el web educatiu de les illes balears - som un nin?...

01MATERIALS DIDÀCTICS PER PREVENIR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

01. SOM UN NIN? SOM UNA NINA? SOM PERSONAGovern de les Illes Balears

Som un nin? Som una nina?Som persona

• Conèixer el cos i les seves parts a través de la comparació i la visualització.

• Respectar les diferències de les persones.

• Valorar la diversitat manifesta en les persones.

• Manifestar i regular progressivament els sentiments i les emocions.

• Aprendre a respectar i ajudar les altres persones.

➜ Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

➜ Informació i orientacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Recursos bibliogràfics . . . . .

La nostra sexualitat és fonamental per poder avançar sense problemes psicològics i crear la nostra històriapersonal.

Acceptar la diversitat en tots els aspectes, oculta i manifesta, ens ajuda a respectar i acceptar l'existènciade la diferència i ens prepara per ser més tolerants i respectuosos amb ambdós sexes.

Desenvolupament de les activitats

SESSIÓ 1

Observarem les fotografies dels infants de l'aula i les classificarem per si són nins o nines. Comentarem lesdiferències físiques que observem (color dels cabells, ulls, estatura...).

SESSIÓ 2

Escoltarem la cançó d'en Joan petit.

SESSIÓ 3

Escoltarem la cançó i ballarem (aquesta sessió es repetirà tantes vegades com sigui necessari fins que elsinfants tenguin memoritzada i interioritzada la cançó).

SESSIÓ 4

Verbalitzarem la cançó. Primer en Joan Petit ballava amb el dit, amb la mà... Pronunciarem totes les partsdel cos que surtin a la cançó, dependrà de l'edat dels infants perquè les incorporin en el seu esquema cor-poral.

SESSIÓ 5

Ens modelarem a nosaltres amb fang o plastilina (figura humana). Verbalitzarem i cercarem les diferentsmaneres de fer una mateixa part, i donarem per vàlides totes les produccions. D'aquesta manera es crea-rà un clima de respecte cap a totes les obres i cap als autors o autores.

SESSIÓ 6Després de cantar i ballar tindrem preparat un paper gros, continu, en què els infants deixaran lesempremtes dels peus i les mans. Ens serviran per treballar mides, posicions, petites coses que els diferen-cien i petites coses que els fan iguals.

SESSIÓ7

Observarem imatges de revistes i començarem una conversa:

– Quines coses són iguals en les fotos?

– Quines coses són diferents?

– Són homes o dones?

– Són de la mateixa raça?

– Són amics?

– Estan contents?

– Per què?

– No estan contents?

– Com ho saps?

– Si no estan contents ni enfadats, com creus que se senten?

– Què podem fer per canviar el que li passa?

SESSIÓ 8

Dibuixa't de cos sencer i identifica el teu sexe.

A partir de l'observació de la làmina interior, mantindrem una conversa en què analitzarem les dife-rents situacions que veim: Què fan? Què passa? Qui ho fa bé? Qui s'equivoca? Per què?

EL RESPECTE CAP ALS DOS SEXES ÉS MOLT IMPORTANT

PER A LA BONA CONVIVÈNCIA.

HARIMAGUADA. (1994). Educación afectivo-sexualen la etapa infantil. Madrid: Consejería de Educación,Cultura y Deportes del Gobierno de Canarias, encol·laboració amb el MEC, MSC i MAS.

Llibres de contes:

CAPDEVILA, F. (1993). Altres nens dels món. ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cadí.

CAPDEVILA, F. (1993). Del cap als peus. ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cadí.

CAPDEVILA, F. (1993). Els meus amics especials. ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cadí.

CAPDEVILA, F. (1993). Què et passa? Els Quadernsde Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cadí.

CAPDEVILA, F. (1993). Tinc dues mans. ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cadí.

D’ALLANCÉ, M. (2002). Cuando tenía miedo de laoscuridad. Barcelona: Corimbo.

DAMON, E. (1995). Gent de tota mena un llibre peraixecar i mirar. Barcelona: Beascoa.

MITTER, M.; TAGEL, P. (2000). Cuando sea mayor.Barcelona: Beascoa.

OBIOLS, M. (2001). El cuadro más bonito delmundo. Pontevedra: Kalandraka.

TURÍN, A. (2001). Rosa caramelo. Barcelona:Lumen.

Puzles i jocs . . . . . . . . . . . . . . . . .

Puzle d'un nin o una nina per vestir-los i desvestir-los de fusta. Imaginarium.

Puzle per formar la figura d'un osset de fusta. DeSalabert.

Els dos amics. Encaix per descobrir l'esquema cor-poral. De salabert.

Joc dels retrats. Puzle per construir cares. Nathan.

Joc de les cares. Cares i expressions, joc per desen-volupar l'observació, la capacitat de representar oimitar les expressions. Nathan.

Canvia la cara. Joc interactiu d'Internet Edu 365.

Qui és qui? Joc d'identificació de persones per eli-minació segons les característiques físiques.

Jo em vesteixo. Joc d'associació per relacionar isituar les diferents peces de roba en la silueta d'uninfant despullat o en roba interior. Nathan.

UNITATS DE REFERÈNCIA:

EDUCACIÓ INFANTIL. 3, 4 i 5 anys

3 4 8NOMBRE DE SESSIONS:

Recursos materials . . . . . . . . .

– Fang o plastilina

– CD de Cucorba amb la cançó d'en Joan Petit.

– CD de Poti-poti, músiques del món.

– Revistes

– Paper continu

Fitxa per al professor/a

Govern de les Illes Balears

MATERIALS DIDÀCTICS PER PREVENIR LA VIOLÈNCIA DE GÈNEREFitxa per a l’alumne/a

01. SOM UN NIN? SOM UNA NINA? SOM PERSONA

Dib

uix

a't de co

s sencer i id

entifica el teu

sexe.

SO

M:

(UN

NIN

/ U

NA

NIN

A)


02. QUÈ FAN? I TU, QUÈ VOLS FER?Govern de les Illes Balears

Què fan? I tu, què vols fer?

• Aprendre que la masculinitat i la feminitat no són un fet biològic sinó cultural.

• Analitzar estereotips: fomentar l'anàlisi crítica de la realitat.

• Desenvolupar pensaments igualitaris.

➜ Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



Amb aquesta activitat es pretén que els infants observin diferents oficis i s'adonin que el fet de ser homeo dona no determina una feina concreta, sinó que les capacitats i els interessos de cadascú són els verta-ders condicionants a l'hora de triar.

S'ha de crear un tipus d'organització d'aula en què es visquin situacions de cooperació i repartiment detasques fonamentades en la igualtat entre la totalitat dels membres del grup.

Per desenvolupar l'activitat, us proposam la seqüenciació següent:

SESSIÓ 1

Observació de la làmina 1. Cal establir una conversa de gran grup en què cada infant aporti el seu puntde vista.

SESSIÓ 2

Observació de la làmina 2. Cal establir una conversa de gran grup en què cada infant aporti el seu puntde vista.

SESSIÓ 3

Cal comparar les dues làmines, cercar-hi les semblances i les diferències, mantenir una conversa en grangrup en què s'exposin les diferents opinions sorgides a partir de l'observació.

Acabarem aquesta tasca dient que ser home o dona, nina o nin no ens determina per fer una feina con-creta sinó que hem de ser el que nosaltres volem i podem ser.

SESSIÓ 4

Cal dibuixar el que cadascú vol ser quan sigui adult. S'ha de posar en comú el que cadascú ha dibuixat.Cada infant ha de verbalitzar el que ha representat i explicar per què (dins les seves possibilitats). Cal expo-sar-ho en un mural, que es penjarà a la classe o al passadís per compartir-lo amb els pares i mares.

ABEYA. E; CAPDEVILA, R. (1999). Què seré quansigui gran. Barcelona: La Galera.

ALBERDI ALONSO, L.; MARTÍNEZ, TEN. (1988).La guía didáctica para una educación no sexista.Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.

ALCALÁ CORTIJO, M. S. (1999). Hacia una orien-tación profesional no sexista. Navarra: Gobierno deNavarra.

COMPANY, M.; CAPDEVILA, M. (1988). La can-guro busca empleo. Barcelona: Ariel.

ROWE, B. (1981). Què vull ser... quan seré gran?Barcelona: Plaza&Janés.

STEI-i. (2001). La Motxilla lila de la coeducació.Palma: STEI-i, Institut Balear de la Dona, Govern deles Illes Balears. Unitat didàctica adreçada a educació infantil.

WILLIS, Jeanne. (1997). Què t'agradaria ser, Brian?Barcelona: Timun Mas.

UNITAT DE REFERÈNCIA:

EDUCACIÓ INFANTIL. 4 i 5 anys

2 4NOMBRE DE SESSIONS:



– Cartolines

– Tisores

– Goma d'enganxar



02. QUÈ FAN? I TU, QUÈ VOLS FER?

I tu, q

uè vo

ls ser?

LÀM

INA

1

LÀM

INA

2


03. QUINES FEINES FEIM A CASA?Govern de les Illes Balears

Quines feines feim a casa?

• Analitzar les diferents feines de casa.

• Identificar qui realitza les tasques, per entendre que han de ser compartides i assumides per tots elsmembres de la família sense distinció de sexe.

• Desenvolupar una actitud de responsabilitat i col·laboració envers les tasques de casa.

➜ Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



Cal organitzar el racó de la caseta dins l'aula. Material: cuineta, post de planxar i planxa, estris de cuina,aliments de plàstic, pepes (de diferents sexes i ètnies), bres, taula i cadires

SESSIÓ 1

A partir de l'activitat de joc simbòlic desenvolupada al racó de la caseta que hi haurà muntada a l'aula, calpropiciar que l'alumnat passi pel racó diferents dies. Una vegada que hi hagin passat es farà una conver-sa en què cadascú contarà què ha fet.

