VENDA DE LOCALITATS

Q ServiCaixa902 53 33 53

servicaixa.com

LiceuDirectewww.llceubarcelona.com

TaquillesLiceuLa Rambla, 51~59

InformacióTel.93 485 9913

www.liceubarcelona.com

El Petit LiceuAcosta els teus fills al màgic mónde la música i la dansa amb espectaclesconcebuts especialment per a ells

Els músicsde BremenNovembre de 2007 dies 24 i 25Desembre de 2007 dies 1 i 2AI Gran Teatre del LiceuAbril de 2008 dies 5 i 6A L'Audrtori de Cornella

Musica

Poire VallvéDirecció d'escena

Joan-Andreu Vallvé(Centre de Titelles de Lleida)Coreografia

Marta AlmirallProducció

Gran Teatre del Liceu

L'Escolaniade Montserratal LiceuDesembre de 2007 dies 22 i 28AI Gran Teatre del Liceu

Música

Benjamín Britten ' Francesc Civil(fragments d'El nostre Nadal)Orquestra

Orquestra de l'Acadèmiadel Gran Teatre del Liceu

Pere i el llopGener de 2008 dies 19 i 20A L'Auditen de CornellàFebrer de 2008 dia 24AI Gran Teatre del Liceu

MÚSica

Serguei ProkófievDirecció d'escena

Enrlque LanzProduccióCompañía Etcètera

Amb et suport

oIn.ik.!!! elndra

Hansel i GreteGener de 2008 dies 26 i 27

.A LAudrtori de Cornellà

Música

Engelbert HumperdiuckDireccró

Joan-Andreu VatlvéCoproduccró

Gran Teatre del Liceu /Teatre Nacional de Catalunya /Centre de Titelles de Lleidaamb la eol-Iaboració del'Ajuntament de Lleida

DulcineaFebrer de 2008 dies 16 i 17AI Gran Teatre del Liceu

Musica

Maurieio SoteloDireccio d'escenaGustavo TambascíoOoproducció

Gran l'catre del Liceu /Teatro Rea) / Sociedad Estatalde Conmemoraciones Culturalos /Asociaclón de Amigos de la Opera deBilbao / Teatro de la Maestranza deSevilla I Fundación Ópera de Oviedo IPalau de les Arts de València

El Superbarberde SevillaMarç de 2008 dies 1 i 2A L'Auditori de Cornellà

MÚSica

Gioachino RossiniDirecció d'escena

TricicleCoproducció

Gran 'l'catre del Liceu IInstitut Valencià de la Música

Gran Teatre del Liceu

- -Barcelona

Membre de:UICN

U mó Internacronal per a la

Conservació de la Natura

u.eN

,JW()RU)A~",X-IAlh>'

PI ¿T.".., \'-1' \Q'-\ltll\l~

pan.,.pa."t,oop/<>gl"""",,,,,,ope..,.ce("P'<>óucc>6d"~"""",,,,"tal

Director Corporatiu

Natura Lleure

Jordi Angusto

Directora Executiva

Carme Maté

Cap de Serveis Generals

Anton i Torrellas

Cap Col-Ieccló ZoològicaJordi Indiana

Cap de ParcErruho Rodríguez

B SM Barcelona• de Se-cers• Mcnopels

Gran Via Carles III, 85 bis08028 Barcelona

100%

Editada per:Zoo de Barcelona

Parc de la Ciutadella, s/n

08003 - Barcelona

Telèfon 932256780

Fax 93221 3853

Milll zoobarcelona@bsmsa es

www zoobarcelona com

Realització

Sponsorship & Events

Horao 14-16

08022 - Barcelona

Tel 93204 20 66

www esponsor org

,nfo@esponsor org

Director

Rafael Cebnan

Cap de RedaccióM Neus Miró

Consell de redacció

Jordi Angusto, Manel Areste, Eulalia

Bohigas, Jordi Fàbregas, Hugo Fer-

nandez, Josep Garoa, Jordi lndrano,

M Josep Virgos, Marc Escobar

Coordinació

Jordi Fàbregas

FotografiaArxiu Zoo

Josep Garcia

Josep Mosketón

Carles Muntada

Producció

Dept Corneroal Zoo

[AGENDA BeN]

ZOOClUBParc de Ciutadella, s/n

08003 BARCELONA

Telèfon 932256786

zooclub@bsmsa es

Dipòsit legal:B-30671-98

EI Zoo de Barcelona no fa respon-

sable de les opinions expressades

pels seus col laboradors

Prohibida la reproducció total o

parcial del conllngut d'aquesta

pubhcació amb fmalrtats comercials

sigu: qum sigu: el mitja o proces

de reproducció sense autontzació

de l'editor

es arrels del Zoo de Barcelona s'endinsen més decent anys en la història del nostre país, EI Zoo vanéixer el segle XIX, es va anar transformant duranttot el segle XX I ha entrat en el segle XXI amb lesmateixes ganes de no perdre el tren de la història

que l'han mantingut tots aquests anys com una instrtucró viva I

fortament lligada a la ciutadania,

Efectivament, SI durant les últimes dècades del segle passatva estar al costat dels zoos compromesos amb la conservació deles espècies, va començar a treballar amb fermesa en programesde cria d'espècies amenaçades, juntament amb altres zoos euro-peus I de tot el món, I va participar en els projectes que anavensorgint per a la remtroducció d'espècies autòctones en hàbitatsd'on havien desaparegut, ara s'enfronta a un nou desafiament:esdevenir un centre sostenible que treballi per la sosterubihtat enel sentit més ampli del terme, En consequència, la seva tasca s'haeixamplat seguint les noves directrius de í'Orqamtzacró Mundialde Zoos, que Insta els seus membres no només a preocupar seper les espècies animals, sinó a procurar-los un futur real tot tre-ballant pel creixement sostenible del planeta en la seva globa-litat. AIXÒvol dir que a partir d'ara el Zoo Intentarà gestionar laseva activitat amb el màxrrn respecte pel medi ambient I Inclouràaquesta preocupació en el seu missatge educatiu per ajudar adifondre aquests valors en la societat. D'altra banda, també sig-nifica que intensrflcarà la seva feina en els hàbitats naturals I in-tentarà treballar en projectes de conservació que al mateix tempstinguin en compte el desenvolupament de les comunitats humanes que en formen part.

Com saben els lectors d'aquesta revista, el Zoo ja ha començata treballar en aquesta nova direcció, EI projecte de rerntroduc-CiÓde les gaseles dorcas al Senegal, Iniciat recentment en col-laboracró amo diversos organismes estatals, preveu programeseducatius per a les comunitats locals, Així mateix, el Zoo tambéha elaborat un extens pla d'acció que se suma a la resta d'inicia-tives ciutadanes que conformen el Compromís ciutadà per la sos-terubtlitat -Agenda 21 de Barcelona- I partrcrpa en les campanyesanuals dels zoos europeus que ajuden a finançar multitud deprojectes en paisos diferents I a conscrenciar la societat -aquestany vinent el projecte tindrà com a beneficiaris els arnflbrs-, Peròtambé està a punt d'endegar nous projectes en Indrets on l'aju-da als hàbitats I la fauna que hi VIUamenaçada no ha d'oblidarles comunitats humanes que hi coexisteixen I que necessitenalternatives viables per a un desenvolupament digne, Atxí, s'harrucrat un programa de collaboracró amb el Zoo de Barranqurlla,a Colòmbia, I el «Proyecto Tití», a través del qual es protegeixenaquests petits primats I alhora l'hàbitat on Viuen, I es dóna unaalternativa econòmica a les poblacions locals, que elaboren «eco-motxilles» d'artesania a partir de bosses de plàstic que embrutenl'espai naturat. I

Zoo de Barcelona I 3

Miseel·Recull d'últimes n

Agenda 21Vols que la teva festa sigui sostenible?

Els nostres animalsUn monstre nou al Zoo

1cluead6AttMtàts 2008 Gener/Febrer/Març

P6$terTapirámq')nk

Campanya de vacunació de la grip aviària

EI dilluns 5 de novembre, va començar lavacunació contra la grip aviàrra de totesles aus del nostre Zoo que es troben al'aire lliure, tal com es va fer l'any passat Aquesta vacunació és tan sols unamesura preventiva per protegir la nostraval uosa col lecció d'aus, I es realitza sotala supervrsió del Departament d'Agri-cultura, Alirnentacto I Acció Rural dela Generalitat (DAAR) I en coordmacióamb el Ministeri d'Agricultura, Pesca IAlirnentacró (MAPYA) Cal recordar quela grip aviàna és només un problema desanitat animal que no representa capmena de risc per a les persones, Ja quela probabilitat de transmissió de la influ-ença aviàna d'aus cap a persones és mírurna I únicament es dóna en condicionsh Iglen icosan rtànes molt deficients.

