el retorn a la tradicióantlaformiga.org/publicacions/pdfs/documents/d118-marc-2012.pdf ·...
TRANSCRIPT
El retorn a la tradicioacute Un model de qualitat Agricultura alimentacioacute i medi ambient sostenible
Per Josep Roselloacute Oltra
copy Josep Roselloacute
Mas al terme de Morella (Els Ports) fins fa poc exemple drsquoautosuficiegravencia en un ambient fiacutesic dur Lrsquoabandonament progressiu de masos com aquest eacutes un dels problemes a quegrave srsquoenfronta lrsquoagricultura actualment
laquoLes cultures tradicionals saben crear i gestionar sistemes ecologravegicament meacutes eficients perquegrave hi ha impliacutecita una racionalitat ecologravegicaraquo
Poques activitats han anat tan lligades al desenvolupament de la nostra societat com lrsquoagricultura Al llarg de la histograveria el moacuten agrari ha estat un component fonamental en els canvis socials i econogravemics dels valencians Durant milmiddotlennis els nostres avantpassats han seleccionat i utilitzat vegetals i animals per a la seua alimentacioacute individual i social en un context pragravecticament drsquoecosistema mediterrani dins de les lleis de lrsquoecologia adaptant-se a lrsquoambient i modificant-lo Hi ha hagut una activitat constant per domesticar el medi ocupar-lo i viurersquon que a meacutes de ser acumulativa ha estat en funcioacute de les estructures socials i econogravemiques i del nivell tecnologravegic present en cada moment La principal funcioacute de lrsquoagricultura que sempre ha estat la produccioacute dels aliments ha canviat ragravepidament En els darrers cinquanta anys des de la imposicioacute generalitzada del model agrari industrial ha passat drsquoocupar una part important de la poblacioacute i de lrsquoeconomia a ser una activitat minoritagraveria en alguns aspectes com en la importagravencia econogravemica i social Aixiacute i tot lrsquoagricultura continua sent molt important ja que gestiona gran part del territori i de lrsquoaigua i crea un paisatge propi Al temps que lrsquoagricultura ha perdut forccedila la induacutestria transformadora i distribuiumldora dels aliments ha viscut un creixement considerable Lrsquoacceleracioacute ha estat molt important des de lrsquoaplicacioacute del megravetode cientiacutefic a la millora agragraveria Perograve eacutes a partir de la Segona Guerra Mundial quan les noves tecnologies agragraveries exemplificades en la Revolucioacute Verdasup1 permeten la integracioacute del sector agropecuari en la nova induacutestria agroalimentagraveria
NOTA 1 Als anys seixanta i setanta del segle xx es va produir un augment espectacular de la productivitat agriacutecola ndashsobretot de dacsa arrograves i blatndash basada en la utilitzacioacute massiva de fertilitzants plaguicides i herbicides i de varietats adaptades a aquestes substagravencies (Tornar al text)
Cap on camina el model actual Lrsquoagricultura i la ramaderia ja no alimenten els ciutadans ho fa lrsquoagroinduacutestria dins de la cadena drsquoalimentacioacute Actualment el sector agropecuari perd importagravencia contiacutenuament dins de la induacutestria alimentagraveria Les explotacions agragraveries es troben en una situacioacute de desavantatge davant la resta drsquointegrants de la cadena de manipulacioacute dels aliments No soacuten elles qui prenen les decisions estrategravegiques eacutes meacutes la seua capacitat drsquointervencioacute eacutes ben pobra perograve siacute que assumeixen els majors riscos econogravemics (la produccioacute biologravegica clagravessica lligada als fenogravemens climagravetics i agronogravemics) i reben un benefici miacutenim I eacutes que amb la integracioacute vertical caracteriacutestica del sistema agroalimentari lrsquoempresa liacuteder marca lrsquoestrategravegia a tota la resta de la cadena alimentagraveria i en aquests moments lrsquoempresa liacuteder eacutes la gran distribucioacute comercial Una de les majors revolucions que ha experimentat la induacutestria alimentagraveria en les darreres degravecades eacutes el canvi en la distribucioacute drsquoaliments Aquestes empreses aprofitant les economies drsquoescala augmenten contiacutenuament el seu control Primer concentren les compres limitant aixiacute el nombre de subministradors i obligant-los a ser grans Despreacutes marquen els protocols de produccioacute amb la qual cosa determinen les condicions de treball de les altres empreses en totes les seues fases Tambeacute amb la creacioacute de marques progravepies que fan perdre el valor a les marques industrials o comercials tradicionals Per uacuteltim les
empreses drsquoalimentacioacute entren en la produccioacute agragraveria si eacutes interessant Trobem aixiacute cellers amb vinyes progravepies exportadors propietaris drsquohivernacles i grans finques de ciacutetrics etc Les cadenes drsquoalimentacioacute estan marcant una nova organitzacioacute del sistema alimentari Als empresaris agraris els queda complir tots els requeriments per ofertar els aliments demandats i esperar que el bon funcionament del sistema alimentari els recompense Hi ha qui eacutes capaccedil drsquoorganitzar-se controlar els costos de cultiu i adaptar-se a les exigegravencies i hi ha molts que no El productor o empresari agrari o agricultor a temps parcial o petit propietari ndashhi ha moltes tipologies al camp valenciagravendash que no siga capaccedil de seguir el ritme de lrsquoevolucioacute del sector quedaragrave marginat del mercat convencional Al mateix temps lrsquoagricultura actual tampoc no va beacute A meacutes de les noves exigegravencies del mercat estagrave immersa en una greu crisi que teacute el seu origen en una complexa trama de problemes socials (desocupacioacute despoblament envelliment de la poblacioacute ruralhellip) econogravemics (increment dels costos de produccioacute pegraverdua de renda agragraveria endeutament dels agricultorshellip) i ecologravegics (contaminacioacute de lrsquoaigua erosioacute del sogravel productiu dependegravencia energegravetica pegraverdua de diversitat biologravegica i de paisatgeshellip) problemes que cada vegada soacuten meacutes evidents i de major intensitat
El cas valenciagrave Una de les reflexions meacutes serioses sobre lrsquoestat actual i futur de lrsquoagricultura valenciana eacutes la realitzada per la Fundacioacute IVIFA (Institut Valenciagrave drsquoInvestigacioacute i Formacioacute Agroambiental) a traveacutes de lrsquoObservatori per al Sector Agroalimentari i el Moacuten Rural Valencians Les conclusions que sersquon desprenen soacuten preocupants Sembla que tan sols hi ha un mercat possible per als empresaris agraris perograve la seua evolucioacute eacutes tan ragravepida que per tal de ser competitius i adaptar-srsquohi calen canvis molt importants fins i tot traumagravetics Cal destacar per exemple que srsquoassumeix el fracagraves de la reforma agragraveria del minifundisme tot i que la reduiumlda extensioacute de les explotacions actuals eacutes una dificultat perquegrave existesca un estrat drsquoexplotacions competitives en el sector agreujat pel fet que la modernitzacioacute del regadiu estagrave consolidant el minifundisme i la parcelmiddotlacioacute El sector agrari valenciagrave es troba ja en una situacioacute complicada en quegrave nombroses explotacions no poden continuar funcionant com fins ara Sembla que es produiragrave un canvi en el panorama de les explotacions agragraveries a un ritme major del que ja teacute lloc actualment
Buscant alternatives agricultura ecologravegica i agroecologia En la cerca drsquoalternatives a la crisi actual i en defensa de models meacutes sostenibles lrsquoagricultura ecologravegica destaca com a model agrari amb experiegravencia contrastada que ofereix aliments drsquoelevada qualitat biologravegica ja que estan exempts de residus i srsquohan produiumlt sense forccedilar el conreu al temps que eacutes molt meacutes respectuosa amb el medi ambient i per tant ajuda a conservar els recursos naturals Al Paiacutes Valenciagrave meacutes de 1500 productors entre agricultors elaboradors i importadors i meacutes de 35000 hectagraverees de conreus formen el sector de la produccioacute ecologravegica amb un gran potencial productiu de tot tipus drsquoaliments aixiacute tenim fruites verdures oli i vi pa i derivats ramat transformats etc Per contra cal destacar el baix nivell de consum intern que obliga a exportar quasi tots aquests aliments de gran qualitat
