el senderisme marca el camídades.grupnaciodigital.com/redaccio/publicitat/viure 124_okweb.pdf ·...

NÚMERO 124 JUNY DE 2012

Pernils curats al natural, productesseleccionats, carns

fresques

Únic escorxador deporcí de l’Alt Urgell

Pot trobar-nos a: La Seu d ’Urgell

c/major,18Tel:973352148Noves de SegreTel:973387147

Vingui a les nostresbotigues on trobarà tota

classe de productesartesans de qualitat

50è ANIVERSARI

Per celebrar-ho ambels nostres clients cada

setmana tindrem productes amb

promoció!

El senderismemarca el camí

El senderisme jugaràun paper fonamental enla gestió turística delspropers anys a l'AltPirineu. Institucions iempreses treballen perdefinir les estratègiesde futur

VIURE ALS PIRINEUS 3

Distribució

Gratuïta

EDitA

Edicions�salòria�sL

Av.�salòria,�60

25700�La�seu�d’urgell

DirEcció�EDitOriAL

Marcel·lí�Pascual

rEDAcció

Joan�Graell

Marià�cerqueda��

Marcel·lí�Pascual

cOL·LAbOrADOrs

Albert�de�Gràcia�

Oscar�rosell

Joan�Obiols�

Anna�Garcia�

Natàlia�Jiménez

MAQuEtAció

Edicions�salòria�sL

��DL:�L-701-702

tEL:�699�24�18�71

[email protected]

“VIURE ALS PIRINEUS” NO ES FA RES-

PONSABLE DE LES OPINIONS DELS

COL·LABORADORS DE LA REVISTA

En un món on cada cop mésprima l’immediatesa, el fet d’es-perar cada vegada té menys

adeptes. Els mitjans per rebre informa-ció i la quantitat que en processem, hanaugmentat de manera gairebé exponen-cial. Si fa quatre dies el correu electrò-nic ens semblava ràpid, l’arribada delsSMS va accelerar una mica més el pro-cés. I si amb aquests dos mitjans non’hi hagués prou, encara havien d’arri-bar el What’s up, el facebook o el twit-ter –entre d’altres-. Tota aquesta imme-diatesa ens fa perdre la paciència. A talld’exemple, si un correu no es contestade seguida, no és estrany que rebis unsegon avís, sovint indignat, o una tru-cada demanant-te explicacions.

Ja gairebé hem oblidat la comuni-cació postal. No fa pas gaire temps, enobrir la bústia de casa, es mantenia unacerta il·lusió de rebre una postal o unafelicitació de Nadal. No cal dir que, encas de que estar en tractes sentimen-tals, les cartes –i les postals– encara ésdelien més. Ara, quan la bústia vacarregada, ja només s’espera el pitjor,donat que és per aquest mitjà per onacostumen a arribar les factures, lescomunicacions d’Hisenda – o delcadastre– i la publicitat.

Em puc imaginar com moltes gene-racions de carters s’ho han passatd’allò més bé llegint els missatgesescrits en les postals que han voltatd’una cantonada a l’altra del món. Nodubto que ho fes el carter que va acon-

seguir que m’arribés una postal provi-nent de Cuba, ja deu fer més de quinzeanys, amb aquesta única adreça:

Marià Cerqueda, darrera els pave-

llons militars, La Seu d’Urgell.

No cal dir que em va sorprendreforça, donat que jo considerava la Seucom un lloc prou gran per mantenir uncert anonimat –m’equivocava–. Unlliurament amb una adreça tan resumi-da, el veia més propi de llogarets comara Aristot, o Senyús, d’escassa densi-tat de veïns.

Encara em va sorprendre més el diaque un carter d’Andorra em va fer arri-bar una missiva, procedent d’Irlanda,on l’adreça era:

Marià Cerqueda, near the border

–prop de la frontera–, Andorra.

Els remitents eren una família deDublín, que havia conegut anys abans,i vaig tenir molta sort, com vaig podersaber després, de què una treballadoradel servei postal d’Andorra em cone-gués.

De tota manera la postal amb elrecorregut més remarcable fou unaque jo vaig enviar des de Suècia. Unamic meu es va gairebé ofendre encreure que era l’únic de la colla que nohavia rebut cap postal. Encara recordola foto, un parell de peus mostrant laplanta enmig d’un prat de dall florit. Lapostal va tardar tot un any per arribar adestí i per demostrar, a l’amic, que noli havia fet un lleig. Tota una lliçó depaciència.

LA COLUMNA DEMARIÀ CERQUEDA

Premi

Mn. Albert Vives

de Periodisme

PaciènciaVIURE ALS PIRINEUS

Control de difusió

4 VIURE ALS PIRINEUS

El senderisme s’ha convertit, arreu d’Europa, enuna activitat popular cada cop practicada permés gent. A través dels clubs, per competir, com

a activitat de salut i lleure, per conèixer el territori, perfer turisme sostenible, per mantenir-se en forma.., sónmoltes i molt variades les motivacions que porten a lespersones a practicar el senderisme, un esport que ofereixinfinitat de possibilitats al nostre sector turístic.

Suïssa ja fa temps que va apostar pel senderismecom a imatge de marca i de territori, una aposta que s’hatraduït en importants campanyes internacionals de pro-moció turística. “Suïssa, paradís del senderisme”.Aquest és el missatge que s’ha traslladat al món amb lafinalitat de donar a conèixer i descobrir un país a travésde les seves rutes a peu.

En aquest sentit, ja fa quatre anys que des del’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran(Idapa) es va posar en marxa un pla de treball amb l’ob-jectiu de coordinar les iniciatives locals de senderisme iimpulsar una estratègia conjunta en l’àmbit de l’AltPirineu. Cada any se celebren 2 jornades tècniques (unaper comarca), es fan sortides de camp i es treballenestratègies que han d’ajudar a definir cap a on s’orienta,de forma conjunta, el producte turístic pirinenc.

D'acord al caràcter itinerant d'aquestes accions, ladarrera sessió tècnica sobre gestió de camins, mobilitat iturisme es va celebrar els dies 24 i 25 de maig al Pallars

Jussà amb la finalitat d’aprofundir les relacions i la coo-peració territorial entre els diferents agents amb activitaten aquest camp, per conèixer les iniciatives vinculades aaquest sector en una comarca on conviuen els entornsalpins amb les muntanyes mediterrènies, i per debatreles possibles estratègies de cooperació entre les institu-cions i agents que treballen en la creació de productesturístics basats en aquest recurs, o senzillament practi-quen regularment l'excursionisme.

