el retaule major de nostra senyora del socors i la ... · temps de vida de mossèn bernat...

LOCVS AMŒNVS 6, 2002-2003 187-227

Joaquim Garriga Universitat de Girona Pl. Ferrater Mora, 1

17071 [email protected]

Resum

Reconstrucció de la gènesi d’un santuari cinccentista dedicat a la Mare de Déu, edificat a la serradel Corredor i equipat amb la intervenció decisiva de l’ermità Lleonard Claus (†1601). L’estudise centra en el complex retaule major del santuari, contractat el 1589, i especialment en les sevescatorze taules de pintura. A més d’identificar i documentar-ne per primer cop l’autor, AntoniToreno II (†1598), traça un primer perfil general de la seva activitat, pràcticament desconegudafins avui, i explora les fonts gràfiques que va utilitzar-hi —en particular, estampes de CornelisCort.

Paraules clau: santuari marià, promotor Lleonard Claus, retaule, pintura, retrat, pintor Antoni Toreno, fontsd’estampa, gravador Cornelis Cort, cinc-cents, Renaixement, Catalunya.

Abstract

The main altarpiece of Nostra Senyora del Socors and the origins of the sixteenth-century sanctuary in the Serra del CorredorThe article investigates the origins of a sixteenth-century sanctuary devoted to the BlessedVirgin, which was built with the active intervention of the hermit Lleonard Claus (†1601).Special attention is paid to its complex main altarpiece (commissioned in 1589), and its fourte-en painted panels. The article identifies their painter, Antoni Toreno II (†1598), for the firsttime. Some of the main aspects of this artist’s biography and his inspiration on Cornelis Cortengravings are described.

Key words: Marian sanctuary, promoter Lleonard Claus, altarpiece, painting, portrait, painter AntoniToreno, engraving sources, engrave Cornelis Cort, Cinquecento, Renaissance, Catalonia.

El retaule major de Nostra Senyora del Socors

i la formació del santuari cinccentista

de la serra del Corredor

LOCVS AMŒNVS 6, 2002-2003188 Joaquim Garriga

El dimecres 27 de juny de 1601 moriaLleonard Claus, l’ermità del Corredor, alsantuari de la Mare de Déu del Socors que,

ell més que ningú, havia contribuït a edificar1.Expirà quan el Sol tombava cap a la posta —«circasolis ocasum»: la mateixa hora serena del captardque la tradició fixà per al traspàs de sant Jeroni,príncep dels ermitans—, segons la precisió de l’ac-ta d’una visita pastoral feta l’endemà dijous a lescinc de la tarda, un cop acabada la cerimònia «delsoterrar de dit mossen Lleonart Claus, quondam».Aquest document és remarcable perquè, més enllàde registrar amb immediatesa la mort de mossènLleonard, ens transmet l’opinió formal de les auto-ritats eclesiàstiques sobre el personatge, i, sobretot,perquè descriu amb tota minuciositat l’estat mate-rial del santuari del Corredor quan la fase essencialde la seva creació acabava de culminar2.

El llegat de mossèn Lleonard ClausA propòsit de l’ermità, l’acta deixa constància quemorí confortat amb els sants sagraments i carregatd’anys i de virtuts; en concret, el suposa gairebéoctogenari i reconeix que va dedicar la meitat dela seva vida a servir i administrar eficaçment lacapella, la casa i les terres propietat del Corredor,en benefici del santuari i amb plena submissió al’autoritat episcopal. Els elogis del visitador, a mésde parcs i genèrics, queden ofegats sota els forma-lismes i les repeticions de la prosa notarial de l’ac-ta, però són suficients per deixar-ne traspuar elparer globalment favorable que sobre el difuntLleonard Claus tenia el seu entorn eclesiàstic méspròxim —les parròquies del deganat del Vallès—,

* Aquest treball forma partd’una recerca més àmplia, araemmarcada en el projecteBHA2000 -0430-C02-01, quecompta amb un ajut econòmicdel Ministeri de Ciència i Tecno-logia. Dec un reconeixement, perla seva col.laboració documen-tal, a Joan Miquel Llodrà (ArxiuFidel Fita, Arenys de Mar) , quetambé he de fer extensiu a mem-bres de l’equip de recerca, comara el professor Marià Carbonell(UAB) i sobretot el professorJoan Bosch (UdG), la contribu-ció del qual a l’estudi que publi-quem ha estat realment decisiva,tant per l’àmplia exploració arxi-vística que ha conduït, com perla seva perspicaç localització deles fonts gràfiques. El treballpresent, començat en el ja llunyà1994 i interromput i reprèsdiverses vegades, m’ha fet con-treure deutes d’agraïment enversmoltes persones més. Vull donarcordialment les gràcies a mossènJaume Abril i Figueras, per tan-tes informacions i per la sevaguia i companyia insubstituïblesen les visites al «seu» santuari delCorredor, abans des de Llinars iara des de Mataró; a Josep M.Xarrié, director del SRBM, alÀngels Planell i als altres restau-radors del centre de Sant Cugat,per les facilitats d’estudi de lespintures del Corredor durant lesintervencions al retaule i desprésde la seva instal.lació. I tambéagraeixo les facilitats de consultaarxivística o museística quem’han procurat, o les informa-cions que m’han ofert, a mossènJosep M. Martí Bonet, de l’ArxiuDiocesà de Barcelona; a l’AlíciaTorres i a l’Eloïssa Sendra, del’Arxiu Històric de la Ciutat deBarcelona; a Neus Alsina i M.Àngels Jubany, de l’ArxiuHistòric Municipal de Dosrius; aMercè Costa, Trini Prunera iTeresa Tossas, del Servei de Pa-trimoni Cultural de la Gene-ralitat de Catalunya; al Sr. CarlesMarfà i a la Sra. Àngels Soler, delMuseu de Mataró.

i al capdavall el bisbe de Barcelona i la cúria dio-cesana.

Notem que el visitador ha destriat tres «quali-tats» essencials, significativament, per caracterit-zar en positiu i per escrit la trajectòria vital del’ermità: primera, l’ortodòxia o fidelitat a la fe i alssagraments de l’Església; segona, la moralitat oexemple de bons costums i en particular de caste-dat, i tercera, bé que subratllada pel document enun il.lustratiu primer lloc, l’obediència o submis-sió plena —jurídica i econòmica— a l’«indubitatodominio» de la jerarquia episcopal. L’aprovat for-mulari però explícit del visitador a mossènLleonard en aquests tres paràmetres no és pocacosa, situats al 1601, encara en temps d’agitacióreligiosa, de reformes i de contrareformes.

No és poca cosa, sobretot, en el capítol fona-mentalíssim de l’obediència deguda al bisbe.Mossèn Lleonard va materialitzar-la sense equívocsquan acceptà amb naturalitat l’«indubtable domi-ni» de la mensa episcopal sobre els edificis, els bénsi les propietats del Corredor, malgrat que, en unaproporció decisiva, fossin producte de la seva prò-pia dedicació personal al santuari —una dedicaciódesinteressada i absoluta, estroncada només per lamort el 1601—, i malgrat que, en algun moment delpassat, aquesta acceptació de l’«indubtable domini»del bisbe i la cúria hagués pogut semblar que pre-sentava petites fissures.

De fet, el santuari, tal com apareixia el juny de1601 —amb l’església i el campanar nous, adequa-dament guarnits per al culte, amb la casa i l’hospe-deria ben moblades i equipades, amb els accessos icamins condicionats, etc.—, a la pràctica era el pro-ducte d’un degoteig constant d’iniciatives i treballspromoguts, conduïts i vigilats durant decennis permossèn Lleonard. I més important: pagats amb elresultat de les recaptes obtingudes pel mateix mos-

LOCVS AMŒNVS 6, 2002-2003 189El retaule major de Nostra Senyora del Socors i la formació del santuari cinccentista de la serra del Corredor

sèn Lleonard. Tothom coneixia la seva activitatincansable i convincent d’anys i panys de recórreruna extensa rodalia, d’un vessant i de l’altre de laSerralada Litoral —del Maresme i del Vallès—, decircular per territoris veïns i més o menys pròximsfins als distants un dia de camí, i de predicar i recap-tar a favor del Corredor per quasi tots els poblats,tant del bisbat de Barcelona com de Girona, disse-minats per valls i muntanyes o ran de mar. Al cap-davall, mossèn Lleonard esdevingué un personatgepopular i la seva acció fou determinant per conver-tir la insignificant capelleta rural del Corredor enun conspicu i concorregut centre de romiatges —per donar-li forma d’un santuari modern i bendotat, no obstant la seva objectiva modèstia—, finsal punt que, al cap d’una dedicació de tants anys,per simplicitat algunes persones podien identificarl’obra amb el seu artífex i confondre l’ermita ambl’ermità, o sigui l’administrador i servidor delCorredor amb el seu propietari.

Algunes persones, potser sí, però no pas elmateix mossèn Lleonard, el qual, si abans de l’en-questa episcopal de 1590-1591 mai estigué temptatde confondre l’administrar amb el posseir —comcertes insistències documentals sobre la qüestiópodrien fer sospitar, o també algun conflicte pun-tual amb l’autoritat, ja que l’ermità degué tenir uncaràcter personal més aviat fort i independent—,això no hauria passat de temptació o d’indisciplinamenor i tot seguit corregida. En definitiva, l’ermitàdifunt hauria acceptat que les captes a favor del san-tuari necessitaven sempre l’autorització expressadel bisbe, i per tant globalment sempre hauria estatconscient de la subordinació de la seva obra i delseu «ministeri personal» al ministeri del bisbe deBarcelona, com remarca per elogi el text del visita-dor de 1601 —entre d’altres documents oficials.

Hi afegim de passada que, en temps de refor-mes i revoltes, i per tant de susceptibilitat per l’or-todòxia i de prevenció per possibles o imaginàriesinfiltracions herètiques, tampoc no és poca cosal’elogi pòstum, ni que sigui formal, del visitadorbarceloní envers el capteniment doctrinal i morald’un foraster: d’un prevere d’origen desconegut,com era en principi mossèn Lleonard —un foras-ter occità i de provinença llemosina, que es decla-rava natural de Peirafita, del bisbat de Llemotges

«del regne de França». Com tants d’altres immi-grants francesos arribats en aquesta època aCatalunya, mossèn Lleonard no estava pasexempt, d’entrada, de la sospita d’heretgia —decalvinisme «hugonot»—, i menys essent capellà.Però la seva instal.lació entorn de 1563-1566 en elpobre eremitori de l’aleshores minúscula capellade Nostra Senyora del Socors, perduda en la serra-lada del Corredor, per acompanyar els últimstemps de vida de mossèn Bernat Penitència —unaltre ermità també d’origen occità, tingut per vir-tuós i venerable—, el seu tracte familiar amb elclergat i la gent de la rodalia, i en particular el fetque, amb els anys, transformés el Corredor en unsantuari concorregut, d’àmplia influència en lapietat popular i també amb capacitat d’atracciód’uns recursos econòmics interessants, tot això vadeixar ben manifest a les autoritats eclesiàstiquescircumdants que mossèn Lleonard havia vingutamb bones intencions religioses —ortodoxes i«romanes»— i que, més enllà d’algun episodid’excés d’individualisme i d’alguns rampells d’au-tonomia o de vanitat, era un clergue perfectamentdigne de la confiança episcopal.

Qualsevol ombra de dubtes en aquest sentithauria acabat dissipada pels resultats de l’enquestaextraordinària sobre l’origen i l’administració delCorredor promoguda durant l’episcopat de JoanDimes Lloris —començada a final de desembre de1590 pel delegat del bisbe i degà del Vallès AnticNegrell—, la qual va implicar l’interrogatori for-mal de mossèn Lleonard Claus i d’altres set testi-monis3. Aleshores el Corredor ja havia adquirituna entitat notable, com a santuari marià, i l’en-questa interrogatori sembla la fórmula a través dela qual la institució diocesana —i en definitiva elbisbe— va prendre’n acta o consciència oficial. Enendavant, el Corredor seria objecte d’una atencióepiscopal més efectiva, que implicaria un controlmés directe i insistent sobre l’estat i les activitatsdel santuari i del seu ermità. La nova atenció esmaterialitzà, en particular, a través de les visitespastorals periòdiques, que en l’etapa posttridenti-na solien sovintejar; podien fer-les el mateix bisbeen persona o, més habitualment, un delegat orepresentant seu —dues visites al santuari delCorredor dels bisbes Joan Dimes Lloris (1595, 28

com a delegat i representant delnou bisbe de Barcelona IldefonsColoma (1599-1604), era el rec-tor de Sant Esteve de Granollersi degà del deganat del Vallès Si-mó Rialp; l’acompanyaven JordiMontells, procurador de la men-sa episcopal i de la cúria eclesiàs-tica d’aquest deganat, i MiquelJosep Bonet, notari públic deGranollers i escrivà de la mateixacúria del Vallès. També consten al’acta tres testimonis del lloc, dosdels quals estaven molt vinculatstant a la persona de mossènLleonard com al santuari: Mont-serrat Antic Arenas i JaumeAntic Bosch, pagesos de la par-ròquia del Far i d’altra bandamarmessors testamentaris del’ermità; el tercer testimoni, An-toni Fels, era un prevere alesho-res resident temporal al Corre-dor. Es coneixen almenys tresinventaris anteriors dels béns delCorredor —corresponen a lesvisites pastorals del 25 de no-vembre de 1591, del 28 d’agostde 1595 i del 12 d’octubre de1600 (cfr. la nota 4)—, peròaquest del 28 de juny de 1601 ésel primer que resulta tan minu-ciós i complet. La transcripcióíntegra de l’inventari fou publi-cada per mossèn Josep Mas, ambel títol «El Corredor (Parròquiad’Alfar). Inventari de la capellade la Mare de Déu del Corredoren 1601», al periòdic PensamentMarià de la Costa de Llevant,núms. 574-587 (Mataró, 10 dejuliol-24 d’agost de 1923), qua-dern, p. 22-40. Cfr. una trans-cripció parcial a l’apèndix docu-mental 6.

3. Cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 52, 1591-1657, folis 67-80, 28 de desembre de 1591(1590). En publiquem una trans-cripció parcial a l’apèndix docu-mental 2. L’enquesta, que pren laforma de «Visita Pastoral», es féudurant l’episcopat de JoanDimes Lloris (1576-1598) entreel 28 de desembre de 1590 —hifigura l’any 1591, però en elcòmput actual correspon al1590— i el 15 de febrer de 1591.En realitat és un interrogatoriamb les respostes de dotze pre-guntes sobre l’origen i l’adminis-tració del Corredor que el dele-gat del bisbe i visitador AnticNegrell formulà a vuit testimo-nis presumptament ben infor-mats, i en primer lloc al mateixLleonard Claus. Els altres setinterrogats són Bernat Tries, pre-vere de Sant Julià del Fou; JoanMassuet, paraire natural del Far inét de Salvi Arenes —el pagèsdel Far que fundà la primeracapella del Corredor—; el preve-re de Llerona Miquel Tries, natu-ral de Cardedeu i quan eraminyó deixeble de l’ermità delCorredor; el prevere GervasiVila de Llinars, la parròquia de laqual aleshores —i fins al 1597—depenien Sant Andreu del Far iper tant també la capella delCorredor; el prevere de Sant Es-teve del Coll Pere Bordoy, natu-ral de Llinars; el de Sant Pere deVilamajor Francesc Gras, i el deSant Iscle i Santa Victòria deDosrius, Bernat Xarquies.

1. El santuari de la Mare de Déudels Socors, emplaçat al cim de laserra del Corredor (632 m alt), enla Serralada Litoral al límit delMaresme amb el Vallès Oriental,avui es troba integrat dins delParc Natural del Corredor. Per-tany al municipi de Dosrius i a laparròquia de Sant Andreu delFar, sufragània de la de SantaMaria de Llinars del Vallès, delbisbat de Barcelona. El 1597 el

bisbe Joan Dimes Lloris erigí laparròquia del Far, i per tanttambé el santuari del Corredor,com a independent i desmem-brada de la parròquia de Llinars,però des de 1919 —en l’episcopatd’Enric Reig i Casanova— fouagregada de nou a Llinars i enl’actualitat torna a dependre’n.

2. Cfr. Arxiu Diocesà de Barce-lona (en endavant ADB), Visites

Pastorals, volum 52, 1591-1657,folis 83-97, 28 de juny de 1601.Segons la mateixa acta, la visitacomençà «hora quinta postmeridiem» del dijous 28 de junyde 1601, poc després d’haveracabat les exèquies per a l’ermitàdifunt. No sembla que la visitatingués altra finalitat que la derealitzar un inventari exhaustiudels béns del Corredor —detotes les dependències, tant de

l’església i de la sagristia com dela casa hospederia i d’altres ins-tal.lacions del santuari—, postmortem de qui havia dedicatpràcticament mitja vida a aple-gar-los. La suposició del visita-dor que mossèn Lleonard moríals vuitanta anys és inexacta: enrealitat en tenia uns setanta-dos,i en feia uns trenta-cinc quehabitava al Corredor (cfr. la nota10). El visitador, que actuava


d’agost) i Ildefons Coloma (1600, 12 d’octubre)foren personals i van incloure un reconeixementexplícit a favor del vell ermità4.

El visitador delegat de 1601 i els seus col.labo-radors, un cop advertits de l’òbit de mossèn Lleo-nard, van pujar immediatament des de Granollersfins al Corredor amb l’objectiu precís d’inventa-riar els béns del complex. Aquesta feina, quetambé prenia la forma de «visita pastoral», semblaja prevista i organitzada per endavant —com per-met sospitar la celeritat i precisió amb què s’execu-tà— i es degué compaginar, de passada, amb la par-ticipació a l’ofici de difunts i a la cerimònia de lasepultura de l’ermità. En tot cas, l’acta de la visita,lluny de dissimular que tenia la finalitat de regis-trar amb detall els béns del santuari del Corredor,també en fa explícits els motius. N’especifica tres:primer, l’inventari pretén dissuadir els furts i alho-ra eliminar qualsevol sospita de furt; segon, volpreservar els drets de propietat de la mensa episco-pal, i tercer, vol evitar que tant els objectes de culte—ornaments, vasos sagrats, imatges, etc.—, comels altres béns del santuari, puguin quedar mermatso bé ocults i a la fi extraviats. La segona raó adduï-da pel visitador és la prioritària i enclou les altres,com fàcilment advertirem només de relacionar-laamb les reiterades declaracions sobre l’«indubtabledomini» del bisbe i de la mensa episcopal, que elmateix mossèn Lleonard ja reconeixia en vida. El

santuari del Corredor pertanyia al bisbat, i l’ermi-tà, qualsevol que fos, n’era tan sols un administra-dor i servidor, o un custodi, però no pas el propie-tari. Precisament, la fórmula de la «visita pastoral»amb l’inventari post mortem visualitzava això: lapresa de possessió formal dels béns del Corredorper part del seu propietari legal i legítim, o sigui ladiòcesi o autoritat episcopal —la qual, en enda-vant, podria confiar-ne la custòdia a un altre admi-nistrador o ermità, i després a un altre, i a un altre,i així indefinidament.

Com anotàvem de bon principi, aquest inven-tari del 28 de juny de 1601 resulta molt significatiuencara en un altre sentit: permet fixar amb exacti-tud l’estat patrimonial del santuari del Corredor uncop culminada la seva formació. Ens en forneix unanotícia fiable i inequívoca, i tant a propòsit de lesconstruccions com del seu equipament de mobles iobjectes. Aleshores, si confrontem els béns de 1601tan meticulosament descrits pel visitador amb elsedificis i les obres existents avui, també serà mani-festa l’entitat de les restes originàries que se n’hanpreservat.

De fet, en l’actualitat es mantenen dempeus lamajor part de les construccions del Corredor bas-tides dins del recinte del santuari abans de 1601:l’església, amb la sagristia i el campanar, i la casahospederia que hi té adossada, a més d’alguna edi-ficació utilitària aïllada i del mateix recinte (figura

4. Es tracta de les Visites Pas-torals del 25 de novembre de1591, feta pel visitador AnticNegrell, el mateix que actuà dedelegat del bisbe en l’enquestainterrogatori de 1590 esmentadaen la nota anterior (cfr. ADB,Visites Pastorals, volum 52,1591-1657, folis 25-26, 25 denovembre de 1591; cfr. la publi-cació a l’apèndix documental 3);del 28 d’agost de 1595, realitzadapersonalment pel bisbe de Bar-celona Joan Dimes Lloris (cfr.ADB, Visites Pastorals, volum54, 1595-1610, foli 10, 28 d’agostde 1595; cfr. la publicació a l’a-pèndix documental 4); del 12d’octubre de 1600, també perso-nal del nou bisbe IldefonsColoma (cfr. ADB, VisitesPastorals, volum 58, 1600-1601,folis 236-240, 12 d’octubre de1600; cfr. la publicació a l’apèn-dix documental 5), i la del 28 dejuny de 1601, l’endemà de lamort de Lleonard Claus, feta pelvisitador Simó Rialp i ja citada enla nota 2 (cfr. ADB, VisitesPastorals, volum 52, 1591-1657,folis 83-96, 28 de juny de 1601;cfr. la publicació parcial a l’apèn-dix documental 6). En segueixenencara d’altres, les immediatesfetes durant l’episcopat del viga-tà Rafael de Rovirola (1604-1609), amb les quals tanquem lareferència: la del 20 de novembrede 1604, essent ermità el preveretambé francès Pere Giscart (cfr.ADB, Visites Pastorals, volum52, 1591-1657, foli 159, 20 denovembre de 1604); la del 5 denovembre de 1606, encara ambl’ermità Pere Giscart (cfr. ADB,Visites Pastorals, volum 52,1591-1657, foli 187, 5 de novem-bre de 1606); i la del 10 de setem-bre de 1609, quan ja hi havia unermità nou, el prevere JaumeMoio (cfr. ADB, Visites Pasto-rals, volum 52, 1591-1657, foli269, 10 de setembre de 1609).

5. Fa pocs anys, el conjunt delCorredor ha estat objecte d’unarestauració general, promogudaper una junta creada amb aques-ta finalitat la tardor del 1991 periniciativa de mossèn Jaume Abrili Figueras, aleshores rector deLlinars del Vallès i custodi delsantuari. Les diferents fases de larestauració arquitectònica, inclo-sa la reconstrucció de la malmesacasa hospederia i l’inici de la sevaadequació a les necessitats d’a-llotjament modernes, van acabarjust abans de Pasqua de 1995. Larestauració del retaule major delCorredor, a càrrec del Servei deRestauració de Béns Mobles dela Generalitat de Catalunya, esrealitzà de 1994 a 1997 al centrede Sant Cugat del Vallès dirigitper Josep M. Xarrié. Mireia Mas-grau s’ocupà de la restauració deles pintures.

6. Fins avui, la bibliografiadedicada a la història del Cor-redor és limitadíssima, malgratque té les aportacions decisivesde mossèn Josep Mas, sobretotles de caràcter documental —publicades en part, i la majoriamanuscrites i inèdites—. Cfr.Joseph Mas, El Santuari del

Figura 1. Santuari de Nostra Senyora del Socors, Serra del Corredor. Vista general. Fotografia: Jaume Abril.


Figura 2. Santuari del Corredor, església. Vista del retaule major el 1997, després de la restauració. Fotografia: SRBM,C. Aymerich.

1). Del complex d’objectes que havien contingutels edificis, en canvi, en sobreviuen escassíssimselements, bé que un parell en són realment desta-cables: el retaule major de l’església (figura 2) i lareixa de forja que en protegeix l’altar5.

No totes les obres esmentades acrediten elmateix interès, sobretot si les considerem desd’una òptica historicoartística. En aquest sentit,sobresurt el nucli arquitectònic de l’església i,encara més, el seu notabilíssim i curiós retaulemajor, sobre el qual aquí voldríem centrar l’aten-ció. El retaule justifica clarament una exploració iun estudi específics, perquè, amb molta diferèn-cia, és el més qualificat i significatiu dels objectesoriginals del santuari que s’han conservat —itambé el més problemàtic, en particular per l’as-pecte mixt, gens convencional, amb què ens hapervingut. Al costat seu, l’església podria quedaren un discret segon terme; però, si d’una banda ésun espai d’entitat i proporcions modestes, resoltdintre d’uns paràmetres —constructius, tipolò-gics, formals— molt freqüents en el període, d’al-tra banda és estrictament essencial en la formacióhistòrica del santuari. Per això, malgrat que aradeixarem l’estudi aprofundit de l’edifici per a unaaltra ocasió, o per a un altre estudiós, no podremestalviar-nos unes mínimes referències, ni quesiguin generals i sumàries, a la seva història cons-tructiva —unes referències que, respecte a laremarcable casa hospederia i a la resta d’edifica-cions del recinte, sí que ens estalviarem.

En realitat, l’origen i l’aspecte anòmal delretaule s’entrellacen estretament amb l’origen i laperipècia de l’edifici que tothora l’allotja, i endefinitiva amb la mateixa institució religiosa delsantuari. Convindrà, doncs, dedicar primer unamirada panoràmica, necessàriament ràpida i sin-tètica, a la formació del santuari del Corredor perestablir el context adequat des d’on el mobleretaulístic sorgí i en el qual s’inseria —s’entén:per establir-lo amb la màxima documentació pos-sible—. Prescindirem del punt de vista de la his-tòria religiosa, o de la història de les mentalitats—malgrat la relativa rellevància del Corredorcom a institució religiosa i popular, en el seumoment i dins d’un cert àmbit geogràfic—, percenyir-nos a la història artística dels vestigis lle-gats per mossèn Lleonard: a la formació i a lesvicissituds de l’església i del seu equipament, i enparticular del seu retaule major. Així, el conjuntde les obres que al llarg dels anys configurà físi-cament i visualment el santuari del Corredor se-rà objecte només d’una crònica general i sumària—bé que confrontada amb els documents cone-guts, relativament abundants, i amb la minsabibliografia que els reflecteix—6, però a conti-nuació reservarem una atenció específica i sufi-cientment àmplia al retaule major i a l’autor deles seves pintures.

Corredor, Barcelona, 1920;Joseph Mas, Notes històriquesdel Bisbat de Barcelona, volumXIII (Antigüetat d’algunesesglésies del Bisbat de Barcelona,1ª part), «15. Alfar. Capella de laMare de Déu del Corredor»,Barcelona, 1921, p. 52-54;Joseph Mas, Nota històrica. LaMare de Déu del Socors, delCorredor. Parròquia de Alfar,Barcelona, 1923, i ArxiuHistòric de la Ciutat de Barce-lona (Manuscrits B-226), Notesinèdites de mossèn Josep Mas.Notes històriques del Bisbat de

Barcelona, «Alfar (Dosrius),Mare de Déu del Corredor»,volum V, folis 110r-173v (enforça casos, les regestes o trans-cripcions documentals d’aquestaplec remeten a fons arxivísticsparroquials destruïts el 1936).Cfr. també Narcís Camós, Jar-dín de María, plantado en elPrincipado de Cataluña, Barce-lona, 1657 (reimpressió: Girona,1772), citat per la reedició ambpròleg d’E. Junyent, Barcelona,1949 («cap. XXVIII: De la Ima-gen de Nuestra Señora del Cor-redor», p. 123-125); Antoni

Gallardo, Del Mogent al Plade la Calma, Barcelona, 1938(separata del Butlletí del CentreExcursionista de Catalunya,núms. 514 al 516 i 518 al 523;edició facsímil: Granollers1998), «Santuari del Corredor»,p. 88-89; Neus Alsina-M. Àn-gels Jubany, «Apunts per a unahistòria de Dosrius. El santuaridel Corredor», El Comú, any II,núm. 10, octubre de 1989, p. 12-15; Josep M. Martí Bonet-Jaume Abril i Figueras, San-tuari del Corredor. Mare de Déudel Socors, Barcelona, 1999.


La gènesi del santuari: la capellade Salvi Arenes i el primer ermità

Al contrari que la immensa majoria de santuarismarians anàlegs, que remeten al més ampli iconegut fenomen o tradició de les «marededéustrobades», l’origen del complex cinccentista delCorredor no parteix pas d’un fet miraculós oco-rregut en la nit dels temps —en un moment inde-terminat d’època medieval—, ni tan sols no s’as-socia a la troballa més o menys prodigiosa de capimatge preexistent de la Mare de Déu7. La docu-mentació eclesiàstica coetània, tot i mantenir l’o-rigen material de la imatge de Nostra Senyora delSocors en un silenci respectuós o en una relativai prudent difuminació cronològica —francamentmínima—, mai no n’afirma un caràcter misterióso arcà. Al contrari, des del primer moment pres-suposa la imatge del Corredor —i encara més lacapella— com una obra moderna, que fou realit-zada en anys recents per iniciativa d’una personaben identificable —d’una família també moltconeguda i del mateix lloc: Salvi Arenes, de canArenes del Far—, i té interès a precisar que talpersona disposava dels permisos corresponentsde la jerarquia eclesiàstica.

