitem l’avinentesa per demanar-vos a tots la vostra màxima participació en tots els actes i activi-tats que anem programant.
Recordem: ball per a tothom a la sala del casal la tarda dels diumenges i dies festius i berenar-ball l’últim divendres de cada mes; gimnàstica per a gent gran, classes de català, informàtica, taller de manua-litats, sardanes i country, gratuït per als socis; joc de petanca per a tothom en les pistes adequades en el pati del centre cívic; una excursió mensual a indrets escollits pel seu reconegut interès turístic, històric, fol-klòric...; el propòsit de formar una coral i iniciar un curset de balls de saló; xerrades informatives sobre diferents temes, recitals, concerts, cants, i d’altres que anirem anunciant en el tauler d’avisos; i també serveis de podologia i de perruqueria per als socis.
FetS. Country: el diumenge 5 de juliol, a la mitja part del ball, el grup de la monitora que donarà les classes de country, la isabel Tomàs, ens va oferir una exhibició de les diferents maneres i estils que permet la posada en escena d’aquest “ball”, que va causar una sorprenent impressió a tots els presents, la varietat
la junta
de moviments que permet el country i va ser motiu de molts comentaris d’aprovació.
Petanca. el 18 de juliol, dissabte, a lloret, es va celebrar un torneig amistós de petanca en el qual hi participaren els casals de: lloret, blanes, Tossa i Vidre-res. el nostre casal hi participà amb 10 jugadors els quals tornaren, tots, molt contents, tot dient que van passar un matí, com si res, molt agradable.
excursions. la del mes de juliol es realitzà al castell de montesquiu. aquest castell està datat el segle Xiii i per ser l’element més notori de l’entorn, li dóna el nom: “Parc comarcal del castell de montesquiu”. actualment és propietat de la Diputació de barcelona que l’adquirí l’any 1976 i rehabilità totalment l’edifici.
l’excursió del mes d’agost es va fer el dia 12 d’agost i visitàrem la “maternitat suïssa d’elne”, al rosselló. el seu context històric és el de la guerra civil espanyola. Una jove suïssa, mestra, de 26 anys, va descobrir el castell d’en bardou desocupat, el llogà i desprès de fer-hi reformes, el transformà en un lloc de refugi per a totes les dones que ho necessitessin. així, entre 1939 i 1944, en aquesta “maternitat” hi van néixer 597 nadons. l’any 2005 l’ajuntament d’elna comprà l’edifici pel seu valor històric i simbòlic. aquesta visita ens va emocionar en gran manera a tots.
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
32
act
ual
itat
xerrada informativa. en plena festa major, el dia 4 de setembre, concretament, va tenir lloc en el nostre casal, la xerrada “Presentació de la república a la ram”, a càrrec dels historiadors carme Viñolas i Pau lanao. Van informar-nos que estan ocupats en el projecte d’escriure un llibre que reculli les veritats viscudes en el temps de la guerra civil espanyola. Van demanar que si hom té fotografies o testimoni d’algun fet i els hi fa arribar, ells li estaran molt agraïts. els assistents trobaren la xerrada prou interessant i hi van participar força.
Diada del Soci. Podríem dir que és la festa més nostra que celebrem en el transcurs de l’any, ja que està pensada i dedicada exclusivament als socis.enguany la vam celebrar, com ja és costum, dins la setmana següent a la de la festa major, concretament el divendres dia 18 de setembre, al restaurant del bal-neari Vichy catalan, de caldes, lloc que, certament, va agradar molt.
el triat menú del dinar de germanor ens va ser molt ben servit en un ampli i acollidor menjador. la presidenta obrí l’àpat tot donant la benvinguda amb unes breus
paraules de salutació i animant-nos a tirar endavant el nostre casal, essent participatius i gaudint-ne tant com puguem.
Ja en el cafè, la presidenta tornà a prendre la paraula per demanar-nos un record per a tots els socis que ens han anat deixant, va esmentar en Vicenç Fullà, qui va formar part de la Junta des de la primera. el mateix va dir de l’emília Falgueras a qui, en agraïment per la seva extensa col·laboració com a directiva, va ser obsequiada amb un escollit ram. i per últim, en nom seu i el de tots els presents, dedicà unes paraules a Frederic bruget, lloant-li la tasca que desinteressada-ment, amb fermesa i tolerància, desenvolupà durant més d’onze anys com a president del nostre casal, i li va fer entrega d’una placa com a recordança.
cal dir, també, que la flamant coral del nostre casal ens delità amb l’estrena de l’himne composat pel com-pany Joaquim, que fou molt aplaudit.
ens resta, només, deixar constància que vam ser 140 els socis que participàrem en aquesta diada i dir que ens agradaria ésser molts més l’any vinent.
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
33
act
ual
itat
enguany, i dins dels actes de la Festa major, s’ha cele-brat el Primer concurs de Fotografia Dot art 2009. Des de l’associació estem enormement contents pel volum (105 fotos) i qualitat de les fotografies presen-tades. encara que som conscients que per a molts participants el premi no és el motiu essencial de pre-sentar-se al concurs sinó la motivació, sentim, però, no haver pogut entregar segons o tercers premis. cer-tament hi havia fotografies de molta qualitat mereixe-dores d’aquests premis i considerem i entenem que els premis també són un motiu o incentiu considerable. esperem que entengueu que és el primer any de concurs i que procurarem millorar-lo en properes edicions. Per això volem donar les gràcies a totes les persones que han participat en el concurs i les animem a què segueixin fent fotografies i es presen-tin a la pròxima edició.
I Concurs de Fotografia Dot Art 2009
aSSoCiaCió dot art
Temps era Temps. FOTO: Albert Collado Gili.
els guanyadors d’aquesta edició han estat:
• en el Tema “Els somnis no tenen títol” de man ray: esther González i Zaera amb la foto-grafia H2O.
• en el Tema Patrimoni rural i cultural de Vidreres: Albert Collado Gili amb la fotografia Temps era Temps.
• en el Tema i categoria mòbil A mi no me gusta de hablá pero…: marina Conill González amb la fotografia Bicixindria.
Volem transmetre el nostre agraïment a les persones que van integrar el jurat: marta Furroy, anna Viader, consol Pozo i esther bueno. cal agrair també la col-laboració i ajuda a marc ball-llosera, a la biblioteca
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
34
act
ual
itat
Mort d’un milicià, 1936. FOTO: Robert Capa.
Joan rigau i sala, al ceiP salvador espriu i al casino la Unió. També volem donar les gràcies a totes les per-sones que van assistir a l’acte d’entrega de premis i a l’anna Prat per fer de reportera i fer-nos les foto-grafies. amb especial menció volem donar les gràcies per la seva visita i presència a la milena, maria Paola i alessiode, en representació de l’associació ad’art de girona. Han col·laborat l’ajuntament de Vidreres,
Trobareu més informació i fotografies a la nostra pàgina web. Per a qualsevol dubte, suggeriment o participació, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres adreçant-vos a:
http://dotar t .wordpress.com
l’empresa Decocésped i l’associació de comerciants i empreses de serveis de Vidreres.
les fotografies s’han exposat durant tot el mes de setembre al casino la Unió. Podeu veure les fotogra-fies guanyadores, i també les imatges de l’entrega de premis celebrada el 4 de setembre al casino la Unió a la nostra web.
Sortida al MNAC per visitar l’exposició Això és la guerra!
Robert Capa en acció i Gerda Taroel passat 26 de setembre, l’associació Dot art va organitzar una sortida a barcelona per visitar l’expo-sició Això és la guerra! Robert Capa en acció. l’ex-posició constava d’unes 200 fotografies dels pioners fotoperiodistes de guerra robert capa i gerda Taro
sobre la guerra civil espanyola. la mostra comptava també amb documents i imatges inèdites de la cone-guda com “maleta mexicana”, recuperada a mèxic el 2007, i fotografies del conflicte sinojaponès i de la segona guerra mundial.
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
35
an
em a
est
ud
i
CEiP Sant iSClE
el passat dia 14 de setembre es va donar inici al nou curs escolar 2009-2010. com cada any, els alumnes van arribar neguitosos però plens d’energia i amb les piles carregades. els més petits, els nens i nenes de P3, s’han adaptat ràpidament. sembla que els agrada venir a escola.
l’equip docent està format per 31 mestres (mig pro-fessors menys? menys que el curs passat), una Tei (Tècnica d’educació infantil) i dues vetlladores. el nombre d’alumnes que tenim matriculats actualment és de 449.