Seguint el Pla Estratègic impulsat per l’Idapa, durantel mes d’octubre se celebrarà una darrera sessió a l’AltUrgell que servirà per reflexionar sobre el debat i el tre-ball fet fins ara, i definir les estratègies de futur en lagestió de camins, la cooperació territorial, la valoritza-ció del senderisme i la promoció d’aquesta activitat coma marca de país. Sembla evident que en la projeccióturística dels propers anys a l’Alt Pirineu el senderismehi jugarà un paper fonamental i determinant per a l’eco-nomia de la regió.

El senderisme, camí de futurLes comarques de l’Alt Pirineu i Aran han iniciat un treball conjunt, de la mà del’Idapa, per definir les estratègies de futur en la gestió de camins i el senderisme

TEMA DE pOrTADASENDERISME

Senderisme a l’Alt Pirineu i Aran:

- 146 itineraris (10 GR,15 PR)- 2.359,42 Km de senders senyalitzats


DEs DE sETúriA... AMb JoAN obIoLS 28

Pedagogia de dues cares (i 2)

...Un matí dedesembre de faun parell d’anys,

vaig baixar a Barcelona i vaig bus-car una aparcament. Vaig tenir lasort de trobar un espai en un pàr-quing a l’aire lliure al barri de lesCorts. Em va semblar que deixavael cotxe en un lloc correcte, alineatperfectament amb la resta de vehi-cles de la fila. Satisfet, vaig anar-me’n a fer les gestions quem’havien dut a la ciutat.

A les set de la tarda, quan vaiganar a buscar el cotxe, no el vaigtrobar. Era fosc, plovia i no vaigveure cap paper que m’indiqués sise l’havia endut la grua o haviaestat víctima d’un robatori. Vaigdecidir trucar al dipòsit municipalde vehicles i, efectivament, el meucotxe era allà. La sanció era perhaver estacionat el vehicle al

damunt de la vorera de la travesse-ra de les Corts. A la vorera de la tra-vessera no podia ser, atès que, si noho recordava malament, entre ellloc d’aparcament i la travessera hihavia les clàssiques pilones de ferroverticals que impedien el pas delsvehicles. No van servir de res lesmeves explicacions. Vaig pagarmés de cent-cinquanta euros demulta i a tres quarts de nou del ves-pre sortia de Barcelona.

Des d’aquell dia, procuro nosentir-me un transgressor de la llei(no he estat mai, però així em vaigsentir pel fet exagerat d’endur-se’mel vehicle i per l’import de la san-ció) i busco, com he fet sempre, unlloc d’aparcament d’acord amb lesnormes i els senyals de trànsit.Això sí, no puc evitar recordar, ireivindicar, la figura i la manera defer del policia de Seich.


Cal Serni

Espai cultural,lúdic i gastronòmic

www.calserni.comTel: 973 35 28 09

CALVINYÀValls del Valira

JoAN AIxÀS I obIoLS

El Francesc de Ca l’Esplugabousde VilautBé, això de Francesc va venir més tard. De fet, era el

Sisquet però, amb els anys, ha anat veient com se

l’anomenava d’infinites maneres. Fins i tot, un dia

va sentir que el cridaven “Sex” –de Cesc–. Al principi, es

va emprenyar perquè aquell desconegut no tenia cap dret a

invocar els seus atributs sense permís; però es va adonar que

el que passava era que aquella persona tenia una discapaci-

tat fonètica i no podia articular aquesta pronúncia correcta-

ment.

El cas és que el nostre agosarat personatge va tenir l’atre-

viment de voler estudiar Medicina. Estava ben empipat de

veure com, al seu poble, el metge només hi podia accedir un

cop al mes. I volia ajudar en alguna cosa. Però, a causa dels

escassos recursos de casa seva, va topar amb una duríssima

oposició del seu pare Baldiri, el qual preferia que entrés a

treballar a la sucursal que el banc de Madrid acabava d’o-

brir a la capital de la comarca. Sort en va tenir de la interces-

sió de la seva mare, la Miracle de Cal Lledoner de Pau.

Durant la seva estada a la capital, es va fer molt amic

d’un jove que estudiava econòmiques. Li deien el Pinxo de

Cal Cabusset de Sant Jaume. Van acabar la carrera el mateix

any i cada un va seguir el seu camí. El Sisquet va trobar

feina en un d’aquells hospitals petits que en diuen comar-

cals. El Pinxo es va dedicar a la política.

Al cap dels anys, van quedar per parlar de com els anava

la vida. Ja havia arribat la recessió econòmica i, en un

moment de la conversa, el Sisquet comenta al Pinxo que no

entenia com s’estava permetent que els hospitals anessin tan

ofegats. No ho entendràs –diu el Pinxo. Home, potser creus

que sóc una mica ruquet, sí, però si se m’expliquen les coses

les puc arribar a entendre, ves! –replica el Sisquet.

Doncs escolta i aprèn –comença el Pinxo–. Els hospitals

públics estan en fallida tècnica perquè l’Administració prio-

ritza el fet d’emprar els diners públics a salvar la banca pri-

vada del seu naufragi. D’altra banda, la banca privada no vol

concedir préstecs ni ajornaments als hospitals públics per-

què l’administració no els avala perquè diu que no té diners.

I a més a més, diu que no els avalarà fins de s’aprimin, s’a-

primin i s’aprimin.

Ho has entès? –demana el Pinxo. Tu rai que totes et

ponen! fins i tot el gall! –diu el Sisquet. Ai! Si el Baldiri

aixequés el cap. Bon dia. Bon dia... I que el cel ens agafi

confessats.

Joan Aixàs i Obiols

Autor del llibre Contrapunts. Des de l’Alt Urgell


Música com a eina de promoció turística

Alcaldes i representants dels catorze municipisimplicats en l’edició d’enguany del Festival deMúsica Antiga dels Pirineus (FeMAP) es van

reunir a mitjans de maig a Cal Texidó d’Estamariu pertractar sobre el futur del festival que, en només un any,ha crescut en territori, en nombre de concerts i en locali-tats implicades. El festival preveu una nova ampliació decara a 2013, la qual consolidaria el FeMAP com a festi-val musical d’estiu de referència al nostre país i al sudd’Europa.