Salvament de capgrossos al Palmerar

Com que han començat les obres deconstrucció d'un poliesportiu al costatdel Palmerar del Zoo, I per tant el petitllac que hi ha en aquest espai emblemà-trc es podria veure afectat pel movimentde màquines I materials, el passat dimecres 24 d'octubre, l'Equip Verd va organltzar una operacro de recollida delsnombrosos amfibis, peixos I Invertebratsque hi viuen per tal de reubicar los enun lloc segur.l.'operacró va ser un veritable èxit, Ja quees van treure al voltant d'uns 1.000 cap-grossos, a més de granotes adultes, pei-xos, larves de hbèl lula I cargols d'aiguadolça Quan les obres s'acabin, els tornarem al Palmerar, un lloc que reuneixunes condicions molt favorables per atots aquests animalons.

Zoo de Barcelona 5

Èxit del zoo en la campayade IJEaza a Madagascar 2007

Com cada any, el Zoo de Barcelona ha partrci pat en la cam-panya que í'Associacró Europea de Zoos I Aquaris (EAZA) or-ganitza per col-laborar en la protecció de la natura arreu delmón A més de la drvulqacró de la problemàtica de les espècies o els hàbitats escollits, aquestes campanyes també servei-xen per recollir fons econòmics que es destinen Integramenta promoure projectes de conservació In srtu, és a dir, en elsllocs d'origen de les espècies o en els ambients que es volenproteg Ir

PARC ZOOLOGlC DE BARCELONA

En aquesta ocasió, el Zoo de Barcelona ha recollit 7.287,49€ I,per aquest motiu, ha rebut el Diploma de Plata que concedeixl'Assocració a les entitats participants que assoleixen determi-nades mes econòmiques. EI premi es va atorgar el passat mesde setembre a Varsòv:a, en el marc de la XXIV ConferènciaAnual de l'EAZA, on es presenten els treballs I els programesde cria en captivitat de les diferents institucions zoològiqueseuropees .

.ova instal-lacié per a lestortugues mediterrànies

6 Zoo de Barcelona

La nova mstallació de tortugues me-diterrànies (Testudo hetmenrui delParc està situada a la zona de faunaIbèrica, a l'anomenada «muntanya deMontserrat». A la nova mstal lacró hi haun grup de VUit tortugues adultes queformen part del Pla de recuperació del'espècie que duu a terme el Parc Zoo-lògic de Barcelona sota la supervrsió dela Generalitat de Catalunya. Les criesd'aquests exemplars seran lliurats a zo-nes segures de les muntanyes del GarrafI del Montsià a fi de crear una poblacróestable al medi natural. I

•ous. • •• •Darrerament han arri bat al nostre Terra-ri els seguents animals'

SIS iguanes rinoceronts (Cye/uraeornula) procedents del Zoo de Praga, on van néixer l'any 2006 Aquestesgrans Iguanes terrestres són originari-es de l'Illa de la Hlspanlola (RepúblicaDominicana I Haití) I l'UICN les Inclouen la llista d'espècies amenaçades. Lapoblació d'Iguanes rinoceronts ha da-vallat pnncrpalrnent per la IntrodUCCIÓd'espècies exòtiques (gats I gossos) I lapèrdua del seu hàbitat. Per tac.lrtar nela cria en captivitat, els zoos europeushan dut a terme un programa ESB queconsisteix en un control exhaustiu delsexemplars de les seves col leccrons. AInostre Terrari dos gran exemplars ocu-pen una àmplia mstallació central. Elsnous animals, encara molt joves, hau-ran d'esperar una mica abans no puguintenir companyia.

Dos txacahuales (Sau roma/us aler),també procedents del Zoo de PragaAquesta espècie originaria dels sud delsEUA I del nord de MèXIC és un represen-tant típic del llanqardatxos adaptats alsclimes extrems dels deserts nord- amencans. AI nostre Terrari compartiranmstallacró, una vegada adults, ja queara encara són molt joves, amb el mons-tre de Glia (He/oderma suspeclum). Nose la considera una espèCie en perill.

s a Terra i

Dues (mascle I femella) iguanes ter-restres de l'illa d'Utila, Hondures,(Clenosaura baken). Aquesta parellad'animals procedents del prestigiós Zoode Jersey formen part d'un ambrciós plade recuperació de l'espècie dissenyatper alguns zoos europeus I diversesONG. EI pla comprèn un treball In siiua la petita Illa d'Utila, on mitjançant ac-tivitats de protecció del med I I de repro-ducció controlada d'u na petita poblaciócaptiva s'Intenta salvar de l'extmció lesdarreres poblacions salvatges. Les msti-tucrons Implicades també fan un treballex si/u de cria en captivrtat, alhora querealitzen un considerab!e esforç drvul-

gatlu de la tasca de protecció necessà-ria per salvaguardar aquesta espècie del'extmció. La Iguana terrestre de l'Illad'Utila és un habitant del manglar costaner I les seves poblacions són malme-ses per la pèrdua de l'hàbitat I la caça.

Dues (mascle I femella) granotes ge-gants de l'illa de Montserrat (Leplo-dacly/us fa//ax). També procedeixen delzoològic de Jersey I arriben gràcies a unprograma de recuperació de l'espècieen el qual estem Implicats alguns delszoos europeus amb més vocació pro-teccionista. La població d'aquesta grangranota ja estava patint una sobreexplo-tació pel fet que la població d'aquestesIlles aprecia molt la seva carn (la deno-minen Chtken-frog), quan l'explosió delvolcà Montserrat va malmetre la majoriadel seu hàbitat Tot plegat va conduirl'espècie a un pas de l'extrncró I l'UICNl'ha Inclòs en la llista d'animals en perillcríttc. Ara l'esperança és la protecció deles darreres zones ben conservades deles Illes de la Dominica I Montserrat, lacria en captrvrtat, tant a les Illes com alsnostres zoos, I la conscrencració de lapoblació de les Illes sobre la irnportància de salvaguardar l'espècre en el futurEI Cicle reproductor d'aquesta espècietambé presenta un gran Interès educatru, per tal com els ous I els capgrossoses desenvolupen dins una gran massamucosa Situada fora de l'aigua.

Zoo de Barcelona 7

o a er-a de ximpanzé

Un dels naixements més Importants del'estiu passat al Zoo de Barcelona haestat el d'una cria de ximpanzé La crias'ha adaptat perfectament al seu grupfamiliar I se la pot veure agafada al ven-tre de la seva mare, la Tibé

La mare va ser decomissada a l'aeroportde Madrid el 1999 quan tenia un anyd'edat aproximadament, I va ser envi-ada al Zoo de Barcelona La Tibé haviaestat capturada a la natura, la qual cosasignificava que havia perdut la mare Ila resta del grup I estava completamenttraumatitzada Un cooperant espanyolla va portar des de la GUinea Equatorialconvençut de fer el millor pel seu benestar, Ja que vivra amb una família queno en garantia la supervivència, peròdesconeixent completament la legisla-CiÓ vigent

B Zoo de Barcelona

La IntegracIó de la Trbé al grup de xim-panzés del Zoo de Barcelona va ser llarga I drflcil, però la prova que finalmentha aconseguit adaptar-se és que perprimera vegada s'ha reprodurt I té curaperfectament de la seva cria

EI pare del nadó, en Vogui, I dues feme-lles més del grup, la Blanquita I la Ne-grita, també van néixer a la natura I vanarribar a l'aeroport de Madrid l'any 1996,en aquest cas de la mà d'uns contraban-distes que esperaven fer negocI ambla venda II legal d'aquests animals, elsquals estaven en molt males condicions,tant físiques com psrcolòç.ques.

