elaboració de materials educatius per a · pdf fileaquests materials els hem elaborat...

ELABORACIÓ DE MATERIALS EDUCATIUS PER A L’ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIES A LES ETAPES

D’INFANTIL I PRIMÀRIA

Montserrat Padern Blesa

Modalitat B3

Curs 2008-09

Montserrat Padern Blesa Llicència 2008-09

2


3

Agraïments El meu agraïment a totes les persones que han contribuït a fer possible aquesta llicència. En primer lloc a la supervisora de la llicència, la Dra. Rosa M. Tarín, que amb molta paciència ha reconduït una i altra vegada les activitats dutes a terme. A les meves companyes de llicència, Teresa Calveras, Ana Castillon i Eulàlia Puig, sempre disposades a escoltar i ajudar a resoldre les meves consultes i dubtes. Als nens i a les nenes d’educació infantil de la meva escola. A les meves companyes, mestres – tutores d’educació infantil, que m’han facilitat molt la feina. A tot l’equip de formadors i formadores d’infantil i primària del CESIRE-CDEC pels seus suggeriments i el seu temps; i de forma especial la Victòria Carbó i la Teresa Pigrau . També al meu dentista Joaquim Salvà per l’aportació de diversos materials que m’han ajudat a desenvolupar algunes de les activitats amb l’alumnat. I sobretot a la família i amics que tot sovint han hagut de patir les meves preocupacions i la manca de temps de dedicació en vers a ells.


4


5

Index de continguts 1.Introducció : Objectiu proposat ..........................................................................pàg 7

2.Treball dut a terme.............................. ..............................................................pàg 9

Organització de la feina i treball del grup ...............................................................pàg 9

Revisió de les activitats programades en el projecte..............................................pàg 9

Buscant l’estructura adient....................................................................................pàg10

Arribant a acords sobre .......................................................................................pàg 11

3. El model didàctic competencial : elaboració d’un mapa d’idees ....................pàg 13

4. Models explicatius d’una ciència escolar i model s explicatius científics en els quals ens basem.................................... ............................................................pàg 16

5.Resultats obtinguts .............................. ..........................................................pàg 19

Elaboració de les UD.............................................................................................pàg 19 Els continguts.........................................................................................................pàg 20 UNIAT1: Com és que em cauen les dents? Funció de nutrició

Justificació ...........................................................................................................pàg 21

Les capacitats a Educació Infantil ........................................................................pàg 21

Relacionem continguts, conceptes-procediments cognitius i activitats .................pàg 24

Recull i desenvolupament dels criteris d’avaluació i de les activitats que es portaran a terme a l’aula .......................................................................................................pàg 28

Unitat 1: Com és que em cauen les dents?.........................................................Pàg 31

UNITAT2:Closques!!Propietats i canvis de la matèria

Justificació ...........................................................................................................pàg 56

Les capacitats a Educació Infantil ........................................................................pàg 57

Relacionem continguts, conceptes-procediments cognitius i activitats .................pàg 60

Recull i desenvolupament dels criteris d’avaluació i de les activitats que es portaran a terme a l’aula .......................................................................................................pàg 64

Unitat 2: Closques!!..............................................................................................Pàg 66

6.Experimentació de les activitats a l’aula, observ ació de les activitats de les companyes del grup................................. .........................................................pàg 81

7.L’avaluació de les activitats.................... .......................................................pàg 82

8 Conclusions ...................................... ...............................................................pàg87


6

9. Bibliografia comentada .......................... .......................................................pàg 87

Annexos Annex 1 : Com és que em cauen les dents?Treballs per als alumnes ................pàg 91

Annex 2: Closques!! Treballs per als alumnes ...................................................pàg 100


7

1.- Introducció Els objectius que ens vam plantejar eren:

- dissenyar uns materials educatius destinats a l’alumnat de primària per a treballar les ciències naturals i destinats de manera preferent a l’educació infantil en allò que es refereix a aquest projecte en concret.

- experimentar algunes de les activitats dissenyades a les diverses escoles de les membres del grup de treball i recollir el desenvolupament de l’activitat.

- valorar els materials elaborats en grup. - reescriure els materials, sempre que fos necessari. - triar el format més adequat per tal d’editar els materials. - difondre els materials. - capacitar el professorat en el disseny d’activitats d’aula fent visibles els

elements que considerem claus en el procés d’aprenentatge.

El treball que hem realitzat és: - una guia per a l’elaboració d’unitats didàctiques i - unes unitats didàctiques (UD) de l’àrea de descoberta de l’entorn per a

l’educació infantil i de l’àrea de coneixement de medi natural per a l’educació primària.

Aquests materials els hem elaborat un grup de 4 persones que ens hem plantejat la tasca en equip, tot i que cada una hem realitzat 2 UD per cada un dels cicles. La distribució ha estat: Montserrat Padern i Blesa – etapa d’educació infantil Ana Castillon i Pascual – cicle inicial de l’etapa de primària Teresa Calveras i Barniol – cicle mitja de l’etapa de primària Eulàlia Puig i Asens – cicle superior de l’etapa de primària Ens hem plantejat treballar conjuntament perquè totes formem part de l’equip de formadors i formadores de ciències d’infantil i primària del CESIRE – CDEC i compartim unes mateixes inquietuds en allò que es refereix a l’ensenyament d’aquesta àrea. La finalitat última d’aquests materials ha estat

- pel que fa a l’alumnat, l’adquisició i la millora de les capacitats i competències i - pel que fa al professorat que: fossin de fàcil aplicació a l’aula i capacitessin als

i a les mestres per a l’adaptació d’aquests o altres materials dels que ja existeixen al mercat i per a l’elaboració d’altres materials adaptats a les característiques de cada centre escolar i cada grup d’alumnat.

Quan ens referim a una aplicació fàcil volem dir que facilitem els materials d’aula i expliquem alguns recursos que es poden utilitzar tant relacionats amb la metodologia com amb l’organització d’aula, és a dir, es poden utilitzar directament seguint les orientacions didàctiques que en formen part. Les UD han estat realitzats tenint en compte els objectius, els continguts curriculars, la metodologia, els criteris organitzatius i d’avaluació d’ambdues àrees, d’infantil i primària. Així mateix es fonamenten en el fer o experimentar, pensar i comunicar científicament, consideren explícitament la regulació del procés d’aprenentatge i la interacció entre persones com un fet decisiu per l’adquisició de coneixements. Es basen en les noves “maneres de mirar” els objectes, els fenòmens i els canvis que tan interessen als nostres nens i nenes.


8

Aquestes unitats volen facilitar l’evolució dels models mentals i desenvolupar les competències científiques per mitja de l’aprenentatge de conceptes (conèixer i aplicar el coneixement científic), de procediments (identificar preguntes o problemes, formular hipòtesis, realitzar observacions directes o indirectes, planificar i experimentar, recollir i interpretar dades i informacions, obtenir conclusions i comunicar-les) i d’actituds i valors (respecte als altres, autonomia, creativitat, responsabilitat i esperit crític) Són unes UD que poden ser utilitzades dintre i fora de l’aula i que pretenen contribuir a l’adquisició d’habilitats intel·lectuals i manipulatives en el infants. Hem procurat que les unitats didàctiques dissenyades tinguessin aquestes característiques que vam incloure en el projecte inicial.

Han de ser materials que serveixin com a exemple de desenvolupament de les competències científiques Han d’ ajudar l’alumnat a construir el model d’ésser viu i el model de matèria. Entenem un model com una representació simplificada útil per a construir explicacions a fets i fenòmens observats Han d’ajudar els nens i les nenes a relacionar diferents models de la ciència escolar Han de respondre a una ciència del fer, el pensar el comunicar, de manera que aquests tres aspectes siguin presents i mantinguin un equilibri dins els treball a l’aula Han de partir dels models inicials dels i de les alumnes i ajudar a desenvolupar-los, per mitjà de l’activitat i la reflexió, per tal d’anar-los apropant als models científics Han de mostrar el paper de la comunicació a l’aula dins les activitats d’aprenentatge per tant han de remarcar la importància de les preguntes productives (les bones preguntes), de la conversa i del diàleg a l’aula en el procés d’aprenentatge de l’alumnat Han d’afavorir el treball fora de l’aula a partir de l’estudi i l’observació directa de l’entorn tot ajudant l’alumnat a interpretar els fenòmens i que partint de respectar i estimar la natura puguin actuar aproximant-se al model de sostenibilitat Han de mostrar models diferents de gestió d’aula on el treball entre iguals i amb l’ajut del professorat es reguli l’aprenentatge. Han de mostrar la importància del treball cooperatiu com a eina que afavoreix aquest aprenentatge, el desenvolupament de l’autonomia personal i permeti gestionar amb efectivitat la diversitat a l’aula. Han de promoure també la utilització d’altres llenguatges ( gràfic, plàstic, corporal...) per tal d’afavorir les diferents possibilitats d’expressió i comunicació de nens i nenes de diverses cultures. Han d’exemplificar la utilització dels materials de la dotació de l’aula de ciències, mostrant utilitats diverses, contextualitzant el seu ús en activitats significatives per a l’alumnat i fugint del fer per fer. En aquestes activitats s’ha de mostrar la utilitat tant del material TIC de l’aula com del tradicional material de laboratori o els materials procedents de l’entorn quotidià de l’alumnat Han de poder integrar les diferents orientacions sobre coeducació ja elaborades que permetin trencar els estereotips de gènere per afavorir l’aproximació dels nens i també de les nenes a l’entorn tecnològic i científic. Han d’incloure activitats d’avaluació i regulació dintre del procés d’aprenentatge, utilitzant diferents instruments des de l’inici de l’activitat i fins arribar a l’avaluació final Han de ser prou flexibles per a ser utilitzats en aules i ambients diversos.

Aquests són els objectius que han estat la guia que ha orientat les nostres lectures i que hem procurat de concretar en les propostes didàctiques que presentem i en altres materials auxiliars, com son la guia per a l’elaboració d’unitats didàctiques


9

2. Treball dut a terme Organització de la feina i treball del grup El fet que les quatre components del grup feia tres cursos que formàvem part de l’equip de formadores i formadors d’infantil i primària del CESIRE CDEC representava un avantatge per tal que ja compartíem una visió sobre el treball competencial a l’aula referit a l’àrea de ciències. El treballar en grup representava per a nosaltres l’oportunitat de portar a terme una proposta en la qual tinguessin cabuda l’etapa d’EI i tots els cicles de l’etapa de primària, cosa que no hauria estat fàcil d’aconseguir si haguéssim realitzat un treball individual. Comptàvem amb l’experiència personal en els diferents cicles o etapes per tal d’enriquir el treball conjunt que ens proposàvem realitzar. Vam decidir de reservar-nos el dimarts i el dijous per realitzar el treball relacionat amb la llicència i no assistir per tant a les nostres escoles, tot i que s’han donat algunes variacions així ho hem fet. Vam establir el calendari de trobades amb una periodicitat quinzenal, alternant les de les quatre persones que formàvem l’equip i les trobades conjuntes amb la tutora, per tant, les trobades amb la persona que ens ha tutoritzat s’han realitzat amb una freqüència mensual. Durant la resta de temps hem mantingut una contínua comunicació a través de la xarxa; el correu electrònic ens ha estat molt útil per mantenir un contacte continuat Respecte a la planificació, ens remetem a allò manifestat al projecte per a la planificació de la feina dels diferents trimestres. Revisió de les activitats programades en el project e Què havíem planificat: calendari inclòs al projecte Calendari primer trimestre Lectura de bibliografia general Anàlisi de materials educatius diversos Treball del grup per tal d’establir quina ha de ser l’estructura comuna dels materials educatius a elaborar així com els criteris d’avaluació Treball individual de disseny dels materials d’un dels models Treball del grup per contrastar els materials elaborats Treball a les escoles per provar alguns materials per tal de validar-los Sessions de treball amb la persona que supervisa la llicència Triangulació dels materials amb l’equip de formadors i formadores del CDEC Segon trimestre Treball individual de disseny dels materials del segon model i de la relació entre altres Treball del grup per tal d’establir els criteris d’avaluació Treball del grup per contrastar els materials elaborats Treball a les escoles per provar alguns materials per tal de validar-los Sessions de treball amb la persona que supervisa la llicència Triangulació dels materials amb l’equip de formadors i formadores del CDEC Tercer trimestre i fins la fi del període Valoració del conjunt del material elaborat i del recollit a les escoles Treball individual per organitzar tot el material recollit. Treball en grup per decidir el format i suport mes adequat del material Redacció provisional de la proposta


10

Sessió de treball amb la persona que supervisa la llicència Triangulació amb l’equip de formadors i formadores per contrastar a partir d’instruments dissenyats Redacció definitiva de la memòria de la llicència Difusió dels materials elaborats Com que algunes d’aquestes activitats ja queden explicades en el transcurs de la memòria, ens centrarem doncs en la resta, tampoc tindrem en compte la divisió trimestral donat que algunes de les activitats s’han repetit de manera semblant mentre que d’altres s’han realitzat de manera més intensiva en un moment determinat del curs i després s’han anat revisant. Buscant l’estructura adient: Lectura de bibliografia general Anàlisi de materials educatius diversos Treball del grup per tal d’establir quina ha de ser l’estructura comuna dels materials educatius a elaborar així com els criteris d’avaluació Sessions de treball amb la persona que supervisa la llicència

Aquestes quatre activitats ens van ocupar una gran part del primer trimestre i son les que van establir la base del treball individual posterior. El primer aspecte en el qual ens vam centrar va ser la lectura i l’anàlisi de materials Vam consensuar les lectures i els materials que volíem analitzar. Respecte les lectures ens vam centrar, en un primer moment en aprofundir en:

• el currículum de Catalunya • el model competencial • la competència científica • les competències bàsiques

Després vam concretar les característiques específiques del nostre projecte i en vam buscar d’altres amb objectius similars . Aquestes quatre activitats comentades més amunt van ser les que realitzades de forma simultània ens van ajudar a anar configurant, la que volíem que fos, l’estructura dels materials. Per analitzar els materials havíem de saber en quins aspectes ens volíem fixar (els objectius), quines aportacions consideràvem útils per al nostre disseny per tant la configuració dels futurs materials didàctics i l’anàlisi d’altres materials existents van ser dues tasques que necessàriament havíem de realitzar de manera simultània, així doncs, el fet de centrar-nos en una ens remetia immediatament a l’altra. Anàvem configurant alhora, d’aquesta manera, els criteris d’avaluació dels nostres materials Materials analitzats

• Algunes llicències d’estudi de cursos anteriors:

1) Del curs 1989-90, la Sra. Rosa M. Tarín “Unitats didàctiques fonamentades en el model d’evolució conceptual, dins el Projecte Ciència 6-12”. 2) Del curs 2000-01, la Sra. Montserrat Pedreira “El Clik i el pensament científic. Projecte per a l'elaboració de propostes de desenvolupament del pensament científic a l'educació infantil i cicle inicial a partir de l'espai "El Clik dels nens" del Museu de la Ciència


11

3) Del curs 2001-02, el Sr. Joan Aliberas “Cap a una fonamentació de l’activitat científica escolar en l’ensenyament obligatori: model teòric i primers resultats a l’aula”. 4) Del curs 2005-06 la Sr. Montserrat Roca, “Aprendre i ensenyar a formular bones preguntes”, 5) Del curs, 2006-07 la Sra. Núria Coma ”Recursos d’Internet per a les ciències naturals a primària”. 6) Del curs 2007-08 el Sr. Àngel Pozas “Una proposta de metodologia científica a les aules de ciències de cicle superior de primària: investigar per reflexionar

• Irrsae Piemont, Traducció Jordi Lara (1994) “Coneixement del Medi Natural” (hi

ha dos volums Actualització científica i Propostes didàctiques) Barcelona, Editorial Eumo

• Franquesa, Teresa i altres (1998) “Hàbitat”. Barcelona. Institut d'Educació. Ajuntament de Barcelona.

• La col·lecció “Amb les mans a la ciència “ de la Editorial Vicens Vives que consten de llibres i caixes amb el material necessari, els temes analitzats han sigut: Meteorologia, Reciclem els residus, L’aigua, Com funciona el cos humà, Les plantes creixen.

A partir de les valoracions dels anàlisis d’aquestes publicacions vam pensar que en els nostres materials: Hi haurien activitats d’autoavaluació per part dels/les alumnes. Remarcaríem les activitats d’autoregulació. Donaríem importància al fet de comparar els coneixements del alumnat al principi i al final de la UD. Inclouríem el treball en grups cooperatius. Faríem els materials oberts i que incloguessin les orientacions didàctiques.

• També ens van ser mol útils els materials presents a la web del CESIRE CREAMAT i els indicadors competencials que, en aquells moments estava elaborant el CESIRE CDEC i als qual vam tenir accés molt ràpidament

Arribant a acords Durant les nostres sessions de treball en grup vam arribar a concretar diversos aspectes: La nostra proposta didàctica havia d’incloure en un mateix document les orientacions didàctiques, els motius d’aquestes orientacions (capacitació del docent i recursos per a la modificació) i al mateix temps havia de ser àgil i fàcil de consultar. Les unitats didàctiques havien d’estar estructurades tenint en compte l’ordre de la seqüència didàctica, que consta de quatre fases: exploració de les idees prèvies, introducció de nous continguts, estructuració de coneixements i aplicació de coneixement També hauria d’incloure els fulls de treball dels alumnes que evidentment havien de ser modificables pels docents que apliquessin la unitat didàctica. La primera UD. de tot el grup seria sobre el model d'ésser viu, centrant-nos en el cos humà i la salut. Per a la segona UD vam pensar de treballar el model de matèria, excepte en la unitat “L’evolució biològica” en la qual es continuaria treballant el model d’ésser viu.