Ja fa 4 anys que participem en el Programa de reutilit-zació de llibres. Durant aquest temps hem anat rebent subvencions del Departament d’educació amb la finalitat d’invertir en la compra de llibres, poder-los socialitzar i que l’alumnat en pugui disposar de forma gratuïta.
amb aquest projecte de socialització hem pogut dotar l’escola del següent material:
CICLe InICIAL: llibres de lectura (la resta no es pot reutilitzar, ja que s’hi escriu).CICLe mItjÀ: llibres de llengua catalana, llengua castellana, lectura, matemàtiques i diccionaris de català, castellà i anglès.CICLe SuPeRIOR: llibres de llengua catalana, llengua castellana, lectura, medi natural, social i cultural, dossier de matemàtiques, educació per a la ciutadania, atles i diccionaris de català, castellà, anglès i sinònims.
Inici del curs 2009-2010
els llibres que no disposem al centre es poden aconse-guir participant en el Programa de reutilització. Des del centre cívic es coordina l’intercanvi dels llibres de text que utilitza l’alumnat. aquest programa és gestionat per una comissió formada per representants de l’ajun-tament, centre cívic i els centres d’educació Primària i secundària de Vidreres.
els llibres que es poden reutilitzar són:CICLe InICIAL: llibres de llengua anglesa.CICLe mItjÀ: llibres de medi natural, social i cul-tural, llengua anglesa i música.CICLe SuPeRIOR: llibres de llengua anglesa.
Per això és molt important que els alumnes tinguin cura dels llibres i en siguin responsables. Tot plegat ajuda a reduir la despesa escolar i representa un gran estalvi per a les famílies.
bon curs 2009-2010!
http://www.xtec.cat/ceip-santiscle-vidreres
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
36
an
em a
est
ud
i
CEiP SalVador ESPriu
l’etapa de l’educació infantil és el moment idoni de l’escolarització en el qual els infants són més receptius a conèixer nous aprenentatges. Per aquest motiu, el passat curs 2008-09 el ceiP salvador espriu va enge-gar un projecte de llengua estrangera dirigit als infants d’educació infantil i més concretament als cursos de P-4 i P-5. aquest projecte, que ha estat molt ben aco-llit per tots els alumnes de 4 i 5 anys, l’ha dut a terme la mestra d’anglès d’educació infantil. Tots els nens i nenes hi han participat de manera activa i eficaç, amb èxit en el seus resultats.
enguany, durant el curs 2009-2010 i seguint amb les mateixes directrius que el curs passat, s’amplia el ventall de cursos que formen part d’aquest projecte i també seran el nens i nenes de P-3 els que gaudiran de nous aprenentatges en la llengua anglesa.
els infants de P-3 fan dues sessions de ½ hora setma-nals en les quals es treballen les rutines diàries, i també cançons, mots senzills sobre diferents centres d’interès, i d’aquesta manera comencen a familiaritzar-se i fer con-tactes amb la nova llengua.
La llengua estrangera a l’Educació Infantil
Per la seva banda, els infants de P-4 i P-5 tenen 3 sessions, dues de les quals són de mitja hora i en les quals també treballen les rutines diàries i la llen-gua anglesa en un context real, i una altra sessió de 40 minuts per treballar més detingudament contes i cançons dedicats a la descoberta de l’entorn, ja sigui parlant de la família, d’animals, de la tardor, la primavera...
aquest projecte s’ha dut a terme de manera coordi-nada amb el ceiP sant iscle. amb motiu de la cloenda del curs passat es va fer una activitat conjunta entre les dues escoles com a diada festiva en la qual els nens i nenes es van retrobar a la sala del casino per celebrar el “little english Day”. cadascun dels cursos va fer una mostra dels seus nous coneixements i el resultat va ser molt satisfactori.
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
37
an
em a
est
ud
i
iES VidrErES
Una nova via d’ensenyament
En el curs passat (2008-2009), com a conseqüència de la filosofia de l’iES Vidreres de treballar en la millora
de les eines educatives que permetin assolir amb més qualitat i més quantitat els objectius
d’aprenentatge dels nostres alumnes, es va desenvolupar al centre una nova via d’ensenyament.
aquesta nova via, aportada per l’empresa bones Notes, es va aplicar a un grup d’alumnes escollits per l’equip de coordinació pedagògica seleccionats dels quatre nivells de l’eso i es va implantar des del 13 de març fins al 29 de maig d’enguany.
aquesta nova forma d’aprenentatge, que era pilot a la província de girona, tenia un cost que fou assumit de forma conjunta per l’empresa bones Notes i l’amPa de l’institut.
Durant dues hores a la setmana, fora de l’horari esco-lar, els alumnes agrupats en dues aules d’informàtica i tutoritzats per dos monitors de l’empresa bones Notes van treballar amb els programes informàtics creats per bones Notes. la forma de treballar, individual i molt autònoma, es concentrà en les matèries de matemàti-
ques, física i química de forma experimental. al final de l’experiment, els monitors de bones Notes i un pro-fessor designat per la direcció del centre van elaborar un informe sobre els elements positius del nou mètode de treball i els punts que caldria millorar.
com a resultat de les reunions que es van fer posteri-orment amb el director, lluís Hernández, i la resta de l’equip directiu, es va arribar a l’acord que, per a aquest curs, aquesta via de treball estigués a l’abast dels profes-sors de matemàtiques, física, química, llengua catalana i llengua castellana per si en consideraven positiva l’apli-cació a nivell de tots els alumnes que tenen a l’aula.
el cost d’aquesta intervenció externa al nostre sistema educatiu per a aquest curs ha estat assumida totalment per l’amPa de l’ies Vidreres.
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
38
el v
iatg
e
tània EStEVE CotSjordi PrESaS moragaS
Viatge a Nova Zelanda
Paisatge proper al Fiord de Doubtful Sound (P.N de Fiordland)
“Som a l’últim avió del viatge, a l’enllaç Frankfurt – Barcelona, mentre escrivim les últimes línies del diari del viatge. El dia a dia l’hem anat explicant detalladament, així que ara farem un resum global i a grans trets del que ens ha semblat Nova Zelanda. i què en pensem? doncs si ho haguéssim de resoldre amb un adjectiu, no podria ser menys que “increïble”. Suposo que no és ser massa original si considerem que a tot el món hi ha coses increïbles, però en el cas de Nova Zelanda, no hi podríem trobar un altre adjectiu millor, donat que en un territori relativament petit com és aquest país (de la mida de l’illa de Gran Bretanya), s’hi po-den trobar totes les meravelles possibles, des de boscos pluvials mil·lenaris, a fiords bellíssims, passant per espectaculars casca-des, grans serralades i glaceres o, fins i tot, zones volcàniques actives; també des de costes abruptes a platges caribenyes, des de poblets encantadors a ciutats de les més modernes del món! Encara més: per definir-ho més “extensament”, podríem afegir que tot el país és increïble a tot arreu, però quan entres en un dels molts parcs nacionals que té, llavors ja pots afirmar que és “superla-tiu”, “acollonant”!”
aquest va ser l’últim relat que vam fer durant el viatge i, tal com hem dit, l’hem extret tal qual quan ens van demanar que expliquéssim aquest país al rec clar. Penso que resumeix molt a l’engròs el que ens va sem-blar el país després de visitar-lo durant 17 dies. ara, però, passem a explicar millor aquest fabulós viatge. Primer, l’acabem d’ubicar.