SESSIÓ 2

S'ha d'observar el cartell 1.

La conversa es conduirà de forma que s'afavoreixi la participació de tots els infants. S'ha de fer intervenirels infants que per un motiu o l'altre (timidesa, idioma...) els costa més fer-ho.

Es començarà per preguntes generals: Què hi ha en aquest cartell? Què fan aquestes persones? Per quèho fan? Nosaltres ho feim? On? Per què?

SESSIÓ 3

S'ha d'observar el cartell 1.

En aquesta segona observació les preguntes es poden fer més concretes i referides a la pròpia realitat i al'experiència de cada infant, per exemple: Qui ho fa a ca teva? Què fa ta mare? Què fa ton pare? Què fael teu germà? Què fa la teva germana? (si cal). Ve qualque persona a ajudar-vos en les tasques de casa?Què fan el teu avi i la teva àvia? (si cal). Tu, com ajudes a casa? S'ha de tenir en compte que la realitatfamiliar de cada infant pot variar, per tant el mestre ha de triar les preguntes adients per a cada un.

Concloem l'activitat amb: Les feines de casa són responsabilitat de totes les persones que hi vivim.

SESSIÓ 4

A partir de la conversa elaborarem en grup una llista de les feines que els infants diuen que fan a casa seva.El llistat s'ha d'exposar a la classe.

SESSIÓ 5

S'han de comentar les diferències que observam entre les dues imatges del cartell. Qui fa més feines a laprimera casa? Qui fa més feina a la segona casa? A quina casa fa feina tothom? A quina casa creim quetothom estarà més content? Per què? I a la nostra casa? Què podem fer nosaltres perquè la mare estiguimés contenta? I perquè hi estigui el pare?

SESSIÓ 6

Associa cada persona amb les tasques que fa.

SESSIÓ 7

Quines feines puc fer jo a casa? S'ha d'elaborar una llista a la pissarra. Els de 5 anys la poden copiar iendur-se-la a casa.

AD. (2002). Els oficis. Col·lecció Descobrim, núm.7. Barcelona: La Galera.

AD. Roles femeninos, roles masculinos ¿ruptura ocontinuidad? Navarra: Instituto de Promociónd'Estudios Sociales.

ALCÁNTARA, R. (1992). ¿Quién ayuda en casa?Madrid: Luis Vives.

ALCÁNTARA, R. (1992). ¿Quién recoge las cacasdel perro? Madrid: Luis Vives.

ASHBE, J. (1998). Hasta la tarde. Barcelona:Corimbio.

BODECKER, N. M.; BLEGUAD, E. (2001). CorreMary, corre. Barcelona: Lumen.

BROWNE, N.; FRANCE, P. (1998) Hacia una edu-cación infantil no sexista. Madrid: Morata, MEC.

CAPDEVILA, ROSER. (2000). Les tres bessones acasa de l'àvia. Barcelona: Destino.

FEMINARIO DE ALICANTE. (1987). Elementospara una educación no sexista. Guía didáctica de lacoeducación. València: Víctor Orenga.

HARIMAGUADA. (1994). Educación afectivo-sexualen la etapa primaria. Madrid: Consejería deEducación, Cultura y Deportes del Gobierno deCanarias, en col·laboració amb el MEC, MSC iMAS.

KESELMAN, G.; VILLANUEVA, N. (2003). De ver-dad que no podia. Madrid: Korinos.

MESSENGER, N. (1992). La casa de Ana.Barcelona: Acanto.

MURPHY, M. (1998). Quina feinada. Barcelona:Cruïlla.

TURÍN, A.; SACCARO, M. (1998). Historia de unosbocadillos. València: Lumen.

Vídeos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ESTUDIOS J. TRNK. El sueño imposible. [15 min.VHS. Vídeos. Praga: Estudios J. Trnk.]





– Racó de la caseta: cuineta, post de planxar, plan-xa, estris de cuina, aliments de plàstic, taula,cadires, bres, pepes de diferent sexe.




03. QUINES FEINES FEIM A CASA?

CASA 1

Associa cada persona a les feines que fa a ca teva

CASA 2

I tu, què pots ser?

PLANXA

ROBA I RENTADORA

CUINA I ESCURADOR

POAL I PAL DE FREGAR

ESTENDRELA ROBA TREURE

ELS FEMS

SOFÀI DIARI

BANYERAI BEBÈ

BRICOLATGE

PARAR LATAULA

ANAR ACOMPRAR


04. A QUÈ M’AGRADA JUGAR? A QUÈ PUC JUGAR?Govern de les Illes Balears

A què m’agrada jugar?A què puc jugar?

• Aprendre a valorar i potenciar les diferències i no les desigualtats.

• Desenvolupar actituds obertes i integradores i evitar actituds d'encasellament dins estereotips mar-cats per la tradició social a través de les joguines.

➜ Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



Partirem d'una làmina en què es reprodueixen diferents tipus de joguines: pepa, pilota, cotxe, cuineta,construccions, vestits de pepa, bres i cotxet, pilota…

Organitzarem l'aula de tal manera que hi hagi racons de jocs diversos: racó de pepes, perruqueria, cuine-ta, disfresses, cotxes, construccions, taller de mecànica. Crearem un sistema de rotació perquè tothom hipassi i actuarem en aquells casos (solen ser pocs o cap) en què mostrin reticència a jugar amb un deter-minat joc.

SESSIÓ 1

Es farà una primera sessió en què es parlarà de les joguines que tenim a casa: Qui ens les ha regalades?Ens agraden? Quina ens agrada més? Quina ens agrada menys? A què m'agrada jugar? Es conduirà la ses-sió de tal manera que s'arribi al punt que no hi ha joguines de nins i de nines sinó joguines que ens agra-den i d'altres que no.

SESSIÓ 2

A partir de catàlegs publicitaris i revistes, es retallaran imatges de joguines i confeccionarem un mural (car-tolina) en què aferrarem tot el que hem retallat. Llavors cadascú escriurà el seu nom davall la joguina o lesjoguines que li agraden. Es farà en dues sessions: a la primera es retallaran i s'aferraran les imatges i a lasegona cada infant escriurà el seu nom devora la joguina que més li agrada.

SESSIÓ 3

Cada infant durà de casa seva una joguina i organitzarem una sessió d'intercanvi de joguines, en quètothom pugui jugar amb les joguines dels altres. S'haurà de preveure tenir joguines a la classe preparadesper si de cas algun infant no en du cap.

SESSIÓ 4

Aquesta sessió es pot ampliar segons la disponibilitat i la durada del projecte perquè els pares i maresduguin joguines seves i un dia vénguin a contar l'experiència que hi tingueren.

SESSIÓ 5

Fitxa escrita: cada infant pintarà aquella joguina que li agrada, encara que no la tengui.

LA JOGUINA QUE EM CONVÉ ÉS LA QUE M'AGRADA

I EM FA SENTIR FELIÇ.

BONAL, X. (1998). Canviar l'escola: La coeducacióal pati de jocs. Barcelona: Universitat de Barcelona.

GONZÁLEZ RODRÍGUEZ, A.; LOMAS GARCÍA, C.(2002). Educar para la igualdad desde la diferencia.Barcelona: Graó.


TURÍN, A. (2001). Rosa caramelo. Barcelona:Lumen.





Vídeos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

SENDÓN, VICTORIA. (1989). Vaqueros y prince-sas. [24 min. VHS. Vídeos. Instituto de la Mujer.]

SENDÓN, VICTORIA. (1989). Del azul al rosa. [20min. VHS. Vídeos. Instituto de la Mujer.]

Pel·lícules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

LASSETER, JOHN. (1995). Toy story. [77,45 min.VHS. DVD. Vídeos. USA. Walt Disney Pictures.]


– Catàlegs publicitaris i revistes de joguines

– Joguines



04. A QUÈ M’AGRADA JUGAR? A QUÈ PUC JUGAR?

Aq

uesta és la jo

gu

ina q

ue m

és m’ag

rada...


05. QUÈ PASSARIA SI...?Govern de les Illes Balears

Què passaria si...?

• Aprendre a discriminar què són diferències físiques apreciables de les que són merament diferènciesculturals.

• Aprendre a valorar les persones pel que són i fan i no pel que la pertinença a un sexe o a l'altre deter-mina en la societat (mites i conceptes falsos).

➜ Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



*Els infants de 3 anys treballaran tan sols els punts 4 i 5. Amb els de 4 i 5 anys podem treballar-los tots.

SESSIÓ 1

Es mirarà la pel·lícula Mulan (es farà en una, dues o tres sessions, segons el temps i la capacitat d'atenciódels infants). Al final de tot es mantindrà una conversa en què intentarem que cadascú expressi la sevaopinió sobre: Què hem vist? Què ens ha agradat? Per què? Quin personatge ens agrada més? Per què?Qui creis que ho fa més bé? Per què? Qui es porta malament amb na Mulan? Per què? I tu, què faries?Aquestes opinions ens serviran d'avaluació per saber els estereotips que tenen formats els infants.

SESSIÓ 2

Es tornarà a mirar la pel·lícula (amb els mateixos criteris d'organització del temps que en l'activitat ante-rior), però aquesta vegada es passarà ràpidament, seleccionant aquelles escenes que ens interessen, escomentaran els fets que passen i es faran les preguntes indicades per tal d'ajudar-los a fer una reflexió crí-tica del que veuen: Per què a na Mulan no li agraden els vestits i les joies? Per què està trista? Què li agra-da fer? Per què el seu pare està trist? Per què na Mulan es vesteix d'home? Per què no pot dir que és unadona? Trobau que està bé o malament el que li fan?

