elements de màquines 10 11

24
Unions i elements de màquines 1 UNIONS I ELEMENTS DE MÀQUINES Les peces i elements de les màquines s’han de subjectar entre ells per fer la seva funció. TIPUS D’UNIONS FIXES SOLDADURA REBLADURA DESMUNTABLES CARGOLS UNIONS D’ELEMENTS DE MÀQUINES (Clavetes, passadors, coixinets,...)

Upload: miquel-romero-garcia

Post on 23-Jul-2015

1.717 views

Category:

Education


2 download

TRANSCRIPT

Unions i elements de màquines 1

UNIONS I ELEMENTS DE MÀQUINES

Les peces i elements de les màquines s’han de subjectar entre ells per fer la seva funció.

TIPUS D’UNIONS

• FIXES

• SOLDADURA

• REBLADURA

• DESMUNTABLES

• CARGOLS

• UNIONS D’ELEMENTS DE MÀQUINES (Clavetes, passadors, coixinets,...)

Unions i elements de màquines 2

REBLAT

Sistema per unir peces planes de poc gruix que no es poden soldar.

L’element que es fa servir és el rebló

La part que surt del rebló s’ha de picar fins a formar la mateixa cabota de l’altre extrem.

El fet de picar la part de rebló que sobresurt de les peces a unir fa que el material ompli tot el forat de les peces, donant com a resultat una compressió entre les dues peces que impossibilita el seu moviment.

Unions i elements de màquines 3

TIPUS DE REBLONSEls reblons poden tenir formes diferents i ser de materials diferents, depenent de la força que hagi de fer la unió.

Unions i elements de màquines 4

REBLAT

Utilitzant un rebló especial i una eina apropiada és pot fer fe un reblat de forma còmoda i senzilla..

S’utilitza un rebló que porta un eix en el seu interior amb l’extrem embotit, i que, per via mecànica o hidràulica és estirat perquè el seu extrem emboteixi el rebló.

Unions i elements de màquines 5

TIPUS D’UNIONS AMB REBLONS

Unió per recobriments Unió per cobrejuntes Unió amb dues cobrejuntes

Unions i elements de màquines 6

UNIONS CARGOLADES

El cargol és l’element de més utilització en la construcció de màquines.

Fa funcions de subjecció de dues o més peces de manera que es puguin desmuntar sempre que calgui.

Les subjeccions amb cargols es composen de 3 elements

cargol

Femella

volandera

La unió cargol femella també es pot utilitzar per transmetre moviments

Unions i elements de màquines 7

CONSTITUCIÓ D’UNA ROSCA

Podem dir que una rosca és un canal en forma d'hèlix contínua, anomenat filet, construït sobre un cilindre.

Si l’hèlix és exterior al cilindre, en resulta un cargol.

Si l'hèlix és interior en resulta una femella.

Unions i elements de màquines 8

CARACTERÍSTIQUES D’UNA ROSCAUna rosca es defineix a partir de 3 paràmetres:

Pas de rosca: distància entre dos filets.

Inclinació de la rosca:

• si l’enrotllament del filet comença d’esquerra a dreta serà un cargol de rosca dreta. (el més corrent)

• si comença de dreta a esquerra serà un cargol de rosca a esquerra

Geometria del filet:

•Triangulars: per subjecció de peces.

•Trapezoïdals i quadrades: per transmetre forces.

•Arrodonides: per garantir unions amb estanquitat.

Unions i elements de màquines 9

ROSQUES NORMALITZADES

Les rosques estan normalitzades per facilitar la seva intercanviabilitat.

Les normes defineixen les possibles geometries de les rosques i tots els els seu paràmetres.

El tipus de rosca normalitzada que més es fa servir és la rosca mètrica. Es tracta d’una rosca triangular amb els seus flancs a 60º, formant un triangle equilàter. També es força utilitzada la rosca Whitworth, amb un angle de 55º.

Unions i elements de màquines 10

REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE LES ROSQUES

La normativa simplifica la representació de les rosques i substituint el perfil de la rosca per una línia fina.

Unions i elements de màquines 11

CARGOLS FEMELLES I VOLANDERES

Unions i elements de màquines 12

UNIONS D’ELEMENTS DE MÀQUINES. CLAVETES

Quan que el moviment d’un eix sigui solidari amb qualsevol altre element d’una màquina s’utilitzen les clavetes i les llengüetes.

CLAVETA: Prisma de secció generalment rectangular que s’utilitzen per a fer solidari el gir de dues peces mecàniques.

Segons la seva posició respecte de l’eix de gir poden ser longitudinals o transversals.

Unions i elements de màquines 13

CLAVETES TRANSVERSALS I LONGITUDINALS

CLAVETES TRANSVERSAL

Es fan servir per unir dues peces cilíndriques que han d’encaixar quan treballen a tracció o compressió.

La seva geometria és semblant a la d’una falca, però és recta per un costat.

