Reflexió sobre la importància de l’home en l’art

La figura de l’home no sempre ha estat la protagonista en les seves pròpies obres d’art.

Durant la prehistòria, les obres d’art complien una funció didàctica: es representaven tot tipus d’animals i es facilitava informació perquè el caçador tingués el domini sobre l’animal.

Amb el pas del temps va haver un canvi d’estil de vida dels homes, va aparèixer la agricultura, els primers poblats, i amb tot això va sorgir la necessitat d’expressar la vida quotidiana. A partir d’aquest moment l’home va agafant més importància i comença a aparèixer en l’art , tot i que el que importava era l’home en grup i no un sol individu.

Amb l’arribada de la civilització egípcia l’home continua guanyant importància. El faraó és considerat la reencarnació de Déu i per aquest motiu se’l representava amb grans dimensions en comparació amb els súbdits o enemics i d’una manera idealitzada. Per altra banda les representacions del poble eren més realistes.

Durant l’Imperi Grec i Romà idealitzen encara més la figura humana en general. Busca la proporció i l’equilibri i, a més segueix una sèrie de cànons de bellesa. Tot i que els dos imperis busquen la perfecció, Grècia, una societat antropocèntrica, es centra més en l’home, en canvi Roma, una societat teocèntrica rendeix culte a l’emperador i als Déus.

Un dels moments on l’home va cobrar més importància va ser el Renaixement, van agafar influències gregues i romanes i van deixar de banda tot allò medieval. En aquest període cada cop es representava menys a Déu i la figura de l’home era la protagonista. Les obres arquitectòniques eren fetes a la mida dels humans i les pintures representaven persones comunes.

A la segona meitat del segle XIX, amb l’aparició del Realisme i després d’una gran revolució, canvien els estereotips i rebutgen la idealització que feien els moviments precedents; comencen a representar la gent normal, transmetent els sentiments reals que patien com ara la tristesa i la misèria.

Com a conclusió podem dir que després de que l’home hagi estat el centre de l’art, actualment i des de fa uns anys cada cop l’artista es centra més en els seus sentiments i emocions. Amb l’aparició de les avantguardes del segle XX es percep aquest canvi en la mentalitat dels artistes.

Mireia Mondéjar Soler A2

Carla Jiménez Pajares A2