SESSIÓ 3

En conversa de gran grup es plantejarà la pregunta següent: Si fossis una nina (als nins) quin personatget'agradaria ser? I el mateix a les nines, però al contrari. Després de la conversa farem que ho dibuixin. Ambels dibuixos farem una exposició i explicaran la seva elecció.

SESSIÓ 4

Contarem el conte de na Ventafocs tal com el coneixem. Una vegada contat farem les preguntes habitualsper assegurar-ne la comprensió: Qui és? Què li passa? Per què? Al final plantejarem el dilema següent: I sina Ventafocs fos un nin, què passaria? Què faria la madrastra? Per què? I les germanastres? Per què? Quiel salvaria? Escriurem entre el grup classe el conte que ha sortit a partir de les aportacions fetes.

SESSIÓ 5

Cada infant dibuixarà el conte d'en Ventafocs elaborat per tot el grup. Amb tots els dibuixos farem un lli-bre per a la classe. Cada dibuix anirà acompanyat de l'explicació de qui l'ha dibuixat.

NO SEMPRE LES COSES SÓN COM PAREIXEN O ENS FAN VEURE, HEMD'APRENDRE A OBRIR ELS ULLS A LES ALTRES REALITATS.

ASKEN, S.; ROSS, C. (1991). Los chicos no lloran.Barcelona: Paidós.

BELTHEIN, B. (1980). Psicoanàlisis de los cuentos dehadas. Barcelona: Crítica.

BRULLET, C.; SUBIRAT, M. (1988). Rosa y azul. Latransmisión de los géneros en la escuela mixta.Estudios, núm. 19. Madrid: Ministerio de Cultura.Instituto de la Mujer

CANNON, JANELL. (2000). Stela luna. Barcelona:Joventut.

CAPDEVILA, R. (2000). Les tres bessones i la venta-focs. Barcelona: Planta.

COLE, B. (1990). El príncep Ventafocs. Barcelona:Destino.

GOYTISOLO, JOSÉ AGUSTÍN. (1996). La bruixabonica. Barcelona: Edebé.


RAMON, E.; LAVARELLO, J. M. (1997). El deseo deSofia. Madrid: Espasa Calpe.

TURÍN. A. (1995). Los cuentos siguen contando...Algunas reflexiones sobre los estereotipos. Madrid:Horas y Horas.





Vídeos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

BANCROFT, TONY; COOK, BARRY. (1998).Mulan. [1h. 28 min. VHS/DVD. Vídeos. USA.Buena Vista Home Entertainment.]

GARCÍA, J. L. (1985). De tú a tú. [20 min. VHS.Vídeos. ELKAR. Estudios Denas.]

Conte en casset . . . . . . . . . . . . .

PERCY, G.; RADULA, F. (1994). Ventafocs. Premtade Mar.


– Televisió i vídeo

– Cinta de vídeo: Mulan

– Conte de na Ventafocs



05. QUÈ PASSARIA SI...?

Què passaria si...?


06. QUI HO VEN? QUI HO COMPRA?Govern de les Illes Balears

Qui ho ven?Qui ho compra?

• Desenvolupar actituds crítiques davant els missatges i els estereotips que ens transmet la publicitat.

• Treballar per a la coexistència dels dos sexes amb igual valor i amb tendència a la integraciód'ambdós.

➜ Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



Treballarem a partir d'un recull d'anuncis publicitaris enregistrats (els anuncis dependran del moment enquè es realitzi l'activitat, per això no es recomana un anunci concret perquè les campanyes publicitàriesvarien al llarg del temps). També es pot utilitzar el vídeo que es recomana per a aquesta activitat a l'apar-tat de recursos.

SESSIÓ 1

Es mirarà la cinta de vídeo d'anuncis publicitaris (cal no mirar-la tota en una sessió sinó fent una selecciód'un o dos anuncis en dues sessions).

Plantejarem les qüestions següents: Per a què serveix la publicitat? Qui la fa? Per què? Quins productes s'a-nuncien? Qui els compra? Qui els utilitza?

SESSIÓ 2

Comentarem el material (fullets publicitaris, revistes, diaris) que el grup haurà duit a classe. Prèviamenthaurem fet entre tots una tria del que són anuncis i del que no. Què anuncien? Qui l'empra? Qui fa l'a-nunci (home, dona, infant…)? Per què l'anuncia un home? O una dona? Ho podria fer un altre? (canvi derols). Com ho diria? Com l'anunciaria?

SESSIÓ 3

Analitzarem un anunci de la TV (prèviament enregistrat). Optarem per un anunci que reprodueixiels estereotips tradicionals de la societat. Es pot optar per la cinta de vídeo proposada a l'apartatrecursos.

Farem una anàlisi dirigida de l'anunci. Ens podrà servir l'esquema de preguntes de la sessió 2.

SESSIÓ 4

A partir de l'activitat anterior muntarem una petita dramatització sobre els canvis que hagin sorgit (es trac-ta de variar els rols i els continguts de l'anunci per tal de canviar l'estereotip que reprodueix). Cal tenir pre-sent que les tasques són de tota la família. Tothom hi ha de participar i, per tant, l'anunci s'ha de dirigir atotes les persones que conviuen dins el mateix grup. Cada infant (petit grup que pot anar canviant) repre-sentarà un paper. Es podrà repetir un parell de vegades variant el grup i segons la motivació i l'interèsdemostrat pels infants.

SESSIÓ 5

En una bossa posarem retalls de revistes, de catàlegs, de diferents productes: cotxe, colònia, galetes, saba-tes, filaberquí, planxa, rentadora, moto… Cada infant traurà una imatge de dins la bossa i dirà què li ha

tocat, per a què serveix, qui ho pot emprar… Intentarem treure per a cada producte un eslògan quees dirigeixi a un públic ampli i variat.

Cada infant a partir de la imatge que li ha tocat dissenyarà (dibuix) una situació en què anunciï aquestproducte. En farem una exposició i entre tots la comentarem.

LES COSES NO SÓN PER A HOMES I DONES SINÓ PER A PERSONESQUE LES NECESSITEN I LES PODEN FER SERVIR.

GARCIA MESSEGUER, A. (1984). Lenguaje y discri-minación sexual. Barcelona: Montesinos.

SABATÉ RODIÉ, T. (1994). Anem al mercat.Barcelona: Cruïlla.

SAINT MARS, D. (1998). La Lili vol tenir setmana-da. Així és la Vida. Barcelona: La Galera.





Vídeos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

KOTLER, JAMES. (1986). Mujer y publicidad enTVE. [9 min. VHS. Vídeos. Instituto de la Mujer.]


– Revistes, catàlegs

– Tisores, llapis de colors

– Material per a la dramatització: vestits, capells...

– Anuncis de TV enregistrats



06. QUI HO VEN? QUI HO COMPRA?

Qui ho ven? Qui ho compra?

LES COSES NO SÓN PER A HOMES I DONES SINÓ PER A PERSONES QUE LES NECESSITEN I LES PODEN FER SERVIR.


07. CREUS QUE TOTS/ES SOM IGUALS? PER QUÈ?Govern de les Illes Balears

Creus que tots/es som iguals?Per què?

• Conèixer les diferències físiques que hi ha entre ambdós sexes i respectar-les.

• Acceptar i valorar la diversitat en les persones com a fet enriquidor per al creixement personal.

➜ Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



El cos és el primer mitjà de relació que tenim amb el món; per tant, és molt important conèixer-lo perpoder acceptar-nos tal com som.

Jugar, expressar-nos amb el cos, contribueix a adquirir seguretat afectiva, ja que pressuposa integrar iacceptar la imatge que cadascú té d'un mateix. Com més precisa tinguem la nostra imatge corporal, millorestablirem les relacions amb el món que ens envolta.

La possibilitat de poder mirar-se al mirall enriquirà el coneixement del cos. Les sessions de psicomotricitatcontribueixen a acceptar i gaudir del propi cos com a pas previ per acceptar la imatge que ens ofereixenels altres.

Cal emmarcar aquestes sessions dins el PCC i la PGA de centre.


SESSIÓ 1

Partirem d'una observació (preparada i dirigida) del cartell interior en què podem veure les imatges cor-porals d'un nin i una nina. A partir d'aquesta sessió realitzarem les activitats següents.

Establirem una conversa a l'estora per tal de fomentar, sempre i especialment en aquestes edats, la socia-lització i el coneixement dels iguals. Les preguntes aniran dirigides que els infants s'adonin de les diferèn-cies físiques que hi ha entre els dos sexes. Per ampliar aquesta activitat també es poden utilitzar els mate-rials de la casa Nathan referits a cares del món, expressions, imatge corporal i trencaclosques de cares i elcos humà, tot això per ajudar-nos a interioritzar les diferències que hi ha entre els uns i els altres.

SESSIÓ 2

Es donarà a cada infant una fotocòpia ampliada de la seva cara marcada en forma de trenclaclosques, es trac-ta de retallar-la (picat per als de 3 anys) i tornar a compondre-la. Amb els infants de 4 i 5 anys també espodria fer amb la imatge del company o companya. A partir de l'activitat anterior exposarem les fitxes rea-litzades i cadascú dirà què ha fet: "És una nina i està (enfadada, contenta, esporuguida). Es podrà escriure ala fitxa, amb l'ajuda del mestre o la mestra en els casos que sigui necessari segons els nivells maduratius.

