el romanticisme i beethoven

7

Click here to load reader

Upload: pauobrador

Post on 03-Jul-2015

496 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: El romanticisme i beethoven

EDUCACIÓ ARTÍSTICA: MÚSICA. DIDÀCTICA A L’ESCOLA PRIMÀRIA

TREBALL HISTÒRIA DE LA MÚSICA

EL ROMANTICISME

LUDWING VAN BEETHOVEN

Membres del Grup 3 M1: Obrador Orell, Pau

Rexach Sánchez, Catalina Riera Català, Juan Pedro

Sureda Servera, Carme

3r Curs del Grau en Educació Primària Any 2012-2013

Page 2: El romanticisme i beethoven

1

ÍNDEX

El Romanticisme ......................................................................................... 2

El romanticisme musical ................................................................... 2

Característiques musicals ....................................................... 2

Gèneres musicals .................................................................... 3

Ludwing Van Beethoven ............................................................................. 4

Biografia ............................................................................................ 4

La seva obra ...................................................................................... 5

La Quinta Simfonia ........................................................................... 5

Bibliografia .................................................................................................. 6

Page 3: El romanticisme i beethoven

2

ROMANTICISME El Romanticisme és un moviment cultural i polític sorgit a Alemanya a finals del segle XVIII que

abasta totes les arts.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Explosió del jo

Tot es deriva de la imaginació

Exaltació de les passions i els sentiments

Interès pels valors nacionals i populars

Íntima comunicació amb la naturalesa

ROMANTICISME MUSICAL

El romanticisme musical comprèn pràcticament tot el segle XIX. És el període més brillant de

la Història de la Música ja que, per primera vegada, la música és considerada l’art més

important.

Les dates d’inici i final són difícils de definir, malgrat això una periodització freqüentment

acceptada seria:

1800 - 1830: Romanticisme incipient o proto-romanticisme

1830 – 1850: Romanticisme ple

1850 – 1890: Romanticisme tardà

1890 – 1914: Fi de segle

El romanticisme introdueix un nou element poètic i metafísic, que fa que el sentiment

prevalgui sobre la raó (predomina el subjectivisme i l’emoció).

Es desenvolupen diferents aspectes de la pràctica musical com ara la tècnica interpretativa o

la construcció d’instruments.

CARACTERÍSTIQUES MUSICALS

o Destaca la música per piano, per orquestra simfònica, per òpera i per el lied.

o El compositor deixa de ser un servent i adquireix una molt bona reputació per

damunt dels altres artistes.

o La música deixa els salons aristocràtics i es trasllada a les sales de concert i als

salons burgesos.

o Alemanya i Àustria són el centre musical més important en la música

instrumental. I en la música vocal, ho són Itàlia i França.

Page 4: El romanticisme i beethoven

3

o Decau la música religiosa i de cambra

o La melodia és apassionada i intensa, sobre bases populars, generalment amb

acompanyament.

o El ritme és lliure i més complex: hi ha noves tonalitats i cromatisme amb

finalitats expressives

o Organització de l’educació musical a escoles i conservatoris (Mendelsshon

fundà el conservatori de Leipzig)

o Neixen formes simfòniques: el poema simfònic i l’obertura de concert

o L’orquestra augmenta en el nombre d’instruments integrants

GÈNERES MUSICALS DEL ROMANTICISME

Els principals gèneres musicals del Romanticisme són les següents:

PRELUDI: Peça d’un sol temps, de curta duració i amb característiques del

virtuosisme. Escrita principalment per a piano.

BAGATELA: Composició curta per a piano sense cap pretensió.

ESTUDI: Obra breu de material temàtic restringit, on el motiu va adquirint de

cada cop major dificultat.

IMPROMPTU: Obra no subjecta a cap norma i en la qual hi ha llibertat

d’improvisació.

NOCTURN: Composició de caràcter tranquil i sentimental amb una delicada i

expressiva línia melòdica.

LIED: Cançó culta, refinada, íntima i de suggeriment líric.

SIMFONIA I CONCERT: Desenvolupats i adaptats als ideals romàntics. El

primer simfonista romàntic va ser en Beethoven. Els compositors romàntics

posteriors van estar influïts per l’esquema formal que va donar en Beethoven

a la simfonia.

MÚSICA PROGRAMÀTICA: Pretén expressar una idea, una història... i

comunicar-la a l’oient. La música programàtica va donar origen al poema

simfònic

POEMA SIMFÒNIC: Obra d’un sol moviment en el que es va desenvolupar

musicalment un sol argument. És la gran forma romàntica que estableix una

unió entre poesia i música.

Page 5: El romanticisme i beethoven

4

LUDWING VAN BEETHOVEN

(Alemanya 1770, Viena 1827)

Autor emmarcat a la primera etapa del Romanticisme.

BIOGRAFIA

Compositor alemany. Nascut a una família d’origen flamenc. Davant les qualitats per la música

que Beethoven demostrava, el seu pare intentà fer d’ell un segon Mozart, encara que amb

escàs èxit.