En lrsquoactualitat el reconeixement del fet que el model actual drsquoagricultura convencional no eacutes sostenible ha esperonat nombrosos investigadors a tornar a estudiar aquests sistemes agraris tradicionals per trobar-se que les cultures tradicionals saben crear i gestionar sistemes agraris ecologravegicament meacutes eficients que els sistemes meacutes moderns de produccioacute agragraveria El motiu eacutes que en la produccioacute tradicional hi ha impliacutecita una racionalitat ecologravegica que no es pot menysprear La capacitat acreditada dels agrosistemes tradicionals per alimentar sosteniblement al llarg de generacions es basa en el coneixement detallat que tenen les societats agragraveries de les caracteriacutestiques dels ecosistemes sobre els quals viuen aquest coneixement srsquoha vist reforccedilat i protegit socialment per sistemes de creences valors i normes culturals
Coneixement local Lrsquoegravexit contrastat durant generacions de la sostenibilitat del model es fonamenta en complexos sistemes de coneixement local Els agricultors tradicionals entenen suficientment els nombrosos components del seu entorn natural com soacuten els fenogravemens biologravegics i fisicoquiacutemics de la produccioacute primagraveria la relacioacute que mantenen amb les condicions ambientals i climagravetiques els ritmes i temps associats als processos les relacions entre les parts dels agrosistemes les pragravectiques i la tecnologia necessagraveria incloent-hi les relacions socials que intervenen en el proceacutes productiu Eacutes tot allograve que srsquoanomena laquosaber ferraquo o laquouacutes i costum del bon llauradorraquosup1 Aquest coneixement teacute algunes caracteriacutestiques de gran interegraves com eacutes el caragravecter totalitzador i compregraven la cultura local i les relacions drsquoaquesta amb el medi Cultura i produccioacute estan lligades formen un tot que es reforccedila muacutetuament Una altra caracteriacutestica eacutes la transmissioacute oral entre generacions i la seua racionalitat Malgrat la inexistegravencia drsquoun suport teograveric no per aixograve aquest coneixement tradicional deixa drsquoestar estructurat perograve ho fa de manera diferent al coneixement cientiacutefic Per uacuteltim el model tradicional utilitza intensament la diversitat biologravegica Les societats rurals coneixen des de fa temps que la clau de la supervivegravencia eacutes la diversitat Aquesta estrategravegia es plasma en lrsquoobtencioacute drsquouna gran varietat de productes utilitzant tegravecniques que suposen diversitat espacial i estructura de policultiu utilitzant al magravexim les espegravecies i la diversitat genegravetica present Aquest coneixement tan uacutetil per a dissenyar sistemes agraris meacutes sostenibles estagrave desapareixent ragravepidament i sols teacute sentit en models de produccioacute que valoren les seues aportacions i les puguen fer servir eacutes a dir models com lrsquoagricultura ecologravegica ja que lrsquoagricultura convencional simplement no hi compta
Consum responsable i sostenible No es pot completar la visioacute del sistema alimentari sense considerar el consum Com a consumidors que ho som tots a part de conegraveixer les propietats i qualitats de lrsquoaliment que ingerim ens interessa molt conegraveixer les propietats i les qualitats del proceacutes de produccioacute i transformacioacute Hem de recuperar el control drsquoaquesta funcioacute biologravegica bagravesica reflexionant sobre els models actuals i les implicacions que presenta El consum responsable necessagraveriament ha de
considerar la qualitat nutritiva dels aliments i no sol lrsquoaspecte extern que tanta importagravencia teacute actualment Srsquoha de preocupar per lrsquoagrosistema drsquoorigen i per les condicions de treball i el context cultural que envolten el producte Si a meacutes pensem en un consum sostenible hem drsquoanar introduint en major o menor mesura nous valors de lrsquoaliment com la proximitat ja que el transport representa greus cagraverregues energegravetiques i impactes ambientals Un altre seria lrsquoestacionalitat caracteriacutestica dels processos biologravegics i que proporciona la magravexima qualitat a cada aliment en un moment de lrsquoany a meacutes drsquoevitar el conreu forccedilat i la despesa energegravetica de produir una collita contra la climatologia aixiacute com les manipulacions i envasos innecessaris que provoquen tantes externalitats negatives amb un cost de reciclatge altiacutessim La produccioacute drsquoaliments drsquoalta qualitat i amb un impacte ambiental miacutenim ja eacutes possible amb tegravecniques com lrsquoagricultura ecologravegica perograve no es tracta de dissenyar illes de sostenibilitat en el medi rural si la distribucioacute drsquoaliments i el consum no soacuten coherents amb la responsabilitat i sostenibilitat necessagraveries el proceacutes quedaragrave incomplet El moment eacutes oportuacute per a reflexionar al voltant drsquoaquests temes
copy Martiacute Domiacutenguez Alqueria del Bercoquero a Meliana (Horta Nord) En els darrers cinquanta anys lrsquoagricultura ha passat drsquoocupar una part important de la poblacioacute i de lrsquoeconomia a ser una activitat minoritagraveria des del punt de vista social i econogravemic laquoA meacutes de les noves exigegravencies del mercat lrsquoagricultura estagrave immersa en una greu crisi que teacute el seu origen en una complexa trama de problemes socials econogravemics i ecologravegicsraquo
copy Josep Roselloacute En les societats agragraveries existeix un coneixement de les caracteriacutestiques dels ecosistemes que srsquoha anat transmetent de generacioacute en generacioacute En la imatge cultiu de pebres a Lliacuteria (Camp del Tuacuteria) amb cavall una pragravectica molt adequada per a feines delicades
copy Josep Roselloacute
A dalt el senyor Joseacute Luis drsquoAlzira (Ribera alta) mostra els seus pebrots picants Com ells molts agricultors encara guarden llavors i coneixements de gran interegraves per als models alternatius de produccioacute drsquoaliments
copy Josep Roselloacute
A lacuteesquerra el senyor Vicent drsquoAnna (Canal de Navarreacutes) cultiva els seus pebrots coneguts com pebrots de colors laquoLrsquoagroecologia estagrave cridada a ser una eina per a lrsquoestudi del sector agrari i de la seua sostenibilitat amb la colmiddotlaboracioacute de molts altres camps del coneixementraquo
copy Josep Roselloacute En la imatge un dels agricultors que colmiddotlaboren en la recuperacioacute de varietats hortiacutecoles assegut en una olivera milmiddotlenagraveria al terme drsquoEacutenguera (La Canal de Navarreacutes) Aquests agricultors conserven un profund coneixement dels components del seu entorn natural
BIBLIOGRAFIA Altieri M A 1999 Agroecologiacutea Bases cientiacuteficas para un agricultura sostenible Nordan-Comunidad Montevideo Guzmaacuten G Gonzaacutelez M i E Sevilla 2000 Introduccioacuten a la agroecologiacutea como desarrollo rural sostenible Mundi-Prensa Madrid Laguna E 1997 De la teoria a la pragravectica Lrsquoaplicacioacute dels coneixements sobre conservacioacute en la gestioacute de la biodiversitat Conegraveixer per a conservar XIV Universitat drsquoEstiu a Gandia VV AA 2005 LrsquoObservatori per al Sector Agroalimentari i el Moacuten Rural valencians Quaderns Agroambientals 7 Fundacioacute IVIFA Bonrepograves i Mirambell Josep Roselloacute Oltra Associacioacute Llavors drsquoaciacute Bonrepograves (Valegravencia) Enginyer Tegravecnic Agriacutecola Estacioacute Experimental Agragraveria de Carcaixent Generalitat Valenciana copy Megravetode 61 Primavera 2009 Amb motiu de realitzar-se el curs ldquoLacutehort i els fruiters ecologravegicsrdquo hem cregut interessant confeccionar aquest document amb lacutearticle de Joan Roselloacute i Oltra tegravecnic agriacutecola delacuteEstacioacute Agriacutecola Experimental de Carcaixent i membre de lacuteassociacioacute Llavors dacuteaciacute Lacutearticle es va publicar a la revista de divulgacioacute cientiacutefica de la Universitat de Valegravencia ldquoMegravetoderdquo en el nuacutemero 61 de la primavera del 2009