Ruta del viatge
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
39
el v
iatg
eEl paísNova Zelanda està formada per dues illes (la nord i la sud), situades exactament a les nostres antípodes, i per això té un clima temperat, encara que més fred que el nostre (compta amb més de 3.000 glaceres d’una llar-gada superior a 100 metres), donat que està envoltada de l’oceà Pacífic i del mar de Tasmània i, sobretot, és molt més humit (cauen entre 500 i 8.000 litres, depenent de la regió). el nivell de vida de la seva gent (uns quatre milions i mig d’habitants) és alt, tot i que el cost de la vida és menor que en el nostre país per estrany que sembli, ja que és molt autosuficient i només compta amb un 4% d’atur. la moneda del país és el dòlar neozelandès, la llengua oficial l’anglès, i es considera que el personatge més important de la seva història és sir edmunt Hillary, primer escalador de l’everest. També destaca la impor-tància que es dóna a la població nativa, els maoris, esta-blerts molt abans que els primers europeus hi arribessin l’any 1642, tot i que les primeres expedicions no daten fins a finals del segle XViii. la dansa neozelandesa més coneguda és maori i es diu “la Haka”, ballada entre d’altres pels jugadors de la selecció de rugby, els “all blacks”, abans de cada partit i emprada amb l’objectiu d’intimidar els rivals. aquest és l’esport nacional del país. la conscienciació pel respecte al medi ambient també és
un dels fets més remarcables del caràcter de la seva gent i la fama de la bellesa dels paisatges neozelandesos s’ha exportat al món a través de les escenes de “el senyor dels anells”, rodades directament sobre el terreny. el símbol nacional és el kiwi, una au que no va saber mai volar perquè les illes eren tan aïllades dels continents, que no van tenir mai depredadors terrestres. ara, amb l’arribada de gats, guineus o genetes, aquestes aus es troben en greu perill d’extinció.
El viatge
sortim de barcelona el dia 6 d’abril, dos dies després de casar-nos. Fem escales a munic i a Hong Kong, i arribem al nord de Nova Zelanda a través d’auckland. Finalment, agafem un curt vol intern que ens porta fins al centre-sud de l’illa del sud, concretament a la ciutat de Queenstown, i lloguem un cotxe petit per visitar el país al nostre aire i amb l’ajuda inseparable d’una guia “lonely Planet”. sabem que amb 17 dies no n’hi ha prou per veure-ho tot, així que des dels preparatius del viatge vam seleccionar el que més atractiu pensà-vem que seria, tot i que no hi ha cap racó del país menyspreable. Després de 36 hores de vols i aeroports el jet-lag és molt intens i altera el cos...
Vista del fons del Fiord de Milford Sound (P.N de Fiordland)
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
40
el v
iatg
e Queenstown té molta activitat i és coneguda com la “capital dels esports d’aventura”. És el lloc ideal per descarregar adrenalina! l’endemà vam deixar Queens-town i ens vam dirigir al gran Parc Nacional de Fiord-land (Terra de Fiords), on vam passar-hi uns quatre dies recorrent-lo. Declarat Patrimoni de la Humanitat, compta amb cims propers als 3.000 metres d’alçada, i glaceres que baixen per aquestes abruptes muntanyes, es transformen amb aigua, i cauen amb altes cascades al fiord. mil·lenaris boscos pluvials recobreixen aques-tes escarpades muntanyes... són paisatges espectacu-lars! També sorprèn la transparència de l’aigua dels fiords, perquè és tanta la quantitat d’aigua dolça que hi cau amb la pluja (entre 7 i 8 mil litres d’aigua per metre quadrat l’any), que fa que la primera capa d’ai-gua del mar d’un metre sigui dolça sense barrejar-se amb la salada, i que sigui transparent.
Dins el Parc Nacional de Fiordland passem dues nits a milford sound i dues a manapouri, des d’on només amb ferri es té accés a una de les joies més ben guardades de Nova Zelanda: el fiord de Doubtful sound. Un dia de viatge amb el ferri recorrent el canal principal del fiord i perdent-se pels petits i estrets braços ramificats, fa que s’oblidi la civilització i es valori el silenci només trencat per les cascades i el vent, i també per la naturalesa verge
que ho recobreix tot. al final del fiord, ja en contacte amb el mar de Tasmània, multitud d’animals marins cobreixen les roques: foques, lleons marins i, fins i tot, pingüins, mentre algun dofí segueix l’embarcació.el cinquè dia deixem Fiordland després de visitar el llac Hauroko i anem a l’extrem sud de les illes, a una regió coneguda com els catlins, on passem les dues nits següents al costat del far de Nugget Point en una casa arran d’una platja “caribenya”, solitària d’humans, però amb la companyia de lleons marins i foques. els catlins són unes muntanyes baixetes i ondulades, però que tot i això, enmig dels espessos boscos pluvials, sorprenen les boniques cascades. ens va impactar també veure sortir de l’aigua un pingüí d’uns 50 cm d’alçada, mentre visitàvem una platja que conté un dels boscos petrificats més grans del món, és a dir, arbres literalment fossilitzats al terra de la platja!
el vuitè dia enfilem cap a l’interior central de l’illa sud, al cor de la serralada dels alps del sud. ens establim per dues nits a la localitat de Twizel, i des d’allà visitem l’entorn durant els dos dies següents. el primer dia, els llacs Tekapo i el Pukaki, dos dels més grans de l’illa del sud, caracteritzats per tenir una aigua de color blau tur-quesa a causa de l’origen glacial dels rius que hi desem-boquen. el segon dia el destinem al Parc Nacional mt.
El fiord de Milford Sound (P.N de Fiordland)
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
41
el v
iatg
e
cook, dins del qual hi ha les muntanyes més altes del país, la més alta de les quals és el cim mt. cook, de 3.754 metres d’alçada i completament envoltat de gel. aquest dia és un dels pitjors del viatge (meteorològica-ment parlant), donat que una intensa pluja ens impe-deix fer excursions per les glaceres i destinem el dia al Parc alpí d’edmund Hillari, una mena de parc temàtic situat al peu del mt. cook i referent a la vida de l’home més conegut de Nova Zelanda, mostrant imatges en 3D d’alguns dels seus més famosos ascensos com el de l’everest, i d’ un magnífic planetari esfèric. a la tarda vam tenir una mica més de sort i encara vam poder passejar prop d’aquell entorn.
el desè dia hem d’anar justament a l’altre costat del mt. cook, però per passar d’un costat a l’altre de la muntanya (que caldria un túnel d’uns 25 quilòmetres en línia recta), cal donar una volta d’uns 400 quilò-metres! els fem enmig d’uns paisatges altre cop mera-vellosos, especialment quan la carretera creua pel mig del Parc Nacional de mt. aspiring fins a arribar nova-ment a la costa occidental de l’illa. abans d’arribar a l’alberg del poble Franz Josef on hem de passar la següent nit, la carretera entra al Parc Nacional de Westland, i encara anem a visitar la gran glacera de Fox glacier. Tornem a estar just a l’altre costat del majestuós mt. cook, entremig dels tan sols 10 quilò-metres del seu cim, i a 10 de la platja!
És tal l’espectacularitat del Parc Nacional de Westland, combi-nant els cims de més de 3.500 metres amb la platja, que l’oferta per a vols panoràmics amb helicòpter des de Franz glacier és molt àmplia i econò-mica. És per això que l’endemà al matí, veient un cel comple-tament serè, decidim arrencar el vol. el vol dura poc més de mitja hora, però impressiona perquè el vehicle és “àgil” i gira en qualsevol moment, passant a tocar, primer, des de la vall amb els immensos arbres del bosc pluvial, després enfilant per la llarga llengua de la gla-cera de Franz Josef i, finalment,
baixant per la glacera de Fox glacier amb el mar tot just enfront l’estreta plana que tenim davant. entremig, però, una parada al camp de gel proper al mt. cook i fins i tot una passejada! això sí, tot sota control, perquè caminar per damunt de glaceres és perillós...
Després d’una caminada pel Parc Nacional, al migdia tirem directament cap a l’extrem nord de l’illa del sud. a mitja tarda encara fem una altra parada per cami-nar per un altre Parc Nacional, el de Paparoa, carac-teritzat, a més de perquè té una vegetació més tropical que la resta del que hem vist, perquè té uns penya-segats del tot peculiars i impressionants encarats al mar. llavors seguim fins al nord, on ens establim per un parell de dies a golden bay. Des d’aquí visitem els Parcs Nacionals d’abel Tasman i de Kahurangi, d’aquest últim en destaca, per sobre de tot i a partir del no-res, el brollador d’aigua dolça més gran del món. Uns metres abans el terreny és sec, i de sobte un cabalós riu d’aigua cristal·lina sorgeix de sota terra a pressió formant primer el llac, i es converteix en riu després. És un lloc sagrat per als indígenes maoris, i no permeten ni tocar l’aigua.
el tretzè dia de viatge deixem l’illa del sud i creuem l’es-tret de cook per passar a l’illa del nord amb un ferri que ens porta fins a la capital del país: Wellington. Durant unes hores la visitem, però a mitja tarda ja seguim més
El típic bosc pluvialEl típic bosc pluvial
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
42
el v
iatg
e cap al nord. ens agrada més la natura que les ciutats modernes, malgrat que aquesta és petita i acollidora, per ser una capital (no arriba al mig milió d’habitants).
