ELS ANIMALS INVERTEBRATS

EL REGNE DELS ANIMALSEls animals són organismes pluricel·lulars eucariotes de nutrició heteròtrofa.Els animals es classifiquen en dos grans grups segons presentin o no un esquelet intern amb columna vertebral. La columna vertebral és un conjunt de peces, les vèrtebres que es troben articulades entre si i s'estructuren en forma d'eix longitudinal.Aquests dos grups d'animals són els vertebrats i els invertebrats.

Els animals vertebrats són aquells que presenten un esquelet intern amb columna vertebral .Pertanyen a aquest grup els peixos, els amfibis, els rèptils , les aus i els mamífers.Els animals invertebrats són aquells que no tenen columna vertebral. Pertanyen a aquest grup els porífers, els cnidaris, els anèl·lids, els mol·luscs, els artròpodes i els equinoderms.

ELS PORÍFERSEls porífers són un grup d'invertebrats de vida aquàtica. Presenten formes irregulars, entre les quals destaquen les que s'assemblen a un sac. Els animals d'aquest grup reben el nom comú d'esponges.La majoria de les esponges presenta una consistència tova i elàstica.Els porífers presenten a la superfície del seu cos un o dos orificis grans, els òsculs,i molts orificis petits, els orificis inhalants. L'interior del seu consta d'unes cambres internes on troben unes cèl·lules flagel·lades anomenades coanòcits.

Els coanòcits absorbeixen l'aliment present a l'aigua que circula per l'interior de l'esponja. Per a fer-ho, aquestes cèl·lules produeixen, gràcies al moviment dels seus flagels, una circulació d'aigua que entra a través dels orificis inhalants, travessa les cambres internes i és expulsada pels òsculs.

ELS CNIDARIS

Els cnidaris són un grup d'invertebrats de vida marina proveïts de cèl·lules urticants. Al llarg de la seva vida, la majoria dels cnidaris presenta dues fases diferents : la fase de medusa i la de pòlip.En les meduses, habitualment, el cos té forma de paraigua . Presenten la boca a la part inferior, com també uns tentacles amb cèl·lules urticants que produeixen substàncies tòxiques.Les meduses poden viure flotant lliurement al medi aquàtic.

Els pòlips tenen forma de sac. A la part superior de l'animal trobem la boca i els tentacles amb cèl·lules urticants.Els pòlips viuen fixos sobre una superfície i en alguns casos s'agrupen individus diferents formant el que aparentment sembla un únic organisme, les colònies.Tots els cnidaris s'alimenten de petits animals que capturen amb els tentacles i dirigeixen cap a la boca . A l'interior de l'animal es troba la cavitat gastrovascular, un buit en forma de sac on es digereix l'aliment.

La majoria dels cnidaris presenta el cos tou. Alguns pòlips , els corals creen una estructura calcària rigida

ELS ANÈL·LIDSEls anèl·lids són invertebrats de vida terrestre i aquàtica,de mida petita i de cos allargat i cilíndric.El cos d'aquest invertebrats és tou i està dividit en molts segments en forma d'anells. En els primers anells es troba la boca i en els últims, l´anus. Al costat de la boca, alguns anèl·lids presenten un ulls senzills i altres òrgans receptors.Molts anèl·lids presenten en la majoria dels seus anells uns filaments rígids que es fan servir per a desplaçar-se. Aquests invertebrats també es desplacen per mitjà de moviments ondulatoris del cos.

Podem classificar els anèl·lids en tres grups:Els poliquets tenen uns segments a la part apical diferenciats de la resta del cos i unes quetes variades i abundants. S'acostumen a trobar als fons marins.Els oligoquets presenten les quetes agrupades i en un nombre reduït. Molts són terrestres i es coneixen amb el nom de cucs de terra.Els hirudinis no presenten quetes. Reben el nom comú de sangoneres.

ELS MOL·LUSCSEls mol·luscs són un grup d'invertebrats tant de vida aquàtica com terrestre, amb el cos tou i, per regla general , protegit per una closca.Habitualment, aquests animals tenen el cos dividit en tres regions: el cap, la massa visceral i el peu.Al cap es troben els ulls, els tentacles tàctils i altres receptors sensorials.Al cap també es situa la boca. A dins trobem la ràdula, una espècie de llengua dentada molt resistent que amb el seu moviment provoca la trituració dels aliments i en facilita la ingestió.

La massa visceral conté la major part dels òrgans i està recoberta per una capa que segrega una substància dura, o cutícula. En la majoria dels mol·luscs, aquesta cutícula es desenvolupa fins a formar una conquilla amb la qual l'animal es protegeix. La cavitat paleal és un replec de la massa visceral en la qual es troben els òrgans respiratoris.El peu és una massa musculosa que pot presentar formes diverses segons el tipus de desplaçament.