Els alcaldes van subratllar la importància del festivalno només com una eina cultural d’excel·lència, sinósobretot com un importantíssim motor econòmic per a laregió gràcies al seu potencial per atreure turisme nacio-nal i internacional. És per això que van acordar que elsesforços de captació de turisme iniciats enguany pelsresponsables de les oficines de turisme locals i comar-cals, es potenciaran de cara a properes edicions. El futurdel festival passa per sumar al públic local, visitants que

es desplacin expressament per veure els concerts progra-mats o gaudir de tota l’oferta que proporciona la regió.

A la reunió hi va assistir la Directora Territorial deCultura a Lleida, Carme Vidal, que va destacar el granpotencial d’aquest primer projecte cultural comú de totel Pirineu i va animar els municipis a seguir treballantper consolidar el FeMAP com a marca associada alPirineu.

ACTUALiTATCULtURA I tERRItoRI

aa


ACTUALiTAT CoMERÇ LoCAL

aaTens tot el que necessites a un pas!

Hotel Campi

MússerMússer • La Cerdanya • Tel. Informació i reserves: 973.51.50.26 • www.hotelcampi.cat

Restaurant

Aaquest 28 de maig vacomençar la nova campanyacomercial de La Seu

Comercial sota el lema Tens tot el que

necessites a un pas! que té com aobjectiu principal donar a conèixer deforma intensiva l’oferta existent delsestabliments associats de la Unió deBotiguers i posar a l’abast dels clientstots els productes i serveis que espoden trobar a la ciutat.

En la presentació d’aquesta novainiciativa comercial, el president de laUnió de Botiguers de la Seu d'Urgell(UBSU), Ramon Ferrer, va remarcarque “volem fer conèixer més encarael comerç que tenim, així com lesseves virtuts, i alhora que tots els boti-guers puguin fer promocions a travésde les noves tecnologies i les xarxessocials per facilitar que els comerçospuguin estar presents en tots elsàmbits”. Segons Ferrer, “amb aquestacampanya queda palès que el comerçde la Seu existeix, que està a l’abast de

tothom, i permetrà saber-lo valorar, jaque s’hi pot trobar de tot”.

Per la campanya s’han editatfullets on es poden trobar els 150 esta-bliments de la UBSU, per tal que elsconsumidors puguin conèixer a travésd’un Codi Qr les ofertes, promocionsi premis que cada comerç té preparats.També a través del Facebook i la webwww.laseucomercial.com els establi-ments donaran a conèixer els seusproductes, serveis i promocions, aixícom a través de publicitat als mitjans.

Per la seva part, l’alcalde de laSeu d’Urgell, Albert Batalla, va expli-car que “l’Ajuntament urgellenc dónasuport, com sempre ha fet, al comerçlocal, que ara, més que mai, és gene-rador de riquesa per la ciutat i de llocs

de treball”. Batalla va remarcar que“des de l’Ajuntament volem fer arri-bar el missatge que comprar a la Seués bo per la Seu” i va afegir que tambées podrà atreure gent de fora per talque vinguin a comprar a la ciutat. Caldestacar també l ’esforç per part detots els botiguers que s’han sumat aTens tot el que necessites a un pas! al’hora d’ajustar preus a la realitat quevivim, sumat al tracte personalitzat,amable i pròxim que ofereixen alsconsumidors.

Tens tot el que necessites a un pas!

compta el suport de la UBSU,l’Ajuntament de la Seu, la Generalitat,el Consorci de Comerç, Artesania iModa de Catalunya, RàdioSeu, i s’a-llargarà fins a finals d’any


2X1EN ULLERESDE MARCAAMB VIDRES INCLOSOS

Ara comprant qualsevol ullera de marca amb vidres

monofocals o progressius i amb tractament antireflectantt'emportes gratis una altra ullera de la mateixa qualitat, ambvidres i tractaments inclosos; a escollir entre molts modelsde les noves col·leccions 2012 de Pepe Jeans, Amichi, El Caballo, Fun&Basics, Pull and Bear i David Delfin.

monofocals o progressius

Promoció vàlida des del 25 d'Abril de 2012 fins el 31 d'Agost de 2012. 1es ulleres: Promoció vàlida per muntures de qualsevol marca i lents com a minim amb tractament AR inclòs. 2es ulleres: Promoció vàlida per muntures de la col·lecció ad hoc de les marques exclusives: Pepe Jeans, Amichi, El Caballo, Pulland Bear i Fun&Basics ir lents de la marca Vistasoft com a minim amb tractament AR per les graduacions compreses en els rangs d'estoc de les marquesVistasoft. Sempre a cost 0 Euros. Les dues ulleres sempre portaran lents amb la mateixa graduació. sempre es cobraran les ulleres de major import.

CENTRE VISIÓ GRUP

be t isst

Or D

ab es

tarda

Cra. de Vic - 5 Manresa Tel : 93 872 54 71

C/ Major- 85 La Seu d'Urgell Tel : 973 35 46 10

" VOLS UNA ALTRA EN

?"


pArLEM DE fOrMATgE

Ajuntamentde la Seu d�Urgell

Parlem de

21 de juny

2012A l'Espai Ermengol - Museu de la CiutatDijous a les 20h

formatge

Serrat Gros - 19 de juliolMas d'Eroles - 23 d�agostCastell-Llebre - 20 de setembre

Preu 10� - 8� anticipadaVenda a l�Espai Ermengol

Tastos

de formatge

comentats

C/Major, 8 La Seu d�Urgell 25700 / telf: 973 353 057

A càrrec de Josep Balcells Enginyer Agrònom en Ind. Alimentàries. Departament Tècnic de CADÍ.

- Importància socioeconòmica de la cooperativa.

- Classificació dels formatges segons tecnologia, llet, etc.

- Introducció a les anàlisis organolèptiques.

- Degustació de productes CADÍ

CADÍ -


CADÍ, fundada l’any 1915 i ubicadaa la Seu d’Urgell, va ser la primeracooperativa lletera que es va crear al’Estat espanyol i ha tingut, des dellavors, un paper fonamental en l’a-rrelament i vertebració de la pobla-ció al Pirineu.