A partir de la fitxa realitzada cercarem semblances i diferències entre nins i nines i les escriurem en unacartolina (cartell). "Els nins i les nines som iguals en..., i ens diferenciam en..." La feina del mestre o la mes-tra consistirà aquí a ajudar a fer una discriminació positiva per tal d'evitar opinions basades en els estere-otips que tenen formats i no en la realitat física.

HEM D'APRENDRE A RESPECTAR LES DIFERÈNCIES ENTRE AMBDÓS SEXES.

CAPDEVILA, F. (1993). Els meus amics especials. ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cadí.

DAMON, E. (1995). Gent de tota mena. Un llibre peraixecar i mirar. Barcelona: Beascosa Internacional.


MITTER, M; FAGER, P. (2000). Cuando sea mayor.Barcelona: Beascosa Internacional.

OMMER, U. (2003). Famílies d'arreu del món.Barcelona: Cruïlla.

PORTELLA SERRA, M. (2003). Diferents, peròiguals. Girona: Rei.

RAMOS, H. (2003). Els meus amics. Barcelona:Parramón.

VICENS FERRER, N. (2000). Som iguals, som dife-rents. Barcelona: Mediterránea.


– Materials de la casa Nathan de fotografies decares per treballar sentiments partint de lesexpressions de les cares i les diferents races

– Fotocòpies de les cares dels infants ampliades

UNITATS DE REFERÈNCIA:


3 4 2NOMBRE DE SESSIONS:




07. CREUS QUE TOTS/ES SOM IGUALS? PER QUÈ?

Fitxa que consisteix en un full amb la silueta de la cara sense els seus elements (boca, ulls,cabells...). A part es donarà un retallable. Cada infant construirà les seves pròpies cares.


08. L’ENCANTERI DE LES MARESGovern de les Illes Balears

L’encanteri de les mares

• Adonar-se que totes les feines poden ser fetes per un sexe o l'altre.

• Rompre estereotips en relació amb la feina de les dones a casa i valorar-ne el treball.

➜ Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



Llegir en veu alta el conte L'encanteri de les mares, concebut com una seqüència d'esdeveniments relatius auns protagonistes que persegueixen una resolució de conflictes i com la valoració dels treballs que tradi-cionalment s'assignen a dones.

Cal cuidar la distribució de l'alumnat, el lloc on es conta, el clima i la motivació. S'ha de posar molt d'es-ment en els diferents personatges utilitzant diferents tons de veus o situant-se a llocs variats per diferen-ciar el que és narratiu del que diu un personatge. L'entonació i l'expressió de la cara ajudaran a crear se-nyals extralingüístics que faran comprendre més el conte.

Un silenci, un crit, una modulació de veu contribuiran a crear moments dramàtics que sens dubte elsinfants comprendran.

S'ha de fer una aproximació al llenguatge social amb frases fetes que ajudaran a estructurar el pensamenti regular el comportament.

Els contes en un primer moment serveixen per mirar, contar, escoltar, després per llegir, i permeten esta-blir relacions causa-efecte.

Quan pintin la seva mare a la fitxa de l'alumne, cal posar esment en el fons del dibuix: on és, amb qui,què fa, el detalls que li posa... Això ens donarà pistes sobre com veuen els infants les seves mares i la valo-ració que en fan.

Activitats a partir del conte

SESSIÓ 1

Escoltar el conte L'encanteri de les mares.

Analitzar-ne el títol i els canvis que s'hi poden fer.

Qui són els personatges bons i el dolent. Esbrinar possibles maneres de treure ràbia.

SESSIÓ 2

S'ha de comprendre el conte. Cal explicar el vocabulari que els infants no coneguin, seqüenciar el conte icontar-lo entre tots.

SESSIÓ 3

S'ha d'aprendre a formular preguntes. S'ha d'intentar cercar relacions amb la seva realitat i discriminar fan-tasia de realitat. Cal parlar de les feines que fan a casa les seves mares.

SESSIÓ 4

S'han d'esbrinar les causes i quins efectes han tingut en el conte. S'ha d'aprendre a demanar les coses bé

utilitzant les frases fetes; a donar raons de per què passen aquestes coses al conte... Cal cercar solu-cions diferents a les del conte, en el final i en el personatge dolent.

SESSIÓ 5

Quin conte ens recorda? Sabem altres contes en què la gent es quedi adormida?

Cal representar el conte amb diferents nins i nines.

SESSIÓ 6

Conversa guiada en gran grup sobre les feines que cada mare fa. Es pot fer una llista entre tots de lesidees que sorgeixin sobre les tasques de casa i les persones que hi viuen, i valorar les mares que a méstreballen fora de casa.

SESSIÓ 7

Han de pintar sa mare.

CAPDEVILA, F. (1993). L'àlbum de la família... ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cadí.

FOULARD, S; VERBOUND, P. (2004). Famílies d'ar-reu del món. Barcelona: Cruïlla.

RAMIS, G. (2001). Drets dels infants avui. Palma:Conselleria d'Educació i Cultura, Conselleria deBenestar Social, Unicef, Centre Unesco deCatalunya, CAM.

SANTOLAYA, A. (2000). Las damas de la luz.Barcelona: Destino.






MATERIALS DIDÀCTICS PER PREVENIR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

08. L’ENCANTERI DE LES MARES

Auna ciutat molt gran arriba un estrany ésser, quasi un bruixot, que mira amb grans ulls astorats com juguen els infants alsparcs. Li agradava tant veure encalçar, fer castellets d'arena, jugar amb boles, que, sense pensar-s'ho massa, decideix dema-nar als nins i nines per jugar junts. Sabeu com? Escolteu amb les orelles preparades i el sentireu.

–Vull jugar amb vosaltres!, els cridava a totes hores fent potadetes amb les botes a terra, fins que es feia mal a les plantes delpeu. Així ho repetia mil i una vegada.

Com que els nins i les nines s'espantaven dels crits i la forma que tenia el bruixot de demanar les coses, no el deixaven jugar mai!

Un dia, cansat de pegar potades, el bruixot es va enfadar molt i amb una màgia que només passa als contes va decidir treure laseva ràbia sense fer-se més mal a ell mateix i fent mal als infants que jugaven al parc. Voleu saber com?

Doncs va tirar unes pólvores màgiques que deixaren les mares dormides i no podien fer res del que fan les mares cada dia.

Després d'haver tirat les pólvores màgiques començaren els problemes per a tots.

–Ningú no m'ha despertat avui matí! –va dir en Joan, enyorant la besadeta del bon dia que li feia la seva mare cada matí.

–Ni el berenar està preparat! –digué na Catalina, pensant en la gana que tindria en temps de pati.

–Jo no vaig sopar ahir –li contestà Maria, recordant uns cocarrois que eren especialitat de la mare.

–No sé anar a l'escola a peu, si no m'hi acompanya qualcú, me perdré –pensava na Bel.

Na Joana no va tenir la roba llesta per vestir-se ni les sabates ben lluents com cada dia.

–No podré anar a la classe de tennis, ni a piano! –deia en Tomeu a la vegada que no trobava els llibres de música ni la raque-ta per jugar, tot i que la va cercar desesperadament.

En Marc tenia les sabates que li feien mal perquè li eren petites i no sabia com en podia comprar unes altres.

–Quin desastre! Què haurem de fer? –cridaven els pares dels nins i nines. Mentrestant, les mares seguien ben dormides sensesaber res del que passava.

–Em fa mal la panxa i ningú no truca ni m'acompanya al metge! –deia na Lídia.

–Quina gana! I la gelera està buida –va dir el pare d'en Pep, quan va arribar de la seva feina.

–Avui el meu amic m'ha convidat al seu aniversari i no he preparat cap regal! –va comentar en Miquel.

I na Xisca se'n va anar a dormir sense rentar-se les dents ni dutxar-se.

El bruixot estava molt content que tots tinguessin problemes. Reia i feia bauxa de veure com els infants i els seus pares no sabienquè fer.

Un vespre, na Joana tenia poca son i, com que enyorava tant els contes que li contava la mare cada vespre quan se'n anava adormir, va decidir sortir al parc per veure si trobava el bruixot i parlar amb ell del que passava.

No vos penseu que no tenia por aquell vespre, però va respirar a fons i va treure forces per enfrontar-se amb el bruixot i demanar-li explicacions.

En realitat el bruixot polissó estava més tot sol que ningú i quan la va veure es va pensar que hi anava per jugar amb ell.

Així que s'hi va acostar i sense crits ni males maneres el bruixot va mirar na Joana de dalt a baix i li va demanar a quin joc podrien jugar.

–No he vingut a jugar! He vingut a demanar-te que llevis l'encanteri de la meva mare i la de tots, que ja no podem estarmés temps sense elles!

Però el bruixot no volia desencantar les mares sense aconseguir que el deixassin jugar. Així va ser com na Joana i el bruixot varenhaver de posar-se d'acord:

–Si jo t'enseny a demanar les coses bé, podries jugar amb nosaltres –va dir na Joana.

–I si em deixau jugar, jo desencantaré les mares, però els pares les hauran d'ajudar a fer feines per poder jugar tots junts, d'acord?

–Sííííí! –va respondre na Joana, pegant un bot d'alegria!– Ara mateix me'n vaig a contar-ho a tothom!

Espera demà dematí –li digué el bruixot–, que ara s'assustaran, i.., si tu vols..., podem jugar a conillets amagar una vegada idesprés t'acompanyaré fins a ca teva.

–D'acord, però només una i a dormir, que demà serà un gran dia!

Na Joana li va explicar com s'havia de demanar per jugar, sense crits ni potades per terra. Varen jugar una vegada i el bruixot l'a-companyà a dormir a ca seva. Després va preparar pólvores màgiques de despertar mares encantades i les va espargir pertot.