Entre els mol·luscs trobem diferents tipus d'alimentació. Molts,com el musclo filtren l'aigua per a alimentar-se de plàncton i matèria orgànica en suspensió; alguns com el cargol, es nodreixen de plantes; i d'altres com el calamar, cacen altres animals.Podem distingir tres grans grups de mol·luscs: els gasteròpodes, els cefalòpodes i els bivalves.Els gasteròpodes presenten un cap destacat i proper a la massa visceral. Acostumen a tenir una conquilla molt desenvolupada en forma d'espiral. El peu és molt destacat i el fan servir per arrossegar-se.

Els cefalòpodes tenen el cap i el peu molt desenvolupats. En la majoria la conquilla es reduïda i està situada a l'interior de l'animal . El peu es troba dividit en tentacles proveïts de ventoses. Imprescindibles en la captura de preses.Els bivalves presenten un cap diferenciat de la resta del cos. La conquilla acostuma a estar dividida longitudinalment i dóna lloc a dues parts simètriques, o valves, que es tanquen per a protegir així el cos de l'animal.

ELS ARTRÒPODESEls artròpodes són un grup d'invertebrats, tan terrestre com aquàtics, generalment de pocs mil·límetres de mida, tot i que alguns poden arribar a mesurar més d'un metre. Els artròpodes es distingeixen per tres característiques principals: esquelet extern, cos dividit en segments i apèndix articulats.L'esquelet extern és una estructura rígida que recobreix el cos . Està compost per una substància anomenada quitina que compleix la funció de protegir el cos, com també d'aïllar els òrgans interns de les condicions ambientals.

La presència d'un esquelet extern rígid dificulta el creixement dels artròpodes. Perquè pugin créixer, es produeix la muda ,que consisteix en la substitució periòdica de l'esquelet extern per un altre més gran.El cos dels artròpodes està conformat per diferents segments articulats entre si. Generalment els segments s'agrupen en tres regions : el cap, el tòrax i l'abdomen.Els apèndixs articulats es poden formar en cada segment i presentar una gran varietat de funcions.

Al cap es troben els ulls i la boca i , prop d'aquesta última, una sèrie d'apèndix: les mandíbules i les maxil·les, que els serveixen per a esmicolar els aliments, i les antenes, que són tipus d'apèndixs sensitius.Al tòrax i a l'abdomen s'insereixen els apèndix especialitzats en els distints tipus de locomoció .La seva alimentació és molt diversa: uns mengen plantes,d´altres s'alimenten dels animals que capturen i alguns són paràsits.Podem distingir quatre grans grups d'artròpodes: crustacis, miriàpodes, aràcnids i insectes.

CrustacisSón aquàtics amb el cos dividit en dues parts: el cefalotòrax i l'abdomen.El cefalotòrax presenta dos parells d'antenes. També tenen closca .Aquesta closca conté uns pigments que, amb la seva coloració , ajuden a ocultar l'artròpode d'altres animals .Els últims segments de l'abdomen formen una estructura de cua anomenada tèlson. MiriàpodesSón terrestres amb el cos compost per nombrosos segments agrupats en cap i tronc.Al cap hi ha sempre un parell d'antenes. Al tronc, presenten dos parells de potes a cada segment.

AràcnidsSón de vida terrestre i cos dividit en cefalotòrax i abdomen.A la part anterior del cefalotòrax trobem un parell de quelícers per davant de la boca; es tracta d'uns apèndixs amb forma de pinça utilitzats per l'alimentació. Al costat dels quelícers tenen un altre parell d'apèndixs anomenats pedipalps , que tenen funció sensorial. També tenen quatre parells de potes.

InsectesSón principalment terrestres i cos dividit en tres regions : cap, tòrax i abdomen.Al cap destaca la presència d'un parell d'antenes, dos ulls i una boca. El tòrax presenta sempre sis potes i moltes vegades té ales.

ELS EQUINODERMSSón marins d'aspecte molt variable .Tenen un esquelet intern format per plaques rígides situades just per sota la pell,Tenen un sistema ambulacral. Aquest sistema intervé en la locomoció i actua com un senzill sistema circulatori.Aquest sistema consta d'un canal circular del quan parteixen diversos conductes radials. D'aquests conductes surten nombrosos apèndix, denominats peus ambulacrals, que arriben a l'exterior a través dels orificis que presenta l'esquelet intern i acaben en una ventosa.