el torn 3

EL TORN Nº3 Juny 2010

A les acaballes de la primavera s’estrena l’estiu del cor. S’acaba el fred, s’hauria d’acabar la pluja i ja no hi ha més nevades esporàdiques. I per celebrar-ho, com a ritus gairebé sagrat, el primer bany al mar és tradició. Avui, cele-brant, he parat a escoltar el mar. Per primera vegada m’he donat compte que a més ganes d’escoltar el mar, més fort tanco els ulls. És ben curiós, sembla que per poder intensificar un sentit he de renunciar a un altre. De cop, he vist que, només si era capaç de concentrar-me profundament (i amb molta dificultat), po-dia mantenir l’atenció als dos sentits. L’esforç de concentració ha sigut fort però ha pagat la pena veure el so de les ones al petar i escoltar els rajos del Sol. I així, com per art de màgia, em venen al cap les colònies i els campaments. Com aconseguir transmetre l’alegria que ens fa gastar amb sentit uns quants dies del juliol, com educar al més menuts – alguns no tant – a la vegada que ens eduquem a nosaltres mateixos, com transmetre un estat vital que va molt més enllà del que sembla a primera vista? Igual que la bona música remou per dins, tant a qui la toca com a qui l’escolta, l’educació en el lleure remou a educands i educadors. Però per poder gaudir-la és necessari buscar-ne el swing, buscar allò més íntim que brolla de ca-dascú per donar un sentit últim.

Aquest curs el GCCC està molt actiu, només cal fer un petit repàs als resultats – que no són ni de bon tros un indicador de l’actitud, però si traspuen alguna cosa – i trobem, per exemple, un MegaCançoner que després de temps s’ha fet realitat, i no contents s’ha embrancat en un excel•lent projecte virtual. També hem gaudit amb el Lip Dub i el ressó que ha tingut en un gran nombre de centres i, perquè no dir-ho, la consolidació d’aquestes pàgines que teniu entre mans que no tenen més pretensions que posar lletra a una petita part de la història viva del GCCC. Potser alguns recordarem un ar-ticle de Carles Capdevila titulat “Entusiasme sospitós” que es va publicar al diari Avui al maig del 2007 (si no l’heu llegit busqueu-lo a la xarxa virtual!). En el seu moment una de les crítiques que més em va xocar va ser re-cordar que l’autocomplaença és símptoma de paràlisi. Així doncs, aquest nou exemplar d’El Torn pretén ser un breu repàs del que una ac-titud compromesa, fruit de l’alegria, ha portat durant l’any i una crida a mantenir-nos en un estat de concentració per tal de poder escoltar i veure a la vegada. Amb tot, esperem uns cam-paments i colònies viscuts amb profunditat. Bones colònies, bons campaments i bon estiu per a tothom!

1/10

~ Butlletí del GCCC - Nº3 ||Juny 2010 ~


LA TAULA DE CAPSEl camí ha estat llarg però, de ben segur, en-riquidor. La preparació de les colònies i cam-paments arriba a la seva fi i el més de juliol to-carà recollir els fruits d’una experiència dolça, segur. Enrere queden sis mesos de reunions, assemblees, sortides de torn. Moltes hores d’esforç per fer feliços nanos que tenen mar-cat en fluorescent els entre deu o quinze dies que serveixen com a via d’escapament de la xafogor barcelonina. Per això, des de la taula de caps, volem felicitar a tots aquells monitors que us heu compromès a fer tot això possible. Voldríem posar enfasi, també, a tots aquells que vàreu assistir a la tercera assemblea del GCCC. Aquest cop po-dem afirmar amb seguretat que ha estat una de les millors, sinó la millor, dels últims anys. Tant pel nombre de participants, com per la riquesa dels temes tractats i el seu funcionament or-ganitzatiu. Pels membres que formem la taula de caps, aquests dos últims mesos també han estat força intensos. En aquests moment, a un mes vista d’iniciar les colònies i campaments, estem centrats en deixar resoltes totes aquelles qües-

