L’eina de comunicació dels òrgans de participació de Barcelona Número 6| Juny 07

> L'Entrevista

Jaume Terrades, catedràtic d’Ecologia de la UAB | p.2 > Consells Actius

Membres del Consell de Medi Ambientes presenten | p.4> El Consell Seleccionat

El Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat | p.6

Medi ambienti sostenibilitat a la ciutat l’Agenda 21 de Barcelona | p.3

Il·lu

stra

ció:

Ina

Fieb

ig

Els Consells 06.qxd 26/7/07 12:03 Página 1

p.2 | Número 6| Els Consells

> Quins són els principals problemes ecolò-gics de Barcelona?És difícil de sintetitzar. Els principals proble-mes de les ciutats són l’excessiu consum derecursos sobre la resta del territori, i el trans-port horitzontal que aquest consum implica.També hi ha altres seccions com ara el turis-me, sobretot el que surt de Barcelona i va allocs exòtics, però és secundari. Les gransmetròpolis no són sostenibles per definició;poden ser només menys insostenibles pre-nent-hi mesures.

> Com està el pols de l’ecologia a Catalunya?Jo diria que el problema més greu que tenimés l’estructura dispersa del teixit urbà queanem fent, i en general el maltractament delterritori. La trama és cada cop més urbana,però tot deixant molts racons que no es podenaprofitar bé i queden isolats. Catalunya enca-ra té un 60% de territori forestal, però sovintno està en bones condicions. Tenim molts bos-cos que no han pogut ser ben gestionats i sónmolt proclius a cremar-se o no són rendibles.Una adequada gestió disminuiria el risc d’in-cendis, però és molt difícil perquè si el bosc nodóna diners... Cal un compromís social, de lescompanyies d’aigües, elèctriques, particularso fàbriques, que hi haurien de col·laborar. Elspropietaris sols, si el bosc no els dóna diners,és molt difícil que puguin fer-ho, i els usos delbosc són socials.

> Què ha canviat en la nostra mentalitat perdespreocupar-nos tant de l’ entorn?L’home sempre ha lluitat contra l’entorn. Lamentalitat humana és que les formes de vidaque ens molesten volem eliminar-les. La lluitatradicional de l’home amb la natura segueixen els nostres caps ara que esdevé rara i frà-gil, i acabem lluitant contra nosaltres matei-xos sense adonar-nos-en. Hi ha esforços derecuperació, sobretot per part d’organismescom la Fundació Territori i Paisatge o la Xarxade Custòdia del Territori, però tot això és evi-dent que encara no està ben assimilat per lasocietat.

> S’hauria d’impulsar una formació de totesles professions en sostenibilitat?Hauríem d’anar una mica més enllà de l’ecolo-gia, cap a una ambientalització de tots elsestudis. I parlar també de problemàtiquescom la contaminació amb la indústria i el con-sum. Tot això no és només ecologia; és moltmés i envaeix quasi tots els àmbits d’actuació:arquitectures, enginyeries, químiques, indus-trials, etc. ¿Com és possible que en aquestpaís encara costi tant que els arquitectes tin-

guin més criteris ambientals? Quan es cons-trueix una casa, es pot reduir la seva despesaenergètica fins a la meitat pel seu disseny iconstrucció, sense necessitat de plafonssolars. Alguns sí que ho fan, però són unaminoria molt petita.

> L’èxit del Bicing i el dels contenidors selec-tius amb recollida pneumàtica semblen indi-car que la població respon a propostes soste-nibles. Potser caldria oferir més iniciatives irecursos?La recollida pneumàtica és una qüestió pràc-tica, malgrat els errors de disseny. Però téèxit, perquè la gent està disposada a fer l’es-forç. La recollida selectiva també és una cosaque pot funcionar, sempre que la gent tinguiconfiança en el que es fa després. Sabemque les piles anaven a parar a un dipòsit i allàes quedaven. Aquestes coses fan perdre unamica la fe a la gent. És qüestió de fer pedago-gia ben feta i de no donar mals exemples.Respecte al transport, jo diria que l’èxit deles bicicletes ha anat en detriment dels via-nants. Estic molt content que la gent vagimés amb bicicleta perquè gasta menys com-bustible, però no estic d’acord que trepitginels vianants. S’ha primat la iniciativa defomentar la bicicleta abans de fer l’esforç deveure per on havien de passar les bicicletes.Aquesta manca de regulació preocupa, per-què el trànsit de Barcelona s’està convertinten una cosa semblant al de Nàpols, que fapor.

> ¿Iniciatives com el film d’Al Gore són efecti-ves per conscienciar de la necessitat d’acom-plir el Protocol de Kyoto?En els darrers mesos, hi ha hagut tres impac-tes forts sobre la gent que han causat unamoguda mediàtica, però no sé fins a on hanpenetrat en la pell de la societat. L’InformeStern, encarregat per Tony Blair, que deia que

si no fem res, els costos del canvi climàtic en elPIB mundial serien de prop del 5 al 20%, i quefent-hi alguna potser amb un 1% ens en sorti-ríem. Va causar molt impacte perquè ni enBlair ni l’Stern són ecologistes. El segon va serl’Informe de la Comissió d’Experts del CanviClimàtic (IPCC), que han deixat fora de dubteque hi ha un canvi climàtic en marxa provocaten bona part per l’home. Aquest consens cien-tífic no era explícit abans. Llavors, el docu-mental de l’Al Gore és pertinent, perquè faunes declaracions explícites i es converteix endifusor d’aquestes idees. Aquests tres puntshan estat impactant sobre els mitjans, quehan intentat passar-ho a la gent. I hi ha unapreocupació, però no sé si és suficient perquèla gent estigui disposada a adoptar mesures ia fer sacrificis econòmics.

> En el seu últim llibre, Biografia del món. Del’origen de la vida al col·lapse ecològic,al·ludeix a la síndrome de Faetó, que va serincapaç de controlar el carro de foc d’Hèlios,com a metàfora de la supèrbia humana.¿Aquesta síndrome la pateixen les potènciestradicionals, o també les emergents, tot i l’a-nunci del canvi climàtic?És una qüestió que pateix tota la humanitat;les potències emergents fan el mateix quehem fet totes les altres. La síndrome de Faetóvol ser una metàfora d’un esperit que passamolt en els joves, sobretot quan pensen quesón capaços de tot. No sabem controlar lescoses, i hi ha un experiment que es va fer aTuxon (EUA), quan en un gran hivernacle espretenia crear un ambient totalment autò-nom, on hi van fer viure persones amb cultius.I va fracassar: no van ser capaços de fer un sis-tema autosostingut. El resultat és que no ensabem prou; hi ha massa coses que se’nsescapen, és un sistema massa complicat.Tenim la sensació que som capaços de fercoses extraordinàries, però no som capaçosde controlar el clima. És una cosa que s’haaccentuat amb la cultura occidental, per imi-tació, perquè hi ha hagut tradicions culturalsque eren més properes que l’actual.