Al marge dels documents religiosos oficials —els únics coneguts, per ara—, podem sospitarque amplis cercles populars, o fins i tot amplissectors del clero també més popular, considera-ven sincerament que la fundació del santuariestava lligada a l’existència de certs «senyals pro-digiosos». La mateixa documentació conté algunindici de la difusió d’aquesta creença —en un castambé la registra expressament, com veurem—,però malgrat que potser molts tinguessin persegurs els prodigis i els reconeguessin com un fetde «pública veu i fama», ningú no va afirmar-hoo admetre-ho obertament i per escrit, en particu-lar si es tractava d’eclesiàstics —fos per por de sertitllats de crèduls, o per escrúpols doctrinals i pre-caucions de «cultura tridentina», o per altresraons—. Almenys no en tenim constància, per ara.

L’interrogatori sobre l’existència del santuaridel Corredor que tingué lloc del 28 de desembrede 1590 al 15 de febrer de 1591 va establir unaversió dels seus episodis fundacionals claramentexempta de prodigis que podríem interpretarcom l’explicació oficial, diguem-ne, de la cúriadiocesana de Barcelona. Així, el text de la «pri-mera interrogació» sostenia que, feia aproxima-dament uns seixanta anys —o sigui, cap 1530—,Salvi Arenes, pagès de la parròquia de SantAndreu del Far del bisbat de Barcelona, mogutper correctes inspiracions de caritat i bon zel, vaconstruir, amb llicència expressa del Sr. Bisbe —aleshores seria Lluís de Cardona (1529-1531),o bé Joan de Cardona (1531-1546)—, una cape-

lleta dedicada a Nostra Senyora del Socors en lamuntanya anomenada del Corredor, en les terresi parceries que l’Arenes tenia en comú amb enBosch, un altre pagès veí de la mateixa parròquiadel Far. L’escrit eclesiàstic precisa que la capellade Salvi Arenes era una construcció menuda imolt simple, de pedra i morter de terra ambcoberta d’encavallada de fusta i teulada seca; ami-dava només uns trenta pams de llarg per vintd’ample (uns 6 x 4 m) i estava equipada amb unretaule que costà cinc lliures i una campana queva costar-ne tres8.

Tots els testimonis interrogats el 1590-1591,llevat d’un, es van limitar a confirmar en el seuconjunt, sense afegir-hi ni negar-ne o matisar-neres, aquesta explicació racional i «neutra» de lapregunta escrita, inclòs el significatiu testimonitercer, Joan Massuet —un paraire de quarantaanys, natural del Far, que era nét del «fundador»Salvi Arenes—. Joan Massuet confessà que el seupare li havia contat l’obra del seu avi tal com eracontinguda en l’interrogatori: «u ha hoit a dir axia son pare com en dit interrogatori se conté»9.

Només el primer enquestat i també testimonid’excepció, l’ermità Lleonard Claus, que esdeclarà de seixanta-un anys d’edat i habitant delCorredor des de feia vint-i-quatre anys, afegí a laversió oficial de la causa de la fundació del san-tuari —les «inspiracions de caritat i bon zel» quemovien el pagès Salvi Arenes— un complementdiscordant de «prodigi», de «fet inexplicable» o«senyal diví». Confessà que ell sentia explicarcom a cosa veritable, pública i palesa, que SalviArenes, fa uns seixanta anys, «los dissaptes en lanit veya senyalls de foch o de llum en lo lloch ontvuy sta scituada y edificada dita capella, e inspi-rat de ayxo y mogut de sa devocio comensa a edi-ficar dita capella, y es axi la publica veu y famacom en dit interrogatori se conte»10.

La resposta de mossèn Lleonard, que donavauna explicació notablement diversa de les moti-vacions de Salvi Arenes i per tant de l’origen delsantuari, no és repetida per ningú més en aquestdocument —ni per admetre-la, ni per combatre-la, ni per comentar-la—, ni tampoc no surt regis-trada de manera explícita en cap altre documenteclesiàstic conegut del segle xvi, diocesà o parro-quial. Però malgrat que, en escrits oficials o for-mals, se silenciessin les referències als «senyalsprodigiosos», probablement alguns enquestats imolta gent més —molts devots i gent senzilla—tenien per certa la versió de mossèn Lleonard,fruit d’una mentalitat més sensible i ben predis-posada envers les aparicions misterioses de forcesespirituals que impregnen el món i s’imbriquenbenèficament en la vida quotidiana dels humans.Costaria d’acceptar que l’aparició prodigiosa delssenyals de foc o de llum a Salvi Arenes, els dis-sabtes a la nit, en el mateix lloc ara ocupat per la

7. En un primer escrit sobre elCorredor, mossèn Josep Masproposà, ignorem amb quinfonament, la idea d’una «antigaimatge trobada per uns pastors»(Mas 1920, cit. nota 6, p. 1). Entot cas, canvià de parer quasi acontinuació (Mas, 1923, cit. nota6, p. 5), arran de conèixer docu-ments com l’enquesta interroga-tori de 1590-1591 (cfr. la nota11).

8. Cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 52, 1591-1657, folis 67-80, 28 de desembre de 1591 (=1590); cfr. l’apèndix documental2 (primer interrogatori, foli 69r).Observem que és el mateix textde l’interrogatori eclesiàstic ofi-cial el qui proposa explícitamentla versió d’una fundació «nomiraculosa» del santuari, fetasota control episcopal constant,amb una datació força aproxi-mada (c. 1530) i amb un autorben identificat, Salvi Arenes, delqual no es reconeixen altresmòbils que les «correctes inspi-racions de caritat i bon zel» per-sonals. La «interrogació» quesol.licita les respostes als vuitenquestats, doncs, predisposa auna resposta «neutra» i en totcas no implica ni suggereix míni-mament cap miracle, ni misteri,ni prodigi. Al contrari, subratllaels trets materials de l’obra ori-ginal, amb descripció de detallstècnics, mides i preus.

9. Cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 52, 1591-1657, folis 67-80, 28 de desembre de 1591(=1590); cfr. l’apèndix documen-tal 2 (interrogatori de 1590-1591, testimoni 3, de JoanMassuet, foli 73v).

10. Cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 52, 1591-1657, folis 67-80, 28 de desembre de 1591 (=1590); cfr. l’apèndix documental2 (interrogatori de 1590-1591,testimoni 1, de Lleonard Claus,foli 71r). Si Lleonard Claus, d’a-cord amb la seva pròpia declara-ció, tenia seixanta-un anys el1590, vol dir que havia nascut el1529 —i també que habitava alCorredor des del 1565-1566, sien feia uns vint-i-quatre i migque hi arribà. Per tant, el 1601,quan morí, tenia setanta-dosanys i en feia uns trenta-cinc queera ermità del Corredor. En elscomptes de l’estada de mossènLleonard al Corredor hi ha unmarge d’imprecisió de dos anys,perquè en el mateix documentconsta que hi arribà uns dosanys abans de la mort de BernatPenitència, la qual se situa, ambuna indefinició de dos anys, al1565-1567; això podria feroscil.lar l’arribada de LleonardClaus al Corredor i desplaçar-laentorn de 1563-1564.

11. Desconeixem la base docu-mental o les fonts d’un primerescrit de Josep Mas (Mas, 1920,cit. nota 6, p. 1), que situava laimatge del Corredor en el con-text de la tradició de les «Mare-dedéus trobades»: «Se conta quel’antigua sagrada imatge de laMare de Déu del Corredor va


capella de la Mare de Déu del Socors, s’hagués dereduir a una creença personal i exclusiva de l’er-mità pel sol fet que ningú més no va manifestar-la públicament —o no n’hagi quedat constànciaescrita—. En realitat, la versió dels «focs merave-llosos» és la que prevaldria tot seguit, i ja sensecomplexos, en el mateix segle xvii11.

En tot cas, als documents cinccentistes esreserva l’única punta de «misteri» a reconèixer siSalvi Arenes va construir la capella mogut només«de sa devoció» i per les «inspiracions de caritat ibon zel», com sosté la versió oficial, o si, a mésd’això, com sostenia la versió oficiosa i comexplicà mossèn Lleonard, també van moure’l finsal punt de desencadenar la seva inspiració cons-tructiva els senyals lluminosos que les vespradesdels dissabtes se li apareixien al coll del Corredor.Però, respecte a la qüestió essencial de la presèn-cia de la imatge de la Mare de Déu i de l’existèn-cia del mateix santuari, no consta enlloc que hihagués hagut mai cap misteri ni dubte; al contra-ri, des de bon principi tothom els considerà obrahumana moderna, permesa per l’autoritat, realit-zada i fabricada per gent coneguda, recordada pertestimonis, engrandida i millorada durant memò-ria d’home i posem per cas fins a la generació queveié morir mossèn Lleonard —la dels inventaria-dors de 1601.

Tal com quedà descrita en la primera pregun-ta de l’interrogatori de 1590-1591, la capella ini-cial del Corredor bastida entorn de 1530 perallotjar la primera imatge de Nostra Senyora delSocors era una humil construcció de pedra i fangcoberta amb encavallada de fusta que feia 6 x 4 maproximadament i estava equipada amb un retau-le i una campana. La imatge primitiva de NostraSenyora del Socors, feta també per iniciativa deSalvi Arenes per a la capella, es podria datar almateix període, però el document no dedica lamés mínima referència a la seva producció mate-rial.

Per ara no ens consta ni la cronologia precisa,ni l’autor, ni cap circumstància de l’elaboració dela imatge original, ni tampoc coneixem la seva pe-ripècia posterior amb la seguretat que caldria.Probablement la figura era modelada en terraco-ta, feia uns 50 cm d’alçada, i representava la Marede Déu dempeus i coronada, amb el Nen Jesús alseu braç dret. Sembla que, en la capella acabada el1583, fou aquesta la imatge venerada dins d’untabernacle sobre l’altar, abillada amb vestits deroba i corones d’argent superposats, mentre quela imatge de la Mare de Déu situada en la forní-cula central del retaule de 1589-1590 era unasegona escultura, versemblantment una talla defusta, coetània i associada al mateix retaule. Quanes construí el cambril, el 1715, amb la seva «fines-tra» oberta en el lloc de la fornícula del retaule,s’hi degué traslladar la imatge de terracota del

tabernacle de damunt l’altar, mentre que la figuracentral del retaule s’hauria retirat a un altar late-ral, o a un altre lloc del santuari, i potser acabàperduda. La imatge inicial de terracota del seglexvi segurament restà al cambril fins al 1850, quanva substituir-la una imatge nova, de fusta i de latipologia anomenada «de vestir»; aleshores, l’an-tiga fou desplaçada a un altre lloc —un tempsestigué a la capella de santa Maria Magdalena—.El 1920 aquesta imatge primitiva es traslladà a larectoria de Llinars, per garantir millor la sevacustòdia, però va desaparèixer en el saqueig i ladestrucció de l’edifici el juliol de 1936. La novaimatge emplaçada al cambril del Corredor el1850 ara és igualment desapareguda, però comque el fatídic 1936 l’interior del santuari no foudestruït ni sofrí danys materials, potser es podràlocalitzar. La imatge de Nostra Senyora delSocors que avui figura al cambril del santuari ésobra de fusta policromada de 1948, cisellada nopas sobre el model de la imatge de vestir del seglexix, sinó sobre la primitiva imatge de terracotadel segle xvi que es custodià a Llinars, conegudaper una fotografia antiga12.

En una data indeterminada, però poc poste-rior a 1530, la capella amb la imatge de SalviArenes va tenir l’assistència religiosa i materialpermanent d’un ermità, que pujà a retirar-se a lasolitud del Corredor. Sabem només que era unprevere anomenat fra Lluís, que abans havia estatermità de la capella de Sant Nicolau, del terme deGranollers13, i que completà l’equipament mésindispensable del santuari —també va edificar-hiuna petita habitació, a més d’un estable per tenir-hi un animal—. Per tal de proveir al mantenimentseu i de la capella, fra Lluís començà a demanaralmoines pels poblats veïns —amb permís decaptar concedit pel bisbe, no obliden de precisarles instàncies oficials—14. La dedicació de fraLluís al Corredor i la mateixa recapta per lesrodalies també van servir per difondre la devocióa Nostra Senyora del Socors, i de tota manera vanatreure la visita de nombrosos devots a l’ermita,fins al punt que aquests romiatges de parròquiesveïnes aviat van deixar massa petita la simplecapelleta de cap a 1530.

p. 5). Aquesta mateixa versió demossèn Lleonard, considerable-ment ampliada, ja l’havia reco-llida en el segle xvii el dominicNarcís Camós: «[...] santa ima-gen que de largos tiempos sevenera en esta capilla [del Cor-redor], cuya edificación fueefecto de la maravilla que suce-dió. Estaban unos pastoresguardando bueyes por aquellugar y sucedióles que, hallán-dose algunas veces en un puestode donde se parten dos cerros, eluno hacia Collsabadell y el otrohacia la iglesia del Far, advirtie-ron que algunos sábados baja-ron unos rayos de fuego al lugardonde está la capilla, de donde,juntos en uno muy grande, sebajaban a otro lugar de aquelbosque. Admirados pues de estecaso, y viendo que había sucedi-do algunas veces en día de sába-do como está dicho, fueron aldicho lugar para ver si en élhallarían alguna cosa, y nohallaron nada, por lo cual, mo-vido Salvio Arenas, edificó unacapilla y puso en ella una ima-gen de Nuestra Señora como merefirió, en compañía de algunosotros, Juan Pablo Arenas, des-cendiente del ya nombrado Sal-vio, diciendo que un tal Ferra-ginals, hijo de uno de aquellosque guardaban dicha vacada enla ocasión que sucedió la mara-villa, lo contó a Esteban Beltrán,labrador de Santa María deVilalba, por haberlo oido referirmuchas veces a su padre, a cuyavacada contaba también habersalido un toro y haberse idocomiendo al lugar donde habíacaído el fuego, donde arañabacomo quien enseña nuevamenteel portento» (Camós, 1657, cit.nota 6, p. 123-124).

12. Sobre les imatges del Cor-redor, cfr. Mas, 1920, cit. nota 6,p. 1-3; Mas, 1923, cit. nota 6, p.5-7 i 17-18 (amb fotografia deles dues imatges ara perdudes: lade terracota de c. 1530 i la defusta «de vestir» de 1850). Cfr.també Bonet-Abril, 1999, cit.nota 6 (amb fotografies de laimatge actual, de 1948). No hiha seguretat absoluta que laimatge de terracota venerada alcambril fins al 1850 i destruïda aLlinars el juliol de 1936 fos laprimitiva de Salvi Arenas (c.1530), tanmateix, és la cosa mésprobable. Algunes publicacionsvan incloure el santuari delCorredor entre els temples des-truïts el 1936 (cfr. Gallardo1938, cit. nota 6, p. 98), però estracta d’un «lapsus» o d’unaconfusió.

13. Cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 52, 1591-1657, folis 67-80, 28 de desembre de 1591 (=1590); cfr. l’apèndix documental2 (interrogatori de 1590-1591,testimoni 2, de Bernat Trias, foli72v, no recollit).

14. Cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 52, 1591-1657, folis 67-80, 28 de desembre de 1591 (=1590); cfr. l’apèndix documental2 (primer i segon interrogatoris,foli 69r).

ésser trobada per uns pastors deCa’n Freginals y de Ca’n Are-nes, al lloch que partiona laserralada que va a Coll Sabadellde la que va a l’església del Far.Aqueix fet se suposa que succe-hí lo segle xvi, al peu delSantuari, ahont hi ha una font».Successivament, en un nou textde 1923, mossèn Mas abandonàaquesta explicació i va substi-tuir-la per una altra que ja teniaen compte l’enquesta interroga-tori de 1590-1591. Aleshores va

adoptar la versió exposada perLleonard Claus tot sol, bé quegeneralitzant-la abusivament a«la major part» dels testimonisinterrogats: «La major partd’ells [dels interrogats] diguerenque un pagès del Far, En SalviArenes, vistes algunes merave-lloses llums al turó delCorredor i mogut a devoció,eregí una capella a la Mare deDéu a dit paratge, a les terres iparceries comuns d’ell i d’EnBosch» (Mas, 1923, cit. nota 6,


L’obra de mossènBernat Penitència

Mentrestant, entorn de 1540-1542, i potser arrande la mort de fra Lluís, arribava al Corredor unermità nou, el prevere d’origen occità que elsdocuments anomenen «mossèn Bernat Penitèn-cia». Va viure-hi durant uns vint-i-cinc anys, pocmés o menys —fins al 1565-1567 (†)—, en el cursdels quals el santuari quedà considerablementtransformat.

Per iniciativa seva i gràcies a almoines delsdevots —recaptades amb llicència episcopal, cal-dria afegir, per registrar la sensibilitat de la docu-mentació eclesiàstica sobre aquest punt—, la pri-mitiva capella de Salvi Arenes i l’habitació de fraLluís foren enderrocades i substituïdes per edificisde nova planta, més espaiosos i sòlidament cons-truïts. La nova capella de mossèn Bernat Penitènciaes podria descriure com una fàbrica de pedra imorter de calç, d’una sola nau composta de capça-lera i dos trams, amb coberta de volta de creueria—les pannes d’obra grassa, i les arcades i claus depedra picada—. Adossada a la crugia dels peus,sembla, es dreçà una casa «raonable» o relativa-ment capaç, per a allotjament de l’ermità i també, siconvenia, d’alguns pelegrins. D’altra banda, lacapella fou proveïda amb el parament litúrgic que,a més de necessari per al culte, era proporcionat ales dimensions més grans del nou edifici15.

En el context d’aquesta millora de l’equipa-ment, recordarem l’exemple de l’adquisició d’unacampana de catorze quintars, beneïda el 1558amb el padrinatge de Joan Arenes i MarquetaBosch16. La datació de la nova campana, docu-mentada com diem l’any 1558, és una informacióinteressant —tant o més que la seva adquisicióestricta—, perquè per ara, malauradament, nodisposem de cap referència cronològica millorper situar amb un mínim de fonament les obresde la capella i, sobretot, per aproximar-nos a larealització del seu retaule major.

El nou retaule significà sens dubte la culmina-ció de la infraestructura devota del santuari pro-

moguda per mossèn Bernat Penitència. Va presi-dir-lo la imatge de Nostra Senyora del Socors il’integraven una sèrie de compartiments ambescenes de la vida de Crist i de la Mare de Déurepresentades en relleus escultòrics. No sabem enquin període entre 1540-1542 i 1565-1567 s’hau-ria de situar l’execució, fora de suposar-la propde 1558 —provisionalment, i per raó de la data dela campana—. A més de la cronologia exacta,també ignorem l’autor, el cost i el disseny generalde l’obra; tanmateix, s’han pogut deduir les sevesdimensions i composició aproximades. Constaque l’integraven tres carrers de tres cossos, méspredel.la i àtic, fins a sumar entorn d’uns 3,50 md’alt per 2,50 m d’ample i un total de deu com-partiments figurats amb relleus —els quals s’hanconservat, com veurem més endavant, incorpo-rats al retaule de 1589 amb la designació de «loretaule vell, que es de relleu en deu quadros»; defet, els deu relleus no van rebre la policromia finsa la seva integració al retaule nou.

Imaginem que, enmig del carrer central, hi des-tacava la Mare de Déu del Socors dins d’una for-nícula o tabernacle. Els deu episodis en relleuescultòric contenen temes que un testimoni de1600 va descriure sintèticament com «dels misterisde Jesucrist» —«misteriorum Jhesu Christi»—,malgrat que més aviat semblen respondre a «mis-teris del Rosari». Els tres compartiments de lapredel.la figuren episodis de la Passió de Crist o«misteris de dolor» (Prendiment, Flagel.lació,Camí del Calvari). Els tres compartiments super-posats de cada carrer lateral tenen escenes de laInfància o «misteris de goig» (Anunciació, Naixe-ment, Epifania), en un costat, i de la Glorificacióo «misteris de glòria» (Resurrecció, Ascensió,Pentecostès), en l’altre. El relleu de l’àtic, damuntla imatge titular del carrer central, represental’Assumpció de la Mare de Déu.

Des d’un punt de vista artístic —de crítica his-toricoartística—, i un cop situats a mitjan seglexvi, s’haurà de reconèixer que els deu relleus sónestrepitosament adotzenats i anacrònics. No cal-dria dedicar-hi una atenció gaire insistent, llevatque no desitgéssim considerar-los des d’altres

15. Cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 52, 1591-1657, folis 67-80, 28 de desembre de 1591 (=1590); cfr. l’apèndix documental2 (tercer interrogatori, foli 69r).

16. Cfr. Mas, Notes inèdites, cit.nota 6: El Far, Arxiu Parroquial,Llibre de Baptismes (El Cor-redor), 1558. El fons documentalcitat resultà destruït el 1936.

17. Se sap positivament que elretaulet primitiu de c. 1530, pelqual Salvi Arenes havia pagat cinclliures, no fou reutilitzat a la ca-pella, ni tampoc a la sagristia o a lacasa hospederia —a la sala, perexemple, com a reclam devocio-nal—, sinó que resultà abandonat.Podríem explicar aquest simpleabandó amb la conjectura quepotser no era reciclable —ni tansols en un moment i en un contexten què s’aprofitava pràcticamenttot—, per causa del seu dissenypeculiar, perquè, en comptes decontenir compartiments figura-tius, consistia en una estructuraornamental de dimensions mo-destes, semblant a un tabernacle iconcebuda per solemnitzar laimatge de Nostra Senyora delSocors. En tot cas, LleonardClaus, segons el seu propi testi-moni, ja va trobar el retaulet arra-conat al celler de la casa, quan vaarribar-hi (1563-1565), i allí vadeixar-lo. Encara constava alceller del Corredor durant la visi-ta pastoral del bisbe Coloma l’oc-tubre de 1600, en vida de mossènLleonard —«En lo celler. [...]Item lo retaule vell que mossenLleonart trobà quan vingué» (cfr.ADB, Visites Pastorals, volum 58,1600-1601, folis 236-240, 12 d’oc-tubre de 1600; cfr. l’apèndix docu-mental 5)—, i també el 1601, enl’inventari del Corredor post mor-tem de l’ermità —«En lo celler deditas casas atrobam lo seguent [...]Item un retaule vell de la sglesiavella» (cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 52, 1591-1657, folis 89v-90r, 28 de juny de 1601; fragmentno recollit en l’apèndix documen-tal 6)—, però poc anys més tardva desaparèixer definitivament —o almenys ja no el trobem citatals inventaris successius de 1604,1606 i 1609 (cfr. la nota 4).

18. El primer aplec parroquialconegut al santuari del Corredorcorrespon al d’una parròquia delbisbat de Girona, precisament. Estracta del celebrat el dilluns dePasqua florida de 1569 pels par-roquians de Sant Pere de Canetde Mar, segons la interpretació demossèn Mas d’una notícia delJardín de María de Narcís Camós(cfr. Mas, 1923, cit. nota 6, p. 19);tanmateix, Camós, 1657, cit. nota6, p. 124-125, diu: «Su fiestamayor [de la Mare de Déu delCorredor] se hace el día de suNatividad y es visitada con pro-cesión de los de la villa de Canetla segunda fiesta de Pascua deFlores, y esto desde que hubopeste la otra vez en Barcelona.Este mismo día vienen de Arenysde Munt; la tercera fiesta de lamisma Pascua vienen de llinás, deSan Acisclo y de San Vicente. Díade San Marcos, de Vilamajor,

Cardedeu, Dosrrius, Cañamás,Llavaneras y Arenys de Munt.Día de los apóstoles San Felipe ySantiago, vienen de Arenys deVall; por el mayo de Vallgorguina,y otros días vienen por lluvia dediferentes partes». Sobre els qua-tre aplecs celebrats actualment,cfr. Neus Alsina-M. ÀngelsJubany, 1989, cit. nota 6, p. 13-14.L’abast de la rodalia devota quefeia cap al Corredor a l’època demossèn Lleonard, podríemdeduir-lo amb una certa aproxi-mació de les procedències parro-

quials dels grans ciris votiusoferts a la Mare de Déu del Socorsque figuraven al santuari i quealgunes actes de visites pastoralshan recollit. La del 25 de novem-bre de de 1591 consigna els cirisde Sant Salvador de Breda, de(Sant Andreu de) Llavaneres, deVallgorguina i Vilalba, deCollsabadell i de Sanata, de Lli-nars i del Coll, del Far, de Sant Vi-cenç de Llavaneres (avui deMontalt), a més del ciri dels pas-tors i del de Nostra Senyora delRoser (cfr. l’apèndix documental

3). La visita del 28 d’agost de1595, a més del ciri del Roser,esmenta els de les parròquies deSant Martí d’Arenys (de Munt),de Sant Iscle i Santa Victòria deDosrius, de Canyamars, de SantaMaria de Cardedeu, de Sant Sa-durní de Collsabadell i de SantJoan de Sanata, de Sant Andreude Vallgorguina, de Sant Vicençde Llavaneres (de Montalt), deSant Salvador de Breda, de SantPere de Vilamajor, de Sant Pere deCanet, de Santa Maria d’Arenysanomenada Arenys de Mar, de

Sant Andreu de Llavaneres, deSant Andreu del Far, de Sant Perei Sant Feliu de Sant Iscle, de SantaMaria de Llinars i de Sant Estevedel Coll (cfr. l’apèndix documen-tal 4). La visita del 12 d’octubrede 1600 fa constar, a més del ciridel Roser, els de les parròquiesd’Arenys (de Munt), de Dosrius iCanyamars, de Cardedeu, deCollsabadell i Sanata, de Vallgor-guina, de Sant Vicenç de Llava-neres (de Montalt), de Sant Perede Vilamajor, de Canet, de SantaMaria d’Arenys (de Mar), de Sant


punts de vista. I encara, en el cas d’entendre l’obracom a simple «testimoni històric» figuratiu, i resmés, aleshores tampoc no podríem mancar d’ob-servar la persistència o fins i tot la bel.ligerància,en ple cinc-cents, d’un cert nivell de produccionsartesanes que són profundament maldestres, coma treball de «talla escultòrica», i absolutamentarcaiques i fossilitzades, com a treball compositiude «representació visual». En qualsevol cas,aquest nou retaule de mossèn Bernat Penitènciava substituir a tots els efectes el retaulet de la pri-mitiva capella de Salvi Arenes, que es retirà delculte i acabà malendreçat al celler de la casa, finsque al cap dels anys va desaparèixer17.

El nou santuari deLleonard Claus Entorn de 1563-1565, un parell d’anys abans demorir mossèn Bernat Penitència (†1565-1567),pujà al Corredor per establir-s’hi definitivamentun altre prevere occità, mossèn Lleonard Claus,natural de Peirafita del bisbat de Llemotges.Mossèn Lleonard va succeir l’ermità difunt tanten la difusió de la devoció a la Mare de Déu delSocors —ampliada a una vasta rodalia, que tambécomprendria parròquies del bisbat de Girona—18,com en la cura del santuari, al qual es va dedicarintensament durant uns trenta-cinc anys, fins a laseva mort el 160119.

Fou Lleonard Claus qui donà al Corredorl’entitat i la fesomia definitives, tot transformantla segona capella i casa construïdes per BernatPenitència en un conjunt notable, en bona partconservat fins avui. Engrandí l’espai inicial del’església amb dos trams de volta més, amb duescapelles badades als flancs de la nau, a la manerade creuer, i amb una sagristia annexa al presbiteri—tot construït amb arcs, permòdols i claus depedra picada—. Culminà l’altar major de l’esglé-sia amb un nou retaule per magnificar la imatge deNostra Senyora del Socors i tancà el presbiteriamb una reixa de ferro forjat. A més, dotà de

retaules les dues capelles laterals —dedicades asanta Maria Magdalena i a sant Roc— i moblà lasagristia amb els armaris i els calaixos adients, benproveïts d’ornaments sagrats i del parament litúr-gic necessari per al culte. També bastí una altatorre campanar i hi col.locà tres campanes —unade gran i dues de menors—. D’altra banda, peracollir amb una certa comoditat els cada cop mésnombrosos devots i pelegrins que acudien al san-tuari, amplià i moblà la casa adossada a continua-ció de l’església, fins a convertir-la en una verita-ble i ben capaç hospederia de dues plantes —vafer-hi una cuina espaiosa amb el seu utillatge ibones taules i seients, sala, cambres amb els seusllits parats, celler, pastador i rebost, etc.—, i com-pletà la instal.lació amb obres exteriors adequa-des, com una cavallerissa amb estables i coberts,les corresponents pallissa i ferreria, i una còmodaera enrajolada. A més, desemboscà els accessos allloc i fressà i obrí bons camins per facilitar l’arri-bada de pelegrins al santuari i l’aplec de moltagent a l’esplanada obtinguda al seu redós.20

Totes les obres iniciades per mossèn Lleonardja estaven acabades el 1590, com consta en l’inter-rogatori del 28 de desembre d’aquest any,21 llevatdel nou retaule major, potser, i de la reixa de ferroforjat que el protegeix —tant l’un com l’altra con-servats, afortunadament. El retaule major, queexaminarem en l’epígraf següent, es contractava el19 de maig de 1589 per dues-centes vuitanta lliu-res i un termini d’un any22; no és ben segur que eldesembre de 1590 estigués completament enllestit,però en tot cas el 25 de novembre de 1591 ja figu-ra col.locat in situ23. La reixa de forja que separa elpresbiteri de la nau encara estava en plena elabora-ció l’estiu de 1595 i podia quedar instal.lada pocsmesos més tard, malgrat que no en tinguem la con-firmació documental fins a l’octubre de 1600. Sesap que van entrar-hi uns trenta quintars de ferroobrat i que va costar uns cent cinquanta ducats24.