tions d’àmbit més organitzatiu, com poden ser les reunions amb els participants i els pares. Al mateix temps, estem esquematitzant tot el referent a la setmana de preparació, així com altres detalls més conjunturals com són petits detalls amb les cases de colònies o terrenys, els lloguers dels vehicles i finalització de petits detalls de tipus burocràtic.Per últim, voldríem informar-vos sobre la feina feta per les diferents comissions que integren la taula de caps. En les últimes setmanes, aquestes han estat treballant per la prepara-ció d’activitats innovadores que es volen dur a terme durant el proper curs 2011-2012. D’aquesta manera és vol obtenir un major temps per poder preparar-les i, al mateix temps, poder començar a funcionar des de principi de curs amb tots els membres del GCCC. Des de la taula de caps us volem donar ànims i molta sort a tots aquells que teniu o tindreu exàmens durant les properes setmanes. Pen-seu que darrera tot esforç hi ha la seva recom-pensa: l’aprovat i, evidentment, els campa-ments o colònies.

- Aleix Blanchart -

ASSAMBLEAA dos quarts de 20h del vespre del passat 6 de maig ja començava a agrupar-se un bon grapat de monitors: era l’inici de la tercera assemblea del GCCC. El cercle mal fet i la familiar aula polivalent eren l’espai en què els monitors van anar obrint (la ment i la boca) per dir la seva. Les opinions que han anat sorgint sobre aquesta reunió general per part dels monitors són aquestes:

• L’assemblea va ser l’espai de discussió i reflexió que tants monitors del GCCC creien necessari tenir

• Millor que la anterior!

• Massa llarga!

• Una bona eina per entendre que, malgrat centrar-nos en diferents mitjans, tots cerquem el mateix i anem en una mateixa direcció: edu-car en el lleure

• Crec que va ser una assemblea de prou pro-ductiva, molt enriquidora i tot i la gran diversi-tat d’opinions va haver-hi un gran respecte per part de tothom.

• Gràcies a l’assemblea ara sé tota la feina que es fa gràcies als grups de treball del GCCC

• Enhorabona a tothom

• Un moment de reflexió, per establir punts de contacte i dibuixar horitzons de les primeres assemblees que considero bastant productiva

• En aquestes reunions qüestionem aspectes que ens podrien passar per alt

• Poca representació de monitors

• Molt necessària per conèixer les opinions de monitors dels diversos torns per obtenir més vincles al GCCC

2/10

EL TORN Nº3 Juny 20103/10

LIPDUB!Ja fa més de dos mesos del Lipdub (paraula que ni el mateix Grup de Treball era capaç de pronunciar correctament fa uns mesos). No cal dir que els resultats ens han deixat a tots bocabadats: més de 5000 reproduccions del vídeo al Youtube, més de 600 de l’assaig general i més de 700 del “Making of”; i tot això des de diferents IPs. Increïble oi? Doncs a mi són dades que em sorprenen però que em diuen més aviat poc; són xifres sobre una pantalla.No us penseu... m’agrada veure com la difusió del Lipdub ha estat més eficaç i accelerada del que esperàvem, ja que un dels objectius del vídeo era ser una petita mostra del nostre ta-rannà i manera de fer. Som un grup heterogeni i mogut per diferents motivacions; motivacions que ens condueixen, en definitiva, a un mateix objectiu: educar en el lleure des dels valors cristians. Els qui hem estudiat a l’escola estem fets d’una pasta ben peculiar, siguem creients o no, i això es nota. No obstant això, el que realment em fa sentir que la tasca del Lipdub ha valgut la pena és arribar a classes parti-culars i trobar-me un nen hipnotitzat davant l’ordinador preguntant-me qui seran els seus