La Cooperativa es nodreix de lallet produïda pels seus socis rama-ders a les comarques de l’Alt Urgelli la Cerdanya. Aquest territori desta-ca per les seves valls i riberes denatura generosa i ben conservada,rica en flora i prats verds, que per-meten obtenir una llet de caracterís-tiques ideals per a l’elaboració deformatge i mantega.

Qualitat

Un dels trets diferencials quegaranteix la frescor i qualitat delsproductes de CADÍ és la recollidadiària de la llet als nostres ramaders,essent sotmesa des del seu origen alsmés estrictes controls sanitaris.

Aquest esforç constant ha fet quela mantega i els formatges d’aquesta

marca siguin reconeguts a l’Estatespanyol i a Europa com a productesd’alta qualitat, la major part delsquals gaudeixen de la marca “Q” dequalitat alimentària.

A més, cal destacar la distincióconcedida per la Unió Europea de laDenominació d’Origen Protegida ala nostra mantega –una de lespoques d’Europa amb aquest segell–i a l’Urgèlia –un dels formatges deCADÍ amb més personalitat–.

El departament de R+D+i treba-lla constantment en l’adaptació delsproductes de la cooperativa a lesexigències del mercat, per mitjà dela tecnologia més moderna, tenintsempre present la sostenibilitat i lapreservació del medi ambient.

Globalització

CADÍ ha assumit plenament elrepte que suposa la globalització.Actualment comercialitza un 25%de la seva producció de formatge almercat francès a través de la filialPer Inter. Així mateix, també caldestacar l’exportació dels seus for-matges a altres països comAlemanya, Portugal, EUA, etc.

La Cooperativa CADÍ, amb lacreació del departament CADÍIMPORT, complementa la sevagama de productes amb una seleccióde formatges d’importació, per tald’oferir als seus clients un assorti-ment de productes làctics variat id’alta qualitat.

CADÍ, des de 1915, la qualitatreconeguda!

CADÍ, tradició i estima al territori

Tast de formatges a càrrec de Josep Balcells

Cooperativa Cadí

21 de juny a les 20 h

Espai ErmengolC/Major, 20 La Seu d’Urgell

pArLEM DE fOrMATgE


Els hotels de Cerdanya presenten lanova edició del "Cerdanya Activa"

L’Associació d’Hotels i Càmpings de Cerdanya,

i l’entitat Guies del Pirineu, han signat el nou

conveni de col·laboració per a dinamitzar turís-

ticament els visitants de la Cerdanya que s’allotjin als

establiments hotelers de la comarca. El programa gira

amb força, per segon any consecutiu, amb diferents

novetats –recordem que l’any passat hi van gaudir més

de 500 persones–.

Les activitats començaran el dia 23 de juny i acaba-

ran el dia 10 de setembre, amb un total de 66 dies on es

desenvoluparan 88 activitats gratuïtes, amb una oferta

de 2.465 places. Es faran activitats de senderisme,

ascensions, itineraris i Nordic Walking.

Excursions als llacs de Malniu, la Pera, les Bulloses

i de l’Orri, senderisme al Cadí-Moixeró, i ascensions a

cims més accesibles per a les famílies: el Moixeró, el

pic dels Moros, Bell-lloc; alternant activitats a les dues

Cerdanyes –el Carlit, la vall d’Eina–, sense oblidar la

cova d’Anes, el Camí de Sant Jaume a Cerdanya, o la

panoràmica des de la Tosa d'Alp –accedint-hi amb el

telecabina d’Alp 2500–. La marxa nòrdica seguirà

tenint un paper rellevant, amb els tastets de Nordic

Walking i les sortides en nit de lluna plena, amb la

col·laboració de Nordic Walking Pirineus.

Enguany 15 hotels s’han adherit a la campanya, que

permet atreure visitants a Cerdanya, promovent un estil

de turisme més actiu i participatiu. L’objectiu és que els

clients finalitzin la seva estada a la comarca havent-se

inmergit en els seus paisatges, gaudit de la seva cultu-

ra de la mà de guies de muntanya experimentats i

coneixedors del territori.

rEpOrTATgE


La di-go, di-go, di-go, di-go, di-go…

Lo Peirot aixeca guerra

té els soldats aquartelats

per riberes i muntanyes

tots los passos té tancats.

Ell n'és molt venerat,

la di-go, di-go, di-go, di-go.

Ell n'és molt venerat

o per força o per grat.

Aquesta és una de les més decent cobles del Peirot que es recu-llen al llibre Les cobles del Peirot

escrit per Mariu Feliu i AlbertVillaró i que s’interpreten musical-ment per diversos personatges piri-nencs i d’arreu del país, en un CDeditat pel músic Artur Blasco.

L’obra, impulsada per l’Institutper al Desenvolupament i laPromoció de l’Alt Pirineu i Aran(IDAPA), posa en valor el patrimonide la literatura oral per mitjà d’unade les cançons més representativesdel Pirineu, posades en boca delPeirot, un personatge de ficció querecorre el país mentre descriu idenuncia la misèria i les injustíciesde la societat muntanyenca a partirdel segle XVIII, i posa les bases del’actual cançó de protesta.

El llibre i el CD es van presentarel passat 1 de juny a la Seu d’Urgell(i anteriorment a Tremp i Sort) perpart del director de l’IDAPA, PerePorta, i dels tres autors de l’obra,Artur Blasco, Maria Feliu i AlbertVillaró. Blasco va explicar que vacomençar a fer treball de camp ambles Cobles del Peirot l’any 1981 ique des d’aleshores n’ha enregistratmés de 150 estrofes, 67 de les quals

apareixen reproduïdes en el CD. Lescanten persones de totes les edats,des de nens de 10 anys fins a padrinsde 80, alguns dels quals han estatpresents a l’acte.

Villaró va recordar que les pri-meres Cobles del Peirot de què es ténotícia van ser escrites per mossènVidal d’Arcavell, segons un manus-crit l’existència del qual va serdivulgat per Rosalia Pantebre.