És molt Important constatar que totsaquests animals, després de molts es-forços, formen part d'un grup de 10exemplars totalment consolidat, comho demostra aquest naixement I la bonacura que tenen del petit

Lliurament de premis delconcurs de dibuix Staedtler

EI passat dia 27 d'octubre de 2007, esva celebrar el lliurament de premis delconcurs de diburx que la casa Staedtlerorganitza cada any entre els nens I nenes assistents als casals de zoologia del'estiuEI concurs, que duia per lema «EI teuanimal preferit», té molt bona acollidaentre els assistents als casals I la qua-htat de les obres presentades fa drtícrll'adjudrcació dels premis

Els guanyadors triats per la fi rma Staedtler són

Claudia Viaplana Pelegrí, JoaquimGuiat Cusido, Alma Mariscal, ClaraGodes Famadas, Lucas Maisel Licerán,Mercè Lledós Ortega, Núria LomarteRecasens, Dani Ardid Prats, BlancaMonforte, Minerva Devesa Serrana iAlex Clemente

Els premis van ser lliurats per Ma PauGarreta, cap de Màrqueting de Staedt-ler, I Emilio Rodríguez, cap de Parc delZoològic de Barcelona. •

EI Departament d'Educació del Zoològicde Barcelora agraeix sincerament lapartrcrpacró de tots els nens I nenes queens han obseq u lat am b els seus d Ibu IXOS

I, com no podia ser d'altra manera, a lafirma Staedtler I a totes les persones quefan possible aquest esdeveniment

Pr misSabater Pi

EI dia 8 es van lliurar al Saló de Cròru-ques de l'Ajuntament els premis Professor Jordi Sabater PI que organitzenel Zoo I la Càtedra «EI cervell social»(UAB). Els guanyadors van ser estudiants de l'lES Verdaguer, que van pre~sentar el millor treball audiovisual sobrepatrons de comportament de primats encomparació amb l'home

Zoo de Barcelona 9

Una nit al Zoo amb elProf. Edward o. Wilson

EI divendres 16 de novembre es vafer al Zoo el primer ecosafan del pro-jecte BioDiverCiutat, elaborat per«Roots&Shoots», el programa educatiude l'Institut Jane Goodall, molt inspiraten les activitats de l'Equip Verd del Zoo.EI programa BioDiverCiutat pretén in-formar I conscienciar la societat en general, I els joves en particular, sobre labiodiversitat que alberguen les ciutats Ila Importància de la seva conservació

EI Departament d'Educació, amb la col-laboracró de l'Equip Verd, va programarl'activitat, que comença a les 1600 h Iacaba a les 1000 h del dia seguent. Deles 16.00 h a les 2100 h, els participants

10 I Zoo de Barcelona

(grups familiars) fan un recorregut pelZoo en el qual descobreixen la fauna dela ciutat que hi VIU (aus, amfibis, ratpe-nats, eriçons ..). Després sopen I dormena les au les de la Granja. L'activitat acabal'endemà amb una xocolatada.

En aquesta primera Nit al Zoo, ensacompanyà el Prof. Edward O. Wilson,entomòleg de prestigi internacional Iteòric de la biologia, considerat el parede la sociobtoloq la I creador del termebrodtversttat, I que ha estat guardonatrecentment amb el Premi Catalunya.

Aquesta activitat s'ha repetit els dissab-tes 24 de novembre 11 de desembre. I

Presentació del Llibre FAUNA S.A.

Comparar homes I animals sempre ha estat un tema polèmic,drtícr] I apassionant. Serveix per criticar els homes, per fer te-ones sobre el que hem de fer I el que no hem de fer, en moltscasos per Justificar actuacions Injustes o per donar valor acomportaments concrets Fauna S.A. és un llibre que esta-bleix aquestes cornparacrons, però des del punt de vista delsconflictes que es donen en l'empresa Motrvació, assetjamentpsrcolòqrc, lideratge, estrès, presa de decrsions, gestió deltemps I altres conceptes tan utilitzats en el món del treball sónaquí els temes que l'autor va analitzant en diferents capítols Iels compara amb actituds semblants que es donen en espèci-es animals.

Els nyus de l'Àfrica escullen el líder que gUiarà les migracionscom SI fos el director d'una empresa? La rnotrvacró d'una co-lònia de formigues és com la dels treballadors d'una cadenade muntatge? És positiva l'aqressivrtat d'un tigre I comparableamb la d'un alt executiu d'una gran empresa? Totes aques-tes comparacions es van desgranant en el llibre, sense caureen antropomorfismes fàcils I utilitzant el fil conductorde l'amistat entre un director d'un Zoo (elseu a/ter ego, ja que l'autor haestat d Irector del Zoo deBarcelona I ara és un altdirectiu del Zoo de Madrid)I u n metge estressat que volsaber més sobre el campartament dels animals mentrepassegen pel Zoo.

En definitiva, un llibre molt in-

teressant, en el qual tots ens po-dem sentir alludrts en algun ca-pítol I en el qual fins I tot podemaprendre com actuar en certessituacions entenent les reaccionsdels animals salvatges Un llibremolt recomanable. I

Compra una bossa, salva un tití!Divertides, acolorides, pràctiques, sostenibles ... i amb bona causa!

Les ecomotxllles estan fabncades per Asoartesanos, una Iniciativa del Prolecte HIque treballa per a protegir els titís de cap de cotó i el seu hàbitat, a ColòmbiaL'Import de les bosses anirà íntegrament destinat a protegir aquestaespècie en perill d'extinció. Gràcies a aquests Ingressosevitem que les famIllesde Los Limites depenguin dels recursos naturals del bosc per a sobreviure

Zoo de Barcelona I 11

4a edi ció del premis Floquet de Neu

EI dia 29 d'octubre de 2007, es va fer entrega de la quarta edt-CiÓ dels premis Floquet de Neu al millor treball de recerca deBatxillerat relacionat amb la conservació de la natura o delsprimats. Aquests premis van ser mstrturts per mantenir VIU elrecord d'en Floquet de Neu I amb l'objectiu de promoure lamvestiqactó I la conservació preferentment dels gorll les

L'acte va ser presidit per Carme Maté, directora executiva delParc Zoològic de Barcelona, I EmiliO Rodríguez, cap de parc.EI lliurament dels premis es va fer a l'aula de l'Espai Gonllesdel Parc Zoològic La Sra. Maté, com a presidenta del Juratque atorga el premi, va dedicar unes paraules a cadascun delspremiats I participants, en un acte proper I molt emotiu.

En aquesta 4a edrció s'hi van presentar 14 treballs, tots ellsd'alumnes que havien seguit el curs per a treballs de recer-ca de batxillerat que Imparteix el Departament d'Educaciódel Parc Zoològic de Barcelona, sota la tutoria dels tècnics Ieducadors d'aquesta instrtucró. Tots els treballs eren de granqualitat, la qual cosa va dificultar la feina del Jurat.

12 Zoo de Barcelona

Van resultar premiats els treballs següents:

G 'fê «Afectes aquàtics» d'Elena Lázaro I Joan Rrbó, del'lES Les Marines de Castelldefels (Barcelona)

ta «EI comportament del ximpanzé L'estudi etològicd'una cria de ximpanzé» de Carmen Galeas, de l'lES vilatzarade Vilassar de Mar (Barcelona).

s «EI comportament del llop» de Josué Román, delCollegi Joan XXIII de Bellvitge (Barcelona).

Moltes felicitats als guanyadors I el nostre aqraiment a tots elsparticipants, tutors I direcció dels Centres per la seva Implica-CiÓ en aquest projecte I

Vols que la teva festasigui sostenible?A les festes de l'escola o barri, a les festes majors, les fi-res i els concerts, cada cop s'hi veuen més iniciativesadreçades a fer d'aquestes celebracions esdeveni-ments respectuosos amb el medi ambient. Així,gots reutilitzables, contenidors per a recollidaselectiva, foment del transport col-lectiu, entremoltes altres iniciatives, de mica en mica vanguanyant terrenya la disbauxa consumista quees va anar generalitzant al llarg del segle XX.

Però has pensat que també a casa pots fer unafesta una mica més sostenible? Els aniversaris,les revetlles, el Nadal o les castanyades són bo-nes oportunitats per fer-ne la prova. Et donemquatre idees per posar-les en pràctica.

La convocatòria

• Fes servi r el telèfon o el correu elec-trònic per convidar la gent

• SI vols enviar rnvitacrons de paper,que siuum de paper o cartró reciclat,o bé fes-les tu mateix amb materialque tingues per casa

• Informa sobre com arribar a casa tevaen transport públic o posa en con-tacte els convidats que vinguin de lamateixa zona perquè comparteixincotxe.

La beguda i el menjar

• Agafa un cabàs o un carretó per anara comprar el que íaci falta. No tornis acasa amb una pila de bosses de plàs-trc'

• Per reduir residus, evita els envasosd'un sol ús:

• Compra les begudes en envasosde vidre, l'envàs reutihtzable perexcel lèncial

• Retorna als porrons, les bótes I elscànt: rs'

• Prepara les begudes en recipientsgrans I serveix-les amb un culle-rot.

Els envasos i embolcallsd'un sol ús són la causa

principal de l'augment dela quantitat de residus. EI

50% del volum de la brossasón residus innecessaris i

fàcilment evitables. Recor-da que el millor residu és el

que no es produeix!

Zoo de Barcelona I 13

• I SI no pots evitar algun envàs d'unsol ús, que siguI ben gran Però,msistrrn, res de ones individuals ollaunes'

• No compris menjars amb moltsembolcalls. De fet, com més caso-là srqui el menjar, menys residusgenerarem.

• Pensa que hi ha molts productesprocedents del comerç just al nostreabast. La festa, a més de divertida,també pot ser solidària .