> Cinc anys després de la cimera deJohannesburg, quin és el grau d’acompli-ment dels objectius de l’Agenda 21 aBarcelona?S’hi han fet esforços, però no tot depèn de lesadministracions, i involucrar-hi el conjunt dela societat barcelonina és una cosa que enca-ra no s’ha aconseguit. A més, Barcelona haapostat per una forma de desenvolupamentamb un turisme incontrolat i massiu, i això éspreocupant.

“Creiem que ho podem fer tot,i som incapaços de controlar el clima”

“S’hi hanfetesforços,peròinvolu-crar elconjuntde lasocietatbarcelo-nina ésuna cosaque enca-ra no s’haaconse-guit.”

Jaume Terradas, catedràtic d’Ecologia de la UAB i investigadorEntrevista El Tinter |Foto-Il·lustració Maria Beitia

La militància científica que Jaume Terradas ha fet pel planeta és evident en el seu currículum.Catedràtic d’Ecologia de la UAB, va organitzar el primer equip d’investigació d’ecosistemes terres-tres a Catalunya, va ser un dels introductors de l’educació ambiental a Espanya, i fou el primerdirector del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. També és un dels experts delConsell de Medi Ambient i Sostenibilitat. Ha rebut diversos premis i ha publicat nombrosos articles illibres de divulgació, l’últim dels quals porta per títol Biografia del món.

< L’entrevista >

Els Consells 06.qxd 26/7/07 12:03 Página 2

Els Consells | Número 6 | p.3

actual model està basat enuna explotació dels recur-sos naturals com si fossinilimitats i un accès desigualals seus beneficis, en unnou model de desenvolupa-ment que satisfaci les

necessitats de les actuals generacions sensecomprometre la capacitat de les generacionsfutures. És el que s’ha vingut a anomenar eldesenvolupament sostenible, és a dir, dura-dor en el temps, eficient i racional en l’úsdels recursos i equitatiu en els beneficis.En el document final de les Nacions Unidesd’ara fa deu anys, es dedicava un capítol –el28- al paper de les ciutats en aquest ambi-ciós desig de canvi. Es reconeixia tant la res-ponsabilitat de les ciutats com la seva capa-citat de transformació. Avui, més de 5.000ciutats arreu del món han treballat i elabo-rat les seves Agendes Locals 21, a travès demecanismes participatius de la comunitatlocal, amb l’objectiu d’establir objectiuscompartits i fites per contribuir localment aldesenvolupament sostenible del planeta.Les Agendes 21 Locals són una bona concre-ció de la vella màxima ecologista “pensarglobalment i actuar localment”.El procés d’elaboració i la posada en marxade l’A21 de Barcelona tenen característiquespròpies, algunes de les quals li confereixenun caràcter singular, principalment el dis-curs basat en el triangle “participació–con-sens–coresponsabilitat” i l’intent de cons-truir una xarxa estable d’actors per la soste-nibilitat.

El procès d’elaboració i impuls de l’Agenda21 de Barcelona ha tingut diverses fases,entre les quals podem destacar:

1) Fase d’impuls institucional i diagnòstic(1995-99). En aquesta primera fase convédestacar l’adhesió a la carta d’Aalborg(1995), que s’aprova per acord de tots elsgrups polítics del Consell PlenariMunicipal. Creació l’any 1998 del ConsellMunicipal de Medi Ambient iSostenibilitat, òrgan promotor de l’A21 iprimer document per al debat amb mésde 500 propostes.

2) Fase de participació ciutadana (2000-01).Durant més d’un any els documents ela-borats pel Consell se sotmeten a un pro-cés de deliberació pública i consulta ciuta-dana, als Districtes, al web i a més de 500entitats de la ciutat.

3) Fase de consens i compromís (2002).L’any 2002 es consensua i aprova elCompromís Ciutadà per la Sostenibilitat,que recull 10 grans objectius, en un horit-zó temporal d’una dècada (2002-12).

4) Fase d’Acció 21 (2002-12). A partir de l’a-provació del Compromís, s’inicia la fased’Acció, que posa l’èmfasi en la concreciód’actuacions i canvis tangibles per partdels signants de l’Agenda 21. Es tracta d’e-laborar Plans d’Acció que concretin la con-tribució de cada actor als objectiuscomuns. Aquesta és potser la característi-ca principal i més singular del model deBarcelona: la coresponsabilitat i la creaciód’una xarxa d’actors per la sostenibilitat.

El resultat de tot aquest procés estava dirigita aconseguir dos objectius complementarisentre si: la recerca d’un ampli consens sociali l’assumpció de la coresponsabilitat amb elsresultats d’aquest consens. A més, la idea deprocès gradual atorga a l’Agenda 21 uncaràcter d’instrument de canvi continu.

Els 10 objectius generals de l’A21 de Barcelona1. Protegir els espais lliures i la biodiversi-

tat i ampliar el verd urbà.2. Defensar la ciutat compacta i diversa,

amb un espai públic de qualitat.3. Millorar la mobilitat i fer del carrer un

entorn acollidor.4. Assolir nivells òptims de qualitat

ambiental i aconseguir una ciutat salu-dable.

5. Preservar els recursos naturals i pro-moure l’ús dels renovables.

6. Reduir la producció de residus i fomentarla cultura de la reutilització i el reciclatge.

7. Augmentar la cohesió social, enfortintels mecanismes d’equitat i participació.

8. Potenciar l’activitat econòmica orientadacap a un desenvolupament sostenible.

9. Progressar en la cultura de la sostenibili-tat mitjançant l’educació i la comunicacióambiental.

10. Reduir l’impacte de la ciutat sobre el plane-ta i promoure la cooperació internacional.

Hi ha un ampli consens sobre considerarque la transició cap a una societat més sos-tenible, si és possible, es basarà en canviscol·lectius que afecten tots els sectorseconòmics i socials, però que se sustenta-ran en canvis dels hàbits en l’estil de vida ipautes de consum en l’esfera individual. Nohi ha, no obstant això, gaires experiènciesque intentin traslladar aquest consens alterreny de la gestió i dels processos socials.La formulació que hi ha subjacent a l’Agenda21 de Barcelona és que els canvis tenen pro-tagonistes, en plural. I en aquest marc ésevident que el sector públic és o hauria deser un actor de canvi fonamental, facilitantinfraestructures, formulant polítiques i ser-veis òptims per als nous reptes, interiorit-zant els principis de la sostenibilitat en elsseus programes. Però, alhora, es deixa clarque els canvis a produir no depenen nomésdel sector públic. Com es diu a la mateixaAgenda 21, ser sostenible és ser corespon-sable. Els grans objectius –discutits i pac-tats– només seran possibles amb el concursd’un conjunt d’actors que generin la massacrítica suficient perquè la ciutat avanci cap aaquests canvis. Els exemples són nombro-sos: la reducció del consum d’aigua, l’aug-ment de la recollida selectiva, una mobilitatmés sostenible, una producció més eficient,depenen d’accions públiques (més i millor