ACTUALiTATCULtURA I tERRItoRI

aa

Les cobres del Peirot, en versió modernaEn el Congrés Educació i Entorn celebrat a la Seu, escolars de l’Alt Urgell van participar en un taller, impar-

tit per Maria Feliu, sobre les cobles del Peirot i van escriure algunes cobles modernes com aquestes:

IES AUBENÇ D’OLIANA

A la plaça Catalunya

15 M en moviment

indignats en companyia

protestant conjuntament

Educació i sanitat

Retalla, talla

educació i sanitat

i ens quedem tots estancats

N'hi ha que maten elefants

IES AUBENÇ D’OLIANA

a la selva de Botswana

i ens diuen els tertulians

que anava amb una alemana

Es va trencar el maluc

tiro, tiro

es va trencar el maluc

perquè estava fent el ruc.

ESCOLA LA SALLE (4art d’EP)

A la nostra ciutat

hi ha molt poc bestiar

però a la nostra comarca

molta vaca hi ha

per això al Camí Ral

la digo, digo

per això al Camí Ral

fem la fira tal com cal


973 354 424

Cursos de cuinaMés informació

al telèfon: 973 354 424

Coca de poma i matafaluga

La recepta delrestaurant Paisatges

Consultar la recepta a: http://restaurantpaisatges.blogspot.com

��

��

��

�� !�" #�� $%&'(!�&$)�� *�+��" ��

,,,�-��

��.+.��.�/-��

��0�1�2&$�2)�2 �'$


Neix a la Seu d’Urgell l’Associació EsportivaNordic Walking

La botiga Nòrdic Esport impulsa l’AssociacióEsportiva Nòrdic Walking amb l’objectiu de donar aconèixer i fomentar la Marxa Nòrdica com a activitat

física divertida i saludable, tot descobrint els impressionantspaisatges de l’Alt Urgell i Pirineu.

A partir del maig s’han organitzat sortides guiades, tresdies per setmana, per la capital de l’Alt Urgell, i s’hi aniranincorporant més activitats que es duran a terme tant a la ciu-tat com en altres municipis de l’Alt Urgell i la Cerdanya.

Durant l’estiu, també es faran excursions els caps de set-mana, s’impartiran cursos d’inicia ció a la tècnica, i s’orga-nitzaran diferents activitats com poden ser cursets per a gentgran, o alguna sortida nocturna aprofitant la lluna plena.

Totes les activitats organitzades estaran guiades permonitors titulats i es faran utilitzant el material i la tècnicaespecífica. S’ha de tenir en compte que si s’aplica la tècnicacorrectament, s’activa el 90% de la nostra massa muscular,es millora la resistència, la força, la mobilitat i coordinaciófísica.

EspOrTMARxA NÒRDICA


Tel. 973 351 199C/ Sant Ermengol, 6 · 25700 La Seu d’Urgell

• Gestoria administrativa• Assessoria fiscal i laboral• Administradors de finques

Lloguers- Selecció de llogaters

- Cobrament de rebuts

- Formalització contractes

- Actualització lloguers

• API Compra i venda- Pisos

- Locals

- Garatges- Finques rústiques

GALLARTPALLARÉS

EspOrTs DAVID MANZANERA, GERENt DE PIRINEUS oUtDooR

Rastres i petjades

Així com en el darrer article parlàvem de comorientar-nos dʼuna manera simple i sencillasense la necessitat de grans coneixements dʼo-

rientació, en aquest veureu que un cop sortiu a la mun-tanya hi ha un munt de senyals que passen desapercebutsa ulls poc acostumats a observar la natura. Senyals queens indiquen el tipus de fauna que hi habita i que si anemamb nens pot ser de gran ajut per fer dʼuna sortida fami-liar quelcom més que una simple excursió. Ja us avisoque al principi costa trobar aquests rastres, però a midaque hi practiqueu i els aneu trobant veureu com quasi béaparèixen sols.

Anem als rastres. Passejant per la muntanya hem deser molt observadors si volem gaudir i entendre el perquè de tot el que veiem: hi ha moltes senyals que enspoden dir quin tipus dʼanimal hi viu i com es mou, fins itot que menja, per tant hem dʼestar sempre atents a pet-jades, sobretot prop de tolls i en terra humida després deplujes, tot i que on ens serà més fàcil veure rastres és a

la neu. Per això, no desaprofiteu una sortida el dia des-prés dʼuna nevada; plomes, restes de menjar, excre-ments, etc... Tot i que és un tema molt extens del qual jahi ha molts llibres que en parlen, aquí veurem els rastresmés comuns a les nostres nostres comarques.

Un dels animals que més habita els nostres boscos ésel senglar (Sus scrofa), que menja tot el que troba, herba,arrels, fruits, petits rossegadors, etc. I un dels rastres méscomuns són els sots que deixen prop dels arbres i enzones humides després de remenar la terra en busca dʼa-rrels tendres. Les petjades formen un rectangle de 9 per7 cm, hi destaquen les dues ungles principals frontals acada peulla i dues de petites com dos esperons que quasianirien a formar una perpendicular amb les ungles grans.

Un altre animal prou conegut es la guineu (Vulpes

vulpes), la seva cua es espectacular, sʼalimenta de rosse-gadors, conills i alguna au, les seves petjades són moltcaracterítiques ja que hi podrem veure el dibuix de lesungles, amb un coixinet principal i quatre al davant querepresenten els dits. Un petit truc per diferenciar un pet-jada de guineu dʼuna de gos es dibuxar una una creu quedivideixi els dits del davant i una perpendicular que divi-deixi els de darrera: si es tracta dʼuna guineu aquestaperpendicular simplement els separarà sense tocar-los, sifos un gos aquesta perpendicular els tallaria,


• D. DEsiNsECTACiÓ

• D. DEsiNfECCiÓ

• D. DEsrATiTZACiÓ

• TrACTAMENTs HOMOLOgATs i CErTifiCATs DE LA fUsTA

• pLAgUEs i MALALTiEs DELs

JArDiNs

• prOTOCOLs, MANTENiMENTs i TrACTAMENTs pEr A LA LEgiO-

NEL· LA (DECrETs 865/2003 i352/2004)

• CONTrOL i prOTECCiÓ pEr LEs AUs UrBANEs

C/ Els Olivers s/n · El Pla de Sant Tirs- Alt Urgell · Tel. 973387116 · M. 609336019- 626025560 · E.Mail: [email protected]

el tamany dʼaquesta petjada ens omplimiria el plamell dela mà. De la guineu també podreu trobar excrements: siels trobeu damunt d’un tronc, o d’una pedra, seran dʼunaguineu mascle, si estan enmig del camí o en qualsevollloc seran de femella, i estar an formats per petits ossos irestes de fruits com pinyols o llavors.