Colleccioacute Documents dacuteant nordm 118
Poques activitats han anat tan lligades al desenvolupament de la nostra societat com lrsquoagricultura Al llarg de la histograveria el moacuten agrari ha estat un component fonamental en els canvis socials i econogravemics dels valencians Durant milmiddotlennis els nostres avantpassats han seleccionat i utilitzat vegetals i animals per a la seua alimentacioacute individual i social en un context pragravecticament drsquoecosistema mediterrani dins de les lleis de lrsquoecologia adaptant-se a lrsquoambient i modificant-lo Hi ha hagut una activitat constant per domesticar el medi ocupar-lo i viurersquon que a meacutes de ser acumulativa ha estat en funcioacute de les estructures socials i econogravemiques i del nivell tecnologravegic present en cada moment La principal funcioacute de lrsquoagricultura que sempre ha estat la produccioacute dels aliments ha canviat ragravepidament En els darrers cinquanta anys des de la imposicioacute generalitzada del model agrari industrial ha passat drsquoocupar una part important de la poblacioacute i de lrsquoeconomia a ser una activitat minoritagraveria en alguns aspectes com en la importagravencia econogravemica i social Aixiacute i tot lrsquoagricultura continua sent molt important ja que gestiona gran part del territori i de lrsquoaigua i crea un paisatge propi Al temps que lrsquoagricultura ha perdut forccedila la induacutestria transformadora i distribuiumldora dels aliments ha viscut un creixement considerable Lrsquoacceleracioacute ha estat molt important des de lrsquoaplicacioacute del megravetode cientiacutefic a la millora agragraveria Perograve eacutes a partir de la Segona Guerra Mundial quan les noves tecnologies agragraveries exemplificades en la Revolucioacute Verdasup1 permeten la integracioacute del sector agropecuari en la nova induacutestria agroalimentagraveria
NOTA 1 Als anys seixanta i setanta del segle xx es va produir un augment espectacular de la productivitat agriacutecola ndashsobretot de dacsa arrograves i blatndash basada en la utilitzacioacute massiva de fertilitzants plaguicides i herbicides i de varietats adaptades a aquestes substagravencies (Tornar al text)
Cap on camina el model actual Lrsquoagricultura i la ramaderia ja no alimenten els ciutadans ho fa lrsquoagroinduacutestria dins de la cadena drsquoalimentacioacute Actualment el sector agropecuari perd importagravencia contiacutenuament dins de la induacutestria alimentagraveria Les explotacions agragraveries es troben en una situacioacute de desavantatge davant la resta drsquointegrants de la cadena de manipulacioacute dels aliments No soacuten elles qui prenen les decisions estrategravegiques eacutes meacutes la seua capacitat drsquointervencioacute eacutes ben pobra perograve siacute que assumeixen els majors riscos econogravemics (la produccioacute biologravegica clagravessica lligada als fenogravemens climagravetics i agronogravemics) i reben un benefici miacutenim I eacutes que amb la integracioacute vertical caracteriacutestica del sistema agroalimentari lrsquoempresa liacuteder marca lrsquoestrategravegia a tota la resta de la cadena alimentagraveria i en aquests moments lrsquoempresa liacuteder eacutes la gran distribucioacute comercial Una de les majors revolucions que ha experimentat la induacutestria alimentagraveria en les darreres degravecades eacutes el canvi en la distribucioacute drsquoaliments Aquestes empreses aprofitant les economies drsquoescala augmenten contiacutenuament el seu control Primer concentren les compres limitant aixiacute el nombre de subministradors i obligant-los a ser grans Despreacutes marquen els protocols de produccioacute amb la qual cosa determinen les condicions de treball de les altres empreses en totes les seues fases Tambeacute amb la creacioacute de marques progravepies que fan perdre el valor a les marques industrials o comercials tradicionals Per uacuteltim les
empreses drsquoalimentacioacute entren en la produccioacute agragraveria si eacutes interessant Trobem aixiacute cellers amb vinyes progravepies exportadors propietaris drsquohivernacles i grans finques de ciacutetrics etc Les cadenes drsquoalimentacioacute estan marcant una nova organitzacioacute del sistema alimentari Als empresaris agraris els queda complir tots els requeriments per ofertar els aliments demandats i esperar que el bon funcionament del sistema alimentari els recompense Hi ha qui eacutes capaccedil drsquoorganitzar-se controlar els costos de cultiu i adaptar-se a les exigegravencies i hi ha molts que no El productor o empresari agrari o agricultor a temps parcial o petit propietari ndashhi ha moltes tipologies al camp valenciagravendash que no siga capaccedil de seguir el ritme de lrsquoevolucioacute del sector quedaragrave marginat del mercat convencional Al mateix temps lrsquoagricultura actual tampoc no va beacute A meacutes de les noves exigegravencies del mercat estagrave immersa en una greu crisi que teacute el seu origen en una complexa trama de problemes socials (desocupacioacute despoblament envelliment de la poblacioacute ruralhellip) econogravemics (increment dels costos de produccioacute pegraverdua de renda agragraveria endeutament dels agricultorshellip) i ecologravegics (contaminacioacute de lrsquoaigua erosioacute del sogravel productiu dependegravencia energegravetica pegraverdua de diversitat biologravegica i de paisatgeshellip) problemes que cada vegada soacuten meacutes evidents i de major intensitat
El cas valenciagrave Una de les reflexions meacutes serioses sobre lrsquoestat actual i futur de lrsquoagricultura valenciana eacutes la realitzada per la Fundacioacute IVIFA (Institut Valenciagrave drsquoInvestigacioacute i Formacioacute Agroambiental) a traveacutes de lrsquoObservatori per al Sector Agroalimentari i el Moacuten Rural Valencians Les conclusions que sersquon desprenen soacuten preocupants Sembla que tan sols hi ha un mercat possible per als empresaris agraris perograve la seua evolucioacute eacutes tan ragravepida que per tal de ser competitius i adaptar-srsquohi calen canvis molt importants fins i tot traumagravetics Cal destacar per exemple que srsquoassumeix el fracagraves de la reforma agragraveria del minifundisme tot i que la reduiumlda extensioacute de les explotacions actuals eacutes una dificultat perquegrave existesca un estrat drsquoexplotacions competitives en el sector agreujat pel fet que la modernitzacioacute del regadiu estagrave consolidant el minifundisme i la parcelmiddotlacioacute El sector agrari valenciagrave es troba ja en una situacioacute complicada en quegrave nombroses explotacions no poden continuar funcionant com fins ara Sembla que es produiragrave un canvi en el panorama de les explotacions agragraveries a un ritme major del que ja teacute lloc actualment
Buscant alternatives agricultura ecologravegica i agroecologia En la cerca drsquoalternatives a la crisi actual i en defensa de models meacutes sostenibles lrsquoagricultura ecologravegica destaca com a model agrari amb experiegravencia contrastada que ofereix aliments drsquoelevada qualitat biologravegica ja que estan exempts de residus i srsquohan produiumlt sense forccedilar el conreu al temps que eacutes molt meacutes respectuosa amb el medi ambient i per tant ajuda a conservar els recursos naturals Al Paiacutes Valenciagrave meacutes de 1500 productors entre agricultors elaboradors i importadors i meacutes de 35000 hectagraverees de conreus formen el sector de la produccioacute ecologravegica amb un gran potencial productiu de tot tipus drsquoaliments aixiacute tenim fruites verdures oli i vi pa i derivats ramat transformats etc Per contra cal destacar el baix nivell de consum intern que obliga a exportar quasi tots aquests aliments de gran qualitat