transport públic, més carrils-bici...), peròsón impossibles sense la col·laboració d’en-titats i ciutadans.La coresponsabilitat a l’Agenda 21 deBarcelona es trasllada del discurs a una rea-litat més tangible mitjançant:

- La signatura del Compromís Ciutadà per laSostenibilitat. Aquest acte de signaturaprotagonitzada per cada entitat o instituciósimbolitza la presa d’un compromís. Aquestcompromís es dirigeix a treballar d’acordamb els principis de l’A21, a elaborar un Plad’Acció en la mateixa organització, per con-tribuir als objectius comuns, i a compartirpúblicament els resultats.- L’elaboració dels Plans d’Acció, conse-qüència, com hem dit, de la signatura delCompromís. Es tracta d’assegurar que des-prés del pacte hi ha una assumpció de lapart alíquota de cada organització, mit-jançant l’expressió de compromisos volun-taris que estiguin relacionats amb elsobjectius comuns explicitats a l’A21.

Actualment hi ha més de 400 entitats i insti-tucions (empreses, escoles, Ong’s, etc.) ques’han adherit a l’Agenda 21 de Barcelona imés de 70 n’han presentat ja els seus Plansd’Acció. La Secretaria Tècnica de l’A21 –eldepartament municipal que s’encarrega degestionar el procés en el seu conjunt– posaa disposició dels signants uns nous recur-sos i eines entre els quals destaquen unservei d’assessorament per a les organitza-cions, una guia per a l’elaboració de Plansd’Acció, sessions de formació, els PremisAcció 21, que reconeixen anualment lesmillors iniciatives desenvolupades i les ses-sions de presentació pública dels Plansd’Acció ja presentats.A més a més del sistema d’Indicadors 21,l’any 2005 es va realitzar una altra iniciativade seguiment i avaluació col.lectiva, amb laConvenció dels Signants, que va aplegarrepresentants de tots els signants per ava-luar el procès i fer noves propostes (veurefotografia).Avui, l’Agenda 21 es configura no només comun Pla sinó com una xarxa d’actors per lasostenibilitat, que cooperen entre sí, ques’informen i intercanvien informació, quecomparteixen resultats i que participen d’unprocès d’aprenentatge i canvi col.lectiu.

< El Tema de portada >

L’Agenda 21 de BarcelonaTxema Castiella / Teresa Franquesa

L’Agenda 21 és una expressió acunyada a la Cimera de laTerra (Río, 1992) per referir-se als Plans d’Acció que elsestats haurien de dur a terme per tal de transformarl’actual model de desenvolupament.

L’

Els Consells 06.qxd 26/7/07 12:03 Página 3

i

i

enllà i canviar de nom pel d’Acció Natura. En un moment en el qual l’endemà s’ha convertit en l’avui, AccióNatura ens recorda que hem de ser conscients de la nostra respon-sabilitat individual i convertir-nos en motor del canvi. El consell s’a-dreça tant a la ciutadania com a les institucions i corporacions: ja éshora de passar a l’acció en favor de la natura.

Acció Natura: Tel.: 93 237 38 02 | www.fundacionatura.org

3<SOCIETAT CATALANA D’EDUCACIÓ AMBIENTAL> La SocietatCatalana d'Educació Ambiental és una associació creada l’any1985 per tal d’impulsar una educació renovada que contempli

la problemàtica socio-ambiental emergent i alhora contribueixi aformar ciutadans capaços d'analitzar-la i de donar-hi respostes. Agrupa professionals i persones interessades en el món de l’educa-ció ambiental, de perfils i àmbits laborals molt diversos i amb l’ob-jectiu comú de treballar per la sostenibilitat des de l’educació.En funció d'aquests propòsits s'esforça en:• Cercar i consolidar punts de referència en educació ambiental• Debatre objectius i estratègies• Compartir experiències i resultats• Proveir suport, bibliografia i recursos• Millorar la formació dels educadors• Estendre l'educació ambiental al nostre paísDels seus inicis la SCEA ha impulsat i col·laborat en activitats diver-ses i projectes pluridisciplinars:• Grups de treball, seminaris, tallers i conferències per ajudar a la

reflexió i la formació permanent dels educadors ambientals• Visites a entitats i equipaments d'educació ambiental per promou-

re el coneixement i l'intercanvi d'experiències• Col·laboració amb altres entitats i institucions de la ciutat: jorna-

des, taules rodones, conferències i debats relacionats amb l'educa-ció ambiental, la renovació pedagògica, l'associacionisme, la inno-vació social, la participació ciutadana, etc.

• Relacions amb xarxes estatals i internacionals d'educacióambiental

• Edició d’una col·lecció de Monografies d'Educació Ambiental, con-juntament amb l'editorial Graó.

• Participació en la fase de debat ciutadà entorn a l'Agenda 21 deBarcelona; l'any 2002 signa el Compromís Ciutadà per laSostenibilitat i a l’abril del 2004 elabora el seu Pla d’Acció

Secretaria de la Societat Catalana d’Educació Ambiental: c. Aragó281, 1r 1a | 08009 Barcelona | Tel.: 93 488 29 79 | Fax: 93 487 32 83 | scea@pangea.org | www.pangea.org/scea

4<COL·LEGI D’APARELLADORS DE BARCELONA> El Col·legid’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) ésconscient que la protecció de l’entorn natural s’ha de tenir

present en qualsevol activitat econòmica, ja que d’això dependran

i

< Consells Actius >

1 2

3

A Barcelona disposem dels Consells de participació, delsquals formen part l’Ajuntament, els representants asso-ciatius i la ciutadania. D’una banda, hi ha els Consellssectorials de ciutat i, de l’altra, els Consells sectorials deDistricte. En aquest número presentem sis membres delConsell de Medi Ambient i Sostenibilitat.

