Activitat 1

Com és diu l’astre lluminós del qual parla el professor? És diu Sol.

Què passaria si s’apagués? La vida a la Terra seria impossible, ja que les plantes no podrien viure, els herbívors no podrien menjar i moririen,per tant els animals carnívors no es podrien alimentar i ens acabaríem morint de fred i de gana.

Quina importància té per a la vida a la Terra? Te molta importància perquè si no hi fos ,no ens donaria calor i no podríem viure.

Informació

El sol és la principal font d´energia per la Terra. que és presenta sobretot en forma de llum i calor . Té més del 90 % de la matèria del Sistema Solar. Exerceix una forta atracció gravitatòria sobre els planetes i els fa girar al seu entorn.

ACTIVITAT 2

El Sistema Solar té 8 planetes. Mercuri,Venus,Terra i Mart són els interiors. Júpiter,Saturn,Urà i Neptú son els exteriors.

MERCURI

Mercuri és el planeta mes proper al Sol i el mes petit del Sistema Solar. Arriba a donar la volta al Sol en 88 dies, és un planeta on no hi ha vida.

VENUS

Venus és el segon planeta més proper al Sol i el sisè mes gran del Sistema Solar. Arriba a donar la volta al Sol en 224 dies, es un planeta

on tampoc n’hi ha vida. TERRA

La Terra és el tercer planeta més proper al Sol i el primer a la Lluna. La Terra té un satèl·lit, la Lluna. La Terra és el cinquè planeta més gran del Sistema Solar. Arriba a donar la volta al Sol en 365 dies i en

aquest planeta, hi ha vida. MART

Mart és el quart planeta més proper al Sol i és el setè més gran del

Sistema Solar. És un planeta on no n’hi ha vida.

Iara Soto i Marc Torres

ACTIVITAT 3

JúpiterJúpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distancia respecte al sol. Tarda 12 anys en fer una volta al sol i tarda poc menys de 10 hores en fer volta si mateixa. La distància al sol es de778,3 millons de kilòmetres i el seu radi es de 71350 kilòmetres. La seva temperatura en la superfícies es de uns 120 graus sota cero. Té 13 satèl·lits coneguts.Té un diàmetre de 142.984 km (unes 11 el de la terra). És un gegant gasós format principalment per hidrogen i heli sense una superfície interior definida. La seva característica més destacable és la gran taca vermella, un enorme anticicló situat en les latituds tropicals de l’hemisferi sud.Va ser descobert a l’antiguitat i rep el seu nom del pare dels déus de la mitologia romana, aquell al que els grecs anomenaven Zeus i els romans Júpiter. És el planeta amb el nombre més gran de satèl·lits coneguts, amb un total de 63.

SaturnSaturn és el sisè planeta des del sol i el segon més gran del sistema ,desprès de Júpiter. Saturn juntament amb Júpiter, Urà i Neptú, es classifica com a gegant gasos. De

vegades ,aquests quatre planetes s’anomenen jovians , que significa “semblants a Júpiter. Júpiter, Saturn, Urà i Neptú son els planetes

exteriors.

URÀ

Urà és el setè planeta des del sol, el tercer més gran i el quart més gran del sistema solar. S’anomena en honor de la divinitats grega del cel Urà.Urà va ser descobert per l’astrònom britànic William Herschel en 1781. Urà gira inclinat. Els científics es pensen que gira inclinat a causa d’una col·lisió amb un altre planeta.

Urà té 10 anells al seu voltant.

NEPTÚ

Neptú és el vuitè planeta des del Sol, a vegades, és el novè planeta, perquè, cada 148 anys, les òrbites de Plutó i de Neptú és creuen, i passa a ser, Plutó el vuitè planeta i Neptú el novè, això passa durant 20 anys, desprès, tornen al seu lloc real, i fins els pròxims 248 anys no tornarà passar. Neptú és el planeta més llunyà dels gegants de gas. 

Yaiza i Misha

Activitat 4

. Son una sèrie d`objectes rocosos o metàl·lics que fan òrbites a l’entorn del sol la majoria en el cinturó principal, entre Mart i Júpiter

Alguns però tenen òrbites que van més enllà de Saturn i d`altres s’acosten al sol que a la terra . Fins i tot alguns han xocat contra el nostre planeta. Quan entren a l’atmosfera a gran velocitat s’encenen i es transformen en meteorits. Els asteroides també s’anomenen planetes menors .el més gran és CERES amb 1.000km de diàmetre .

Dins del cinturó hi ha llacunes ,zones on no hi gira cap asteroide ,a causa de la influencia de Júpiter el planeta gegant més proper.

La paraula meteorit significa fenomen del cel i descriu la llum que es produeix quan un fragment de matèria entra a l`atmosfera de la terra i es desintegra.

La paraula meteoroide s’aplica a la pròpia partícula , sense fer referència al fenomen que es reprodueix quan entra a l’atmosfera. Hi ha moltísims meteorits que no hi entraran mai .

Els homes primitius ja coneixien els cometes. Els més brillants es veuen molt bé i no s’assemblen a cap altre objecte del CEL .

Els homes primitius ja coneixen els cometes. Els més brillantse s veuen molt bé no s’acoblen a cap altre objecte del cel. Semblen taques de llum, sovint borroses, que van deixant un rastre o CABELLERA. Això els fa atractius i els envolta de màgia i misteri.