• Preferiblement, para una taula de lesde tota la vida: utilitza vaixella I gots

clàssics. I estovalles I tovallons deroba SI en sou molts, compra els to-vallons de material reciclat I vaixellescompostables, que es llencen amb lamatèria orgànica.

Els guarniments i la gresca

• Aprofita materials que trnqurs a casaper elaborar els ornaments La Imagi-nació al poder'

• I SI els compres, Intenta que estiguinelaborats a partir de materials recI-clats I que et durin per a moltes mésvegades

Hi ha molts productesprocedents del comerç justal nostre abast. La festa, a

més de divertida, també potser solidària.

• An Ima't a fer JOcs per als nens a partirdels residus generats durant la pre-paració de la festa o fes ne Joguines(tens suggeriments a les adrecesd'Interès, més avall)

I per acabar ...

Fes que tothom col-labor: a llençar cadaresidu al cubell de reciclatge que toca'matèria orgànica, envasos (plàstics,metàlhcs), paper I cartró, I vidre. I SI notens por de fer- te massa pesat, aprofital'ocasió per fer una mica de classe desens: brlrtzaciól

Tot plegat, pot ser divertit I tot, I el nostre exemple pot engrescar familiars Iamics a Incorporar alguna d'aquestespràctiques. Accepteu el repte, tots ensortirem beneficiats!

A la Guia d'educació ambiental n. 6: Les festes més sostenibles, elaborada per l'AI untament de Barcelona, d'on hem extret aquestes propostes,hi trabaras molta més mforrnacio sobre com organitzar tot tipus de festes sostenibles Adreces d'interès: Centre de Recursos Barcelona Sostenible:NII Fabra, 20, 08012 Barcelona Tel 932374743 j Agenda 21de Barcelona: www bcn catjagenda21 j Vaixelles i bosses compostables: Ecrac: wwwecrac 8m com j Espectacles sostenibles: Pallassos Per.Hassos (diverteixen fent espectacles d'educacIó ambiental) www perrllassos com j Gargotde Joc (GUixot 8) www gUlxotde8 com j Jocs amb residus: Agenda 21 escolar: www bcn esjagenda21ja21escolarjdocumentsjRecullRecursosjRecullJocs pdf j Martlnez, A No lo tires iJuega! Juguetes con materiales usados. Barcelona: Editorial Didaco, 1998 j Sher, B Juegos estupendos conjuguetes rrnpr ovrsado s. Barcelona EdiCiones Martínez Roca, 1996 j EI Zoo de Barcelona és firmant del Compromis ciutadà per la sostenibilitat- Agenda 21 de Barcelona.

14 I Zoo de Barcelona

RE

s tracta de la primeracria de monstre deGila que ha nascut alnostre Zoo. EI mons-tre de Gila (Holoaermesuspectum¡ és una deles dues úniques es-

pecies de llangardaixos verinososque hi ha al món i es troba en perilld'extinció. Per això estem tan con-tents amb aquest naixement, i cre-iem que en el futur podrem repetirl'experiència

La cria de monstre de Glia va néixer elpassat dia 28 d'octubre, després de 130d les d' InCU bació La seva mida va ser de16,5 cm, I pesava 36,3 grams, és a dir,una mida força considerable SI tenimen compte que la dels adults de l'es-pècie és d'uns 35 50 cm. EI monstre deGlia és originari dels deserts de SonoraI Chihuahua, a Nord amèrica. És una deles dues úniques espècies verinoses dellangardaixos que extstetxen I s'ahrnen-

16 Zoo de Barcelona

EL ZOOS EUROPEUSHAN DUT A TERMEUN PROGRAMA DEMANTENIMENT IREPRODUCCiÓ ENCAPTIVITAT DIRIGIT AAQUESTA ESPÈCIE

ta de petits vertebrats, com rosegadorsI pollets

La pèrdua I deçradactó del seu hàbitata causa de l'acció de l'agricultura, la rarnader.a I la urbarutzació han minvat lesseves poblacions I l'han fet escassejaren moltes zones on fins fa poc temps eraabundant Per aquesta raó la UICN elcataloga com a espècie VULNERABLEen el seu llibre roig d'animals en perilld'extincIó EI zoos europeus, consci-ents d'aquesta problemàtica, han dut aterme una EEP (programa de manterument I reproducció en captivitat) dirigita aquesta espècie, la qual melera unagUia de maneig I un acurat control delsanimals que es troben a les seves mstal-Iac Ions.

Aconseguir la reproducció d'aquestssaures a les nostres dependències noha estat una feina fàcil per a l'equip delTerrari En primer lloc, els vam habilitaruna nova mstallacró a la sala d'exhibr-

ACONSEGUIR LAREPRODUCCiÓD'AQUESTS SAURESA LES NOSTRESDEPENDÈNCIES NO HAESTAT UNA FEINA FÀCIL

DE TOTS ELS OUS,NOMÉS UN VA SORTIRENDAVANT. LA RESTANO EREN FÈRTILS

CiÓ que reprodueix de forma fidedignales condicions de vida del desert de Sonora Però per tacihtar la hivernació, Im-prescindible per al compliment del ciclesexual, de desembre a mitjans de març,se'ls va mantenir en una sala especial atemperatures d'entre 8-14°C, on van delxar d'alimentar se I es van mantenir enestat letàrg IC

A principi de maig vam ajuntar el mas-cle amb les dues femelles (de fet ésl'únic període en el qual ambdós sexesestaran plegats) I tot seguit es va produirel festeig I la còpu la Després de separarde nou el mascle, vam anar controlantl'augment de pes de les femelles l, quanvam notar que ja estaven llestes, vamcondicionar un racó amb terra humidaper facrhtar la posta d'ous

Els ous van ser retirats I Incubats envermiculita a una temperatura de 28°C.Les postes es van produir el 17 de junyI 1'1 de Juliol, I van ser de cinc I dos ous,

respectivament, amb un pes mitjà de40 g per ou D'aquests, només un delscorresponents a la primera posta vasortir endavant, la resta no eren fèrtilsAquest baix índex de fertilitat s'explicapel fet que les femelles eren primeren-ques I molt joves, ja que només teniendos anys.

Creiem que tot això només és el prtncipiI que en els propers anys repenrern ambescreix l'èxit que representa aquestnaixement per al programa de cria eu-ropeu

Zoo de Barcelona 17

Activitats 2008

GENERFEBRERMARÇ

Matins al zoo

Per a nens i nenes de 4 a 11 anys.Per gaudir dels animals del Zoo, preparem un seguitd'activitats per al matí de dissabte.Els nens I nenes estaran acompanyats en tot momentdels educadors I voluntaris del Zoo. Rebran un qua-dern de treball I faran alguna activitat amb els arumals que anirà variant segons el tema del dia.

Calendari d'activitats

12 de gener

19 de gener

26 de gener

2 de febrer

L'entrenament dels dofins

Lleons I família

Tortugues, serps I llangardaixos

EI veten nan del Zoo

9 de febrer Els nostres dofins

16 de febrer La CriSIdels amfibis

23 de febrer Caimans I cocodrils

1 de març

8 de març

15 de març

29 de març

5 d'abril

o€

Coneix els lleons marins I els dofins

Dels gonl·les als tmns

Elefants I altres herbívors

L'entrenament dels dofins

Les cries del Zoo

dissabtes de 10 h a 13 h.

15,40€ per als socis del Zoo-Club22,30€ per als no-socis del Zoo-Club

Abonament trimestral 4 Matins al Zoo. 46,25€ (nomésper als SOCISdel Zoo- Club). Inscripcions fins al dime-cres anterior a l'activitat. Places limitades.

18 I Zoo de Barcelona

Matins FamiliarsPer a les famílies.Grans I petits podran gaudir d'una visrta sorprenent Ienriquidora. Acompanyats d'un educador descobriranaspectes del nostre Zoo no VISIbies per al pú bhc,

Calendari d'activitats

13 i 27 de gener

10 i 24 de febrer

9 i 30 de març

13 d'abril

o

Els animals de la sabana africana

EI Zoo portes endins

Coneix els lleons marins I els dofins

La cnsi dels amfibis

diumenges de 10 h a 12.30h.

Família sòcia del Zoo-Club: 25,00€ per família (Inclou 2 adults I 2 In-fants).Suplement de 7,00 € per nen apartir del tercer.Família no sòcia del Zoo-Club:50,00€ perfamília (Inclou 2 adults I

2 Infants). Suplement de 10,00€ pernen a partir del tercer.

€

Inscripcions fins al dimecres anterior a l'activitat. Pla-ces limitades.

Casals de ZoologiaSetmana Santa

Festes d'aniversari

Per a nens i nenes de 5 a 14 anys.Cursets preparats perquè durant les vacances escolarsels nens I nenes gaudeixin del lleure al Parc Zoològicde Barcelona. Acompanyats sempre dels educadorsI voluntaris del Zoo, combinen estones de treball I dedescoberta amb d'altres de contacte amb els animalsPrepararan I donaran menjar a algun animal, vrsitaranunes quantes instal lacions interiors I fins I tot podranacaronar alguns dels nostres hostes.