El cabirol (Capreolus capreolus) també és un habi-tant dels nostres boscos i no gaire difícil de veure si ensmantenim en silenci. Sʼalimenten dʼherba i les seves pet-jades sovint es poden confondre amb les del senglar jaque estant formades per dues ungles allargades; el queno trobarem seran els esperons i apreciarem que estan en

paral·lel, a diferència de les del senglar.I per acabar un simpàtic rossegador que salta dʼarbre

en arbre i que sovint baixa al terra a buscar aliment: lʼes-quirol (Scirius vulgaris). Dʼun color marró tirant a ver-mellós, lʼesquirol comú té una cua que lʼajuda a estabi-litzar-se quan salta entre els arbres. Sabrem que tenim aprop un esquirol per les restes de pinyes que trobarem alpeu dels pins, que poden arribar fins a la desena, i de lesquals en trobarem a faltar la part externa i més tendra.Les petjades les veurem a la neu, i amb una mica de sortdife renciarem mans i peus ja que com a curiositat us diréque a les mans hi té quatre dits i als peus cinc.


Tempestes d’estiu al Pirineu

Estem a les portes de l’estiu i per a moltes perso-nes aquesta estació és sinònim de calor i de sol.A bona part del Pirineu, però, al contrari que a la

resta de Catalunya, l’estiu és l’estació de l’any en quèmés plou com a conseqüència de les sovintejades tem-pestes que descarreguen durant moltes tardes.

El Pirineu és conegut com el niu de tempestes de laPenínsula Ibèrica, donat que és en aquesta serralada onhi ha més tempestes al llarg de l’any, i fins i tot es potconsiderar que és un dels punts principals de tempestesa nivell europeu.

El sector del Pirineu on hi ha més tempestes al llargde l’any és el Ripollès, especialment a la vall deCamprodon, amb una mitjana anual de més de 40 dies detempesta. També destaca la zona del Parc Nacionald’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici amb gairebé 40dies de tempesta a l’any. Pel que fa als pobles destaquenPuigcerdà amb 34 dies de tempesta a l’any, la Seud’Urgell amb 33, Vielha amb 36, Ripoll amb 39 i fora delPirineu, Lleida amb 20 dies i Barcelona amb 26.

Aquestes tempestes es presenten especialment entreels mesos de maig i setembre, i acostumen a descarregarentre les 2 de la tarda i les 9 del vespre. Així, doncs,podem considerar-les tempestes de calor.

Les tempestes de calor tenen un mecanisme de for-mació fàcil d’identificar.

A primera hora del matí trobem el cel completamentseré.

1- A mig matí el sol comença a escalfar amb força, i

al fons de les valls hi comença a fer caloreta.2- A causa de què l’aire càlid és menys dens que l’ai-

re fred, aquest aire càlid tendeix a pujar en alçada pelsvessants de la muntanya. En guanyar alçada, es refreda icomença la condensació del vapor d’aigua. Cap a les 11del matí, veurem els primers núvols als cims de les mun-tanyes.

3- Al migdia la calor és la protagonista al fons de lesvalls, i s’accentuen aquests moviments de masses d’aire.Els núvols cada vegada són més gruixuts (cumulonim-

bus) i ja comencen els primers ruixats i tempestes.

NATUrA ALbERt DE GRÀCIA, GEÒLEG I AFICIONAT A LA METEOROLoGIA


Durant la tarda les tempestes són freqüents a bonapart del Pirineu, i fan baixar les temperatures arreu.Aquesta baixada de temperatures talla la circulació d’ai-re càlid pel vessant de la muntanya i no es formen novestempestes. Així doncs, cap a les 11 de la nit, trobarem uncel ben estrellat. Però atenció, segurament l’endemà estornarà a repetir el mateix patró de temps!

Tot i les destrosses que provoquen puntualment lestempestes a causa de les inundacions, les ventades, elsllamps o les calamarsades, hem de considerar-les bene-ficioses donat que representen la principal aportació deprecipitació durant l’època més càlida de l’any, fent quedurant aquesta estació l’aspecte de les muntanyes siguiverd i ufanós.

I qui no agraeix una bona refrescada després d’un diade forta calor? Ja ho sabeu, encara que de bon matí faciun bon sol, agafeu el paraigües no sigui el cas que que-dem ben molls a la tarda... Ja ho diu el refrany...

“ Pel Juny, cada gota com el puny


Ja s’acosta el final de curs i amb ell el període d’exà-

mens que ens donarà carta verda per passar un bon

estiu o, com a novetat, aquest any els alumnes de tots

els centres d’Educació Secundària Obligatòria i de 1er de

batxillerat tornaran a realitzar exàmens al setembre d’a-

quelles assignatures que no hagin pogut superar durant

l’any.

Molts de vosaltres us enfronteu a una experiència

que pot tenir, fins i tot, conseqüències per a la vostra

salut física i mental.

Tothom, amb més o menys intensitat, es posa nerviós

davant d’un examen, però hi ha fórmules per controlar

l’ansietat. Tot seguit n’expliquem algunes i et fem diver-

ses propostes per obtindre bons resultats:

Costums saludables

Seguir pautes d’alimentació sana i descansar regular-

ment és determinant en època d’exàmens, no garanteix l’a-

provat, però sí que ajuda a tenir energia i a mantenir un bon

estat d’ànim, dos elements vitals per a poder estudiar bé.

Organització del temps

Els miracles no existeixen. Si tens sis o set exàmens

importants en tres setmanes, la teva única opció per a

aprovar és avançar matèria i posar-te a estudiar amb prou

antelació. Intenta no deixar-ho tot per al darrer dia. Si

t’organitzes bé, te’n pots sortir.

Espai adequat

L’espai que triïs per passar hores i hores preparant els

exàmens és molt important. Busca un lloc on et puguis

concentrar, preferible amb llum natural i ben ventilat. Si

a casa no disposes d’un espai adequat, a les biblioteques

hi pots trobar l’ambient que necessites.