Al matí següent, les mares es varen despertar quasi al mateix temps i no recordaven què havia passat, però s'estranyaven de veurecom els pares havien començat a fer feines que mai no havien fet! Sols na Joana sabia el que havia passat!

Així varen aconseguir tenir més temps per jugar totes les famílies juntes i fins i tot el bruixot es va afegir a la festa per celebrar-ho!

Aprendre a parlar bé va fer que el bruixot pogués jugar amb qui ell volia i, com que els pares i mares es varen repartir les feines dela casa, varen tenir més temps per jugar junts i tenir cura dels seus infants.

I, conte contat, conte acabat i, si no és mentida, serà veritat!

Fitxa per a l’alumne/aFitxa per al professor/a

Pinta ta mare.

✄


09. TRACTA’M COM VOLS QUE ET TRACTI Govern de les Illes Balears

Tracta’m com vols que et tracti

• Treballar per a la igualtat entre els sexes.

• Identificar diferents rols.

• Respectar les persones independentment del seu sexe.

• Deslligar l'estereotip que la societat ha creat del rol de les dones.

➜ Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



Hem partit d'una sèrie de làmines en què la manca de respecte cap al sexe femení és present. Tant enforma de menyspreu cap a les tasques domèstiques com al poc respecte que suposa per a una dona haverde netejar una vegada més perquè els altres no tenen cura, ni intencions de millorar. Les mares i les espo-ses no tenen cap tipus de privilegi, sinó ben al contrari, les mantenen submises i han d'acceptar totes lessituacions sense poder rebel·lar-s’hi, posant en dubte la seva intel·ligència i menyspreant-la.


SESSIÓ 1

Mirarem les làmines en gran grup. Ens fixarem en cada personatge.

Analitzarem els personatges: com són, què fan, com van vestits, on estan, parant esment en les actitudsde cadascú, i veure si pensen els uns en els altres o sols es preocupen d'ells mateixos.

SESSIÓ 2

Observarem si tots els personatges es poden intercanviar o ha de ser així per alguna raó especial.

SESSIÓ 3

Analitzarem el paper del pare. Analitzarem el paper de la mare. Compararem el paper del pare i de la marede les làmines amb els pares i mares de cada infant.

SESSIÓ 4

Mirarem el comportament dels infants de la classe amb el pare i la mare. Extraurem unes conclusions del'actitud dels infants. Per què es comporten d'una manera amb el pare i d'una altra amb la mare?

SESSIÓ 5

A l'aula, amb els infants, es farà una observació detinguda per establir paral·lelismes entre el que viuen acasa i el que es pot observar a les làmines.

Compararem l'actitud dels infants de les làmines amb la que tenen ells i elles a casa amb la seva mare i elseu pare: Com em comport a casa meva? Es pararà especial esment en els moments que més conflictesgeneren els infants a casa: moment d'aixecar-se al matí, anar a l'escola, replegar les joguines, berenar,dinar, sopar, anar a dormir...

AD. (2002). Valores escolares y educación para laciudadanía. Barcelona: Graó.

BEN JELLOU, TAHA. (2001). El racisme explicat a lameva filla. Barcelona: Empúries.

BODECKUR, N. M.; MOIX MESSENGUER.(2001). Corre Mary, corre. Barcelona: Lumen.

GÓMEZ, J.; BRUGUERA. (2002). Educació emocio-nal i llenguatge en el marc de l' escola. Barcelona:Rosa Sensat.

MARÍN SANTIAGO, I. (1994). Jocs populars: i tu aquè jugues? Barcelona: Rosa Sensat.

PALACÍN, A; VERDAGUER, A. (2002). En Pau i laLaia. Vic: Eumo.

STEI-i. (2001). La Motxilla Lila de la Coeducació.Palma: Institut Balear de la Dona, Govern de le IllesBalears.

TURÍN, A.; BOSNIA, N. (2001). Artur i Clementina.Barcelona: Lumen.

UGIDOS RUIZ, S. (2000). El meu pare és mestressade casa. Barcelona: La Galera.

UGIDOS RUIZ, S. (2000). Mi padre es ama de casa.Barcelona: La Galera.

WILSFORF, A. (1991). Filomena. Barcelona: Destino.

Puzles i jocs . . . . . . . . . . . . . . . . .

– Puzles Els nens del món, De Salabert.

– Puzles Els entremaliats, De Salabert.







09. TRACTA’M COM VOLS QUE ET TRACTI

LÀMINA 1

LÀMINA 2

Dibuixa com et comportes a casa teva.Tria un moment millor i un altre de pitjor.


10. COM EM SENT?Govern de les Illes Balears

Com em sent?

• Identificar les emocions i descobrir que aquestes no depenen del gènere.

• Identificar el propi estat emocional en diferents moments del dia.

• Utilitzar un vocabulari adient als diferents estats d'ànim.

• Desenvolupar les habilitats comunicatives utilitzant diferents tipus de llenguatges per expressar elspropis sentiments, idees, experiències i desigs.

• Afavorir la capacitat de regular les pròpies emocions.

➜ Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .




5 –NOMBRE DE SESSIONS:


En general, us proposam una sèrie de consideracions.

Cal treballar el tema de les emocions de forma global, des de diferents àmbits. Quant més llenguatgespossibilitem als infants, més significats podran construir del que senten i de la realitat que els envolta.

Per identificar les emocions, cal aprofitar i utilitzar totes les activitats que fan referència a com se sentenels infants en qualsevol moment i espai, per exemple: a l'entrada, després del pati, quan conten una notí-cia, quan tenen conflictes amb altres companys/es, després de la sessió de psicomotricitat... Hem defomentar que utilitzin el vocabulari adient als diferents estats d'ànim i com aquests van canviant al llargdel dia per prendre consciència de la vida emocional. Que aprenguin a parlar des del "jo em sent..., joestic..." (content/a, cansat/da, trist/a, disgustat/da, enfadat/da, sorprès/esa...).

Propiciarem activitats que possibilitin en el temps i a l'espai el fet de parlar d'un mateix.

SESSIONS DIÀRIES QUE FORMIN PART DE LES RUTINES QUOTIDIANES DEL CURS

Al matí, en el moment de passar llista, al plafó hi haurà tots els noms i les fotografies dels infants. Per ferla salutació del bon dia es pot afegir també: com et sens?

Després de l'esbarjo, quan entren del pati, es pot fer una breu activitat consistent a parlar dels jocs a quèhan jugat, amb qui han estat, com s'han sentit i si hi ha hagut qualque conflicte.

SESSIONS SETMANALS

Cal dedicar un espai de temps setmanal en què per torns cada infant pugui donar una notícia del que pera ell/a sigui molt important i perquè expliqui com s'ha sentit en el moment del naixement d'un nou mem-bre a la família, de la mort d'algun parent, de fer un viatge... Després es pot aprofitar per fer un text queserveixi per fer lectoescriptura. Cal adaptar el text al seu nivell. Per exemple: als tres anys es poden utilit-zar uns cartells amb cares de diferents expressions per identificar com s'han sentit quan va passar l’esde-veniment. Als quatre poden dibuixar a la pissarra fent una negociació en gran grup de la paraula que esvulgui escriure. Als cinc anys cada alumne prova d'escriure al paper el text acordat segons el nivell madu-ratiu en què es trobi, seguint les etapes d'A. Teberoski.

És molt interessant el Projecte de filosofia 3/18 d'Irene de Puig, que "té com a finalitat reforçar les habili-tats de pensament a l'escola, amb l'objectiu de formar ciutadans que pensin i parlin raonablement com aelements essencials per a la participació democràtica".

S'han d'utilitzar els contes com un recurs, una eina amb què l'infant pugui posar-se en contacte ambels conflictes (enveja, mort, abandó, separació...) i oferir solucions. Els contes, a més, els donen la pos-sibilitat d'identificar-se amb l'heroi/ïna, i com que normalment el bé i el mal estan ben clars, hi pothaver una projecció de sentiments d'odi, d'agressió, cap als dolents (bruixes, caçadors, llops...). Són,per tant, maneres de veure el món. Els contes es poden utilitzar de diferents maneres: contar, llegir,mirar, per interioritzar coneixements, vocabulari i valors. Les activitats que sorgiran de cada un tenenmoltes possibilitats expressives utilitzant diferents llenguatges (oral, escrit, plàstic, dramàtic, musi-cal...). Com que alguns clàssics tenen unes estructures senzilles, és possible memoritzar-les, estimulenla fantasia i permeten que els infants puguin veure les coses amb els ulls dels altres.

A partir de jocs de mímica, en què un infant actua amb diferents cares i els altres han d'endevinarcom se sent i què li passa, cal fer hipòtesis sobre quin és el motiu per sentir-se així. En una sessió s'hade posar esment en les expressions de la cara, i en un altra en tot el cos. S'ha d'explicar en una con-versa, en què es tindran en compte els torns de paraula, el respecte a qui parla, el to de veu i el climade seguretat que proporciona a un infant sentir-se escoltat.

La psicomotricitat d'Aucoutourier ofereix unes possibilitats privilegiades per als infants, perquè podenexpressar-se a través del joc. Cal que la faci una persona especialitzada en psicomotricitat o en edu-cació física. Després de cada sessió cal fer una representació sobre el que s'ha viscut a la sessió: dibuixen paper, modelatge en fang o plastilina, així com també posar paraules a les seves accions i senti-ments amb l'expressió oral.