Per a nens i nenes i persones adultes.Una festa diferent I inoblidableInclou l'esmorzar I el pastís d'aniversari, la telicrtacródels dofins I la visita a d'altres animals acompanyatsd'un educador que us gUiarà pel Zoo.

• EI nombre mínim d'assistents per festa és de 10 persones• Se' n fan per a totes les edats• Solhctteu la reserva al més aviat possible.

Programa

17,18,19 i 20de marçde 2008

Ponis I cavalls (de 5 a 8 anys)

La granja del Zoo (de 5 a 7 anys)

Cries I cadells del Zoo(de 5 a 14 anys, es fan grups per edats)

de 9 h a 16 h.

€

dissabtes i diumenges de 10.30 h a 13 h.

19,65 € per als socis del Zoo-Club23,40 € per als no-socis del Zoo-Club

€

138,20€ per als socis del Zoo-Club i pera famílies nombroses que no siguinsòcies del Zoo-Club153,20€ per als no-socis del Zoo-Club

Reserva de les activitatsEstem preparant un sistema informàtic de reserves per a totesles activitats Consulteu les condicions awww.zoobarcelona.com

Les hores de permanència són de 8 h a 9 h I de 16 h a17 h Preu 3,70 f/hora Places limitades. Informeu vosde les condicions d'inscnpcró I dels descomptes que usoferim

Per a més informació:Departament d'Educació del ZooPasseig de Circurnval lació, 3 08003 BarcelonaTelèfon 932256787/ Fax 932252563

Horari de secretaria:De dilluns a divendres 9 h a 13.30h I de 15 h a 16.30hDissabtes I diumenges de 10 h a 13 h

Zoo de Barcelona I 19

l ,I ff

//

II

EI Zoo organitza cursos universitaris perquèt'endinsis en el món de la primatologia.Algunes universitats et donaran crèdits de lliure elecció

Horari de les classes:Dies laborables: de 19 a 21 hDissabtes: de 9 a 14 h

Preu del Curs:180 € per els NO socis154 € per als socis i estudiants

Classes, inscripcions i informació:Departament d'Educació del Parc Zoològic de BarcelonaPasseig de la CircumvaJ.lació, 3 - 08003 BarcelonaTelèfon: 93 225 67 87

Horari de Secretaria:De dilluns a divendres: 9 a 13.30 h i de 15 a 16.30 hDissabtes i diumenges de 10 a 13 h

TAPIR ...AMAZONICTapirus terrestris

CLASSIFICACiÓClasseOrdreFamíliaGènereEspècie

MamífersPerissodàctilsTapíridsTapiruslerreslris

DADES BIOLÒGIQUESPes:Llargària:Gestació:Nombre de criesPes en néixerLongevitatReproduccióAlimentacióVida social

180 - 250 kg176 - 215 cm385 - 412 dies14 - 7,5 kgmés de 30 anysvivíparaherbívorasolitària

ECOLOGIADistribució: EI tapir amazònic ocupa bona part de l'Amèricadel Sud, des de Colòmbia I Veneçuela fins al Paraguai, el suddel Brasil I el nord de l'Argentina, sempre a l'est de la serra-lada dels Andes.Hàbitat: VIU a les selves plujoses I a les situades a les voresde pantans i rius, des del nivell del mar fins als 1700m. d'alça-da. Se l'acostuma a trobar sempre a prop de l'aigua, ja que ésun bon nedador.

Zoo de Barcelona 21

SITUACiÓ DE L'ESPÈCIEEncara que és l'espècie de tapir més comuna de les quatreque existeixen al món, les seves poblacions es troben en re-gressió en moltes regIOns de l'Amèrica del Sud a causa de lacaça per obtenir-ne la carn I, principalment, per la destruccióde les selves I boscos en els quals habita.

Extint

En perill críticSegons les llistes vermelles de la UICN (Unió Internacionalper a la Conservació de la Natura), preparades per la Comissióde la Supervivència d'Espècies, la situació del tapir Tapirusierresirts és d'espècíe VULNERABLE.

Vulnerable

Preocupació menor

ESCALA DE LA UI eN

Extint en estat salvatge

En perill

Gairebé amenaçat

'EAZA ha decla-rat l'any 2008 coml'any de la granota.La campanya anualde la institució queengloba els zoolò-gics arriba en un

bon moment, per tal com els amfibisestan travessant una situació de cri-si i gairebé la meitat de les espècieses troben en perill d'extinció.

Les poblacions mundials d'amfibis estan minvant arreu, després de 360 mlhons d'anys poblant el nostre planetaD'un terç a la meitat de les espècies po-den desaparèixer en un futur Immediat.Per fer nos una Idea de les drrnensronsd'aquesta erts: cal pensar que per cadaocell o mamífer a prop de l'extmcró, hiha tres arnñbrs en srtuació de risc

26 I Zoo de Barcelona

Els amfibis estan extremadament afec-tats per la pèrdua d' hàbitats, el canviclimàtic, la recolleccró per convertir-losen mascotes, la pol lució I els msectrcides Però potser l'enemic més temibleque tenen enguany les granotes siguIles noves malalties, sobretot les causades per un fong del grup dels quítndsque transmet una patologia originàriade Sud-àfrica Aquesta malaltia s'haescampat els darrers 50 anys per tot elplaneta malmetent les poblacions decentenars d'espècies Segons totes lesinvestigacions efectuades, el canvi ehrnàtrc que està sofrint el nostre planetaha facilitat l'extensió d'aquest nou fla-gell Les condicions climàtiques can-viants provoquen un fort estrès a lespoblacions, la qual cosa facihta l'acerópatològica del fong.

DrUN TERÇ A LAMEITAT DE LESESPÈCIES DrAMFIBISPODEN DESAPARÈIXEREN UN FUTURIMMEDIAT

amphibian ark2008 YEAR OF THE FROG

Ja fa anys que a comun tat c entíficanternacional va donant la lleu d'alarma,eng uan j nstituc Ions tan presti gloses

com 'a UICN la WAZA o la CBEG, entre d'a tres han creat /'AMPH/B/AN ARK(AARK) que té com a <'na, tat rescatarles espècies que actualment no podemprotegir en llibertat I reubicar-Ies enllocs segurs Així se n'assegurarà la re-producció durant generacions fins quesiguI possible la rerntroduccró al seumedi un cop hagin estat neutralitzatsels perills que n'amenacen la supervi-vència

ELS GRIPAUS I LESGRANOTES SOVINT HANESTAT MENYSPREATS IS'HA IGNORAT EL SEUPAPER IMPORTANT ENL'ECOSISTEMA

Les finalitats principals de la campanyasón

a) Donar a conèixer la greu problemàti-ca global dels amfibis que està por-tant a l'extrnció de centenars d'espè-cies

b) Conscienciar el públic sobre la Im-portància dels amfibis Els gripaus Iles granotes sovint han estat menys-preats I moltes vegades s' ha Ignorantel seu paper Important en l'ecosistema Des del punt de vista de la cultu-ra, la seva Importància és IndubtableEn els contes infantils tenen un protaçorusme principal, Tots hem crescut amb els amfibis al nostre entorn Itenim l'obhqac.ó d'assegurar que lesproperes generacions puguin gaudlr-ne,

e) Obtenir fons per finançar les actrvi-tats de l'AARK Les fites són ambi-cioses I per poder aconseguir les caltot el suport econòmic possible,

Zoo de Barcelona I :2 7

El COMPROMís Del ZOO

EI Zoo de Barcelona s' ha sumat amb entusiasrne a la iniciativa del Zoos d'arreudel món I ha preparat tota una sèrie d'ac-tuacions a favor dels amfibis per assolirles ftes d'aquesta gran campanya

De forma semblant a com s'ha VIn-

gut fent en altres campanyes anu-als de l'EAZA, es col lacaran guar-dioles per recaptar fons

2Es millorarà I ampliarà l'exposicród'amfibis al nostre Zoo Es crearannoves àrees expositives amb abun-dant retolació sobre la situació delsamfibis I sobre la campanya I la felna que realitza la nostre mstitucró

3Seguirem participant en el Pro-grama de recuperació del ferreret(A/yles muleiensts), Iniciativa em-blemàtica que avui es posa com aexemple a seguir per a totes les espècies d'amfibis

4Ens hem Incorporat a nous programes de recuperació que tot Justara comencen a arrencar, com sónels de la granota gegant de l'Illade Montserrat (Leplodacly/us fa//ax), el de la granota daurada deMadagascar (Mante//a eurentiece)o el de la granota de punta de flet-xa (Oendrobates azureus) Tambétenim la míenció de participar enla cria en captivitat del tritó delMontseny (Cotointon arno/di),