Els cometes són cossos fràgils i petits, de forma irregular, formats per una barreja de substàncies dures i gasos congelats.

En general, l’òrbita dels cometes és molt més allargada que la dels planetes .

Diu que fa uns 15.000 milions d’anys la matèria tenia una densitat i una temperatura infinites. Va haver una explosió violenta i, des d’aleshores, l’Univers és tal com el coneixem.

El Big Bang és una singularitat, una excepció que no poden explicar les lleis de la física. Poden saber què va pasar des del primer instant, però el moment i tamany zero encara no tenen explicación científica.

Juan José Rojas i Erick Sierra

ACTIVITATS 5 i 6

ELS DIES I LES NITSLES ESTACIONS

El professor SINOF té una teoria del tot curiosa sobre el dies i les nits, parla d'uns moviments que fa la terra sobre si mateixa? Es cert? 

Descobriu com es diuen aquests moviments i expliqueu el fenòmen del dies i les nits! Els moviments dels que parla el professor SINOF, es diuen: moviment de translació i moviment de rotació.

La Terra presenta un moviment de rotació sobre el seu eix fent una volta completa cada 24 hores. A causa d’aquest moviment hi ha nit i dia.

Cada 24 hores, la terra dóna una volta sencera, a un eix ideal que passa pels pols. Gira en direcció oest -est (en direcció contrària a les agulles del rellotge).

Per tant, és de dia quan el nostre horitzó està il·luminat per la llum del Sol, i de nit quan està amagat. D’aquesta manera és de dia a la meitat del planeta i de nit a l’altra meitat

També presenta un moviment de translació al voltant del Sol fent una volta completa cada 365,25 dies. Per això i per a evitar desfasaments, després de tres anys de 365 dies hi ha un any de traspàs, és a dir un any que té 366 dies (per acord aquest dia és el 29 de febrer). Es trasllada al voltant del Sol a una velocitat d'aproximadament 40 km/s descrivint una el·lipse. El camí que  descriu el nostre planeta

s’anomena òrbita. L’òrbita és la trajectòria o camí que segueix un astre quan es mou al voltant d’un altre astre. La Terra gira i descriu la seva òrbita al voltant del Sol.

Ja que l’eix de  la terra està inclinat, segons on es trobi el planeta durant  aquest moviment, els rajos solars il·luminaran amb més intensitat l’hemisferi Nord, essent aleshores estiu en

aquest  hemisferi i hivern en l’hemisferi Sud. Els raigs solars cauen sobre la superfície terrestre perpendicularment, com passa a l'estiu en el qual el Sol està molt alt, o cauen de forma obliqua, com passa a l'hivern en el qual el Sol no està mai tant alt com a l'estiu.

Posició 1. Aquesta és la posició del cicle anual en la que a l'hemisferi Nord arriben més raigs solars i de forma més perpendicular i en la que a l'hemisferi Sud arriben menys raigs solars i de forma més obliqua. Per això a l'hemisferi Nord es donen les temperatures més altes de l'any, és l'estiu, i a l'hemisferi Sud, es donen les més baixes, és l'hivern. A l'hemisferi Nord el dia en el qual els raigs solars arriben més perpendiculars i hi ha més hores de llum és el 21 de juny. És el dia que comença l'estiu, que es denomina solstici d'estiu.

Posició 2. A l'hemisferi Nord, després de l'estiu, el dia en el qual hi ha tantes hores de llum com de foscor és entre el 22 i el 23 de setembre. És el dia que comença la tardor, l'anomenat equinocci de tardor.

Posició 3. Aquesta és la posició del cicle anual en la que a l'hemisferi Nord arriben menys raigs solars i de forma més obliqua i en la que a l'hemisferi Sud arriben més raigs solars i de forma més perpendicular. A causa d'això a l'hemisferi Nord es donen les temperatures més baixes de l'any, és l'hivern, i a l'hemisferi Sud es donen les més altes, és l'estiu. A l'Hemisferi Nord, el dia de l'any en el qual els raigs solars arriben més obliquament i hi ha menys hores de

llum és el 21 de desembre. És el dia que comença l'hivern, l'anomenat solstici d'hivern.

Posició 4. A l'hemisferi Nord, després de l'hivern, el dia que hi ha tantes hores de llum com de foscor és entre el 20 i el 21 de març. És el dia que comença la primavera, l'anomenat equinocci de primaver

Öscar Romero i Miguel A. Rodríguez

ACTIVITAT 7

Us heu fixat que hi ha nits que la lluna es veu diferent? Si que ens hi hem fixat

Sabeu, perquè és veu diferent? Perquè la Lluna té un moviment de translació al voltant de la Terra i triga uns 28 dies en fer la volta completa. Aquest moviment fa que l’aspecte de la Lluna canvïi cada dia i origini les quatre fases de la Lluna.

Cada quan tornem a veure-la igual? Tornem a veure-la igual cada 29 dies i mig.

Com es diuen les quatre maneres de veure la lluna? Es diuen Lluna nova que és quan es veu una mica de Lluna , Lluna plena que és quan es veu la Lluna sencera , Lluna creixent que és quan la Lluna sembla una D i Lluna minvant que és quan es veu mes de la meitat de la Lluna.

Natàlia i Mireia