12

Treball en grup per decidir el format i suport mes adequat del material L’aportació d’un model amb format web que ens va proporcionar el Departament d’Educació i que procedeix del CESIRE CIREL ha estat el tipus de suport que vam considerar ideal per a donar a conèixer el nostre treball. Les Unitats didàctiques dels diferents cicles, s’exposaran en el mateix arxiu en format web i es podrà accedir indistintament a l’activitat que es vulgui. També des de aquest mateix arxiu en format web es podrà accedir als fulls dels i de les alumnes, de cada activitat, que estan en format word. Treball individual de disseny dels materials En aquesta etapa vam alternar les sessions de treball individual d’elaboració del material per a diversos nivells educatius amb les de discussió i posada en comú amb les companyes del grup. Van continuar també les trobades amb la tutora que supervisa el treball per tal de continuar regulant el treball, tant l’individual com el del grup Veiem molt important en aquesta etapa on predominava el treball individual, el fet de poder disposar del local del CDEC per al treball comú donat que, d’aquesta manera, podíem realitzar consultes puntuals que han permès agilitzar el treball de cada un dels membres del grup Experimentació de les UD en les diferents escoles. Durant el segon i el tercer trimestre vam provar la majoria de les activitats dissenyades a les nostres escoles i vam anar modificant-les a mesura que valoràvem els resultats Visita de la Tutora a les diferents escoles per fer un seguiment de l’aplicació de les UD. Aportació de les activitats als companys i companys del grup de formadors i formadores del CESIRE CDEC . Una vegada redactades les activitats de manera provisional en presentàrem algunes al grup de formadors i formadores amb l’objectiu de recollir els seus suggeriments de manera que poguéssim modificar-les abans de la redacció definitiva. Abans de la redacció definitiva del materials van destinar les trobades amb la persona que ens supervisa la llicència a continuar el treball de regulació iniciat per incloure les possibles modificacions en el redactat final


13

3. El model didàctic competencial: elaboració d’un mapa d’idees Per tal d’elaborar uns criteris per a la creació de les unitats didàctiques vam haver d’aprofundir en el model didàctic competencial Fruit de tot el treball anterior i del contrast, en primer terme, amb els indicadors elaborats pel CESIRE/CDEC, però també amb els del CESIRE/CREAMAT i de les indicacions per a l’elaboració d’unitats didàctiques del Desplegament del Currículum a l’Educació Primària, va ser l’elaboració d’un mapa d’idees que conté orientacions per a l’elaboració d’unitats didàctiques. Tot i que el fet d’elaborar UD és el primer objectiu el mapa d’idees es pot utilitzar per revisar altres unitats o per analitzar i revisar llibres de text. Pot ser doncs un instrument útil per a l’avaluació i la reelaboració. Donat que una de les característiques de les UD que ens proposàvem d’elaborar era que capacitessin el/la mestre/a per tal d’elaborar les seves unitats, vam decidir incloure el mapa d’idees en els materials destinats a ser utilitzats per l’ensenyant i que formen part de l’annex web d’aquest document El mapa, que reproduïm aquí,va relacionat en el material web, de manera interactiva, amb breus explicacions de cada una de les idees incloses.

Orientacions per a l’elaboració d’unitats didàctiques competencials

En aquest esquema podem veure dos àmbits: un referits a aspectes didàctics/metodològics i l’altre referit al tema o projecte que es tria per treballar Aspectes relacionats amb el tema o projecte Els temes que treballem a l’aula han de tenir unes característiques determinades:

Han d’estar relacionats amb el currículum . Els continguts del currículum son amplis, generals; els hem de concretar i desenvolupar per tal d’arribar a uns continguts desglossats que ens permetin relacionar-los més directament amb les activitats que programarem.

El tema ha de ser significatiu per l’alumnat, l’ha de poder relacionar amb aspectes propers i coneguts


14

Ha de ser un tema rellevant des del punt de vista de la ciència, ha de ser un tema útil per a l’estudi d’altres fenòmens

Ha de ser rellevant des del punt de vista social, s’han de poder relacionar amb aspectes socials importants: medi ambient, salut, . ..

Ha de possibilitar accions que relacionin els diferents coneixements (conceptes, procediments i valors)

S’haurien de relacionar disciplines, els fenòmens de la realitat es poden estudiar des de diferents punts de vista, la realitat natural està immersa en una societat, que té unes característiques determinades; hi trobem elements mesurables i utilitzem procediments i eines que procedeixen del camp de la matemàtica, podem representar gràficament, expliquem, justifiquem, llegim, ... podem trobar relacions amb la majoria de disciplines. Tot i que en el camp de les ciències naturals es treballa dins un model científic determinat, no s’han d’oblidar les aportacions dels altres camps del saber. Aspectes relacionats amb la metodologia Les activitats competencials sovint són activitats obertes. Tot i que l’ensenyant ha de tenir clars els objectius que han de guiar l’activitat a l’aula, ha de tenir en compte que la interacció que es dona a l’aula orienta l’activitat didàctica fent que s’aprofundeixi més en un aspecte, se’n desestimin d’altres i s’obrin nous camins. En relació a la metodologia que se segueix a l’aula les activitats competencials comporten unes característiques determinades: Partir de les idees prèvies de l’alumnat per tal de fer-les evolucionar . S’han de pensar activitats encaminades a fer evidents les idees inicials dels alumnes de manera que siguin punt de partida per la resta del treball que es realitzi. S’han de contrastar les idees inicials amb els nous aprenentatges Fomentar l’experimentació com a activitat destinada a adquirir coneixement i no com a exemple o demostració d’allò que s’ha après Buscar explicacions als fenòmens, ajudar l’alumnat a construir els models explicatius més importants des del punt de vista de la ciència escolar (model d’ésser viu, model de matèria, sistemes físics, model químic i model sol/terra) i pensar en relacionar els diferents models en cada un dels temes que es treballen sempre que això sigui possible. Incloure el fer, el pensar i el comunicar de manera interrelacionada , tot i que en alguns moments l’activitat es pot centrar més en un d’aquests aspectes, tenir en compte que, de manera indestriable fem, pensem i comuniquem. La comunicació no s’ha de limitar al llenguatge oral i a l’escrit, s’han d’utilitzar diferents llenguatges : dibuixar, representar amb el cos, fer maquetes, ... Les activitats han de contemplar el treball fora de l’aula , veure el medi pròxim com una part de l’aula que obrirà els alumnes a noves experiències i els donarà l’oportunitat de plantejar noves preguntes. A més a més de les visites i excursions relacionades amb el tema que es treballa podem sortir al pati, al carrer, al parc més proper, a l’hort ... a realitzar la classe sempre que es pugui Fer preguntes productives . El llenguatge media en la construcció de nous coneixements: la conversa, la comunicació entre iguals, ajuden a contrastar, a entendre, a construir noves idees. Les preguntes del mestre han de ser productives (preguntes que ajudin l’alumne a reflexionar sobre els fenòmens, a plantejar altres preguntes, a portar a terme experiències) i no reproductives (preguntes que es poden contestar repetint el que es diu al llibre de text o enumerant els elements que formen part d’una imatge) Considerem l’avaluació un dels aspectes cabdals dins del procés d’aprenentatge


15

L’avaluació ha d’estar immersa dins el procés d’aprenentatge i ha d’estar present des del primers moments en que s’inicia una nova UD. L’alumnat ha de saber des de l’inici què aprendrà, ha de conèixer des del començament de la UD els objectius que es treballaran així com saber què i com s’avaluarà. La comunicació i la contínua interacció entre l’alumnat i entre l’alumnat i el professorat ha de regular l’aprenentatge de manera que entre tots es vagi construint coneixement. La interacció entre iguals requereix una gestió d’aula que afavoreixi el contrast, la comunicació, la regulació dels aprenentatges, agrupant els infants de formes diverses de manera que es fomenti la cooperació i la participació. L’alumnat ha d’aprendre a treballar de manera cooperativa, per tant aquest és un aspecte que el professorat ha d’ensenyar i també avaluar. Un clima de cooperació a l’aula afavoreix l’expressió i la participació de tothom, estimula l’ajuda entre els nens i les nenes, augmenta l’autoestima de l’alumnat, de manera que els infants amb més dificultats poden mostrar més predisposició a aprendre. Aquesta gestió de l’aula afavoreix l’atenció a la diversitat. S’ha de pensar en utilitzar diferents instruments d’avaluació, no utilitzar sempre les proves orals o escrites com a instrument d’avaluació final. Les proves sovint avaluen tan sols els continguts de fets i conceptes, hem d’utilitzar doncs altres instruments per avaluar els continguts procedimentals i els de valors. A l’esquema anterior hi ha una relació d’instruments d’ús habitual a les aules, que poden ser útils per a avaluar l’alumnat i als qual podem afegir-ne d’altres com: diaris, qüestionaris KPSI i fulls d’observació, entre altres.


16

4. Models explicatius d’una ciència escolar i model s explicatius científics en els quals ens basem. Per què treballar per models?

Perquè el món científic genera els seus models per poder explicar els fets i fenòmens i aquesta ha de ser justament la nostra fita: ajudar als nens i a les nenes a entendre el nostre entorn, comprendre els fenòmens que hi succeeixen per tal de poder prendre decisions. Tal com diu Neus Sanmartí, massa sovint... “...hi ha persones que creuen que en aquestes edats els/les alumnes no poden aprendre a pensar amb les eines teòriques que la ciència ha inventat, i que l’ensenyament s’ha de reduir a desenvolupar interès per la ciència i a l’adquisició de vocabulari científic. L’aprenentatge teòric es relega per a la secundària, amb la qual cosa el salt entre cicles educatius és total i hem perdut uns anys molt importants en el desenvolupament d’estratègies per fer, per pensar i per parlar científicament, totes elles de manera interrelacionada. Per contra, la recerca didàctica demostra que els nens i les nenes modelitzen des de les primeres edats, és a dir, construeixen entramats d’idees que els serveixen per interpretar fets i fer prediccions, idees que evolucionen a mesura que fets nous les posen en qüestió. Aquests models poden ser molt alternatius als de la ciència actual o poden tenir certes “ressonàncies” amb els generats a través del temps”. (Neus Sanmartí curs per a l’actualització de l’ensenyament-aprenentatge de les ciències naturals)

D’altra banda és important ressaltar que en els currículums actuals, tant en el d’infantil com en el de primària, es té en compte el treball per models:

� L’àrea de descoberta de l’entorn ha d’ajudar els infants a elaborar explicacions sobre els objectes i les situacions que els interessen i preocupen en cada moment i procurar, alhora, que es formin una idea d’ells mateixos com a persones amb capacitat d’aprendre i amb recursos per emprendre reptes. Així mateix, la matemàtica esdevé una eina per conèixer l’entorn: quantificant, mesurant, localitzant; permet que se superi el simple coneixement físic i avanci fins a predir, comprovar, generalitzar, fer models , que és una manera d’abstreure (currículum del segon cicle d’educació infantil).

� Assolir la competència de conviure i habitar el món implica (entre altres coses) Explicar els fenòmens amb ajuda de models, verificar la coherència entre les observacions i l’explicació donada, i expressar-la utilitzant diversos canals comunicatius (currículum educació primària).

Què entenem per model i com evolucionen? Entenem com a model “una representació simplificada d’un fenomen que concentra l’atenció en aspectes específics. El model es fa servir per construir explicacions com a resposta a una pregunta” (Gilbert, 2000)


17

Partim doncs, del pensament que l’alumnat a partir de les seves pròpies idees modelitza, que aquestes idees alhora van evolucionant amb noves preguntes, amb noves experimentacions, és a dir els seus models personals també evolucionen. És a partir d’aquestes idees que nosaltres hem bastit les nostres activitats. Hem desenvolupant activitats on l’alumnat pugui construir els seus aprenentatges a partir de conversar, fer-se preguntes, experimentar, observar,... Que sigui un camí que ens acosta a aquells models que la ciència ha elaborat. Es per això que en les nostres UD comencen per una pregunta i aquesta orienta la nostra tasca de descoberta i aprenentatge. Quan diem ens basem en models, volem dir que dirigeix l’activitat i estableix un lligam i una coherència que ha de permetre als infants anar avançant en la construcció del model donat . Els aprenentatges es donen de manera progressiva, és a dir la construcció d’un model determinat s’anirà elaborant al llarg de tota l’escolaritat i pot continuar després sempre que se’n tingui interès. Per tant és important que el professorat d’una escola comparteixi la visió de models per tal d’anar-los treballant d’una manera continuada. En aquest camí d’aprenentatge que segueix l’alumnat de vegades considerem errors situacions que no son altra cosa que passos, fites en el procés de construcció de nous aprenentatges. És molt important en la nostra tasca com a educadors i educadores ajudar a aconseguir que per mitjà de diverses interaccions i contrastos avancem en nous aprenentatges; sense dogmatismes, amb la força del coneixement fruit del nostre treball, de les nostres investigacions, de les nostres converses i reflexions, del nostre treball compartit. És en aquest camí d’evolució de les idees de l’alumnat que plantegem el nostre treball. Quins Models treballar? Tal com recomana Neus Sanmartí*, podríem distingir grans blocs de models que poden contenir-ne d’altres més específics. Aquests grans bloc es poden identificar com a : Model Ésser viu, Model Matèria, Model Planeta Terra i de l’Univers, i Model per explicar sistemes físics. Les nostres propostes d’activitats és centren només en el Model Ésser Viu i en el Model Matèria.

M3

PENSAMENT

MODELS EXPLICATIUS CIENTÍFICS

M2

Processos de modelització

EMOCIONSEXPERIÈNCIES

M1MODELS EXPLICATIUS

PERSONALS

LLENGUATGES

CULTURA

Font: Grup Complex UAB


18

Hem elaborat les nostres propostes tenint en compte aquests dos models. A més la nostra experiència ens ha fet veure que sovint cal fer un treball de relació entre models, és per això que és també un objectiu present en les nostres unitats. Treballar els éssers vius és un contingut present en els currículums de les dues etapes i el Model d’Ésser Viu és l’horitzó cap on treballem .A mesura que amb els infants anem progressant en el coneixement entren en joc tots els aspectes que els caracteritzen , és el quadre que podem veure a continuació:

InteraccióDins /fora

RegulacióOrdre/deosdre

DinamismeEstabilitat/canvi

Cèl·lulesTeixitsOrgansSistemaAparellIndividu

Rosa Mª Pujol UAB

L’ésser viu, que ho és en tant que acompleix unes funcions (nutrició, relació reproducció).Les nostres activitats justament es desenvolupen a partir d’aprofundir en el coneixement d’aquestes funcions i les interaccions que entre elles es produeixen. Funcions que per acomplir-les necessiten d’un medi extern amb el que es relacionen amb un intercanvi, de matèria i d’energia. També l’estructura del model de l’ésser viu en les diferents escales serà tractada en les nostres activitats. A més en la UD “ El canvi dels éssers vius al llarg del temps” entren en joc d’una forma més conscient elements com la biodiversitat, el temps (abans-després) i d’aquesta manera es va aprofundint el model d’ésser viu des de la perspectiva de l’evolució. El model matèria està relacionat amb tots els temes on es treballen materials. La nostra segona UD es basa en aquest model, exceptuant la que es refereix a l’evolució biològica.


19

Sistema material

Model matèria

FORACondicions

P, T…

DINS

TEMPSESCALA

Supra/macro/micro

Estructura Canvis

Interaccions

Neus Sanmartí UAB

Matèria Energia

- Un model de matèria, per explicar les propietats de diferents materials d’ús quotidià, les diferències entre ells segons siguin homogenis o heterogenis, els canvis al mesclar-los amb aigua o a l’escalfar-los, els cicles (d’on venen i on van a parar). Els nens i les nenes poden imaginar que qualsevol material està format per moltes “parts” o partícules, que aquestes són molt petites (no es poden veure ni amb un microscopi), que la unió entre elles pot ser més o menys forta, que si el material és heterogeni vol dir que les partícules són diferents, que poden estar ordenades o desordenades, que en els canvis físics es conserven, que en augmentar la temperatura augmenta la velocitat amb què es mouen.

Fragments de la ponència de Neus Sanmartí (2.005) Aprendre Ciències: Connectar l’experiència, el pensament i la Parla a través de modelsCurs per a l’actualització de l’ensenyament /aprenentatge de les ciències naturals, materials de formació, Generalitat de Catalunya, Departament d’educació, pp49-69. 5. Resultats obtinguts Treball individual de disseny dels materials El treball individual realitzat el podem concretar en tres vessants:

• elaboració de les unitats • experimentació a les aules • avaluació de les activitats

Elaboració de les UD Les dues Unitats didàctiques estan centrades en dos models diferents: ésser viu i matèria, per tan les concretarem cada una de forma separada. Però alhora podrem comprovar que tenen molts aspectes coincidents, especialment en la manera que d’elaborar-les, per la qual cosa anirem fent referència a aquests aspectes .


20

Els continguts La primera feina que ens vam proposar a partir dels continguts del currículum va ser elaborar un esquema per tal de tenir-ne una visió de conjunt i alhora veure el lligam entre l’educació infantil i l’etapa de primària. Aquest esquema ens havia de servir per veure les relacions entre els diferents continguts de l’etapa així com les possibilitats de relació amb els continguts d’altres àrees. En el cas d’educació infantil això és molt evident i/o necessari, ja que el currículum mateix ens proposa per exemple el treball sobre les característiques del so dins de l’àrea de comunicació i llenguatges, o aspectes del coneixement del propi cos abordats des de l’àrea de coneixement d’un mateix i dels altres. És per tan, molt convenient tenir aquesta visió interdisciplinar i treballar des de les diferents visions que podem obtenir sobre un mateix tema. Tanmateix també he volgut reflectir dos dels models que no treballem explícitament en les nostres UD: model sol/ terra i model sistemes físics i que, com ja he dit, el currículum d’EI en contempla alguns aspectes des d’altres àrees. Però justament el tenir-los en compte i treballar-los amb els infants des de la perspectiva de la ciència és també necessari en moltes ocasions. Contemplar-los des d’aquesta òptica ens permet establir un millor lligam amb l’etapa de primària que si que hi figuren de forma explicita en el seu currículum. Així doncs,en l’esquema següent, podem veure recollits els continguts d’educació infantil i com coincideixen amb els dels models teòrics, en el nostre cas concret: Ésser viu i matèria, que són els que el currículum d’EI precisa més. Cal entendre que aquests models estan relacionats entre sí, i en el nostre treball hem volgut tenir-ho en compte, especialment els dos models que hem desenvolupat en les nostres UD. També aspectes tan importants com els canvis o la noció de cicle que tenen una incidència cabdal tan en el model d’ésser viu com en el de matèria.

MODELÉSSER VIU

MODELMATÈRIA

MODELSISTEMA

SOL/TERRA

MODELSISTEMES

FÍSICS

animals,ésser humàplantes i les funcions vitals: relació, nutrició i reproducció

Materials i les seves

propietats

NOCIÓ DE CICLE CANVIS

sol, pluja,vent, núvols,

dia/nit,...

SoLlum,...