5La cria d'aquestes espècies d'amfi-bis mitjançant plans de recuperacióen marxa necessita instal lacionsamb unes condicions especialsd'higiene I orosequretat Per tant,es construiran noves mstal lacionsque compleixin les normes més es-trictes en la matèria

6EI Zoo també mostra un gran Interèsa protegir els arnflbrs que espontà-niament viuen a les nostres installacrons granotes (Rana petezt), tò-tils (A/yles obslelncans) I reinetes(Hyla mertdtonalts). Per aquest mo-tru, aquest any es construirà unabassa natural per assegurar-ne lasupervivència al parc,

Manel ArestéConservador del Terrari

28 I Zoo de Barcelona

Ulmus minor

Lromrbre de capçada ova-lada, amb les fullespetites, gruixudesI de color verd foscbrillant. L'om és unarbre caducifoli quepot assoli r fi ns a 30m

d'alçada Les seves fulles tenen el pe-cíol curt. Són ovalades, dentades I aSI-mètriques CUriosament, els seus fruitsapareixen en gran quantitat abans queles fulles I tenen una forma alada queels permet dispersar-se gràcies a l'acciódel vent. EI seu tronc té unes rugositatsque arriben fins a les puntes de les bran-ques, cosa que II dóna un aspecte incon-fusible L'om creix Isolat, o en bosquetsanomenats omedes, amb un sotaboscd'arbusts caducifolis com l'arç blanc ollanes com les heures.

A

Sabíeu que ...

Les poblacions europees s'han reduitde forma dràstica a causa de la grafiOSI,una malaltia causada per un fong queestà accelerant l'extmció de l'espècie. EIfong Ceteiocysus u/ml va aparèixer a Eurapa procedent del conti nent asiàtrc La

Horacro : primavera

. marró

i tardor

. marró

Color de la flor

FructificacIó

Color truit

Habitat: zones humides de boscosi caducifolis

primera gran CriSIva ser l'any 1921a Ho-landa, mentre que a la Península Ibèricaes va introduir a la dècada dels vuitanta .Les espores del fong es desenvolupenen els vasos cond uctors de la saba I, através d'ella, es difonen per tot l'arbreI II causen la mort. Un petit coleòpter,concretament una espècie d'escarabat(Sco/ytus sco/ytus) que s'alimenta de lesfulles I la fusta, exerceix de portador Idisserrunador del fong que transmet lamalaltia a l'arbre. Els arbres també po-den encomanar-se-la per les arrels delarbres verns. D'altra banda, l'escorça del'om s'ha fet servir per les seves propie-tats astringents, Ja que ajuda en casosde diarrea, disenteria I també en malat-ties de la pell. Així mateix, la fusta d'omés molt apreciada per la seva duresa Iresistència a la humitat.

On són?

AI Parc Zoològic hi havia força oms,però la mortaldat produida per la grafi-OSIels ha anat aniquilant, Jaque, malau-radament, no s' ha descobert cap solucióque aturi aquesta malaltia. A veure SIenpodeu trobar algun. I

Zoo de Barcelona I 29

~

LACOSTE

n els darrers anys s' havien anant recopilantdins les mstal iacronsdel Zoo una gran quantrtat de cites d'eriçons,concretament d'eriçófosc (Erineceus euro

paeus), una de les dues espècies ambdrstnbucio a Catalunya De vegades estractava d'un albirament directe, d'al-tres es podien trobar rastres de l'activitatd'aquests petits Insectívors (des de femtes o restes de menjar fins a possiblesnius o pues) En un pnncrpi vam creureque aquestes cites eren accidentals oanecdòtiques, ja que els individus podren haver estat animals de particulars,escapats o alliberats al Parc de la Ciu-tadella Però l'augment I la regularitatamb la qual van seguir fluint les noticr-es I les cites d'eriçons dins el Parc ensvan fer descartar que fossin fruit d'unasuposada acció de l'home (no conegu-da ni demostrada) La conflrrnació dediverses cites de reproduccró d'eriçonsals Jardins del Zoo no va fer més que re-forçar aquesta Idea l'existència d'unapoblació d'eriçons estable I consolidadaa la ciutat de Barcelona, als Jardins delZoològic,

PER TRACTAR-SE D'UNANIMAL D'ACTIVITATPRINCIPALMENTCREPUSCULAR INOCTURNA, TOTES LESTASQUES S'HAVIEN DEREALITZAR DURANT LANIT

Zoo de Barcelona 33

QUina és la mida d'aquesta singular po-blació? HI ha diferències ecològiques Ide comportament entre els eriçons decamp I els de ciutat? QUins territoris ha-biten? En quma època es reprodueixen?Per tal d'estudiar I donar resposta a lespreguntes I dubtes que anaven sorgint,l'Equip Verd del Zoo de Barcelona,amb la collaboractó de l'associacióGalanthus, engegà el passat mes dejuny un procés de seguiment, registreI marcatge de la població d'eriçons delZoo

Aquestes tasques comporten una sè-rie de problemes derivats de la mateixaecologia dels animals estudiats. Cal recordar que els eriçons són uns animalsInsectívors que tendeixen a hivernar odisminuir la seva activitat com a mínimdes de mitjan octubre fins a prmcrpi demarç, sempre depenent de la tem peratura ambiental I la disponibilitat d'aliment

34 Zoo de Barcelona

UN MAL GEST O UNAACTUACiÓ RÀPIDAI POC MESURADACONVERTIRIAlrESPANTADísANIMAL EN UNABOLETA DE PUNXESINFRANQUEJABLE

A més, I per tractar-se d'un animal d'actrvrtat principalment crepuscular I noc-turna, totes les tasques s'havien de re-alitzar durant la nit L'Interval de temps,tot I variar sens: blement depenent de latemperatura, sempre fou de nou de la nitfins a dos quarts de set de la mati nadaL'ús de llots I frontals es va fer indispen-sable per a la realrtzacró del seguimentPer començar la cerca, el grup de tre-ball, format per quasi una vintena devoluntaris, va realitzar una sèrie de ba-tudes en diferents àrees del Parc, sempre mtercornurucats via walkre-talkie omòbil. D'aquesta manera un albiramentpodia ser comunicat ràpidament al capde gru p

Un cop es produia una cita, el procés deregistre era força senzill Primer havíemd'Immobilitzar l'individu. Aquest procéss'havia de fer amb compte, ja que perregistrar-lo correctament, calla indicar,entre d'albes dades, el sexe de l'animal

Per realitzar aquesta cornprovació eraindispensable observar-li la zona ge-nital, situada a la zona ventral. Un malgest o una actuació ràpida I poc mesurada convertiria l'espantadís animal enuna boieta de punxes Infranquejable.Per evitar aquesta srtuació havíem decapturar l'animal agafant lo per les potes del darrere I estirant-les hi de manera que evrtéssirn la possibilitat ques'embolcallés amb el seu propi cos. Uncop fet això I Inclinant l'animal amb lespotes del darrere estirades, podíem veu-re II el sexe amb força facilitat. Desprésd'Identificar-los, es registrava l'hora I ellloc exactes de la captura I les condret-ons ambientals

Després d'aquest procés venia el demarcatge dels individus Les marquesrdentiflcattves, les realitzàvem amb pin-tura no corrosiva I no tòxica, a la partdorsal de l'animal, en quatre llocs dite

I 1 ~.'!-- '>--1.-- L

'''Okt;''-ET,A t>!Ai>tO9J.<-Je ...J. ::J .... ;.A.!t

t¡-~+'~,L

9A¡;( ....~t....+

:·r"--e - L -¡¡-~ J ¡ fj'

....t-.-'TA .i.V'erO"'!.IA 9J'"'v!t\." ALEO.x J ....4:- ••w,A,9 "Id .. 't d'A¡:h,-'t 9",1'1"",(

--~ ~'-,.J" :~

A""l'!A PAR..DALd'A¡:¡ ...lt 9 ....'U~t

LA FEMELLA,BATEJADA COM AGALA, VA DONAR ALLUM QUATRES PETITSQUE ENS VAN FERPASSAR MOMENTSINOBLIDABLES

rents, extremitats anteriors esquerres Idretes, I extremitats posteriors esquer-res I dretes, sempre amb marques circu-lars de diferents colors. Un cop marcat,només calla alliberar l'eriçó I, amb sort,tornar-lo a trobar en una altra ocasióo, com en molts casos, la mateixa nit,però en u n lloc diferent del Parc De fet,aquest punt era força Interessant, Ja queens donava una mforrnació valuosíssrrnasobre la seva capacitat de desplaçamentdins el Parc

Durant l'estudi també es va marcar unafemella, batejada com a Gala, amb unradiotransmissor, per tal de poder-la se-gUir I extreure'n dades dels movimentsI horaris Aquestes dades ens permete-ren conèixer-ne una mica millor el ritmevital, l'ecologia, els desplaçaments Il'abast real del seu territori. Gala va do-nar a llum quatres petits que ens van ferpassar moments inoblidables.