La nova fàbrica de l’església es degué comple-tar en dues etapes, a les quals correspondrien lesdues llicències d’obres sol.licitades al bisbat deBarcelona des de la parròquia de Llinars. La pri-mera autorització del vicari general per engrandir

Convé recordar que, amb ante-rioritat al nomenament de 1600,ja havien tingut lloc la importantenquesta interrogatori de 1590 idiverses visites pastorals més entota regla, una de les quals va serfeta també personalment pelbisbe Joan Dimes Lloris (1595),poc abans de concedir plenaautonomia a la parròquia del Far—i al santuari del Corredor,doncs—, tot deslligant-la de laseva dependència de la de Llinars(1597). Per a l’autonomia parro-quial del Far, cfr. ADB, Liber 6Collationum, f. 541 i 542, citatper Mas, 1921, cit. nota 6, p. 52.

20. Cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 52, 1591-1657, folis 67-80, 28 de desembre de 1591 (=1590); cfr. l’apèndix documental2 (quart, cinquè, sisè i setè inte-rrogatoris, foli 69v).

21. Cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 52, 1591-1657, folis 67-80,28 de desembre de 1591 (= 1590);cfr. l’apèndix documental 2 (no-vè, desè, onzè i dotzè interroga-toris, foli 70r). L’interrogatoritambé fa constar, amb una reite-ració significativa, que totes lesobres empreses per mossèn Lleo-nard Claus i pels anteriors ermi-tans del Corredor es van dur aterme gràcies a les almoines delsfidels, recaptades en parròquiesdels bisbats de Barcelona i de Gi-rona amb el permís formal de lesautoritats eclesiàstiques corres-ponents —i també gràcies a lesofertes i presentalles dels parro-quians, fetes amb el consenti-ment dels rectors respectius. Eldetall dels permisos episcopalsno és banal per a res: significa elreconeixement de l’autoritat delbisbe per part dels fidels i delsermitans —en especial de mossènLleonard—. Així, doncs, els er-mitans mai no podrien conside-rar com a pròpies, sinó de lamensa episcopal, les obres delsantuari que els fidels sufragavenamb l’autorització expressa delbisbe.

22. Cfr. Arxiu de la Coronad’Aragó (en endavant ACA),Notarial, Mataró, 1022, GabrielMorera, Manualetum, 19 demaig de 1589 (cfr. l’apèndix do-cumental 1).

23. El qüestionari de 1590, on esdiu que mossèn Lleonard «tam-bé a fet fer» el retaule major, noprecisa que ja fos enllestit, i no-més afegeix que «sols de pintarcosta CCLXXXV lliures barce-loneses» [cfr. ADB, Visites Pas-torals, volum 52, 1591-1657, folis67-80, 28 de desembre de 1591 (=1590); cfr. l’apèndix documental2 (sisè interrogatori, foli 69v)].ADB, Visites Pastorals, volum52, 1591-1657, foli 25v, 25 denovembre de 1591 (cfr. l’apèndixdocumental 3).

24. Cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 54, 1595-1610, foli 10, 28d’agost de 1595 (cfr. l’apèndixdocumental 4); ADB, Visites Pas-torals, volum 58, 1600-1601, folis236-240, 12 d’octubre de 1600(cfr. l’apèndix documental 5).

Andreu de Llavaneres, del Far, deSant Iscle, de Llinars i del Coll(cfr. l’apèndix documental 5).

19. Segons declaració del mateixLleonard Claus, abans d’anar a es-tablir-se a la capella del Corredorhavia fet diferents serveis a algu-nes parròquies, i en concret a SantAndreu de Samalús i a Mont-many. Per aquest concepte haviaguanyat 100 ducats i 11 sous demoneda barcelonesa, que dedicàíntegrament a les obres empresesal Corredor [cfr. ADB, Visites

Pastorals, volum 52, 1591-1657,folis 67-80, 28 de desembre de1591 (= 1590); cfr. l’apèndixdocumental 2 (testimoni 1, deLleonard Claus, foli 71r)]. Laseva estada i instal.lació perma-nents al Corredor com a capellà iadministrador del santuari sem-bla respondre a una iniciativapersonal, bé que probablement«beneïda» pel venerable mossènBernat Penitència i acceptada pelrector i parroquians de SantAndreu del Far. En tot cas, res nofa pensar que fos objecte de cap

decisió o nomenament eclesiàsticformal, ja que aleshores (c. 1563-1565) el Corredor era tot just unacapelleta desconeguda o irrelle-vant en la demarcació parroquialdel Far —al seu torn, sufragàniade la parròquia de Llinars—,encara no comptada per la cúriadiocesana de Barcelona ni pel seudeganat del Vallès. De fet, el pri-mer nomenament oficial de pre-vere-rector del santuari delCorredor, que en realitat signifi-cava el reconeixement oficial perpart del bisbat d’una vella situa-

ció de fet «ignorada» fins aquellmoment, no tindria lloc fins al1600: el bisbe Ildefons Coloma,en la visita pastoral al Corredorrealitzada personalment el 12d’octubre de 1600, va confirmarel ja ancià mossèn LleonardClaus com a ermità del santuari,de manera explícita i solemne, béque un xic tardana —mossènLleonard moria al cap de vuitmesos— (cfr. ADB, Visites Pas-torals, volum 58, 1600-1601, folis236-240, 12 d’octubre de 1600;cfr. l’apèndix documental 5).


la capella del Corredor porta la data del 8 demarç de 157625. La segona, és del 31 de gener de158226. Desconeixem els sectors concrets que esvan edificar en cada etapa, però, fossin quins fos-sin, les obres ja es podrien considerar acabadesels primers dies de 1583 —com testimonia la ins-cripció pintada en la clau de volta de la capçalera:«1583 JHS Mª fonc fet a deu de iene»—. Sensecomptar la crugia coberta amb volta de canó delcor actual —elevat sobre volta rebaixada i tancatamb barana de forja datada el 1862—, l’esglésiadel Corredor acabà constituïda per una nau dequatre trams de creueria, més les dues capellesobertes als costats del tram segon i també volta-des amb creueria, la capçalera de tres panysorientada a llevant i la sagristia edificada a mig-dia27. Els arcs doblers de la creueria de la nau sónapuntats, mentre que els formers —de construc-ció menys atenta i només els dos primers ressal-tats en pedra tallada— resulten de mig punt, igualque els arcs de pas a les capelles. La represa d’arcsi nervis queda recollida per simples copadesencastades al mur, sense desprendre’n cap articu-lació vertical ni horitzontal. No obstant la crono-logia cinccentista tan tardana, l’obra aplica solu-cions tradicionals exclusivament gòtiques, senseni tan sols una mínima hibridació amb el noullenguatge renaixentista; fins i tot en el detall delmotlluratge dels elements de pedra, manteneninalterats els sistemes constructius i compositiusmés recurrents de l’arquitectura gòtica. Aquestconjunt del Corredor, ja completament renovat,rebria l’habitual benedicció solemne el mateixany 158328.

Els altars de les dues capelles laterals van tenirretaules, dedicats a sant Roc el de la capella delcostat de l’evangeli —a la dreta de l’altar major—i a santa Maria Magdalena el de la del costat de l’e-

pístola, l’adjacent a la sagristia. Desconeixem lacronologia exacta i altres dades de l’encàrrec de lesdues obres, avui desmuntades. Per a la seva estruc-tura retaulística, com a mínim, podríem conjectu-rar una datació conjunta i pròxima a la del retaulemajor; caldria fixar-la abans del desembre de 1590,ja que l’enquesta interrogatori d’aquest any regis-tra que «[Leonard Claus] y a fetes dos gentilscapelles ab sos altars y retaules, ço es una a cadacostat de la sglesia»29. La primera al.lusió expressaa la presència de les imatges dels sants titularsprové de l’acta de la visita pastoral d’agost de1595, la qual també precisa que aleshores elsretaules encara no estaven pintats ni daurats30. Perles actes de visites successives, en particular lesd’octubre de 1600 i de juny de 1601, tenim notíciad’altres detalls: que al cos principal del retaule desant Roc hi figuraven dues imatges exemptes més—les de sant Joan Baptista i de sant Gregoripapa—, que la capella de santa Magdalena eracompartida per un segon altar, sense retaule peròguarnit amb l’escultura d’un Sant Crist dins d’unacapelleta, i que cap dels dos retaules no haviarebut la prevista dauradura ni policromia tampocel juny de 1601, quan Lleonard Claus morí31.

Aquest document de 1601 al.ludeix als dosretaules encara per policromar en els termessegüents: [capella de sancta Magdalena:] «retaulade fusta molt obrat i llavorat fet per imaginayresense pintar ab molts taulons en lo mig de ditretaule molt ben obrat de imaginayre»; [capella desanct Roc:] «retaule de fusta de alber gran moltben obrat ab sos taulons sense pintar fet de imagi-nayre y en la segona bancada de dit retaule hi hatres figures de fusta fetes de imaginayre, ço es desanct Roch sant Joan batista ab lo anyell y sanctGregori papa y son totes tres de bulto»32. Elretaule de santa Maria Magdalena va tenir com-

25. Cfr. Mas, Notes inèdites, cit.nota 6: ADB, Registrum Gratia-rum, vol. 58, 1575-1578, foli 53,i Mas, 1921, cit. nota 6, p. 53, n.1. Cfr. també Magdalena Mària,Religión, sociedad y arquitectu-ra. Las iglesias parroquiales enCataluña (1563-1621), tesi dedoctorat, Universitat Politècnicade Catalunya, Barcelona 1994, p.58 (publicació a MagdalenaMària, Renaixement i arquitec-tura religiosa, Catalunya 1563-1621, Edicions UPC, Barcelona,2002, p. 40, però sense citar eldocument).

26. Cfr. ADB, Registrum Gra-tiarum, vol. 60, 1582-1585, foli 3,citat per Mària, 1994, cit. nota 25,p. 58, 60 (publicació a Mària,2002, cit. nota 25, p. 40-41, peròsense citar el document).

27. La nau fa 21 m de llargadaper 5,70 m d’amplada i, descomp-tat el cor, aparenta un espai decreu llatina per raó de les duescapelles laterals —que tenenplanta quadrada d’uns 3,50 m percostat. Cfr. Mas, 1923, cit. nota 6,p. 8-9 (sobre el cor, cfr. tambéMas, 1920, cit. nota 6, p. 1). La sa-gristia, igualment coberta ambcreueria, té els arcs creuers derajol, acabats a les cantonades enpermòdols de guix —esculpitsamb matusseria, com la clau.

28. Consta la llicència del vicarigeneral al degà del Vallès, datadael 18 d’agost de 1583, per beneirla capella de la Mare de Déu delCorredor de la parròquia deLlinars (ADB, Registrum Gra-tiarum, vol. 60, 1582-1585, foli94). Cfr. Mas, 1920, cit. nota 6, p.1; Mas, 1921, cit. nota 6, p. 53, n.3; Mas, 1923, cit. nota 6, p. 8.

29. Cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 52, 1591-1657, folis 67-80, 28 de desembre de 1591 (=1590); cfr. l’apèndix documental2 (cinquè interrogatori, foli 69v).

30. Cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 54, 1595-1610, foli 10, 28d’agost de 1595 (cfr. l’apèndixdocumental 4). L’acta de la visitapastoral del novembre de 1591només citava els altars i la dedi-cació respectiva, sense dir res deles imatges dels retaules; potserja hi eren, però no és segur (cfr.ADB, Visites Pastorals, volum52, 1591-1657, folis 25-26, 25 denovembre de 1591; cfr. l’apèndixdocumental 3).

31. Cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 58, 1600-1601, folis 236-240, 12 d’octubre de 1600 (cfr.l’apèndix documental 5). ADB,Visites Pastorals, volum 52,1591-1657, folis 85r-85v, 28 dejuny de 1601 (cfr. l’apèndixdocumental 6).

32. Cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 52, 1591-1657, folis 85r-85v, 28 de juny de 1601 (cfr. l’a-pèndix documental 6).

33. Cfr. Mas, 1920, cit. nota 6, p.2; Mas, 1923, cit. nota 6, p. 10-11.Santa Teresa i l’altre «Sant», pin-tats dintre les volutes del cos alt

del retaule, flanquejaven uncompartiment central igualmentpictòric que mossèn Mas silenciàpotser perquè l’ennegriment tancomplet de la seva superfície nopermetia identificar-hi cap figu-ra. El retaule de Sant Roc, de dis-seny i talla molt similars als desanta Maria Magdalena —a més,tots dos semblen obra del mateix«imaginaire» que fabricà l’es-tructura del coetani retaulemajor—, en origen també haviatingut pintures, tant als cinccompartiments de la predel.lacom als campers de les duesvolutes del cos alt —bé que nopas al seu compartiment princi-pal, aquí excavat en fornícula perallotjar una imatge—, com altimpà del frontó terminal.Aquestes pintures, però, degue-ren haver desaparegut ja abansde les primeres dècades del seglexx, i en tot cas abans que mossènMas passés pel Santuari.

34. Com s’ha vist, l’inventari delCorredor post mortem de mos-sèn Lleonard especificava que el1601 els dos retaules encara esta-ven mancats de les corresponentsdauradura i pintura. Ometenaquesta referència les actes de lestres visites següents al Corredor,del 20 de novembre de 1604, del5 de novembre de 1606 i del 10de setembre de 1609 (cfr. ADB,Visites Pastorals, volum 52,1591-1657, foli 159, foli 187 i foli269, respectivament), però grà-cies a un inventari posterior, del26 de desembre de 1616 —de1615, en el nostre còmputactual—, sabem que el retaule desant Roc, aleshores designat «desant Isidre», ja estava daurat,mentre que el de santa Magda-lena, aleshores designat «delssants Metges», es manteniatothora sense acabar. Cfr. Mas,Notes inèdites, cit. nota 6: Lli-nars, Arxiu Parroquial, Inventari

dels béns mobles de la capella delCorredor que ha pres el Rev.Prevere Jaume Moio, 26 de des-embre de 1616 (= 1615), foli 162r(el fons documental citat resultàdestruït el 1936); en transcrivimel fragment al.lusiu: «Item a laiglesia lo altar de Sant Isidro abson retaula dorat ab dos estova-llas y lo palit molt bo. Item loaltar dels Metges ab lo retaulaque no es acabat ab unes estova-lles». Tot i que no es declari espe-cíficament que els comparti-ments amb pintures del retaulede santa Magdalena —o sigui,«dels sants Metges»— encaraestiguin per fer, l’expressió gene-ral «lo retaula que no es acabat»ens fa inclinar a pensar-ho. Laidentificació de la capella desanta Magdalena amb la delssants Metges en la primera mei-tat del sis-cents apareix, perexemple, en un inventari del 20de gener de 1650: «Item he fet

adobar la capella de Santa Mag-dalena y Sants Metges ahont seplovia com en la campanya» (cfr.Mas, Notes inèdites, cit. nota 6:Llinars, Arxiu Parroquial, In-ventari dels béns mobles de lacapella del Corredor que ha presel Rev. Prevere Antoni Joan Fa-geda, 20 de gener de1650, foli166r; el fons documental citatresultà destruït el 1936). Tan-mateix, els canvis d’invocació deles capelles registrats en elsdocuments no sempre són clars ia vegades fan inevitables elsequívocs (per exemple, cfr. Mas,1920, cit. nota 6, p. 2; Mas, 1923,cit. nota 6, p. 10-11).

35. Sobre la designació de lescapelles el 1615 i el 1650, cfr. elsinventaris del 26 de desembre de1616 (= 1615) i del 20 de gener de1650 citats en la nota anterior.De tota manera, les denomina-cions no semblen definitives,


partiments pintats, que segons consignava JosepMas el 1920 figuraven, a la predel.la, un camí delCalvari entre les santes Caterina i Bàrbara, a ladreta, i sant Pere màrtir i santa Àgata, a l’esquerra,i al seu cos alt dues pintures més que representa-ven santa Teresa de Jesús i «un Sant revestit ambornaments per a celebrar»33. Per ara no disposemd’informacions sobre la producció d’aquestespintures, excepte referències indirectes queindueixen a considerar-les posteriors no tan sols a1601 i a 1609, sinó fins i tot a 161534.

Els documents fan avinent que, amb els anys,les dues capelles pogueren variar la designacióoriginària, més d’una vegada i durant períodesdesigualment prolongats, per raó d’incorporarnoves imatges, o en ocasió d’alguna substitució ocanvi: així, el 1615 i el 1650 la capella de sant Roctambé seria anomenada de sant Isidre, i la de santaMaria Magdalena, dels sants Cosme i Damià —el1920 la invocació dels Sants Metges la tenien elretaule i capella de sant Roc—35. La capella desanta Maria Magdalena, que abans de 1601 jahavia tingut un segon altar amb el Sant Crist, méstard del segle xvii acolliria encara una nova imat-ge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús, adossadaamb un altaret al mur adjacent a la sagristia.Segons Josep Mas, podríem identificar-la amb unaimatge del Roser —malgrat que el 1920 rebia elnom del Carme—, tant per algun esment docu-mental a la presència de ciris votius i a un altaramb aquesta dedicació36, com sobretot perquèconsta que el 5 de setembre de 1570, des de Roma,es concedí llicència per fundar una confraria delRoser a la capella de Nostra Senyora delCorredor de la parròquia del Far37. Com sigui,aquesta imatge no ha sobreviscut.

Tampoc no sobreviuen en el seu lloc els retau-les i altars de les dues capelles que s’han assenyalat.

Els llargs períodes d’abandó del santuari en els se-gles xix i xx —no pas episodis destructius lligats ala guerra civil de 1936, com per error s’ha dit alguncop— van afectar greument la conservació dels dosretaules, ja molt malmesos el 1920, fins al punt quel’abril de 1992 s’hagueren de desmuntar i retirar deles capelles. Avui, la seva estructura de talla, con-vertida en un munt de fragments en estat precari—inclosos els compartiments de pintura—, es tro-ben recollits en el cor del mateix edifici delCorredor, a l’espera d’una restauració adient, men-tre que cinc de les seves imatges han trobat aixo-pluc al Museu de Mataró38.

Successivament a la fàbrica de l’església —de lanau, de la sagristia, de les dues capelles— i enparal.lel al seu equipament de retaules i de l’aixo-var litúrgic i per al culte, mossèn Lleonard Clausva emprendre la construcció del campanar, un ele-ment arquitectònic especialment emblemàtic icaracteritzador de la imatge exterior del santuari ide la seva projecció social. L’obra degué procediramb una relativa rapidesa, no obstant l’esforç eco-nòmic que exigia —de molts centenars de lliures,se subratllarà—, perquè en l’interrogatori de 1590consta que ja està acabada. El mateix escrit remar-ca que la flamant torre allotja tres campanes, unade grossa i dues de més petites —de 1587 i 1588,respectivament—, i d’altres documents encara hiafegeixen alguna precisió més, en particular sobreel seu cost i el de les campanes, o sobre la cerimò-nia de la benedicció, etc.39.

El campanar és una torre prismàtica de plantaquadrada que sobresurt del complex del Corredordamunt de la capella de santa Maria Magdalena,adossada a migdia de la nau de l’església entre lacavitat del seu portal exterior i el volum emergentde la sagristia. Es comunica amb la casa a travésd’un pont voltat sobre el mateix portal exterior

1711), Sant Cosme (64,5 x 24 x21 cm; núm. reg. 5164; IPANnúm. 1441), Sant Damià (65 x 23x 20 cm; núm. reg. 5165; IPANnúm. 1442), Sant Joan Baptista(69 x 29 x 22 cm; núm. reg. 5163;IPAN núm. 1712) i Sant Gregori(73 x 29 x 20 cm; núm. reg. 5173;IPAN núm. 1713) —s’han per-dut, o almenys queden pendentsde localització, les imatges deSant Roc, de Sant Isidre i lesaltres que s’han esmentat.També caldria inventariar ade-quadament, en vistes a interven-cions de conservació o a unaeventual restauració reconstruc-tiva, els fragments de la des-membrada estructura de talladels dos retaules —i en particu-lar les pintures, que ocupavenvuit compartiments del conjuntde Santa Magdalena, com sabemper les referències ja indicadesabans (cfr. la nota 33). Coneixemuna imatge fotogràfica de cadaretaule abans que fossin des-muntats i retirats, preses in situl’11 d’abril de 1992 i conserva-des a l’arxiu fotogràfic de mos-sèn Jaume Abril i Figueras. Tantla talla com els compartimentsde pintura, avui es troben almateix santuari, emmagatzematsa l’estança del cor.

39. Les soles campanes ja ins-tal.lades el 1590, una de grossa idues de més petites, van costar400 lliures [cfr. ADB, Visites Pas-torals, volum 52, 1591-1657, folis67-80, 28 de desembre de 1591 (=1590); cfr. l’apèndix documental2 (sisè interrogatori, foli 69v)].L’acta de la visita pastoral de1595 precisarà que la torre i lescampanes han costat en totalunes mil lliures, més aviat mésque menys [cfr. ADB, VisitesPastorals, volum 54, 1595-1610,foli 10, 28 d’agost de 1595 (cfr.l’apèndix documental 4)]. Les lli-cències concedides pel vicarigeneral al rector de Llinars el 7de novembre de 1587 per beneiruna campana de la capella delCorredor, i el 18 de febrer de1588 per beneir-ne dues més [cfr.ADB, Registrum Gratiarum,1585-1588, 7 de novembre de1587 i 18 de febrer de 1588, folis148 i 156 (El Corredor); cfr. Mas,1921, cit. nota 6, p. 53-54, n. 1],amb tota probabilitat s’hauriende relacionar amb la campanagrossa i les dues petites de mos-sèn Lleonard citades el 1590.Ignorem el destí que havia tingutla campana de catorze quintarsbeneïda el 1558 per a la segonacapella del Corredor —la cons-truïda per mossèn BernatPenitència (cfr. la nota 16). Anysa venir, el santuari del Corredortindria altres campanes, com labeneïda el 1647, i com les duesmés remarcables, foses el 1710 iel 1720, que van arribar fins alsegle xx, però van ser absurda-ment destruïdes el 1920, poc des-prés que mossèn Mas en transcri-vís les inscripcions (cfr. Mas,1920, cit. nota 6, p. 2; Mas, 1923,cit. nota 6, p. 11-12). El vandalis-me —les campanes estimbadesdel campanar— fou registrat deseguida per Gallardo, 1938, cit.nota 6, p. 88.

sinó fluctuants —depèn del perí-ode i dels emplaçaments de lesimatges, variats i confusos—,fins al punt de suscitar algunaperplexitat, bé que tampoc nos’haurien de descartar els lapsusdel redactor de tal document ode tal altre. Segons el testimonide Josep Mas (cfr. Mas, 1920, cit.nota 6, p. 2; Mas, 1923, cit. nota6, p. 10-11), l’any 1920 els dosretaules cinccentistes de sant Roci de santa Magdalena, encara ins-tal.lats en el seu lloc originari, esmantenien «en mal estat de con-servació» i amb canvis rellevantsen el dispositiu iconogràfic.Aleshores, les tres imatges situa-des al cos principal del retaule desant Roc eren la de sant Gregorii, als seus flancs, les de santCosme i sant Damià —que expli-quen el desplaçament del nom«dels sants Metges» a aquestacapella el 1920. Ho confirma lavisita d’Antoni Gallardo de

1920, publicada el 1938, llevatque confon sant Gregori per santAgustí (cfr. Gallardo, 1938, cit.nota 6, p. 89). Sabem per mossènMas que el 1920 el retaule desanta Maria Magdalena tenia lesimatges de sant Roc, al centre delcos principal, i als seus costats lesde sant Joan Baptista i de santaMaria Magdalena. A més, el1920, i d’ençà de 1850, el centredel cos alt del retaule allotjava laimatge de terracota de NostraSenyora del Socors —segura-ment la imatge antiga de SalviArenes, que aviat seria baixada ala rectoria de la parròquia deLlinars—. Gallardo hi registra«dues Mares de Déu, probable-ment les del Roser i de Vilalba»,però s’oblida de la imatge desanta Maria Magdalena.

36. Sobre l’altar, cfr. per exempleMas, Notes inèdites, cit. nota 6:Llinars, Arxiu Parroquial, Inven-

tari dels béns mobles de la cape-lla del Corredor que ha pres elRev. Prevere Jaume Mates, 12 degener de1693, foli 170v (el fonsdocumental citat resultà destruïtel 1936): «Item dos altars, lo unde Sant Joan [sic] i l’altro de SantaMagdalena i Nostra Senyora delRoser». Sobre els ciris votius (elsesmentats els anys 1591, 1595 i1600), cfr. la nota 18.

37. Cfr. Mas, Notes inèdites, cit.nota 6: El Far, Arxiu Parroquial(El Corredor), carta datada el 5de setembre de 1570 des de Ro-ma, escrita per Fr. Serafí Vallèsprocurador del R. P. general del’orde de predicadors, adreçadaa D. Riambau de Corbera i deSantcliment, senyor de la baro-nia de Llinars. El fons docu-mental citat resultà destruït el1936. Cfr. Mas, 1920, cit. nota 6,p. 2 i 3; Mas, 1923, cit. nota 6, p.11 i 18.

38. Els dos retaules, testimo-niats per mossèn Josep Mas (cfr.Mas, 1920, cit. nota 6, p. 2; Mas,1923, cit. nota 6, p. 19-20) i, debiaix, per Antoni Gallardo (cfr.Gallardo, 1938, cit. nota 6, p.89), ja es trobaven en un estat deconservació molt lamentable el1920-1923 i foren desmuntats el1992, en el curs del recent procésde restauració del santuari —enuna fotografia de l’InstitutAmatller d’Art Hispànic, datadael 1956 (clixé G-37252), apareixestintolat al mur de la nau allòque sembla un frontal d’altar detela; aleshores cap dels compar-timents de pintura no havia estatdesmembrat del seu retaule, i elsmateixos retaules es mantenienencara in situ—. Cinc de lesimatges policromes documenta-des dels retaules avui es conser-ven al Museu de Mataró: SantaMaria Magdalena (59 x 22 x 20cm; núm. reg. 5162; IPAN núm.


d’accés. La construcció, de carreus de pedra talla-da, presenta tres cossos superposats i separats percornises que s’enfilen fins a uns 17 m d’alçada.Només té obertures el segon cos —una finestraogival a cada costat, duplicada a la cara nord—,mentre que el cos de remat es corona amb merletsescalonats i es drena amb gàrgoles encastades a lesquatre arestes del prisma.

Les obres cinccentistes promogudes perLleonard Claus van donar al complex delCorredor una fesomia que seria pràcticament ladefinitiva (figura 1). El procés de creixement delsantuari i el simètric abast del seu radi d’influèn-cia, que van atènyer el punt àlgid prop de 1600,sembla, es van mantenir força temps sense minvarde manera significativa, però van quedar estancatsen les dimensions i la intensitat adquirides en elcinc-cents. L’activitat dels segles posteriors es valimitar a obres de repararació i manteniment, queno van afegir res d’interessant al complex; en totcas, tenim constància que el perfil arquitectònicdel Corredor preservat fins avui correspon quasiexactament a aquell mateix que va transmetre’nmossèn Lleonard el 1601. Hauríem de consignarpocs canvis d’un mínim relleu al santuari, com elsde la substitució de la imatge de Nostra Senyoradel Socors el 1850, o la reconstrucció de la crugiadel cor amb la seva barana datada el 1862, jaesmentats abans. O com l’obtenció d’un cambril,el 1715, del qual encara no havíem dit res.