monitors, que els nens vulguin que el pollas-tre del principi vingui de Colònies, que l’escola se senti orgullosa dels seus monitors com per penjar el video a la pàgina web principal, que els pares aplaudeixin en veure’l després d’una reunió informativa de Colònies i Campaments. M’enorgulleix que altres grups ens demanin ajuda per muntar-ne un ells, que gent de fora hi col.labori desinteressadament i que aplaudeixi la nostra cohesió, que confiem en un grup de treball per romandre un vespre i un matí sen-cers assajant o bé esperant que la càmera pas-si pel nostre costat un sol cop en hores i hores.En realitat crec que el que ens agrada del Li-pdub no és el vídeo en si; tampoc les nostres cares de circumstància i vergonya dissimula-des per la lletra de la cançó. El que realment ens omple d’aquell 10 d’abril són les petjades que aquest vídeo (i en part també nosaltres) deixem en els qui el veuen: per les ganes, per la constància, pel missatge i pel nostre projecte d’estiu que, al cap i a la fi, és el més bonic que tenim. Gràcies a tots per, des de casa, des de l’ordinador o al carrer, seguir essent transmis-sors d’il.lusió.

- Sheila Aguilar -


INTERTORNSDissabte 10 d’abril va arrancar l’enèsima edició d’ Intertorns. Per alguns era la primera vega-da que hi participàvem, d’altres repetien. Va ser una jornada molt animada i engrescadora. Els novells vam treure gran profit ja que ens va servir per introduir-nos, integrar-nos, més en el món del GCCC.La tarda va començar de manera innovadora i sorprenent, vam reunir-nos a la sala Torelló i allà va començar a respirar-se una aroma motivant i encisadora. A mesura que anàvem coneixent la dinàmica de la tarda i l’eix sobre el que giraria la jornada d’Intertorns, vam fer grups per tal de barrejar-nos entre tots els torns, i així poder fomentar la relació entre tots els monitors.Sense més miraments, vam sortir al carrer i poc a poc realitzàvem les tasques que ens eren as-signades. Alhora que cantàvem i ballem una dansa en mig de la Catedral, ens traslladàvem a la plaça Universitat a jugar amb la gent del carrer, o bé marxàvem en direcció oriental cap

al Passeig de Gràcia per fomentar el show de la Sheila.Una vegada vam finalitzar les diferents proves que ens havien estat assignades, cal dir que no vam tenir temps suficients per poder fer totes les activitats, ens vam tornar a reunir tots junts havent viscut una emocionant tarda monitorí.Finalment, la guinda al pastís la va posar el so-par que vàrem fer tots plegats després d’una activa jornada. Va coincidir amb el clàssic dels clàssic futbolístics, ja que tots junts vam gaudir del Reial Madrid – F.C.Barcelona i el gran partit que aquests dos conjunts ens van oferir. Per rematar el dia, Messi i Pedro van posar el colo-fó a una vesprada intensa i apassionant. Al cap i a la fi, vam assaborir un gran dia del GCCC.

tenim. Gràcies a tots per, des de casa, des de l’ordinador o al carrer, seguir essent transmis-sors d’il.lusió.

- David Bley García -

4/10


L’EXCEPCIÓ QUE NO CONFIRMA LA REGLAEren les 9 del matí del 24 d’abril. Empalagats de tantes roses, llibres i petons sincers (o no), els monitors participants en el muntatge de les paradetes del Mercat de Calaf ens trobàvem a l’entrada de Llúria 19. D’acord, la història s’ha de començar uns mesos abans (des de la reunió general de Novembre) però només tinc 300 paraules així que, respecte a la preparació, hauré d’abreviar molt! Tot començar en una primera reunió on es van definir els objectius i les línies de treball. Tot i així, la segona va ser la més important: ens vam reunir (com no) a les Encinas tots els components del GT. Vam determinar les activi-tats que duríem a terme, vam definir l’eix, vam omplir les fitxes que s’entreguen a l’escola i, òbviament, un cop acabada la feina també ens vam posar al dia sobre “les novetats” entre l’ex i l’encara alumnat de l’escola. Per últim vam quedar una setmaneta abans del gran dia per pintar -aprofito per agrair a Cantoni les pin-tures i a l’Héctor els pinzells i al Vallès haver