Passem la nit a la ciutat de Palmerston North, per poder veure l’endemà el museu Nacional de rugbi, tota una insígnia d’identitat del país. No és un gran museu, però té el seu valor emocional “all black”.
ens queden ja pocs dies de viatge, i de l’illa del nord ens quedaran moltes coses pendents de visitar. No obstant, i anant sempre en direcció nord, encara dedi-quem un dia al Parc Nacional de Tongariro, caracte-ritzat per un terreny volcànic i bastant àrid, un volcà dels quals s’enlaira fins als 2.800 metres.
el dia següent el destinem al llac Taupo, el més gran del país. Va ser format per una immensa explosió i un posterior esfondrament del terreny segles ençà. a dife-rència del Parc Nacional anterior, aquest torna a ser molt ric en vegetació. al llac hi arriben una cinquan-tena de rius a desembocar, i de sortida tan sols un riu a partir d’unes espectaculars i estrepitoses casca-des, les Huka Falls. Diverses àrees termals i cendroses envolten també el llac.
el penúltim dia del viatge el dediquem a la ciutat de rotorua, una ciutat plena de fenòmens volcànics (fumaroles, forats de llot en ebullició, olors sulfuro-
Guéiser a Rotorua
ses, i fins i tot guèisers), i és el bressol de la civilit-zació maorí, amb un percentatge elevat de població indígena (35%), que conviu harmoniosament amb els descendents dels europeus, això sí, sense tants luxes. admirar la preciosa ciutat d’uns 70 mil habi-tants és un munt de contrastos, de tot tipus d’olors minerals i volcàniques, amb la barreja d’un mobi-liari urbà farcit de multitud de símbols, edificis i escultures de fusta treballades pels indígenes. Vam aprofitar també per visitar el bonic museu d’història i art maorí.
arriba l’últim dia de viatge i sortint de rotorua con-duïm fins a auckland, la ciutat més important del país amb tres vegades més de població que la capi-tal: 1,2 milions d’habitants. És una ciutat moderna, amb gratacels d’oficines i amples avingudes. Hi fem una passejada a última hora de la tarda i passem l’última nit en una casa particular on lloguem una habitació.
el matí del dia 24 d’abril ens desplacem fins a l’ae-roport d’auckand i agafem un vol fins a singapur. D’allà, a Frankfurt, i finalment el vol que ens porta a barcelona el dia 25 al migdia, un vol que aprofi-tàrem per fer el resum final del viatge, tal com l’hem transcrit al principi, de la impressió general d’un país situat enmig de l’oceà Pacífic, petitet en mesures, però immens en espectacularitat.
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
43
el v
iatg
e
El passat mes de juliol un grup de 6 amics (Judit Colls, Clara domingo, Joel Jovanet, Cristina Galobart, Judit
Farré i Sara Rosell) de Vidreres vam marxar de l’aeroport de Barcelona amb destinació a Los angeles (EUa).
Tot va començar amb la idea de fer un simple viatge per aprendre anglès. estàvem tots molt il·lusionats, ja que en pocs dies seríem a l’altra punta del món. Vam marxar de barcelona a madrid i amb 40 minuts hi érem. a madrid començàrem a conèixer molts dels que serien els nostres amics durant un mes. Tots junts vam agafar un avió cap a Zurich (suïssa). el trajecte va durar dues hores i allà, finalment, vam agafar el vol cap al nostre país de destí. aquest vol va durar 13 hores i en arribar haguérem de retardar tots el rellotge 9 hores enrere.
Vam arribar molt cansats i angoixats, per agafar un autobús que ens va portar fins a bakersfield, un lloc com barcelona però molt més sec. allà ens espera-ven les nostres corresponents famílies amb pancartes, regals i amb un somriure gegant de veure’ns. Per fi ens separàrem i cada estudiant se’n va anar a casa seva,
Los Angeles 2009!judit farré i Sara roSEll
ens van ensenyar la casa, ens van deixar provar algun dels seus menjars típics i, tot seguit, a dormir.
Ja érem dia dos i calia fer el nostre examen de nivell per decidir a quina classe ens tocava, i al vespre vam celebrar la festa de benvinguda a la qual hi van assistir totes les famílies i els seus estudiants. les famílies van fer el menjar perquè ens comencéssim a acostumar al que serien els nostres “menús”. Tots ens vam sorprendre molt perquè hi havia coses molt diferents, i n’hi va haver que ens van agradar i n’hi va haver que no. el següent dia tocava la piscina municipal. Per a la nostra sorpresa, el que ells entenen allà per piscina municipal no és el que entenem aquí. Hi havia veure tobogans, dues piscines enormes amb trampolins, i la sara va deixar anar un comentari com “això a Vidreres li diem Wàter World”. aquell dia es va arribar a cinquanta graus.
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
44
el v
iatg
e l’endemà era dia quatre i allà és el dia de la Festa de la independència. molts de nosaltres amb la família vam fer festes i barbacoes. els quatre dies següents van passar volant. Ja érem dia vuit i ens en vam anar al parc de atraccions “six Flags”, per passar-ho genial pujant a atraccions fortes com mai no havíem vist. l’endemà, dijous dia 9, a jugar a baseball, i divendres vam marxar tot el cap de setmana a san Francisco. Per a sorpresa nostra allà feia molt més fred. Tots anàvem amb jerseis i pantalons llargs, però tot i el fred, ens va agradar molt i ens ho vam passar molt bé. Vam veure el pont (golden gate bridge) i el travessàrem a peu; a la nit, una hora en limusina i vistes de san Francisco de nit, que era una passada! el dia després vam anar en vaixell, per veure la presó d’alcatraz i passar per sota el pont. Vam tornar cap a los angeles i als dos dies, cap a la Uni-versal studios. ens va agradar moltísim, la decoració, els espectacles, i les atraccions. Vam veure els estudis de Hollywood, allà on es graven les pel·lícules i algunes cases de sèries famoses, com “mujeres desesperadas”. aquella mateixa nit anàrem a una discoteca dintre del mateix Universal studios, va ser impressionant, ens ho vam passar molt bé. ens va ajudar a acabar de consoli-dar la nostra amistat amb la gent coneguda i per conèi-xer gent nova d’altres grups. l’endemà, tot cansats, cap a les platges de Venice i santa mónica. l’endemà, des-prés de classe, a patinar sobre gel, a passar molt bé, tot i que més d’un va provar el terra més d’una vegada. els dies van continuar passant sense que ens n’adonéssim i ja érem dia vint-i-un. Vam anar a veure un partit de baseball del primer equip de los angeles. Va ser molt
emocionant. l’endemà vam anar a la platja de santa bárbara i l’altre a veure com es feien els gelats, la millor fàbrica de bakersfield. Finalment, va arribar el dia vint-i-quatre, quan tocava fer l’examen final per veure si havíem millorat el nostre nivell d’anglès i a la nit va ser la festa de comiat on tots els estudiants vam fer el menjar típic de la nostra comunitat. No cal dir que els de cata-lunya vam fer pa amb tomàquet per a tothom, també vam ballar el “Paquito el chocolatero” i vam cantar dues cançons tots junts. cap de nosaltres volia marxar perquè les nostres amistats s’havien tornat molt fortes.
el dia 27 vam marxar a les 12 del migdia (hora de la). en aquest moment va ser quan calia acomiadar-se de les famílies i va ser molt dur per a tots nosaltres i també per a les famílies, però no es podia fer res: havíem de marxar cap a casa. Vam agafar l’avió direcció Zurich (suïssa) i desprès direcció madrid. a madrid va ser on hi va haver el comiat de tots els companys, això va ser encara més dur, ja que tots marxaven direcció a la seva comunitat autònoma i no els tornaríem a veure més. Tots vam plorar molt, fins i tot els monitors que ens acompanyaven d’espanya, als quals els vam agafar molt d’afecte. Després vam marxar de madrid a barcelona, on vam arribar a les 12 i ens vam tornar a trobar amb les nostres famílies.