Potser l’única obra posterior a mossènLleonard que aquí justificaria explicacions suple-mentàries és precisament aquesta de 1715, realitza-da amb l’objectiu de transformar el reraltar en uncambril per a la imatge de la Mare de Déu, perquè,no obstant la irrellevància arquitectònica de la novafàbrica, va tenir certes conseqüències per al retaulemajor. Tota la informació directa que en coneixemes limita a una notícia extremament lacònica, quetanmateix en fixa la cronologia: el simple recorda-tori que «he fet lo camerin amb dos escales», refe-rit a 1715 i anotat el 22 de febrer de 1716 en uninventari de béns del Corredor pel mateix promo-tor —potser el religiós mercedari Jaume Bell, ales-hores ermità de la capella—40. Vista la migradesa dela informació documental disponible, cal recórrer al’observació atenta de l’estat del retaule i de la cap-çalera de l’església un cop fabricat el cambril per tald’identificar alguns trets de la reforma de 1715 quevan involucrar-los —interessen sobretot els quevan involucrar el retaule (figura 2).

La construcció del cambril va mantenir subs-tancialment completa l’estructura de talla del retaule i va deixar quasi intacta la seva comparti-mentació figurada, però al capdavall implicà alte-racions d’una certa entitat en l’obra original de1589, perquè la fàbrica d’un nou nivell de pavi-ment comportava el reforç del pedestal d’obra i laseva elevació —d’uns 30 cm—, i per tant l’elevació

de tot el moble. Malgrat que la pantalla retaulísti-ca tanca la capçalera de la nau en el mateix lloc d’o-rigen, sense desplaçaments, aquesta alçada mésgran acabà deixant el frontó corbat del remat pràc-ticament encastat a la primera clau de la volta, demanera que el límit superior del retaule ara semblaresseguir l’intradós dels arcs. De fet, el retaule haadquirit una nova funció de «mur de tancament»general del cambril, que també obligava a encastari suturar als murs de la nau els sectors laterals delmoble: observem que els guardapols han perdutl’antiga posició obliqua i que han estat retallats ireutilitzats per eixamplar el retaule en el seu ma-teix pla —per tapar el petit interstici lliure entre elsseus marges laterals i la paret de la nau—. Tant l’o-clusió dels intersticis laterals com el sobrealçamentdel moble, d’entitat objectivament molt limitada,tenen un impacte visual més aviat intens, perquèencaixen literalment el retaule als murs i a la voltade la capçalera.

L’alçada més gran del conjunt —d’uns 30 cm,com diem— resideix tota en el pedestal d’obra,radicalment remodelat per la construcció del pavi-ment del cambril i de les dues escales d’accés. Lavoluntat de resoldre els accessos al cambril amb lamínima obra indispensable degué aconsellar queles escales d’entrada i de sortida arrenquessin de lesmateixes portes del retaule, esdevingudes així por-tes del cambril. Aquesta remodelació del pedestalde 1589 es compaginà amb el reciclatge d’elementsseus de pedra —els suports verticals esculpits—,tot i que adaptats amb talls i amb afegits a necessi-tats de la nova funció, com es veurà. L’adaptació alnivell del paviment del cambril, fixat a uns 2,25 md’alçada del paviment de l’església —coincideixamb el terme superior de la predel.la, o la base delcos principal del retaule—, determinà altres reajus-taments més o menys notoris, com ara la retalladadels sectors laterals de la predel.la a causa de l’ele-vació de les portes de les escales.

La mateixa institució del cambril significà ladesaparició de la pastera o fornícula central delretaule de 1589, de la imatge titular que contenia ide dues columnes flanquejants, òbviament substi-tuïdes per la finestra o manifestador de la imatgede Nostra Senyora del Socors —la imatge que finsaleshores s’havia venerat en el tabernacle dedamunt l’altar i per a la qual es creava el cambril,en definitiva—. Uns quants decennis més tard, el1766, la imatge del Socors, ja emmarcada perl’àmplia finestra de 1715, de llinda mixtilínia imotllures barroques, seria realçada per una pea-nya i «tron» nous d’estil similar, avui encara con-servats al seu lloc. Acabada la tanda de reformeslligades al cambril, el conjunt arquitectònic delretaule fou repolicromat de nou —la policromiaactual de la seva estructura respon a fórmules itècniques setcentistes, que la restauració recent hamantingut; no obstant això, amb bon criteri, la

40. Cfr. Mas, Notes inèdites, cit.nota 6: Llinars, Arxiu Parro-quial, Inventari dels béns moblesde la capella del Corredor, 22 defebrer de 1716, foli 167v (el fonsdocumental citat resultà destruïtel 1936): «He fet fer en la casa loseguent [...] Item dos confessio-naris. Item he fet enraijolar laiglesia y la sacristia. Item he fetrenovar els escons. Item he fet locamerin amb dos escales».Aquest inventari del 22 de de fe-brer de 1716 potser tambécorrespon al reverend pareJaume Bell, de l’orde de la Marede Déu de la Mercè, el mateixque havia pres l’inventari del 25de juliol de 1711 (cfr. ibidem, 25de juliol de 1711, foli 169v). Cfr.Mas, 1920, cit. nota 6, p. 1; Mas,1923, cit. nota 6, p. 9.


mateixa intervenció ha cercat de recuperar la poli-cromia cinccentista dels relleus escultòrics, subja-cent a unes barroeres repintades que semblen dela segona meitat del segle xix.

El retaule major de NostraSenyora del SocorsLa reixa de forja acabada poc més tard de 1595que manté el presbiteri i la sagristia separats de lanau, mossèn Lleonard va fabricar-la amb la inver-sió conspícua de cent cinquanta ducats per tal deprotegir eficaçment el nucli considerat més valuósdel santuari, o sigui l’altar amb el seu aixovarlitúrgic i sobretot la imatge de la Mare de Déu delCorredor, mostrada amb solemnitat damunt l’al-tar. Però igualment, i en una proporció no pasmenor, la reixa havia de protegir el retaule, elmoble pantalla que servia a la mateixa imatge unfons monumental, bigarrat i preciós.

El retaule major del Corredor, tal com s’haconservat fins avui (figura 2)41, és una obra cinc-centista (1589) de caràcter mixt, malgrat que ambpredomini de la pintura, perquè la seva composi-ció també recupera compartiments d’escultura delretaule anterior —datable potser una trentenad’anys abans, cap al 1558, i en tot cas a l’època deBernat Penitència (entre 1540-1542 i 1565-1567).Ja s’ha dit que la intervenció de 1715 per al cam-bril va eliminar el compartiment central i va alte-rar feixugament el pedestal, però deixà intacta laresta del conjunt. El seu esquema no se separagaire de les pautes retaulístiques estàndard de l’è-poca, bé que l’obra en constitueixi una versiómolt singular. A més del pedestal de pedra i lapredel.la, presenta una composició reticulada detres cossos per cinc carrers, amb els contornssuperiors acabats en frontó curvilini i volutesd’enllaç, i els laterals amb guardapols molt estrets.Des de 1715, el conjunt es dreça fins a una alçadade 7,20 m, per una amplada de 5,60 m, compresosels guardapols adaptats —les mateixes dimensionsde la nau, pràcticament: fins ran de la clau de voltai encaixat entre els murs laterals.

El mur-pedestal es reforça amb un suport decariàtides esculpides i talla ornamental, amb portes—de pintura— a les ales extremes. La predel.lasembla incorporar sencera i en bloc la del retauleanterior composta de relleus escultòrics, que ocupatot el sector central de la nova estructura; per com-pletar-ne la resta de l’amplada, s’hi van afegir dossegments llisos en correspondència als carrersextrems, damunt les portes —el 1715 foren retallatsamb un barroer perfil d’arc carpanell, pel nouencaix més elevat de les portes derivat de l’escala iel paviment del cambril—. El primer cos, el princi-pal del retaule, quasi duplica l’alçada de cadascun

dels altres dos cossos superposats. També elscarrers són desigualment amples, però sobretot percausa dels tan engrandits extrems laterals —damuntles portes— i no pas per causa del carrer central, elqual, en contra d’allò que haguéssim esperat, és pocmés ample que els col.laterals intermedis.

Les proporcions xocants o com a mínim inha-bituals de la retícula compositiva que en resultaqueden explicades per la peculiar reutilització detots els relleus del retaule antic, que han estat con-centrats i destacats en els sectors d’entorn delnucli central. De fet, el retaule antic, tot sencer,constitueix el centre del nou retaule. Així, els pla-fons escultòrics ocupen els compartiments delsdos carrers intermedis del primer cos —superpo-sats per triplicat sense franges arquitectòniques deseparació— i el del carrer central del segon, men-tre que la resta de compartiments del retaule queenvolten aquest nucli són pròpiament els plafonsnous, tots de pintura. També van tenir escenes depintura els plafons de formes especials obtingutsen els sectors alts del retaule, com el timpà corbatdel frontó de coronament i els camps quasi trian-gulars de les volutes laterals de l’últim cos. Tornena ser escultòrics els guardapols, o allò que enqueda després de l’adaptació de 1715 —la decora-ció de penjolls i una filera de columnetes—, i queen tot cas ja corresponen a l’ornamentació arqui-tectònica del retaule.

De moment haurem de mantenir sense docu-mentar i en l’anonimat l’autor de l’estructuraarquitectònica del nou retaule volgut perLleonard Claus. Esperem que futures i més afor-tunades recerques d’arxiu acabin per donar-nosles informacions adequades sobre el responsabledel seu disseny i, en general, sobre les circumstàn-cies de la contractació i l’execució de la seva talla.Mentrestant, ens limitarem a constatar que l’obrade tallista o imaginaire ja estava perfectamentdefinida i segurament del tot acabada el 19 demaig de 1589, quan mossèn Lleonard, a Mataró,va pactar-ne la dauradura i la pintura amb «mos-sen Anthoni Toreno pintor ciutada de Bar-celona», per dues-centes vuitanta lliures i el ter-mini d’un any42.

En el mateix contracte de 1589 queden especi-ficats els elements principals de l’estructura que elpintor hauria de daurar i policromar, la qual inte-grava «tot lo retaule vell, que es de relleu en deuquadros». De fet, el document es manifesta mésinteressat a especificar les feines i els pactes rela-cionats amb la talla arquitectònica que no pas elsdedicats a la figuració pictòrica —malgrat que elnou retaule previst hagués de ser sobretot «depintura»—, i això fa avinent de resseguir-los d’en-trada. Així, ens confirmen que el retaule, sensecomptar les «dos portalades baix ab ses portes»del pedestal, es componia de «banchal» o pre-del.la i de tres cossos —diu «quatre cornises»,

41. Cfr. Mas, 1920, cit. nota 6, p.1-2; Mas, 1923, cit. nota 6, p. 9-10. El conjunt del retaule ha estatobjecte d’una restauració gene-ral, relativament recent (1994-97), ja recordada a la nota 5.

42. Cfr. ACA, Notarial,Mataró, 1022, Gabriel Morera,Manualetum, 19 de maig de1589 (cfr. l’apèndix documental1). A propòsit del preu de 280lliures pactat, notem les lleusvariacions que en registren altresdocuments. El qüestionari de1590 precisa que «sols de pintarcosta CCLXXXV lliures barce-loneses» [cfr. ADB, VisitesPastorals, volum 52, 1591-1657,folis 67-80, 28 de desembre de1591 (= 1590); cfr. l’apèndixdocumental 2 (sisè interrogatori,foli 69v)]. L’acta de la visita pas-toral de 1595 especifica que «lafusta sola ha costat norantaducats, y de pintar tres centeslliures» (cfr. ADB, Visites Pas-torals, volum 54, 1595-1610, foli10, 28 d’agost de 1595; cfr. l’a-pèndix documental 4).


identificables amb els entaulaments dels tres cos-sos més el basament de la predel.la—, ja construïtsamb «sis columnes grans i deu de migenseres»,que equivalen als suports verticals definidors delscinc carrers del cos principal, les «grans», i delsaltres dos cossos menors, les «mitjanes». Els qua-tre pedestals a la base de les «columnes grans»separen els tres «quadros» de relleus de la pre-del.la i acullen les figuretes exemptes dels quatreevangelistes, citats al retaule nou com els «quatreevangelistes xichs baix al banchal». Igualment,són citats els guardapols laterals o «polseres derelleu» i el timpà o «tempano per al Deu lo Pare»que culmina el retaule.

Tots els elements registrats en l’escrit de 1589com a presents en l’estructura del retaule s’hanconservat fins avui, llevat només de dues«columnes grans» del carrer central, que el 1715van quedar substituïdes pels muntants de lafinestra del cambril. El mateix document regis-tra algunes coses més que encara no hem esmen-tat i que també s’han de donar per perdudes; enprimer lloc, «la image principal de NostraSenyora» que havia presidit el retaule des de la«pastera» o fornícula central —tant la imatgecom la fornícula van quedar eliminades el 1715per l’obertura del cambril—43. Una fi malaura-dament similar han tingut els «quatre angelets absas ales planes de bulto», que potser acompan-yaven la imatge central del retaule, ja que surtenen un paràgraf del contracte reservat als ele-ments retaulístics —els «quatre angelets» no sóncitats enlloc més, ni tan sols al minuciós inven-tari de 1601—. L’últim element desaparegutconsta en un altre paràgraf i no formava part delretaule, pròpiament, però també calia daurar-lo,perquè hi estava associat i perquè servia unafunció d’especial rellevància: és el «tabernacleper a la image vella de Nostra Senyora», a conti-nuació citat en d’altres documents. En efecte, laprimitiva imatge del Socors estava emplaçadasobre la mateixa mesa de l’altar major, a l’inte-rior d’un «tabernacle» o petita estructura arqui-tectònica en forma de capella o de baldaquí que,a més de servir-li de cobricel, la sobrealçavamitjançant una plataforma de dos graons44. Laconstrucció del cambril, el 1715, deixà en desúsel «tabernacle» —el de 1589 o un altre de poste-rior— i l’abocà a la desaparició.

El contracte de 1589 silencia el pedestal depedra perquè Toreno no hi tenia cap responsabi-litat directa —llevat de pintar els «taulons» de lesdues portes—. Tampoc no en coneixem descrip-cions ni referències antigues, i per tant el pedestalactual, alterat profundament arran de la fàbricadel cambril, no sabem en quines coses es corres-pon amb l’original cinccentista. De fet, el 1715només van ser-ne aprofitades dues pilastres desuport amb els seus retombs i quatre imatges-ca-

riàtide al.legòriques, ara dreçades en l’eix de lescolumnes del carrer central del retaule, les prime-res, i dels dos carrers laterals extrems, les últimes.Totes són tallades en gres de Montjuïc i les duespilastres van rebre uns relleus molt plans demotius vegetals estilitzats que, sobretot en la de-coració dels fustos, semblen una versió menys afi-nada però pròxima a la dels aplicats prop de 1531al pedestal del retaule major de Dosrius45.

Corresponen igualment a l’etapa cinccentistadel pedestal les quatre pilastres cariàtide que araflanquegen les portes del cambril i completen elsuport del retaule, com s’ha dit, aplomades en l’eixde les columnes dels carrers laterals extrems. Re-presenten una figura femenina amb atributs sim-bòlics, dreta sobre d’un alt basament, el cap de lesquals sosté una porció d’entaulament que lestransforma en cariàtide. Aquesta porció, d’uns 30cm d’alçada, degué ser-hi afegida el 1715 per ani-vellar-les amb el pedestal sobrealçat. La mateixaadaptació al nou pedestal —als accessos al cam-bril— degué implicar també els retalls verticalsque ara presenten el motlluratge de dos basamentsi els flancs de dues figures, fets per tal que no obs-truïssin l’obertura de les portes ni la comoditat depas. Les quatre figures, esculpides per un artesàmaldestre, són al.legories de quatre virtuts, de lestres teologals —Fe, Esperança i Caritat— i d’unade les cardinals —la Fortalesa—, bé que en alguncas la mutilació de braços o del mateix atribut ico-nogràfic podria introduir escrúpols de dubte. Noobstant això, la identificació proposada em semblaprou clara: a l’esquerra de l’observador, podríemveure-hi representacions de la Fe —amb el calzeeucarístic— i de l’Esperança —amb l’àncora, reta-llada igual que el pedestal—; a la dreta, hi reconei-xem les de la Fortalesa —amb cap de lleó i colum-na jònica, retallada com el pedestal— i de laCaritat —amb infants—.

La feina contractada pel pintor AntoniToreno el 19 de maig de 1589 consistia en lesoperacions de dues menes designades al docu-ment per l’expressió «pintar y deurar». D’unabanda, la dauradura i la policromia de l’estructu-ra arquitectònica, de qualssevol elements de tallaornamental i de totes les imatges i relleus figura-tius del retaule —compresos els relleus provi-nents del retaule vell, que havien quedat amb lafusta «en blanc»—. De l’altra, les pintures «pla-nes», o sigui les «de pinzell» en «quadros o tau-lons llisos»: la representació de figures soles i lad’agrupacions que componien les «històries» oescenes sacres desitjades —segons que s’haguésconvingut, per la dedicació del retaule i pels pro-pòsits del comitent. En el preu i el terminipactats el 1589, doncs —dues-centes vuitantalliures i un any exacte de temps—, calia sobreen-tendre-hi aquest doble treball, fins a «donar pin-tat y ben acabat tot lo dit retaule».

43. Desconeixem el destí d’a-questa imatge. L’inventari de1601, quan descriu el retaule, ladestaca així: «en lo mig ab unapastera hi ha una image gran denostra Senyora ab lo Jesuset albras molt ben pintada y daura-da» (cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 52, 1591-1657, foli 86r, 28de juny de 1601; cfr. l’apèndixdocumental 6). Potser el 1715trobà aixopluc, almenys tempo-ral, a la capella de Santa MariaMagdalena (cfr. Mas, 1923, cit.nota 6, p. 7; Gallardo, 1938, cit.nota 6, p. 89). Però aleshoresconvindria compaginar la pre-sència en el temps, en aquestamateixa capella, de tres imatgesdiferents de la Mare de Déu: 1)aquesta imatge de fusta del re-taule major de 1589 traslladadael 1715; 2) la primitiva imatge deNostra Senyora del Socors deterracota que el 1850 fou substi-tuïda del cambril per la nova defusta «de vestir» (cfr. la nota 12 iel text de l’article que hi corres-pon), i 3) la imatge, anomenada«del Carme» en comptes de ladesignació preferible «del Ro-ser», que figurava en un altaret(cfr. les notes 36 i 37 i el text del’article que hi correspon). Noseria inversemblant la conjecturad’una identificació de la imatgedel retaule de 1589 amb la delCarme-Roser posterior a 1715.En qualsevol cas, i fossin quinsfossin els emplaçaments, ara caldonar la/les imatge/s per perdu-da/des.

44. La construcció d’un taber-nacle per a la imatge principaldel Corredor es tornà necessària,com a mínim, en la disposiciódel santuari volguda per mossènLleonard Claus, cristal.litzadaamb l’engrandiment de l’edifici iamb la fàbrica del retaule de1589. El nou retaule major eraun lloc clarament desaconsella-ble com a destí de la imatge pri-mitiva de terracota, objecte dedevoció. Les notables dimen-sions del moble i l’alçada de laseva «pastera» central haguessindificultat una relació pròxima iemotivament intensa dels devotsi pelegrins amb la imatge deNostra Senyora del Socors, laqual havien pujat a venerar isolien guarnir amb vestes derobes precioses i brodades, iamb corones d’argent. Peraquest motiu, més que no pasperquè la presència de la imatgedamunt l’altar ja tingués ambuna certa tradició, o per altresraons subjacents de caire simbò-lic o teològic —per relacionarmés estretament la Mare de Déuamb l’Eucaristia celebrada sobrel’altar, etc.—, de fet l’emplaça-ment de l’altar resultava l’opciómillor, si no l’única, només quecalia visualitzar-la amb un dis-seny adient, com el d’un recep-tacle arquitectònic del tipus bal-daquí o tabernacle. La necessitatd’espai disponible per tal de pre-servar la imatge a l’interior d’untabernacle que, a més, servís demanifestador monumental, tam-bé explicaria, de passada, les di-mensions tan grans de la mesamonolítica de l’altar de pedra


Això, sense comptar l’operació, suplementàriai ja inclosa en el preu, de desmuntar i transportarel retaule, primer des del Corredor fins a Mataró—al taller de Toreno— per pintar-lo, i acabat, a lainversa, des de Mataró fins al Corredor per mun-tar-lo de nou i tornar a deixar-lo ben instal.lat alseu lloc; les capitulacions entre Toreno i mossènLleonard ho especifiquen reiteradament: «fer ydesfer y aportar a pintar a Mataro, y apres tornara assentar lo dit retaule [a l’altar del Corredor]»,etc. No podem estar del tot segurs que l’ajustattermini de lliurar «pintat y deurat y ben acabat yassentat com dit es dins un any» que tenia el pin-tor s’hagués pogut mantenir efectivament, però entot cas l’eventual retard hauria estat mínim, quasinegligible. Si Toreno no deixà enllestit el compro-mís just a mitjan maig de 1590, com establia elcontracte, ni tampoc el desembre d’aquest mateixany —però fóra ben possible que ho fes—, éssegur que abans del 25 de novembre de 1591 elretaule ja estava «ben acabat y assentat» altre copal seu lloc del Corredor46.

El contracte de 1589 que adjudicava a AntoniToreno la «pintura plana» del retaule no resultagens explícit sobre els temes que caldria represen-tar en els diversos compartiments, ni d’altrabanda tampoc sobre els ja representats als relleusdel «retaule vell», però la identificació tant delsuns com dels altres no planteja dificultats espe-cials. Una visita pastoral de 1600 resumia amb efi-càcia la iconografia del retaule sencer: «Est reta-bulum magnum pulchrum deoratum, in medio estimago Beate Virginis Marie de bulto cum Jesu,reliqum dicti retabuli est partim septem gaudio-rum Virginis Marie et partim misteriorum JhesuChristi de mig relleu, et in dextera parte dictiretabuli est depicta ymago sancti Andree, et insinistra ymago sancti Leonardi»47. Segons això,una part de les taules pintades remetria als «Setgoigs de la Verge Maria», mentre que els «deuquadros» en relleu del retaule vell representen«misteris de Jesucrist». Segurament la iconografia

dels deu relleus s’explicaria amb més concreció iavantatge a partir dels «misteris del Rosari», comja havíem dit, seleccionats de manera que tresrelleus contindrien escenes «de goig», tres més«de dolor» i els quatre restants «de glòria». Elsprimers ocupen el carrer intermedi dret —a l’es-querra de l’observador— del cos principal delretaule, ordenats de baix a dalt, i representenl’Anunciació, el Naixement, i l’Epifania. Els tres«de dolor», situats a la predel.la amb lectura d’es-querra a dreta per a l’observador, són el Pren-diment, la Flagel.lació, i el Camí del Calvari. Elsúltims quatre, que ocupen el carrer intermediesquerre del primer cos —a la dreta de l’observa-dor, en simetria amb els «de goig»—, a més delcarrer central del segon cos, tot mantenint laseqüència de baix a dalt, representen la Resur-recció, l’Ascensió, Pentecostès, i l’Assumpció de laMare de Déu.

Els «quadros o taulons llisos» que AntoniToreno havia de pintar sumaven fins a catorze uni-tats48, la meitat de les quals rebria escenes i la resta,figures soles. Les set taules amb escenes correspo-nen als «Set goigs de la Verge Maria» —podemdonar per bona la identificació del visitador de1600 citada abans: «est partim septem gaudiorumVirginis Marie»— i presenten una distribució en elconjunt que no sembla seguir cap criteri precís,més enllà d’encerclar el nucli central de relleus delretaule vell. O almenys no hem sabut trobar capseqüència cronològica o cap ordre lògic convin-cents per als diversos episodis de la sèrie, ni basatsen la compartimentació dels cossos, ni en la delscarrers —ni en el sentit dreta-esquerra, o invers, nien el sentit dalt-baix, o invers—. Per això sospitemque, en la composició retaulística, va prevaler lasimple disposició envolvent de les pintures respec-te dels relleus —com ja havia prevalgut també, enel cas dels relleus, respecte de la imatge central dela Mare de Déu. De tota manera, els nous episodispictòrics dels «Set goigs de la Verge Maria» man-tenen una estreta afinitat temàtica amb els relleus

procedència com a mínim seriauna excel.lent possibilitat. Detota manera, i també per aquestamanca de certesa, avui em sem-bla exagerada la relació tanestreta entre els relleus cinccen-tistes del pedestal del Corredor iels del pedestal de l’antic retaulemajor de Dosrius —i deld’Arenys de Munt—, que esta-blia a Joaquim Garriga, «Un“escultor sin obra” del siglo xvi:“mestre Joan de Tours, imagi-naire, ciutadà de Barcelona”»,Estudios de arte. Homenaje alprofesor Martín González,Valladolid, 1995, p. 345-346. Araaquestes dues pilastres han des-aparegut del seu lloc, arran de lareinstal.lació del retaule ja res-taurat (1997); esperem que nos’extraviïn!

46. El qüestionari de desembrede 1590 diu que mossèn Lleo-nard «també a fet fer» el retaulemajor i en dóna el preu, però noprecisa que aleshores ja fosenllestit, malgrat que semblaprobable [cfr. ADB, Visites Pas-torals, volum 52, 1591-1657, folis67-80, 28 de desembre de 1591 (=1590); cfr. l’apèndix documental2 (sisè interrogatori, foli 69v)].En canvi, una visita pastoral denovembre de 1591 el registraacabat d’instal.lar a l’altar delCorredor: «Item etiam visitavitretabulum dicti altaris ligneumnoviter factum et depictum incuius medio est imago BeateVirginis Marie de bulto» [cfr.ADB, Visites Pastorals, volum52, 1591-1657, foli 25v, 25 denovembre de 1591 (cfr. l’apèndixdocumental 3)].

47. Cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 58, 1600-1601, folis 236-240, 12 d’octubre de 1600; cfr.l’apèndix documental 5.

48. La quantitat ja consta en elcontracte de 1589, bé que des-glossada de manera potser nodel tot diàfana (cfr. l’apèndixdocumental 1). L’expressió «tresquadros o taulons y mig llisosgrans sobre quiscuna portalada»al.ludeix clarament, a parer meu,a les quatre pintures del carrerlateral extrem de cada banda delretaule, vuit en total, que tenenel format més gran i com amínim una amplada més gran;són la mateixa porta més els trescompartiments superiors, l’úl-tim dels quals queda migpartiten diagonal per la voluta del ter-cer cos i per això el text de 1589el considera «mig quadro». Elsdesignats «sinch [quadros o tau-lons] de mes xichs en sobre loretaule vell» són les cinc taulessituades sobre els comparti-ments de relleus del carrer cen-tral i dels dos intermedis, duesen el segon cos i tres en el tercer,entre les volutes. Un cop afegit«lo temprano per al Déu loPare», o sigui el timpà del fron-tis que remata el retaule, el con-junt suma un total de catorzetaules de formats i mides dife-rents. En el text, després de laidentificació de cada una de lescatorze pintures, indicarem lesmides aproximades de la taula.

flocadures; lo Jesuset te en locoll un agnus de stany daurat yuna argolla al coll que par sia deferro plateada» [cfr. ADB,Visites Pastorals, volum 58,1600-1601, folis 236-240, 12d’octubre de 1600 (cfr. l’apèndixdocumental 5); ADB, VisitesPastorals, volum 52, 1591-1657,foli 86r, 28 de juny de 1601 (cfr.l’apèndix documental 6)].

45. El pedestal de Dosrius vacontractar-lo, el 1531, una socie-tat formada per dos escultors deBarcelona —Martí Díez de Liat-zasolo i Joan de Tours— i unfuster de Mataró —Joan Masi-ques—. Cfr. Josep M. Madu-rell Marimon, Pedro Nunyes y

construït per mossèn Lleonard—van adonar-se’n diversosobservadors coetanis, per exem-ple el bisbe Ildefons Coloma el1600 («altare majus lapideum,longitudinis quatordecim pal-marum et latitudinis septem»), otambé els redactors de l’inventa-ri de 1601 («lo dit altar maior esmol gran y molt ample de unapedra tot de una peça»). Entreels testimonis que registren eltabernacle de Nostra Senyoradel Socors disposat damunt l’al-tar, reiterem els del bisbeColoma («Supra altare sunt duograda lignea supra quos esttabernaculum ligneum deora-tum cum imagine Beatae Mariaede bulto com mantello de domas

morat cum duabus coronisargenteis pro Virgini Marie etJhesu») i de l’inventari de 1601:«en dit altar hi ha una graonadade fusta de dos grahons cubertade unas stovallas bonas. Item enlo mig de dita grahonada hi haun tabernacle de fusta de quatrepilars molt ben obrat y daurat, yen lo mig de dit tabernacle unafigura y imatge de nostraSenyora de bulto pintada y dau-rada ab lo Jesuset al bras ab unacorona de plata que te NostraSenyora en lo cap y altra coronade plata lo Jesuset en lo cap;dites images de Nostra Senyoray del Jesuset tenen dos mantells,la hu de domas morat bo y laltrode seda groga vell guarnits de

Enrique Fernandes, pintores deretablos, separata dels Anales yBoletín de los Museos de Arte deBarcelona, Barcelona, 1944, p.47, n. 83; ídem, «Los maestrosde la escultura renaciente enCataluña. Martín Díez deLiatzasolo», Anales y Boletín delos Museos de Arte de Barcelona,III, 1945, p. 10-12, 25 i doc. 4.Cal reconèixer que no hi ha pro-ves —se suposa, i prou— que lesdues pilastres amb retomb alcentre de l’actual pedestal (de1715), provinguin de l’anticpedestal del mateix retaule delCorredor (del de 1589, si no del’anterior de mossèn BernatPenitència), però traeixen untreball cinccentista i aquesta


del retaule vell, en particular amb els de «goig» i«glòria» que tenen més protagonisme marià. Endefinitiva, les pintures del segon cos del retaulerepresenten, en els dos carrers laterals a l’esquerrade l’observador, el Naixement de la Verge (uns 90x 110 cm) i la Visitació de Maria a Elisabet (uns 90x 75 cm) (figura 3); en els dos carrers de la dreta, laPresentació de la Verge al temple (uns 90 x 75 cm)(figura 5) i Jesús al temple discutint amb els doctors(uns 90 x 110 cm) (figura 7). Les pintures del ter-cer cos representen, en els tres carrers centrals ides de l’esquerra de l’observador, la Família de laVerge (uns 90 x 75 cm), la Coronació de la Mare deDéu (uns 90 x 95 cm) i la Presentació de Jesús altemple (uns 90 x 75 cm).