IDENTIFICACIÓOBSERVACIÓ

INTERPRETACIÓ,…

IDENTIFICACIÓOBSERVACIÓINTERPRETACIÓ,…

CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM EDUCACIÓ INFANTIL


INTERPRETACIÓ,…


INTERPRETACIÓ,…


21

Unitat 1: Com és que em cauen les dents? La funció de nutrició en els éssers vius Justificació El primer tema que he triat per a l’alumnat d’educació infantil ha estat la funció de nutrició en els éssers vius i més concretament en el nostre cos, ja que vam decidir que les nostres activitats en els diferents cicles les centraríem en els éssers humans. Si bé a educació infantil es treballa sovint sobre el cos humà, pot ser no és tan fàcil fer-ho des de la perspectiva del model d’esser viu, de com la morfologia i l’estructura del nostre cos és d’una determinada manera per tal d’acomplir les nostres funcions com a éssers vius de la forma més eficaç. El fet de realitzar-ho a partir del propi cos facilita als infants a sentir-se identificats i tenir una major implicació, i encara més amb el fet d’iniciar la nostra activitat a partir d’una situació tan vivènciada per ells i elles com és la caiguda de les dents. En aquest treball no tan sols hem anat fent camí cap al coneixement de la funció de nutrició, si no que de una forma expressa l’hem mirat de relacionar amb les altres funcions de l’ésser viu, reproducció i relació, encara que sigui amb petites incursions. D’aquesta manera mirem de començar a entendre l’ésser viu com un tot complex, en el qual les diferents parts i funcions estan interelacionades. Tot sovint a educació infantil, pel sol fet de ser “petits” creiem que del que es tracte és de simplificar tot allò que fem o volem treballar. En aquest procés de simplificació ens perdem tota la riquesa de matisos, canvis, relacions, interaccions, etc. que tenen lloc en el cos humà, i en els éssers vius en general. De fet aquest també ha estat un dels objectius; que allò que estem aprenent en referència al cos humà ens ajuda a conèixer altres éssers vius, en definitiva a modelitzar. Si bé cal focalitzar una línia de treball i prioritzar allò que volem aprendre en aquell moment, no podem deixar que això ens impedeixi comprendre l’ésser viu des de la perspectiva de la complexitat també a l’educació infantil.

Les capacitats Un altre pas necessari en la elaboració de les Unitats Didàctiques era veure quines capacitats tenien relació amb el tema triat i quins eren el objectius que ajudarien als nostres alumnes a aconseguir-les.

En el quadre 1 podem veure el resultat d’aquest treball. Per una banda a la primera columna hi ha les capacitats relacionades amb la UD que volíem treballar i a la segona columna com les vam desenvolupar i concretar per tal d’apropar-nos als objectius d’aprenentatge.


22

CAPACITATS CONCRECIÓ DINS DE LA UD Aprendre a ser i actuar cada vegada d’una manera més autònoma:

3.- Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

Necessitat de tenir cura del propi cos, especialment de les nostres dents. Treball autònom de neteja, ordre, organització del treball,...

Aprendre a pensar i a comunicar: 4.- Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se ens les habilitats matemàtiques bàsiques.

Comprendre les preguntes que ens fem Plantejar-se noves preguntes sobre el tema Treure conclusions a partir de les nostres observacions i/o experimentacions Elaborar una gràfica amb els resultats de la nostra enquesta i fer la lectura dels resultats

5.- Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

Expressar-nos de forma entenedora dintre del tema Comunicar els nostres descobriments i aprenentatges de forma oral en les nostres converses i en el nostre diari Comunicar els nostres descobriments i aprenentatges de forma escrita en el nostre diari (la mestra amb aportacions puntuals de l’alumnat) Comprendre les informacions que ens arriben dels nostres companys i progresar en la comprensió oral de diferents textos (internet, llibres) Elaborar una maqueta de la nostra boca Dibuixar les nostres dents

QUADRE 1:ÉSSERS VIUS Com és que em cauen les dents?, funció de nutrici ó;


23

Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa: 6.- Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

Observar les nostres dents Observar la nostra boca Experimentar com és el procés de masticació Realització d’un mural amb el pas del temps i els canvis de dentició

Aprendre a conviure i habitar el món: 8.- Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacifica dels conflictes.

Treballar en parella (o grup de 3) respectant l’opinió dels companys i companyes i organitzant-se conjuntament la feina de forma compartida i respectuosa.


24

Relacionem continguts, concepte- procediments cogni tius i activitats Vam relacionar després els continguts amb els conceptes i procediments cognitius i les activitats d’aula

En el quadre següent, extret de Krajcik (2008) vam relacionar els continguts del currículum amb les capacitats i amb les activitats d’aula.

A la primera columna hi ha els continguts del currículum.

A la segona columna vam aprofundir en cada un dels continguts dels currículum.

A la tercera columna i sota el nom d’objectius i procediments cognitius hi trobem els aspectes didàctics, metodològics i/o relacionats amb la organització d’aula que es desprenen de la concreció de les capacitats recollides en el quadre anterior.

I finalment a la quarta columna hi ha les activitats a realitzar en la UD.

Aquest quadre enllaça els continguts preceptius del currículum amb els objectius d’aprenentatge i amb les activitats que es portaran a terme a l’aula. En aquest moment ja disposàvem del mapa d’idees com a punt de partida per a l’elaboració de les nostres UD i aquest era una guia a l’hora d’anar concretant i decidint que ens calia tenir en compte.


25

EDUCACIÓ INFANTIL ÉSSERS VIUS: COM ÉS QUE EM CAUEN LES DENTS?FUNCIÓ DE NUTRICIÓ

CONTINGUTS DEL CURRICULUM

CONTINGUT DESENVOLUPAT

OBJECTIUS I PROCEDIMENTS

COGNITIUS

ACTIVITAT D’APRENENTATGE

Exploració i reconeixement de les característiques bàsiques del nostre cos: parts, canvis físics, creixement, necessitats bàsiques. Reconeixement dels canvis que es produeixen en animals i plantes en el decurs del seu desenvolupament, interpretant les primeres nocions d’ésser viu. Elaboració i interpretació de representacions gràfiques senzilles sobre dades de la vida quotidiana.

Els éssers vius sofreixen canvis en el seu desenvolupament i creixement, també el nostre cos. Canvis que esdevenen per fer front de forma adequada a les diferents funcions que realitzen els éssers vius i amb adaptació al seu medi. L’aparició de les dents ens proporciona la possibilitat de tenir una alimentació més completa i variada. El nostre cos necessita diferents tipus de nutrients.

Recollida d’idees prèvies dels alumnes, iniciar un procés de discussió per iniciar canvis: què sabem segur, què desestimem,què podem investigar més endavant. (A partir d’aquests interrogants dissenyarem allò que volem aprendre les dents i la seva funció) (Demanar les mares i pares informació). Realització d’una gràfica de l’edat que els va sortir la primera dent.

Conversem: Com és que necessitem les dents? Com és què naixem sense? Com és què ens cauen? ... Les dents noves són iguals que les antigues? En què s’assemblen amb què es diferencien? Fer un recull de quan els va sortir la primera dent. Què menjaven abans que els sortissin les dents i que van començar a menjar quan ja tenien algunes dents.


26

Observació i reconeixement de semblances i diferencies en organismes, objectes i materials: color, grandària, mida, plasticitat, utilitat, sensacions i altres propietats. Identificació d’alguns canvis en la vida quotidiana i els costums en el pas del temps, i en situacions properes . Consciència del pas del temps, els dies, les setmanes, els mesos i les estacions. Ús del calendari.

Les dents estan dissenyades en funció de la seva utilització concreta: trinxar, esquinçar, esmicolar,... També estan fetes d’un material que permeti aquest us de forma adequada. Al llarg de la nostra vida van esdevenint canvis per fer front d’una manera més adequada a aquestes necessitats. Per tal de poder assimilar bé els aliments aquests han de passar un seguit de processos. El primer comença a la boca amb la masticació per tal de fer petits els aliments i facilitar així el seu pas cap a l’esòfag i posteriorment l’estómac. Hi ha canvis en els nostre cos que esdevenen en dies, d’altres cal setmanes, d’altres, mesos, altres en calen anys.

Experimentació amb diferents estris. Ganivets, culleres, forquilles, mans de morter, ... De diferents materials: plàstic, metall, fusta,... Veure els diferents canvis de les dents amb el pas del temps i com modifica els nostres hàbits alimentaris.

Conversem: Focalitzem en com són i perquè són d’aquesta manera les dents. ( veure llibres, esquemes, vídeos,...) Experiment deixar passar un tros de poma per un tub de plàstic transparent comprovar si llisca fàcilment , si s’encalla,..Proposar alguna actuació per solucionar-ho Experimentem amb diferents estris les diferents propietats de les dents. ( ganivets per tallar, mans de morter per trinxar,....)El mateix amb aigua i sense aigua, per tal de observar les diferencies fent analogia amb l’actuació de la saliva. (tots els animals tenen dents?, son iguals que les nostres?....)

Història de les dents des de que naixem fins que ens fem “grans”. Fent una línia del temps (amb paral·lel l’alimentació)


27

Us de diferents recursos gràfics per recollir i comunicar observacions com el dibuix o la càmera fotogràfica, entre altres.

Elaboració d’una maqueta Discussió de les maquetes: regulació

Per grups realitzen una maqueta de la boca. Durant l’elaboració poden tenir llibres per consultar Treball en gran grup: explicar la maqueta( la mestra pot anotar quines propostes de millora farien) cada grup després decideix quines i com incorporar-les

Autoregulació progressiva d’hàbits d’autonomia i rutines referits a la cura del cos: higiene, descans, alimentació, seguretat. Incorporació progressiva d’hàbits beneficiosos per a la salut com a benestar personal i interpersonal.

Les nostres dents tenen una tasca molt important, dintre de la funció de nutrició

Necessitat de tenir cura del propi cos

Hàbits d’higiene dental


28

Recull i desenvolupament dels criteris d’avaluació i de les activitats que es portaran a terme a l’aula. Els criteris d’avaluació Quins seran els criteris d’avaluació i quines activitats realitzarem per avaluar? Per .decidir i dissenyar les activitats d’avaluació vam realitzar el quadre següent en el qual trobem:

• A la primera columna els criteris d’avaluació del currículum que estan relacionats amb el tema

• A la columna del mig els criteris d’avaluació desenvolupats que son objectius didàctics que avaluarem

• Activitats d’avaluació relacionades amb els criteris i els objectius a la columna de la dreta


29

Criteris del currículum relacionats amb

el tema

Què avaluem Com ho avaluem

Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia cura, a les tasques escolars i en la relació amb els altres.

Tenir capacitat de relacionar la necessitat de tenir cura de les nostres dents amb una bona alimentació i higiene dental.

Anar adquirint autonomia en la realització dels diferents experiments, utilitzant els materials i eines indicats.

Observació i valoració de les converses a partir de la simulació sobre els dentistes. Full d’autoavaluació referit a les tasques de neteja del material utilitzat. Full d’autoavaluació referit a l’ordre i endreça del material i l’aula.

Identificar característiques i regularitats en l’entorn natural, social i cultural, i utilitzar els recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions.

Identificar els diferents tipus d’alimentació humana al llarg de la nostra vida i la relació amb la dentició. Comparar el nostre tipus d’alimentació amb la morfologia de la boca. Comparar la morfologia de diferents menes de mandíbules d’animals amb els diferents tipus d’alimentació (herbívors i carnívors) Morfologia de les dents segons les diferents funcions. Primeres bases de la relació de les dents amb la sang (funció de nutrició) els nervis (funció de relació)

Elaboració d’un mural. Aportacions orals mentre es va elaborant Full d’autoavaluació sobre la dentició i l’alimentació. Full de correspondències:dentadures d’herbívors i carnívors i possibles aliments. Dibuix de com són les dents per dintre

Fer representacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant les mesures adequades i la seva representació gràfica.

Elaborar una gràfica a partir de les dades obtingudes sobre la nostra enquesta de l’edat de inici de la dentició

Recull oral de les aportacions dels alumnes sobre les dades que recollim de la nostra gràfica.


30

Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic, i audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics.

Elaborar una maqueta

Seguiment oral del nostre diari de classe. Creació conjunta d’un llistat d’objectius de la nostra maqueta. Activitat oral de regulació de les nostres maquetes. Valoració oral dels resultats a partir del llistat inicial d’objectius.


31

Unitat 1: com és que em cauen les dents? Funció de nutrició A continuació algunes consideracions prèvies i tot seguit el desenvolupament de l’UD. Una vegada a punt la proposta d’UD, que prèviament havia revisat i valorat amb les meves companyes de grup i la nostra tutora de llicència, la vaig presentar a les tutores de les dues aules on la duria a terme, i a la resta del cicle d’educació infantil de la meva escola. El fet d’estar amb mitja jornada i no ser la tutora dels grups feia que calgués el suport i l’entesa amb les tutores de P-5 per poder dur a terme la pràctica de les ¡’’’’’activitats . Valoro molt positivament el fet d’haver pogut comptar amb col·laboracio’ns puntuals de les tutores, que per exemple, en algunes de las sessions amb gran grup, han pogut recollir les converses. No ser la tutora del grup fa que les activitats perdin, d’alguna manera una mica el context o el seguiment, cosa que és més fàcil quan formes part del grup a jornada completa. De la mateixa manera que el relacionar diferents àrees es pot fer millor quan formes part de la dinàmica del grup tot el dia. Tot i això, durant la realització d’aquesta unitat l’alumnat s’ha mostrat molt motivat i implicat. El partir d’un fet tan proper i que forma part del seu dia a dia de les aules de P-5 , ha permès que se sentissin totalment identificats amb el tema. A més, en una ocasió vam tenir la sort de compartir la caiguda de la dent d’un dels companys de classe. També m’agradaria ressaltar com ha estat de gratificant poder compartir amb l’alumnat la seva descoberta de nous aprenentatges i el seu progrés en la modelització. Més concretament en una de les activitats d’avaluació: la destinada a copsar el seu grau de coneixement en relació a l’alimentació i el tipus de dentadura. En aquesta activitat hi havia un full on estava previst que els infants relacionessin cada tipus d’alimentació amb el tipus de dentadura en concret d’alguns animals coneguts (prèviament ja havíem realitzat algunes activitats en aquest sentit). Però per tal de captar la seva capacitat de fer inferències a partir dels coneixements adquirits vaig afegir alguns animals que no tenien dents, en concret aus. Per tant, en el full apareixien també animals amb becs diferents.( Veure annex 1 full nº 2). Va ser molt recompensador comprovar com els infants a partir dels seus coneixements adquirits sobre la dentició i l’alimentació van deduir com calia relacionar becs i alimentació. D’entrada van percebre els elements que distorsionaven, mostrant sorpresa i expressant que aquelles aus no pertanyien al grup d’animals amb dents. I a més podien argumentar per què l’àguila amb el seu tipus de bec es menjaria la carn del conill, i en canvi el canari no menjaria carn. S’evidenciava doncs, que el treball fet sobre la forma de les dents i la seva funció s’havia incorporat, i que en definitiva havien fet un gran en el camí de la modelització.


32

Unitat 1:Com és que em cauen les dents? funció de nutrició;

Aquesta unitat didàctica ha estat pensada per a educació infantil .

El model teòric que volem ajudar a construir és el model d’ésser viu tot i que en alguns moments es fan referències al model matèria

Volem que sigui una UD que el professorat pugui adaptar de manera flexible perquè considerem que la participació activa de l’alumnat i l’expressió contínua de les seves idees i interessos sobre el tema ha d’orientar el desenvolupament de les activitats. Només així implicarem als infants en el seu propi aprenentatge, portant a terme una contínua interacció i regulació que ajudi tothom, sigui quin sigui el seu punt de partida, a construir coneixement.

La unitat didàctica conté: -els referents curriculars que hem tingut en compte a l’hora d’elaborar-la -les orientacions didàctiques que considerem imprescindibles per tal de portar a terme un treball que ajudi a desenvolupar les diferents capacitats. -exemples de les activitats realitzades per els/ les alumnes -referències a fulls destinats a l’alumnat en format word que es poden trobar a l’enllaç “fulls per a l’alumnat” -referències de la bibliografia utilitzada en el desenvolupament de la unitat didàctica Tot i que aquesta unitat ha estat experimentada amb nens i nenes de P-5 , considerem que és adaptable a altres nivells propers donat que és una unitat de programació oberta i que en cap moment hem considerat que s’hagin de portar a terme totes les activitats ni que s’hagin de seguir amb el mateix ordre en que estan presentades., poden variar sempre que es segueixi el cicle d’aprenentatge (exploració d’idees prèvies, introducció de nous continguts, estructuració de coneixements i activitats d’aplicació)

Les activitats son un exemple del que considerem que ha de ser una activitat que ajuda al desenvolupament de les capacitats des del punt de vista de l‘àrea de descoberta de l’entorn com a àrea que orienta la seqüenciació.

(0) orientacions didàctiques pels/ per les mestres (0) exemples de fulls utilitzats amb l’alumnat i d ’algunes activitats realitzades (..) fulls de treball, en format word, a l’enllaç “ treballs per a l’alumnat” a la pàgina anterior (..) bibliografia utilitzada en l’activitat didàcti ca


33

Capacitat global que es vol ajudar a desenvolupar e n l’alumnat:

Aprendre a pensar, crear, elaborar explicacions, observar i explorar l’entorn immediat.

Model teòric que es vol ajudar a construir: Model ésser viu

Nivell d’aplicació: P-5

Àrea que orienta la seqüenciació :

Descoberta de l’entorn

Altres àrees que es treballen:

Comunicació i llenguatges

Durada:

12 sessions amb una durada d’una hora o una hora i mitja.

Objectius d’aprenentatge

Capacitats

Criteris d’avaluació

Reconèixer de les característiques bàsiques del nostre cos: parts, canvis físics, creixement, necessitats bàsiques. Reconèixer dels canvis que es produeixen en animals i plantes en el decurs del seu desenvolupament, interpretant les primeres nocions d’ésser viu. Elaborar i interpretar representacions gràfiques senzilles sobre dades de la vida quotidiana. Observar i reconèixer semblances i diferencies en organismes, objectes i materials: color, grandària, mida, plasticitat, utilitat, sensacions i altres

- Progressar en el coneixement i domini del seu cos (...)

- Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

- Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i característiques del seu propi cos. Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia cura, a les tasques escolars i en la relació amb els altres. Identificar característiques i regularitats en l’entorn natural. Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant les mesures adequades i la seva representació gràfica. Comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons i verbalitzar-ho. Usar la llengua oral, i les imatges per expressar idees; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa i d’aprenentatge amb l’ús d’un llenguatge no discriminatori , i amb actitud de respecte vers altres cultures i diferents llengües. Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions


34

propietats. Experimentar accions que provoquen canvis en objectes i comparar resultats. Usar instruments d’observació directa i indirecta per a la realització d’exploracions i experiències, tan analògics com digitals: lupes,... Identificar alguns canvis en la vida quotidiana i els costums en el pas del temps, i en situacions properes . Prendre consciència del pas del temps. Usar diferents recursos gràfics per recollir i comunicar observacions com el dibuix o la càmera fotogràfica, entre altres. Autoregulació progressiva d’hàbits d’autonomia i rutines referits a la cura del cos: higiene, descans, alimentació, seguretat. Incorporació progressiva d’hàbits beneficiosos per a la salut com a benestar personal i interpersonal. Incentivar la curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, cercar informació de diferents fonts, compartir-la amb els companys i companyes de classe, i organitzar-la en els diferents models. Verbalitzar processos i resultats, evocant l’experiència realitzada i valorant les aportacions dels altres.

- Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud, de curiositat i respecte (...)

- Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi amb conseqüència.

- Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacifica de conflictes.

- Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

entre el text oral i l’escrit, iniciar.-se en l’ús funcional de la lectura i l’escriptura. Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges: verbal, plàstic, matemàtic i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC). Recollir dades de manera adient i entenedora Comunicar els resultats:

• Oralment • Gràficament • Elaborant maquetes

Demostrar que han assolit els objectius de manera:

- Pertinent

- Completa

- Coherent


35

Continguts Veure els diferents canvis de les dents amb el pas del temps i com modifica els nostres hàbits alimentaris Recollir les idees prèvies dels alumnes, iniciar un procés de discussió: què sabem segur, que desestimem, què volem investigar més endavant. Fer una gràfica de l’edat que els va sortir la primera dent. Ús de la lupa binocular i programa associat.

Experimentació amb diferents estris i materials. Elaboració d’una maqueta Necessitat de tenir cura del nostre cos Discussió i valoració del treball amb parelles Discussió i valoració del treball realitzat amb les maquetes.


36

COM ÉS QUE ENS CAUEN LES DENTS 1 sessió (tota la classe) 1h Exploració d’idees prèvies Com és que em cauen les dents?

El fet de començar amb una pregunta ens por ta a activar tot allò que sabem i intentar conèix er més sobre el que la pregunta ens interpel·la. Ens centra el tema del qual volem treballar. Sovint cal afegir noves preguntes que ens van reconduint, centrant, desenvolupant,...noves preguntes que, tot sovint, sorgeixen dels mateixos alumnes.

conversa: perquè serveixen les dents ? com és que naixem sense dents ? com és que a algú ja li ha caigut alguna i a d’altres encara no?...

Recollim totes les seves aportacions que ens serviran per començar a conèixer més coses del nostre cos, els canvis i l’alimentació. A partir d’aquesta conversa molt segurament haurem constatat una de les coses que ens demanàvem amb una de les preguntes inicials: que naixem sense dents, això ens servirà de punt de partida del nostre treball. Preparem una petita enquesta per fer a casa : què menjàvem abans de tenir dents?, a quina edat ens va sortir la primera dent?, què vam començar a menjar quan ja teníem les primeres dents?. Aquesta nota la preparem tots plegats, és un bon moment per treballar l a llengua escrita des d’una perspectiva totalment funcio nal. DIARI DE CLASSE Per tal de que puguem ajudar als alumnes a fer una reflexió sobre què estem aprenen i

com ho aprenen, pot ajudar-nos aquest tipus de diari de classe que va incorporant punts d’observació d’allò que fem o com ho fem. Ens ajudarà a visualitza r el nostre procés i a prendre consciencia dels nost res aprenentatges. Si a l’escola disposem d’una bon a dotació de material TIC ens podem plantejar de realitzar el diari d’aula directament a l’ordi nador de classe.

Diari de classe


37

2 sessió (tota la classe) 1h Introducció de nous continguts Com és que no tenen dents els nadons? En aquesta sessió tenim una mare convidada amb el seu nadó per tal de constatar que els bebès no tenen dents i alhora fer un lligam amb el desenvolupament del fetus a la panxa de la mare. Abans de començar l’entrevista cal preparar-la una mica, decidir entre tots quines preguntes volem fer: té dents? Com és que no en té? com s’alimenta?,... mirar de que no hi hagi repeticions, i que estiguin contextualitzades en allò que ens cal conèixer. Això no vol dir que no puguem contemplar noves preguntes que poden anar sorgint a mesura que anem dialogant. Durant la conversa amb la mare fan preguntes, es fan preguntes entre ells i van fent aproximacions de com s’alimenta el fetus, de com és el procés de creixement i canvis que suposa l’embaràs i el naixement.

• Com menja dins de la panxa? (Martí) • (mare) menja el que jo menjo, li arriba pel melic • I com s’ho menja? (Júlia) • (mare) El què jo menjo va a parar a un tub que té el

fetus • (mestra) com hi arriba? • Pel tub que arriba a la panxa! (Pau) • (mestra)Sí, sí, però com us penseu que pot passar pel tub ? • Mastegat molt petit (Martí) • Desfet del tot (Joan) • A dins de la panxa tenia dents? (Laura) • (mare) No • (mestre) Les necessitava? • NOOO! (tots)


38

En el nostre diari fem un recull de les coses de la conversa que entre tots decidim que ens semblen més importants, o aquelles coses que avui hem après. DIARI de CLASSE Una altra de les coses que ens ha portat la nostra conversa és a prendre consciència dels canvis que succeeixen en el nostre procés de creixement. Ara pot ser un bon moment per fer-ne un primer anàlisi. Canviem totalment, d’una forma revolucionaria? O bé hi ha coses que es mantenen, trets i/o característiques

que ens permeten continuar sent el què som? En aquesta línia comencem a fer un llistat d’aquelles coses que veiem que canvien des del nostre naixement fins al moment d’ara.

Tenim de costat el bebè i l’infant de la nostra edat per tal de poder comparar i constatar aquests canvis i confeccionar la nostra llistat Ho recollim a la pissarra

Aquest llistat ens permet analitzar aquests canvis tenint en compte la funcionalitat, el perquè: com és que els nadons tenen el cap tou i nosaltres ja no, ens porta a refer el procés de naixement, per on a de passar bebè al néixer, etc.i anar construint alguns aspectes de la funció de reproducció.

QUÈ CANVIA QUÈ NO CANVIA EL CAMINAR ELS OSSOS SÓN MÉS FORTS EL CABELL EL PARLAR LES DENTS EL CAP TOU

ULLS, NAS, BOCA, ORELLES, PEUS, DITS, CAMES, COLL, MANS QUE PLOREM FEM CACA I PIPI


39

3 sessió (tota la classe 1h) Introducció de nous continguts A quina edat ens van sortir les primeres dents? Tractament de les dades de l’enquesta (1)

Proposem de representar els mesos que cada alumne tenia quan li va sortir la primera dent amb peces de construcció encaixables. Cada peça representa un mes. D’aquesta manera d’una forma molt visual veuen qui era més gran al sortir-li la primera dent, qui era més petit o bé a quina edat n’hi més.

Primer deixem que ells ho facin i en parlin amb els companys i companyes, després tots junts fem una mica de reflexió i anàlisi: a quina edat hi ha més nens i nenes que els va sortir la primera dent? I el més petit o la més petita a quina edat li va sortir? I el més gran o la més gran? Es van agrupant segons les diferents propostes i veuen en quina situació hi ha més nens i nenes. Ara tenim una bona oportunitat per plantejar de realitzar una gràfica amb aquestes dades. Introduïm així un nou llenguatge utilitzat tot sovint per la ciència. Aquesta gràfica ens permet analitzar molt millor les nostres dades, d’una manera molt visual i ràpida podem contestar-nos les preguntes que ens hem fet fa un moment, com que a més a més tenim les gràfiques dels dos grups-classe ens permet fer comparacions. Els infants van entrant en aquest tipus de llenguatge d’una forma natural. Fàcilment “llegeixen” que en les dues aules es dona la mateixa edat com la més freqüent per sortir la primera dent,etc. Ens ha ajudat a generalitzar un procés, el,de la dentició, que inicialment havíem constata de forma individual. Gràfica:


40

També ho apuntem en el nostre diari L’altra part de l’enquesta que ens queda per analitzar és justament l’alimentació que treballarem el proper dia

Avui els hi demanem si poden portar dents per investigar. Es possible que es perdin o es t renquin, així doncs si no volen portar les pròpies o les d els germans, podem proposar de portar-ne de conill ( o algun altre mamífer que fàcilment puguem acon seguir). Per si de cas nosaltres n’hauriem de tenir a lgunes

4 sessió (tota la classe) 1h Estructuració dels coneixements Què menjàvem quan érem bebès’ Tractament de les dades de l’enquesta (2) Avui continuem amb l’enquesta que varem fer a les famílies però ara des del punt de vista de l’alimentació. Comencem per llegir què menjàvem sense dents i què menjàvem amb les primeres dents. Ho anem apuntant en el nostre diari. El fet de que es va repetint el mateix tipus d’aliments en cada grup d’edat ens permet parlar de l’adequació de la dentadura als diferents tipus de menjar. És a dir comencem


41

a focalitzar en allò que estem investigant sobre la relació de les dents i l’alimentació Seguidament prepararem un mural per veure l’evolució de l’alimentació unida al procés de dentició. Comencem per decidir l’ordre cronològic de creixement humà a partir de fotografies. Un cop les tenim enganxades com una línia del temps , cada infant va passant i enganxant a sota de cada fotografia aquell tipus d’aliment que creu que li correspon a cada edat (també a partir de fotografies que podem recol lir d’internet o bé reutilitzant revistes, catàlegs i propagandes de supermercats d’alimentació, etc) A mesura que van col·locant les fotografies es va establint un diàleg de forma que cadascú va justificant la seva tria i entre tots anem valorant la idoneïtat. És molt interessant constatar com l’alumnat va col·locant els aliments atenent no tan sols a l’adequació amb la dentició ( fins hi tot a al vellet desdentat li posen l’arròs bullit i la truita en moltes ocasions) si no als possibles gustos, els macarrons sempre a la seva franja d’edat, el pollastre a l’ast pels joves,... també tenen en compte “allò” que saben que convé: menjar fruita per què té vitamines, menjar amanida,...Un cop finalitzat ells

mateixos proposen de fer una “ratlla” allà on canvia el tipus d’alimentació, és a dir creen un codi propi per tal d’evidenciar justament el que estem treballant: el canvi d’alimentació lligat a la nostra dentadura, i correspon al moment que ja és pràcticament completa.


42

5 sessió (tota la classe) 1.30h Introducció de nous continguts Com és la nostra boca? Com són les nostres dents? Observació de les dents Ens preparem per poder observar les nostres dents des de diferents perspectives. Per això farem tres subgrups a l’aula. És interessant poder realitzar diferents tipus d’agrupacions en el treball a l’aula, no sempr e és convenient que tots estem fent el mateix alh ora, en aquest cas fer aquests petits grups ens perm et optimitzar el material de que disposem, ja qu e si no, no tindríem prou dents per observar . Un disposarà de miralls de manera que puguin observar el millor possible com són les dents dins de la nostra boca, com estan posades, són totes iguals?,... Un altre grup tindrà lupes de mà per tal d’observar més al detall com són les dents per fora. I el darrer grup prepara les decoracions del full que realitzaran al finalitzar aquestes observacions. Els tres grups han de fer les tres activitats. Quan hem acabat posem en comú les nostres troballes i descobertes.

Coses que hem dit:

Aquesta darrera intervenció que fa referència a l material del qual estan fetes les dents, és una oportunita t molt valuosa per tal de encetar una nova “ línia d’investig ació”. Entre tots decidim que volem saber de quin materia l estan fetes les dents.

• • LES DENTS SON PETITES • PRIMES, UNA MICA PUNXEGUDES • COM UNA MICA QUADRADES • TOTES NO SÓN IGUALS • AL DARRERA HI HA ELS QUEIXALS • SÓN MÉS “GORDOS”, MÉS GRUIXUTS • SÓN BLANQUES • SÓN DURES • TENEN RATLLETES DE SANG • SÓN DE LLET • NOO!! QUE NO PODRÍEM MASTEGAR


43

Per acabar com que hem pogut veure molt bé com són les dents per fora ara ens plantegem: i com són per dins ? Per això demanem als alumnes que dibuixin com s’imaginen que són les dents per dins. Per realitzar-ho recorrem a una eina que també fan servir els científics tot sovint: la imaginació. Comentem una mica aquests dibuixos i els guardem per més endavant, en la nostra evolució d’aprenentatges ens caldrà fer-ne una revisió. Tot plegat ho afegim al nostre diari de classe.


44

6 sessió ( mig grup classe) 1h Introducció de nous continguts Com és que tenim dents diferents? Tenim dents diferents (1) Observació En aquesta sessió observarem les nostres dents en la lupa binocular i en farem fotografies. Des de diferents perspectives. Alhora en una taula tenim disposades una sèrie de capses amb cranis de diferents animals mamífers per tal d’observar amb deteniment com estan disposades, com són, o què deuen menjar aquests animals. Aquestes capses amb cranis d’ovella, llop, coni ll, ratolí, cabra, gos, gat formen part d’una caixa més gran que cedeix en préstec el CDEC. Certament aquest material és molt delicat, però podem crear un clima de màxima expectació molt fàcilment. Estan molt motivats pel fet de poder tocar cranis autèntics d’animals, i si estan acostumats a fer diferents tipus d’activitats en grups reduïts mentre els altres companys fan una altra cosa, no hi ha d’haver cap problema, tots saben perfectament que tindran la seva estona de manipulació- observació tranquil·la i pausada. La mestra pot estar ajudant el subgrup que a més de mirar les dents en la lupa binocular les fotografia amb la càmera Motic Poder disposar d’una lupa binocular és quelcom molt enriquidor per a les nostres observacions, més en cara si podem disposar de la càmera digital Motic i els seu programari associat per tal de poder fer un t ractament de la imatge. Aquest és un material que el Depar tament d’Educació va fer arribar a algunes escoles dintr e del projecte d’ Aula de Ciència a Infantil i Primària . En aquest

moments és pot obtenir per mitjà de l’aplicat iu del material TIC del Departament d’Educació. El fet de fotografiar les dents ens permet observar més al detall com són: les diferències que verifiquem en quant a la forma, i aquestes fotografies formaran part del dossier dels alumnes. És tan important poder mantenir la situació de tranquil·litat, com poder compartir amb ells aquesta estona de gaudi per les nostres descobertes. Amb les seves observacions van construint les seves idees sobre allò que tenen entre mans, tot plegat en un clima ple d’emoció.


45

Quan els infants han fet les dues activitats posem en comú tot allò que hem constatat o descobert. Parlant dels cranis ens hem adonat de dues diferencies bàsiques: uns tenen ullals i els altres no. En la conversa anem concretant com és que es dona aquesta diferència, i mica a mica parlant de l’alimentació ens n’adonen d’una cosa: SI TENEN ULLALS MENGEN CARN (CARNIVORS)

SI NO TENEN ULLALS MENGEN HERBA (HERVIVORS) També ens sorgeix el dubte de saber de quin material són les dents. Anotem les seves propostes que més endavant investigarem.

Full nº 1 i nº 2 Aquests fulls d’avaluació es poden fer avui o en un altre moment ens han d’ajudar a reflexionar sobre l a especifitat de les peces dentals i la seva adequació a l a tasca que realitzen, en el full nº2 hi ha expressament f otos d’aus, que és clar, no tenen dents, però tenen tipus de becs diferents, la proposta es planteja per tal d’ animar l’alumnat a fer inferències sobre el tipus de bec i l’alimentació que fan, a partir del que saben sobre les dents .


46

7 sessió ( mig grup classe) 1.30h Estructuració dels coneixements Tenim dents diferents (2) Experimentació

Les dents no són iguals, Les dents no treballen igual

Aquesta experimentació la durem a terme en parella. El treball en parella és el més indicat per emprar a E.I., les parelles les trien lliurement, i és un bon moment p er veure quins tipus de relacions estableixen entre ells a l ’hora de treballar, si sempre busquen el mateix company o companya, si està al seu nivell o prefereix algú a qui poder manipular,..També és un bon moment per incidir (si cal)en les parelles formades amb algun alumne amb necessit ats educatives especials. Mica a mica podem mirar d’int roduir grups de tres buscant diferents tipus d’agrupacion s que a la llarga afavoreixi el treball cooperatiu en el posteriors cursos. En les sessions anteriors ells han pogut comprovar que tenim peces dentals diferents però encara no sabem per quin motiu, ara és el moment d’esbrinar-ho. Per començar mirem de fer les nostres prediccions sobre cada tipus de dent i la feina que pensem que deu fer. És important poder .anticipar-nos a allò que pensem que pot suc ceir, aquest treball de “prediccions” és un camí que e ns va acostant a la elaboració d’hipòtesis. Ens pot ajudar en aquesta tasca tenir alguns caramels tous (tipus Sugus) per tal de deixar l’empremta de cada tipus de dents i comparar-la amb les marques que poden deixar les diferents eines que tenim. També parlarem de com és que

necessitem que el menjar sigui petit, i si recordem les nostres primeres converses potser podem recuperar la idea de que el menjar ha de quedar molt petit “com un líquid” per passar pels “tubs” (venes). A més a més de les dents en la nostra conversa també surt un altre element que participa en aquest procés de “fer petit” el menjar: la saliva, així doncs en la nostra experimentació també hi ha de formar part. Totes aquestes reflexions ens van ajudant a construir el model d’ésser viu o més concretament la funció de nutrició Seguidament ja podem començar a realitzar la nostra experimentació per constatar aquestes especialitzacions (les dents tallen, els ullals esquincen, i els queixals trinxen) Per això tenim diferents tipus d’aliments: ENCIAM, PASTANAGA, POMA I POLLASTRE.i diferents eines TISORES, TORNAVISOS, GANIVETS I MORTERS (amb la mà de morter)


47

Ara proposem que amb la seva parella triturin els diferents tipus de menjar de manera que passin per un tub de plàstic transparent que simula la nostra gola. També disposem d’ampolletes petites amb aigua que simularà la saliva. En acabar les nostres experimentacions parlarem de com ha anat i quines conclusions en podem treure, s´han acomplert les nostres prediccions?. Seguidament podem realitzar algun dels següents fulls nº 3, 4 o 5.

8 sessió. (tota la classe) 1h Estructuració dels coneixements De qui material estan fetes les dents? Encara teníem pendent aquesta qüestió que avui abordarem. Per començar mirem al nostre diari el llistat que vam fer amb les propostes sobre de quins materials creien que eren les dents. Cadascú va justificant la seva proposta, les aportacions d’aquesta conversa són el punt de partida per poder fer les nostres verificacions. En alguns casos només caldrà que entre tots plantegem la possible veracitat o no de la proposta, en altres casos podrem realitzar alguna experimentació per demostrar-ho. Alguns exemples de propostes que ha dit l’alumnat:

• DE FERRO PERQUÈ SON MOLT DURES • DE DIAMANT PERQUÈ ENCARA ÉS MÉS DUR • DE VIDRE PERQUÈ ES TRENQUEN • GUIX PERQUÈ PODEN CAURE • DE FUSTA • DE TOTXO • D’OS PERQUÈ HO TENIM EN EL NOSTRE COS • DE PEDRA • DE GEL • NOO!! PERQUÈ ES DESFÀ • DE LLET • DE FORMATGE


48

En aquestes darreres aportacions hi ha una m ica de conflicte; ells han sentit un munt de vegades que aquestes són les “ dents de llet” i aquí tenim el paran y, hi ha nens i nenes que veuen clar que no poden ser de ll et si ens referim al material del qual estan fetes, perqu è és un líquid. Però hi ha un grup prou nombrós que té ser iosos dubtes. Cal afegir que també “corre la brama” que qu an cauen les “dents de llet” en surten les “dents de formatg e “ (fruit de la “evolució” de la llet en formatge) i això e ncara ens ho complica més, també el fet que els diuen sov int que han de beure llet que va molt bé per les dents. Ens caldrà doncs intentar de posar una mica de llum a tots aquests dubtes. Tots aquest dubtes sorgits sobre el material del qual estan fetes les dents ens porta a fer una incursió al model de matèria. La nostra conversa sobre els materials ens va acostant a algunes de les propietats de la matèria, en aquest cas aquelles que ells veuen associades a les característiques de les dents: duresa i fragilitat. Analitzant les seves propostes ens trobem amb la primera que ens fa remetre a una experiència anterior, ja que en un altre moment del curs havíem experimentat amb imants. Per això ens és molt fàcil connectar aquelles experiències amb la conveniència de comprovar si les nostres dents són de ferro utilitzant un imant per comprovar-ho. És interessant poder fer aquestes inferències, poder connectar amb aprenentatges anteriors que ens f aciliten la nostra tasca actual

Ens adonem de la dificultat per decidir realment de quin material estan fetes i és per això que el proper dia volem consultar bibliografia i altres tipus de material per resoldre els nostres dubtes.