En lrsquoactualitat el reconeixement del fet que el model actual drsquoagricultura convencional no eacutes sostenible ha esperonat nombrosos investigadors a tornar a estudiar aquests sistemes agraris tradicionals per trobar-se que les cultures tradicionals saben crear i gestionar sistemes agraris ecologravegicament meacutes eficients que els sistemes meacutes moderns de produccioacute agragraveria El motiu eacutes que en la produccioacute tradicional hi ha impliacutecita una racionalitat ecologravegica que no es pot menysprear La capacitat acreditada dels agrosistemes tradicionals per alimentar sosteniblement al llarg de generacions es basa en el coneixement detallat que tenen les societats agragraveries de les caracteriacutestiques dels ecosistemes sobre els quals viuen aquest coneixement srsquoha vist reforccedilat i protegit socialment per sistemes de creences valors i normes culturals
Coneixement local Lrsquoegravexit contrastat durant generacions de la sostenibilitat del model es fonamenta en complexos sistemes de coneixement local Els agricultors tradicionals entenen suficientment els nombrosos components del seu entorn natural com soacuten els fenogravemens biologravegics i fisicoquiacutemics de la produccioacute primagraveria la relacioacute que mantenen amb les condicions ambientals i climagravetiques els ritmes i temps associats als processos les relacions entre les parts dels agrosistemes les pragravectiques i la tecnologia necessagraveria incloent-hi les relacions socials que intervenen en el proceacutes productiu Eacutes tot allograve que srsquoanomena laquosaber ferraquo o laquouacutes i costum del bon llauradorraquosup1 Aquest coneixement teacute algunes caracteriacutestiques de gran interegraves com eacutes el caragravecter totalitzador i compregraven la cultura local i les relacions drsquoaquesta amb el medi Cultura i produccioacute estan lligades formen un tot que es reforccedila muacutetuament Una altra caracteriacutestica eacutes la transmissioacute oral entre generacions i la seua racionalitat Malgrat la inexistegravencia drsquoun suport teograveric no per aixograve aquest coneixement tradicional deixa drsquoestar estructurat perograve ho fa de manera diferent al coneixement cientiacutefic Per uacuteltim el model tradicional utilitza intensament la diversitat biologravegica Les societats rurals coneixen des de fa temps que la clau de la supervivegravencia eacutes la diversitat Aquesta estrategravegia es plasma en lrsquoobtencioacute drsquouna gran varietat de productes utilitzant tegravecniques que suposen diversitat espacial i estructura de policultiu utilitzant al magravexim les espegravecies i la diversitat genegravetica present Aquest coneixement tan uacutetil per a dissenyar sistemes agraris meacutes sostenibles estagrave desapareixent ragravepidament i sols teacute sentit en models de produccioacute que valoren les seues aportacions i les puguen fer servir eacutes a dir models com lrsquoagricultura ecologravegica ja que lrsquoagricultura convencional simplement no hi compta
Consum responsable i sostenible No es pot completar la visioacute del sistema alimentari sense considerar el consum Com a consumidors que ho som tots a part de conegraveixer les propietats i qualitats de lrsquoaliment que ingerim ens interessa molt conegraveixer les propietats i les qualitats del proceacutes de produccioacute i transformacioacute Hem de recuperar el control drsquoaquesta funcioacute biologravegica bagravesica reflexionant sobre els models actuals i les implicacions que presenta El consum responsable necessagraveriament ha de
considerar la qualitat nutritiva dels aliments i no sol lrsquoaspecte extern que tanta importagravencia teacute actualment Srsquoha de preocupar per lrsquoagrosistema drsquoorigen i per les condicions de treball i el context cultural que envolten el producte Si a meacutes pensem en un consum sostenible hem drsquoanar introduint en major o menor mesura nous valors de lrsquoaliment com la proximitat ja que el transport representa greus cagraverregues energegravetiques i impactes ambientals Un altre seria lrsquoestacionalitat caracteriacutestica dels processos biologravegics i que proporciona la magravexima qualitat a cada aliment en un moment de lrsquoany a meacutes drsquoevitar el conreu forccedilat i la despesa energegravetica de produir una collita contra la climatologia aixiacute com les manipulacions i envasos innecessaris que provoquen tantes externalitats negatives amb un cost de reciclatge altiacutessim La produccioacute drsquoaliments drsquoalta qualitat i amb un impacte ambiental miacutenim ja eacutes possible amb tegravecniques com lrsquoagricultura ecologravegica perograve no es tracta de dissenyar illes de sostenibilitat en el medi rural si la distribucioacute drsquoaliments i el consum no soacuten coherents amb la responsabilitat i sostenibilitat necessagraveries el proceacutes quedaragrave incomplet El moment eacutes oportuacute per a reflexionar al voltant drsquoaquests temes
copy Martiacute Domiacutenguez Alqueria del Bercoquero a Meliana (Horta Nord) En els darrers cinquanta anys lrsquoagricultura ha passat drsquoocupar una part important de la poblacioacute i de lrsquoeconomia a ser una activitat minoritagraveria des del punt de vista social i econogravemic laquoA meacutes de les noves exigegravencies del mercat lrsquoagricultura estagrave immersa en una greu crisi que teacute el seu origen en una complexa trama de problemes socials econogravemics i ecologravegicsraquo
copy Josep Roselloacute En les societats agragraveries existeix un coneixement de les caracteriacutestiques dels ecosistemes que srsquoha anat transmetent de generacioacute en generacioacute En la imatge cultiu de pebres a Lliacuteria (Camp del Tuacuteria) amb cavall una pragravectica molt adequada per a feines delicades
copy Josep Roselloacute
A dalt el senyor Joseacute Luis drsquoAlzira (Ribera alta) mostra els seus pebrots picants Com ells molts agricultors encara guarden llavors i coneixements de gran interegraves per als models alternatius de produccioacute drsquoaliments
copy Josep Roselloacute
A lacuteesquerra el senyor Vicent drsquoAnna (Canal de Navarreacutes) cultiva els seus pebrots coneguts com pebrots de colors laquoLrsquoagroecologia estagrave cridada a ser una eina per a lrsquoestudi del sector agrari i de la seua sostenibilitat amb la colmiddotlaboracioacute de molts altres camps del coneixementraquo
copy Josep Roselloacute En la imatge un dels agricultors que colmiddotlaboren en la recuperacioacute de varietats hortiacutecoles assegut en una olivera milmiddotlenagraveria al terme drsquoEacutenguera (La Canal de Navarreacutes) Aquests agricultors conserven un profund coneixement dels components del seu entorn natural
BIBLIOGRAFIA Altieri M A 1999 Agroecologiacutea Bases cientiacuteficas para un agricultura sostenible Nordan-Comunidad Montevideo Guzmaacuten G Gonzaacutelez M i E Sevilla 2000 Introduccioacuten a la agroecologiacutea como desarrollo rural sostenible Mundi-Prensa Madrid Laguna E 1997 De la teoria a la pragravectica Lrsquoaplicacioacute dels coneixements sobre conservacioacute en la gestioacute de la biodiversitat Conegraveixer per a conservar XIV Universitat drsquoEstiu a Gandia VV AA 2005 LrsquoObservatori per al Sector Agroalimentari i el Moacuten Rural valencians Quaderns Agroambientals 7 Fundacioacute IVIFA Bonrepograves i Mirambell Josep Roselloacute Oltra Associacioacute Llavors drsquoaciacute Bonrepograves (Valegravencia) Enginyer Tegravecnic Agriacutecola Estacioacute Experimental Agragraveria de Carcaixent Generalitat Valenciana copy Megravetode 61 Primavera 2009 Amb motiu de realitzar-se el curs ldquoLacutehort i els fruiters ecologravegicsrdquo hem cregut interessant confeccionar aquest document amb lacutearticle de Joan Roselloacute i Oltra tegravecnic agriacutecola delacuteEstacioacute Agriacutecola Experimental de Carcaixent i membre de lacuteassociacioacute Llavors dacuteaciacute Lacutearticle es va publicar a la revista de divulgacioacute cientiacutefica de la Universitat de Valegravencia ldquoMegravetoderdquo en el nuacutemero 61 de la primavera del 2009