Les altres set pintures sobre taula tenen figuraúnica. Els compartiments laterals extrems del cossuperior, acomodats a la forma de les volutes, pre-senten una figura de profeta-rei: a l’esquerra el

Rei David (uns 90 x 110 cm) amb la inscripció encapitals romanes «De fructu ventris tui» (Sl132,11) (figura 10), i a la dreta el Rei Salomó (uns90 x 110 cm) amb la de «Veniat dilectus meus inhortum suum» (Ct 4,16) (figura 11). El timpà del’àtic, dins del frontó corbat, allotja un Déu Pare(uns 60 x 250 cm) (figura 12), com ja fixava el con-tracte, i les dues portes del pedestal van rebre lasolució iconogràfica més recurrent: Sant Pere(uns 185 x 80 cm) a l’esquerra de l’observador iSant Pau (uns 185 x 80 cm) a la dreta. Els doscompartiments laterals del primer cos, els mésgrans de tot el conjunt, porten també figura única,que a l’esquerra de l’espectador és Sant Andreu(uns 175 x 110 cm) (figura 14), el patró i titular dela parròquia del Far, i a la dreta Sant Lleonard(uns 175 x 110 cm) (figura 16), patró personal del’ermità del Corredor i promotor del retaule,mossèn Lleonard Claus.

49. Sant Lleonard de Noblac, ode Llemotges, del segle vi († c.560), d’entrada era un cortesà iafillat del rei Clodoveu, que foubatejat per sant Remigi i alesho-res es dedicà a la vida monàstica.En agraïment per haver assistit lareina Clotilde en un part difícil,el rei li atorgà el privilegi d’allibe-rar presoners i va cedir-li un boscprop de Llemotges, on santLleonard construiria el monestirde Nobiliacum, o Noblac. Atocar del monestir, convertit enun santuari i centre de pelegrinat-ge enormement popular i fre-qüentat a partir del segle xi, sorgíla població llemosina de Saint-Léonard-de-Noblac. El culte a

Figura 3. Antoni Toreno. Visitació de Maria a Elisabet (uns 90 x 75 cm). Retaule major delCorredor, 1589-90. Fotografia: SRBM, C. Aymerich.

Figura 4. Gijsbert van Veen. Visitació de Maria a Elisabet (1588), segons Federico Barocci. Cfr. H.Olsen, Federico Barocci, Copenaghen, 1962, p. 179-180.


El retrat «tret al viu» de mossèn Lleonard

La presència al retaule d’una figura del sant patróde la parròquia a la qual pertanyia el santuari,Sant Andreu del Far, no necessita més explica-cions. I potser la presència del sant patró de lapersona que encarregava l’obra, ni que apareguirepresentat en una posició tan destacada i ambunes proporcions tan monumentals, tampoc nomereixeria ulteriors comentaris, si no fos perquèaquí s’acumulen i s’entrecreuen circumstànciessingulars i positivament curioses —o sorpre-nents— que els fan oportuns.

En primer lloc, crida l’atenció l’absència detrets iconogràfics clars en la pintura de SantLleonard (figura 16) que l’associïn amb immedia-tesa al personatge representat: sant Lleonard de

Noblac —o de Nobiliacum: un sant originari deLlemotges, precisament, com el mateix ermità delCorredor—. Arran de la seva «història» o llegen-da concreta i de la tradició del seu culte, profun-dament arrelat i molt popular per tota la regió lle-mosina des del segle xi, la figura de sant Lleonards’ha representat sempre, de manera molt constanti reiterada, amb hàbit monacal, més clar o mésfosc —les excepcions són escadusseres: algun copté aspecte de jove diaca, amb dalmàtica flordelisa-da, i quasi mai de bisbe, amb ornaments episco-pals. Els seus atributs iconogràfics, inequívocs ipersistents, són les cadenes o grillons que porta ales mans o també penjats a l’espatlla, i sovint elscaptius agenollats als seus peus49.

En canvi, al retaule del Corredor no apareixcaracteritzat amb cap d’aquests elements habi-tuals: més aviat sembla un sant pelegrí devot de laMare de Déu, que va descalç però amb l’actitud

Figura 5. Antoni Toreno. Presentació de la Verge al temple (uns 90 x 75 cm). Retaule major delCorredor, 1589-1590. Fotografia: SRBM, C. Aymerich.

Figura 6. Albrecht Dürer. Presentació de la Verge al temple (1504-1505), de la sèrie «Vida de la Marede Déu» (1511). Cfr. W. Kurth (ed.), The complete woodcuts of Albrecht Dürer, NovaYork, 1963, cat. 179.

sant Lleonard tingué una àmpliadifusió arreu d’Europa i el seupatronat s’estenia a diverses cate-gories de devots: presoners i cap-tius, principalment, però tambéparteres, pagesos i fusters. Laseva festivitat se celebra el 6 denovembre [cfr. Louis Réau,Iconographie de l’art chrétien.Iconographie des saints, volumIII-2, Paris, 1958, p. 799-802;Istituto Giovanni XXIII dellaPontificia Università Lateranen-se, Bibliotheca Sanctorum, Ro-ma, 1983, volum VIII (Giust-Liada), col. 1198-1208, ad vocem«Leonardo di Nobiliacum (o diLimoges)» (Benedetto Cignitti,Caterina Colafranceschi)].


de caminar i el gest d’ordenar, i porta un bastó ala mà i un rosari penjat a la cintura. Fins i tot laseva vesta religiosa s’ha alterat i, en comptes del’hàbit negre dels monjos —com els benedic-tins—, vesteix el de color terrós dels frares men-dicants —com els franciscans—. Porta nimbe,però notem que és l’única figura del retaule queen porta —ni tan sols no va rebre’n el simètricSant Andreu—. Aquesta manca absoluta decaracterització precisa del personatge central fariaimprobable una interpretació en termes precisosdels petits detalls de l’escenari que l’envolta, comsi els pedestals amb columnes poguessin evocar el palau de Clodoveu i les arquitectures del fon-dal de paisatge muntanyós el monestir del boscde Noblac. En definitiva, sorprèn trobar al retau-le del Corredor una representació tan neutra oenigmàtica del sant llemosí, tan desproveïda desenyals identificadors específics i directes queremetin a la seva tradició iconogràfica —sobretotsi considerem que mossèn Lleonard Claus deguéestar ben familiaritzat amb la iconografia del seupatró, que a més era el patró de la seva terranatal—. Sorprèn fins al punt de legitimar la sospi-ta que aquesta manca d’identificació era perfecta-ment voluntària i intencionada.

En segon lloc, la pintura de Sant Lleonard vadeixar manifesta, durant el procés de la seva res-tauració (1994-1997), una singularitat materialcuriosíssima; els tècnics i responsables de la inter-venció van entendre que pertanyia al moment del’execució original del retaule, i sembla efectiva-ment així. En tot cas, la neteja de la taula va dei-xar a la vista que el cap de Sant Lleonard estavapintat damunt d’un paper, amb les vores retalla-des segons el contorn exacte del seu perfil, suc-cessivament enganxat a la taula (figura 17a). Peròa més, un cop aixecat el paper, els restauradorsvan descobrir que, al dessota, la pintura de la taulareproduïa exactament la mateixa cara representa-da al paper (figura 17b). La cara del personatgepintada sobre el paper enganxat no corregia pas lafesomia de la taula subjacent, doncs, sinó que larepetia, com si la confirmés (figura 17c).

D’altra banda, aquest cap del Sant Lleonard,tot i culminar un personatge sacre d’iconografiamés aviat esvaïda, com hem vist, està caracteritzatamb trets fisiognòmics tan peculiars i vius que asimple vista ja traeix una forta suggestió «retratís-tica» (figura 17d). Doncs bé, consta que la cara deSant Lleonard era realment l’efígie de mossènLleonard Claus, retratada del natural. Ho testi-monien sense embuts els redactors de l’inventaripost mortem de 1601: «entre altres taulons de ditaltar ni ha dos de grans pintats al oli, en lo de madreta sta pintada la figura de sanct Andreu apos-tol y en lo de ma squerra sta pintada la figura desanct Lleonart, i la cara de dit Lleonart esta tretaal viu com la de dit mossen Lleonart quondam»50.

Figura 7. Antoni Toreno. Jesús al temple discutint amb els doctors (uns 90 x 110 cm). Retaule major del Corredor, 1589-1590. Fotografia: SRBM, C. Aymerich.

Figura 8. Cornelis Cort. Jesús al temple discutint amb els doctors (1562), segons Federico Zuccaro. Cfr. The IllustratedBartsch, 52, cat. 53 (73), p. 66.


Recapitulem: la pintura de gran format del pri-mer cos del retaule, escollida per fer «pendant»amb la del patró de la parròquia, Sant Andreu,havia de representar el sant patró de l’ermità, peròho feia sense els atributs iconogràfics pertinents ide tal manera que, més que sant Lleonard deNoblac, semblava representar dins del retaule coma sant el mateix ermità. Era efectivament mossènLleonard Claus, retratat al natural i en directe,vestit amb un hàbit més propi de mendicant fran-ciscà que no pas d’un monjo benedictí. Desco-neixem si aquest era l’hàbit que pertocava al nos-tre ermità —no consta enlloc que hagués estatmembre de l’orde de sant Francesc, secularitzat oexclaustrat, bé que tampoc no seria impossible—,o si solia dur-lo quan captava a favor del santuari,però al marge d’això no hi ha cap dubte que la pin-tura traslladava la seva imatge al retaule, com si larepresentació de Sant Lleonard veritablement vol-guda a l’altar del Corredor no fos la del conven-cional «sant Lleonard de Noblac», sinó la d’unfantasmagòric «sant Lleonard Claus».

No sabríem interpretar les coincidènciesremarcades en aquesta pintura com a involuntà-ries o casuals. Tampoc no hi ha cap inconvenienta deixar oberta la hipòtesi d’una «boutade» delpintor Antoni Toreno: estem enfront d’un inte-ressant retrat «al viu» de 1589-1590, obra quasiabsolutament desconeguda fins ara, d’un pintorquasi igualment desconegut, i no seria aconsella-ble, doncs, excloure d’entrada la possibilitat quel’episodi fos iniciativa de Toreno —un «diverti-mento» o gracieta del pintor envers l’ermità—.No obstant això, ens decantem per una altra hipò-tesi, almenys provisionalment: mossèn Lleonard,essent el responsable de la decisió que al retaule,en correspondència a la posició del Sant Andreu,calia representar-hi un sant Lleonard, també hoera de la decisió que la iconografia del sant noremetés a l’establerta i convencional, i probable-ment, a més, de la decisió que el personatge de lapintura reproduís les seves pròpies faccions. Però,fins i tot en el cas que la idea d’aplicar un retratpropi al sant Lleonard no hagués sorgit inicial-ment del mateix ermità, és innegable que almenysva acceptar-la amb perfecta naturalitat i va mante-nir-la com si res durant anys —fins que algunaautoritat eclesiàstica no va cridar-li l’atenció.

Això no vol pas dir que mossèn Lleonard pre-tengués de fer-se passar exactament per «santcanonitzat» davant dels pelegrins que pujaven alCorredor: que busqués la veneració de la gentsenzilla pel sistema d’emplaçar en el retaule unaefígie pròpia representat com a sant. Podríem des-cartar que les intencions de mossèn Lleonard fos-sin blasfemes, herètiques o irreverents, o fins i totque fossin greus desviacions megalòmanes. Peròde tota manera, haurem d’admetre que l’episodifisiognòmic del Sant Lleonard tampoc no es limi-

ta a la simple i tradicional idea —tan recurrent enla pintura baix-medieval i moderna— de portar alretaule el retrat del donant, agenollat al costat delseu patró o dissimulat entre els personatges d’unaescena narrativa. El fet d’encarregar —o almenysd’acceptar i de mantenir— l’aparatosa representa-ció de si mateix com a Sant Lleonard en el retau-le major de l’església que regia i que, en bona part,havia construït, es podria entendre com una firmaestampada sobre allò que es considera propi, comel desig de deixar constància i memòria per a laposteritat de la decisiva intervenció personal sevaen l’obra del Corredor. El retrat es convertia aixíen l’afirmació permanent, tan ingènua com pinto-

Figura 9. Cornelis Cort. La Transfiguració (1574), segons Rafael. Cfr. The Illustrated Bartsch, 52, cat. 63-I (82), p. 76.

50. Cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 52, 1591-1657, foli 86r, 28de juny de 1601; cfr. l’apèndixdocumental 6. Les indicacions de«mà dreta» o «mà esquerra»s’han d’entendre en relació ambel mateix retaule descrit, i no pasen relació amb un observador si-tuat davant del retaule, com su-posaríem avui en descripcionscontemporànies.


impressió de perplexitat, en veure l’ermità mos-sèn Lleonard Claus —el mateix que acabava derebre’l a la porta del recinte amb tota solemnitati que l’acompanyava amb tanta amabilitat, comsi res— reproduït al flamant retaule major enforma de Sant Lleonard —d’altra banda senseels atributs iconogràfics pertinents—, el bisbeLloris degué quedar dubitatiu o intrigat: podiatrobar-se enfront de l’impuls incontenible desupèrbia d’un egòlatra desaforat, o bé d’un atacde demència —l’obsessió o el desequilibri d’unpobre solitari—, o també d’un trist i ridícul pro-blema menor, és a dir, d’una pueril necessitat dereconeixement públic i per tant d’una simple iben humana ingenuïtat, només que tan agosara-da i excessiva que esdevenia estrafolària, mésque heterodoxa. Després del pertinent interro-gatori, el bisbe degué convèncer-se que, per partde l’ermità, no hi havia «malícia» extrema i peri-llosa —ni presumpció o arrogància greu, o des-viació blasfema, etc.—, ni tampoc cap malaltiamental, i que, per tant, el «problema» tindriaresolució relativament fàcil amb petits expe-dients correctors.

Entre d’altres, per exemple, amb la identifica-ció pública, molt evident i inequívoca, del santrepresentat al retaule com a Sant Lleonard, la quales faria explícita mitjançant una cartel.la amb ladesignació pintada en lletres majúscules —exten-sible al Sant Andreu, per simetria. La disposició

Figura 10. Antoni Toreno. Rei David (uns 90 x 110 cm). Retaule major del Corredor, 1589-1590.Fotografia: SRBM, C. Aymerich.

Figura 11. Antoni Toreno. Rei Salomó (uns 90 x 110 cm). Retaule major del Corredor, 1589-1590. Fo-tografia: SRBM, C. Aymerich.

resca i farcida d’«orgull empresarial», que elretaule, amb l’església i el mateix santuari, erenfruit de la seva dedicació: que eren exclusivamentla seva obra.

En qualsevol cas, per als qui frequentaven elCorredor, trobar-se el conegut ermità —el mateixmossèn Lleonard que circulava amunt i avall pelrecinte del santuari, i amb qui podien conversar al’església o a l’hospederia— retratat en un com-partiment del retaule com a sant canonitzat i ofi-cial, degué resultar xocant, per dir-ho suaument.Aquest singularíssim Sant Lleonard, pintat ambles faccions i la fesomia «treta al viu» de mossènLleonard, pogué tornar-se una font de comentarismalèvols i potser d’incidents curiosos o de situa-cions estranyes. I des d’una òptica diguem-ne«doctrinal», és evident que la pintura es prestavaa malinterpretacions pel fet de ser un retrat del’ermità, però això resultava encara accentuat pelfet de representar el sant amb una iconografiadiluïda i equívoca. Podríem imaginar, doncs, queentre els devots i pelegrins del Corredor empla-çats davant del retaule hi hagué més d’una sorpre-sa, o fins i tot alguna reacció indignada o escanda-litzada.

Un dels fortament sorpresos per la pintura—n’hagués estat prèviament advertit o no— vaser el bisbe Joan Dimes Lloris, quan pujà enpersona al Corredor per la visita pastoral del 28d’agost de 1595. Un cop passada la primera

51. Cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 54, 1595-1610, foli 10r, 28d’agost de 1595 (cfr. l’apèndixdocumental 4).

52. La inscripció de la cartel.lasencera diu «S. Leonart 1595» —en realitat l’any escrit és«1505», per una repintada possi-blement de 1715 o poc posteriora l’obra del cambril, quan es re-policromà el fustatge del re-taule—, mentre que la malmesade «S. Andreu» ha perdut la data.La indicació de l’any 1595, queregistra el compliment de l’ordredel bisbe Joan Dimes Lloris, hadonat peu a alguna confusió me-nor. En concret, alguns estudis del’obra del Corredor han identifi-cat l’any de l’amonestació episco-pal i de l’obediència de l’ermitàcom el de la realització del retau-le (per exemple, cfr. Mas, 1923,cit. nota 6, p. 9-10) —ara la loca-lització del contracte i altresdocuments han permès avançar-ne la datació exacta a 1589-1590.Aquesta mateixa confusió res-pecte a 1595 ja apareix en la visi-ta pastoral —també personal—del bisbe Ildefons Coloma, del 12d’octubre de 1600, que descriu elretaule de la manera següent: «Estretabulum magnum pulchrumdeoratum, in medio est imagoBeate Virginis Marie de bultocum Jesu, reliqum dicti retabuliest partim septem gaudiorumVirginis Marie et partim misterio-rum Jhesu Christi de mig relleu,et in dextera parte dicti retabuliest depicta ymago sancti Andree,et in sinistra ymago sancti Leo-


episcopal es coneix per la referència recollida al’acta de la visita: «Et sua Reverendissima Do.providet ut describatur in pede dictorum sancto-rum titulus dictorum sanctorum Andree etLeonardi litteris majusculis»51. Les cartel.les vanser-hi pintades el mateix any, ja que s’hi afegí ladata de 1595, com podem observar encara avuisota Sant Lleonard, en els segments de la predel.ladamunt les portes del retaule, malgrat la retalladai la repintada de 1715 que també va confondre el9 per 0 —sota Sant Andreu, els despreniments depintura han escrostonat la cartel.la i n’ha desapa-regut la data; només hi té lectura la inscripció52.

L’acta de la visita del 28 d’agost de 1595 norecull cap més correcció episcopal, però conside-rem probable que provinguessin de converses idecisions d’aquesta mateixa visita del bisbe Llorisels expedients del nimbe i del paper enganxatsobre la cara de Sant Lleonard. El nimbe de SantLleonard, l’únic del retaule, podríem conjecturar-lo un afegit del moment i subratllaria que la figu-ra representada era la d’un sant convencional, osigui sant Lleonard de Noblac, mentre que elrecurs de la nova cara superposada hauria desuprimir la semblança —i per tant l’assimilació i lapossibilitat de confusió— del personatge sacre delretaule amb la persona de l’ermità.

Totes dues correccions depenien, en principi,d’una ulterior intervenció del pintor AntoniToreno, el qual, tanmateix, quan tornà a pujar alCorredor (entre 1595 i 1598), degué atenir-se a lasol.licitud del canvi de cara de la figura amb unaconvicció i un entusiasme molt relatius i dismi-nuïts, a tot estirar. De fet, va pintar una segonacara per a Sant Lleonard, sobre el paper acurada-ment retallat i adherit a la taula, però aquesta novarepresentació repetia exactament la mateixa feso-mia de l’ermità que ja havia pintat uns quantsanys abans, com si volgués reiterar el retrat subja-cent, en comptes de canviar-lo o d’esmenar-lo.Com sabem, l’inventari post mortem de 1601 ensserveix la confirmació coetània que la cara alesho-res ja enganxada del Sant Lleonard era encara unretrat «al viu» (figura 17a)53, i fa poc els restaura-dors del retaule (1994-1997) han constatat que lapintura del paper enganxat repetia la mateixa caraexistent a la taula inferior (figura 17b).

Segons això, un aspecte essencial de les dispo-sicions del bisbe Joan Dimes Lloris que hem hipo-titzat hauria quedat sense efecte —per tossuderiadel pintor?, o un cop més, per tossuderia de l’er-mità?—. El pintor Antoni Toreno morí a la darre-ria del 1598; el mateix any també havia mort elbisbe Lloris, el qual fou substituït pel valenciàIldefons Coloma (1599-1604). L’altre protagonistadel petit afer, mossèn Lleonard Claus, no trigariagaire a morir (1601), i amb el seu òbit l’incompli-ment de l’amonestació episcopal que hem conjec-turat perdria tot el voltatge: mort l’ermità, s’havia

acabat la indisciplina. Ben aviat, per als visitantsdel Corredor la cara del Sant Lleonard «treta alviu» d’un antic ermità difunt esdevindria meraanècdota, que amb el temps seria oblidada com-pletament.

No voldríem acabar les referències a mossènLleonard Claus sense anotar d’altres amonesta-cions que també li foren fetes durant l’episcopatde Joan Dimes Lloris, i potser a causa del mateixcaràcter fort i independent que li hem deduït. En

Figura 12. Antoni Toreno. Déu Pare (uns 60 x 250 cm). Retaule major del Corredor, 1589-1590. Fotografia: SRBM, C.Aymerich.

Figura 13. Cornelis Cort. L’Anunciació amb Profetes (1571), segons Federico Zuccaro. Cfr. The Illustrated Bartsch, 52,cat. 26-IV (50), p. 34.

nardi de anno 1595» (cfr. ADB,Visites Pastorals, volum 58, 1600-1601, folis 236-240, 12 d’octubrede 1600; cfr. la publicació a l’a-pèndix documental 5).

53. Cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 52, 1591-1657, foli 86r, 28de juny de 1601; cfr. l’apèndixdocumental 6.


la visita pastoral del 25 de novembre de 1591, elvisitador Antic Negrell, delegat del bisbe, recrimi-nà a l’ermità que no hagués obeït les disposicionsd’una visita anterior —del desembre de 1590, prò-xima a la coneguda enquesta interrogatori de1590-1591—, i va repetir-les amb més contundèn-cia. No es tracta pas de qüestions greus, però desdel punt de vista formal i de l’administració dioce-sana són prou significatives. Així, el visitador vacomminar mossèn Lleonard Claus a no deixar dirmissa a ningú, al Corredor, que no pogués demos-trar amb credencials escrites que era capellà; a por-tar un llibre de comptabilitat del santuari queregistrés totes les entrades —tant les almoines de

bacina pròpia, com les de la capta forana setma-nal—, a la vista del qual caldria passar comptesalmenys un cop l’any amb el rector de la parròquiadel Far, i sense el seu permís no podia vendre nialienar res; a no servir enlloc més, en cap esglésiani benefici fora del Corredor i de la parròquia delFar; a no captar ni fer captar enlloc sense el permíspersonal i escrit del bisbe o del vicari general de ladiòcesi d’aquell indret —en això, cada cas de des-obediència implicaria la pena de perdre la recapta,el bestiar o cavalcadura que s’hi utilitzava i altrescoses, però en la resta de disposicions hi havia unapenalització econòmica de deu lliures cada vegada,i en subsidi una pena d’excomunicació major54.

Figura 14. Antoni Toreno. Sant Andreu (uns 175 x 110 cm). Retaule major del Corredor, 1589-1590.Fotografia: SRBM, C. Aymerich.

Figura 15. Cornelis Cort. Sant Roc (1577), segons Hans Speckaert. Cfr. The Illustrated Bartsch, 52,cat. 146-I (152), p. 170.

54. Cfr. ADB, Visites Pastorals,volum 52, 1591-1657, folis 25-26, 25 de novembre de 1591;cfr. la publicació a l’apèndixdocumental 3. La disposició delvisitador que obligava l’ermitàa portar un llibre de comptabi-litat del santuari fou obeïdafinalment amb tota seguretat,perquè l’inventari de 1601registra l’existència d’aquest lli-bre de comptes: «Item un llibrede albarans y memorias deforma de quart de paper abcubertes de pergamí scrit en lamajor part de la scriptura queyes de ma de dit mº LleonartClaus qº en lo qual hi ha comp-tes» (cfr. ADB, VisitesPastorals, volum 52, 1591-1657,foli 95r, 28 de juny de 1601;


Els pintors Antoni Toreno I i IICom hem vist, el pintor a qui el 19 de maig de1589 mossèn Lleonard Claus va encarregar la pin-tura del retaule del Corredor, a Mataró, era«Anthoni Toreno pintor ciutada de Barcelona»55.Gràcies a la localització del document contractuald’un treball d’aquesta entitat conservat —unacoincidència inhabitual—, Antoni Toreno en elfutur potser ja no serà el pintor quasi desconeguti del tot ignorat que havia estat fins ara mateix.Però, que fos un perfecte desconegut, no vol pasdir que no ens en constessin un cert nombre dereferències documentals: en realitat AntoniToreno —a vegades també Antoni Joan Toreno, oJoan Toreno, i altres cops designat amb antropò-nims de grafia només aproximada, com Nitorenoo Moreno—, un de tants pintors cinccentistes«sense obra» i per tant sense «estil personal»assignable, tenia nom i existència històrica exclu-sivament a partir de referències documentals56. Enendavant, aquestes notícies d’arxiu s’hauran deconfrontar amb la producció pictòrica quecomencem a atribuir al seu autor i, en conseqüèn-cia, hauran de ser reinterpretades idòniament.

La primera notícia que posseïm de la presènciade Toreno al país —a Barcelona, però ignorem siera d’origen català o foraster, i en tot cas de quinaciutat natal provenia, o de quina nació— porta ladata del 12 de juliol de 1547: Joan Toreno, pintori habitant de Barcelona, fa de testimoni en la firmad’una escriptura del pintor barceloní GabrielAlemany, fill del difunt pintor homònim57. Unparell o tres d’anys més tard, el pintor i habitantde Barcelona designat ara Antoni Joan Torenoapareix en dos documents relacionats amb elmateix Gabriel Alemany: en el primer, del 13 denovembre de 1549, Alemany avala un debitorid’Antoni Joan Toreno a Jaume Fontanet, pervalor de dotze lliures; en el segon, del 25 de febrerde 1550, l’avalador haurà de fer efectius els dinersa Fontanet per causa de l’incompliment deToreno58.

Aquest Joan o Antoni Joan Toreno, tambésembla identificable amb el «Toni Joan Torrentó»(sic) que el 18 de febrer de 1554 va contreure núp-cies a la catedral de Barcelona amb ElisabetGarcia59. El matrimoni hauria tingut dos fills, quesapiguem. Una noia, Paula, «filla de mestreAntoni Toren [sic], pintor, i de Elisabet, ciutadansde Barcelona», que el 20 de juny de 1576 es casavaa la catedral de Barcelona amb Esteve Almenara deValència60. I un noi, «Antoni Toreno, pintor, fill deAntoni Toreno, pintor, i de Elisabet», que el 29d’agost de 1583 es casà a la catedral amb «LlúciaAnna Enriques, tots ciutadans de Barcelona»61.

Les notícies que actualment ens constend’Antoni Toreno el situen a Barcelona fins entornde 1590, quasi sempre ocupat en treballs irrelle-

vants i petites reparacions a la catedral, i alguncop també al servei del consell municipal; sovint,Toreno apareix citat en tractes personals o profes-sionals amb altres pintors i en càrrecs corporatius—com a prohom de la confraria de sant Estevedels Freners, en la qual estaven integrats els pin-tors. Considerem que caldria referir tot aquestprimer bloc documental lligat a Barcelona al pin-tor Antoni Toreno I, almenys fins al matrimonidel seu fill homònim —Antoni Toreno II—, i pot-ser encara fins alguns anys més tard, com direm.