La vertadera vocació musical de Beethoven va ser quan va entrar en contacte amb l’organista

Christian Gottlob Neefe qui es va convertir amb el seu mestre (l’introduí en l’estudi de’n Bach).

Fou membre de l’orquestra de la cort de Bonn des de 1783. Al 1787 va realitzar un primer

viatge a Viena amb el propòsit de rebre classes de’n Mozart, encara que la seva malaltia i

posterior decés de la seva mare el van obligar a regressar a la seva ciutat natal poques

setmanes després de la seva arribada.

Al 1792 va tornar a viatjar a la capital austríaca i es va donar a conèixer com a compositor i

pianista a un concert que va tenir gran èxit l’any 1795. La seva carrera com intèrpret va quedar

bruscament interrompuda a conseqüència de la sordesa que començà a afectar-li a partir de

1796 i que des del 1815 el privà per complet de la facultat auditiva.

Els últims anys de la seva vida van estar marcats per la soledat i una progressiva introspecció,

encara que va seguir composant i fins i tot va ser l’època en la qual va crear les seves obres

més impressionants i avançades. Les obres més importants de Ludwing Van Beethoven són

Sonata per a piano nº14 (Claro de Luna), Quinta Simfonia i la seva bagatela per a piano Para

Elisa.

Page 6: El romanticisme i beethoven

5

LA SEVA OBRA

La seva obra es pot dividir en tres períodes creatius:

1. (1770-1800) Sotmetiment a les formes clàssiques

Fins el 1800, les seves obres no es distingeixen, formalment, de les de Haydn i de

Mozart, però tenen trets originals molt característics. Cap a la fi d’aquesta època se li

manifestà la sordesa, que acabà esdevenint total.

Obres destacades: primeres sonates per a piano, dos primers concerts per a piano i

orquestra, la primera simfonia, els quartets opus 18 i el cèlebre Septet opus 20.

2. (1801-1814) Continguts expressius densos i canvis bruscos de tonalitat

En la segona etapa reformà l’estructura clàssica de la simfonia, substituint el minuet

per un Scherzo que permetia una major llibertat en la composició.

Obres destacades: simfonies Tercera a la Vuitena, Concert per a violí, tres quartets

Rassumovski opus 59, l’òpera Fidelio, la Sonata de l’Apassionata opus 57 per a piano i

la Sonata a Kreutzer opus 47 per a violí i piano.

3. (1815-1827) Absoluta llibertat melòdica i formal

A la darrera fase de la seva vida creà les darreres sonates per a piano (Hammerklavier

opus 106), els últims quartets (La Gran Fuga per a corda opus 133), La Missa Solemnis

en re major i la Novena Simfonia, en l’últim moviment de la qual introdueix per primer

cop la veu humana.

La seva influència sobre generacions venidores fou inesborrable ja que promogué la

transformació de la música occidental de la qual és el compositor més representatiu.

LA QUINTA SIMFONIA

La Simfonia nº5 en do menor opus 67 de Beethoven fou composada entre 1804 i 1808.

Aquesta simfonia és una de les composicions més populars i conegudes i una de les simfonies

més interpretades.

Consta de quatre moviments: comença amb un allegro de sonata, continua amb un andante i

finalitza amb un scherzo interromput que comprèn les dues darreres parts.

Enllaç a Youtube del primer moviment de la Quinta Simfonia (Interpretat per l’orquestra de

Baviera): http://www.youtube.com/watch?v=ivvn04Zdxt4

Page 7: El romanticisme i beethoven

6

BIBLIOGRAFIA

Ruiza, Miguel; Fernández, Tomás; Tamaro, Elena; Durán, Marcel. “Ludwing Van Beethoven”

[en línea]. Gener 2004 [05 d’Octubre del 2012]. Disponible a la Web:

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/beethoven.htm

Wikimedia fundations Inc., “Ludwing Van Beethoven” [en línia]. Octubre 2012. [05 d’Octubre

del 2012]. Disponible a la Web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ludwig_van_Beethoven#Obra

Wikimedia fundiations Inc., “Romanticisme musical” [en línia]. Setembre 2012. [05 d’Octubre

del 2012]. Disponible a la Web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme_musical

Wikimedia foundations Inc., “Música del Romanticismo” [en línea]. Setembre 2012. [05

d’Octubre del 2012. Disponible a la Web:

http://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%BAsica_del_Romanticismo#Generos_musicales_del_Rom

anticismo

Olympia. “El Romanticisme”, [en línea]. Junio 2010, [07 d’octubre de 2012]. Disponible a la

web: http://www.slideshare.net/OlympiaVillalba/el-romanticisme-musical

QUEMÉ ROSALES, Rony."Mis asignaturas", [en línea]. 2005-2010. [07 d’octubre del 2012]

Disponible a la web: http://www.angelfire.com/hero2/mis_asignaturas/romanticismo.html