49

9 sessió. (tota la classe) 1h Introducció de nous continguts Busquem a la biblioteca material que ens “par li” de les dents.

Són els alumnes mateixos qui tria el material, a partir d’allò que aporten de casa seva o bé del material de que tenim accés a l’escola. En quant al material d’internet és convenient que e l professorat en fem una tria prèvia. En la tria bibliogràfica, sovint es deixen portar per les imatges que troben i a partir d’aquí en fem un primer anàlisi: descartem els que no tenen text, o aquells que són contes (narració creativa) ja que en aquests moments no ens proporcionen prou informació. Triem un llibre que en una pàgina té un dibuix d’una dent per dins. A partir de la lectura ells centren l’atenció en dues paraules clau una és : dentina que justament és la que explica de quin material estan fetes les dents, finalment ho hem aconseguit. L’altra és: nervis i ens porta a parlar del que sabem sobre aquest concepte. També el text parla de que tenen venes si bé aquest concepte ja l’havíem intuït pel fet de que de vegades ens surt sang quan ens cau una dent ara es un bon moment per concretar què vol dir tot plegat. Si reprenem alguna de les converses inicials on havíem parlat del menjar que passava “ com un líquid” per un “tub” per arribar fins el nadó, pot ser no serà difícil inferir la funció de la sang en el nostre cos, la presencia a les dents,...

Començo a llegir les primeres paraules i justament és en castellà. A l’aula hi ha una gran majoria de catalano-parlants i en aquest cas molts nens i nenes em criden l’atenció per què no ho entenen, els castellanoparlants diuen que sí i que ens ajudaran. Continuo la lectura, però... gran sorpresa per part de tots, s’adonen que hi moltes coses que no han entès, i ara el problema no és d’idioma, si no el tipus de paraules. Reflexionem sobre el fet que els científics sovint fan servir paraules especials que nosaltres no coneixem, però que podem mirar d’entendre.


50

Ara és el moment de revisar els nostres dibuixos inicials de com ens imaginàvem les dents per dins i completar amb tot allò que creiem necessari i abans no sabíem, especialment nervis i venes que no apareixien en els nostres primers dibuixos. És a dir: utilitzem aquestes representacions gràfiques com a eina d’autoavaluació dels nostres aprenentatges.

10 sessió . (mig grup classe) 1.30h Aplicació del coneixement Com és la nostra boca per dins? Fem maquetes (1) Ara que ja sabem un munt de coses sobre les dents és un bon moment per plantejar-nos de fer una maqueta de la nostra boca. Treballar diferents aspectes de les ciències a part ir de maquetes és quelcom molt enriquidor, una bona forma de explicitar allò que sabem o que hem après. A E.I. s ovint ho fem de forma oral o per mitja de dibuixos, però les tres dimensions de la maqueta ens permeten recrear la re alitat d’una forma més completa i tenint en compte més aspectes. En altres situacions també podem utilitz ar les maquetes coma avaluació inicial i a més a més a m esura que anem fent nous aprenentatges anar modificant i millorant la nostra producció. Primer de tot haurem de disposar d’una bona quantitat de material de rebuig i de característiques ben variades. També tisores, cinta adhesiva i pega. Per tal de facilitar la feina podem tenir materials una mica preparats i pot ser de gran ajut una pistola de cola calenta per utilitzar el/la mestra/e. Abans de començar la feina pròpiament dita entre tots decidirem quines coses considerem importants que ha de tenir una boca, ho escriurem en un full gran i ens servirà de d’autocontrol.


51

Ara ja podem començar: cada parella primer ha de parlar amb el seu company o companya per tal d’anar decidint com la volen fer i amb quins materials. La nostra tasca serà estar amatents a les necessitats de cada parella, dubtes , dificultats,

Quan acabem la sessió parlem de com ens ha anat. No les hem pogut acabar i en la conversa sorgeixen problemes d’ àmbits diferents, problemes d’entesa amb la parella, problemes tècnics, dificultats al tallar els materials, , al enganxar-los. Al posar sobre la taula tota aquesta problemàtica decidim que el proper dia ens cal fer una revisió.


52

11 sessió. (mig grup classe) 1.30h Aplicació del coneixement Com és la nostra boca per dins? Fem maquetes (2) Partint de l’anàlisi de les dificultats que varem evidenciar en la sessió anterior proposem de fer una única maqueta entre tot el grup. Però per tal de realitzar-la hem d’escollir el què creiem millor de cada una de les que ha fet cada parella. Així doncs comencem una ronda on cada parella ens mostra la seva maqueta a mig fer ens explica cada part, argumenta la tria de materials, el per què de la forma,del color, etc. La resta de companys i companyes fan les seves aportacions valorant la feina feta i destacant què els ha agradat més. No des d’ un punt de vista estètic, sinó acomplint una funció determinada dins de la nostra maqueta, ja sigui per les característiques del material (semblança pel color, per la textura, per la duresa,..) ja sigui per la semblança per la funció

que realitza, o bé la forma..D’aquesta manera anem recollint les millors idees de cada treball i a partir d’aquests trets més significatius comencem la construcció conjunta d’una nova maqueta. Mentre tant els alumnes que no estan directament construint la maqueta van realitzant l’avaluació del seu treball en parella. .Full nº 6 Quan donem per acabada la maqueta revisem el full inicial on havíem posat en comú els trets principals d’una boca i la comparem amb la nostra realització, és el moment de fer algun retoc si cal i valorar el nostre treball.


53

12 sessió. (tota la classe) 1.30h Aplicació del coneixement Fem de dentistes Avui com a reflexió final repassem el nostre diari de classe, mirem que hem après i si podem respondre la nostra pregunta inicial d’una manera més completa. Per quins motius és necessari que el menjar sigui molt petit per entrar a formar part del nostre cos, com és que necessitem alimentar-nos, i a partir d’aquestes consideracions dialoguem sobre la importància de tenir cura de les nostres dents Per això els proposem de convertir un racó de la nostra aula en un petit consultori odontològic. Primer parlem de la feina dels dentistes: què fan, com ho fan,... Prèviament haurem preparat alguns materials per simular el millor possible el consultori: “mascaretes tapaboques”, xeringues, mirallets amb mànec, comptagotes, ampolletes amb aigua, ampolletes amb aigua i colorants, alguna radiografia bucal,... També tindrem preparades unes llistes de mig grup classe (o un terç, com ens vagi millor per organitzar-nos) per tal de que els ajudants del dentista puguin passar llista als pacients que esperen.

Els alumnes que fan la simulació s’han d’organitzar ells mateixos i ser conscients que faran tres coses: de dentista (1 vegada) d’ajudant (1 vegada) de pacient (tantes vegades com calgui en funció del número de nens/es que participen en la simulació). Els mestres podem supervisar que tot vagi bé. Establim les funcions de cada un: l’ajudant crida el pacient que ha de passar consulta i ho anota al full, ajuda al dentista a netejar les eines després d’estar en contacte amb la boca del pacient, i l’ajuda en el que calgui, també és l’encarregat de cobrar ( hem fet diners de paper i tenim targes de mútues sanitàries caducades). El dentista mira si cal les radiografies, mira la boca, fa el “tractament” que cregui necessari i aconsella com ha de tenir cura de les dents el seu pacient,.etc. (És aquest paper el que hem de tenir més en compte com a treball que implica als infants en una tasca que els porta a una forma d’actuació) els pacients estan a la sala d’espera mirant revistes i/o contes. Tots els grups han d’anar passant pel racó potser ens caldrà més d’una sessió. L’altra part del grup que no participa en la simulació pot fer algun full recull de l’activitat o bé Podem fer el full nº 7


54

Algunes coses que diuen els infants que fan de dentistes als seus pacients:

- No s’ha raspallat bé les dents, ara la té corcada li haig

de curar - S’ha de raspallar les dents cada dia: al matí, després de

dinar i abans d’anar a dormir - Si no es renta bé les dents se li posaran “bitxos” i li farà

mal - Si li arrenco moltes dents no podrà menjar bé i es posarà

malalt - Li regalo aquesta pasta per què es renti les dents cada

dia - No mengi molt de sucre que se li farà mal a les dents


55

Bibliografia: Harris, Nicholas “ Viaje increïble por el cuerpo humano” Sm Saber. “Atles bàsic de fisiologia” Ed Parramon. Walker, Richard “Primera enciclopedia del cuerpo humano” Ed Susaeta.


56

Unitat 2: Closques! Propietats i canvis de la matèria Justificació Com ja hem esmentat anteriorment aquesta UD vam voler realitzar-la a partir del model de matèria. A educació infantil és un altre dels grans blocs de continguts del currículum i alhora té continuïtat amb l’ educació primària. En el parvulari té una rellevància especial pel fet de que en el treball a l’aula és molt habitual realitzar tasques de manipulació de materials, i/o classificació. Però potser no ho és tant afegir en aquest cicle aspectes de modelització sobre la matèria. Quines són les propietats, els canvis, els cicles, i com tot aquest coneixement ens permet adequar cada tipus de materials a utilitats diferents. És important ja a l’educació infantil poder conèixer, i reflexionar sobre la perillositat d’algunes matèries o substàncies, si els allunyem dels perills sense cap mena de reflexió i justificació no els ajudem a créixer i a conèixer el seu entorn. Per a l’elaboració d’aquesta UD no he tingut en compte únicament el quadre sobre el model de matèria de la pàg. 19 si no que ha estat molt important poder consultar el quadre següent on s’hi veuen reflectits els diferents camps sobre aquest model referits al nivell “macro” que era principalment el que volíem treballar en aquesta unitat.

ConceptesConceptes bbààsics relacionats amb lsics relacionats amb l ’’estudi dels materialsestudi dels materials : Nivell : Nivell ‘‘macromacro ’’

Propietats característiques(intensives)

duresa, maleabilitat, fràgilitat, densitat, forma dels cristalls, punt de fussió...

SubstànciesCom són?

‘Pura’ vs ‘mescla’homogeneitat/heterogeneitat, solucions, substàncies pures

(mètodes de separació)

Propietats no característiques(extensives)

massa (allò que medeix la balança), volum (espai que ocupa)

Estats a temperatura ambientsòlid, líquid, gas

Classes:metalls/no metalls; àcides/alcalines;...

Canvis físics i químicsQuè canvia i què es conserva?

Conservació de les substàncies (‘canvi físic’)

en els canvis d’estat, de volum, dissolució...

No conservació de les substàncies (‘canvi químic’)

canvis de propietats (color, ‘es veuen substàncies diferents’,...)

CicleReversibilitat del canvis,

velocitat…Neus Sanmartí UAB

D’aquesta manera el treball del model de matèria realitzat amb l’alumnat d’educació infantil es refereix especialment a les propietats (intensives)de la matèria, als canvis; la reversibilitat, canvis d’estat i relació amb la temperatura. Tot plegat mirant de relacionar aquestes característiques amb els diferents usos o aplicacions dels


57

materials o també l’adequació d’alguns materials a diferents tipus de funcions ens els éssers vius. Les capacitats També en aquesta unitat un pas necessari era analitzar les capacitats que treballaríem amb relació als continguts triats. El fet de que siguin objectius i continguts al voltant de l’àrea de l’entorn fa que no hi hagi grans diferencies, però és important quan anem desenvolupant el nostre treball poder fer aquest anàlisi. En el quadre 2 podem veure el resultat d’aquest treball. Per una banda a la primera columna hi ha les capacitats relacionades amb la UD que volíem treballar i a la segona columna com les vam desenvolupar i concretar per tal d’apropar-nos als objectius d’aprenentatge.


58

CAPACITATS CONCRECIÓ DINS DE LA UD Aprendre a pensar i a comunicar: 4.- Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se ens les habilitats matemàtiques bàsiques.

Comprendre les preguntes que ens fem Plantejar-se noves preguntes sobre el tema Treure conclusions a partir de les nostres observacions i/o experimentacions Fer la lectura de la gràfica obtinguda amb l’Ecodad.

5.- Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

Expressar-nos de forma entenedora dintre del tema Comunicar els nostres descobriments i aprenentatges de forma oral en les nostres converses Comprendre les informacions que ens arriben dels nostres companys i companyes i progressar en la comprensió oral de diferents textos (internet, llibres) Elaborar un conte sobre allò que sabem dels ous (matèria i ésser viu) Dibuixar els resultats de les nostres experimentacions. Representació corporal dels canvis de la matèria observats.

Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa: 6.- Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

Observar les closques d’ou Observar diferents tipus de closques Observar els ous de xocolata. Experimentar diferents processos de canvi de la matèria:

- per acció de la temperatura - per interacció amb altres substàncies.

QUADRE 2 : Closques!! Propietats i canvis de la matèria


59

Aprendre a conviure i habitar el món: 8.- Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacifica dels conflictes.

Treballar en parella (o en grups de 5 o 6 segons l’activitat) respectant l’opinió dels companys i companyes i organitzant-se conjuntament la feina de forma compartida i respectuosa.


60

Relacionem continguts, conceptes- procediments cogn itius i activitats També en aquesta unitat Vam relacionar els continguts amb els conceptes-procediments cognitius i les activitats d’aula. Seguint també les propostes de Krajcik (2008)

A la primera columna hi ha els continguts del currículum.

A la segona columna vam aprofundir en cada un dels continguts dels currículum.

A la tercera columna i sota el nom d’objectius i procediments cognitius hi trobem els aspectes didàctics, metodològics i/o relacionats amb la organització d’aula que es desprenen de la concreció de les capacitats recollides en el quadre anterior

I finalment a la quarta columna hi ha les activitats a realitzar en la UD.

Aquest quadre enllaça els continguts preceptius del currículum amb els objectius d’aprenentatge i amb les activitats que es portaran a terme a l’aula.


61

EDUCACIÓ INFANTIL MATÈRIA: Closques!! PROPIETATS I CANVIS CONTINGUTS DEL CURRICULUM

CONTINGUT DESENVOLUPAT CONCEPTES I PROCEDIMENTS COGNITIUS

ACTIVITAT D’APRENENTATGE

Incentivar la curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, cercar informació de diferents fonts, compartir-la amb els companys i companyes de classe, i organitzar-la en els diferents models. Observació i reconeixement de semblances i diferencies en organismes, objectes i materials: color, grandària, mida, plasticitat, utilitat, sensacions i altres propietats.

Materials a nivell “macro” Propietats de la matèria (duresa, fragilitat,...)

Recollida d’idees prèvies dels alumnes, iniciar un procés de discussió per iniciar canvis: què sabem segur, què desestimem, què podem investigar més endavant. (A partir d’aquests interrogants anirem investigant diferents possibilitats de canvis de la matèria)

Conversem:Són diferents aquests ous? Com son per fora? Com són per dins? ... Observació i manipulació de les diferents matèries (closca d’ou i xocolata)

Usar instruments d’observació directa i indirecta per a la realització d’exploracions i experiències, tant analògics com digitals: lupes,sensors per a la recollida i posterior anàlisi de dades. Elaboració i interpretació de representacions gràfiques senzilles sobre dades de la vida quotidiana.

A partir de les nostres necessitats d’investigació treballarem les gràfiques elaborades a partir de les dades obtingudes amb l’Ecodad

Coneixement dels elements bàsics de la interfície Ecodad i la manera de treballar-hi. Lectura de la gràfica obtinguda i anàlisi.

Utilització de l’Ecodad per tal d’investigar els canvis de la temperatura: amb una manta, amb dues, en el nostre cos, per tal de fer les inferències necessàries per valorar l’acció de la temperatura en el desenvolupament dels pollets.


62

Consciència del pas del temps, els dies, les setmanes, els mesos i les estacions. Experimentar accions que provoquen canvis en objectes i comparar resultats.

Hi ha canvis en la matèria que esdevenen en segons, d’altres en hores, d’altres necessiten dies, setmanes, mesos, o fins hi tot en altres calen anys. Canvis físics : Què canvia i què es conserva? Cicle: reversibilitat dels canvis Condicions externes: Temperatura Temps La matèria sofreix canvis. Canvis que esdevenen per causes de diferent adaptació al seu medi.

Experimentació per interacció, closca d’ou amb aigua, oli, i vinagre. Observació i reflexió sobre els canvis obtinguts. Experimentació: canvis de la closca d’ou i de la xocolata amb la temperatura Observació i reflexió sobre els canvis obtinguts.

Experimentació amb la closca d’ou en diferents situacions (aigua. oli, i vinagre ) per tal d’evidenciar canvis i inferir possibles causes. Experimentem amb diferents closques d’altres éssers vius ( cargol, petxina,..) per tal d’observar canvis i inferir analogies amb el que hem observat anteriorment. Experimentem amb la closca d’ou i amb la xocolata els canvis soferts per l’acció dels canvis de temperatura, (calor i fred) observem i analitzem diferencies i analogies. Plantegem la possibilitat de la reversibilitat.

Us de diferents recursos gràfics per recollir i comunicar observacions com el dibuix o la càmera fotogràfica, entre altres.

Utilització del dibuix com a eina que recull i ens ajuda en la reflexió sobre les observacions fetes, dibuix com a eina d’autoavaluació. Utilització de la càmera digital acoblada a la lupa, per tal d e recollir les observacions fetes sobre les característiques de les dues matèries bàsiques

Elaboració de diferents dibuixos per tal d’evidenciar: canvis en la matèria., anticipar pensaments a partir de la imaginació. Primeres nocions d’utilització de la lupa binocular , com mirar correctament, i com podem fotografiar amb la camèra digital

Dibuixar com ens imaginem els ous de gallina i els de xocolata per dins. Dibuixar com han quedat les closques d’ou que estaven dintre de l’oli, dintre de l’aigua i dins del vinagre. Fotografiar les closques d’ou i


63

Verbalitzar processos i resultats, evocant l’experiència realitzada i valorant les aportacions dels altres

observades Utilització de diferents llenguatges per comunicar els nostres aprenentatges, com les representacions corporals, i la creació de contes de caire científic.