Aquesta documentació el manifesta un pintorde perfil realment molt baix; més enllà delsesments com a testimoni o d’altres intervencionsen actes notarials62, veiem Antoni Toreno I dedicatsistemàticament a treballets minúsculs i d’ínfimcost per encàrrec de la sagristia de la seu: daurar ipolicromar les portes de la sagristia (1559, 30 d’a-bril)63, pintar la llinda del Monument (1559, 6 demaig)64, treballs indeterminats per a l’obra(1560)65, daurar llistons per a la cadira d’argent del’altar major (1562)66, refer la cua de cavall de lacarassa del moble de l’orgue major (1568-1569)67,pintar àngels i pilars de l’altar major (1569-1571)68,pintar la peanya i l’assentament de la custòdiamajor (1571)69. Mentrestant, el 24 de març de 1560contractava per tres anys l’aprenentatge de l’oficide pintor de Montserrat Pons, un noi de Sant Feliude Llobregat70, i l’1 de setembre de 1563 firmavacom a fidejussor d’un préstec de cinquanta lliuresque el capítol de la seu de Barcelona havia fet al’escultor aragonès Pedro Vilar —l’escultor hauriade pagar-lo quan tornés d’Itàlia i acabés el rerecorde marbre, tal com estava previst i compromès71.

Potser ja el 1564, i en tot cas el 1568, és nome-nat pintor titular de la ciutat de Barcelona a lesdeliberacions del Consell municipal72; també apa-reix relativament lligat a l’estructura corporativadels pintors —era prohom de la confraria de santEsteve dels Freners el 1574 (22 de novembre)73, el1585 (21 d’agost)74, el 1587 (26 de desembre)75, i el

fragment no recollit en l’apèn-dix documental 6).

55. Cfr. ACA, Notarial, Mataró,1022, Gabriel Morera, Manuale-tum, 19 de maig de 1589 (cfr. l’a-pèndix documental 1).

56. Podem avançar que la fontmés copiosa d’informacions so-bre el pintor Antoni Toreno ésJosep M. Madurell Marimon1944, cit. nota 45, publicació a laqual s’hauran d’afegir les notíciesde les seves fitxes inèdites con-servades a l’Arxiu Notarial deBarcelona (que citarem perAHPB, fitxes Madurell), i dedues publicacions més: ídem,«Petro Paulo de Montalbergo,artista pintor y hombre de nego-

cios», Anales y Boletín de losMuseos de Arte de Barcelona,III-3, 1945, p. 195-229, i ídem,L’art antic al Maresme, Mataró,1970. Un segon bloc interessantde notícies sobre els Toreno vapublicar-lo mossèn Josep Mas,«Notes sobre antichs pintors aCatalunya», Boletín de la RealAcademia de Buenas Letras deBarcelona, VI, Barcelona, 1911-1912, p. 307-321. Altres referèn-cies documentals, importants peral perfil de pintor d’A. Toreno II,han estat exhumades per altresautors i seran citades al seu lloc,tant les publicades com les inèdi-tes —que són la majoria.

57. Cfr. Madurell, 1944, cit. nota45, p. 113 n. 176 (amb data de

1547, 12 de juliol), i p. 230 (ambdata de 1548, 12 de juliol).

58. Cfr. Madurell, 1944, cit. nota45, p. 198, n. 22.

59. Cfr. Mas, 1911-1912, cit.nota 56, p. 315.

60. Cfr. Mas, 1911-1912, cit.nota 56, p. 317-318.

61. Cfr. Mas, 1911-1912, cit.nota 56, p. 318.

62. Per exemple, el 18 de marçde 1556, el 3 d’abril de 1559 —amb Miquel Alemany— i el 24de setembre de 1571, sempre enactes notarials de Barcelona (cfr.AHPB, fitxes Madurell).

63. Cfr. Mas, 1911-1912, cit. nota56, p. 439 (pagament de 6 lliuresal mestre Antoni Joan Toreno).

64. Cfr. Mas, 1911-1912, cit.nota 56, p. 316 (pagament de 1lliures, 5 sous, 6 diners al mestreAntoni Toreno).

65. Cfr. Mas, 1911-1912, cit.nota 56, p. 316 (pagament de 3lliures al mestre Antoni Toreno).

66. Cfr. Agustí Duran i Sanpe-re, Barcelona i la seva història,III (L’art i la cultura), Barcelona1975, p. 261 (pagament de 10 sousal pintor Antoni Moreno [sic]).

67. Arxiu de la Catedral deBarcelona (en endavant ACB),Llibre d’Obra, Dades extraordi-nàries, 1568-1569 (agraeixo lareferència a Marià Carbonell).

68. ACB, Llibre d’Obra, Dadesextraordinàries, 1569-1571(agraeixo la referència a MariàCarbonell).

69. Cfr. Mas, 1911-1912, cit.nota 56, p. 316 (pagament de 2lliures, 8 sous al mestre AntoniJoan Toreno).

70. Cfr. Madurell, 1944, cit. nota45, p. 239.

71. El pintor Antoni Torenosigna el debitori de 50 lliuresconjuntament amb el cererFrancesc Insauste, un altre pro-veïdor del capítol de la seu. Cfr.Joan Bosch, «Pedro Vilar,Claudi Perret, Gaspar Bruel i elrerecor de la catedral deBarcelona», Locus Amoenus, 5,2000-2001, p. 154, n. 23.

72. Cfr. Josep Puiggarí, «Noti-cia de algunos artistas catalanesinéditos, de la Edad Media y delRenacimiento», Memorias de laAcademia de Buenas Letras deBarcelona, III, 1880, p. 299.

73. Cfr. Madurell, 1944, cit. nota45, p. 230, n. 61; Madurell, 1945,cit. nota 56, p. 217, n. 40.

74. Cfr. AHPB, fitxes Madurell.

75. La data del 26 de desembrede 1588 equival a l’any 1587, enel còmput actual. Cfr. Madurell,1945, cit. nota 56, p. 217, n. 40.


1589 (8 de març)76, com a mínim, o també el 1589(22 de juny)77—, i continua mantenint les acostu-mades relacions laborals, que fàcilment portaven aatorgar poders o a rebre’n78, però, no obstant això,encara no s’han exhumat informacions que assig-nin a Antoni Toreno alguna feina pictòrica míni-mament consistent. Com a màxim, podríem pensartan sols en dues, dels anys 1582 i 1587, que tanma-teix no és segur que pertoquin a Antoni Toreno I ino pas als exordis professionals del seu fill —ales-hores ja adult, casat l’agost de 1583—. Aquestaincertesa té una resolució problemàtica, per ara, jaque ignorem l’any de naixement de tots dosAntoni Toreno i només ens consta el de la mortd’un (1598) —del que nosaltres considerem el fill,d’altra banda potser nascut cap al 1558, si s’haviacasat als vint-i-cinc anys.

En qualsevol cas, la primera de les feines es-mentades, sigui d’Antoni Toreno I o II, és la pintu-ra de la bandera de santa Eulàlia per a la Casa de laCiutat de Barcelona, contractada el 1582 conjunta-ment amb Benet Sanxes Galindo i visurada perIsaac Hermes i Ramon Puig79. Un probable frag-ment d’aquesta bandera, que sembla atribuïble aGalindo tot sol, es conserva al Museu d’Història dela Ciutat de Barcelona80. El segon treball —per-dut— va documentar-lo mossèn Josep Gudiol aVic: l’any 1587 Joan Nitoreno (sic) cobrava vint-i-sis lliures per pintar «els draps que son fet per lomonument de la Seo de Vich»81.

Les notícies següents, penso que caldria reme-tre-les més decididament a Antoni Toreno II. Noconsta pas que Antoni Toreno I hagués mort, i d’al-tra banda, sense indicis complementaris, l’estat ac-tual de les informacions sobre els Toreno difícil-ment admet una discriminació plenament segura deles identitats respectives. Així i tot, m’inclino a in-terpretar que a partir d’ara totes les notícies —llevatd’una, datada el 12 d’abril de 1590— al.ludeixen alfill, en primer lloc perquè descriuen treballs méshabituals de l’ofici de pintor, a diferència de les sim-ples reparacions vistes abans, i en segon lloc perquèel seu escenari ja no és la ciutat de Barcelona, sinóque es desplacen al Maresme, i en particular a Ma-taró.

El desplaçament comença amb una nota nup-cial, en realitat de segones núpcies, que em semblareferible al fill: el 6 de març de 1589 l’obra de laseu de Barcelona va rebre els preceptius quatresous pel dret de «sposalles de Antoni Toreno,viudo, pintor, ciutadà de Barcelona, amb Joana,donzella, filla de Onofre Sala, parayre de Mataró,y de na x [sic] de aquell muller»82. Segons la mevaconjectura, Antoni Toreno II, casat en primeresnúpcies el 29 d’agost de 1583 amb Llúcia AnnaEnriques, n’hauria enviudat i el març de 1589 estornava a casar, ara amb Joana Sala de Mataró.

Un parell de mesos més tard, el 19 de maig de1589, aquest Antoni Toreno que considero el fill

Figura 16. Antoni Toreno. Sant Lleonard(uns 175 x 110 cm). Retaulemajor del Corredor, 1589-1590.Fotografia: SRBM, C. Aymerich.

Figura 18. Cornelis Cort. Sant Domènecllegint (1573), segons Bartholo-maeus Spranger. Cfr. The Illus-trated Bartsch, 52, cat. 127 (135),p. 148.


Figura 17. Antoni Toreno. Sant Lleonard, detalls de la figura 16; a) abans de la res-tauració, amb llum rasant; b) abans de la restauració, amb vista parcialde la pintura subjacent; c) durant el procés de neteja i d) acabada la res-tauració. Fotografies: SRBM, C. Aymerich.



78. El 3 de febrer de 1576 atorgapoders a un procurador (AHPB,fitxes Madurell); l’1 d’abril de1580 és procurador de l’escultorAndreu Ramírez (AHPB, fitxesMadurell).

79. Cfr. les dades essencials aPuiggarí, 1880, cit. nota 72, p.100, i Agustí Duran i Sanpere,La Fiesta del Corpus, Barcelona1943, p. 51, ara també dins ídem,Barcelona i la seva història, II (Lasocietat i l’organització del tre-ball), Barcelona, 1973, p. 560-561.

80. Un estat de la qüestió recentsobre el retall de bandera desanta Eulàlia conservat al Museud’Història de la Ciutat de Barce-lona, amb recull de les referèn-cies publicades i atribució de l’o-bra —a Benet Sanxes Galindo—,es trobarà a Joaquim Garriga,«Benet Sanxes Galindo, pintor ipoeta del segle xvi a Catalunya»,Estudi General, 21 (Miscel.làniad’homenatge a Modest Prats, 1),Girona, 2001, p. 91-97.

81. Cfr. Josep Gudiol Cunill,Nocions d’Arqueologia SagradaCatalana, II, Vic, 1933, p. 712,també recollit per Joan FrancescRàfols, Diccionario Biográficode Artistas de Cataluña, II, Bar-celona, 1953, p. 242, a. v. «Nito-reno, Joan» (sobre el pintor,convé afegir-hi: ibídem, III, Bar-celona, 1954, p. 146, a. v.«Toreno, Antoni» i «Toreno,Joan»), i ara per MiquelMirambell i Abancó, La pin-tura del segle XVI a Vic i el tallerdels Gascó, Vic, 2002, p. 115-116.

82. Cfr. Mas, 1911-1912, cit.nota 56, p. 316. Onofre Salasignà el debitori a favor d’AntoniToreno per la dot de la sevamuller Joana el 8 de desembre de1596: cfr. ACA, Notarial,Mataró, Jaume Marfà, sign. 156,man. 1596, 8 de desembre de1596.


contractava a Mataró amb mossèn Lleonard Clausel retaule major del Corredor —s’havia de pintar aMataró mateix, com sabem. Actuà de fidejussor delpintor, designat encara “ciutadà de Barcelona”, elparaire i també hostaler mataroní Onofre Sala, elseu sogre83. El fet que un Antoni Toreno consti coma prohom de la confraria dels Freners de Barcelonados cops el mateix any 1589, un el 8 de març i l’al-tre el 22 de juny —el primer abans del casament idel contracte del Corredor, i el segon després—,admet la sospita que almenys la notícia de la segonadata pertocaria al pare84. Igualment podríem referirencara al pare una notícia del 12 d’abril de 1590,situada a Barcelona i que pressuposa una residènciapermanent a la ciutat: el pintor Antoni Toreno i elteixidor de vels Bartomeu Terrats s’ofereixen a aju-dar el veler barceloní Francesc Banda a crespar vels,els dies i hores que ell vulgui i tants com vulgui,amb l’objectiu d’aprendre l’ofici de crespador i ambel compromís de no ensenyar-lo a ningú —si hofessin, haurien de pagar a Francesc Banda dos-centsducats per cada aprenent ensenyat85. La resta denotícies conegudes sobre Antoni Toreno, com hemdit, les assignem al fill, començant per la liquidacióde comptes del retaule del Corredor, anotada almarge del mateix text del contracte el 31 de desem-bre de 159186.

Al cap d’un any, el 27 de desembre de 1592,«mossen Antoni Toreno pintor de la vila deMataró» contractà per cent setanta lliures la pin-tura i dauradura del retaule de la capella del Roserde l’església parroquial de Sant Genís de Vilassar;hauria de prendre per model el retaule del Roserde Mataró i enllestiria la feina en un any. Figurencom a fidejussors del compromís de Toreno eldoctor en medicina Pau Castelló, futur marmes-sor del pintor, i l’hostaler Onofre Sala de Mataró,el seu sogre87. El 13 de maig de 1595 la confrariadel Roser de Vilassar encara no li havia liquidat eldeute i, per cobrar-ne una part, Antoni Torenoatorgà poders88; potser la cessió de poders tambés’hauria de relacionar amb una sortida de Mataró,ja que l’encàrrec següent del pintor s’ha localitzata Vic: la pintura del retaule de sant Jacint, de laconventual vigatana de Sant Domènec, pactada elmateix 1595 per vint-i-sis lliures89.

També el 1595, Antoni Toreno guanyava elconcurs per a la pintura i dauradura del retaulemajor de Sant Andreu de Llavaneres convocatpels jurats de la parròquia. A més de Toreno, a quiels documents del concurs designen pintor deMataró, aspiraven a l’adjudicació de la feina is’havien presentat a la prova els pintors GabrielRovira de Girona i Cèsar Corona, romà residenta Barcelona. Formaven el tribunal els mestresRamon Puig, Gabriel Robuster i el milanèsJacomo Filippo Papiano. Cèsar Corona, quehavia rebut un vot enfront dels dos de Toreno,impugnà el veredicte —adduïa parcialitat del tri-

bunal a favor del mataroní— i posà un plet alsjurats de Llavaneres davant la cúria diocesana deBarcelona, reforçat el 1598 per la defunció delguanyador del concurs. Tanmateix, l’impugnadorno aconseguí pas l’encàrrec; finalment realitzariales pintures Joan Baptista Toscano (1603), unmilanès que no havia participat a la prova90.

En plena impugnació del concurs de SantAndreu de Llavaneres, Antoni Toreno es va com-prometre a fer altres obres. Així, l’11 de febrer de1596 va contractar per dues-centes lliures alsadministradors de la confraria de sant Eloi i santAntoni de la parroquial de Mataró la pintura delretaule de la seva capella91; consta que passats dosanys, el 22 de febrer de 1598, el pintor cobravavint-i-sis lliures a compte del deute pendent peraquest treball92. L’1 de juny de 1597 va pactar perdues-centes cinquanta lliures les pintures d’unaltre retaule, dedicat a la Mare de Déu del Roser,amb els administradors de la confraria del Roserde la parroquial de Santa Maria de Palautordera93.A més, el març de 1598 rebia quatre lliures, elpreu convingut per la dauradura d’una creu defusta de la parròquia de Sant Martí d’Arenys deMunt94, i el 24 d’abril encara capitulà una últimaobra: un retaule de cinquanta lliures, dedicat asant Jaume, que la vídua del pagès Jaume Vallsvolia instal.lar a la capella privada de la seva casade Sant Martí de Teià95.

L’arrelament d’Antoni Toreno II a Mataró par-tia del seu matrimoni amb Joana Sala el març de1589, però en pocs anys degué establir una xarxade bones relacions a la vila, que els documentssuggereixen en dos sentits: en el dels compromisossocials, com ara la implicació del pintor en la con-fraria parroquial de Santa Maria del Sepulcre(1597, 22 d’abril; 1598, 25 d’agost)96, i en el dels lli-gams professionals i personals amb altres artistesmataronins, per exemple amb l’imaginaire PauForners (1597, 25 d’agost; 1598, 11 d’abril)97 i ambel pintor Jaume Forner (1598, 30 d’octubre)98.

Antoni Toreno atorgà testament a Mataró el18 de novembre de 1598 i va morir al cap de poc,dins del mateix any —el seu òbit és registrat alsdocuments del plet pel retaule de Sant Andreu deLlavaneres—99. Nomenà hereus els seus tres fills,Antoni, Jacint i Jeroni, per als quals també triàtutors —el doctor en arts i medicina Pau Castelló,el mercader Melcior Palau i el donzell deBarcelona Antoni Enriques, potser germà de laseva primera muller i oncle d’algun fill, si no detots tres—100. A través dels tutors, precisament, el25 d’octubre de 1599 els tres germans Toreno vancobrar les quaranta-dues lliures degudes pelretaule que el seu pare havia pintat per a la víduade Jaume Valls de Teià101.

Joana Sala, la muller d’Antoni Toreno, vasobreviure el marit uns quants anys, com a mínimfins al 1610, ja que tenim constància de «Joana

83. Cfr. ACA, Notarial, Mataró,1022, Gabriel Morera, Manuale-tum, 19 de maig de 1589 (cfr. l’a-pèndix documental 1).



86. Cfr. ACA, Notarial, Mataró,1022, Gabriel Morera, Manuale-tum, 19 de maig de 1589. La notaal marge de v2, no transcrita al’apèndix documental 1, diu:«Die martis xxxi decembris 1592[però 31 de desembre de 1591, enel nostre còmput actual]. Devoluntate et in presentia dicto-rum partium fuit cancellatum etannullatum hoc instrumentum.Testes Anthonius Puig braceriusparrochie de Llevaneriis etJosephus Pla scriptor dicte ville».

87. Cfr. ACA, Notarial, Mataró(Vilassar), 1321, Cristòfol Vehil,Manual, 1592-1593, 27 de de-sembre de 1593 [però 1592, en elnostre còmput actual].

88. Cfr. ACA, Notarial, Mataró,Jaume Marfà, sign. 155, man.1595, 13 de maig de 1595.

89. No hem localitzat la font dela notícia, recollida per Ràfols1954, III, cit. nota 81, p. 146, a. v.«Toreno, Antoni».

90. Cfr. Joan Bosch i Ballbona,«Joan Baptista Toscano. Retaulede Sant Andreu de Llavaneres»,dins Joan Bosch-Joaquim Gar-riga (eds.), De Flandes a Itàlia.El canvi de model en la pinturacatalana del segle XVI: el bisbat deGirona, catàleg de l’exposició,Girona, 1998, p. 138-139.

91. Els mateixos administradorsciten els pactes contractuals de1596 en un document del 9 demaig de 1599: cfr. ACA, Nota-rial, Mataró, Gabriel Morera,sign. 1016, man. 1599, 9 de maigde 1599.

92. Cfr. ACA, Notarial, Mataró,Gabriel Morera, sign. 1015, man.1598, 22 de febrer de 1598.

93. Cfr. Arxiu Històric FidelFita (AHFF), Notaria de Mont-clús, man. 265, f. 92v-93v, 1 dejuny de 1597. Agraeixo la localit-zació i còpia del document a JoanMiquel Llodrà i Nogueras, del’AHFF d’Arenys de Mar.

94. Cfr. Josep M. Pons Guri,Un siglo de arte religioso en SanMartín de Arenys, Arenys deMar, 1944, p. 27, n. 102; cfr. tam-bé Madurell, 1944, cit. nota 45, p.230, n. 61.

95. Cfr. Madurell, 1945, cit. nota56, p. 217, n. 41; Madurell, 1970,cit. nota 56, p. 131, doc. 70.

96. Va tenir responsabilitatscom a administrador o governa-dor de la Confraria de SantaMaria del Sepulcre, de l’esglésiaparroquial de Santa Maria deMataró, citades el 22 d’abril de


Toreno, vídua relicta d’Antoni Toreno pintor deMataró» en diferents escrits datats el 19 de març iel 12 d’abril de 1601, el 20 de gener i el 16 defebrer de 1604, i el 16 de juny de 1610102.

La documentació successiva del sis-cents nosilencia pas del tot la saga dels Toreno, però n’hareduït dràsticament l’activitat registrada. Per arase sap només alguna cosa de Jeroni Toreno —pot-ser el més petit dels tres germans citats al testa-ment, i l’únic pintor—, que d’altra banda apareixcom un daurador de poca entitat, més semblanten això al seu avi que no pas al seu pare. Així, vers1618, Jeroni Toreno hauria daurat, conjuntamentamb altres pintors —amb Francesc Sabater, AnticCampanyà i Joan Basi—, el retaule de sant Antonide l’església de Sant Miquel de Terrassa, tallat perl’escultor Jaume Rubió II103. El 1634 fou nomenatcònsol del gremi de pintors104, i de 1635 a 1645 janomés apareix citat per notícies de caràcter gre-mial o bé familiars105.

La pintura d’Antoni Toreno II i les fonts gràfiques del retaule del CorredorEl retaule de Nostra Senyora del Socors delCorredor (figura 2), l’única pintura documentadai alhora conservada d’Antoni Toreno, en el futurpodria servir de pedra de toc per reconèixer el seuestil personal en l’eventual atribució d’altresobres. Ara, una primera observació directa de lescatorze taules ja pot suggerir-nos algunes particu-laritats que semblen rellevants de les tendènciespictòriques del seu autor, en relació tant amb elcolor com sobretot amb el dibuix i la composicióde les pintures.

Subratllem de seguida que Toreno hi ha aplicatel color en capes molt primes, a penes un tel, ouna pel.lícula tan lleu que sovint deixa transpa-rentar la mateixa preparació de la taula. Laimpressió de pasta pictòrica molt escassa o de pin-

zellades poc insistides és general: tots els colorssemblen estesos en poques passades d’una matèriamassa líquida. Però aquesta restricció que adver-tim en els materials no afecta pas igualment totesles taules: el Sant Andreu (figura 14) i el SantLleonard (figura 16) del primer cos, potser el DéuPare (figura 12) del timpà, i en tot cas el Sant Perei el Sant Pau de les portes, mostren una capa moltmés densa, aplicada en pinzellades més generosesi consistents. Aleshores, la diferència dels resul-tats és notabilíssima, perquè la qualitat global dela pintura ha millorat de manera fulminant iinsospitada.

El fenomen fa avinent una reflexió, quenomés volem encetar, sobre la incidència —avegades potser determinant— dels pressupostostan magres amb què solien treballar els pintorssobre un estalvi massa dràstic dels materials i, enconseqüència d’això, sobre el resultat artísticcomplexiu. La duresa de les condicions del mer-cat de treball i de la competència per l’adjudica-ció d’encàrrecs obligava els professionals de lapintura a acceptar preus habitualment molt baixosper a la producció d’un retaule —des del dissenyinicial fins al seu muntatge o assentament al llocprevist—, i, al seu torn, una compensació econò-mica tan minsa forçava els pintors a retallar almàxim les despeses en tots els capítols i ajustar-sea les més indispensables. Té la seva lògica, doncs,que fessin repercutir la restricció en primer llocsobre els materials, sobre allò que permetia rebai-xar significativament els costos totals sense afec-tar gaire significativament l’efecte de conjunt del’objecte produït —el retaule—, almenys en apa-rença i vist a una distància prudencial. Però encanvi, a una mirada pròxima i més atenta, aques-ta opció d’estalvi incidia negativament de manerageneralitzada i dramàtica en els nivells més bàsicsde la qualitat, i per tant afectava la mateixa líniade flotació de l’obra amb uns efectes devastadorsi irreparables.

Els judicis crítics sobre la qualitat relativa depintures com les que ens ocupen, a la pràctica sesolen fonamentar exclusivament en les habilitats

1597 (cfr. ACA, Notarial, Ma-taró, Jaume Marfà, sign. 157,man. 1597, 22 d’abril de 1597) iel 25 d’agost de 1598 (cfr. ACA,Notarial, Mataró, Jaume Marfà,sign. 158, man. 1598, 25 d’agostde 1598).

97. Cfr. ACA, Notarial, Mataró,Gabriel Morera, sign. 1014, man.1597, 25 d’agost de 1597; Madu-rell 1970, cit. nota 56, p. 138 (11d’abril de 1598).

98. Cfr. ACA, Notarial, Mataró,Jaume Marfà, sign. 158, man.1598, 30 d’octubre de 1598.

99. La mort d’Antoni Torenol’any 1598 fou publicada en pri-mer lloc per Bosch 1998, cit. no-ta 90, p. 138.

100. La data del testamentd’Antoni Toreno consta en undocument del 25 d’octubre de1599 publicat a Madurell, 1970,cit. nota 56, p. 211, doc. 71. No-tem que, si Antoni Enriques fosgermà o parent molt pròxim deLlúcia Anna Enriques, la prime-ra muller d’Antoni Toreno II(1583), això implicaria amb cer-tesa suficient que el testador enqüestió és el mateix Antoni To-

reno II. El més gran dels tresfills, que pogué néixer el 1584,tenia com a màxim catorze anysel 1598, quan morí el seu pare.

101. Cfr. Madurell, 1970, cit.nota 56, p. 131, doc. 71.

102. Cfr. ACA, Notarial, Mata-ró, Jaume Mates i Antoni JoanMontfort, man. 1, sign. 179, any1601, 19 març i 12 d’abril de1601; ACA, Notarial, Mataró,Jaume Mates i Antoni JoanMontfort, sign. 181, man. 1604,20 de gener i 16 de febrer de1604; ACA, Notarial, Mataró,

Jaume Mates i Antoni JoanMontfort, sign. 187, man. 1610,6 de juny de 1610.

103. Cfr. Salvador Cardús,Grandeses i antiguitats d’Égara-Terrassa, Terrassa, 1973, p. 36-38.

104. Cfr. Ràfols, 1954, III, cit.nota 81, p. 146, a. v. «Toreno, Je-roni».

105. Cfr. Santiago AlcoleaGil, «La pintura desde 1500 a1850», Historia de la pintura enCataluña, Madrid s. d. [1957],p. 177.


artístiques més o menys grans dels pintors. Ja éscert que els pintors i la seva destresa en són elsresponsables fonamentals, però les responsabili-tats dels promotors no n’haurien de quedar almarge, en funció de la seva repercussió efectiva enel procés de producció i en els resultats: la gasive-ria o la generositat dels comitents és la clara tra-ducció material de la seva intel.ligència artística i,al capdavall, pot contribuir a millorar o frustrar laqualitat d’una obra tant o més que el bon ofici delseu artífex directe. En aquest sentit, convindria nooblidar que en l’obra del Corredor, per la feina iels materials de pintar i daurar tot el retaule, mésel transport i el desmuntatge i reinstal.lació in situ,Antoni Toreno cobrava dues-centes vuitanta lliu-res i disposava d’un any de temps.

Altres aspectes a propòsit del color que depe-nen més immediatament d’opcions personals delpintor —del seu aprenentatge i la seva formaciópictòrica, o del seu gust per determinats tons ocombinacions de tons— tenen una incidènciapositiva en el resultat general. Notem el croma-tisme actualitzat de les composicions i la sevaentonació moderna, en conjunt. El pintor nodefuig per a res les tonalitats fosques, els campsennegrits, els clarobscurs contrastats, els cangio-nismi ni les combinacions o els acostaments ago-sarats —com veiem, per exemple, en la vestimen-ta de la criada a la Visitació de Maria a Elisabet(figura 3) i de la dona agenollada a la Presentacióde Jesús al temple, en els mantells de santa Annai de la Verge a la Presentació de la Verge al tem-ple (figura 5), i en la túnica del Rei David (figu-ra 10).

Sense perdre de vista les expectatives artesanesdel context suara recordat en el qual ens movem—la pressió de les condicions econòmiques i delsterminis restringits—, considerem que el dibuixde les figures i de les composicions narrativesd’Antoni Toreno es manté en uns nivells de cor-recció acceptables. Fins i tot podríem trobar quela resolució de bona part dels dissenys acreditauna habilitat gràfica, una desimboltura figurativa iuna imaginació personal ben notables. Diguem debon principi que, tant les set composicions narra-tives com les set taules amb personatge únic delretaule del Corredor, reflecteixen una variadaperò completa dependència de les representacionsd’estampes; doncs bé: l’habilitat gràfica, la desim-boltura i la imaginació del pintor s’han d’entendreen relació amb aquesta extracció massiva delsmotius figuratius de les seves taules d’una multi-tud de composicions alienes, d’un repertori real-ment riquíssim d’obra gravada —d’autors cinc-centistes en general, però molt especialment de laproducció de Federico Zuccaro i d’altres pintorsitalians, «traduïda» pel tan conegut i celebrat gra-vador holandès establert a Roma Cornelis Cort(1533-1578)106.