Zoo de Barcelona 35

MITJANÇANT ELMÈTODE DE LACAPTURA I RECAPTURADELS ANIMALS JAMARCATS VAMESTIMAR QUE HI DEUHAVER UNA POBLACiÓDE 38 ERiÇONSDISTRIBUïTS ENDIFERENTS ZONES DELPARC

Mitjançant el mètode de la captura Irecaptura dels animals ja marcats vamestimar una poblac.ó de 38 ençons alZoològ IC, d istn bu ItS en diferents zonesdel Parc. L'eriçó es troba protegit a totCatalunya, però fins ara a Barcelona, mals'havia citat el jardí estrictament urbàcom a hàbitat. Per tant, tenir eriçons alJardí del nostre Parc és tot un privilegi Iuna gran responsabilitat per la seva exciusrvttat, única en el seu gènere

Rafa Gonzalez, Alex Mascarell, Ell Mora,Rosana Gallego, Marlbel Moragas, JuanUreña, Ana Suarez, Aurora Pazos,Bibiana Martín, Juanfe de La Malla, AlrI,Núria Moreno, Anabel Sonano, AlbertParrues Jonatan Romero, Sergi Garcia(Galanthus, assessorament en radio-seguiment), Rafel Cebnan, Damià GIbernet I Maria Josep Virgos (logística Icoordinadors Equip Verd) I Josep García(coordinador del projecte)

És de Justícia fer esment del col lectiude treballadors del Zoo per la seva generosa collaboració a l'hora de comunicarqualsevol notícia o albirament d'eriçonspel recinte. Ha estat, sens dubte, un projecte de tots. Moltes gràcies companys.

36 Zoo de Barcelona

e Plantes MedicinalsJt""~

Rosmarinus officinaiis

EI Romaním

I ha algú que no cone-gUI el romaní, aquestarbust mediterrani quefa tan bona olor?

EI que potser no sabeu,però, és que el seu nom vol dir rosadamarina, ja que VIUmolt a prop del mar

Aquesta planta, que normalment fa de50 a 80 cm, pot arribar als 2 m d'altura.Es manté verda tot l'any I té unes fullespetites, abundants, dures I lineals. Lazona en què aquestes s'ajunten amb latija és on neixen les flors, que poden serde color blau violat o blanquinós. EI pe-ríode de floració és tant a la primaveracom a la tardor.Creix a molts tipus de sòls, sobretot enels ànds, secs, calcans I ben drenats,però defuig els terres argilosos I els molt

'compactes. VIU a la regió mediterràniadel sud d'Europa I del nord d'Àfrl.ca. Ala península Ibèrica només escasseja enpunts del nord I del nord-est. En canvi,sovinteja molt a les terres baixes de cli-ma càlid.

Sabíeu que ...

EI romaní té rnflrutat de propietats medicmals: és un bon reconstituent, pelsefectes que produeix sobre el sistemanerviós i circulatori. Està recomanat encasos d'astènies I convalescèncres, jaque augmenta lleugerament la pressiósanguínia. La mfusió de romaní és anti-espasmòdica, drurètica I colagoga (esti-mula la secreció biliar). A més, enforteixi depura el fetge. També va molt bé per al'aparell respiratori I per a la pell, perquèsoluciona casos de dermatitisÉs un condiment Imprescindible perdonar un toc mediterrani a molts plats, ISIel posem dins d'una bosseta de roba,ens perfumarà la casa.La primavera I l'estiu són les miliars èpo-ques per recollectar romaní. Les fullesI les flors s'han d'assecar a l'ombra enun lloc ben sec I fosc Després es podenguardar en un pot de Vidre, lluny de lahumitat I de la llum del sol.

AI zoo hi ha força romaní, no us costaràtrobar-ne Ens agradar plantar-ne al cos-tat de bancs I taules on passeu algunaestona reposant, així en podeu gaudirde l'aroma com SIfóssiu al camp.

Ma Neus Miró i Torrentllicenciada en farmàcia I biologia

Zoo de Barcelona I 37

PER A QUÈ SERVEIX UN QUADERN DE CAMP?UIn motiu I quma finalitat ens porten a dibuixarallò que velem al camp? Per descomptat. queho fem perquè ens diverteix, però també perquè en aquests diburxos fixem el que hem vist Iaprès, amb la qual cosa reforcem més en la nos-tra memòria el coneixement I el plaer Dibuixarés, fonamentalment. observar Quan drbuixern

un ocell situat davant nostre, passem de veure'l i prou a reali-tzar una tasca d'observació estructurada, tot mtal lsctuahzantel que contemplem davant l'extqèncra de plasmar-ho sobreel paper Amb aquesta nova exiqèncta descobrirem aspec-tes que fins aleshores se'ns escapaven I com ho fem? Doncsamb tota l'espontanertat, a mesura que ens vagi sorgint. sense exrqrrnos èxits estètics que Ja apareixeran amb la pràcti-ca, I sabent que al final allò que ens Importarà més serà una

)

,

(l'U'J~~'-I( )!

I I

\

3B I Zoo de Barcelona

Fig 1. Apuntsde camp que emvan permetreconeixer els

gallets (Set ep.esperv florn), unaorquídia delsaiguamolls deldelta del Llobregat llapis degrafit DibuIxosdefinitius de laplanta I les fiorsAquarel la

Fig 3. Drbuix definitiu deI abellarol (Meraps eptes-

ter), per a una col leccróde fitxes rdentrflcanvesPer centrar més l'atencióen les característiquesde l'ocell, el fons es varedurr a una senzillabranca Aquarel la

Fig 4. En aquest drbu¡xdel corno: camanegre(Cheredrius alexandnnus),el fons té un gran prota-gonisme Indica detalladament com és el racó dela platja on aquesta aulitoral cria Aquarel la

bona col leccró d'observacions Interessants Es pot començarobservant I dibuixant plantes, que ens ofereixen una infinitatde belles I curioses morfologies I, a més, romanen quietes Ial nostre abast per ser analitzades minuciosament. Hom potpassar hores molt felices Interpretant I explicant amb els seusdiburxos l'enigmàtica disposrcró dels orgànuls d'una flor I persatisfer aquesta curiositat només necessitem tranqurlhtat Iconcentració, Ja que encara que siguem molt lents dibuixant.això no suposarà cap mena d'inconvenientDibuixar animals presenta un grau de dificultat més elevat, perla seva mobilitat AI prtncrpi hauríeu de buscar animals gransI tranquils per anar-vos acostumant als models mòbils. De fet,l'únic estratagema per captar la postura fugaç d'un animal oun gest de breus Instants és el drbuix ràpid, preferiblement aIlapis de grafit tou o retolador negre, el qual Ja prendrà forma

;.,...f.;i." "P../

F",~ ru-~~o/O.... -..ly-'t..f v--....",

~/~

l " -,/

Fig 2. Apunts del lligabosc (Lomcera Implexa), realitzatsamb el mateix fi durant un matí preciós de primavera a Co-llserola llapis de grafit

en pocs traços I per a això cal practicar molt. No obstant, elZoo ens brinda magnífiques oportunitats per contemplar llar-gament animals grans I petits. Jo he passat moltes hores ambel meu quadern en el nostre Zoo, ja que algunes il-lustracronsque havia de realitzar han requent aquesta observació pròxima I dinàmica que només l'animal viu pot oferir. I puc dir quen'he après molt I he tingut experiències formidables, que usrecomano.Però vegem alguna cosa més. A banda d'aquestes notesd'observació I anàlisr, podem afegir alguna cosa als nostresdiburxos. des d'un breu apunt que aporta mforrnacró sobre elmitjà, fins a un autèntic paisatge en el qual situarem el nos-tre model En realitat aquests fons resulten més adequats endrb.nxos definitius I no tant en les notes de camp, que estanconcebudes més aviat com un treball previ. però la fronteraentre una tasca I l'altra és difusa I el més Important és que elnostre quadern de camp ens ajudi a passar nos ho bé. I

~ .......