Representació corporal dels canvis de la matèria. Elaboració d’un conte Discussió sobre la manera d’elaborar-lo, contingut científic, elements plàstics,...: regulació

la xocolata amb la càmera digital Motic acoplada a la lupa binocular Per grups realitzen una representació dels canvis que ha sofert l’ou per l’acció de l’escalfor. Per grups elaborem un conte de contingut científic per tal d’expressar de forma narrativa i creativa aquells conceptes vinculats a les propietats de la matèria, concretament la closca dels ous de gallina i les seves particularitats.


64

Recull i desenvolupament dels criteris d’avaluació i de les activitats que es portaran a terme a l’aula. Els criteris d’avaluació Quins seran els criteris d’avaluació i quines activitats realitzarem per avaluar? Per .decidir i dissenyar les activitats d’avaluació vam realitzar el quadre següent en el qual trobem:

• A la primera columna els criteris d’avaluació del currículum que estan relacionats amb el tema

• A la columna del mig els criteris d’avaluació desenvolupats que son objectius didàctics que avaluarem

• Activitats d’avaluació relacionades amb els criteris i els objectius a la columna de la dreta


65

Criteris del currículum relacionats amb

el tema

Què avaluem Com ho avaluem

Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia cura, a les tasques escolars i en la relació amb els altres.

Anar adquirint autonomia en la realització dels diferents experiments, utilitzant els materials i eines indicats.

Full d’autoavaluació referit a les tasques de neteja del material utilitzat. Full d’autoavaluació referit a l’ordre i endreça del material i l’aula.

Identificar característiques i regularitats en l’entorn natural, social i cultural, i utilitzar els recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions.

Identificar diferencies i similituds entre dos tipus de matèria. Observar canvis de la matèria

Full semblances i diferències. Recull oral en grup i en un full individual a partir d’un dibuix.

Fer representacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant les mesures adequades i la seva representació gràfica.

Elaborar una gràfica a partir de les dades obtingudes amb l’Ecodad al mesurar la temperatura de tres mostres

Recull oral de les aportacions de l’ alumnat sobre les dades que recollim de la nostra gràfica.

Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic, i audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics.

Realitzar una representació en petit grup dels canvis d’estat de la matèria. Crear un conte col·lectiu, amb els aspectes més rellevats dels nostres aprenentatges

Valoració oral de l’adequació de les nostres representacions Creació conjunta d’un llistat d’aprenentatges realitzats sobre la matèria (i amb relació als éssers vius) Activitat oral de regulació dels nostres contes Valoració oral dels resultats a partir del llistat inicial.


66

Unitat 2: Closques !! propietats i canvis de la mat èria Aquesta unitat didàctica ha estat pensada per a educació infantil .

El model teòric que volem ajudar a construir és el model de matèria tot i que en alguns moments es fan referències al model d’ésser viu.

Volem que sigui una UD que el professorat pugui adaptar de manera flexible perquè considerem que la participació activa de l’alumnat i l’expressió contínua de les seves idees i interessos sobre el tema ha d’orientar el desenvolupament de les activitats. Només així implicarem als infants en el seu propi aprenentatge, portant a terme una contínua interacció i regulació que ajudi tothom, sigui quin sigui el seu punt de partida, a construir coneixement.

La unitat didàctica conté: -els referents curriculars que hem tingut en compte a l’hora d’elaborar-la -les orientacions didàctiques que considerem imprescindibles per tal de portar a terme un treball que ajudi a desenvolupar les diferents capacitats. -exemples de les activitats realitzades per els/ les alumnes -referències a fulls destinats a l’alumnat en format word que es poden trobar a l’enllaç “fulls per a l’alumnat” -referències de la bibliografia utilitzada en el desenvolupament de la unitat didàctica Tot i que aquesta unitat ha estat experimentada amb nens i nenes de P-4 , considerem que és adaptable a altres nivells propers donat que és una unitat de programació oberta i que en cap moment hem considerat que s’hagin de portar a terme totes les activitats ni que s’hagin de seguir amb el mateix ordre en que estan presentades., poden variar sempre que es segueixi el cicle d’aprenentatge (exploració d’idees prèvies, introducció de nous continguts, estructuració de coneixements i activitats d’aplicació)

Les activitats son un exemple del que considerem que ha de ser una activitat que ajuda al desenvolupament de les capacitats des del punt de vista de l‘àrea de descoberta de l’entorn com a àrea que orienta la seqüenciació.

(0) orientacions didàctiques pels/ per les mestres (0) exemples de fulls utilitzats amb l’alumnat i d ’algunes activitats realitzades (..) fulls de treball, en format word, a l’enllaç “ treballs per a l’alumnat” a la pàgina anterior (..) bibliografia utilitzada en l’activitat didàcti ca


67

Capacitat global que es vol ajudar a desenvolupar e n l’alumnat:

Aprendre a pensar, crear, elaborar explicacions, observar i explorar l’entorn immediat.

Model teòric que es vol ajudar a construir: Model matèria

Nivell d’aplicació: P-4

Àrea que orienta la seqüenciació :

Descoberta de l’entorn

Altres àrees que es treballen:

Comunicació i llenguatges

Durada:

10 sessions amb una durada d’una hora o una hora i mitja.

Objectius d’aprenentatge

Capacitats

Criteris d’avaluació

Observar i reconèixer semblances i diferencies en organismes, objectes i materials: color, grandària, mida, plasticitat, utilitat, sensacions i altres propietats. Experimentar accions que provoquen canvis en objectes i comparar resultats. Usar instruments d’observació directa i indirecta per a la realització d’exploracions i experiències, tant analògics com digitals: lupes,sensors per a la recollida i posterior anàlisi de dades. Mesurar objectes manipulables per conèixer-ne les característiques i comparar-los. Usar estratègies de

- Pensar, crear, elaborar explicacions.

- Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

- Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud, de curiositat i respecte (...)

Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia cura, a les tasques escolars i en la relació amb les altres persones. Identificar característiques i regularitats en l’entorn natural. Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant les mesures adequades i la seva representació gràfica. Comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons i verbalitzar-ho. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa i d’aprenentatge amb l’ús d’un llenguatge no discriminatori , i amb actitud de respecte vers altres cultures i diferents llengües. Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i l’escrit, iniciar.-se en l’ús funcional de la lectura i l’’escriptura. Crear de manera individual i col·lectiva petits textos i


68

mesurament de temps, temperatura, fent estimacions i prediccions. Reconèixer dels canvis que es produeixen en animals i plantes en el decurs del seu desenvolupament, interpretant les primeres nocions d’ésser viu.. Prendre consciència del pas del temps. Usar diferents recursos gràfics per recollir i comunicar observacions com el dibuix o la càmera fotogràfica, entre altres. Incentivar la curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, cercar informació de diferents fonts, compartir-la amb els companys i companyes de classe, i organitzar-la en els diferents models. Representar, per mitja del dibuix, el resultat de les nostres experimentacions. Verbalitzar processos i resultats, evocant l’experiència realitzada i valorant les aportacions dels altres.

- Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi amb conseqüència.

- Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

dibuixos. Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, matemàtic i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC). Recollir dades de manera adient i entenedora Comunicar els resultats:

• Oralment • Gràficament • Expressió corporal

Demostrar que han assolit els objectius de manera: - Pertinent - Completa - Coherent

Continguts Propietats de la matèria: duresa, fragilitat,... Canvis de la matèria: (què canvia- què es conserva) - amb interacció amb altres materials - per canvis deguts a la temperatura


69

- cicle i reversibilitat dels materials Recollida de les idees prèvies dels infants, iniciar un procés de discussió: què sabem segur, que desestimem, què volem investigar més endavant. Utilització de la lupa binocular i el programa associat. Utilització dels sensors per a recollir dades de temperatura i el programa associat.

Experimentació amb diferents materials. Elaboració d’un conte Representació corporal Discussió i valoració del treball realitzat.


70

CLOSQUES !! 1 sessió (tota la classe) 1h Exploració d’idees prèvies L’activitat pot començar de moltes maneres diferents: a partir d’una sortida a una granja, a partir d’una col·lecció de closques de diferents animals ( musclos, petxines, cargols, ...) que tenim en un racó de l’aula o com en el nostre cas; a partir de tornar de vacances de Pasqua i parlar de les nostres mones (també n’havíem fet una a la classe) D’on han sortit aquests ous? Són iguals? I per dins són iguals?

El fet de començar amb una pregunta ens por ta a activar tot allò que sabem i intentar conèix er més sobre el que la pregunta ens interpel·la. Ens centra el tema del qual volem treballar. Sovint cal afegir noves preguntes que ens van reconduint, centrant, desenvolupant,...noves preguntes que, freqüentmen t, sorgeixen dels mateixos alumnes.

Portem a la classe ous de gallina i ous de xocolata (si pot ser de la mateixa mida) a partir de les primeres preguntes anem enfilant la conversa. Focalitzem com són per fora (forma, color, duresa, mida, olor,...) Observem, manipulem, conversem,... finalment comparem “som iguals” “ som diferents”. Ho escrivim en un full DIN A3 comunitari (fullnº 1) Finalment parlem de com pensem que són per dins i cada alumne fa un dibuix de com s’imaginen que són. Aquests dibuixos ens ajuden a representar “allò” que no podem veure, un primer pas a la interpretació-imaginació de l’invisible. En la propera sessió ho analitzarem.

“Dels ous de gallina surten pollets” afirma un alumne. És una aportació que treballarem més endavant.


71

2 sessió (tota la classe) 1,30h Introducció de nous continguts Com són per dins?(observació) Mirem els nostres dibuixos de l’altre dia i compartim entre tota la classe les nostres propostes. Avui és el moment de comprovar-ho: Obrim l’ou de gallina i, tal hi com ho havien predit alguns alumnes, trobem dues matèries diferents. Molts dels infants desconeixen els noms que utilitzem per designar-les ara és el moment de comunicar-ho: el rovell i la clara que hem tocat i olorat. També hem tocat i observat la closca. Hem vist que té com una espècie de pell per dins i en una punta fa una mena de bombolla d’aire. Hem parlat de perquè ens imaginem que serveix, de seguida alguns nens i nenes apunten la possibilitat de que sigui per respirar el pollet. Aquesta inferència ens ajuda a connectar amb el model d’ésser viu. Però... com és que no hi havia cap pollet? Ara la nostra conversa gira sobre aquest tema; què cal per tenir pollets. De maneres diferents diuen que fa falta escalfar els ous perquè surtin pollets, nosaltres podríem tenir pollets d’aquests ous? Els alumnes diuen que sí, que fem un niu de palla i escalfem els ous amb una manta. Però realment escalfa la manta? A partir de les noves preguntes que van sorg int podem anar estirant el fil i creant noves línies


72

d’investigació: Tot i ser molt interessants to tes, podem decidir si és un bon moment o no per tirar -les endavant o només seguir-ne algunes. En aquest cas nosaltres prioritzem els aspectes més relaciona ts amb la matèria. També hem de possibilitar no perdre la oportunitat de parlar de la reproducció en aquests moments. Quines coses són necessàries per què una gallina pongui ous i en surtin pollets? . Dins de l’ou de xocolata no hi ha res (hem parlat que en alguns ous de xocolata si que hi ha alguna joguina) i aquesta “closca” és diferent: és més tova, no té cap pell,... Mirem les dues menes de “closques” amb la lupa binocular i les fotografiem. La visió amb la lupa binocular ens possibilita observar característiques que a ull nu ens és més di fícil d’apreciar ( porositat de la closca de gallina, “p resència de sucre” als bocins de xocolata,...) Si disposem de l a càmera digital Motic i del programa associat per al tract ament de la imatge podem fotografiar aquestes imatges per t al de que formin part del dossier de treball de l’alum nat i poder compartir amb les famílies les seves descobertes.


73

3 sessió (tota la classe) 1h Introducció de nous continguts. Pot canviar la closca d’ou? (Disseny d’experimentació)

Recordem el dia anterior i ens proposem investigar com és el material del qual estan fetes les closques d’ou que és tan dur, que pot entrar l’aire,... com reaccionarà si el posem en contacte amb altres substàncies? Aquesta dinàmica d’ interaccionar matèries diferents intentem que formi part de la nostra forma de fer habitual és per això que proposen aques t tipus d’experimentació. A més a més és molt important a l’hora de treballar el model de matèria poder realitzar difer ents tipus d’interaccions, i veure els canvis que es produeix en. Decidim que ho farem amb algunes de les que tenim a l’aula ( els infants ja les coneixen una mica d’activitats anteriors) Posem un tros de closca dins d’un potet amb oli, un altra en aigua i l’altre amb vinagre. Van dient que pensen que passarà, si hi haurà canvis o no. És important poder dur a terme aquestes prediccions Ho anotem en un full comunitari. Hi ha alumnes que diuen que farà falta esperar una estona. Ens aturem en aquesta aportació i mirem si compartim aquesta idea. És un bon moment per valorar la importància del temps en els processos de CANVI, i proposar de deixar tot això “un temps” per veure què passa (fora convenient deixar-ho un mínim de 24h. I encara millor diferents possibilitats per veure l’efecte del TEMPS, uns minuts, poques hores,...) L’ou com ésser viu també sofreix uns canvis, procedeixen d’algun lloc, d’alguna “cosa” i poden esdevenir també “coses” diferents. Proposem de realitzar una petita reflexió amb els alumnes sobre l’ou de gallina: Què era abans? En què em convertiré? Tenim diferents fotografies de diferents possibilitats

i entre tots anem decidim que pensem, i les anem col·locant on creiem més convenient. (full nº2 i 3)


74

4 sessió (mig grup-classe) 1.30h Introducció de nous continguts. Escalfa la manta? Temperatura- mesura (Ecodad) Aquesta sessió la plantegem com una activitat q ue és pot realitzar amb sensors de recollida de da des tipus Ecodad, si bé aquest instrument i el seu pro grama associat fa que la lectura de dades sigui mol t fàcil pel alumnes d’E.I. en el cas de no disposar d’aques t material es pot realitzar utilitzant el termòmetre convenci onal i realitzant nosaltres les gràfiques, o bé demanant-l o en préstec al CDEC. Recordem una de les sessions anteriors on un company va afirmar que amb l’escalfor de la manta podríem fer que l’ou es convertís en pollet. Avui ho volem comprovar: escalfa la manta? Primer cal veure què sabem sobre mesura, què vol dir medir? Algunes aportacions dels alumnes:

Les seves nocions sobre mesura tenen a veure amb les seves experiències directes i són totalment concretes. Una cosa que també hem pogut constatar és que ens cal algun tipus d’instrument per realitzar la medició. Per això ara els presento el que nosaltres farem servir: la interfície Ecodad. Fem una

primera presa de contacte: La connectem a l’ordinador i mirem la pantalla dels mesuradors deixant únicament el de barra amb el sensor de so activat. Comprovem com canvia cridant o en silenci. Ara canviem al mesurador de llum, comprovem també com puja o baixa la barra segons hi hagi molta o poca llum si l’acostem a la finestra l’allunyem o tapem el sensor. Els nens i nenes estan fascinats amb l’aparell, ara ja podem preparar-nos perquè l’aparell també medeix temperatura, si hi ha escalfor o no. Què passarà si una cosa està calenta, pujarà o baixarà la b arra? Cap problema, tenen clar que puja quan hi ha més temperatura (escalfor). Ja podem comprovar si certament la manta esclafa o no. Com que no tenim cap gallina hem decidit que ho simularem amb el nostre cos (Fem un paral·lelisme entre temperatura i éssers vius). Prendrem tres mesures (mode única Ecodad) la temperatura d’una manta, la de dues mantes i la del cos amb el sensor extern col·locat entremig de cada material a comprovar, o bé sota l’aixella en el cas del nostre cos.

- Vol dir pesar - Com som de llargs - A veure quants metres té - …


75

Mirem les dades a l’ordinador amb la gràfica de barres; sorpresa! La temperatura és més alta en el nostre cos i no hi ha diferència entre posar una manta o dues. La manta no ens escalfarà prou els ous, caldrà buscar una altra solució. Com que tenir una gallina a l’aula en algunes situacions pot ser una mica difícil, podem plantejar de tenir una incubadora. És una petita inversió que a la llarga podem rendabilitzar si l’anem usant prou sovint, o bé podem demanar-la en préstec al CDEC ( i les seves diferents seus territorials).

5 sessió (tota la classe) 1.30h Introducció de nous continguts Canvien les closques? Observació de canvis Avui observarem si hi hagut canvis en les closques que tenim submergides en les diferents substàncies i en quins casos s’han acomplert les nostres prediccions. Observem, toquem, olorem... i Què ha passat? ho dibuixem. Seguidament entre tots intentem trobar una explicació a com és que ha pogut passar? Aquest tipus de conversa és una mica difícil d’aconseguir amb alumnes de P-4 però val la pe na intentar-ho. Anar fent camí en buscar explicaci ons a allò que passa, encara que no arribem a conclusions científicament correctes segur que aquestes són un bon punt de partida que mica a mica ens aniran ajudant a construir models que es van acostant a els d e la ciència. Per justificar que la closca dins del vinagre s’ha desfet els alumnes diuen coses del tipus: - “El vinagre és molt fort”

Mostres0 1 2 3

25

30

35

40

45

50

55

60

65

70

75


76

Ara pot ser un bon moment per a fer inferències sobre el possible comportament dels materials: Passarà el mateix amb altres tipus de closques? Proposem o decidim, ja que molt probablement ells mateixos facin la proposta, de veure si passarà el mateix amb altres tipus de closques que tenim a l’aula. Així doncs posem una closques de cargol i closques de petxina, dins d’aigua, oli, i vinagre. Els infants fan inferències i en les seves prediccions fan analogies amb el que acaba de passar amb la closca d’ou. Ara pot ser un bon moment per fer una petita reflexió sobre el nostre grau d’autonomia a l’hora d’endreçar i tenir cura del material utilitzat en l’ experimentació:si endrecem, si netegem. També podem realitzar algun dels fulls d’autoavaluació (fulls 4 i/o 5)


77

6 sessió (1/2 grup classe) 1.30h Introducció de nous continguts Aplicació de coneixements L’escalfor fa canviar la matèria? Observació-experimentació

Continuem observant canvis de la matèria, en aquest cas deguts al canvi de temperatura . Fem una truita i un ou ferrat. Els infants poden deixatar l’ou, però per seguretat és millor que la mestra o el mestre faci la truita. Observem els canvis, veiem que “s’ha fet més dur” tan en el cas de la truita com l’ou ferrat, en aquest cas també observem un canvi de color en la clara. Som conscients que l’ha provocat l’escalfor, però encara no hem pogut esbrinar o intuir com. Ens hem proposat simular aquests canvis amb representacions corporals. Fem dos grups de 6 o 7 alumnes que han de pensar i organitzar-se per representar aquest procés. Deixem una estona perquè cada grup s’ho prepari i després cada grup fa la seva representació amb els seus companys de públic. Quan cada grup acaba mirem si hem entès allò que ens volien explicar i valorem la feina feta a nivell oral.