Per treballar els diferents aprenentatges escolars respectant la diversitat escolar (tant oculta com mani-festa), proposam els projectes de treball, en què cada infant aprèn segons les seves capacitats i inte-ressos i respecta els diferents ritmes.

ACTIVITAT INDIVIDUAL DE L'ALUMNE

Amb aquesta fitxa volem treballar el tema de les emocions, reconèixer-les i saber expressar-les. Caldemanar als infants que recordin situacions diverses.

En aquesta activitat us proposam diferents graus de complexitat segons l'edat de l'infant:

• Als 3 anys demanarem als infants que es dibuixin quan estan contents.

• Als 4 anys demanarem als infants que es dibuixin quan estan contents i també quan estan trists.Se'ls pot donar un full separat per una línia a la meitat.

• Als 5 anys demanarem als infants que es dibuixin quan estan contents, trists, quan tenen por,quan estan enfadats. El full pot estar dividit en quatre parts.


MATERIALS DIDÀCTICS PER PREVENIR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

10. COM EM SENT?

Fitxa per a l’alumne/aFitxa per al professor/a


AD. (2003). Programa sentir i pensar. Barcelona:Cruïlla.

AHLBERG, JANET I ALLAN. (2000). El carter Joliu.Barcelona: Destino.

ANDRÉ, C.; LELORD, F. (2001). La autoestima.Barcelona: Kairos.

BASSEDAS, E.; HUGUET, T.; SOLÉ, I. (1996).Aprendre i ensenyar a l'educació infantil. Barcelona:Graó.

BETTELHEIM, B. (1980). Psicoanálisis de los cuen-tos de hadas. Madrid: Crítica.

BISQUERRA, R. (2000). Educación emocional ybienestar. Barcelona: CISS.PRAXIS.

BROWNJOHN, E. (2003). Cossos de tota mena.Barcelona: Beascoa.

BROWNJOHN, E. (2003). Gent de tota mena.Barcelona: Beascoa.

CONE BRYAN, S. (1979). Com explicar contes.Barcelona: Nova terra.

DE PUIG, I. (1996). Contes per pensar. Barcelona:Destino.

DE PUIG, I. (2001). Tot pensant. Girona: Eumo,Grup IREF.

DE PUIG, I. (2001) Tot pensant... contes. Girona:Eumo, Grup IREF.

FORÉS, P.; MIR, T.; ROSÉS, A. (1991). Contes perparlar. Vic: Eumo.

GOLEMAN, D. (1997). Inteligencia emocional.Barcelona: Kairós

GRUP IREF COMISSIÓ EUROPEA (1999).Conta'm. Barcelona: Grup IREF Comissió Europea.



– Sala de psicomotricitat amb el material adient (coi-xins, cordes, teles...) i estris com plastilina, papercontinu per dibuixar, ceres, retoladors, fang...

– Pissarra de la classe, guixos de colors.

– Racó de l'estora per a l'expressió oral dins la classe.

– Plafó amb les fotografies i els noms dels infants.

– Puzle Els entremaliats. 4 peces de 17x17. Nathan.

– Puzle Les cares del món. 4 puzles de 12 peces de22x30. Nathan.

– Puzle Parlem amb Plum. 64 imatges de 12x16.Nathan.

– Joc de les cares. Fotografies d'expressions decares. Nathan.

– Titelles nens/es del món (africà, àrab, asiàtic,esquimal, indi). Salabert.

– Material aportat pels alumnes per fer els projec-tes de treball triats.

– Taller de contes tradicionals. 55 cartes de 8x12.Nathan.

– Joc dels retrats. Nathan.

– Programa Color i Sentiment de l'equip de suporta la llengua.

MAURICE, J. (1999). Educar con inteligencia emo-cional. Barcelona: Plaza&Janés.

MEBES, M. (2003). Ni un besito a la fuerza. Bilbao:Maite Canal, MTAS, Instituto de la Mujer

NAVARRO,V.; RUIZ, J. (1999). Esquema corporal.Madrid: SM.

RODARI, G. (1983). Gramática de la fantasía.Barcelona: Argos Vergara.

Així som jo.

✄


11. COM ET SENTS TU?Govern de les Illes Balears

Com et sents tu?

• Identificar l'estat d'ànim dels altres en diferents moments del dia.

• Desenvolupar una major comprensió empàtica en les relacions entre iguals.

• Identificar les emocions dels altres per descobrir que no depenen del gènere.

• Representar emocions mitjançant diferents formes d'expressió.

➜ Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



Cal treballar el tema de les emocions de forma global i des de diferents àmbits. Quant més llenguatgespossibilitem (musical, plàstic, oral, escrit...) més significats podrà construir l'infant del que senten els altres.

Per identificar les emocions, cal aprofitar i utilitzar totes les activitats que fan referència a com se sentenels infants en qualsevol moment i espai. Cal procurar utilitzar diferents suports.

Hem de fomentar que utilitzin el vocabulari adient als estats d'ànim (content/a, cansat/da, trist/a, disgus-tat/da, sorprès/esa), així com el referit a les seves necessitats i a les dels altres (tenc son, tenc gana...). Calque aprenguin a fer preguntes i a parlar des del "com et sents?, com estàs?..."; que aprenguin a demanarcorrectament les coses evitant imperatius i afegint les formes "per favor" i "gràcies", valorant el que fa unaltre per nosaltres.

És evident que als infants del primer nivell del segon cicle (3 anys) els costarà molt interessar-se pels altres,ateses les característiques del seu pensament (egocentrisme). Cal potenciar el descentrament i l'empatiaamb els altres sense discriminació de sexe, cultura...

S'han de propiciar activitats que possibilitin en el temps i a l'espai el fet de demanar als altres sobre lesemocions i aprendre a escoltar activament. Per això a les programacions d'aula cal tenir en compte l'ex-pressió oral de forma sistematitzada.

A partir del cartell

SESSIÓ 1

Observació en gran grup del cartell en què es pot veure nins i nines de diferents cultures amb diferentsexpressions de cara. Cal fer-ho en diferents sessions, i així tots en podran parlar.

SESSIÓ 2

Jugar a cercar els diferents dibuixos descrivint les figures. S'ha de fer en gran grup.

SESSIÓ 3

S'han de planificar acuradament les converses per descriure quan i a on han sentit l'emoció de felicitat.

SESSIÓ 4

S'han de planificar acuradament les converses per descriure quan i a on han sentit l'emoció de tristesa.

SESSIÓ 5

S'han de planificar acuradament les converses per descriure quan i a on han sentit l'emoció de sorpresa.

SESSIÓ 6

S'han de planificar acuradament les converses per descriure quan i a on han sentit l'emoció de por.

SESSIÓ 7

S'han de planificar acuradament les converses per descriure quan i a on han sentit l'emoció de dis-gust.

SESSIÓ 8

A partir d'aquestes converses, es pot fer una llista en gran grup en què l'adult escrigui el que han ditels infants sobre, per exemple, totes les vegades que han sentit un adult cridar enfadat. S'ha de dema-nar per què? S'ha resolt el problema? I tu, com el resoldries? Qui crida a casa teva?

SESSIÓ 9

A partir d'aquestes converses, es pot fer una llista en gran grup en què l'adult escrigui el que han ditels infants sobre, per exemple, totes les coses que ens produeixen por.

Cal comparar-les i observar que no tenen a veure amb el gènere (per exemple: un nin pot tenir lesmateixes pors que una nina). Emmarcat en aquesta dinàmica, a partir de l'observació del cartell, espoden treballar totes les emocions per separat. S'ha de parar esment que tant els nins com les ninesho senten, no depèn del gènere.

BERCA, G.; REIXACH, L. (2002). Faré un munt d'a-mics. Girona: Rei.

BERCA, G.; REIXACH, L. (2002). M'he quedatsense amics. Girona: Rei.

BERCA, G.; REIXACH, L. (2002). No et desanimis.Girona: Rei.

BERCA, G.; REIXACH, L. (2002). Tot problema tésolució. Girona: Rei.

CAPDEVILA, F. (2003). Què et passa? Els Quadernsde Nen Nena i Guau. Barcelona: Cadí.

D'ALLANCE, M. (2002). Cuando tenía miedo a laoscuridad. Barcelona: Corimbo.

DANNON, E. (1995). Gent de tota mena.Barcelona: Beascoa.


LEWIS, R. (1999). Tener amigos es divertido.Madrid: SM.





MOOST, N.; SCHOBER, M. (2002). Jo et tinc a tui tu em tens a mi. Girona: Rei.

MOOST, N.; SCHOBER, M. (2002). Un dia rodó.Girona: Rei.

RAMOS, P.; ELENA, H. (2003). Els meus amics.Barcelona: Parramón.


– Estris de dibuix: ceres, retoladors, llapis de colors

Puzles i jocs . . . . . . . . . . . . . . . . .

Puzle Els entremaliats. 4 peces de 17x17. Nathan.

Puzle Les cares del món. 4 puzzles de 12 peces de22x30. Nathan.

Puzle Parlem amb Plum. 64 imatges de 12x16.Nathan.

Joc de les cares. Fotografies d'expressions de cares.Nathan.



11. COM ET SENTS TU?

Per a infants de 3 anys. Cal treballar sobre la cara de tristor i pintar-la. Abans de fer la fitxa s'hauràtreballat la tristor en les seves manifestacions. Cal identificar-la en ells mateixos i en els altres, per quinsmotius s'hi han sentit, quan, on... Per acabar, s'han de donar estratègies per no sentir tristor.

Per a infants de 4 anys. S'ha de treballar sobre la cara d'enfadat i pintar-la. Prèviament s'haurà parlatd'aquest sentiment: quan s'hi ha sentit, on, amb qui... Per acabar, cal donar estratègies per superar lessituacions que ens fan enfadar.