Ha sigut un viatge inoblidable per a tots, el recordarem sempre. esperem seguir mantenint el contacte amb els amics d’allà per internet, i veure’ns aviat per la retro-bada que es farà a madrid a la discoteca “Pachá”.
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
45
Med
i am
bie
nt
Les miloques, més conegudes com a òlibes, i també xibeques a casa nostra, són aus rapinyaires
molt característiques. Es tracta d’una au relativament gran,
d’uns 33-39 cm de longitud i 90-95 cm d’envergadura (ala a ala). El pes ronda els 290-
355 grams i no hi ha dimorfisme sexual (els mascles i les femelles fan aproximadament
la mateixa mida)
El projecte Miloca ha arribat a Vidreres
autor
de les característiques dels rapinyaires nocturns és la visió, presenten uns ulls adaptats a la falta de llum, que fa que puguin veure amb una absència impor-tant de llum, però la principal arma per a la detecció de les preses és el so. aquests factors juntament amb un plomissol que tenen entre les plomes que actua de silenciador, fa que els batecs de les ales siguin gairebé imperceptibles, i els converteixi en un dels caçadors nocturns més eficaços.
aquesta au de la família dels titònids es distingeix molt fàcilment a causa del seu plomatge de color blanc al pit i a les potes, amb plomes daurades al dors. Un altre tret molt distintiu és la seva cara, ja que presenta un disc facial. el disc facial els serveix per captar millor les ones sonores (podríem dir que és similar a una antena parabòlica), a més, tenen un orella més amunt que l’altra i això els permet calcular la distància en què es troba una presa pel so que aquesta emet. Una
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
46
Med
i am
bie
nt
les òlibes s’alimenten de petits rosegadors com: tal-pons, musaranyes, ratolins, però també cacen petits ocells i insectes i en menor quantitat també cacen algun amfibi o rèptil. Per caçar-los es guia per la seva bona oïda i quan detecta que la presa s’ha parat es llança sobre ella i la captura amb les potents urpes de què disposa. Un cop els ha caçat s’empassa l’ani-mal enter (excepte les aus, a les quals els arrenca el cap abans d’empassar-se-les). en tenir una capacitat baixa per digerir els ossos, els han d’expulsar (ja que
no poden circular per tot el tracte digestiu) regurgitant-los en forma d’egagròpiles (unes boles de plomes, pèl i ossos que formen les preses un cop digerides). aquestes egagrò-piles tenen una mida gran, entre 4-6 X 2-2,5 cm.
Un dels principals beneficis que porta aquest ocell és que actua directament sobre les plagues, menja uns 3 rose-gadors diaris i entre 5 i 6 en època de cria, i incideix directament sobre la pobla-ció de ratolins, musaranyes... a més, té un territori de caça fix d’un radi d’uns 5 km, caça principalment en camps i, en
menor mesura, en zones forestals. en ser sedentàries i tenir un territori fix, amb les restes de la seva dieta (egagròpiles) podem saber de forma indirecta les dife-rents espècies de micromamífers i fer una estimació de com evolucionen aquestes poblacions. Per identificar els micromamífers ho fem a través de les mandíbules i cranis que es troben dins l’egagròpila.
Durant els darrers anys, s’ha observat una important davallada de les poblacions d’òliba a catalunya, una espècie protegida que afavoreix els pagesos pel fet de ser depredador de rosegadors. Típicament les poblaci-ons d’òliba (Tyto alba) presenten cicles, de creixement o davallada, associats a les explosions demogràfiques de les seves preses, que són majoritàriament petits rosegadors. Tanmateix, s’ha confirmat una disminució en el nombre de localitats catalanes amb presència i reproducció d’aquesta espècie (dades actualitzades durant el 2002 per l’institut català d’ornitologia).
el factor més determinant per a la presència de l’òliba en una comarca és l’abundància de terreny obert amb camps de conreu on poder caçar, i l’exis-tència de forats en indrets tranquils on poder fer el niu. en situació natural aquest animal feia niu a les cavitats que trobava als arbres vells, però ja que en els nostres entorns ja no hi ha boscos madurs Caixa niu vista des de l’interior.
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
47
Med
i am
bie
nt
(arbres centenaris), es va adaptar a conviure amb els homes, així, és molt freqüent trobar-la en cases velles, ermites, coberts abandonats... les causes de la davallada de les seves poblacions són la pèrdua de llocs de cria causada per la disminució dels llocs tranquils de nidificació (restauració de campanars, golfes i masos, manca d’arbres madurs amb forats naturals...), propis del món rural tradicional, i també la pèrdua d’hàbitat per l’abandonament de la vida a pagès, que ha comportat una reducció de camps oberts (conreats) seguida d’una intensa reforestació natural amb gran creixement de masses boscoses contínues. Tot això ha provocat problemes a aquesta espècie, tan i tan lligada als hàbitats rurals oberts, fins al punt de desaparèixer de molts indrets.
Per evitar aquest retrocés diferents persones i entitats com l’associació d’amics del centre de recupera-ció de Fauna Torreferrussa van engegar el projecte miloca, que tracta d’educar i ensenyar els beneficis de les òlibes, i fomentar la creació de caixes niu perquè s’hi estableixin.
a Vidreres sempre hi ha hagut presència d’òlibes, les més properes que teníem vivien al pou d’aigua del costat de la nova biblioteca, i a can Xiberta, però per les obres de construcció de la biblioteca i la consoli-dació de can Xiberta, la parella d’òlibes que hi vivia van marxar. en veure que una de les últimes parelles d’òlibes que teníem localitzades al municipi marxaven vam endegar el projecte miloca.
Vam construir dues caixes nius, especialment pensades per a elles i les vam ubicar en unes golfes del cobert de can massa súria, que per la seva ubicació, envoltades de camps de conreu i una mica de zona forestal, sem-blava que eren idònies per a elles.
Però el fet va ser que aquella parella d’òlibes no s’hi va establir. Van passar uns pocs mesos i es va obser-var que hi havia una òliba jove a prop de la masia, i finalment es va establir en una caixa niu. Durant el passat març es va poder observar els vols nupcials (vols acrobàtics que fan algunes aus en el moment de buscar parella) i es va establir una pare-lla en aquesta caixa niu. al cap d’uns mesos es van començar a sentir els petits, que per cert fan uns crits una mica esgarrifosos, crits aguts que en algunes situ-acions poden semblar d’humans, i és que algunes lle-gendes de cases encantades vénen del fet que hi ha alguna òliba i que quan crida sembla un xiscle d’una dona. en aquest cas han prosperat dos pollets, que els vam anellar el passat agost i així, si són capturats, podrem saber les seves pautes de conducta, com per exemple la dispersió pel territori.
Egagròplia.
Poll d’òliva.
ara que els polls ja han abandonat el niu i han anat a buscar un nou territori, podem dir que el projecte miloca a Vidreres és tot un èxit i, si algú vol tenir més informació o té interès a posar caixes niu, podeu con-sultar a la web www.miloca.org.
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
48
Cu
rar-
se e
n s
alu
t No puc dormiràngEl tEiXidor - doCtor En mEdiCina
dormir és una activitat fisiològica necessària per al nostre cos. Hi ha qui afirma que la qualitat de
vida depèn de la qualitat del nostre son. Podríem dir que qui dorm bé viu millor.
Per diverses raons, però, hi ha estudis que diuen que el 30% dels espanyols dormim malament. això pot representar un increment d’accidents tant labo-rals com de circulació i altres problemes de salut.
les persones que dormen poc acostumen a sen-tir-se cansades, tenen dificultat per estar atents o per expressar-se amb fluïdesa i estan més irritables. això es vàlid tant per a la mainada i joves, perquè poden tenir un baix rendiment escolar, com per als adults que poden tenir més accidents o per a la gent gran, amb canvis de caràcter.
les alteracions del son solen empitjorar amb l’edat. aquests trastorns tendeixen a reduir tant la inten-sitat com la durada i continuïtat del son, es perd qualitat i la seva capacitat restauradora. Tot allò que ens passa durant el dia repercuteix en el nostre son. l’ansietat, l’estrès i les depressions són les causes principals d’insomni, a més dels ronquets (que poden agreujar-se amb la ingesta d’alcohol o drogues), les apnees i les cames inquietes. s’han associat aquests trastorns amb determinades pato-logies com la hipertensió o la mort sobtada. certes patologies cròniques com el dolor, malalties respi-ratòries o cardíaques i la nictúria, així com certs tractaments mèdics, poden produir insomni. en els nens l’insomni acostuma a ser provocat per mals hàbits del dormir.