deixat sortir del càstig al Ricard perquè ajudés-i fer l’ambientació.I per fi, va arribar el dia. El pati es va omplir de pirates que, sota un sol justicier, es van distri-buir entre les tres paradetes (taller de disfres-ses, pista americana i guerra de màrfegues). Sempre hi ha disfresses més i menys treba-llades, tot s’ha de dir. En aquesta ocasió qui es va emportar la palma va ser en Víctor que va arribar amb roba digne de qualsevol Jack Sparrow (lloro inclòs). Després d’un agraït i esperat esmorzar van començar a arribar els protagonistes de la diada, que van gaudir ju-gant a ser pirates mentre els seus progenitors al•lucinaven veient el Lip-dub (fent un càlcul ràpid l’Ignasi el va veure aproximadament 40 cops durant el matí...). En la meva opinió tota la jornada va resultar un èxit. Només queda agrair la participació dels monitors i caps que es van fer càrrec de les paradetes.Ens passem molts mesos preparant 10 dies de estiu sense veure a cap nen. Per sort, sempre quedarà el Mercat de Calaf com a única excep-ció que no confirma aquesta regla.

- Nila Castelló -

Edurne Castelló (esquerra) i Elena Guardiola (dreta) comprovant la seguretat de l’activitat. Martí queralt (al fons) mirant-s’ho amb cara estranya.

5/10


MARXA DE REGULARITATEl cap de setmana del 24 i 25 d’abril es va celebrar la ja mítica Marxa de Regularitat del GPAC-Muntanya. Aquest any la marxa se’ns feia major d’edat amb el seu divuitè aniversari i com no podia ser menys per celebrar-ho, vam batre record d’assistència. Ens vam trobar dissabte a les quatre de la tarda a la porta de Casp. Ni més ni menys que 103 valents i va-lentes, alumnes de 1r d’ESO fins a 2n de Ba-txillerat, es van disposar a calçar-se les botes i posar a proba el seu sentit de l’orientació al mateix temps que la seva regularitat al caminar. Cap a les 16:30 participants i monitors sortíem de l’escola muntats en dos autocars direcció la casa de colònies “Els Arcs” situada al poble de Santa Pau (Garrotxa). Després de berenar i instal•lar-nos es va celebrar una petita missa dirigida pel pare Raimon. Després d’aquesta estona de reflexió els participants van poder gaudir d’una estona lliure fins l’hora de sopar. Havent sopat els monitors vam reunir a tots els nois i noies en una gran sala per tal d’explicar les bases de la marxa i el recorregut que hau-rien de seguir en solitari al dia següent. Un cop resolts els dubtes, ens vam disposar a cele-brar el sorteig que decidiria quina parella era la més matinera (hauria de començar a caminar a les 7:30 del matí) i quina parella seria la que més estona podria dormir (sortiria de la casa a

les 9:10). El sorteig, que va durar fins les 12 de la nit, va estar amenitzat per música, cants i com no, per l’esperit de showman d’alguns monitors. A les 7 del matí les primeres parelles començaven a llevar-se i desprès d’esmorzar i haver-se posat la motxilla a l’esquena co-mençaven la ruta seguint les marques del camí i la descripció del mapa. Mentre les parelles caminàvem els monitors ens dividíem pels di-versos controls repartits al llarg del camí per tal de controlar el ritme de les parelles, saber qui-na era la més regular i assegurar-nos que totes estiguessin seguint el camí correcte. La mar-xa va transcórrer amb normalitat tot i que un parell de parelles es van perdre en algun punt de recorregut. Un cop totes les parelles havien tornat de nou a la casa els monitors vam fer el recompte de punts per tal de descobrir quina havia sigut la parella guanyadora. Les tres pri-meres parelles van rebre les seves correspo-nents copes i tots els participants un diploma com a recordatori de la seva participació. Per finalitzar només dir que un any més la Marxa ha sigut l’oportunitat de fer gaudir de la muntanya a un nombre important de nois i noies i com a monitor no té preu veure que el teu treball i el dels teus companys serveix per fer passar un cap de setmana ple d’anècdotes i records a tanta i tanta gent en un marc inigua-lable com és el de la muntanya.