L’operació amb gravats esdevé molt variableen les diferents taules del Corredor, segons elscasos —podem trobar-hi el trasllat quasi literal iexacte d’una entera composició estampada a lapintura, o bé la simplificació més o menys fortadel gravat, o bé la selecció d’un sol motiu aïllat dela imatge gravada, o bé l’extracció de diversosmotius de diversos gravats per al seu muntatgeunitari en una mateixa escena, etc.—, però per sis-temàtica i variada que sigui la dependència, totesles pintures del retaule tenen en comú que hanresolt el disseny obtingut dels models amb unamanifesta homogeneïtat i facilitat.

La facilitat o rapidesa del procés de disseny, iper tant una composició expeditiva de les pintu-res a partir de motius o conjunts manllevats, noha significat pas cap disminució simètrica de laqualitat global del trasllat i de l’eficàcia delspréstecs, sinó al contrari, hi ha afegit desimbol-tura, la qual també contribueix a la peculiaresquematització de les estampes que ha realitzatAntoni Toreno. Les estampes utilitzades sónvariadíssimes entre si —no obstant la presènciasubstancial de gravats de Cort que hem assenya-lat—, en tot cas, la versió que en mostren les pin-tures implica que han passat per un sedàs simpli-ficador molt personal, que les unifica no tan solsa través del sistema propi d’entonació cromàticai d’extensió dels colors, sinó també a travésd’una peculiar tendència gràfica diguem-ne«quadraturista». El pintor redueix la complexitatdibuixística de les composicions gravades —deles figures, de l’escenari, dels accessoris—, ambuna marcada inclinació per la geometrització,que simplifica en sentit estereomètric l’anatomiade les figures i en general tots els plans i volumsrepresentats.

L’habilitat gràfica, la desimboltura figurativa,o la tendència al reduccionisme geomètric i la ma-teixa imaginació adaptadora que apreciem en elpintor, no es podrien reconèixer amb el grau ni laimmediatesa que convé si no féssim explícites arales seves operacions amb les estampes. Hemremarcat que Toreno en fa una aplicació massiva iocurrent, a vegades ben original —per l’adaptacióde la temàtica, o de l’escala, per la diferent inten-sistat o amplitud dels préstecs...—, però tambéinevitable: les representacions pròpies traeixenuna manca total d’inventiva i una veritable depen-dència dels materials aliens. Caldria identificaraquestes fonts gravades en concret i en detall, perpoder confrontar-les amb les derivacions pictòri-ques corresponents i precisar les dependènciesque diem. La localització dels models utilitzats,d’altra banda, ens permetrà comprovar queAntoni Toreno disposava d’un repertori d’estam-pes realment ampli —mostra més o menys signi-ficativa del que en aquells anys pogué circular peraltres tallers de pintors de Catalunya—, i adonar-

106. Tenim constància de la im-portació i distribució a Barcelonad’una gran quantitat de gravatsprocedents de Roma, entre elsquals un bon grup de CornelisCort, gràcies a l’episodi comer-cial protagonitzat pel pintor Pie-tro Paolo de Montalbergo (entrel’octubre de 1580 i el febrer de1582) que documentà Josep M.Madurell: cfr. Madurell 1945, cit.nota 56, p. 213-214, docs. 5 i 8(cfr. també Joaquim Garriga,«Pietro Paolo de Montalbergo,pintor italià, ciutadà de Barce-lona», Miscel.lània en homenatgea Joan Ainaud de Lasarte, volumII, Barcelona, 1999, p. 9-12). Fóraversemblant la conjectura que,una part del repertori d’estampesde Cornelis Cort que Antoni To-reno manifesta posseir el 1589,provingués de les arribades aBarcelona gràcies a Montalbergo.En tot cas, Cornelis Cort es con-vertí en gravador de referència alstallers de pintors i escultors cata-lans a partir de 1570-1575; percitar-ne algun exemple, recordemque són gravats de Cort els utilit-zats per Joan Mates a l’Anun-ciació (1577) del retaule dels Fus-ters de la catedral de Barcelona, oper Pietro Paolo de Montalbergoal retaulet de la Resurrecció deVallespinosa (1582-1583), o elsmodels cedits per Gaspar Hu-guet a Joan Ballester per al retau-le major de Palamós (c. 1580-1583).


nos de la seva efectiva i a vegades sorprenentactualitat.

Sense alterar l’ordre enumeratiu de les catorzepintures del Corredor que havíem donat mésamunt, comencem per les set taules amb compo-sicions narratives i a continuació tractarem lesaltres set amb personatge únic. La primera com-posició retaulística d’Antoni Toreno, el Naixe-ment de la Verge, ubicada en un compartimentrectangular apaisat del segon cos, adapta, bé queamb una transcripció molt exacta, el gravat deformat vertical que Cornelis Cort realitzà el 1568,basat en un original del mateix tema de FedericoZuccaro —la incisió avui també compta amb atri-bucions a Taddeo Zuccaro107.

La segona pintura, de format vertical coinci-dent amb el de l’estampa, representa la Visitacióde Maria a Elisabet (figura 3), que repeteix la Visi-tació de Federico Barocci instal.lada el juliol de1586 a la capella Pozzomiglio de la Chiesa Nuovade Roma. La composició de Barocci esdevindriafamosa de seguida i seria objecte de còpies i denombroses traduccions a estampa, la primera deles quals fou un burí de Gijsbert van Veen datat el1588 (figura 4)108. És aquest el model que Torenotenia a mà, el dibuix del qual reproduí amb escru-polosa fidelitat al retaule del Corredor —interes-sa remarcar que va fer-ho el 1589-1590, tot just unany després de la producció del gravat a Itàlia.

La tercera pintura, la Presentació de la Verge altemple (figura 5), reserva la sorpresa de partir dela coneguda xilografia d’Albrecht Dürer amb elmateix títol, obra datable el 1502 o bé el 1504-1505, que forma part de la sèrie de «Vida de laMare de Déu» publicada com a llibre el 1511(figura 6)109. Podria estranyar la vigència d’estam-pes nòrdiques de Dürer el 1589-1590, quan ja feiamolts decennis que el seu estil d’imatges haviaquedat desplaçat per una nova línia figurativa i degust irradiada des d’Itàlia. Però la presència del’antiga Presentació de 1502-1505 al retaule delCorredor, contrapunt de la novíssima Visitació deBarocci gravada per Van Veen el 1588, és indicidel prestigi persistent del prolífic creador d’imat-ges que fou Dürer, o almenys de l’apreci «utilita-ri» de la seva obra, encara a les darreries delCinccents, en allò que tenia de «clàssica» —sise’ns permet l’expressió—. Com sigui, la identifi-cació de la xilografia de Dürer com la font delpréstec de Toreno és transparent i indubtable, toti l’extrema simplificació i la mateixa inversió delmodel. El pintor del Corredor n’ha pres els ele-ments essencials: l’esquema compositiu, les figu-res de sant Joaquim i santa Anna a primer terme iles de la Verge nena i el sacerdot al fons, més l’es-cenari del pòrtic del temple. La bigarrada escenadureriana, d’ambientació colorista, s’ha evaporatcompletament en la pintura, i fins i tot la tanornamentada i “cromàtica” arquitectura del tem-

ple s’ha sotmès a una dràstica abstracció, amb elsestrictes volums geomètrics de l’edifici pelats imonocroms —valgui la paradoxa per la traducciód’una estampa en blanc i negre als colors d’unapintura—. Al capdavall, queden encara els dra-peigs minuciosos i un punt encartronats del ves-tuari durerià i la seva observació dels cabells de laVerge nena en moviment.

L’escena de Jesús al temple discutint amb elsdoctors (figura 7) s’ha basat parcialment en lacomposició gravada el 1562 per Cornelis Cortque reproduïa una obra de Federico Zuccaro d’i-dèntic argument (figura 8)110. La incisió de Cort,que ha estat invertida, serví a Toreno l’esquemacompositiu de la pintura i el disseny general del’arquitectura del fons, més la figura protagonistade Jesús i almenys un parell de les agrupacionsdels seus flancs —la de les tres figures més pròxi-mes a Jesús de la dreta de la pintura, la del parellde figures superiors del fons a l’esquerra i potseralguna adaptació menys mimètica d’altres figu-res—. Però dos personatges més de la mateixataula, Toreno els desprèn i els incorpora d’un altregravat de Cornelis Cort datat el 1574, molt difósperquè traduïa la celebrada pintura de laTransfiguració de Rafael (figura 9)111: la figuraasseguda a terra amb llibres, a l’angle inferioresquerre, i la dreta damunt seu amb el braç estirat.També a la taula del Corredor, les dues figuresdretes de cada costat, a primer terme, semblenextretes d’alguna estampa, per ara no localitzada.

Si deixem de banda la composició sobre laFamília de la Verge, el model gràfic de la qualqueda pendent d’identificar, la pintura següent delCorredor representa la Coronació de la Mare deDéu, que recull el nucli central superior d’un gra-vat de Cornelis Cort de 1576, reproducció de l’o-bra de Federico Zuccaro La Coronació de la Marede Déu amb sant Llorenç i sant Sixt112. Torenon’ha manllevat el grup de Jesucrist i la Mare deDéu, i hi ha afegit la figura del Pare Etern proce-dent d’un altre gravat —treta d’un personatge se-dent amb llibre a la mà!—. L’escena del retauleque descriu la Presentació de Jesús al temple tra-dueix amb alguna simplificació, però amb mime-tisme total, un burí de Cornelis Cort datat el 1568i basat en l’obra de Federico Zuccaro amb el ma-teix argument113.

La resolució de les taules amb una sola figura,Toreno l’ha buscat igualment entre els materialsde la col.lecció d’estampes que tenia a l’abast. Elspersonatges del Rei David (figura 10) i del ReiSalomó (figura 11), pintats a les volutes d’enllaçdel cos superior del retaule, provenen del gravatde Cornelis Cort L’Anunciació amb profetes, de1571, que tradueix una obra de Federico Zuccaro(figura 13)114. Es poden reconèixer entre els pro-fetes de la meitat inferior de la composició: elprimer al costat de la Mare de Déu i el segon al

107. Cfr. The Illustrated Bartsch,volum 52, cat. 19-III (45), p. 26.

108. Cfr. A. Schmarsow, Fede-rigo Baroccis Zeichnungen, vo-lum I, Leipzig, 1909, p. 165-167;H. Olsen, Federico Barocci, Co-penaghen, 1962, p. 179-180; An-drea Emiliani (ed.), Mostra diFederico Barocci (Urbino 1535-1612), catàleg de l’exposició, ambun repertori dels dibuixos a curade G. Gaeta Bertelà, Bolònia,1975.

109. Cfr. W. Kurth (ed.), Thecomplete woodcuts of AlbrechtDürer, Nova York, 1963, cat.179.

110. Cfr. The Illustrated Bartsch,volum 52, cat. 53 (73), p. 66.

111. Cfr. The Illustrated Bartsch,volum 52, cat. 63-I (82), p. 76.


113. Cfr. The Illustrated Bartsch,volum 52, cat. 51-II (72), p. 62.

114. Cfr. The Illustrated Bartsch,volum 52, cat. 26-IV (50), p. 34.


costat de l’àngel anunciant. També en provenenles inscripcions en capitals romanes de les car-tel.les que tots dos profetes-reis sostenen, a lamanera d’atribut, citades de llibres de la Bíbliaque la tradició els assignava. El format irregularde la pintura ha obligat a mutilar les dues figuresa l’alçada dels genolls, respecte al model gravat, iper això la cartel.la del Rei David, havent decompartir l’espai amb una arpa, suprimeix lasegona meitat del verset del llibre dels Salms quetranscrivia: «De fructu ventris tui ponam supersedem tuam» (Sl 132,11). La citació del Cànticdels càntics que porta el Rei Salomó s’ha transcritsencera: «Veniat dilectus meus in hortum suum»(Ct 4,16). La solemne figura de Déu Pare (figura12) que culmina el retaule, al bell mig del frontócorbat de l’àtic, deriva igualment d’aquest gravatde Cornelis Cort-Federico Zuccaro (figura 13):és el Pare Etern centrat al capdamunt de la com-posició.

No hem localitzat el model precís que Torenopogué aplicar al Sant Pere de les portes del retau-le, a l’esquerra de l’observador, però el Sant Pau dela porta dreta s’inspira clarament en el mateix per-sonatge de sant Pau que figura al gravat ja citat deCornelis Cort La Coronació de la Mare de Déuamb sant Llorenç i sant Sixt (1576), segons originalde Federico Zuccaro. Avui les dues taules presen-ten la superfície pictòrica molt erosionada i mal-mesa, amb grans llacunes i escrostonaments queafecten sectors importants de les figures —com japodíem esperar-nos d’obres que han servit molt detemps la funció de portes de retaule i d’accés alcambril—, però això no obsta que hi endevinemdos dels millors fragments de pintura d’AntoniToreno i que, a més, hi reconeguem dos dissenysimpregnats d’un notable sentit monumental, quecom a mínim el pintor havia sabut copsar i ha pre-servat del seu model d’estampa.

Les dues taules majors del conjunt retaulísticdel Corredor, les laterals del primer cos, són dedi-cades a Sant Andreu i a Sant Lleonard i represen-ten els personatges amb una alçada similar als SantPere i Sant Pau de les portes, però la seva ubicaciómés elevada n’accentua encara la monumentalitat.Provenen de dues estampes que també s’hanpogut identificar. La pintura de Sant Andreu(figura 14) és la transformació, amb uns quantsretocs, de la incisió del Sant Roc de Cornelis Cort,de 1577, que tradueix un original de HansSpeckaert (figura 15)115. A partir d’aquesta estam-pa de Cort, Agostino Carracci també gravà pocmés tard un Sant Roc (1580) —amb inversió res-pecte a l’original i amb pocs canvis, que afectenmés al ca i a l’escenari paisatgístic que no pas a lamateixa figura—116, però la mà dreta del sant,entre d’altres indicis, traeix que el model del SantAndreu del Corredor fou directament el Sant Rocde Cornelis Cort, en comptes de la versió poste-

rior de Carracci. Toreno descobrí el cap del seuSant Andreu per donar-li uns cabells blancs i unabarba més «apostòlics», va vestir-lo quasi fins alspeus amb un sistema «antic» més convencional detúnica verda i ampli mantell vermell, i li afegí l’a-tribut de la creu aspada. Sabíem que pertocavareconèixer-hi una creu aspada, però la pinturanomés en mostra quatre retalls residuals i d’encaixespacial lamentable: dues puntes darrere el braçdret i l’espatlla esquerra del sant i els altres dosextrems apuntalats a terra, prop dels seus peus. Siens haguéssim trobat fora de context aquest«objecte», ens hauria costat molt d’identificar-locom una «creu aspada de sant Andreu» —no tantperquè apareix fragmentari, sinó malformat i degeometria descomposta relativament a la figura.

Els canvis del vestuari, i en particular l’allarga-ment del mantell, també contribueixen a magnifi-car l’aspecte monumental del Sant Andreu que jahem advertit d’entrada. En realitat, aquest aspec-te respon a les proporcions relativament grans dela figura i a la seva situació pròxima i alta en elretaule, però sobretot respon a la seva composicióamb horitzó baix, un tret que manifestamentprové del gravat de Sant Roc de Cornelis Cort.L’horitzó baix, l’element potser més decisori en eldisseny monumental d’una figura, és menys per-ceptible al Sant Andreu que al seu model, o mésben dit, al Sant Andreu hi queda contradictòria-ment ocult i sobrealçat, a causa del paisatge defons que Toreno ha acumulat sobre les frangesbaixes del terra darrere la figura —l’horitzó origi-nari del model—. El sector dret queda obstruïtpel primer terme d’un arbre amb soca d’arrelsretorçades, i l’esquerre, per una llunyania bosco-sa amb edificis, que eleva el nivell de l’horitzóexplícit representat al fons fins a ben bé la meitatde l’alçada total de la taula.

Aquests motius del fons, i amb més fidelitat eldetall de la soca, deriven d’un altre gravat, igual-ment de Cornelis Cort: el Sant Domènec llegint(1573), que tradueix una obra de BartholomaeusSpranger (figura 18)117. Es tracta de la mateixaestampa que Toreno també ha utilitzat per com-pondre el seu personatge de Sant Lleonard (figu-ra 16), d’unes dimensions simètriques a les delSant Andreu; el disseny és idèntic, excepte el capi la mà dreta que empunya el bastó d’extremenroscat, a la manera d’un bàcul episcopal menuti casolà. L’ampliació de la figura de la taula, fins aocupar tota l’alçada i quasi tot el camp de la pin-tura, desplaçarà el substanciós escenari de boscque envoltava i ambientava el Sant Domènec lle-gint de l’estampa. L’hàbit que vesteix el SantLleonard del retaule repeteix molt exactament eldibuix de l’hàbit del seu model, el fundador del’orde dominicà, però transformat pel color terrósde la pintura en l’hàbit d’un altre orde mendicant,el dels franciscans. La muntanya amb arquitectu-





res del fondal esquerre del gravat pogué inspirar aToreno l’esquema del mínim retall de paisatgedisposat al fons dret de la taula. No hem localit-zat la font precisa —si n’hi ha— dels pedestalsamb columnes situats al sector esquerre i darreredel Sant Lleonard.

El tret significatiu fonamental del SantDomènec llegint de Cornelis Cort, definit pel seugest d’acotar el cap vers el llibre obert que sostéamb la seva mà dreta, ha estat una opció netamentdesestimada per Toreno —o per mossèn Lleo-nard?—, perquè representava el personatge enmigdel bosc en actitud d’estudi: reservada, reflexiva isolitària, potser massa intel.lectual per al seu inte-rès. Sense comptar el canvi d’escala i d’escenari,l’alteració d’alguns detalls gestuals ha bastat pertransformar radicalment l’aspecte i la significacióde la figura del retaule, que sembla buscar el pro-tagonisme més aviat en l’acció. El Sant Lleonardde Toreno mira endavant amb decisió i amb el capalt, agafant el bastó amb el gest expressiu d’una mà,com si estigués a punt d’adreçar-se amb energia iautoritat a la gent que té enfront seu —amb un gestpotser també característic i evocable: com si indi-qués o recordés alguna cosa ja familiar al públicassistent—. La metamorfosi tan profunda del SantLleonard de la pintura respecte al Sant Domènecllegint que li servia de model, malgrat la migradesadels canvis operats i malgrat la reproducció literalde pràcticament tota la figura gravada, i en especialdel seu vestuari, s’hauria de relacionar amb la par-ticularitat prou coneguda que el cap del personat-ge és un retrat «tret al viu» de mossèn LleonardClaus, l’ermità del santuari (figura 17d). Peròtambé s’hauria de relacionar amb les peculiars ivariades correspondències, complexíssimes i sub-tils, entre pintures i models d’estampa.

Reiterem, per concloure l’exposició sobre lesfonts gràfiques identificades al retaule delCorredor, que els materials figuratius bàsicsd’Antoni Toreno són les invencions de FedericoZuccaro traduïdes per Cornelis Cort; conformenel repertori majoritari, però no són pas els únicsmodels, ni potser els més eficaços, o els més inte-

ressants i suggestius, que el pintor mostra d’haverutilitzat. En aquest sentit, convindria destacar lacirculació molt tardana d’un dels clàssics «gravatsde creació» d’Albrecht Dürer, la Presentació de laVerge al temple (1502-1505) (figura 6), i la circula-ció molt primerenca del modernísssim «gravat detraducció» de Gijsbert van Veen (1588) (figura 4)que difonia una de les pintures de més renom aRoma en aquells mateixos anys, la Visitació deMaria a Elisabet, de Federico Barocci (1586).

L’ús sistemàtic i massiu d’incisions no hauriad’enganyar-nos sobre l’abast ni el significat gene-ral del fenomen, ni tan sols quan la dependènciadel pintor respecte dels dissenys aliens semblatotal, com aquí. El pas des de la selecció i el tras-llat dels dibuixos ombrejats dels fulls d’estampaals colors, a l’escala, al format i, en fi, al nou«clima expressiu» de la taula d’un retaule, que ésun pas conduït exclusivament pel pintor, esdevéd’una transcendència i d’una virtualitat transfor-madores que no podem negligir ni hauríem deminimitzar —per mor dels esquematismes inter-pretatius, crítics o historiogràfics: ni tan sols dels«políticament correctes» i només suaument ana-crònics—. Ara mateix comprovàvem que unssimples i mínims retocs en el trasllat de la fontgravada són capaços d’alterar radicalment el con-tingut general de la imatge —també el seu contin-gut expressiu—, fins al punt que, partir del precísSant Domènec llegint de la incisió de Spranger-Cort (figura 18), permetia arribar al precís —béque oposat— Sant Lleonard del retaule de Toreno(figura 16), o sigui al retrat de l’ermità i promotordel santuari mossèn Lleonard Claus. El punt d’a-rribada té ben poc a veure amb el de sortida, mal-grat que en depengui de la forma tan estricta quehem vist: la distància és enorme i evident. Doncsbé, la força transformadora d’aquests simples imínims retocs ens manifesta el nucli mateix del’operació dels pintors amb les estampes —sensepassar-ne per alt les feixugues servituds i contra-diccions—, amb una diafanitat i una contundènciaque cap explicació erudita i prolixa difícilmenthagués aconseguit.


Document 1: 1589, 19 de maigACA, Notarial, Mataró, 1022, Gabriel Morera, Manualetum,

19 de maig de 1589.Contracte per la pintura i la dauradura del retaule major del

santuari de Nostra Senyora del Socors del Corredor.

[1589, 19 de maig] Dicto die MataroneEn Nom de Nostre Senyor Deu Sia Amen. Sobre lo donar a pintar y deurar lo retaule major de NostreSenyora del Socors del Corredor, situada en la parrochia deSanct Andreu del Far terme de Llinars bisbat de Barcelona.Per y entre lo venerable mossen Leonard Claus prevere de-servint per hermita en dita capella, de una part, y lo hono-rable mossen Anthoni Toreno pintor ciutada de Barcelona,de part altra, son stats fets pactats fermats y jurats los pac-tes y capitols seguents. E primerament lo dit mossen Anthoni Toreno se obliga ypromet de pintar y donar pintat y ben acabat tot lo ditretaule ab aquella perfectio ques requereix y complimentassenyaladament, deurant totes les columnes cornises yma-gens y tot lo retaule vell, que es de relleu en deu quadros, etot lo demes axi y conforme la obra requereix y la art depintor demane, a sos gastos y perills fer y desfer y aportar apintar a Mataro, y apres tornar a assentar lo dit retaule[cano] [e axo] dins un any del die present en avant compta-dor, es ben ver que dit mossen Leonard Claus ha de dexarun home ab un parell de matxos tot lo temps que aportaradit retaule, tant ab lo aportarlo a pintar en dita villa com entornarlo en dita capella. Lo que en si conste dit retaule es lo seguent. Primo lo ban-chal ab dos portalades baix ab ses portes, la image principalde Nostra Senyora ab quatre evangelistes xichs baix al ban-chal y quatre angelets ab sas ales planes de bulto, sis colum-nes grans y deu de migenseres. Quatre cornises y tres qua-dros o taulons y mig llisos grans sobre quiscuna portalada ysinch de mes xichs en sobre lo retaule vell, sens lo tempanoperal Deu lo Pare. Les polseres de relleu y un tabernacle pera la image vella de Nostra Senyora, lo qual retaule ab totesy sengles coses alt mensionades promet lo dit senyorToreno a tot gasto pintar y a tot punt y perfectio donarassentat dins de un any, com dit es, sens dilatio ni scusaalguna, y per asso ne done per fermanses, ço es tant percomplir dits pactes com encara per los diners que per ditafeyna se li bestrauran restituir, en cas dita obra no se fes, loshonorables Honofre Sala parayre y Joan Roig pescador, totsde la present vila de Mataro, los quals fermanses se obligueny seran tingudes a les dites coses, acte de pagar y complirjuntament ab dit Toreno y sens ell etc. llargament ab obli-gatio dels bens de quascu dells insolidum. Item lo dit mossen Leonard Claus promet que per tota ladita fahena donara y pagara realment y de fet a dit mossenToreno doscentes vuytanta lliures barceloneses, pagadoresdesta manera; ço es de present sinquanta lliures, y sinquan-ta lliures del dia present en un any, y cent lliures del dia pre-sent a tres anys, entes empero que la dita primera paga no

sia esser cayguda ni les altres tampoch si lo dit retaule nostara pintat y deurat y ben acabat y assentat com dit es dinsun any, y per ço ne done per fermanses y principals paga-dors lo Reverent Senyor mossen Macari Junama prevere yrector de la Iglesia parrochial de Sancta Maria de Llinars ydel Far y los honorables Joan Arenes y Antich Bosch page-sos de dita parrochia de Sanct Andreu del Far, qui a la solu-tio de dites coses sien tinguts y obligats amb y sens lo ditmossen Leonard Claus, y axi ne obliguen tots bens insoli-dum etc. Y ab jurament et ideo nos dicte partes laudantesetc. Admodum Reverendus dominus Joannes Palau presbiterrector parrochie de Matarone et Segismundus Serra presbi-ter et vicarius dicte ecclesie de Matarone.

(Document localitzat i transcrit per Joan Bosch.)

Document 2: 1590, 28 de desembre – 1591, 15 de febrerADB, Visites Pastorals, volum 52, 1591-1657, folis 67-80, 28 de

desembre de 1591 (= 1590) a 15 de febrer de 1591Mare de Déu del Corredor. Interrogatori sobre l’origen i admi-

nistració de la capella de la Mare de Déu del Corredor de laparròquia de Sant Andreu del Far, bisbat de Barcelona, feten l’any 1591.

[67r] 1601. Capella del Corredor. Originale informationis recepte per admodum Reverendumet Magnificum Anticum Nagrell decanum Vallensis etVisitatorem ecclesiarum et piorum locorum dicti decanatussuper contentis in quibusdam interrogatorijs oblatis perprocuratorem fiscalem in visitatione facte in capella beateMarie del Corredor. Visitas Particulars. Scriba Joannes Antonio Albanell notarius ville Granulla-riorum et curie decanus Vallensis scriba pro Reverendissi-mo domino barchinonensis episcopo. [69r] Admodum Reverende domine visitator et apostolicedelegate.Ad futuram rei memoriam et alias venerabilis fisci procura-tor et promotor visite supplicat per V. R. summariam infor-mationem recepi et testes ministrari interrogare superinfrascriptis et sequentibus videlicet.

1. Et primo si saben esser ver que alguns LX anys fa pochmes o mancho havia, en Arenes pages de la parrochia deSant Andreu del Far bisbat de Barcelona habia per corectesinspirations mogut de charitat y bon zel, ab licencia y decretdel Reverent Sr. Bisbe que les hores ere de Barcelona o deson vicari general, principià y feu una capelleta sots invoca-tio y nom de Nostra Senyora del Corredor en les terres yparceries comunes sues y den Bosch, pages del Far, en lamontanya anomenada del Corredor, que es situada dins loslímits de dita parrochia de Sanct Andreu del Far, y aquellafabricà molt simplement, ço es de pedra y morter de terra a

Apèndix documental


taulada encavallada llargaria de alguns trenta y de vint palmsample poch mes o mancho, dotantla de un oratori o retauleque li costà sinch lliures y de una esquella de preu tres lliu-res barceloneses.

2. Item si sabem esser ver y publich que tantost que la ditacapella de Nostra Senyora fonch principiada vingueren a fersa habitatio en aquella un ecclesiastich de molt bona vidaanomenat fr. Luis [...] ab licencia de son ordinari comensà aacaptar y aplegar per los llochs circumvehins pera obs yaugment de dita capella, y axi principià y feu per son habi-tatge un poch de casa y estable per un animal y estigue endita capella y casa del Corredor per alguns anys fenthialguns ornaments necessaris.

3. Item si saben esser ver y publich que, apres que lo dit fr.Luis hague donada forma y honestament ornada y encami-nada a la dita capella y casa de Nostra Senyora delCorredor, vingue a deservir aquella y habitar en dita casa,alguns XXXXVIII o L anys fa, mossen Bernat Penitentiaprevera frances lo mes en XXV anys poch mes o mancoquey visque en lo mateix lloch com a donat de la capella ablo auxili divino y ab sa industria aiudat de les caritats delsfaels christians y devots de Nostra Senyora Aderrochà ladita capelleta vella den Arenes y principià ab perfectio unaaltre de ben gran y espayosa de pedra y cals ab dos claus yarcades de pedra picada y volta grassa sens la clau del altarmayor y feu una casa rahonable, ço es una part de la que vuyhi es contigua a dita capella, y en ornaments y altres cosesperal culto divino necessarias mellora la dita capella y casade Nostra Senyora del Corredor y decentment ab gran con-tento de tots los de Linars y del Far y altras devots de ditacapella de Nostra Senyora del Corredor.