Colleccioacute Documents dacuteant nordm 118
empreses drsquoalimentacioacute entren en la produccioacute agragraveria si eacutes interessant Trobem aixiacute cellers amb vinyes progravepies exportadors propietaris drsquohivernacles i grans finques de ciacutetrics etc Les cadenes drsquoalimentacioacute estan marcant una nova organitzacioacute del sistema alimentari Als empresaris agraris els queda complir tots els requeriments per ofertar els aliments demandats i esperar que el bon funcionament del sistema alimentari els recompense Hi ha qui eacutes capaccedil drsquoorganitzar-se controlar els costos de cultiu i adaptar-se a les exigegravencies i hi ha molts que no El productor o empresari agrari o agricultor a temps parcial o petit propietari ndashhi ha moltes tipologies al camp valenciagravendash que no siga capaccedil de seguir el ritme de lrsquoevolucioacute del sector quedaragrave marginat del mercat convencional Al mateix temps lrsquoagricultura actual tampoc no va beacute A meacutes de les noves exigegravencies del mercat estagrave immersa en una greu crisi que teacute el seu origen en una complexa trama de problemes socials (desocupacioacute despoblament envelliment de la poblacioacute ruralhellip) econogravemics (increment dels costos de produccioacute pegraverdua de renda agragraveria endeutament dels agricultorshellip) i ecologravegics (contaminacioacute de lrsquoaigua erosioacute del sogravel productiu dependegravencia energegravetica pegraverdua de diversitat biologravegica i de paisatgeshellip) problemes que cada vegada soacuten meacutes evidents i de major intensitat
El cas valenciagrave Una de les reflexions meacutes serioses sobre lrsquoestat actual i futur de lrsquoagricultura valenciana eacutes la realitzada per la Fundacioacute IVIFA (Institut Valenciagrave drsquoInvestigacioacute i Formacioacute Agroambiental) a traveacutes de lrsquoObservatori per al Sector Agroalimentari i el Moacuten Rural Valencians Les conclusions que sersquon desprenen soacuten preocupants Sembla que tan sols hi ha un mercat possible per als empresaris agraris perograve la seua evolucioacute eacutes tan ragravepida que per tal de ser competitius i adaptar-srsquohi calen canvis molt importants fins i tot traumagravetics Cal destacar per exemple que srsquoassumeix el fracagraves de la reforma agragraveria del minifundisme tot i que la reduiumlda extensioacute de les explotacions actuals eacutes una dificultat perquegrave existesca un estrat drsquoexplotacions competitives en el sector agreujat pel fet que la modernitzacioacute del regadiu estagrave consolidant el minifundisme i la parcelmiddotlacioacute El sector agrari valenciagrave es troba ja en una situacioacute complicada en quegrave nombroses explotacions no poden continuar funcionant com fins ara Sembla que es produiragrave un canvi en el panorama de les explotacions agragraveries a un ritme major del que ja teacute lloc actualment
Buscant alternatives agricultura ecologravegica i agroecologia En la cerca drsquoalternatives a la crisi actual i en defensa de models meacutes sostenibles lrsquoagricultura ecologravegica destaca com a model agrari amb experiegravencia contrastada que ofereix aliments drsquoelevada qualitat biologravegica ja que estan exempts de residus i srsquohan produiumlt sense forccedilar el conreu al temps que eacutes molt meacutes respectuosa amb el medi ambient i per tant ajuda a conservar els recursos naturals Al Paiacutes Valenciagrave meacutes de 1500 productors entre agricultors elaboradors i importadors i meacutes de 35000 hectagraverees de conreus formen el sector de la produccioacute ecologravegica amb un gran potencial productiu de tot tipus drsquoaliments aixiacute tenim fruites verdures oli i vi pa i derivats ramat transformats etc Per contra cal destacar el baix nivell de consum intern que obliga a exportar quasi tots aquests aliments de gran qualitat
En lrsquoactualitat el reconeixement del fet que el model actual drsquoagricultura convencional no eacutes sostenible ha esperonat nombrosos investigadors a tornar a estudiar aquests sistemes agraris tradicionals per trobar-se que les cultures tradicionals saben crear i gestionar sistemes agraris ecologravegicament meacutes eficients que els sistemes meacutes moderns de produccioacute agragraveria El motiu eacutes que en la produccioacute tradicional hi ha impliacutecita una racionalitat ecologravegica que no es pot menysprear La capacitat acreditada dels agrosistemes tradicionals per alimentar sosteniblement al llarg de generacions es basa en el coneixement detallat que tenen les societats agragraveries de les caracteriacutestiques dels ecosistemes sobre els quals viuen aquest coneixement srsquoha vist reforccedilat i protegit socialment per sistemes de creences valors i normes culturals
Coneixement local Lrsquoegravexit contrastat durant generacions de la sostenibilitat del model es fonamenta en complexos sistemes de coneixement local Els agricultors tradicionals entenen suficientment els nombrosos components del seu entorn natural com soacuten els fenogravemens biologravegics i fisicoquiacutemics de la produccioacute primagraveria la relacioacute que mantenen amb les condicions ambientals i climagravetiques els ritmes i temps associats als processos les relacions entre les parts dels agrosistemes les pragravectiques i la tecnologia necessagraveria incloent-hi les relacions socials que intervenen en el proceacutes productiu Eacutes tot allograve que srsquoanomena laquosaber ferraquo o laquouacutes i costum del bon llauradorraquosup1 Aquest coneixement teacute algunes caracteriacutestiques de gran interegraves com eacutes el caragravecter totalitzador i compregraven la cultura local i les relacions drsquoaquesta amb el medi Cultura i produccioacute estan lligades formen un tot que es reforccedila muacutetuament Una altra caracteriacutestica eacutes la transmissioacute oral entre generacions i la seua racionalitat Malgrat la inexistegravencia drsquoun suport teograveric no per aixograve aquest coneixement tradicional deixa drsquoestar estructurat perograve ho fa de manera diferent al coneixement cientiacutefic Per uacuteltim el model tradicional utilitza intensament la diversitat biologravegica Les societats rurals coneixen des de fa temps que la clau de la supervivegravencia eacutes la diversitat Aquesta estrategravegia es plasma en lrsquoobtencioacute drsquouna gran varietat de productes utilitzant tegravecniques que suposen diversitat espacial i estructura de policultiu utilitzant al magravexim les espegravecies i la diversitat genegravetica present Aquest coneixement tan uacutetil per a dissenyar sistemes agraris meacutes sostenibles estagrave desapareixent ragravepidament i sols teacute sentit en models de produccioacute que valoren les seues aportacions i les puguen fer servir eacutes a dir models com lrsquoagricultura ecologravegica ja que lrsquoagricultura convencional simplement no hi compta
Consum responsable i sostenible No es pot completar la visioacute del sistema alimentari sense considerar el consum Com a consumidors que ho som tots a part de conegraveixer les propietats i qualitats de lrsquoaliment que ingerim ens interessa molt conegraveixer les propietats i les qualitats del proceacutes de produccioacute i transformacioacute Hem de recuperar el control drsquoaquesta funcioacute biologravegica bagravesica reflexionant sobre els models actuals i les implicacions que presenta El consum responsable necessagraveriament ha de