CLAVETES LONGITUDINALS

Serveixen per transmetre el parell de gir i assegurar al mateix temps la immobilitat axial.

La cara superior de la claveta i l’entalla de forat de l’element a ajustar tenen una petita conicitat per garantir que ni hi haurà desplaçament axial.

Si per alguna raó la claveta no pot portar inclinació, es fixa amb cargols per evitar desplaçament axial.

Unions i elements de màquines 14

LLENGÜETES

Una llengüeta és una classe especial de claveta d’ajust.

Les llengüetes tenen secció recta i fan la força en les cares laterals, i no en les cares superior i inferior com fan les clavetes.

De vegades les llengüetes s’utilitzen quan s’ha de transmetre el parell i permetre alhora el moviment axial de les peces acoblades, ja que s’encaixen als eixos, i poden lliscar lliurement per les entalles de les politges o rodes dentades.

Unions i elements de màquines 15

PASSADORS

Un passador és una peça cilíndrica o cònica que s’utilitza per fer solidàries dues peces.

La seva funció és similar a la de les clavetes transversal però només s'utilitza si els esforços són petits. Més com a element de fixació que no pas de resistència.

Els passadors poden ser:

CILÍNDRICS: Per posicionar una peça respecte d’una altra, però sense fixar-la.

CÒNICS: Utilitzats com a element de fixació de dues peces.

DE SEGURETAT: S’utilitzen per immobilitzar peces quan no cal un ajust de precisió. Poden ser de dos tipus ELÀSTICS i d’ALELETES.

Unions i elements de màquines 16

MOLLES I UNIONS ELÀSTIQUES

Les molles i les unions elàstiques es fan servir per:

• Per absorbir energia de xocs (esmorteïdors i ballestes)

• Com a element motor o font d’energia (corda de rellotge)

• Per produir una força o pressió (polsador)

MOLLES: Elements que tenen la capacitat de deformar-se quan reben una força exterior, absorbint energia, i de recuperar la seva posició inicial, alliberant l’energia absorbida, quan aquesta força desapareix.

Unions i elements de màquines 17

CLASSIFICACIÓ DE LES MOLLES

DE TRACCIÓ Dissenyades per suportar esforços de tracció.

Tenen les espires juntes.

D’ESPIRAL L’extrem interior de la molla s’uneix a un eix i l’extrem exterior es fixa a la carcassa de la màquina. S’utilitzen per acumular energia en mecanismes de corda.

DE BALLESTA Conjunt de fulles planes d’acer corbades muntades una sobre l’altra i unides mitjançant una brida. S’utilitzen el les suspensions de vehicles.

DE COMPRESSIÓ Tenen les espires separades per suportar esforços de compressió.

Unions i elements de màquines 18

RODAMENTS

El rodament o coixinet és un element muntat entre dos òrgans d’un mecanisme que giren un respecte de l’altre, per aconseguir que la fricció entre ells sigui mínima i, al mateix temps, assegurar que aquests dos òrgans quedin units.

Unions i elements de màquines 19

Parts del coixinet

Unions i elements de màquines 20

CLASSES DE RODAMENTS

Els rodaments es classifiquen en funció del tipus de força que han de suportar:

Radial: si la força és perpendicular a la línia imaginaria que passa pel centre del coixinet.

Axial: si la força és paral·lela a aquesta línia imaginària.

Obliqua: si és combinació de les dues anteriors.

Unions i elements de màquines 21

Rodaments- Cossos rodants

En funció del tipus de càrregues que han de suportar i de la intensitat d’aquestes, s'utilitzen com a element de rotació boles, rodets, rodets cilíndrics o agulles.

Unions i elements de màquines 22

TIPUS DE RODAMENTS

Unions i elements de màquines 23

Lubrificants

Un lubrificant és una substància capaç de disminuir la fricció que existeix entre els elements en contacte d’una màquina que es mouen uns respecte dels altres.

Els lubrificants també actuen com a refrigerants i protegeixen les peces de possibles contaminants, com aigua aire i altres partícules.

Els lubrificants formen una pel·lícula entre les superfícies en contacte de manera que la fricció es produeix entre un sòlid i un líquid i no entre dos sòlids.

Per superfícies metàl·liques netes µ=0,1

Per superfícies lubrificades µ=0,001

Els lubrificants més comuns són els olis i els greixos.

Unions i elements de màquines 24

Lubrificació amb olis

Olis minerals

S’utilitzen quan les temperatures i les velocitats dels elements són altes.

Es fa servir fent un circuit tancat, de manera que l’oli hagi de passar per les zones a lubrificar, per un filtre que el netegi de partícules sòlides i per un refrigerador que absorbeixi el calor de l’oli.

Lubrificants sintètics (SHC)

Totes les seves molècules són de la mateixa mida i configuració i això fa que redueixin la fricció més que els olis minerals.

Duren entre 5 i 10 vegades més que un oli convencional, són menys susceptibles a l’oxidació i tèrmicament més estables.

L'inconvenient és que son molt més cars.