- Natàlia Abrego -

6/10


Amb els campaments i les colònies a punt de començar cal que estem al dia de les últimes publicacions: consells i suggeriments a seguir de la mà de L’Anem preparats. Es tracta d’una publicació editada per la Secretaria de Joven-tut que no pretén marcar unes normes, sinó consells i informacions útils tant pel que fa als respecte a la natura, normatives de lleure o te-lèfons d’interès. És un document molt útil que recomanem llegiu abans de marxar. El podeu trobar aquí: www20.gencat.cat/docs/Joven-tut/Documents/Arxiu/Lleure/anem.pdf

Seguim encarats a les activitats d’estiu i hem de felicitar a tots aquells que heu aconseguit la titulació de monitor/a o director/a de lleure!! Als que esteu pensant en fer el curs intensiu Ruca estigueu atents: al llarg de la setmana de preparació s’obren les inscripcions!!

AG(CCC)ENDAJuny 20109|| Laura Cardona12||Carmina Pla14|| Ernesto Guevara, el “Che”19|| Jordi Giral21|| Ignasi Escudero22||Inici Setmana de preparació/ Formació GT Sanitat24|| Pau Castillo27|| Edu de Torres30||1r i 2n EP marxen de colònies

Juliol 20101|| Núria Romay / Marta Romay / 6è EP marxen de colònies4|| 2n i 4t ESO marxen de campaments5|| 3r, 4t i 5è EP marxen de colònies1r i 3r ESO marxen de campaments8|| Pol Olivella13||Oriol Calvo 18||Gerard Pijoan19|| Sergi Massó21|| Edu Ribas

Agost 20102||Sara Marco10|| Marc Rafel13|| Eulàlia Pagès / Mireia Torras14|| Clara Vicens18||Marta de la Mano / Pere Illa20|| Pep Estévez21|| Elena Albouy22|| Jordi Domènech

Setembre 20105||Mireia Perelló9||Berta Faig11|| Diada nacional de Catalunya17|| Héctor Molero18|| Miquel Palacios19|| Edgar López21|| Claustre Palacios

ENGRUP

7/10

EL TORN Nº3 Juny 2010 8/10

Héctor Molero, 24 anys. Cap de 3r d’ESO per segon any consecutiu, s’enfronta al seu novè any com a monitor amb la mateixa il•lusió que quan es va iniciar en el món de l’Educació en el Lleure. Després de treballar com a monitor a nivell altruista i professional, actualment és professor de 1r d’ESO a l’escola mentre es se-gueix formant cursant un Màster en Pedagogia.

Quines creus que serien les cuatre pa-raules que explicarien les competències o capacitats que defineixen el perfil de monitor, i que la majoria de monitors comparteixen com a persones?Comparteixen una il•lusió, un sacrifici. I, en fun-ció d’aquesta il•lusió i d’aquest sacrifici, el grau de compromís s’adequa a les circunstàncies de cadascú, o al grau de maduresa que te-nen en el moment vital en el que es troben. Jo sóc dels que considero que arriba un moment en el que se li pot exigir segons què a segons qui, comencant per un mateix, en funció de les responsabilitats que vas prenent en els llocs on treballes.

D’aquestes 4 paraules, quina és la que pot definir de forma mes característica l’Héctor Molero?El compromís. Per a mi és una prioritat, des del moment en el que m’ho prenc com una forma de vida en bona part dels aspectes de la meva vida.

Què és el que creus que diferencia, com a persona, al monitor de la resta?El monitor aprèn a, amb el pas del temps, anar una mica més enllà, i a entendre el perquè fa les coses, a ser conseqüent amb els seus actes i les seves creences. I quan això no és així, peca una mica d’immmaduresa, de falta de compromís, o de no entendre una mica el per-què estar allà. El fet de ser monitor és un plus per la formació personal.