1<DEPANA> Menys velocitat, menys contaminació! Limitar lavelocitat màxima dels vehicles a 80 km/h en determinadesautopistes metropolitanes és una bona mesura per evitar,

prevenir o reduir els efectes nocius per la salut humana que implicala concentració de determinats contaminants a l’aire. En aquest casdestacaríem els òxids de nitrogen (NOx) i les partícules en suspensióinferiors a 10 micres. Aquesta mesura, sense cap mena de dubte,permetria millorar la qualitat de l’aire que respirem els que vivim otreballem a l’àrea metropolitana. Tots sabem que el CO2 procedentde la combustió és un dels principals gasos que contribueix al canviclimàtic, però no és un gas que en l’aire sigui nociu per la nostrasalut. Segons dades publicades a l’Informe 2006 de l’Observatori delRisc, el nombre de morts per malalties ocasionades per la contami-nació provocada pel trànsit a Espanya és de 15.000, cinc vegadesmés que els accidents de trànsit. Des de DEPANA vàrem proposar al Govern de Catalaunya la limitacióde la velocitat màxima a 80km/h a les autovies i autopistes metropoli-tanes de Catalunya amb l’objectiu de reduir la contaminació atmosfè-rica i les emissions de CO2. Segurament en un futur immediat nonomés s’haurà de reduir la velocitat sinó també limitar el nombre devehicles a motor que circulen per les nostres carreteres i autopistes.

DEPANA, Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural:www.depana.org

2<FUNDACIÓ NATURA CANVIA DE NOM I ESDEVÉ ACCIÓ NATURA>Han passat deu anys des que la Fundació Natura va començarles seves primeres actuacions el 1997. L’organització va

començar adquirint una finca als Ullals de Panxa, al Delta de l’Ebre, ies va convertir en la primera ONG conservacionista catalana queadquiria un terreny per conservar-lo. I durant aquest temps, l’enti-tat ha crescut. Avui, alguns projectes s’han consolidat, com la recu-peració de l’estany de Sils, la conservació del Clot de la Unilla (Lleida)o la creació d’una àrea marina protegida al Garraf, que enfila la rectafinal per ser una realitat. S’han dut a terme una multitud d’actua-cions de recuperació i conservació dels boscos tant arreu de l’Estatespanyol com al països en vies de desenvolupament.Cada vegada més orientats a l’ACCIÓ de conservar i restaurar elpatrimoni natural, també a l’ONG es viu un moment històric en elqual per primer cop el conjunt de la societat comença a reaccionardavant els riscos i amenaces de la degradació ambiental. Amb l’ob-jectiu d’adaptar-se a aquest nou entorn i d’apropar-se més al con-junt de la ciutadania, Fundació Natura ha decidit fer un pas més

Els Consells 06.qxd 26/7/07 12:03 Página 4

< Consells Actius >

4 5

6

i

i

i

Com a resultat d’aquest procés, es van revisar els indicadors, lesaccions i les prioritats i s’hi van incorporar noves propostes.Posteriorment es van presentar els resultats al Consell de Govern(màxim òrgan de govern de la Universitat), que li va donar el visti-plau.Sense menystenir la globalitat del resultat del procés, com acorol·lari del document elaborat van quedar tres peticions explíci-tes a la comunitat. Les dues primeres, en relació amb l’acompli-ment del Protocol de Kyoto, ja que, malgrat que els indicadors mos-tren un compliment de la UAB del Protocol, s’ha detectat en eldarrers anys un augment de l’ús del vehicle particular que caldriacorregir. També s’hauria de corregir l’augment de la cerca de con-fortabilitat tèrmica, que ha comportat un increment molt significa-tiu del consum elèctric els mesos d’estiu per a refrigeració d’espais.Finalment, es va proposar que els possibles futurs creixements delcampus es facin tot respectant els espais naturals i agroforestalsexistents i incrementant la intensificació de les zones ja construï-des.

Servei de Prevenció i Medi Ambient de la UAB | Edifica A, 1er pis,Campus de la UAB | 08193 Cerdanyola del Vallès | sepma@uab.cat |www.uab.cat/sepma

6<ECOLOGISTES EN ACCIÓ DE CATALUNYA> Ecologistes en Accióde Catalunya és una xarxa de persones i grups ecologistes,ecopacifistes, conservacionistes i de defensa dels animals

que, acollint-nos a la fórmula legal de federació, treballem peraconseguir una societat ecològicament sostenible, i en la defensadels equilibris mediambientals davant les agressions que patei-xen. Com a xarxa compartim experiències, materials i recursos; coordi-nem criteris i ens ajudem mútuament en les nostres activitats. Lanostra filosofia es basa en la confiança mútua, en donar prioritat atot el que tenim en comú per sobre del que ens pugui separar i enevitar la desqualificació, aprofundint en l’arrel de la possible dis-crepància com a mètode per a solucionar conflictes. El funciona-ment de la federació es basa en la participació de base.Som independents dels poders polítics i empresarials, actuemsense ànim de lucre i ens mantenim amb les aportacions de lespersones associades i amb el treball dels voluntaris i de lesvoluntàries que en formem part.Mantenim relacions respectuoses de col·laboració amb tots elsgrups ecologistes de Catalunya i amb les organitzacions ecologis-tes d’àmbit transnacional (Greenpeace, WWF, Amics de la Terra,etc.).Les nostres àrees de treball són l’aigua, l’energia, els residus, elterritori, la mobilitat, la ciutat de Barcelona, l’electropol·lució i ladefensa animal.

Ecologistes en Acció | http://ecologistesenaccio-cat.pangea.org

les generacions futures; així es contribueix al desenvolupament sos-tenible. Per això manifesta i assumeix el compromís de la preserva-ció de l’entorn i del medi ambient.La societat actual demana unes ciutats i uns edificis més respectuo-sos amb el medi ambient. Donar resposta a aquestes necessitatsimplica introduir paràmetres mediambientals en tot el procés cons-tructiu, sigui a l’hora de projectar, en la tria dels materials o en l’exe-cució de les obres.Integrar paràmetres de sostenibilitat en els edificis, espais urbans iinfraestructures és una necessitat, si volem reduir la incidèncianegativa que l’activitat constructiva té en el medi ambient.Al llarg de la seva trajectòria, el CAATB ha adquirit, formalitzat,desenvolupat i fet públic el seu compromís ambiental com a partintegrant de la seva responsabilitat social corporativa. Aquesta con-tundent presa de posició mediambiental ha conduït l’entitat a tre-ballar amb un objectiu important: promoure la reducció de l’impactede l’activitat constructiva i dels seus professionals sobre l’entornfacilitant totes les eines necessàries per tal de fer-ho possible.L’Agenda de la Construcció Sostenible vol ser un punt de referènciaper als tècnics, constructors, fabricants, estudiants i tots els quiinteressats a fer una construcció més sostenible, i pretén donar res-posta a les preguntes i necessitats que es tenen a l’hora d’intentarreduir els impactes de la construcció sobre l’entorn.Sota el precepte de la necessitat en què ens trobem de protegir elnostre entorn, la branca de la construcció no és pas fora de lesnecessitats de millora i avançament cap a una solució constructivamés avantatjosa per al medi.Per això, si fem cas de l’eslògan més afortunat del món ambientalis-ta: “pensar globalment i actuar localment”, està clar que hem decomençar a pensar quines poden ser les nostres petites actuacionslocals que contribuiran a millorar el medi ambient o, si més no, areduir l’impacte que causem en la nostra activitat diària.

Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de BarcelonaBon Pastor, 5 | 08021 Barcelona | www.apabcn.cat | www.csostenible.net

5<SERVEI DE PREVENCIÓ I MEDI AMBIENT DE LA UAB> L’any 1999,la Universitat Autònoma de Barcelona va iniciar un procésd’Agenda 21, i l’any 2002, va aprovar el seu Pla d’acció per a la

sostenibilitat. Després de cinc anys d’implantació, el 2006 es va pro-gramar una revisió del Pla, que va ser coordinada per la Comissió deSeguiment (formada per membres de la UAB, del Departament deMedi Ambient, i dels ajuntaments de Barcelona i de Sabadell).D’aquesta manera, durant el curs 2006-2007 la UAB ha sotmès arevisió el Pla d’acció mitjançant un procés participatiu obert a totala comunitat universitària. La revisió es va fer en dues etapes: unaprimera, telemàtica, emprant un fòrum virtual de l’empresaDelibera, facilitat per l’A21 de Barcelona; i una segona, de fòrumpresencial.

Els Consells 06.qxd 26/7/07 12:03 Página 5

p.6 | Número 6| Els Consells

a seva creació és fruit, de mane-ra genèrica, dels impactes de laCimera de la Terra (Río, 1992)que col.loca el repte ambientalcom una crisi d’abast mundial i a

la qual cal donar resposta a tots els nivells,també el local. I de manera més concreta, ésfruit també de les accions i reivindicacionsd’un conjunt d’entitats i associacions cívi-ques i ecologistes que, agrupades a l’entornde la Campanya “Barcelona estalvia ener-gia” ja havien aconseguit realitzar la prime-ra audiència pública sobre aquests temesuns anys abans.Un dels objectius principals del Consell, talcom es recull en les Normes Reguladores, és“promoure l’elaboració de l’Agenda 21 deBarcelona”, una de les recomanacions del’esmentada Cimera de la Terra. I aquestimpuls a l’Agenda 21, concretat en elCompromís Ciutadà per la Sostenibilitat, ésel principal resultat dels treballs d’aquestConsell. L’Agenda 21 ha estat l’epicentredels treballs del Consell des de la seva crea-ció, primer en una fase de diagnosi col.lecti-va, després amb el foment d’un procès departicipació i debat i, finalment, l’any 2002,com a dipositari del consens que va fer posi-ble l’aprovació d’un document amb objec-tius i una metodologia de treball posteriororientada a l’acció. Posteriorment, elConsell va instituir els Premis Acció 21 perpremiar les iniciatives més destacades en elterreny de la sostenibilitat a la ciutat, ques’atorguen cada any i en el qual membresdel Consell –amb caràcter rotatori- actuende Jurat.La composició del Consell reflecteix demanera equilibrada la pluralitat d’allò ques’ha denominat la xarxa d’actors per la sos-tenibilitat, basat en el triangle xarxa ciuta-dana / xarxa econòmica de mercat / xarxa depoders públics. Els més de 100 membresque formen part d’aquest Consell permetenuna representació àmplia d’aquestes tresesferes i el converteixen en una gran assem-blea local. En un mateix espai de debat estroben, entre d’altres, representants delsprincipals sindicats, totes les universitatspúbliques de la ciutat, entitats ecologistes iciutadanes (Greenpeace, DEPANA,Ecologistes en Acció, Federaciód’Associacions de Veïns…) i les principalsempreses de serveis públics (Gas Natural,Aigües de Barcelona, FECSA-ENDESA…). El Consell ha actuat com a òrgan promotordel procés de l’Agenda 21 i com a fòrum dedebat. El seu funcionament (tot i ser unòrgan formal, amb les limitacions adminis-tratives que són pròpies d’aquests organis-mes) ha estat valorat generalment com asatisfactori. En aquest sentit, creiem que hiha dos factors que ajuden al funcionamentd’aquests organismes. D’una banda, la plu-ralitat, però una pluralitat basada en la pro-porcionalitat. Per abordar debats que con-

fronten visions i interessos molt diferents,cal assegurar la confortabilitat dels partici-pants i la proporcionalitat n’és un dels ele-ments que hi poden ajudar. Cal tenir encompte que els Consells no són tribunals,sinó fòrums de deliberació. D’altra banda, lainnovació en les formes. En el cas del Consellde Medi Ambient hi ha hagut un intent d’in-novar també en el funcionament de lesmateixes sessions, introduint tècniques departicipació (el mètode Delibera, el més uti-litzat) que promouen una major participacióactiva, més torns de paraules, més debatsobre els desacords que sobre els acords,més visualització dels resultats del debat. Algunes de les sessions del Consell hanestat bons exemples de debat ciutadà, comla dedicada al projecte de construcció d’unanova central tèrmica de cicle combinat a laciutat.1 Igualment es poden destacar lessessions dedicades a la contaminacióatmosfèrica i la salut pública o sobre la ges-tió de residus. Aquestes sessions donenprotagonisme efectiu a les entitats que lesproposen i han estat valorades, per la majo-ria dels participants, com a sessions mésd’educació i formació col.lectiva que no pasde simple informació. Del contrast de vis-sions i del conflicte canalitzat neix un conei-xement més ric i, en certa mida, nou.El funcionament del Consell de MediAmbient i Sostenibilitat ha procurat basar-