Per a infants de 5 anys. S'ha de treballar sobre la cara de por i pintar-la.

Com que a la sessió 9 s'han treballat les pors fent llistes de coses que en provoquen (en gran grup), s'had'aprofitar per donar estratègies per superar-la. La paraula por es pot copiar de la pissarra o es pot nego-ciar a la pissarra i després copiar-la o que cada infant l'escrigui a la seva fitxa individual, segons el nivellevolutiu en què es trobin.

Treballa les emocions. Aquestes no depenen del gènere ni de la cultura. Es tracta de cares dibuixadesi que expressen emocions.


12. COM HO PUC RESOLDRE?Govern de les Illes Balears

Com ho puc resoldre?

• Desenvolupar una progressiva autonomia en les activitats quotidianes, seguretat afectiva i emocionala partir de l'adquisició d'hàbits de salut, de benestar i del desenvolupament d'estratègies de resolu-ció de conflictes.

• Expressar els sentiments, els interessos i els punts de vista, i mostrar una actitud de respecte, ajuda icol·laboració vers els altres per poder establir unes relacions socials òptimes.

➜ Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



Per treballar aquest tema de forma globalitzada i no tan sols en una fitxa de l'alumne, cal que especial-ment durant l'adaptació dels infants al centre els donem unes normes d'utilització dels diferents espais ones desenvoluparan la classe i la resta dels serveis (menjador, gimnàs, pati...).

També convé estructurar el temps a fi d'orientar en tot moment els infants, no angoixar-los amb la sepa-ració familiar i organitzar els espais de forma que els infants puguin ser cada vegada més autònoms (raconsde joc...).

Resolució de conflictes:

Donar pautes per discutir de forma adequada.

Seguir els passos següents per cercar solucions:

• Definir el problema.

• Explorar les possibilitats de cada infant.

• Fer propostes satisfactòries per a les dues parts. Desenvolupar el pensament creatiu i posar-se d'acordamb qui farà què, com, quan, i què fer en cas que torni a passar. Avaluar resultats.

SESSIONS A L'INICI DE CURS

A vegades les distribucions dels espais modifiquen comportaments, per això cal explicar les normes d'uti-lització d'aquests espais. No es pot actuar igual al pati que dins la classe, al menjador o al gimnàs, ja quea cada espai s'hi fan coses diferents. També quan sortim de l'escola d'excursió o a casa, cal saber com com-portar-se. S'han d'elaborar unes normes entre tot el grup classe que regiran la vida escolar. Es poden pin-tar i penjar a la classe amb dibuixos explicatius, per exemple, "No cridar a la classe."

SESSIONS EN DIES ALTERNS

En activitats de joc per racons, anticipar i donar un ventall ampli d'activitats que es podran fer a fi de podertriar-les, sempre després de negociar qui va a cada racó. No tothom fa el mateix alhora.

SESSIONS DIÀRIES

Cal aprofitar els moments del berenar per adquirir hàbits saludables (es pot triar un dia de fruita a tota l'es-cola). S'ha de parlar i hi ha d'haver coordinació amb els pares

S'ha de crear un clima adient en què la confiança, el respecte, l'ajuda i el suport hi siguin presents.

Cal abordar els conflictes per assumir l'existència de diferències, que s'han d'expressar.

Desenvolupament de l'activitat

S'ha d'establir un temps setmanal a tutoria del grup. Si no pot ser, s'han d'aprofitar els moments dedesprés del pati, després de la sessió de psicomotricitat, per parlar dels possibles conflictes apareguts.

Cal programar un espai i un temps per a aquesta activitat.

SESSIÓ INDIVIDUAL

S'ha de pintar a la fitxa de l'alumne el conflicte ben resolt.

BERCA, G.; REIXACH, L. (2002). Tot problema tésolució. Girona: Rei.

CAPDEVILA, F. (2003). Altres nens del món. ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cadí.

CAPDEVILA, F. (2003). Els meus estimats amics. ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cadí.

CAPDEVILA, F. (2003). Jugant sense joguines. ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cadí.

CAPDEVILA, F. (2003). Què et passa? Els Quadernsde Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cadí.

CRAKY, E. (1998). Crecer sin peleas. Cómo enseñara los niños a resolver sus conflictos con inteligenciaemocional. Barcelona: RBA.

Webs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

www.proyecto-atlantida.org



5 –NOMBRE DE SESSIONS:

Recursos Materials . . . . . . . . .

– Estris de dibuix: ceres, retoladors, llapis decolors...

– Papers de mides diferents

– Revistes per retallar les cares amb diferentsexpressions

– Sala i material de psicomotricitat (coixins, cor-des, teles)




12. COM HO PUC RESOLDRE?

Pinta el dibuix en què s’hagi resolt bé el conflicte.


13. QUI SOM JO? JO TENC UNA HISTÒRIAGovern de les Illes Balears

Qui som jo?Jo tenc una història

• Construir una imatge positiva de si mateix.

• Conèixer la seva història.

• Conèixer el que l'envolta per poder decidir el que li agrada i el que li desagrada.

➜ Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



Cal conèixer la nostra història propera per poder entendre i acceptar el que ens envolta, estimar-ho i res-pectar-ho. Hem de treballar el respecte en tots els sentits, ja que és essencial per a un bon desenvolupa-ment i creixement emocional dels infants.


SESSIÓ 1

Conversarem a l'estora sobre quan els infants eren petits, qui els cuidava, amb qui convivien, què els agra-dava fer i quina era la joguina preferida. Cal utilitzar formes socialment correctes per donar les gràcies,demanar ajuda, demanar la paraula per torn, escoltar amb atenció qui parla i utilitzar un vocabulari asser-tiu i adient per dir que una situació ens agrada o no.

SESSIÓ 2

Els infants duran de casa fotografies de quan eren petits i del moment actual. S'establirà una conversa perveure-hi les diferències.

SESSIÓ 3

A fi d'implicar les famílies en el treball de construcció de la història dels infants, s'ha d'elaborar un llibregegant entre tots els infants de la classe. Es pot dedicar un full a cada infant. Cal anar passant el llibre atotes les famílies perquè els pares hi participin, per exemple: aferrant fotografies, escrivint coses que elsagradaven de petits, llocs on han viscut, amics que viuen a altres llocs... D'aquesta manera coneixeranquelcom de tots els infants que comparteixen aula amb el seu fill o la seva filla.

SESSIÓ 4

Partint del llibre elaborat dins l'aula treballarem les relacions de família: padrins, padrines, germans, ger-manes, cosins, cosines, de cada infant de la classe. Podrem confeccionar un petit arbre genealògic adap-tat a cada nivell. Als tres anys només el nucli familiar més proper, el qual s'ampliarà als quatre i cinc anys.

SESSIÓ 5

Els infants duran de casa les pertinences que més els agradaven quan eren petits. Amb aquesta activitat espretén que els infants parlin en passat en comparació amb el present. S'ha de preveure material habituald'un bebè (que es pot agafar del racó de pepes) per als infants que no en tenguin.

SESSIÓ 6

Als tres i quatre anys, en gran grup i a la pissarra, escriurem el nom de l'objecte i el del nin o nina que l'haportat. Als cinc es fa de forma individual, i cal respectar sempre el nivell evolutiu en què es trobi cada infant.

NO ESTIC SOL/A, HI HA ALGÚ QUE M'ESTIMA I ES PREOCUPA DE MI

ALCÁNTARA, R. (2003) ¿Quién ayuda en casa?Madrid: Edurvivos.

BEDFORD, D.; CHAPMAN, J. (2000). Cuando seagrande. Barcelona: Beascoa.

BODECKER, N. M. (2001). Corre Mary, corre.Barcelona: Lumen.

CAPDEVILA, F. (1993). L'àlbum de la família. ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cadí.

FOULARD, S.; VERBOUND, P. (2004). Famílies d'a-rreu del món. Barcelona: Cruïlla.

MANOS UNIDAS. (any). Construir la Paz es cosa detodos. Programa d'educació en valors de ManosUnidas. www.mansounidas.org.

MARTÍ, M.; GALI, M. (2004). Així era l'avi.Barcelona: Parramón.

MARTÍ, M.; GALI, M. (2004). El primer dia.Barcelona: Parramón.

MARTÍ, M.; GALI, M. (2004). I jo d'on vinc?Barcelona: Parramón.

TURÍN, A. (1988). Historia de unos bocadillos.Barcelona: Lumen.


– Materials aportats pels infants per a les conver-ses de quan eren petits

– Fitxa de l'alumne

– Pissarra de la classe i guixos

– Racó de l'estora per a expressió oral

– Fotografies de quan eren petits

– Cartolines, paper de plàstic adhesiu transparenti cartró fort per elaborar el llibre gegant

– Cartolines per escriure els noms dels objectes al'exposició

– Control per saber qui té el llibre gegant a casa

– Fitxa per poder treballar l'arbre genealògic decada infant

– Estris per dibuixar i pintar: ceres blanes, llapis decolors, pinzells, pintura...







13. QUI SOM JO? JO TENC UNA HISTÒRIA

Dibuixa't quan eres petit. Amb qui vivies? I amb qui vius ara que ja ets gran? Sabies fer el mateix que ara? Cal recordar que als cinc anys molts d'infants se senten "grans", atès el grau d'autonomia que ja assoleixen, tot i que a una persona adulta li pugui sobtar.


14. IDENTIFICA EL TEU MODEL FAMILIARGovern de les Illes Balears

Identifica el teu model familiar

• Conèixer les diferents estructures familiar que hi pot haver.