En el fet de ser monitor, què té mes pes: l’actitud vital, el fet de voler, o el que pu-guis arribar a fer? En altres paraules, es neix més monitor o es fa més el fet de ser monitor?Jo crec que el ser monitor es fa. Hi ha con-dicions que vénen de sèrie i que donen més avantatges pel perfil d’un monitor, però a partir d’aquí és el compartir experiènces amb els al-tres, l’aprenentatge mutu i el creixement per-sonal el que et va fent millor monitor. Jo sóc el tipus de monitor que sóc per tota la gent amb la que he treballat de monitor, tant a nivell altruista com a nivell professional.

Ser monitor és més una forma de vida, de pensar, de fer o de ser? Perquè?Hi ha una mica de tot, però el que pesa més és la manera de fer. Allò que tenim tan imposat pels cursos del Planificar, Realitzar i Avaluar, ho acabes aplicant a molts aspectes de la teva

L’entrevista

HÉCTOR MOLERO

EL TORN Nº3 Juny 20109/10

vida. I si t’ho creus, el temps et diu que és la ma-nera correcte de fer les coses, que és la manera de veure que per fer una cosa primer te l’has de plantejar, has de mirar quins són els objec-tius que busques i a partir d’aquí, quan la fas, te n’adones de què pots millorar, perquè sem-pre es pot millorar alguna cosa. I, evidentment, el que has fet bé dóna un grau de satisfacció i un sentiment positiu d’haver donat una cosa als altres que és, al cap i a la fi, al que més suc li treus.

Què creus que et pot aportar el fet de ser monitor al teu dia a dia?El que més es pot donar no és tant com a indivi-du, sinó dins d’un grup. Com a monitor sempre treballem dins d’un grup, més petit o més gran, i després et trobes que a la vida diària també et toca formar part de grups. I llavors el treballar com a monitor t’ensenya la part més humana d’aquest tracte, que moltes vegades en altres tipus d’associacions estudiantils, més endavant en una empresa, o fins i tot al grup classe de l’escola, si no ets monitor potser no ho acabes de veure. Ser monitor t’ajuda a entendre com funcionen les coses, com pots gestionar un equip humà i, al cap i a la fi, com pots treballar amb uns segons per beneficiar uns tercers.

Què significa per tu el fet de ser monitor?Ara mateix, donada l’experiència i tots els anys que han passat, per mi ser monitor, significa compartir amb una sèrie de persones una acti-tud vital que permet seguir aprenent, però, alho-

ra, donar per aprendre als altres i, evidentment, als beneficiaris de l’activitat, els nanos. Però tenint en compte la nostra manera de treballar a nivell del GCCC, significa fer que les coses bones que et van donar tota aquella gent amb la que vas compartir equip i tot el que puguis aportar ho puguin aprofitar i a tu et serveixin per a millorar. A nivell més trascendental, significa dedicar molta part del teu temps als altres, a pensar en com pots ajudar a millorar el món en el que vivim. Has de creure que l’educació en el lleure és una manera de canviar el món, de fer allò que diuen de “Pensar en global i actuar en local”.

Com traslladaries aquesta realitat al que vivim des del GCCC, en aquest moment?Jo ho tinc molt clar, i és una mica la direcció en la que està caminant la Taula de Caps. El que s’està potenciant ara és que, donat el nostre cas particular, que treballem tot un any per deu dies al juliol, s’han d’obrir mires, veure que hi ha moltes coses més a fer en la societat que ens envolta, que des del nostre paper de monitor tot el que hem après ho podem aplicar per fer un món millor. Per tant, crec que el que ara li manca al GCCC, encara que cada vegada menys, és intentar que la gent faci més coses i poguem utilitzar el potencial humà que tenim per obrir-nos una mica més a la resta del món, a tot allò que no és Casp. En definitiva, crec que es pot utilitzar aquest potencial per arribar a més gent que, perquè no dir-ho, ho pot necesssitar més.


10/10