Per acabar agafem un ou de xocolata i també el posem a escalfar i observem els canvis: en aquest cas la matèria actua diferent! la xocolata es fa líquida! Ha canviat la forma: s’ha desfet.

Pel proper dia posem la xocolata desfeta i la truita al congelador volem veure que passa amb el fred.


78

7 sessió (mig grup classe) 1h Introducció de nous continguts Estructuració dels coneixements. El fred també fa canviar la matèria? Observació Mirem què ha passat , amb la truita i la xocolata del congelador. Amb el fred sí que les dues matèries han reaccionat igual: estan molt fredes i estan dures, no fan olor,...L’altre dia alguns alumnes havien dit que la xocolata al refredar-se tornaria a la forma inicial d’ou, altres companys deien que això no era possible si no li fèiem la forma. Tornem a escalfar la xocolata per posar-la dintre d’una closca d’ou buida però sencera per tal de confirmar aquestes expectatives i veure que hi ha processos reversibles i n’hi ha que no. També podem aprofitar per comprovar què ha passat amb les altres closques que teníem submergides en els diferents líquids. La petxina ha reaccionat de forma diferent, però la closca del cargol ha passat el mateix que amb l’ou, la que teníem amb vinagre s’ha estovat. Això ens permet fer analogies entre las característiques d’aquestes dues matèries i començar a pensar que potser són més semblants del que podíem pensar en un començament. Ara pot ser un bon moment per revisar el que hem fet aquest dies, com pot canviar la matèria, que hi ha materials que reaccionen de formes semblants, que hi ha canvis irreversibles, que la temperatura provoca canvis en la matèria,...


79

8 sessió. (mig grup classe) ens caldrà més d’una sessió. Aplicació de coneixements Fem contes Aquests dies hem estat veient diferents propietats de la matèria i alhora hem fet petites incursions al món dels éssers vius. Avui per acabar els proposo de fer un conte sobre la història d’un ou que vol esdevenir pollet. Podríem començar amb el conte de l’aneguet lleig (biodiversitat cigne- ànec) per posar-nos en situació i analitzar les característiques dels contes i quins conceptes científics hi ha al darrera. Podem fer dos grups de 6-7 alumnes o treballar amb tot el mig grup. També podem proposar variables diferents: i si l’ou hagués perdut la closca? O la closca s’hagués tornat tova? ...amb variables d’aquest tipus cal que els infants posin en marxa tot allò que han après aquests dies i els seus aprenentatges esdevenen funcionals i alhora el conte esdevé un element d’avaluació. Algunes consideracions a l’hora de fer contes de ciència: Com és que ens plantegem de fer contes de ciè ncia? - Quan els proposem escriure contes de ciència el que

busquem és fer-los reflexionar sobre els seus aprenentatges científics i que els hagin d’emprar e n la creació de la història.

Quins elements hauríem de tenir en compte? - Caldria que estes ben contextualitzat i que fos

socialment rellevant per l’alumnat. - Les accions dels personatges han de succeir en u n

entorn i en un temps.

- Necessitarem uns coneixements lingüístics: començament-nus-desenllaç, diàlegs (o no) narrador (o no) i científics: Que l’argument del conte es cent ri en un tema o problema d’un model científic escolar. Le s relacions que s’estableixen entre els personatges i el seu món vagin modelitzant arguments per explicar l a complexitat de la realitat i anar construint idees científiques.

- Entre tots triarem quin tipus de llenguatge creiem més adient dintre del gran ventall de possibilit ats: verbal, corporal, plàstic, audiovisual,...

- Podem decidir a qui anirà adreçat: altres nen s i nenes de l’escola, a les famílies,...

Aquests darrers aspectes cal tenir-los en compt e des de molt aviat ja que ens podem canviar el fil narratiu segons a qui vagi dirigit o en quina mena de suport el volem realitzar.


80

Sessió- sortida. (tota la classe) Visita a la granja Al començament de l’activitat he proposat la sortida a la granja com a inici del nostre treball. Però el cert és que pot tenir altres moments tan interessants i enriquidors com el proposat anteriorment. Som nosaltres les i els mestres qui hem de decidir en el nostre cas quin és el moment més indicat. Si la sortida és el punt de partida pot ser la forma d’obtenir els ous fecundats (prèviament hem d’haver parlat amb els responsables de la granja per veure si això serà possible) Si la plantegem al vell mig de l’activitat pot ser un altre bon moment per tal de recollir informació necessària per seguir el nostre treball, ja hauran sorgit dubtes i reptes que ens caldrà mirar d’aclarir. Ens pot servir per a recollir el màxim d’informació sobre les aus de granja: gallines, oques,...què mengen, què fan, com viuen, com es reprodueixen (ous de menes diferents)etc. Fora interessant que en la granja tinguessin també incubadores de tal manera que ens facilitaria a nosaltres la possibilitat d’engrescar-nos a tenir ous a l’aula per aconseguir que es converteixin en pollets. L’altra possibilitat és com a cloenda,si ens hem guardat la sortida com a cloenda pot ser el moment de retornar els nostres pollets al seu “entorn natural” Reflexionant sobre la necessitat de que això sigui així, per tal de que els pollets és puguin desenvolupar amb bones condicions, és a dir puguin complir amb les seves funcions com a éssers vius. (De totes maneres retornar els pollets a la granja pot ser una bona solució encara que no sigui amb visita inclosa).


81

6. Experimentació de les activitats a l’aula, obser vació de les activitats de les companyes del grup Treball a les escoles per provar alguns materials per tal de validar-los Treball del grup per contrastar els materials elaborats

Per tal de provar el funcionament de les UD necessitàvem portar-les a terme, si no totes senceres, en una gran part per tal de copsar les respostes dels alumnes i veure si les nostres estimacions de com podien funcionar a les aules s’apropava a la realitat. Era realment important, el poder-ho fer, ja que valorem les aportacions dels alumnes en les diferents activitats com a eina que contribueix desenvolupament i al reajustament d’aquells aprenentatges que anem incorporant. Donat que aquest curs, al fer mitja jornada no tenia tutoria, per poder dur a terme l’experimentació de les activitats he demanat a les meves companyes una part de l’horari dels seus alumnes. Les dues aules de P5 en la primera activitat i els de P4 per a la segona. En alguna de les primeres sessions de la primera UD les mestres hi eren presents col·laborant, participant i prenent nota d’alguna de les converses. Més endavant per problemes horaris això ha estat impossible. Cal valorar molt positivament aquesta possibilitat, és a dir; el poder estar dues mestres a l’aula ens permet dur endavant activitats que d’altra banda és quasi impossible, i encara més a Educació Infantil on la mestra tot sovint està absorbida pel infants. Per altra banda aquest fet ha comportat una limitació i un enquadrament estricte del temps que, en alguns casos ha impedit allargar i aprofundir algunes sessions que potser haguessin funcionat millor treballant de manera mes relaxada. En un principi havíem previst l’assistència de les companyes de l’equip de llicència a algunes de les sessions que portàvem a terme per tal de realitzar observacions sobre les dinàmiques, les activitats, ... però durant el curs hem vist que les nostres previsions havien estat optimistes donat que les activitats dissenyades van ser molt llargues, van comportar moltes sessions a les escoles i no havíem comptat prou amb els horaris coincidents de tots quatre, és a dir: totes portàvem a terme les activitats els mateixos dies per la qual cosa hem pogut realitzar poques observacions. El problema del temps i la coincidència dels dies disponibles per a anar a les escoles (dimarts i dijous) ha dificultat l’assistència continuada i la realització d’observacions de les activitats realitzades per les companyes de grup. La nostra tutora ha assistit a una activitat d’aula de totes i ens ha pogut ajudar a analitzar la sessió aportant una visió externa que ha enriquit molt tant les activitats com les sessions de treball del grup Durant les sessions amb les alumnes hem recollit tota la informació que ens ha estat necessària per tal de comunicar, analitzar i valorar allò que estem fent durant el nostre treballa en grup També ens ha servit el recull per tal d’obtenir material (converses, fotografies, ... ) per a incloure en les activitats


82

7 .L’avaluació de les activitats Per tal d’avaluar el treball realitzat revisarem els objectius que ens vam proposar en el projecte inicial i analitzarem la realització de cada un. Objectius:

• Elaboració de materials que serveixin com a exemple de desenvolupament de les competències científiques

Per avaluar les característiques del materials elaborats, utilitzarem els criteris competencials realitzats per l’equip de formadors i formadores de primària i secundària del CESIRE/CDEC, que es poden trobar a la web del CDEC, així com una adaptació de la fitxa destinada a l’avaluació de materials diversos també elaborada pel mateix CESIRE Criteris competencials CESIRE/CDEC UD: “Com és que em cauen les dents?” La funció de nutrició

S’han aconseguit? Observacions, qüestions a remarcar... Suggeriments de millora..

1a- La proposta o situació d’aprenentatge es refereix a un context real o quotidià, i/o és socialment rellevant per l’alumnat ?

Es refereix a un context quotidià ja que és una edat en la que sovint els comencen a caure les dents,i a més a més socialment rellevant donat que està relacionat amb la salut

2a- És una proposta oberta? (Permet aportacions diferenciades, contrast d’idees, resolucions diferents,...)

Permet aportacions diferents, el diàleg i les intervencions dels alumnes en les converses tenen un paper important dins l’UD, són valorades i punt de partida d’altres experimentacions , investigacions,...

3a- Afavoreix fer emergir les idees que té l’alumnat en relació als fets o fenòmens que volem tractar, per treballar a partir d’elles i fer-les evolucionar?

Una gran part de les activitats que formen part de la UD s’inicien amb una conversa que enllaça amb l’activitat anterior i recull les idees de l’alumnat que guien el seu desenvolupament.

4a- La proposta o situació d’aprenentatge és significativa i permet pensar ciència?

La proposta permet pensar ciència, a partir de situacions properes a la vida dels infants avança en la construcció del model d’ésser viu

5a- L’activitat promou que l’alumnat arribi a fer-se preguntes investigables que l’ajudin a entendre i interpretar els fets i fenòmens del món?

Permet a l’alumnat fer-se preguntes investigables que poden ajudar a començar a comprendre el funcionament del cos humà i a veure l’ésser humà com un ésser viu.

6a- Ajuda a interpretar fets o fenòmens de l’entorn des de la seva complexitat, tot construint models de ciència.

L’activitat ajuda a construir el model d’ésser viu a partir de la comprensió i la interpretació de fenòmens relacionats amb el funcionament de propi cos i fer inferències amb altres éssers vius


83

7a- Implica el treball experimental fent ús de diferents instruments, eines (incloses les TIC) o materials, tant els d’ús quotidià com els més específics de la ciència escolar?

En l’activitat s’inclou el treball amb eines TIC al treballar amb el programa Motic de la càmera acoblada a la lupa binocular. Per a buscar informació ho hem tingut en compte però potser caldria fer-ne més incidència. S’utilitzen també materials d’us quotidià. S’ha tingut present el treball experimental i l’ús de material de laboratori

8a- Es treballa a partir de “bones preguntes” més que

d’explicacions?

Es procura treballar sempre a partir de “bones preguntes”

9a- Es treballa tenint en compte tant els sabers de l’alumnat, el professorat, el diàleg que establim amb l’entorn,... com altres fonts d’informació (llibres, diaris o revistes, pàgines web,...)?

Es treballa a partir de diferents tipus de sabers: alumnat, professorat, fonts procedents de l’entorn, imatges, pàgines web.

10a- Es posa en joc tant el treball i la responsabilitat individual com el cooperatiu en parelles o en grups que porti a parlar, escoltar, argumentar, convèncer, consensuar ... ?

La UD es basa sobretot en el treball per parelles de l’alumnat

11a- Estimula el treball de valors científics com: Fer prediccions, buscar evidències, el dubte sistemàtic, la perseverança,... així com l’ interès i la imaginació científica

Es treballen valors científics tals com fer prediccions, perseverança, l’interès, la imaginació.

12a- Ajuda l’alumnat a reflexionar sobre el què fa, raonar-ho i comunicar-ho fent ús de diferents llenguatges (oral, escrit,gràfic, corporal, plàstic...) ?

L’alumnat utilitza el llenguatge escrit, oral, plàstic (maquetes), gràfic, per comunicar els seus aprenentatges

13a-Fomenta l’autonomia, la iniciativa i l’autoregulació de l’alumnat per tal que s’impliqui i sigui conscient del seu aprenentatge.

Durant la UD es realitzen diversos treballs de regulació i autoregulació, especialment a partir del diari de classe i de les converses.

14a- Porta a aplicar coneixements ja adquirits relacionant-los amb d’altres, i a fer nous aprenentatges?

En l’activitat es relacionen coneixements anteriors sobre els imants i s’apliquen en una de les experimentacions per tal d’intentar conèixer característiques de les dents.

15a- L’activitat promou actuacions per intervenir en l’entorn posant en pràctica coneixement, valors i normes de convivència?

L’activitat porta a reflexionat sobre la salut, la importància de tenir cura de les nostres dents i dur una alimentació variada.


84

Criteris competencials CESIRE/CDEC Activitat: “Closques!!” Propietats i canvis de la matèria:

Grau en que s’han aconseguit ... Observacions, qüestions a remarcar... Suggeriments de millora...

1a- La proposta o situació d’aprenentatge es refereix a un context real o quotidià, i/o és socialment rellevant per l’alumnat ?

La UD sorgeix d’una situació real viscuda a l’aula a partir dels ous de pasqua de la mona. En canvi, potser li caldria una visió més des d’un punt de vista social.

2a- És una proposta oberta? (Permet aportacions diferenciades, contrast d’idees, resolucions diferents,...)

Permet aportacions diferents, el diàleg i les intervencions dels alumnes tenen un paper important dins l’UD

3a- Afavoreix fer emergir les idees que té l’alumnat en relació als fets o fenòmens que volem tractar, per treballar a partir d’elles i fer-les evolucionar?

Una gran part de les activitats que formen la UD s’inicien amb una conversa que enllaça amb l’activitat anterior i recull les idees de l’alumnat que guien el desenvolupament de les activitats

4a- La proposta o situació d’aprenentatge és significativa i permet pensar ciència?

Ens permet pensar ciència bo i construint el model de matèria.

5a- L’activitat promou que l’alumnat arribi a fer-se preguntes investigables que l’ajudin a entendre i interpretar els fets i fenòmens del món?

Ha permès que els alumnes es fessin preguntes, que ens han portat a noves investigacions, i alhora ens han ajudat a anar interpretant fets del seu entorn,

6a- Ajuda a interpretar fets o fenòmens de l’entorn des de la seva complexitat, tot construint models de ciència.

L’activitat ajuda a construir el model de matèria.

7a- Implica el treball experimental fent ús de diferents instruments, eines (incloses les TIC) o materials, tant els d’ús quotidià com els més específics de la ciència escolar?

En l’activitat s’inclou el treball amb eines TIC a l’utilitzar els sensors i el programari Ecodad, i la lupa binocular amb la càmera digital i el programari Motic. S’utilitzen materials d’us quotidià. I també l’ús de material de laboratori, tot i que hauria estat bé tenir en compte la balança digital.

8a- Es treballa a partir de “bones preguntes” més que d’explicacions?

Es procura treballar sempre a partir de “bones preguntes”

9a- Es treballa tenint en compte tant els sabers de l’alumnat, el professorat, el diàleg que establim amb l’entorn,... com altres fonts d’informació (llibres, diaris o revistes, pàgines web,...)?

Es treballa a partir de diferents tipus de sabers: alumnat, professorat, fonts precedents de l’entorn, imatges,...

10a- Es posa en joc tant el treball i la responsabilitat individual com el cooperatiu en parelles o en grups que porti a parlar, escoltar, argumentar, convèncer, consensuar ... ?

La UD té en compte el treball en parella i en petit grup.


85

11a- Estimula el treball de valors científics com: Fer prediccions, buscar evidències, el dubte sistemàtic, la perseverança,... així com l’ interès i la imaginació científica

Es treballen valors científics tals com buscar evidències, perseverança, interès, imaginació.

12a- Ajuda l’alumnat a reflexionar sobre el què fa, raonar-ho i comunicar-ho fent ús de diferents llenguatges (oral, escrit,gràfic, corporal, plàstic...) ?

L’alumnat comunica els seus aprenentatges utilitzant diferents llenguatges: escrit (elaboració d’un conte comunitari), oral, plàstic, (dibuix del natural), corporal (representació)

13a-Fomenta l’autonomia, la iniciativa i l’autoregulació de l’alumnat per tal que s’impliqui i sigui conscient del seu aprenentatge.

Durant la UD es realitzen alguns treballs de regulació i autoregulació, especialment a partir de converses.

14a- Porta a aplicar coneixements ja adquirits relacionant-los amb d’altres, i a fer nous aprenentatges?

15a- L’activitat promou actuacions per intervenir en l’entorn posant en pràctica coneixement, valors i normes de convivència?

L’activitat no promou actuacions per a intervenir en l’entorn. Si bé que contempla la possibilitat de tenir cura de pollets i retornar-los al seu entorn

Tot i que hem trobat mancances en alguns aspectes, podem constatar que la majoria de criteris es compleixen en totes dues unitats didàctiques

• Experimentar algunes de les activitats dissenyades , a les diverses escoles de les membres del grup de treball. Tot i que ens hauria agradat tenir més temps per a l’experimentació de la segona activitat realitzada, aquest objectiu s’ha acomplert, tal com hem explicat en el punt anterior (pàgina 81 )

• Després de l’experimentació vam valorar els materials elaborats i vam reescriure allò que vam creure convenient de canviar

• Capacitar el professorat en el disseny d’activitats d’aula fent visibles els elements que considerem claus en el procés d’aprenentatge: Per aquest motiu hem inclòs en la descripció de les UD les orientacions destinades al professorat de manera que unim en un mateix document la realització i les orientacions didàctiques. Hem incorporat, també, un mapa d’idees per a l’elaboració de les UD destinada a orientar els mestres en l’adaptació i la creació de les seves pròpies unitats didàctiques

• Triar el format més adequat per tal d’editar els materials. Durant les reunions portades a terme al Departament d’Educació vam exposar els dubtes sobre quin seria el format més adient per als nostres materials, la Sra. Ana Rodet ens va proporcionar un material procedent del CESIRE/CIREL que s’adaptava a les nostres necessitats.

• Difondre els materials . Un dels objectius primordials en l’elaboració de material és el de donar-los a conèixer per tal que puguin ser utilitzats pels diferents col·lectius de professorat. Aquest és un objectiu que s’haurà de portar a terme a posteriori: tenim previst presentar els materials elaborats als ICES de la UAB i de la UB, durant el present curs, escriure articles sobre el treball realitzat i participar en altres actes i presentacions algunes encara s’han de


86

concretar. També està prevista la possibilitat de publicar-los a la web del CDEC.