Dormir representa una tercera part de la nostra vida i el son ha de ser reparador. Hem de poder recuperar les energies perdudes i les que necessitarem durant el dia. segons el Dr. eduard estivill, director de la clínica del son del institut Dexeus, les hores de son
continu varien segons l’edat i segons l’energia que es gasti. els més petits són els que més dormen. els nens grans i adolescents necessiten dormir unes 10 o 11 hores, mentre que adults i grans al voltant de les 8 hores amb un mínim de 6 hores seguides ininterrom-pudes per tenir la sensació d’haver descansat.
mentre dormim ni el nostre organisme ni la nostra ment paren. la ment necessita aquesta pausa d’ac-tivitat física per poder posar ordre a les idees, lliure-ment i sense pressions per fixar allò que hem après durant el dia. Durant les primeres hores del son el nostre organisme segrega una hormona, com la del creixement, necessària per al desenvolupament i reparació del nostre cos.
el son és un procés cíclic en el qual diferenciem 4 fases que tenen una durada i intensitat de son diversa. aquestes fases es van repetint mentre dormim. Hi ha fases en les quals el son és molt pro-fund mentre que en d’altres no tant. això fa que segons la fase en què estem no sentim res per més soroll que hi hagi i en canvi en d’altres moments sentirem voleiar una mosca.
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
49
Cu
rar-
se e
n s
alu
t
PERÒ Si No PoT doRMiR
Que tingueu una molt bona nit!
Habitació fosca. a mesura que es fa fosc el nostre cervell comença a segregar melatonina que actua com a inductora del son.
al matí, amb una hora de claror, el nostre cos deixa de fabricar aquesta substància i ens anem despertant. És la manera més natural de despertar-nos.
Temperatura agradable. Temperatura entre els 18 i els 23 graus.
absència de soroll, perquè el nostre son sigui més reparador.
el llit ha de ser confortable, ens hi hem de sentir còmodes.
segons el Dr. estivill, pot ser beneficiós prendre un got de llet abans d’anar a dormir donat que la llet conté triptòfan, un aminoàcid necessari per a la fabricació de la melatonina.
la migdiada no ha de superar els 30 minuts.
SiTUaCiÓ idEaL PER doRMiR BÉ
Que tingueu una molt bona nit!
Penseu que dormir és una necessitat fisiològica i també un hàbit i, per tant, es pot ensenyar a dormir.
• És important mantenir uns horaris a l’hora d’anar a dormir i de llevar-se, i també de la durada del dormir perquè així s’eviten trastorns en el procés d’adormir-se.
• També és important seguir el mateix ritual a l’hora d’anar a dormir, com si fos un acte ritual. el nostre cos i la nostra ment actuen com un rellotge que va passant els diferents engranatges que fan transcórrer les hores o, si voleu, com una escala per la qual anem pujant els escalons per arribar a dalt, que seria el son.
• Convé evitar els sopars abundants i, sobretot, els pesats i de difícil digestió.cal evitar anar a dormir just acabar de sopar, s’han de deixar passar un aparell d’hores per poder fer la digestió.
• Cal evitar adormir-se al sofà perquè això altera les fases del son i trenquem elritme del dormir.
• S’ha de procurar no fer coses que requerei-xin molta atenció o concentració abans d’anar a dormir, com tampoc és bo fer un exercici físic intens abans d’anar al llit.
• Cal evitar els estimulants com el cafè, la Coca-cola, o la xocolata, i també l’alcohol, perquè tot i que l’alcohol pot deixar-nos ensopits, és un estimu-lant i a les poques hores ens desvetllarem.
• Molts especialistes aconsellen que si en 30 minuts no hem agafat el son, és millor que ens aixequem i procurem distreure l’atenció en qualsevol cosa per poder tornar agafar el son al cap d’una estona.
Hem de tenir present que per dormir necessitem una desconnexió física i mental de la rutina i dels problemes diaris. Hi ha qui ho aconsegueix amb un bany relaxant, la lectura o veient la televisió sempre que s’apagui sola. També hi ha qui utilitza tècni-ques més sofisticades com la d’autorelaxació o com la de comptar ovelles.
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
50
esp
ort
s
joVES dE VidrErES CfS
El juny d’aquest any vam acabar la temporada 2008-2009 tot quedant-nos a les portes de l’ascens
a la Preferent Catalana, vam acabar tercers i pujaven els dos primers classificats, la Bisbal
d’Empordà C.F.S. i el Can Ricard C.F.S.
Som equip de Preferent Catalana
la classificació final va ser una decepció per al club, teníem la il·lusió de jugar a Preferent cata-lana i una segona volta molt dis-creta ens va apartar de l’ascens. Durant l’estiu ja vam sentir parlar que hi podia haver algun ascens compensat, i si n’hi havia nosaltres pujaríem, però aquestes coses no les controles i mai no saps què hi acaba havent de cert. Finalment, a finals d’agost, se’ns va con-firmar l’ascens compensat al grup 4 de la Prefe-rent catalana, i això ha estat una gran notícia per al club.
l’estiu del 2008 vam deixar la Federació catalana de Futbol sala, va ser un canvi dur per a nosal-tres perquè vam haver de renunciar a l’ascens que havíem aconseguit a Divisió d’Honor cata-lana, però la situació terminal de la federació ens va portar a inscriure’ns a les competicions de la Federació de Futbol. en aquell moment el club es va marcar l’objectiu de pujar l’equip a Preferent en dues o tres temporades i a la primera ho hem aconseguit, de rebot, potser sí, però s’hi havia de ser i la tercera posició no ens la va regalar ningú.
ara comença un cicle nou per al club, segurament el més complicat de la nostra història, però també el més il·lusionant. Tots haurem de canviar el xip
d’aquests últims anys on hem gua-nyat molts partits, ara tocarà patir i l’únic objectiu que ens marquem aquesta temporada serà intentar salvar-nos. en els propers anys,
sense disposar de base, i amb un equip format per vidrerencs aquesta
és la màxima categoria a la qual podem aspirar.
Us esperem a tots al pavelló: assu, assu, assu...!
Grup 4 Preferent
blaNesPorT 83 F.s.
saNT PaU De segUries c.F.s.
saNT FeliU De gUÍXols c.F.s.
saNT JUliÀ De ramis F.s.
caTalÀ aTlèTic F.s. (Vilassar de Dalt)
baNyoles F.s.
PalaFrUgell F.s.
Tossa U.a.
iNiciaTiVa VerDs F.s. (blanes)
PorQUeres c.F.s.
c.F.s. olÍmPic argeNToNa
la bisbal D’emPorDÀ c.F.s.
caN ricarD De salT c.F.s.
JoVes De ViDreres c.F.s.
a.c.e. riUDelloTs “b”
controles i mai no saps què hi acaba havent
que hi podia haver algun ascens compensat, i si n’hi havia nosaltres pujaríem, però aquestes coses no les controles i mai no saps què hi acaba havent
equip format per vidrerencs aquesta és la màxima categoria a la qual
podem aspirar.compensat, i si n’hi havia nosaltres pujaríem, però aquestes coses no les controles i mai no saps què hi acaba havent
és la màxima categoria a la qual podem aspirar.