Tècniques d’estudi

Mira d’aconseguir els apunts que et falten abans de

començar a estudiar. Tenir uns apunts nets i ben

endreçats t’ajudarà a estalviar temps. Per a repassar-los

fes ús de les tècniques que més t’agradin: utilitza colors

i retoladors per subratllar, fes esquemes o mapes concep-

tuals, recita en veu alta, enregistra’t els temes en el teu

mòbil i escolta’ls abans d’anar a dormir...

L’hora de la veritat

Abans d’escriure les respostes llegeix detingudament

totes les preguntes per entendre correctament l’examen i

abans d’entregar-lo no t’oblidis de revisar les respostes i

assegurar-te que has fet una bona presentació sense

esborranys ni faltes d’ortografia.

Més informació Stimulus Vita Gabinet Psicopedagògic. -

Tel: 696463080-657753756

Nervis i exàmens finals

Anna�Garcia�i�Natàlia�Jiménez

Stimulus Vita

pEDAgOgiA iNfANTiLStIMULUS VItA


sOCiETAToSCAR RoSELL

Oportunitats sagrades

Mama, avui ha vingut al col·legi una nena que

no podia caminar”. Quina ocasió per parlar

de les discapacitats, de les limitacions, i de

tot allò que el nostre cos pot o pot fer!

“No sé que passa però em trobo trist”. Quina oportu-

nitat per compartir els sentiments, per parlar de cor a cor!

“Papa, ahir es va morir el padrí del meu amic Joan”.

Quin moment més oportú per comentar allò que és

inevitable, el final de les coses, de com ens enfrontem a

la vida o a la mort!

Tots aquests són exemples d’aquelles oportunitats

sagrades que ens brinden els nostres fills per a educar-

los. Moltes vegades intentem fer-ho, però no estan

receptius o no els hi interessa, o potser no estan preparats

en aquell moment. Però quan ens ofereixen obrir les

portes directament del seu interior és llavors quan hem

d’estar a punt i preparats per a entrar-hi.

Potser no siguin molt freqüents, però aprofitar aque-

stes oportunitats és educar d’una manera molt més efec-

tiva i natural, ja que és una invitació a dialogar d’una

forma més profunda.

Si el teu fill obre la porta… entra.

REFORMESINTEGRALS

DE VIVENDES

IMPERMEABILITZACIONSPISCINES, TEULATS,

TERRASSES, ...

PINTURAI DECORACIÓ

LLOGUERDE BASTIDES

SORREJATS DE PEDRAMETALL I FUSTA

TRACTAMENTSDE LA FUSTA

· DESINFECCIÓ· DESINSECtACIÓ· DESRAtItZACIÓ·CoNtRoL D’AUS URbANES· CoNtRoL DE LEGIoNEL·LA

TOT SERVEI, LA QUALITAT ALS QUATRE COSTATS

CERDANYATRACTAMENT

REFORMESINTEGRALS

DE VIVENDES

IMPERMEABILITZACIONSPISCINES, TEULATS,

TERRASSES, ...

PINTURAI DECORACIÓ

LLOGUERDE BASTIDES

SORREJATS DE PEDRAMETALL I FUSTA

POLITS I ENVERNISSATSAMB MÀQUINES

ESPECIALS

C. Coronel Molera, 16 · 17520 PUIGCERDÀ · Tels. 972 14 12 22 · 679 14 70 96www.cerdanyatractament.com

• Dono classes de xinés

Tel. 630981542

• Es lloga local de 120

m2, (amb altell i oficina).

Guillem Graell, 17.

Tel. 973351287. Preu i

condicions molt interes-

sants!

• Es ven pis de 84 m2.

Cèn-tric i clar. 2n-2ª, sense

ascensor. Reformat: par-

quet, bany íntegrament

nou, cuina millorada…

92.000 euros. Telèfon:

62253395 demanar per

Jaume.

• Es ven dúplex a la Seu

124m2 , tot exterior, vistes

extraordinàries, menjador i

sala donant al Pg. del Parc.

4 hab., 2 banys complerts,

amplia cuina, 2 balcons,

parking tancat. Preu:

250.000 € Tel. 973352862

–654894135 (Borrell)

• Lloguer pis a La Seu

75m2 3 hab. menjador,

bany, cuina-traster, balcó,

ascensor. Molt sol. Tel.

973351287

• Es lloga local a la Seu

de 120 m2 (amb altell i ofic-

ina). Guillem Graell, 17.

T.973 351287 Preu i condi-

cions molt interessants!

• Es lloga local 120 m2. ofici-

na+bany+dona’t d'alta llum,

aigua, gual. Preu molt inter-

essant T. 973 35 02 80

• Es ven local Zona Pg.

Pasqual Ingla de 80m2

+ info tel. 645183744

• Es busca terapeuta per a

compartir consulta a La Seu

d’Urgell i a Barcelona

tel. 630981542

• Es lloga pis a Barcelona

de 75m2, cuina a estrenar,

3 habitacions, bany i aseo.

Menjador amb balcó. Moblat.

Bones condicions

tel. 973350280

• Es ven Scoda-Roomster

1.400 Tdi, 70 cavalls, any

2008. 150.000 km. Preu:

7.800 euros. Tel: 626275178.

• Es ven mercedes benz

advangarde, e-300 diesel,

granate full equip, perfecte

estat, motor nou 40.000

km, preu negociable.

tel. 677495661 - 973355587

• vendo o traspaso nego-

cio en la seu, con o sin

maquinaria para fabricación

de mangueras y distribución

de productos agro-industri-

ales. 677495661/973355587

• Es necessita senyora

sense càrregues familiars

per a portar casa d'un mat-

rimoni sense fills a

Barcelona ciutat. S'ofereix

habitatge i flexibilitat d'ho-

rari. Interessades trucar al

608367856

• Busco pis de lloguer a la

Seu d'Urgell de 3 habita-

cions, moblat, amb ascensor

i pàrking. Tel. 608938080


ANUNCis BrEUsAB

Dr. To-Ma Trinh BachColegio Médico Barcelona nº 9219

FLORS DE BACH

Medicina ChinaAcupuntura

Fitoterapia ChinaTai-Chi

Passeig Joan Brudieu, 20, 1er 1a - La Seu d’Urgell

Tel: 973 35 04 44 Mòbil: 630 98 15 42

Horas convenidas

Viernes abierto todo el día y sábado, por la mañana

Indicaciones:

•Cefaleas i migraña•Ansiedad•Parálisis facial•Artrosis y artritis

•Lumbago, ciática•Insomnio•Depresión nerviosa•Asma y rinitis•Vértigo•Tabaquismo

•Obesidad•Gastritis•Dolor cervical•Diarrea •Estreñimiento•Reumatismo

Visitas a

domicilio

Barcelona-Tel: 93 451 70 10 · Granollers-Tel: 93 870 13 87

Sitges-Tel: 93 894 95 95 · Sort - T. 630 98 15 42

Anuncis

breus

10 €

[email protected]

Un somni pel paladari una nit romàntica per recordar

C/ Sol de Vila, s/n 25719 Estamariu (Lleida) Tel. 973 36 01 21 [email protected] www.calteixido.com

Tel. informació i reserves: 973 36 01 21

Hotel Restaurant

www.calteixido.com

VINE A CAL TEIXIDÓI GAUDIRÀS D’UN BON ÀPATAMB LA TEVA PARELLA,FAMÍLIA O AMICS.

En un marc incomparable,en ple cor dels Pirineus,a la població d’Estamariu,es troba Cal Teixidó, un preciós hotel i restaurant de muntanya, amb 18 anys d’experiència, on podràs gaudir d’una cuina amb receptes tradicionalsi amb productes autòctonsde la comarca.

A més podràs gaudiramb la teva parella dels nostres sopars romàntics.Consulteu preu d’allotjament a l’hotel.

MENU D’ESTIU

PrimersAmanida de rull de cabra i fruits secs,amb selecció d’enciams de la Seu d’Urgell.Ous estrellats amb patates de l’hortd’Estamariu.Sopa freda de pa amb tomàquet i alfàbrega.Pasta fresca feta a casa saltejadaamb gambetes i pesto.Esqueixada de bacallà amb oli d’olives negres.Tempura de verduretes de l’Alt Urgellamb romesco fet a casa.

SegonsSalmó fresc marcat a la planxa amb saltejatd’espàrrecs verds, pernil i salsa tàrtara.Calamar de costa farcit de calamari la seva tinta.Butifarra de pagès amb mongetes saltejades.Arròs de muntanya “Cal Teixidó“.Xai de l’Alt Urgell a la brasai amb la seva guarnició.Costelló de porc rostit amb vermut blanci brandy.

PostresSorbet de la casa o gelat.Crema catalana.Fruita del temps.Flam del Pep fet a casa.

Preu 19,50

Hotel

i una nit romàntica per recordarUn somni pel paladar

www.calteixido.com

Hotel

i una nit romàntica per recordarUn somni pel paladar

www.calteixido.com

i una nit romàntica per recordar

Restaurant

Un somni pel paladar

a la població d’Estamariu,a la població d’Estamariu,en ple cor dels Pirineus,en ple cor dels Pirineus,En un marc incomparable,En un marc incomparable,

FAMÍLIA O AMICS.AMB LA TEVA PARELLA,I GAUDIRÀS D’UN BON ÀPATVINE A CAL TEIXIDÓ


AMB LA TEVA PARELLA,AMB LA TEVA PARELLA,I GAUDIRÀS D’UN BON ÀPATI GAUDIRÀS D’UN BON ÀPAT



amb la teva parella dels amb la teva parella dels A més podràs gaudirA més podràs gaudir

de la comarca.de la comarca.i amb productes autòctonsi amb productes autòctonsamb receptes tradicionalsamb receptes tradicionalson podràs gaudir d’una cuina on podràs gaudir d’una cuina amb 18 anys d’experiència, amb 18 anys d’experiència, hotel i restaurant de muntanya, hotel i restaurant de muntanya, es troba Cal Teixidó, un preciós es troba Cal Teixidó, un preciós a la població d’Estamariu,a la població d’Estamariu,

i amb productes autòctons

on podràs gaudir d’una cuina amb 18 anys d’experiència, hotel i restaurant de muntanya, es troba Cal Teixidó, un preciós

Ous estrellats amb patates de l’hortamb selecció d’enciams de la Seu d’Urgell.Amanida de rull de cabra i fruits secs,Primers

MENU D’ESTIU

Ous estrellats amb patates de l’hortamb selecció d’enciams de la Seu d’Urgell.Amanida de rull de cabra i fruits secs,

MENU D’ESTIU

d’allotjament a l’hotel.Consulteu preu nostres sopars romàntics.amb la teva parella dels

Calamar de costa farcit de calamard’espàrrecs verds, pernil i salsa tàrtara.Salmó fresc marcat a la planxa amb saltejatSegons

amb romesco fet a casa.Tempura de verduretes de l’Alt UrgellEsqueixada de bacallà amb oli d’olives negres.amb gambetes i pesto.Pasta fresca feta a casa saltejadaSopa freda de pa amb tomàquet i alfàbrega.d’Estamariu.

Calamar de costa farcit de calamard’espàrrecs verds, pernil i salsa tàrtara.Salmó fresc marcat a la planxa amb saltejat

amb romesco fet a casa.Tempura de verduretes de l’Alt UrgellEsqueixada de bacallà amb oli d’olives negres.amb gambetes i pesto.Pasta fresca feta a casa saltejadaSopa freda de pa amb tomàquet i alfàbrega.

Fruita del temps.Crema catalana.Sorbet de la casa o gelat.Postres

i brandy.Costelló de porc rostit amb vermut blanci amb la seva guarnició.Xai de l’Alt Urgell a la brasaArròs de muntanya “Cal Teixidó“.Butifarra de pagès amb mongetes saltejades.i la seva tinta.Calamar de costa farcit de calamar

Crema catalana.Sorbet de la casa o gelat.

Costelló de porc rostit amb vermut blanci amb la seva guarnició.Xai de l’Alt Urgell a la brasaArròs de muntanya “Cal Teixidó“.Butifarra de pagès amb mongetes saltejades.

Calamar de costa farcit de calamar




Preu 19,50

Flam del Pep fet a casa.Fruita del temps.



Flam del Pep fet a casa.Fruita del temps.



panx

ing.cat

POSTER2012 22/5/12 12:57 Página 1

el senderisme marca el camídades.grupnaciodigital.com/redaccio/publicitat/viure 124_okweb.pdf ·...

Documents