Àmbits on s’ha portat a terme l’avaluació Els àmbits on s’ha portat a terme l’avaluació de les activitats els podem concretar en aquests quatre aspectes presents en el calendari del projecte

Treball del grup per contrastar els materials elaborats Treball a les escoles per provar alguns materials per tal de validar-los Sessions de treball amb la persona que supervisa la llicència Triangulació dels materials amb l’equip de formadors i formadores del CDEC Durant les diferents trobades del grup de treball hem explicat, comentat, planificat, modificat,...; hem intentat resoldre els problemes amb els quals ens trobàvem durant la planificació de les unitats i, a les escoles, en l’experimentació de les activitats Les sessions mensuals portades a terme amb la superviso ra de les llicències han estat intenses i molt riques. Ens hem trobat amb una periodicitat mensual i, en aquestes trobades explicàvem la feina que havíem realitzat durant el temps que no ens havíem vist. Des del moment que hem començat a elaborar les diferents unitats hem explicat, discutit i contrastat tot el nostre treball. En un primer moment vam organitzar i revisar la planificació en grup i finalment vam posar en comú l’experimentació portada a terme, vam revisar el funcionament de les activitats amb l’alumnat i vam modificar els aspectes que es van considerar millorables. Les aportacions de la tutora han estat indispensables per orientar la feina que havíem de portar a terme. Ha aportat una visió crítica al nostre treball, ens ha ajudat a clarificar alguns aspectes conceptuals i ha aportat la visió de la ciència des d’un punt de vista didàctico/pedagògic En algunes sessions altres persones de l’equip CEDEC s’han incorporat a les reunions mensuals per fer aportacions en alguns aspectes puntuals que, o bé nosaltres o la tutora, veia necessàries La triangulació amb l’equip de formadors o formadores del CEDEC l’hem portar a terme tan sols durant el tercer trimestre donat que, tot i que manteníem contactes amb l’equip, assistint a les sessions de formació previstes, no hem pogut aportar un material mínimament estructurat fins a finals de curs. Durant les sessions de presentació de les activitats els companys i companyes de l’equip han fet aportacions que,majoritàriament, han estat incorporades al desenvolupament de les activitats. Podríem acabar dient que durant l’elaboració de les activitats i fins els darrers dies de juliol, hem portat a terme un intens procés de regulació durant el qual hem avaluat, discutit i modificat el nostre treball i que ens ha portat a gaudir i a aprendre molt


87

8. Conclusions En el treball realitzat durant aquest curs hem tingut la oportunitat d’aprofundir en el model didàctic competencial i aquest fet ha comportat un aprenentatge en molts sentits per a totes nosaltres Creiem que el treball realitzat pot tenir interès per als ensenyants perquè

• són exemples d’activitats preparades des d’un punt de vista competencial • són adaptables • hi ha exemples de Educació Infantil i de tots els cicles de l’etapa de primària • han estat experimentades

Poden ser utilitzades també en activitats de formació com a exemples d’unitats didàctiques i no només en formacions relacionades amb l’àrea de ciències experimentals sinó que se’n poden extreure exemples concrets relacionats amb l’utilització de recursos didàctics diversos, amb la gestió d’aula, la conversa a l’aula, i l’avaluació, entre altres. A partir del curs vinent es donaran a conèixer en presentacions o altres activitats relacionades amb el CDEC o amb els grups de treball de ciències de l’ICE de la UAB i de l’ICE de la UB Des del punt de vista personal m’ha permès treballar a un nivell que el dia a dia del treball a l’escola en dedicació completa no et possibilita. També he pogut constatar la importància del treball en equip que ha estat totalment enriquidor i encara més amb les aportacions de la nostra tutora de la llicència. Ara, amb el retorn a l’aula, continuo la feina amb il·lusions renovades, amb ganes de continuar treballant amb els infants, a descobrir el nostre entorn i a gaudir amb els nous aprenentatges. 9. Bibliografia comentada Bonil, J., Calafell, G., Orellana, L., Espinet, M., Pujol, R. M. (2004) El dialogo disciplinar, un camino necesario para avanz ar hacia la complejidad Investigación en la escuela num.53. pàg. 83-97 Article emmarcat dins el paradigma de la complexitat. Els autors es centren en la importància del diàleg disciplinar. La idea central de l’article és la de que s’ha de partir d’una disciplina per tal de tenir un fonament sòlid que permeti elaborar models explicatius i després connectar amb altres disciplines per tal de contrastar criteris. Bonil, J Espinet, M. Izquierdo, M. Pujol, RM. (20 04) Ciencia escolar y complejidad Investigación en la escuela nº 53. pàg. 21-29 L’article ens presenta una ciència escolar on els fenòmens es veuen com a sistemes complexos, ponts amb altres disciplines, acció sobre el medi, les emocions són centrals en el procés de construir el coneixement. La ciència escolar ha de fer (adquirir vivències) pensar (representar el món amb models teòrics) i generar llenguatges per comunicar. Alhora ens parla d’ una Ciència escolar que ha de: Incorporar els sistemes: processos, multi causalitat, indeterminació, dimensió temporal (històries), irreversibilitat (evolució dels sistemes en un eix temporal) La perspectiva dialògica: diàleg amb el medi (intern/extern) La perspectiva hologramàtica: Macro/micro Els temes a estudiar han de tenir un enfoc sistèmic.


88

Les emocions son imprescindibles per crear models teòrics (creativitat, imaginació, ...) El llenguatge que relaciona acció, sentiment, pensament i que transforma el pensament. Bonil, J, Sanmartí N, Tomàs, C i Pujol R. M. (2004) . Un nuevo marco para orientar respuestas a las dinámicas sociales: el pa radigma de la complejidad. Investigación en la escuela, núm. 53 pàg. 5-19 El paradigma de la complexitat incorpora una nova visió a la didàctica de les ciències. Adjunta: educar en la confrontació de valors; la indeterminació i els processos (canvi); l’anàlisi dels fenòmens en clau dialògica (medi intern/extern, ordre/desordre, autoorganització, equilibri/canvi, dinamisme); el diàleg disciplinar; partir del Meso (alumne) i establir relacions amb el macro i el micro; pensament/acció; gestió d’aula; la col·laboració, etc. Cañas, A. Martín, MJ. Nieda, J. (2007) Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico. La competencia científica. Madrid: Alianza Editorial Aquesta publicació ens mostra d’una forma molt exhaustiva tot el que es refereix a la competència científica. Començant pel significat de competència basat en l’informe PISA, i continuant pels diferents elements importants a tenir en compte: importància, contextualització, continguts científics, actituds,.. així com la relació de la competència científica en el currículum de la LOE. També ofereix una anàlisi molt complet de la competència científica en els objectius continguts i criteris d’avaluació tant a l’educació primària com a la secundària. Finalment ens parla de la competència científica a l’aula amb algunes orientacions didàctiques. Coll, Cèsar (2007). Las competencias en la educació n escolar: algo más que una moda, algo menos que un remedio. Aula de innovación educativa, núm 161 pàg. 34-39 L’autor distingeix entre aspectes positius i negatius de les competències. Entre els primers afirma que les competències són útils per concretar intencions educatives, situen en primer pla la funcionalitat de l’ensenyament, mostren la importància del context i de l’aprendre a aprendre (metacognició). Com a negatius considera que és necessària la contextualització (sociocultural) sinó és produirà l’ homogeneïtzació dels sabers, que s’han d’explicitar els continguts per no oblidar els coneixements i que les competències són difícils d’avaluar, entre d’altres. Cubero, R., (1989) Como trabajar con las ideas de los alumnos . Sevilla: Diada Editores L’autora ressalta la importància de fer emergir els coneixements previs dels alumnes i de basar-hi les activitats d’aprenentatge. Algunes propostes per tal de recollir els coneixements previs estan molt enfocats al treball experimental. Conté alguns exemples Davis, E., Krajcik, J. (2005) Designing Educative Curriculum Materials to Promote Teacher Learning Educational Researcher , 34(3), 3-14 Els autors creuen que els materials educatius han de ser dissenyats per tal d’aconseguir que no aprenguin només els alumnes sinó també els professors i en l’article parlen de les característiques que han de tenir un materials d’aquest tipus per tal d’aconseguir aquests dos objectius Duschl, R. (1997) Renovar la enseñanza de las ciencias . Madrid: Narcea A partir d’un planteig general sobre què és ciència, l’autor fa una reflexió sobre


89

l’ensenyament de les ciències. L’alumnat ha d’aprendre les dues vessants de la ciència: no només què sabem sinó també aspectes relacionats amb la generació de coneixement (com sabem) per tal de distingir les teories de les especulacions. Conté exemplificacions sobre les teories que recomana treballar, molt dirigides a alumnat de secundària Felice, J., Giordan, A., Souchon, C. (1994) Enfoque interdisciplinar en la educación ambiental . Madrid: Los Libros de la Catarata És una traducció realitzada pel govern basc d’un document de la UNESCO en el qual els autors proposen algunes millores en el sistema escolar per tal de poder treballar de manera interdisciplinària l’educació ambiental. García Hernández, Esteban. Algunas aplicaciones del portafolio en el ámbito educativo. México, Institución educativa. S ecretaria de Educación y Cultura del estado de Chihuahua, 2000. <http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visualiza&articulo_id=7050> Especifica l’autor que el portafolis afavoreix: la reflexió de la persona que el realitza ja que ha de triar entre els seus treballs aquells que millor exposen el seu progrés d’aprenentatge; l’autoavaluació perquè permet analitzar les habilitats i competències d’un mateix i l’avaluació perquè qui fa els portafolis pot mostrar els seus problemes i també els seus progressos. Gener, Anna (coord) Cortada, T. Miranda, M. Molló , P. Peleato, T. Sorribes, M. (2007) Pensar, que bé! Lleida: Pagès Editors. Aquest llibre presenta un recull d’activitats de ciència realitzades amb els infants de parvulari de diverses escoles. També hi aporta reflexions i sentiments sorgits d’aquest treball. Cal ressaltar la vocació per ajudar als infants a pensar, a parlar del que pensen i a escoltar i reflexionar sobre el pensament dels altres. Giordan, A., de Vecchi, G. (1988) Los origenes del saber:De las concepciones personales a los conceptos científicos . Sevilla: Diada Editores Els autors parlen de com s’aprèn i del paper que tenen els conceptes previs dels alumnes en l’aprenentatge de la ciència. Analitzen diverses maneres de gestionar les idees prèvies, com es pot provocar el conflicte cognitiu per tal de fer-les evolucionar i com es va avançant en el procés de modelització Klenowski, Val (2005) Desarrollo de portafolios para el aprendizaje y la evaluación . Madrid: Ed. Narcea El portafolis és considerat un mètode qualitatiu que promou el desenvolupament d’habilitats com la reflexió, l’autoavaluació i l’anàlisi crític necessaris pel desenvolupament i la millora de l’aprenentatge. Aquesta eina obliga a l’estudiant a implicar-se al màxim en la seva autoavaluació i no només per demostrar el que ha aprés sinó també per exposar com ho ha aprés. Canvia el paper de l’alumne/a que passa a ser responsable del seu procés d’aprenentatge i també el del/de la mestre/a que es converteix en facilitador, motivador, guia, dona suport a la reflexió, etc. Krajcik, J., Mcneill, J. L. And Reiser, B. J. (2008 ) “Learning-Goals-Driven Design Model: Developing CurriculumMaterials That A lign With NationalStandards and IncorporateProject-Based Peda gogy Science Education , 92(1), 1-32


90

Els autors pensen que els canvis pedagògics requereixen nous materials diferents dels tradicionals. En l’article expliquen com han elaborat materials destinats a l’ensenyament de les ciències que compleixen les dues condicions que considerem imprescindibles: ser rigorosos amb els objectius d’aprenentatge i tenir en compte els nous enfocaments pedagògics innovadors. Martin, E., Moreno, A. (2007) Competencia para aprender a aprender . Madrid : Alianza Les autores parlen dels aspectes cognitius, afectius i socials que trobem en la competència d’aprendre a aprendre. El llibre consta d’una part teòrica i una altra amb exemples en els quals parlen de l’aprenentatge col·laboratiu, de la funció de la llengua en l’aprenentatge i de l’avaluació, entre altres Martins, Isabel P. (2002). Aprender a llevar a cabo una investigación en los primeros años de escolaridad. Aula de innovació educativa, núm 113. pàg. 14-17 L’article està dedicat al procés que cal seguir a l’hora de fer un experiment. Aquest procés és: identificar els coneixements previs dels nens i les nenes; formular preguntes clares; planificar els procediments; preveure els resultats; realitzar l’experiment; ordenar les dades obtingudes i trobar-ne el significat; fer les conclusions i elaborar noves preguntes, si cal. Puig Rovira, J. M., Martin Garcia, X., (2007) Competencia en autonomia e iniciativa personal. Madrid : Alianza. Els autors analitzen quines implicacions té el fet de ser autònom i què comporta aquesta competència. A la segona part del llibre reflexionen des del punt de vista de l’autonomia en aspectes com: el model pedagògic, l’aprenentatge cooperatiu, el treball per projectes, entre altres Sanmartí, Neus (2007) Evaluar para aprender 10 ideas calve . Barcelona Ed Graó. L’autora parteix de 10 idees sobre l’avaluació que va desgranant a partir d’analitzar diferents exemples pràctics. Tot i que estan situats a l’educació secundària, ofereixen una visió molt completa dels diferents aspectes de l’avaluació que cal tenir en compte. Tarin, R. M., Sanmarti, N. (2008)” Projectes i acti vitats per canviar l’entorn” Guix d’Infantil num 44 pàg. 5-7 Les autores reflexionen sobre la funció reproductora de l’escola: Tot i que els grups dominants intenten reproduir la seva ideologia és possible, donat que la societat és complexa, que subgrups puguin incidir en el paper de l’escola. Parlen del treball per projectes i de l’ importància de triar temes de rellevància social per tal d’aconseguir que a l’escola es vegin diferents maneres de fer i de pensar Zabala, A., Arnau, L. (2008) Como aprender y ensenyar competencias:11 ideas clave . Barcelona: Graó Els autors parlen de les competències partint d’onze idees clau. Cada capítol consta d’una part on es teoritza i una part amb exemples didàctics o amb reflexions lligades a la pràctica


91

Annexos Annex 1 Com és que em cauen les dents? Funció de nutrició:Treballs per als alumnes


92

QUÈ CREUS QUE MENJA CADA ANIMAL? (Full nº 1)


93

QUÈ CREUS QUE MENJA CADA ANIMAL? (Full nº 2)


94

(Full nº 3) HE FET SERVIR TOTES LES EINES?


95

(Full nº 4) HE ENDREÇAT TOTES LES COSES AL SEU LLOC?


96

(Full nº5) -+ HE NETEJAT BÉ TOT EL MATERIAL?


97

(Full nº6) HE TREBALLAT BÉ AMB LA MEVA PARELLA?


98

(Full nº7)

SAPS QUÈ POT MENJAR CADASCÚ?


99

Full nº 1 Gos- www.goldenretrievers.es/archivos/2008/10/cepi... Cavall- caballonatural.com/.../02/dientes-caballo.jpg Gat - www.notigatos.es/.../u2/498089120_03ad51958a.jpg Serp - viejonovelasdeamor.wikispaces.com/file/view/s... Dofí- 1.bp.blogspot.com/.../s320/DOLPHIN-SMILE.JPG Herba- www.lesacacias.net/miniatures/mini-img-379.jpg Bistec- www.distribucionsfluvia.com/.../entrecot3.jpg Ratolí- reddeparquesnacionales.mma.es/.../img/171.jpg Sardines- www.blogdelfreelance.com/.../10/sardinas.jpg

Full nº 2 Conill- files.publico.es/resources/archivos/2008/3/3/... Canari- upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5f/C... Aguila - e-nimals.com/.../2008/11/aguila-blanca.jpg Vaca- usuarios.lycos.es/.../fondo_vaca_lengua_640.jpg Herba- duranarquitectos.cl/.../2008/02/hierba.jpg (herba floretes) Gra- acoma.cl/.../wpsc/product_images/Alpiste.jpg Herba- gemini.oscs.montana.edu/.../Phalaris1.jpg

Full nº 3 Tornavís - www.m-99.co.uk/.../torx_t6_screwdriver.jpg Morter- www.farmaciamarro.com/imagenes/mortero_blanco.jpg Tisores- www.kidonyc.com/.../wa12807b/m/Scissors3m.jpg Ganivet- www.protocolo.org/.../PROTOCOLO2406-767969.jpg

Full nº 7 Bebè- blogs.20minutos.es/.../bebe-lloron-310.jpg Nens rient- www.arcosgardens.com/.../header_children1.png Iogurt- www.dairyaustralia.com.au/~/media/Images/Supp... Mamant- www.imagengratis.org/images/0175865b.jpg Puré- www.nutricion.pro/.../2008/11/papilla.jpg Amanida- www.saborcontinental.com/wp-content/uploads/2.. Pollastre- www.cocinatipo.com/.../uploads/2009/05/pollo.jpg Biberó- aldeaw.rpp.com.pe/.../files/2009/06/biberon.jpg Macarrons- www.mioasis.es/public/Macarrons.jpg


100

Annex 2 Closques! Propietats de la matèria: Treballs per als alumnes


101

(Full nº1) SÓN IGUALS

SÓN DIFERENTS


102

(Full nº2) QUÈ ERA ABANS? EN QUÈ EM CONVERTIRÉ?


103

(Full nº3)


104

(Full nº 4) HE ENDREÇAT TOTES LES COSES AL SEU LLOC?


105

(Full nº5) -+ HE NETEJAT BÉ TOT EL MATERIAL?


106

Full n 3 Ànec - blocs.xtec.cat/ullviu/files/2008/04/anec.JPG Conill- blocs.xtec.cat/.../files/2008/12/conejito.jpg Gall i gallina- upload.wikimedia.org/.../250px-Female_pair.jpg Gallina i pollet- www.merrutxu.com/.../09/gallina_casa_rural.jpg Gall- elparche.files.wordpress.com/2009/01/gallo1.jpg Ous durs- lh6.ggpht.com/.../huevo%20duro%20008.jpg Ou ferrat- 1.bp.blogspot.com/.../huevo%2520frito.jpg Òvul-vonneumannmachine.files.wordpress.com/2009/04...

Colom- blogs.que.es/.../tabini_paloma_domestica.jpg

Llana- farm3.static.flickr.com/2001/2450073176_e971d...

Pedres- fotos.vcubells.net/imatges/pedres.jpg Periquitos - www.redondo.ws/.../2008/01/periquito3.jpg Truita – www.1de3.com/wp-content/uploads/tortilla.jpg Pollet - www.mascotas.org/wp-content/uploads/pollito1.jpg Llet - www.bajoencalorias.com/.../10/leche%20vaso.jpg

elaboració de materials educatius per a · pdf fileaquests materials els hem elaborat...

Documents