Fig 5. II lustr acio del rorqual boreal (Ba/aenop-tera boreelis) per a un llibre sobre mamífersrbèrics Un tall adequat de la massa d'aiguaens permet mostrar tota la balena I al mateixtemps ubicar-la en el seu mitja Tinta

Fig 6. Notes de campdavant el recinte de lesgaseles dorcas (Gaee//adoreas) del Zoo de Barcelona EI drbu.x r aprd

es Imprescindible ambanimals tan nervIOSOS

llapis de grafit

Fig 7. Més drbuixosràpids de les dorcas Després de les rapides líniesgenerals, el grafit permetafegir algunes ombresque donen realismel.lap.s de grafit I girafesen moviment EI retoladornegre permet dibuixarmolt de pressa Tinta

,r'1

(I t \,~ ,

'l' '{:'\ ¡r ' f

l ' '

Fig 8. Fa anys, valg passar qarrebe un mali sencer davant el recinte de les llú-dries (Lutra /utra) del Zoo, Intentant dibuixar aquests animals Inquiets Reconecque em tornaven borq amb els seus Incessants moviments llapis de grafit

Fig 9. Després d'aquella sessro esgotadoradobsarvac¡o valg escenificar la lludrra en laseva pesca diarra També havia pres notesdetallades de l'entorn a través de la paret devidre En cap altre lloc hauria estat possiblefer allò Aquarel la

Eduardo Saiz610legI II lustradoresalzburgos@hotmall com

Zoo de Barcelona I 39

·oDive Ci ••CONEIX I ESTIMA LA BIODIVERSITAT DE LA TEVA CIUTAT

Barcelona hi ha rne ..plantes I animal, queno ens pensem i, a mésen els llocs mes sorprenents. L'Institut Ja I

Goodall de Barcelonaorganitza BioDlverCIU-

tat, un programa d'educac.ió ambi-ental perque els nens de 8 a 12anyconeguin la fauna i flora urbanesI s'adorun de la importancia de laseva conservació.

Com vau poder llegir en el número antenor de la revista ZooOh!, el Zoo deBarcelona ha acollit a les seves mstal-lacrons la seu espanyola de l'InsttutJane Goodall (www.janeqoodall es)L'Institut Jane Goodall és una oruanrtzacró sense ànim de lucre que té com aobjectius motivar I donar l'oportunitat acadascú de nosaltres d'actuar localmentI global a favor de tots els éssers VIUS, endiverses àrees. creant ecosistemes sal u-dables, promovent hàbitats sosteniblesI educant noves generacions de curtadans actius I compromesos a tot el MónLa seva fu ndadora, la Ora Jane Gòodall,és una pnrnatòloqa de prestigi mundialarran de la seva extensa ded icacró a lamvestrqació dels ximpanzés a TanzàniaA més de rebre diversos reconeixementscom a defensora dels drets dels animals,les persones I el planeta on VIVim, l'any2003 fou guardonada amb el Premi Prín-cep d' Astú ries d'I nvestrqacró, I actual-

40 Zoo de Barcelona

AQUESTA INICIATIVATÉ COM A OBJECTIUDONAR-LOS ACONÈIXER LABIODIVERSITAT DEFAUNA I FLORA QUEACULL LA CIUTAT ALSSEUS EDIFICIS, PARCSI JARDINS, I TAMBÉ ENZONES INSOSPITADES

reots Shoots

ment és Ambaixadora per la Pau de lesNacions Unidesl.'educacró és u n dels pilars fonamentalsde l'Institut, que a través del programaeducatiu Roots&Shoots (www.rootsands-hoots.org) promou hàbits sostenibles Imotiva les noves generacions a conèi-xer I respectar l'entorn en el qual vrvirnEmmarcat dins de Roots&Shoots, aquestcurs l'Institut rrucia un arnbicrós programa d'educació I sensrbrhtzacró ambien-tal anomenat BloOlverClutatAquest programa està dirigit pnncipalment a escolars de 8 a 12 anys, tot Ique està obert al públic en general dequalsevol edat, I té com a objectiu do-nar a conèixer la biodiversitat de fauna Iflora que acull la ciutat als seus edtflcrs,parcs I Jardins I també en zones InSOSpltades Arran d'aquesta descoberta, elsjoves prenen conscrència del valor de labiodiversitat urbana, hi desenvolupenem patia I actuen en favor de la seva con-servació

BloOlverClutat difon la biodiversitat urbana de manera amena. Consta de d Iver-ses línies d'acció, obertes a la participa-CiÓ de grups escolars I altres col lectiusInteressats com fam íhes I esplais.

Concurs fotogràfic mensual sobreflora I fauna amb premis.Biofitxes: Formació teòrica I fitxesdidàctiques en format electrònic, perdescarregar-se de la pàgina web, I en

format Imprès, aparegudes en rnrtjans de comunicació escrits, per a lesescoles Interessades.

3 Ecosafaris: Sessions d'activrtatspràctiques de camp a Barcelona IMadrid, coorçarutzades amb entitatso formadors especialitzats

4 Ecoiniciatives: Acttvttats proachvesproposades pels mateixos grups par-ticipants, amb un premi estrella a lesdues millors rruciattves de conserva-CiÓ de biodiversitat urbana (viatges aun parc natural de la península Ibèrica per a tot el grup I dos viatges alsantuari de ximpanzés en llibertat aGombe, Tanzània, seu de l'Institut,per als ad u Its/professors responsa-bles) Aquest premi serà lliurat per laOra Jane Goodall en persona

5 Pàgina web interactiva (www brodi-vercrudad org) amb JOcs, rrurupèdra,mapes interactius, vídeos, suggeri-ments bibliogràfics I més materialeducatiu

EI programa BloDlverClutat s'ha iniCIat el 16 de novembre, durant la Setma-na de la Ciència, amb l'activrtat «Unanit al Zoo de Barcelona», amb tallersd'observació de fauna (ocells, eriçonsI ratpenats) conduits per l'Equip VerdI Galanthus Aquesta sessió Inauguralha comptat amb la partrcrpació del OrEdward O. Wllson, expert mundial enbiodiversitat, padrí del programa educa-tru BloDlverClutat I Premi InternacionalCatalunya 2007 La primera temporada

BIODIVERCIUTATS'HA INICIAT AMBL'ACTIVITAT «UNANIT AL ZOO DEBARCELONA»,AMB TALLERSD'OBSERVACIÓ DEFAUNA (OCELLS,ERiÇONS I RATPENATS)CONDUïTS PER L'EQUIPVERD I GALANTH US

EI programa BloDlverClutat esta patrocinat per

AlFundaoon Biodiversidad

~Bane5LFundaCIón Cultural

de BloDlverClutat es clausurarà a prrncipi de juny de 2008, en un acte durantel qual la Ora Jane Goodall lliurarà elspremis a les millors Ecolnlclatlves. EIPrograma s'estendrà de novembre de2007 fins a maig de 2008, amb especialincidència a Barcelona I Madrid.

Gràcies als patrocinadors, aquest pro-grama és obert I gratult per a totes lesescoles, famílies I grups Interessats, Is'hi poden posar en contacte a través del'adreça de correu electrònic Info@bio-diverciudad.org o bé mitjançant l'adreça general de l'Institut

Institut Jane GoodallParc Zoològic de BarcelonaParc de la CI utadella, s/n08003 BarcelonaTel. 932256780 (extensió 1555)Info@Janegoodall esroots@Janegoodall.es

Connecteu-vos al web www.biodi-verciudad.org I participeu en totes lesactivitats programades És una oporturutat única per descobm la biodiversitatde la vostra ciutat de la mà de la JaneCoodal!' I

Josep Lluís ViladotInstitut Jane Goodall EspanyaDirector Area Educativa Roots & Shoots

Zoo de Barcelona I 41

Adoptants

INDUSTRIAS TITAN, S.A. •LACOSTEPUBLISERVEI

Tigre de Sumatra Cocodril del Nil Linx europeu

et: CORAlSAS

Llops Tortuga gegantde les Seychelles

Cigonya

Entitats col-laboradores

*6frètlaDmmn

Fundació .S!.,"'...Territori iPaisatge

CAIXA CATAlUNYA ..j\igües de Barcelona

42 I Zoo de Barcelona

BENNY ANDERSSON & BJÚRN U LVAEUS '

EL MUSICALCA~g~~~DEA8BA®

ZOO CLUBfofereix un descompte

en exclusiva perquè puguis anara gaudir del nou musical que arriba a

Barcelona:

... . ' ..... .. . . .

~ .. . ••Vàlid per a les funcions dels divendres a les 18:00 H. (excepte festius)

dels mesos de Desembre, Gener, Febrer iMarç. Descompteaplicable unicament en compres a les taquiftes del BTM

(antic palau dels esports) No vàlid en compres perinternet o telèfon. Despeses de gestió no

incloses

(ANTICPALAUDELSSPORTS)

BarcelonaTeatreMusicalPRODUEIX COL LABOREN

~Stage -----Barcelona

~3 CATALUNYA-~-RADIOENTEATAINMENT

wwwstagees TELEVISIO DE CATALUNYA

TM

ENTRADES JA A LA VENDA:

¡K ServiCaixa¡ servicaixa.com

_9028887881