considerar la qualitat nutritiva dels aliments i no sol lrsquoaspecte extern que tanta importagravencia teacute actualment Srsquoha de preocupar per lrsquoagrosistema drsquoorigen i per les condicions de treball i el context cultural que envolten el producte Si a meacutes pensem en un consum sostenible hem drsquoanar introduint en major o menor mesura nous valors de lrsquoaliment com la proximitat ja que el transport representa greus cagraverregues energegravetiques i impactes ambientals Un altre seria lrsquoestacionalitat caracteriacutestica dels processos biologravegics i que proporciona la magravexima qualitat a cada aliment en un moment de lrsquoany a meacutes drsquoevitar el conreu forccedilat i la despesa energegravetica de produir una collita contra la climatologia aixiacute com les manipulacions i envasos innecessaris que provoquen tantes externalitats negatives amb un cost de reciclatge altiacutessim La produccioacute drsquoaliments drsquoalta qualitat i amb un impacte ambiental miacutenim ja eacutes possible amb tegravecniques com lrsquoagricultura ecologravegica perograve no es tracta de dissenyar illes de sostenibilitat en el medi rural si la distribucioacute drsquoaliments i el consum no soacuten coherents amb la responsabilitat i sostenibilitat necessagraveries el proceacutes quedaragrave incomplet El moment eacutes oportuacute per a reflexionar al voltant drsquoaquests temes
copy Martiacute Domiacutenguez Alqueria del Bercoquero a Meliana (Horta Nord) En els darrers cinquanta anys lrsquoagricultura ha passat drsquoocupar una part important de la poblacioacute i de lrsquoeconomia a ser una activitat minoritagraveria des del punt de vista social i econogravemic laquoA meacutes de les noves exigegravencies del mercat lrsquoagricultura estagrave immersa en una greu crisi que teacute el seu origen en una complexa trama de problemes socials econogravemics i ecologravegicsraquo
copy Josep Roselloacute En les societats agragraveries existeix un coneixement de les caracteriacutestiques dels ecosistemes que srsquoha anat transmetent de generacioacute en generacioacute En la imatge cultiu de pebres a Lliacuteria (Camp del Tuacuteria) amb cavall una pragravectica molt adequada per a feines delicades
copy Josep Roselloacute
A dalt el senyor Joseacute Luis drsquoAlzira (Ribera alta) mostra els seus pebrots picants Com ells molts agricultors encara guarden llavors i coneixements de gran interegraves per als models alternatius de produccioacute drsquoaliments
copy Josep Roselloacute
A lacuteesquerra el senyor Vicent drsquoAnna (Canal de Navarreacutes) cultiva els seus pebrots coneguts com pebrots de colors laquoLrsquoagroecologia estagrave cridada a ser una eina per a lrsquoestudi del sector agrari i de la seua sostenibilitat amb la colmiddotlaboracioacute de molts altres camps del coneixementraquo
copy Josep Roselloacute En la imatge un dels agricultors que colmiddotlaboren en la recuperacioacute de varietats hortiacutecoles assegut en una olivera milmiddotlenagraveria al terme drsquoEacutenguera (La Canal de Navarreacutes) Aquests agricultors conserven un profund coneixement dels components del seu entorn natural
BIBLIOGRAFIA Altieri M A 1999 Agroecologiacutea Bases cientiacuteficas para un agricultura sostenible Nordan-Comunidad Montevideo Guzmaacuten G Gonzaacutelez M i E Sevilla 2000 Introduccioacuten a la agroecologiacutea como desarrollo rural sostenible Mundi-Prensa Madrid Laguna E 1997 De la teoria a la pragravectica Lrsquoaplicacioacute dels coneixements sobre conservacioacute en la gestioacute de la biodiversitat Conegraveixer per a conservar XIV Universitat drsquoEstiu a Gandia VV AA 2005 LrsquoObservatori per al Sector Agroalimentari i el Moacuten Rural valencians Quaderns Agroambientals 7 Fundacioacute IVIFA Bonrepograves i Mirambell Josep Roselloacute Oltra Associacioacute Llavors drsquoaciacute Bonrepograves (Valegravencia) Enginyer Tegravecnic Agriacutecola Estacioacute Experimental Agragraveria de Carcaixent Generalitat Valenciana copy Megravetode 61 Primavera 2009 Amb motiu de realitzar-se el curs ldquoLacutehort i els fruiters ecologravegicsrdquo hem cregut interessant confeccionar aquest document amb lacutearticle de Joan Roselloacute i Oltra tegravecnic agriacutecola delacuteEstacioacute Agriacutecola Experimental de Carcaixent i membre de lacuteassociacioacute Llavors dacuteaciacute Lacutearticle es va publicar a la revista de divulgacioacute cientiacutefica de la Universitat de Valegravencia ldquoMegravetoderdquo en el nuacutemero 61 de la primavera del 2009
Colleccioacute Documents dacuteant nordm 118
En lrsquoactualitat el reconeixement del fet que el model actual drsquoagricultura convencional no eacutes sostenible ha esperonat nombrosos investigadors a tornar a estudiar aquests sistemes agraris tradicionals per trobar-se que les cultures tradicionals saben crear i gestionar sistemes agraris ecologravegicament meacutes eficients que els sistemes meacutes moderns de produccioacute agragraveria El motiu eacutes que en la produccioacute tradicional hi ha impliacutecita una racionalitat ecologravegica que no es pot menysprear La capacitat acreditada dels agrosistemes tradicionals per alimentar sosteniblement al llarg de generacions es basa en el coneixement detallat que tenen les societats agragraveries de les caracteriacutestiques dels ecosistemes sobre els quals viuen aquest coneixement srsquoha vist reforccedilat i protegit socialment per sistemes de creences valors i normes culturals
Coneixement local Lrsquoegravexit contrastat durant generacions de la sostenibilitat del model es fonamenta en complexos sistemes de coneixement local Els agricultors tradicionals entenen suficientment els nombrosos components del seu entorn natural com soacuten els fenogravemens biologravegics i fisicoquiacutemics de la produccioacute primagraveria la relacioacute que mantenen amb les condicions ambientals i climagravetiques els ritmes i temps associats als processos les relacions entre les parts dels agrosistemes les pragravectiques i la tecnologia necessagraveria incloent-hi les relacions socials que intervenen en el proceacutes productiu Eacutes tot allograve que srsquoanomena laquosaber ferraquo o laquouacutes i costum del bon llauradorraquosup1 Aquest coneixement teacute algunes caracteriacutestiques de gran interegraves com eacutes el caragravecter totalitzador i compregraven la cultura local i les relacions drsquoaquesta amb el medi Cultura i produccioacute estan lligades formen un tot que es reforccedila muacutetuament Una altra caracteriacutestica eacutes la transmissioacute oral entre generacions i la seua racionalitat Malgrat la inexistegravencia drsquoun suport teograveric no per aixograve aquest coneixement tradicional deixa drsquoestar estructurat perograve ho fa de manera diferent al coneixement cientiacutefic Per uacuteltim el model tradicional utilitza intensament la diversitat biologravegica Les societats rurals coneixen des de fa temps que la clau de la supervivegravencia eacutes la diversitat Aquesta estrategravegia es plasma en lrsquoobtencioacute drsquouna gran varietat de productes utilitzant tegravecniques que suposen diversitat espacial i estructura de policultiu utilitzant al magravexim les espegravecies i la diversitat genegravetica present Aquest coneixement tan uacutetil per a dissenyar sistemes agraris meacutes sostenibles estagrave desapareixent ragravepidament i sols teacute sentit en models de produccioacute que valoren les seues aportacions i les puguen fer servir eacutes a dir models com lrsquoagricultura ecologravegica ja que lrsquoagricultura convencional simplement no hi compta
Consum responsable i sostenible No es pot completar la visioacute del sistema alimentari sense considerar el consum Com a consumidors que ho som tots a part de conegraveixer les propietats i qualitats de lrsquoaliment que ingerim ens interessa molt conegraveixer les propietats i les qualitats del proceacutes de produccioacute i transformacioacute Hem de recuperar el control drsquoaquesta funcioacute biologravegica bagravesica reflexionant sobre els models actuals i les implicacions que presenta El consum responsable necessagraveriament ha de