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
51
esp
ort
sAnècdotes dels escacsclub d’escacs vidreres
També he de reconèixer que un no sempre és capaç d’escriure qualsevol cosa si no és amb el suport de les muses i la veritat és que aquestes no sempre em volen inspirar. aquesta vegada, però, crec que sí que tinc algunes coses per dir-vos, com la que ve a continuació. Per cert, m’agrada avançar-me al temps, així que he decidit escriure en el català que es parlarà a Vidreres d’aquí a uns anys.
em truca en ros (el futur presi del club d’escacs Vidre-res) i em diu si vull participar en el XVi open, no diré de quin puesto, que estarà relleno de russos. Per als que no en teniu ni idea d’escacs, el russos són uns jugadors com la copa d’un pi. a pesar que sabem que no tenim cap possibilitat a lo millor guanyem una partida. ens posem a la parrilla de sortida per estricte nivell ajedrezístic. Tot transcorre en la més estricta normalitat fins que entra un rus (nacionalitzat francès) més borratxo que una cuba. Des de luego que aquests russos el vodka els mola mogollón, segur que ve d’algun botellón. Tothom es pre-gunta què li passa a aquest tronco però tothom segueix jugant tot dissimulant com si res no estigués passant. Jo por mis adentros penso que aquest tiu és un bruto; es deu haver fumat algun canuto. Porta una colocón... el molt mamón! la veritat és que té molta barra, aquest bandarra! s’asseu al tablero ballant com una baldufa. i si es troba els mossos i li diuen: bufa!? De repente, el molt poca solta, s’adorm com una marmota. ‘De pu...ta madre! Pensa el seu rival. será una victoria sin igual!’ Un kit kat i acabem: quan juguem a escacs podem gua-nyar de tres maneres: perquè li fem jaque mate, perquè s’ha rendit o perquè se li ha acabat el temps. i això és el que es pensa que passarà el seu rival quan l’àrbitre s’acosta al jugador borratxo pensant que potser seria
Informació del Club d’Escacs Vidreres
es fan classes gratuïtes al centre cívic de Vidre-res per als infants a partir de les 6 fins a les 8 de la tarda cada divendres.
si teniu ganes de jugar i conèixer més el club podeu passar pel casino “la Unió”, els dijous a partir de les 21:00 hores i els dissabtes a partir de les 16:30 hores.
El GM (Gran Mestre) Vladislav Tkachiev, serè.
disculpeu-me tots aquells que esperàveu un escrit del Club d’Escacs per al passat número del Rec Clar, però vaig preferir que altres articulistes s’esplaiessin en lloc
meu. i déu n’hi do si s’hi van esplaiar!
de mala educació molestar aquest mamarratxo. i diu: “Que segueixi dormint”. i així va poder guanyar una victòria per emmarcar.
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
52
Op
inió
antonI gIsbERt - PREsIDEnt DE la sECCIó loCal uDC
Àngel, les segones parts mai no han estat bones
Hem pogut observar que convergència ha tret un but-lletí anomenat Parlem-ne i signat com a convergència i Unió. senyors, què no han après dels errors, els vam demanar públicament que tots els escrits que signessin ho fessin en nom de convergència i prou, ja que si la gent d’Unió no va ser bona per poder formar part de les llistes municipals presentades fa 2 anys, tampoc no és bona perquè signeu amb el nostre nom, i més quan no mantenim cap mena de contacte a nivell local. Vosaltres ens vàreu obviar llavors, com és que quan us convé teniu tanta mala memòria?
en aquest butlletí de convergència de Vidreres hem pogut veure que l’Àngel Teixidor tornava a la política i aquesta vegada com a secretari local de convergèn-cia. Quan ell era l’alcalde de Vidreres no es va voler fer mai militant i encara menys va voler venir a moltes de les reunions i actes que fèiem la federació de ciU a les comarques gironines i a barcelona, perquè vostè no creia amb el nostre partit, que és convergència i Unió, un partit que ha governat durant 23 anys el nostre país, catalunya, i espero que puguem tornar-lo a governar en un futur proper.
Hi ha hagut gent que ens ha dit que jo era “un jaquetes”, però senyors, no barregeu l’amistat amb la política, jo m’estimo Vidreres, també m’estimo el meu partit, Unió Democràtica de catalunya, i crec amb els seus ideals, i per tenir amics socialistes o perquè en les eleccions de 1999 vaig donar suport a la llista del Psc per donar un cop de mà a les meves amistats, donat que ciU no es va presentar en aquella legislatura, això no significa que no cregués i pogués defensar com tothom els meus ideals.
en el butlletí esmentat hem pogut veure com l’Àngel Teixidor s’està començant a preparar el terreny, fent-se autopropaganda i dient que ara es materialitzen els seus projectes de quan va ser alcalde. És veritat això, perquè només feia que comentar que estava planifi-cant el desenvolupament del poble de Vidreres a molts anys vista, tants que no li va donar temps a fer res. Perdó, l’única obra que es va fer en el seu període de govern fou un ascensor a l’ajuntament de Vidreres i ni el va inaugurar ell, sinó que ho va ser el sr. Jordi Daranas.
Perquè els militants de convergència i Unió ho sàpiguen, l’Àngel Teixidor té un pacte de cavallers amb el president de convergència a girona perquè torni a ser el proper alcaldable. el pacte consisteix a continuar distraient la candidata fins a finals de legis-latura i després fer-la fora i entrar com a nou cap de llista. mentrestant, l’Àngel Teixidor va enredant
tothom i dient que no es vol presentar, quan tothom sap les seves intencions. Àngel, un ajuntament és un lloc no recomanable per anar-se a jubilar o per anar a acabar d’arreglar els problemes d’un. Un ajuntament és per anar a servir el poble.
sé molt bé que hi haurà gent que anirà a la seva consulta del caP a preguntar-li si són veritat o mentida les meves paraules, però senyors: no menteixo, potser en el passat vaig cometre algun error, tots en fem, però actualment, estic cansat de pocavergonyes, que només miren per ells. Hi ha una dita popular que diu: dels errors se n’aprèn i jo he après, en canvi l’Àngel Tei-xidor no, i ho està demostrant tornant-se a posar a l’òrbita de la política una altra vegada. sap que ha de fer? continuar amb la seva excel·lentíssima carrera professional, i deixar el partit i l’ajuntament en pau.
És un clamor popular que vostè fa política, des de sempre, des de la seva consulta al caP, tot recordant-li que el seu sou el paguem entre tots.
Potser en el paper tan galdós de convergència hi té part de culpa el mal assessorament de l’Àngel com a secretari, el qual ens demostra que vostè és incapaç de liderar un partit municipal i ens fa certa angúnia pensar que pugui tornar a estar assegut a l’estrada de l’ajuntament perquè segones parts mai no han estat bones, tal com diu la dita popular.
Incivismeaquesta foto està feta a la pujada del castell de Vidreres. encara hi ha gent que es pensa que el bosc és per abocar-hi deixalles. aquests plàstics i cables només són una mostra del que ens podem trobar passejant pels nostres esplèndids boscos, massa vegades convertits en un autèntic abocador per culpa de desaprensius incívics.
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
53
Fem
un
a q
uei
xala
daLa Tardor
joSEP borrEl
Crema de carbassa (per a 4 persones)
InGReDIentS:
750 grams de carbassa• 250 grams de patata• 250 grams de pollastre• 20 grams de sal• 1,5 litres d’aigua•
PRePARACIó:
Tot això s’ha de pelar i després bullir-ho en una cassola a ple foc. Una vegada bullit es posa al foc a mig gas fins que estigui cuit, aproximada-ment d’uns 35-40 minuts, es retira del foc, es tritura i es passa pel colador xinès amb un altre recipient, per poder-lo servir en un plat fondo. D’aquesta manera tenim el puré o sopa de car-bassa.
si es vol fer amb crema s’hi afegeix un gema d’ou amb 200 ml de nata líquida prèviament bullida. es barreja tot junt i s’introdueix amb el puré que hem preparat anteriorment. i per acabar es barreja tot amb una vareta i se serveix igual que la sopa.
Codony (membrillo)
InGReDIentS:
2 kg de codony pelat i tallat• 1,5 kg de sucre• 1 litre d’aigua•
PRePARACIó:
Tots aquests productes es posen a bullir en una cassola a ple foc. Quan bulli bé, es posa a mig gas perquè bulli a poc a poc i es remena amb una espàtula. Quan estigui l’aigua evaporada i hagi agafat un color marró i s’hagi fet un puré, sense parar de remenar es deixa refredar per a l’endemà o per al dia següent.
a continuació es prepara un motllo recobert amb un paper setinat perquè no s’enganxi. si aquesta operació es vol fer en calent també es pot fer, però s’ha d’anar alerta a no cremar-nos les mans. en aquesta recepta s’hi pot afegir una branca de canyella i una pell de llimona i també 500 grams de sucre més, al gust de cada persona. el codony com a postres es pot acompanyar amb una mica de formatge fresc i semi. i per beure,vi dolç o moscatell.
la tardor és una estació de l’any en què tenim una bona variació de productes, dels quals se’n poden fer molts plats i molt variats, com són les cremes de carbassa, els llegums guisats o simplement bullits, que també després de bullir-los es poden fregir amb una mica de cansalada virada fresca i oli.