se en poques reunions plenàries i més enl’existència de grups de treball “ad hoc” quehan realitzat recomanacions o dictamenssobre matèries específiques. Així va ser enel procés de l’Agenda 21 i s’ha continuatdesprès. Algunes de les recomanacions d’a-quests grups han estat elevades al ConsellPlenari Municipal i han esdevingut políticanormativa, com és el cas de la política res-ponsable de compra de fusta certificada,que l’Ajuntament va aprovar l’any 2004 aproposta del Consell. Un altre grup de tre-ball va proposar la creació d’un sistema d’indicadors per avaluar els progressos enrelació a l’Agenda 21. Aquest sistema, apro-vat pel Consell, ha permès que cada any–amb una sèrie estable de quatre- es facinpúblics 26 indicadors globals de ciutat, quevan des de les pautes de mobilitat, el con-sum d’aigua, la producció d’energia solar, elconsum de comerç just o les empreses certi-ficades amb sistemes de gestió ambiental,per citar-ne alguns.I un altre element de funcionament delConsell ha estat el foment de la comunicacióentre els membres, a través del web, la tra-mesa periòdica de materials i publicacions–sovint dels propis membres del Consell-així com un programa de visites a infrastruc-tures ambientals o institucions i entitats,que han fomentat la relació i el coneixemententre els seus membres.

< El Consell Seleccionat >

El Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat

L

Text i Foto Txema Castiella Secretari Consell Municipal Medi Ambient i Sostenibilitat

El Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat es va crear el 1998 com a òrgan consultiu o departicipació dels principals actors socials, econòmics i ambientals en relació a aquests temes.

Els Consells 06.qxd 26/7/07 12:03 Página 6

Envieu-nos a: revistaconsells@bcn.cat les vostres activitats, comuni-cats, notícies, publicacions, etc. i les editarem en aquest apartat. No

oblideu que la revista surt cada dos mesos i cal donar la informacióabans del 30 de cada mes!!!

revistaconsells@bcn.cat

i

Els Consells | Número 6 | p.7

< Accions i Serveis >

Jornada sobre el turisme a BarcelonaEl dimecres 18 d’abril va tenir lloc al Saló del Tinell de Barcelona la Jornada organitzada pel ConsellEconòmic i Social de Barcelona (CESB) “Turisme a Barcelona, impacte socioeconòmic”. El programa de la Jornada estava motivat per la creixent demanda sobre la necessitat d’avaluar i definir elmodel turístic de Barcelona. Tots els agents implicats, empreses del sector, institucions —Ajuntament deBarcelona i Generalitat de Catalunya— i agents econòmics i socials, coincideixen que aquest ha de basar-seen la diversitat dels perfils de turista i en la qualitat dels serveis.L’augment del turisme a la ciutat de Barcelona bat rècords, en el nombre de visitants i de pernoctacions. Laciutat comtal és, cada cop més, una destinació reconeguda per les famílies i persones joves que hi arriben acausa de l’oferta lúdica, cultural i d’oci, i al mateix temps s’ha incrementat el turisme relacionat amb viat-ges de negocis, incloent-hi les fires, congressos i jornades.L’eclosió de Barcelona com a destinació turística no estacional i amb perfils de turistes diversificats plante-ja diversos interrogants sobre el model i el tipus de turisme, les condicions que afavoreixen el fet de con-vertir Barcelona en una ciutat amb un turisme de negocis i cultural de referència arreu del món, les implica-cions del turisme en el territori, la sostenibilitat i la qualitat de vida de la ciutadania, el paper de les compa-nyies de baix cost en afavorir la diversificació dels models de turisme, la qualitat de l’ocupació al sector, etc.Sobre tot això es va discutir al llarg de la Jornada. Una de les idees que va sortir és que Barcelona no té unúnic turisme, sinó més aviat un conjunt de turismes: de negocis, gastronòmic, cultural, de motxilla,esportiu, de vacances, de curta estada (cap de setmana), etc. Del que es tracta, doncs, és d’articular elsdiferents turismes de manera que aquesta diversificació generi un impacte econòmic beneficiós sense per-judicar la vida quotidiana i els costums de la ciutat.

http://www.bcn.es/cesb/

i

Presentació del llibre La participaciódemocràtica digital al món. Informe 2006En el decurs d’un acte presidit per Ramon Nicolau, regidor de Participació Ciutadana, elpassat dia 24 d’abril es va presentar al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelonala publicació La participació democràtica digital al món. Informe 2006. Aquest llibre ésel resultat d’un treball d’investigació dut a terme per la Fundació Segle XXI per encàr-rec de la Regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona.Està adreçat a descriure l’estat actual dels mecanismes de democràcia digital al món,així com els principals avenços que s’han produït en aquest terreny durant els darrersanys. El seu principal interès consisteix a comptar amb una font actualitzada d’infor-mació en un àmbit en el qual es fa molt difícil no quedar obsolet ràpidament, com aconseqüència de l’avenç imparable de la tecnologia. Aquesta informació actualitzadaés crucial a l’hora d’obrir nous horitzons d’enfortiment de la legitimitat democràtica.En l’acte de presentació del llibre, Vicent Partal, director de Vilaweb, va emfatitzar elfet que en l’actualitat s’evoluciona cap a l’excel·lència administrativa, però que el passegüent és plantejar com es poden utilitzar les TICs per incrementar també la partici-pació ciutadana en la política. A més, va destacar el fet que Internet permet a la ciu-tadania intervenir en l’agenda política durant els períodes interelectorals i que elmón local és el marc més apropiat per portar a terme aquestes iniciatives.

www.bcn.cat/participacio

i

Presentació del Llibre blanc de l’habitatge a BarcelonaEl passat 12 d’abril, a la sessió plenària del Consell de Ciutat, es vafer la presentació de les conclusions del Llibre blanc de l’habitatge,un informe independent en relació amb la situació de l’habitatge ala ciutat de Barcelona i les corresponents propostes d’actuació.Aquest llibre va ser encarregat per l’alcalde de Barcelona a AntonCostas, catedràtic de Política econòmica de la Universitat deBarcelona, i s’ha portat a terme mitjançant un ampli procés de par-ticipació perquè el Llibre blanc sigui no només un informe tècnic,sinó també un instrument de consens sobre la realitat i les polí-tiques d’habitatge a Barcelona.Per l’interès del seu contingut, us informem que l’estudi estàdisponible a la pàgina del Consell de Ciutat del web de l’Ajuntamentde Barcelona, on trobareu tots i cada un dels arxius dels documentsque van ser presentats.