• Acceptar tots els tipus de famílies indistintament dels estereotips marcats per l'estructura social tra-dicional.

➜ Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

➜ Informació i orientacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Recursos bibliogràfics . . . . .

És convenient analitzar els canvis que experimenten les famílies segons els canvis que la societat experi-menta. Per tant des dels primers anys han d'aprendre a conviure i acceptar com a vàlides les estructuresde família que aporten la felicitat a les persones, i també han de valorar les que són diferents a la seva.

A partir d'aquí es fa referència als drets dels infants i, concretament, al dret de gaudir d'una família.


SESSIÓ 1

S'ha de mantenir una conversa de les diferents estructures familiars que ens podem trobar (monoparen-tals, mescla de cultures, família tradicional...), a partir del llibre Famílies d'arreu del món.

SESSIÓ 2

Partint de l'activitat anterior, cada infant contarà als altres com és la seva família.

SESSIÓ 3

Dibuixarà la seva família.

SESSIÓ 4

Es farà una exposició al passadís amb tots els dibuixos de les famílies.

TOTS TENIM DRET A UNA FAMÍLIA QUE ENS FACI SENTIR BÉ.

CAPDEVILA, F. (1993). L'àlbum de la família. ElsQuaderns de Nen, Nena i Guau. Barcelona: Cadí.

FOULARD, S.; VERBOUND, P. (2004). Famílies d'a-rreu del món. Barcelona: Cruïlla.

RAMIS, G. (2001). Drets dels infants avui. Palma:Conselleria d'Educació i Cultura, Conselleria deBenestar Social, Unicef, Centre Unesco deCatalunya, CAM.

SABATÉ, T.; SOTA, C. (2002). Bona nit. Col·leccióels Drets dels Infants. Barcelona: Salvatella.

SABATÉ, T.; SOTA, C. (2002). El somriure d'enCarles. Col·lecció els Drets dels Infants. Barcelona:Salvatella.

SABATÉ, T.; SOTA, C. (2002). Els bessons de calTuró. Col·lecció els Drets dels Infants. Barcelona:Salvatella.

SABATÉ, T.; SOTA, C. (2002). Em dic Asetu.Col·lecció els Drets dels Infants. Barcelona:Salvatella.

SABATÉ, T.; SOTA, C. (2002). La casa màgica.Col·lecció els Drets dels Infants. Barcelona:Salvatella

SABATÉ, T.; SOTA, C. (2002). L'oreneta viatgera.Col·lecció els Drets dels Infants. Barcelona:Salvatella.

SABATÉ, T; SOTA, C. (2002). Ni carabassa ni lila.Col·lecció els Drets dels Infants. Barcelona:Salvatella.

SABATÉ, T.; SOTA, C. (2002). Un accident. Col·lec-ció els Drets dels Infants. Barcelona: Salvatella.

AD. (1998). El petit llibre dels Drets Humans. Institutde DH de Catalunya. Barcelona.


– Fulls DIN A3 per als dibuixos de les famílies

– Estris de pintura i dibuix







14. IDENTIFICA EL TEU MODEL FAMILIAR

Iden

tifica i acolo

reix la fam

ília qu

e s'assemb

la més a la teva.


15. APRENGUEM A DIR NO!Govern de les Illes Balears

Aprenguem a dir NO!

• Imitar i reproduir diferents estats d'ànim a través de l'expressió corporal.

• Aprendre a dir no en situacions no agradables (sense confondre'l amb el no de rebel·lia sense justifi-cació).

• Identificar situacions no agradables en diferents àmbits.

➜ Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .



La nostra cara és una imatge que reflecteix com ens sentim. El cos és un mitjà d'expressió i de comunica-ció emocional. És per això que cal ensenyar a dir no en contexts diferents. Cal emmarcar les activitats pro-gramades dins una línia metodològica de centre, no treballar-les aïlladament.

Dins una sala de psicomotricitat, es pot treballar de forma globalitzada, tot i que cal una feina específicamolt important pel que fa a l'assertivitat dins tots els espais possibles i en coordinació amb les famílies.

Entre les actituds que hem de tenir en compte a l'hora de treballar l'assertivitat, cal destacar que s'ha d'anaramb compte amb les projeccions de pors i d’experiències negatives dels adults cap als infants, i també amostrar unes expectatives poc reals cap als infants, ja que pot conduir a frustracions que impediran un des-envolupament correcte de la seva personalitat.

No s'ha de confondre un error puntual amb una característica de la personalitat, i s'ha d'evitar etiquetarnegativament.

També s'han d'evitar reaccions poc clares o carregades de prejudicis, com en el cas de nins que no es per-meten els plors davant una situació d'angoixa.

Cal escoltar els infants en moments que parlen espontàniament, per detectar possibles problemes, evitarsituacions d’assetjament entre iguals, etcètera.

Activitats a partir del conte

SESSIÓ 1

En gran grup, es presenta el conte Ni un besito a la fuerza de Marion Mebes. En primer lloc, se'n mostraràla portada, el títol i la contraportada. Cal parar esment en els colors, les figures que hi surten i la mida. Entretots cal elaborar una hipòtesi del que deu ser aquest conte. Finalment, mostrant cada imatge, es narrarà. Siel grup és molt nombrós, s'ha de preveure que es pugui ampliar en fotocòpies de color i plastificar-les. Espenjaran les làmines a la pissarra i s'utilitzaran per poder seguir el fil conductor del conte.

SESSIÓ 2

Es divideix el llibre de 12 casos en 8 sessions.

A la primera, es treballarà amb els casos de besades de bona nit.

S'ha de parlar de les besades que ens fan els pares i mares quan ens acompanyen a dormir. Representar-hocom un teatre en què una família du a dormir un fill/a i el besa abans. Cal procurar afegir-hi les salutacionssocialment establertes (bona nit, que somiïs coses agradables...). En oposició, també cal treballar una famí-lia que no s'acomiada dels infants per anar a dormir. S'ha d'establir una conversa per veure'n les diferències.

SESSIÓ 3

Caldrà tenir en compte quins infants han sortit a fer l'anterior representació per donar pas a uns altres que

representin quan ens feim una besada d'alegria. Cal fer hipòtesis sobre quina situació podria ser queens fes estar tan feliços. Cada infant en pensa una i en torns de paraula s'expliquen o es representenmímicament. Al final de la sessió es pot fer la fitxa de l'alumne en què es dibuixarà en una situació d'a-legria.

SESSIÓ 4

S'ha de representar una escena de quan algun infant petit es fa mal i una persona el cura (quan, perexemple, al pati de l'escola s'ha fet una ferideta a un dit), i amb un gest com de voler que no faci malla medicació que s'hagi posat, se li bufa i se li fa una petita besada quasi sense arribar a tocar la pell, jaque està ferida. La intenció és que curi al més ràpidament possible. Es pot acompanyar el gest ambcançonetes, rimes o altres produccions orals.

SESSIÓ 5

Quan rebem una carta d'un ésser estimat, també a vegades ens emocionam i besam la carta que ensha arribat. Cal representar-ho fent diàlegs entre els personatges. S'han de fer hipòtesis sobre què diula carta aprofitant per treballar el text d'una carta a classe (5 anys).

SESSIÓ 6

S'han de treballar les estratègies d'acomiadament cada moment que es pugui. Després d'una sessió, alcanvi de mestres, quan se'n van a casa seva...

S'hi han d'afegir gests de besades que es tiren a l'aire, les que el vent porta al destinatari. Cal treballar-ho durant tot el curs, no aïlladament. S'ha d'escenificar cada cas en gran grup.

SESSIÓ 7

En aquesta sessió es treballaran de forma especial les diferents formes de besar que surten al llibre de contes.

Es representaran les esquimals (amb el nas), una besada forta a una orella que ens deixa sords momentània-ment (controlant les intensitat amb què es fan ja que es té tendència fer-ho molt fort), i la d'un ca que estàcontent de trobar-nos (mourà la coa, pegarà bots, tindrà la llengua treta i ens banyarà allà on ens arribi).

SESSIÓ 8

També s'ha de treballar la capacitat de poder dir que no volem ser besats en aquell moment si la per-sona que ho vol no ens cau bé o si no ens ve de gust.

Cal treballar amb el cos les diferents maneres de dir que no.

S'ha de procurar que tots siguin capaços de dir-ho en veu ben alta, reafirmant-se en la resposta.

Treballar les estratègies per poder dir no en una situació que ens espanta i de la qual no sabem comsortir. Aquesta activitat es pot treballar de forma global al llarg de tot el curs.

Finalment, es demanarà als infants que facin un dibuix en què surti una situació que considerin des-agradable perquè siguin capaços de dir no.

CASTANYER, O. (1996). La asertividad: expresiónde una sana autoestima. Colección Serendipit.Bilbao: Desclée de Brouwer.

MEBES, M.; SANDROCK, L. (1998). Ni un besito ala fuerza. Madrid: Maite Canal, Ministerio deTrabajo y Asuntos Sociales, Instituto de la mujer.

SMITH, M. J. (1997). Cuando digo no me siento cul-pable. Barcelona: Grijalbo.


– Materials per representar (fustes, plastilina,papers, llapis de colors, retoladors...)

– Papers DIN A3

– Estris de dibuix

– Fitxa de l'alumnat de la sessió 3

– Fitxa de l'alumnat de la sessió 8







15. APRENGUEM A DIR NO!

De la sessió 3

Dibuixa’t en una situació en què estiguis content/a,en què mostris alegria.

De la sessió 8

Dibuixa’t en una situació desagradable, en què diguis NO a qualque cosa.

el web educatiu de les illes balears - som un nin?...

Documents