considerar la qualitat nutritiva dels aliments i no sol lrsquoaspecte extern que tanta importagravencia teacute actualment Srsquoha de preocupar per lrsquoagrosistema drsquoorigen i per les condicions de treball i el context cultural que envolten el producte Si a meacutes pensem en un consum sostenible hem drsquoanar introduint en major o menor mesura nous valors de lrsquoaliment com la proximitat ja que el transport representa greus cagraverregues energegravetiques i impactes ambientals Un altre seria lrsquoestacionalitat caracteriacutestica dels processos biologravegics i que proporciona la magravexima qualitat a cada aliment en un moment de lrsquoany a meacutes drsquoevitar el conreu forccedilat i la despesa energegravetica de produir una collita contra la climatologia aixiacute com les manipulacions i envasos innecessaris que provoquen tantes externalitats negatives amb un cost de reciclatge altiacutessim La produccioacute drsquoaliments drsquoalta qualitat i amb un impacte ambiental miacutenim ja eacutes possible amb tegravecniques com lrsquoagricultura ecologravegica perograve no es tracta de dissenyar illes de sostenibilitat en el medi rural si la distribucioacute drsquoaliments i el consum no soacuten coherents amb la responsabilitat i sostenibilitat necessagraveries el proceacutes quedaragrave incomplet El moment eacutes oportuacute per a reflexionar al voltant drsquoaquests temes
copy Martiacute Domiacutenguez Alqueria del Bercoquero a Meliana (Horta Nord) En els darrers cinquanta anys lrsquoagricultura ha passat drsquoocupar una part important de la poblacioacute i de lrsquoeconomia a ser una activitat minoritagraveria des del punt de vista social i econogravemic laquoA meacutes de les noves exigegravencies del mercat lrsquoagricultura estagrave immersa en una greu crisi que teacute el seu origen en una complexa trama de problemes socials econogravemics i ecologravegicsraquo
copy Josep Roselloacute En les societats agragraveries existeix un coneixement de les caracteriacutestiques dels ecosistemes que srsquoha anat transmetent de generacioacute en generacioacute En la imatge cultiu de pebres a Lliacuteria (Camp del Tuacuteria) amb cavall una pragravectica molt adequada per a feines delicades
copy Josep Roselloacute
A dalt el senyor Joseacute Luis drsquoAlzira (Ribera alta) mostra els seus pebrots picants Com ells molts agricultors encara guarden llavors i coneixements de gran interegraves per als models alternatius de produccioacute drsquoaliments
copy Josep Roselloacute
A lacuteesquerra el senyor Vicent drsquoAnna (Canal de Navarreacutes) cultiva els seus pebrots coneguts com pebrots de colors laquoLrsquoagroecologia estagrave cridada a ser una eina per a lrsquoestudi del sector agrari i de la seua sostenibilitat amb la colmiddotlaboracioacute de molts altres camps del coneixementraquo
copy Josep Roselloacute En la imatge un dels agricultors que colmiddotlaboren en la recuperacioacute de varietats hortiacutecoles assegut en una olivera milmiddotlenagraveria al terme drsquoEacutenguera (La Canal de Navarreacutes) Aquests agricultors conserven un profund coneixement dels components del seu entorn natural
BIBLIOGRAFIA Altieri M A 1999 Agroecologiacutea Bases cientiacuteficas para un agricultura sostenible Nordan-Comunidad Montevideo Guzmaacuten G Gonzaacutelez M i E Sevilla 2000 Introduccioacuten a la agroecologiacutea como desarrollo rural sostenible Mundi-Prensa Madrid Laguna E 1997 De la teoria a la pragravectica Lrsquoaplicacioacute dels coneixements sobre conservacioacute en la gestioacute de la biodiversitat Conegraveixer per a conservar XIV Universitat drsquoEstiu a Gandia VV AA 2005 LrsquoObservatori per al Sector Agroalimentari i el Moacuten Rural valencians Quaderns Agroambientals 7 Fundacioacute IVIFA Bonrepograves i Mirambell Josep Roselloacute Oltra Associacioacute Llavors drsquoaciacute Bonrepograves (Valegravencia) Enginyer Tegravecnic Agriacutecola Estacioacute Experimental Agragraveria de Carcaixent Generalitat Valenciana copy Megravetode 61 Primavera 2009 Amb motiu de realitzar-se el curs ldquoLacutehort i els fruiters ecologravegicsrdquo hem cregut interessant confeccionar aquest document amb lacutearticle de Joan Roselloacute i Oltra tegravecnic agriacutecola delacuteEstacioacute Agriacutecola Experimental de Carcaixent i membre de lacuteassociacioacute Llavors dacuteaciacute Lacutearticle es va publicar a la revista de divulgacioacute cientiacutefica de la Universitat de Valegravencia ldquoMegravetoderdquo en el nuacutemero 61 de la primavera del 2009
Colleccioacute Documents dacuteant nordm 118
considerar la qualitat nutritiva dels aliments i no sol lrsquoaspecte extern que tanta importagravencia teacute actualment Srsquoha de preocupar per lrsquoagrosistema drsquoorigen i per les condicions de treball i el context cultural que envolten el producte Si a meacutes pensem en un consum sostenible hem drsquoanar introduint en major o menor mesura nous valors de lrsquoaliment com la proximitat ja que el transport representa greus cagraverregues energegravetiques i impactes ambientals Un altre seria lrsquoestacionalitat caracteriacutestica dels processos biologravegics i que proporciona la magravexima qualitat a cada aliment en un moment de lrsquoany a meacutes drsquoevitar el conreu forccedilat i la despesa energegravetica de produir una collita contra la climatologia aixiacute com les manipulacions i envasos innecessaris que provoquen tantes externalitats negatives amb un cost de reciclatge altiacutessim La produccioacute drsquoaliments drsquoalta qualitat i amb un impacte ambiental miacutenim ja eacutes possible amb tegravecniques com lrsquoagricultura ecologravegica perograve no es tracta de dissenyar illes de sostenibilitat en el medi rural si la distribucioacute drsquoaliments i el consum no soacuten coherents amb la responsabilitat i sostenibilitat necessagraveries el proceacutes quedaragrave incomplet El moment eacutes oportuacute per a reflexionar al voltant drsquoaquests temes
copy Martiacute Domiacutenguez Alqueria del Bercoquero a Meliana (Horta Nord) En els darrers cinquanta anys lrsquoagricultura ha passat drsquoocupar una part important de la poblacioacute i de lrsquoeconomia a ser una activitat minoritagraveria des del punt de vista social i econogravemic laquoA meacutes de les noves exigegravencies del mercat lrsquoagricultura estagrave immersa en una greu crisi que teacute el seu origen en una complexa trama de problemes socials econogravemics i ecologravegicsraquo
copy Josep Roselloacute En les societats agragraveries existeix un coneixement de les caracteriacutestiques dels ecosistemes que srsquoha anat transmetent de generacioacute en generacioacute En la imatge cultiu de pebres a Lliacuteria (Camp del Tuacuteria) amb cavall una pragravectica molt adequada per a feines delicades
copy Josep Roselloacute
A dalt el senyor Joseacute Luis drsquoAlzira (Ribera alta) mostra els seus pebrots picants Com ells molts agricultors encara guarden llavors i coneixements de gran interegraves per als models alternatius de produccioacute drsquoaliments
copy Josep Roselloacute
A lacuteesquerra el senyor Vicent drsquoAnna (Canal de Navarreacutes) cultiva els seus pebrots coneguts com pebrots de colors laquoLrsquoagroecologia estagrave cridada a ser una eina per a lrsquoestudi del sector agrari i de la seua sostenibilitat amb la colmiddotlaboracioacute de molts altres camps del coneixementraquo
copy Josep Roselloacute En la imatge un dels agricultors que colmiddotlaboren en la recuperacioacute de varietats hortiacutecoles assegut en una olivera milmiddotlenagraveria al terme drsquoEacutenguera (La Canal de Navarreacutes) Aquests agricultors conserven un profund coneixement dels components del seu entorn natural