http://www.bcn.es/conselldeciutat/cat/documents.htm

i

Guanyadors del VII Premi Barcelona AssociacionsEl Premi Barcelona Associacions per a projectes de participació i foment de l’associa-cionisme és una iniciativa de la Regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament deBarcelona i del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona. La seva finalitat és reconèixerbones pràctiques per la seva aportació de resultats, activitats, metodologies i nous enfoca-ments de qualitat a favor de la participació, desenvolupades mitjançant iniciatives d’interèsciutadà i foment de l’associacionisme. Heus aquí la relació dels projectes guanyadors presentats en la setena edició del Premi:— Primer premi, dotat amb 9.000 €, al projecte “Programa per a l’assessorament, formació iinclusió en el teixit associatiu dels comerciants immigrants”, presentat per la Federació delComerç del Casc Antic (Eix Comercial BCN de Palau a Palau), Federació de Comerciants delRaval (Eix del Raval), Fundació Tot Raval i Associació d’Entitats del Pla Integral del Casc Antic,per la seva voluntat d’implicar un ampli ventall d’agents del territori en una activitat partici-pativa per a la millora de la convivència i la cohesió social.— Segon premi, dotat amb 6.000 €, al projecte “Constitució del Consell de la Infància i laJoventut”, presentat per la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample, per la seva propostade treball en xarxa i per la voluntat d’abastar el conjunt de les temàtiques juvenils.En la seva resolució, el jurat ha valorat la diversitat i la qualitat de les iniciatives i el grannombre d’entitats, trenta, i de projectes, vint-i-set, que tenen com a temàtiques principalsles relatives a cultura, salut i discapacitats i suport social i juvenil, entre d’altres. Del totald’entitats presentades, sis entitats són de segon grau.Els guardons van ser lliurats durant l’acte que tingué lloc el dia 11 d’abril al Saló de Cent del’Ajuntament de Barcelona, presidit per l’alcalde, Jordi Hereu, i que també va comptar ambl’assistència del regidor de Participació Ciutadana, Solidaritat i Cooperació Internacional,Ramon Nicolau.

www.bcn.cat/participacio

i

Immigració i mercat laboralEl Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) hadecidit elaborar un estudi que valori l’impacte de laimmigració al conjunt de l’economia de la nostra ciu-tat i àrea metropolitana, tot aprofundint en lasituació del col·lectiu immigrant i proposant fór-mules de millora, tant pel que fa al procés d’inte-gració sociolaboral com als resultats d’aquesta.Aquest estudi es fa en col·laboració amb la FundacióJaume Bofill, institució amb una llarga i reconegudatrajectòria en l’anàlisi de fenòmens socials.

http://www.bcn.es/cesb/welcome.html

Els Consells 06.qxd 26/7/07 12:03 Página 7

< Firmes > Edita: Departament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament deBarcelona Coordinació i redacció:El Tinter SAL (empresa certificada ISO 14001 i EMAS) Disseny gràf-ic: Jardí+Utensil Fotografia: Agenda21, DEPANA, Acció Natura,Societat Catalana d’Educació Ambiental, Col·legi d’Aparelladors iArquitectes Tècnics de Barcelona, Servei de Prevenció i MediAmbient de la UAB, Ecologistes en Acció, Consell de Medi Ambient iManel Socías. Il·lustracions: Ina Fiebig i Maria Beitia. Col·laborenen aquest número: Jaume Terrades, Txema Castiella, TeresaFranquesa, DEPANA, Acció Natura, Societat Catalana d’EducacióAmbiental, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics deBarcelona, Servei de Prevenció i Medi Ambient de la UAB,Ecologistes en Acció, Consell de Medi Ambient, ConstantíSerrallonga, Josep Maria Gil Martínez i Vanessa Bastida Vives.Impressió: Imatge i Producció Editorial D.L.: B-6.214-2006 ISSN:en tràmit. Imprès en paper reciclat

AEuropa, el transport és responsabledel 85 % del monòxid de carbó i del 40% d’altres contaminants tòxics com ara

els NOx, els HC (hidrocarburs) i els compos-tos orgànics volàtils (COV). La sostenibilitatambiental és un dels eixos vertebradors deles polítiques estratègiques de TMB.TMB contribueix a frenar el canvi climàticamb tot un seguit de mesures, de les qualsen destacarem dues:1. L’increment de l’oferta de transport públic

com alternativa al transport en vehicle privat icom una opció de transport més sostenible. TMB ofereix els seus serveis als 2,5 milionsd’habitants de 10 municipis amb una flotade 130 trens i 1075 autobusos. Aquests ciu-tadans l’any 2006 han fet 560 milions deviatges. Entre els anys 2000 i 2006 el total deviatgers de Metro ha passat de 292,8 milionsa 353,4 (una pujada del 21 %). Això ha estatpossible gràcies a un important incrementen l’oferta: hem passat de 94 a 114 trens en

CCOO del barcelonèsparticipa al Consellde Sostenibilitat

Les nostres condicions de vida, com a tre-balladores i treballadors, estan afecta-des al llarg de tota la vida per la qualitat

del medi ambient i per l’impacte del model deciutat sobre l’ecosistema. Els problemesecològics i socials estan intrínsecamentunits, i per tant comunes han de ser les alter-natives, i cal que considerin les dimensionsambientals i les economicosocials de la quali-tat de vida.Una acció sindical concebuda només dins del’empresa i orientada tan sols a la defensadel poder adquisitiu dels salaris o les condi-cions contractuals, sent fonamental perintervenir en el conflicte distributiu de lessocietats capitalistes, és insuficient i incapaçd’intervenir en la vida que els mateixos assa-lariats i assalariades desenvolupen fora del’empresa, i també en l’empresa com a enssocial.Augments salarials guanyats dins de l’empre-sa poden sofrir dràstiques retallades, quanes tradueixen en qualitat de vida real, si quipercep aquests salaris s’enfronta amb unhabitatge cada cop més car, o amb unscarrers plens de cotxes, o si l’absència de

zones verdes obliguen a dedicar més temps idiners a unes formes compensadores d’ocicada cop més consumistes. Reduccions de lajornada laboral poden quedar fàcilment con-trarestades per desplaçaments més llargs,que consumeixen més temps, diners i ener-gia i generen més contaminació.Des de CCOO del Barcelonès lluitem perquèl’acció sindical que s’impulsa a les empreses ials territoris inclogui de manera habitual elvessant mediambiental. Que totes les sec-cions sindicals i comitès d’empresa negociïnla introducció de “bones pràctiques”, impli-cant-hi tota la plantilla, incorporant criterisd’estalvi energètic, tractament de residus,producció neta, solucions al transport. Una acció sindical entesa de manera globalper afavorir bones condicions de vida per ales persones, exigeix, partint de l’empresa,sortir del seu àmbit per qüestionar l’actualmodel de ciutat. Per això cal que els sindicatsparticipin en plataformes ciutadanes, al cos-tat d’altres moviments que defensin la quali-tat de vida i la salut de les persones i que ela-borin programes alternatius de transforma-ció cap a ciutats ecològicament sostenibles,