També tenim com a plats de carn el civet de porc senglar amb puré de castanyes, el pollastre mace-rat amb vi negre acompanyat de prunes, panses i pinyons, o bé una coca de pa de pessic amb pinyons i ametlla. També es poden fer uns marrons “glacé” acompanyats de xocolata i nata. Tots aquests produc-tes i d’altres com són els bolets i les figues, es recullen a final d’estiu, tardor i principi d’hivern, els quals elaborem per guardar-los en el rebost, per quan els necessitem, per al dia a dia o per quan sigui una festa assenyalada.
Per a la tardor tenim un fruit amb el qual, elaborat, podem tenir unes postres per a tot l’any, com és el codony (membrillo). aquest producte un cop fet i repo-sat es pot consumir per a l’esmorzar perquè carrega d’energia i, per tant, ens prepara per afrontar bé el dia. També es pot fer servir com a postres amb una mica de formatge fresc i una mica de semi o, per últim, per berenar amb pa, un producte molt dietètic.
en aquest escrit acompanyo dues receptes senzilles i de fàcil elaboració com la crema de carbassa i el codony, que són receptes de gustos molt particulars, com és el codony, que es pot fer més o menys dolç, igual que la crema de carbassa. si es posa carbassa sola té un gust molt fort, però si es barreja al mateix bullir amb una mica de patata i un quart de pollastre el gust canvia totalment, amb una mica de sal o sense (per a persones hipertenses).
a tardor és una estació de l’any en què tenim una a tardor és una estació de l’any en què tenim una a tardor és una estació de l’any en què tenim una
2 kg de codony pelat i tallat2 kg de codony pelat i tallat
El R
ec C
lar
• RE
VIST
A D
E VI
DRE
RES
• N
úm. 4
7 •
Tard
or 2
009
54
Plo
u i
fa s
ol
23.2ºc 24.1 ºc 61% 63% 1009.6 hPa 1009.6 hPa 1.2 m/s 1.1 m/s 156º (sse) 158º (sse) 12 l/m2 70 l/m2 37.9ºc dia 23 35.6ºc dia 19 10.4ºc dia 18 14.6ºc dia 31 90% dia 2 92% dia 16 24% dia 23 27% dia 19 1016.7 hPa dia 25 1014.2 h Pa dia 21 999.8 hPa dia 23 1001.7 h Pa dia 24 13.9 m/s dia 22 12.5 m/s dia 1 4 l/m2 el dia 5 34 l/m2 el dia 1
Resum de l’estiu del 2009
Resum meteorològic de l’estiu del 2009
VALORS mItjAnSTemPeraTUra
HUmiTaTPressió
VelociTaT Del VeNTDirecció
PreciPiTació meNsUalextRemS
TemPeraTUra mÀXimaTemPeraTUra mÍNima
HUmiTaT mÀXimaHUmiTaT mÍNimaPressió mÀXimaPressió mÍNima
VelociTaT mÀXima Del VeNTPreciPiTació mÀXima
AGOSt SetemBRe OCtuBRe19.2ºc65%1010.8 hPa0.9 m/s157º (sse)51l/m2
29.4ºc dia 28.4ºc dia 1694% dia 2128% dia 71017 hPa dia 23 1000.5 hPa dia 1613 m/s dia 2231 l/m2 el dia 18
Un nou estiu “normal” ha passat, amb les seves tòpiques característiques de “sol, calor i sequera”, i amb alguna tem-pesta que ho alleugereix una mica.
enguany, però, i a diferència de l’estiu passat, si analitzem les dades per separat, podem observar que les temperatu-res mitjanes han estat bastant més altes, així com molt més sostingudes, donat que les tempestes han estat més ocasi-onals del normal. si ho comparem mes a mes, el juliol, la temperatura mitjana ha estat 0,8ºc superior a la de l’any passat; l’agost 1,3ºc, i el setembre 0,5ºc superiors. Tot i que semblin només unes dècimes, vist des del punt de vista meteorològic, aquestes xifres de diferència són molt altes! Val a dir, però, que l’estiu del 2008 va ser un pelet menys càlid que la mitjana habitual dels estius.
Un anàlisi especial mereix el dia 23 de juliol, un dia de plena canícula estival. Després d’un dia 22 com tants altres d’estiu, i amb un vent habitual de xaloc, el matí del dia 23
aquest gira a vents de migjorn i garbí, molt més secs i amb força, i va fer que la temperatura pugés durant el dia 7,7ºc més que el dia anterior i fins a una màxima de gairebé 38ºc i amb una humitat de tan sols un 24%. a la nit, també vam assolir el rècord de l’estiu amb 23,5ºc i una humitat del 74%. mentre de dia hi havia un “clima desèrtic” sec i calo-rós, a la nit teníem un “clima tropical” calorós i humit. l’en-demà, el dia 24, el vent va girar a gregal i va fer baixar la temperatura 6,5ºc de nou.
Pel que fa a la precipitació, aquesta ha estat escassa i molt mal repartida. Durant el juliol, gairebé no va ploure. l’agost i setembre vam tenir una bona tempesta cada mes, però tret d’aquestes, l’aigua va ser molt escassa, especialment el mes de setembre, quan molts estius ja s’entreveu el canvi d’estació pels volts de mig mes. Una de les conseqüències que enguany la temperatura alta i la baixa humitat s’hagin mantingut tot el mes, és que no ha permès encara que s’iniciï la temporada de bolets.
PlUJa eN l/m2TemPeraTUres De l’esTiU
JUliol JUliolagosT agosTseTembre seTembre
joRDI PREsas
SI VIATGEU, US PODEU ENDUR
UN EXEMPLAR DE EL REC CLAR
I FER-VOS FOTOS ALLÀ ON SIGUEU.
EN AQUESTA SECCIÓ PUBLIQUEM
LES IMATGES DE LA NOSTRA REVISTA
ANANT PEL MÓN.
ENVIEU LES FOTOS A: [email protected]
EL REC CLAREL REC CLAREL REC CLAREL REC CLAREL REC CLAREL REC CLARVA PEL MÓN
Joan-Lluc al Bute-Park, de Cardiff, Gal·les
A Finisterre, amb en Ramon, la Mercè, la Rosa i en Joaquim
En Jordi Sesa a Tokyo, enmig de sis passos de vianants.
L’Albert, la Núria i la Rosa Maria des del’Albaicin i l’Alhambra de Granada
Joan-Lluc al Bute-Park, de Cardiff, Gal·les
A Finisterre, amb en Ramon, la Mercè, la Rosa i en JoaquimL’Albert, la Núria i la Rosa Maria
Joan Sagrera, Josep Batllosera i els matrimonis Fullà, Batllosera i Larruy a les catarates del Rhin, a la frontera alemanya de Suïssa
La Jana a Còrdova, amb els patrons d’aquesta ciutat, Sant Iscle i Santa Victòria
Marta, Laura i Txell a Bergamo, Itàlia
Josep, lluís, Anna, Tere i Albert fent el Camino de Santiago, a Irache
La Carla i l’Alba Casals Micó a Eurodisney amb en Goofy llegint el Rec Clar
Josep, lluís, Anna, Tere i Albert fent el Camino de Santiago,
La Jana a Còrdova, amb els patrons d’aquesta
Marta, Laura i Txell a Bergamo, Itàlia
La Sara i el seu oncle al pont de Triana, Sevilla
La família Gual a La Haia, Holanda
Lluís Gascons en el Museu de la Moto de Bassella, Alt Urgell
Tere i Sonia Hernández a Lanzarote Uns quants components de Vitraris a la Plaza Mayor de Madrid
Són la Cristina,la Clara, la Judit, en Joel, la Judit i la Sara
Borrell i Lloberas, Artau i Vidal, Corça i Borrell.Parc Nacional d’Ordesa La Laura i l’Oriol a Costa Nova, Portugal
L’Arnau Güell a l’observatori Gornergrat, al Monte Cervino a Zermat, Suïssa