BIBLIOGRAFIA Altieri M A 1999 Agroecologiacutea Bases cientiacuteficas para un agricultura sostenible Nordan-Comunidad Montevideo Guzmaacuten G Gonzaacutelez M i E Sevilla 2000 Introduccioacuten a la agroecologiacutea como desarrollo rural sostenible Mundi-Prensa Madrid Laguna E 1997 De la teoria a la pragravectica Lrsquoaplicacioacute dels coneixements sobre conservacioacute en la gestioacute de la biodiversitat Conegraveixer per a conservar XIV Universitat drsquoEstiu a Gandia VV AA 2005 LrsquoObservatori per al Sector Agroalimentari i el Moacuten Rural valencians Quaderns Agroambientals 7 Fundacioacute IVIFA Bonrepograves i Mirambell Josep Roselloacute Oltra Associacioacute Llavors drsquoaciacute Bonrepograves (Valegravencia) Enginyer Tegravecnic Agriacutecola Estacioacute Experimental Agragraveria de Carcaixent Generalitat Valenciana copy Megravetode 61 Primavera 2009 Amb motiu de realitzar-se el curs ldquoLacutehort i els fruiters ecologravegicsrdquo hem cregut interessant confeccionar aquest document amb lacutearticle de Joan Roselloacute i Oltra tegravecnic agriacutecola delacuteEstacioacute Agriacutecola Experimental de Carcaixent i membre de lacuteassociacioacute Llavors dacuteaciacute Lacutearticle es va publicar a la revista de divulgacioacute cientiacutefica de la Universitat de Valegravencia ldquoMegravetoderdquo en el nuacutemero 61 de la primavera del 2009
Colleccioacute Documents dacuteant nordm 118
copy Josep Roselloacute En les societats agragraveries existeix un coneixement de les caracteriacutestiques dels ecosistemes que srsquoha anat transmetent de generacioacute en generacioacute En la imatge cultiu de pebres a Lliacuteria (Camp del Tuacuteria) amb cavall una pragravectica molt adequada per a feines delicades
copy Josep Roselloacute
A dalt el senyor Joseacute Luis drsquoAlzira (Ribera alta) mostra els seus pebrots picants Com ells molts agricultors encara guarden llavors i coneixements de gran interegraves per als models alternatius de produccioacute drsquoaliments
copy Josep Roselloacute
A lacuteesquerra el senyor Vicent drsquoAnna (Canal de Navarreacutes) cultiva els seus pebrots coneguts com pebrots de colors laquoLrsquoagroecologia estagrave cridada a ser una eina per a lrsquoestudi del sector agrari i de la seua sostenibilitat amb la colmiddotlaboracioacute de molts altres camps del coneixementraquo
copy Josep Roselloacute En la imatge un dels agricultors que colmiddotlaboren en la recuperacioacute de varietats hortiacutecoles assegut en una olivera milmiddotlenagraveria al terme drsquoEacutenguera (La Canal de Navarreacutes) Aquests agricultors conserven un profund coneixement dels components del seu entorn natural
BIBLIOGRAFIA Altieri M A 1999 Agroecologiacutea Bases cientiacuteficas para un agricultura sostenible Nordan-Comunidad Montevideo Guzmaacuten G Gonzaacutelez M i E Sevilla 2000 Introduccioacuten a la agroecologiacutea como desarrollo rural sostenible Mundi-Prensa Madrid Laguna E 1997 De la teoria a la pragravectica Lrsquoaplicacioacute dels coneixements sobre conservacioacute en la gestioacute de la biodiversitat Conegraveixer per a conservar XIV Universitat drsquoEstiu a Gandia VV AA 2005 LrsquoObservatori per al Sector Agroalimentari i el Moacuten Rural valencians Quaderns Agroambientals 7 Fundacioacute IVIFA Bonrepograves i Mirambell Josep Roselloacute Oltra Associacioacute Llavors drsquoaciacute Bonrepograves (Valegravencia) Enginyer Tegravecnic Agriacutecola Estacioacute Experimental Agragraveria de Carcaixent Generalitat Valenciana copy Megravetode 61 Primavera 2009 Amb motiu de realitzar-se el curs ldquoLacutehort i els fruiters ecologravegicsrdquo hem cregut interessant confeccionar aquest document amb lacutearticle de Joan Roselloacute i Oltra tegravecnic agriacutecola delacuteEstacioacute Agriacutecola Experimental de Carcaixent i membre de lacuteassociacioacute Llavors dacuteaciacute Lacutearticle es va publicar a la revista de divulgacioacute cientiacutefica de la Universitat de Valegravencia ldquoMegravetoderdquo en el nuacutemero 61 de la primavera del 2009
Colleccioacute Documents dacuteant nordm 118
copy Josep Roselloacute
A dalt el senyor Joseacute Luis drsquoAlzira (Ribera alta) mostra els seus pebrots picants Com ells molts agricultors encara guarden llavors i coneixements de gran interegraves per als models alternatius de produccioacute drsquoaliments
copy Josep Roselloacute
A lacuteesquerra el senyor Vicent drsquoAnna (Canal de Navarreacutes) cultiva els seus pebrots coneguts com pebrots de colors laquoLrsquoagroecologia estagrave cridada a ser una eina per a lrsquoestudi del sector agrari i de la seua sostenibilitat amb la colmiddotlaboracioacute de molts altres camps del coneixementraquo
copy Josep Roselloacute En la imatge un dels agricultors que colmiddotlaboren en la recuperacioacute de varietats hortiacutecoles assegut en una olivera milmiddotlenagraveria al terme drsquoEacutenguera (La Canal de Navarreacutes) Aquests agricultors conserven un profund coneixement dels components del seu entorn natural
BIBLIOGRAFIA Altieri M A 1999 Agroecologiacutea Bases cientiacuteficas para un agricultura sostenible Nordan-Comunidad Montevideo Guzmaacuten G Gonzaacutelez M i E Sevilla 2000 Introduccioacuten a la agroecologiacutea como desarrollo rural sostenible Mundi-Prensa Madrid Laguna E 1997 De la teoria a la pragravectica Lrsquoaplicacioacute dels coneixements sobre conservacioacute en la gestioacute de la biodiversitat Conegraveixer per a conservar XIV Universitat drsquoEstiu a Gandia VV AA 2005 LrsquoObservatori per al Sector Agroalimentari i el Moacuten Rural valencians Quaderns Agroambientals 7 Fundacioacute IVIFA Bonrepograves i Mirambell Josep Roselloacute Oltra Associacioacute Llavors drsquoaciacute Bonrepograves (Valegravencia) Enginyer Tegravecnic Agriacutecola Estacioacute Experimental Agragraveria de Carcaixent Generalitat Valenciana copy Megravetode 61 Primavera 2009 Amb motiu de realitzar-se el curs ldquoLacutehort i els fruiters ecologravegicsrdquo hem cregut interessant confeccionar aquest document amb lacutearticle de Joan Roselloacute i Oltra tegravecnic agriacutecola delacuteEstacioacute Agriacutecola Experimental de Carcaixent i membre de lacuteassociacioacute Llavors dacuteaciacute Lacutearticle es va publicar a la revista de divulgacioacute cientiacutefica de la Universitat de Valegravencia ldquoMegravetoderdquo en el nuacutemero 61 de la primavera del 2009
Colleccioacute Documents dacuteant nordm 118
copy Josep Roselloacute En la imatge un dels agricultors que colmiddotlaboren en la recuperacioacute de varietats hortiacutecoles assegut en una olivera milmiddotlenagraveria al terme drsquoEacutenguera (La Canal de Navarreacutes) Aquests agricultors conserven un profund coneixement dels components del seu entorn natural
BIBLIOGRAFIA Altieri M A 1999 Agroecologiacutea Bases cientiacuteficas para un agricultura sostenible Nordan-Comunidad Montevideo Guzmaacuten G Gonzaacutelez M i E Sevilla 2000 Introduccioacuten a la agroecologiacutea como desarrollo rural sostenible Mundi-Prensa Madrid Laguna E 1997 De la teoria a la pragravectica Lrsquoaplicacioacute dels coneixements sobre conservacioacute en la gestioacute de la biodiversitat Conegraveixer per a conservar XIV Universitat drsquoEstiu a Gandia VV AA 2005 LrsquoObservatori per al Sector Agroalimentari i el Moacuten Rural valencians Quaderns Agroambientals 7 Fundacioacute IVIFA Bonrepograves i Mirambell Josep Roselloacute Oltra Associacioacute Llavors drsquoaciacute Bonrepograves (Valegravencia) Enginyer Tegravecnic Agriacutecola Estacioacute Experimental Agragraveria de Carcaixent Generalitat Valenciana copy Megravetode 61 Primavera 2009 Amb motiu de realitzar-se el curs ldquoLacutehort i els fruiters ecologravegicsrdquo hem cregut interessant confeccionar aquest document amb lacutearticle de Joan Roselloacute i Oltra tegravecnic agriacutecola delacuteEstacioacute Agriacutecola Experimental de Carcaixent i membre de lacuteassociacioacute Llavors dacuteaciacute Lacutearticle es va publicar a la revista de divulgacioacute cientiacutefica de la Universitat de Valegravencia ldquoMegravetoderdquo en el nuacutemero 61 de la primavera del 2009
Colleccioacute Documents dacuteant nordm 118