Fa uns quants anys, els mitjans decomunicació, les administracions, laciutadania, fèiem servir conceptes

com ara “trànsit”, “transport” o “circulació”per descriure el fenomen de la mobilitat.Actualment, el terme “mobilitat sostenible”s’ha estès àmpliament, de vegades tot con-vertint el seu ús en abús. Però, malgrat quela incorporació social d’aquest terme puguiesdevenir un fet positiu... és realment sos-tenible la nostra mobilitat? Analitzem-hodes de les perspectives local i global.En els darrers anys, a la ciutat de Barcelonas’ha reduït l’ús del vehicle privat, que passaa representar el 20% dels desplaçamentsinterns. La resta es fan a peu i amb bicicleta(49%) i amb transport públic (31%). Malgrataixò, en el conjunt de l’àrea i la regió metro-politanes, el vehicle privat s’endú el prota-gonisme, amb gairebé un 50% dels des-plaçaments. Això està produint un fenomen

local de contaminació atmosfèrica que hasuperat els límits d’emissió de contami-nants marcats per directives europees i queestà provocant cada any prop de tres milmorts prematures per malalties cardiovas-culars i respiratòries. Aquesta situació hasuscitat la creació d’un decret per part de laGeneralitat per regular les emissions departícules sòlides en suspensió i els òxids denitrogen, que són contaminants emesos, enla major part, pel transport motoritzat.Si ampliem la nostra perspectiva, la mobili-tat en el conjunt del planeta tampoc no és,en absolut, sostenible. Els 550 milions devehicles que circulen al món esdevenenfocus incontrolables que produeixen mésd’un 40% del total de les emissions de gasosd’efecte hivernacle (principalment CO2).D’altra banda, el transport encara depènmajoritàriament del subministrament d’e-nergies fòssils, malgrat que cada cop són

hora punta i de 58,4 milions de kilòmetresrecorreguts a 68,5. També ha augmentat eltotal de viatgers del servei d’autobusos queha passat de 172,1 milions l’any 2000 a207,7 milions l’any 2006. Això ha estat con-seqüència de l’ampliació de l’oferta: de 89línies hem passat a 109, de 37,1 milions dekm recorreguts a 43,10 milions, i de 739autobusos en hora punta a 913.

2. La innovació tecnològica i renovació constantde la flota per reduir el consum d’energia id’emissions.TMB fa una aposta clara per la diversificacióenergètica incorporant el gas natural i el bio-dièsel. Segons el Pla de l’Energia 2006-2015,elaborat pel Govern de la Generalitat, l’any2015 el biodièsel hauria de ser el 18% delconsum total de gasoil a Catalunya. A TMB jahi ha 40 autobusos funcionant amb unabarreja dièsel-biodièsel i la idea d’ampliar-nel’ús al 50% de la flota en l’horitzó del 2015.També tenim 251 autobusos de gas naturalamb la previsió d’arribar a un 40 % de la flota.

més les experiències que demostren que éspossible el relleu cap a les renovables.Podem assolir un nou model de mobilitat?La resposta és sí! Racionalitzar l’ús del vehi-cle privat amb formes que incrementen laseva capacitat, com ara el carpooling i elcotxe multiusuari; conduir de manera efi-cient; estendre l’ús de combustibles i ener-gies renovables; millorar el servei i la cober-tura dels transports públics; fomentar elsdesplaçaments a peu i amb bicicleta —totprotegint els vianants, pacificant el trànsit ireservant espais per als ciclistes—; desen-volupar un urbanisme compacte, en el qualla barreja d’usos permeti contenir els des-plaçaments. Tot un conjunt d’accions de lesquals no tan sols s’han de responsabilitzarpolítics, tècnics o gestors, sinó el conjunt dela ciutadania, amb un progressiu canvi d’hà-bits. És un dret i un deure que ens moguemamb el planeta!

socialment justes, de dones i homes, solidà-ries amb els immigrants i amb les poblacionsdel Tercer Món. CCOO del Barcelonès ho vaposant en pràctica participant en platafor-mes ciutadanes com ara Barcelona EstalviaEnergia i formant part del Consell Municipalde Medi Ambient i Sostenibilitat com a mem-bre signant del “Compromís ciutadà per lasostenibilitat”.Les lluites, les solucions i les alternatives alsproblemes ecològics i socials han de conside-rar a la vegada les dimensions ambientals,econòmiques i socials de la qualitat de vida. Ala ciutat no hi ha treballadors assalariats peruna banda, veïns i veïnes per una altra, iusuaris del transport públic o ciclistes mésenllà. Les persones que viuen a la ciutatnecessiten a la vegada un lloc de treball i unhabitatge assequible, un medi ambient sa iuna ciutat on poder accedir a serveis. Per aixòés tan important construir les alternatives almodel de ciutat tot conjugant les experièn-cies, els coneixements i les propostes de l’e-cologisme i el moviment sindical, del movi-ment veïnal i el feminisme, del pacifisme, del’antiracisme i de les ONGs

El planeta es mou...sobre rodes?

El canvi climàtici el sector del transport

Constanti Serrallonga,Conseller Delegat de TMB

Vanessa Bastida Vives,vocal de Comunicació Ambientalde l’Associació per a la Promoció delTransport Públic (PTP)

Josep Maria Gil Martínez, responsable deMedi Ambient de CCOO del Barcelonès

Però no només renovem la flota d’autobús.Hem incorporat nous trens per a la xarxa deMetro que permeten un important estalvienergètic perquè són més eficients i a méscapaços de generar electricitat aprofitant laresistència del motor elèctric en la descele-ració. L’energia produïda s’injecta a lacatenària gràcies a l’electrònica de potència is’aprofita per un tren proper en fase d’acce-leració. L’any 2006 es van fer 3,6 milions dekilòmetres més de recorregut que l’any 2005però el consum de tracció va ser molt similar iel rati consum/kilometratge va passar de2,75 kwh/km a 2,60 kwh/kmNomés amb un 3%, aproximadament, deltotal de l’energia consumida a la nostra zonad’influència, a TMB movem més de 2 milionsde persones en dia laborable; això suposagairebé el 50 % del total dels desplaçamentsmotoritzats.Es fa palesa, per tant, la importància de TMBen la consecució d’una Barcelona sostenible irespectuosa amb el medi ambient.

Els Consells 06.qxd 26/7/07 12:03 Página 8