4. [69v] Item si sabem esser ver y notori que en vida yalguns dos anys abans la mort de dit mossen BernatPenitencia vingue a desservir la dita capella y habita en lacasa de Nostra Senyora del Corredor mossen Leonart Clausprevere frances, ço es XXV anys fa poch mes o manco ydespres ença E per tot lo dit temps y encara vuy, com adonat de Nostra Senyora, a feta y fa sa habitacio en dita casadeservint la dita capella be y lloablement.

5. Item si sabem esser ver y notori que lo dit mossenLeonart Claus prevere despres ensà que deserveix ditacapella ajudat de les charitats dels devots de NostraSenyora del Corredor ha crescuda y allargada aquella dosclaus mes del que havia principiat y fet lo dit mossenBernat Penitencia, y a fetes dos gentils capelles ab sos altarsy retaules, ço es una a cada costat de la sglesia y tambe alcostat del altar major una gentil sacristia ab sos calaxos yarmaris perals ornaments. E tot ben acabat a perfectio ço esla sglesia capelles y sacristia ab ses canteres archades y clausde pedra picada y voltes grasses y ben enlluides y perfila-des. E mes pera obs y comoditat dels novenaris peregrins y devots de dita capella lo dit mossen Leonart a millorada yampliada la dita casa de una bella cuyna ab ses taules llar-gues, sala, cambres, celler, pastadors y rebost, una bellissimacavalleria ab sa pellissa y junt a ella una bella era enrajola-

da, una ferreria ab sa fornal enclusa y totes altres ahynesnecessaries de ferreria y moltes altres coses y obres aximobles com inmobles peral servei policia y ornament dedita capella y casa de Nostra Senyora del Corredor y delsdevots y servidors de aquella.

6. Item si sabem com de pochs anys ensa lo dit mossenLeonart a fet edifficar de peu y acabat a perfectio una torramolt alta y campanar, tot de pedra picada, que a costat mol-tes centenars y tambe fetes fer tres campanes, ço es dos dexiques y una de ben grossa, les quals costen be CCCC lliures,e tambe a fet fer lo retaule del altar major que es molt gran loqual sols de pintar costa CCLXXXV lliures barceloneses.

7. Item si saben que per comoditat dels peregrins novenarisy devots qui acuden en dita capella lo dit mossen Leonart afets adobar y desamboschar los camins y fer fer alguns llitsde camp provehint de matalaps flassades y altre roba neces-saria al molt compliment.

8. Item si sabem esser ver y notori que los dits fra Luis, mos-sen Bernat Penitencia y mossen Leonart Claus donats dedita capella del temps ença que lo dit fra Luis comensa a des-ervirla poch apres que fonch principiada fins al dia de vuy yper lo dit temps uns apres altres quiscun any per ells matei-xos y altres familiars de la casa an aplegat publicament for-ment, vi, oli y fil en les parrochies de Linars y del Far y altresviles i llochs del bisbat de Barcelona y de Gerona pera obs yaugment de la dita capella y casa de Nostra Senyora del Cor-redor, e aço ab llicencia ensemps dels Reverendissims sen-yors bisbes de Barcelona de Gerona o de llurs vicaris gene-rals concedida al rector y preveres de dita capella.

9. [70r] Item si saben esser ver que moltes parrochies axi delbisbat de Barcelona com del de Gerona van quiscun any deordinari ab professo en dita capella del Corredor y alla fanllurs officis y devocions. E presenten de nou o crexen sen-gles ciris molt grossos quey tenen que entre tots son XV osetze los quals com es ben vist al rector y capellà donat dedita capella se venen per adiutori de la fabrica de aquella.

10. Item si sabem esser ver y notori que mossen GabrielAmat, mossen Joan Boter y de alguns anys ensa y encaravuy mossen Macari Junama preveres y uns apres altres rec-tors de Linars y del Far e de dita capella despres ensa queaquella se prinsipià per amor de Déu y de la Verge Mariemare sue e augment de la sua capella y casa an donat y acos-tumat de donar sempre fins aci totes les oblacions offertes ypresentalles acuden en dita capella axi de or, argent, coral,diners, cera, mortalles y altres robas axi de seda com de lli yllana y altres joyes y coses de diverses maneres que losdevots de dita capella y aporten offerexen y presenten demanera que, no obstant poguessen apropiarso, o an acostu-mat sempre y acostumen de aplicarho tot a la obra de lafabrica y augment de dita capella y casa de Nostra Senyoradel Corredor, ço es peral que a ells dits rectors y preveresdeservints los apar mes necessari.

11. Item si saben esser ver y notori que despres ensa que per


lo dit mossen Bernat Penitencia fonch reedificada la ditacapella y casa de Nostra Senyora del Corredor totes lesobres que en aquella se son fetes fins al dia de vuy ensempsab tots los milloraments ornaments y adressos que y a ses fettot de les oblacions, offertes y presentalles e del procehit cirisque son venuts y de les charitats de diverses maneres que perlos faels christians y devots de Nostra Senyora del Socors seson fetes en esta capella y casa del Corredor. Aiudanthi moltla bona diligentia y vigilantia de dits rectors y preveres des-ervints o donats de aquella. Principalment la affectio y solli-citud de dits mossen Bernat y mossen Leonart.

12. Item si saben esser ver que totes les sobredites obres finsaci en dita capella y casa de Nostra Senyora del Corredorfetes An agradat ys son fetes ab consell y bon grat de lespersones principals y honrades circunvehines de dita cape-lla, ço es del Far y de Linars sens contradictio alguna, Pustot se feia ys dedicava peral servey de Deu omnipotent y dela humil Verge Maria mare sua y augment de la devotio deNostra Senyora del Socors del Corredor.

Qua recepta et habita pro publicate sibi et cui intersitcopiam concedi postulat dictus venerabilis fisci procuratoret licet etc. Altissimus etc.Ob. 28 desembris 1591 recipiatur informasio super conten-tis in dictis interrogatoriis qua recepta abitis testibus propubblicatis tradatur copia petita. Nagrell visitator.

[71r] Dicto die vigesimo octavo mensis decembris annopredicto in domibus dicte capelle beate Marie del Socors delCorredor parrochie Sancti Andree del Far.Venerabilis dominus Leonardus Claus presbiter oriundus utdixit a parrochia de Perafita diocesis Lemonicensis regniFrancie residens vero nunch in dicta capella beate VirginisMarie del Socors del Corredor parrochie Sancti Andree delFar diocesis Barcinone / etatis ut dixit sexaginta unius anno-rum / testis qui citatus juravit in animam suam per DominumDeum et eius sancta quatuor Evangelia manibus suis corpo-raliter tacta dicere et deponere veritatem omnimodam quamsciat in et super dictis et superius incertis interrogatoriis etaliis de quibus inferius interrogabitur sub forma sequenti.Et primo fuit ipse testis interrogatus super primo interroga-torio ex dictis interrogatoriis eodem testi de verbo ad ver-bum lecto et dixit que lo que ell testimoni sab sobre lo con-tengut en dit interrogatori es que es veritat que han vint yquatre anys que ell testimoni resideix y fa sa continua habi-tacio y residencia personal en dita capella de Nostra Senyo-ra del Socors de la montanya del Corredor en dit inter-rogatori mencionada y despres ensa quey esta ha entes a dirpublicament y palesament que dita capella se prinsipia haalguns sexanta anys fins ensa rama [?] del modo que en ditinterrogatori esta contengut y continuat ya ha entes ell testi-moni que dit Salvi Arenas qui principià dita capella los dis-saptes en la nit veya senyalls de foch o de llum en lo lloch ontvuy sta scituada y edificada dita capella e inspirat de ayxo ymogut de sa devocio comensa a edificar dita capella y es axila publica veu y fama com en dit interrogatori se conte.Super secundo interrogatorio ex dictis interrogatoriis eidemtesti lecto et dixit que es veritat que axi u ha hoit a dir ell tes-

timoni publicament y es axi la publica veu y fama com en ditinterrogatori se conte. Super tertio interrogatorio ex dictis interrogatoriis eidemtesti lecto et dixit que es veritat lo contengut en dit inter-ro[71v]gatori e asso saber diu ell testimoni part per haverhovist perque estigue ell testimoni dos anys en companya dedit mossen Bernat Penitencia quondam prevere en dit inter-rogatori nomenat fent llur continua companya y habitacioen dita capella de la Verge Maria del Corredor y per que hoha hoit a dir publicament com en dit interrogatori se conte. Super quarto interrogatorio ex dictis interrogatoriis eidemtesti lecto et dixit que es veritat tot lo contengut en dit inter-rogatori per que ell testimoni es lo mateix mossen LeonartClaus prevera en dit interrogatori nomenat y ha vint y qua-tre anys y mig que ell testimoni resideix en dita capella comen dit interrogatori se conte y quant vingue ell testimoni yaporta cent ducats y onsa sous de moneda barcelonesa lesquals ell testimoni havia acquirides y guanyadas de ses sol-dades y venturas en la parroquia de Sanct Andreu deSamalús y de Montmany los quals diners converti ell testi-moni en augment sobres de dita capella.Super quinto interrogatorio ex dictis interrogatoriis eidemtesti lecto et dixit que es veritat lo contengut en dit interro-gatori com realment se pot veure que axi y es la publica veuy fama com en dit interrogatori se conte.Super sexto interrogatorio ex dictis interrogatoriis eidemtesti lecto et dixit que es axi la veritat y la publica veu y famacom en dit interrogatori se conte y com vuy se pot veureque es axi ab les mateixas obres y edificis en dit interroga-tori mencionats.Super septimo interrogatorio ex dictis interrogatoriis eidemtesti lecto et dixit contenta in dicto interrogatorio esse veraet de illis est publica voce et fama perque ell testimoni es lomateix mossen Leonart en dit interrogatori nomenat. Super octavo interrogatorio ex dictis interrogatoriis eidemtesti lecto et dixit que es axi la veritat y la publica veu y famacom en dit interrogatori se conte y de vintiquatre anys ensaque ell testimoni sta y regeix [72r] dita capella de la VergeMaria del Corredor ha fet acaptar y ha acaptat ab llicenciadel reverendissim senyor Bisbe de Barcelona o de son vica-ri general per augment de dita capella y case com en dit in-terrogatori se conte.Super nono interrogatorio eidem testi lecto et dixit que esveritat lo contengut en dit interrogatori y axi u ha vist y fetell testimonin de vint y quatre anys ensa com en dit inte-rrogatori se conte. Super decimo interrogatorio eidem testi lecto et dixit que esveritat lo contingut en dit interrogatori perque u ha vist axide vint y quatre anys ensa y perque ha entes de dir publica-ment que des que dita capella se es edificada en dit lloch seesta axi observat com en dit interrogatori se conte. Super undecimo interrogatorio eidem testi lecto et dixit quees axi la veritat com en dit interrogatori se conte.Super duodecimo et ultimo interrogatorio eidem testi lectoet dixit contenta in dicto interrogatorio esser vera perque uha vist axi com en dit interrogatori se conte de vint y quatreanys ensa y perque u ha hoit a dir publicament que ja abansque ell testimoni vingues star en dita capella se observava axicom en dit interrogatori se conte.


Generaliter autem fuit ipse testis interrogatus super omni-bus generalitatibus de quibus testes soliti sunt interrogarijuncta curie ecclesiastice stillum et ad omnia dixit quod nonsed quod pro huiusmodi testimonio veritatis peribendo fuitcitatus et compulsus per Joannem Laforga nuncium jura-tum curie ecclesiastiche decanatus vallensis. Fuit sibi lectumet perseveravit presente dicto Reverendo domino AnticoNagrell visitatore.

Dictis die et anno in eodem loco.Reverendus Bernardus Trias et Roig presbiter rector eccle-sie parrochialis Sancti Juliani del Fou diocesis barchinone[72v] etatis ut dixit quinquaginta quatuor annorum testisqui citatus juravit in animam suam per Dominum Deum eteius sancta quattuor evangelia manibus suis corporalitertacta dicere et deponere veritatem omnimodam quam sciatin et super quibus respective interrogabitur sub formasequenti.[...]

Die septimo mensis januarii anno predicto in villeGranullariorum dicte diocesis Barchinone.Joannes Massuet parator naturalis parrochie Sancti Andreedel Far diocesis barcinone residens vero pro nunch in villaBeate Marie de Carotitulo dicte diocesis barcinone, etatis utdixit quadraginta quattuor annorum, testis qui citatus jura-vit [...]

Et primo fuit ipse testis interrogatus super primo interroga-torio ex dictis interrogatoriis eidem testi lecto Et dixit quees veritat que es axi la publica veu y fama com en dit inter-rogatori se conte perque ell testimoni es fill natural de ditaparroquia de Sant Andreu del Far iu ha hoit a dir axi a sonpare com en dit interrogatori se conte, per quant lo dit SalviArenas en dit interrogatori nombrat qui principià y feu ditacapelleta de la Verge Maria del Socors en la montanya delCorredor era avi de ell testimoni y per axo veu que es axi laveritat y la publica veu y fama com en dit interrogatori seconte.[...]

Proxime dictis die et anno in eadem villa Granullariorum. Venerabilis Michael Trias presbiter naturalis parrochiaBeate Marie de Llerona diocesis Barchinone residens veronunch in ville Beate Marie Carotitulo diocesis Barchinone[75r] etatis ut dixit sexaginta annorum, testis qui citatusjuravit [...]

Die decimo tercio proxime dictorum mensis et anni ineadem villa Granullariorum.Venerabilis Gervasius Vila presbiter parrochie Beate Mariede Linaribus diocesis Barchinone etatis ut dixit trigintatrium annorum testis qui citatus juravit [...]

Proxime dictis die et anno in eodem loco. Venerabilis PetrusBordoy presbiter et rector parrochialis Sancti Estephani delColl diocesis Barchinone, naturalis vero parrochie BeateMarie de Linaribus dicte diocesis etatis ut dixit trigintaquinque annorum testis qui citatus juravit [...]

Die decimo quinto mensis januarii anno predicto in dictavilla Granullariorum. Venerabilis Franciscus Gras presbiterparrochie Sancti Petri Ville Maioris diocesis Barchinone,etatis ut dixit sexaginta annorum et amplius testis qui cita-tus juravit [...]

[79r] Die decima quinta mensis februarii anno a nativitateDomini millesimo quingentesimo nonagesimo primo invilla Granullariorum diocesis Barchinone deposuit testissequens. Venerabilis Bernardus Xarquies presbiter et rectorSanctorum Asiscli et Victoria de Duobus Rivis diocesisBarchinone et etatis ut dixit quadraginta septem annorumtestis qui juravit [...]

(Document recollit també per Josep Mas als «Manuscrits B».Notes històriques del Bisbat de Barcelona (Alfar, Dosrius), «ElCorredor», volum V, folis 100v-173r Arxiu Històric de laCiutat de Barcelona.)

Document 3: 1591, 25 de novembre ADB, Visites Pastorals, volum 52, 1591-1657, folis 25-26, 25 de

novembre de 15911591, 25 de novembre. Visitador Antic Negrell, degà del Vallès.

[25v] Capella Beate Marie del Corredor. Insuper autem eadem die dictus Reverendus dominusVisitator dictam suam visitam continuando visitavit cape-llam votivam Beate Marie del Socors dictam del Corredorconstructam infra limites proxime dicte parrochia del Far inhunc qui sequitur modo. El primo altare maius quod est lapideum cum ara consecra-ta tela encerata tribus mappis cohopertoris coreaceo etpallio de brocadillo Stat decenter. Item etiam visitavit reta-bulum dicti altaris ligneum noviter factum et depictum incuius medio est imago Beate Virginis Marie de bulto. Itemvisitavit duos calices argenteos cum suis patenis et unumreliquiarium argenteum rotundum in qua sunt reliquiadiversorum Sanctorum. Item visitavit ornamenta dictecapelle reperta in quibusdam calaxerijs in sacristia eiusdemcapelle reconditis decenter, scilicet duas casullas comunas.Item altres duas casullas de Brocadello bonas Sis mantells dela Verge Maria de seda y de diverses colors. Item sis tova-llolas y tres pesas de tela morisca pera parar lo altar, tres cor-porals, dos missals, un ordinari y dotze tovalles, sis tovallo-les y quatre garnatxes. Item quatre candaleros de llauto ydos candaleros grans de ferro per encendrer candelas devantlo altar major. Item sinch llanties ab tres bacines les dues destany y una de llauto.Item visitavit altaria dicte capelle, videlicet altare Crucifixi,altare Beate Marie Magdalene et altare Beati Rochi, stantdecenter cum omnibus ornamentis ad celebrandum necessa-rijs. Item in ecclesia dicte capelle fuerunt reperte nonnullicerei magni Intitulati ciri de Sanct Salvador de Breda, ciri deLlavaneras, ciri de Vallgorguina y Vilalba, ciri de Collsaba-dell y de Sanata, ciri de Llinars y del Coll, ciri del Far, ciride Sant Vicens de Llavaneras, ciri dels pastors y ciri deNostra Senyora del Roser.


Invenit venerabilem Leonardum Claus presbiterum franci-genam deservientem dicte capelle pro rectore eiusdem. Item en les cases de dita capella se trobaren los moblesseguents. Primo en la cuyna les heynes necessaries per ser-vici de la cuyna ab compliment. Item duas calderas de aramy molta hobra de terra, ço es [26r] escudelles, plats y ollesuna sort. Item en les cambres de dita casa onze llits entrebons y dolents, cada hu ab son matalas de llana marfaga yuna flasada en cada llit de llana.Item vint y dos parells de llansols, sis parells de cuxins deploma, quinze tovalles de servici de casa, entre unes y altresmes de dues dotzenes de tovalalons. Item en lo saller sissbotes de quatre cargues cada una. Item quatre taules llar-gues en les sales de dita casa y vuyt banchs llarchs. Item unataula llevadissa bona de tisora ab sos petges. Item duas cadi-ras de costellas. Item dos matxos ab sos basts, albardes yaltres guarniments necessaris peral servici de dita casa. Item per quant en la ultima visita per dit Senyor Visitadoren dezembre prop passat en dita capella feta foren fetes lesdevall escrites ordinacions et provisions et consta claramentaquellas fins assi no esser estades observades, per ço prove-heix ordena y mana lo dit Senyor Visitador (estant y perse-verant en aquellas) que de asi al devant sien realment y abeffecte observades sots les censures y penes en aquellas con-tengudes, les quals son del tenor seguent.Primerament per quant en la dita capella de Nostra Senyoradel Socors del Corredor venen de diverses parts y de diffe-rents diocesis molts ecclesiastichs a celebrar missas senstenir les cartes de llurs ordens oy dimissories prou ben des-pedides, proveheix y mana dit Senyor Visitador y delegatapostolich inseguint les constitucions provincials enTarragona ultimadament fetes que sots pena de deu lliuresper quiscuna vegada y en subsidi de excomunicasio major yde asi al devant sacerdot algu axi secular com regular nocelebre ni celebrar puga misa en dita capella sens haver pri-mer amostrat sos actes predits al rector de aquella al qual sedega la recognitio y conexensa en estes coses sa conciensiaencarregant volent que en aso noy sian compresos los rec-tors y altres propietaris conaguts del Bisbe de Barcelona yGerona exceptat en missas novas.Item perque sempre que convinga consta de la bona admi-nistrasio y descarrech del capellà qui ara deserveix ho pertemps deservira la dita capella del Corredor proveheix orde-na y mana lo dit Senyor Visitador que sia fet un llibre en loqual se continue quiscun diumenje tot lo que haia entrat endita capella aquella semmana [26v] prop pasada axi de aple-gas foranes com de quiscun dels bacins offertas y presenta-llas y de tot sen haja hadonar compte y raho almenys unavolta en lo any al rector de dita capella y sens llicencia suanos puga vendrer ni alienar cosa alguna com ja altra volta esestat provehit. Item per quant bonament nos pot servir a dos senyors, pro-veheix ordena y mana dit Senyor Visitador que lo capellaqui deservira la dita capella de Nostra Senyora del Corredorno puga de asi al devant deservir altra Isglesia ho Benefficifora desta parrochia, endemes en altra diocesi, si ja al rectorde dita capella no li aparexia axi convenient y ab sa llicensiaper commoditat de sos circumvehins rectors et asso sotspena de deu lliures y en subsidi de excomunicasio magor.

Item per quant alguns se atrevexen ab falsos motius y senstenir facultat de aplegar per lo present bisbat, proveheix ymana dit Senyor Visitador que de asi al devant ningu presu-ma ni gosa recaptar ni aplegar cosa alguna pera ops y aug-ment de dita capella de Nostra Senyora del Corredor sinoab llicensia en escrits del Rm. Senyor Bisbe de Barcelona oyde son vicari general concedida al rector y ab procura suafirmada com ha administrador de dita capella, sots pena deperdrer lo bastiar ab que se aplegara y lo que applegat hau-ran et altres a coneguda de sa Senyoria Reverendissima.

(Document recollit també per Josep Mas als «Manuscrits B».Notes històriques del Bisbat de Barcelona (Alfar, Dosrius), «ElCorredor», volum V, folis 100v-173r Arxiu Històric de laCiutat de Barcelona.)

Document 4: 1595, 28 d’agost ADB, Visites Pastorals, volum 54, 1595-1610, foli 10, 28 d’a-

gost 15951595, 28 d’agost. Visitador bisbe Joan Dimes Lloris, personal-

ment.

[10r] Lo Corredor. Capella Beate Marie del Corredor infraparrochiam Beate Marie de Llinars. Die luna vigesima octava mensis augusti anno a nativitatedomini millessimo quingentesimo nonagesimo quintoadmodum Illustrissimus et Reverendissimus dominusBarcinonensis Episcopus predictam continuando visitatio-nem personaliter accessit ad sacellum seu capellam BeateMarie del Corredor dicte Barcinonensis diocesis quae cape-lla sita est infra parrochiam beate Marie de Llinars ubi pro-cessionaliter prout fieri potuit (quia defecerunt nonnulla adhoc necessaria) receptus fuit per venerabilem LeonardumClaus presbyteri in dicta ecclesia deservientem juxta for-mam in ordinario Barchinonensis descriptam intersui pres-byteris et laicis ibidem presentibus canendo antiphonamsacerdos et pontifex et virtutum artifex bonus pastor inpopulo, sic placuit in Domino, Intercede pro nobis adDominum, apposito tapetto quodam in Ingressu domorumseu hospitii dicte capelle, altero vero coram januis eiusdemsacelli. Et ad altare majus dicte capelle accedentes factaqueibidem oratione genibus flexis coram Imaginem BeatissimeVirginis Marie, visitavit altare majus dicte ecclesie.Retabulum stat decenter pulcre depictum in cuius medio estimago beate Marie de bulto, et in cornu evangelij est imagosancti Andree et in cornu epistole est imago sanctiLeonardi. Et sua Reverendissima Do. providet ut describa-tur in pede dictorum sanctorum titulus dictorum sanctorumAndree et Leonardi litteris majusculis.Item visitavit altare sancti Rochi ex devotione. Stat decentercum retabulo nondum depicto in cuius medio est imagosancti Rochi de bulto, stat decenter. Sunt quidem in dictacapella Beate Marie del Corredor octo cerei parte. Primusest beate Marie de Rosario, secundus parrochie sanctiMartini de Arenys, tertius est parrochie sanctorum Aciscliet Victorie de Duobus Rivis, et de Canyemas, quartusparrochie beate Marie de Cardedeu, quintus parrochie sanc-ti Saturnini de Coll Sabadell et sancti Joannis de Sanata, sex-


tus parrochie sancti Andree de Vallgorguina, septimusparrochie sancti Vincentij de Llavaneres, octavus vero etultimus sancti Salvatoris de Breda. Postmodum vero visitavit capellam sancte Magdalene dicteecclesie Beate Marie del Corredor, ubi invenit retabulumnoviter factum, sed nondum deauratum, in cuius medio estimago sancte Magdalene de bulto, stat decenter, cum suisapparatibus. Et in dicta capella sunt septem cerei. Primus estparrochie sancti Petri de Vilamajor, secundus parrochiesancti [10v] Petri de Canet, diocesis Gerundensis, Tertiusparrochie beate Marie de Arenys, vulgo dictum Arenys deMar, quartus parrochie sancti Andree de Llavaneres, quin-tus parrochie sancti Andree del Far, sextus parrochie sanc-torum Petri et Felicis de sanct Hiscla diocesis Gerundensis,sextum parrochie beate Marie de Llinars et sancti Stephanidel Coll diocesis Barchinone.Item visitavit quinque lampades cuius tres ardentes coramaltari beate Marie, unam in capella sancti Rochi, et alteram incapella sancte Magdalene. Sunt in dicta ecclesia Beate Mariedel Corredor novem scamna sive bandis, seu verinus ase-quens. Item sunt in dicta capella per molta localia sive pre-sentalles, o taulons ab miracles ha fets Nostra Senyora abpersones que estaven en extrema y molt greu necessitat. Itemin sacristia dicte ecclesie reperitur un taulell ab quatre calay-xos pera tenir los vestiments y altres ornaments de la yglesiaqueyha lo seguent. Primo est quedam planeta ab tres casullesdiversorum colorum cum stola et manipulo ex eodem. Itemalia planeta ab tres casulles viridi coloris cum stola et mani-pulo forrato ex tela virida. Item alia planeta ex brocadellovergata cum stola et manipulo. Item alia planeta de cotoninavergada forrata ex tela nigra cum stola et manipulo. Item fue-runt reperte quinque albe cum suis amitis. Item sex mappu-la ad opus altarium. Item pallium ex auripellle. Item aliudpallium ex brocatello ad opus altaris majoris. Item aliudpallium ex auripelle ad opus altaris sancti Rochi. Item aliudpallium ex auripelle pro altari sancte Magdalene. Item fue-runt reperta duodecim enies ad opus altarium dicte capelle.Item sunt tres ares ad opus altarium. Item quoddam reli-quiarium pro altari majori. Item invenit duos calices aregen-teos cum suis patenis. Item quattuor purificatoria cum suismarcis ad cohoperiendum calices supradictos. Item in sacris-tia dicte capelle est quaedam mensa sive taula. Item reperiturin dicta capella duo candelabra ferrea. Item quattuor cande-labra ex auricalco ad opus altaris majoris. Item un campanarnou de pedra perfilada fet novament ab ordre de mossenLleonart Claus ab tres campanes, que tot junt ha costat millliures, abans mes que manco. Item retabulum Beate Marieque la fusta sola ha costat noranta ducats, y de pintar trescentes lliures. Cetera dicte ecclesie ornamenta stant decenter.Item visitavit fabricam et altaria dicte ecclesie stant decenter.Item visitavit domos dicte capelle in quibus reperta fueruntsequentia. Primo en la entrada de dita casa una taula llarga.Item en la entrada hont es la cuyna altra taula llarga y duesaltres xiques. Item alt en casa una sala gran y en dita salahixen quatre portes de cambres y en cada cambra sos llitsgornits, y a les tres cambres dos llits, en cada llit dos mata-lassos, flassades y llansols, y trobaren vuit parelles de llan-sols, dotze flassades, vuyt coxins ab ses coxineres, sis cadi-res de fusta, quatre taules llargues ab sos banchs. Item una

taula de tisora ab sos banchs. Item altra taula a la cambra delcor. Item nou cayxes ab sa roba. Item vuyt marfegues. Itemquaranta tovalles y servey de casa. Item cinquanta torcaboques. Item dit Lleonart fa fer unes reyxes de ferro perdevant lo altar de Nostra Senyora yha gastat ferro trentaquintars a rao 6 ll. 5 s. lo quintar obrat, que creu costarandites freyxes acabades que sien cent y cinquanta ducats.Item un parell de matxos per servei de la casa ab sos bysts yalbardans, mes tenint mossen Lleonart dos mossos, unamajordona y un escola y tots ha soldada.

Document 5: 1600, 12 d’octubre ADB, Visites Pastorals, volum 58, 1600-1601, folis 236-240, 12

d’octubre de 1600Capella de la Mare de Deu del Socors, del Corredor, de la

parròquia del Far. Visita pastoral del Sr. Bisbe de BarcelonaYldefons Coloma.

Dicto die duodecimo octobris anno a nativitate dominiM.D.C. Cappella Beate Marie del Socors, del Corredor. Dictus reverendissimus Dominus Ildefonsus Coloma dei etapostolice sedis gratia Barcinone Episcopus suam conti-nuando Visitationem personaliter accessit ad capellamBeatae Mariae del Socors del Corredor cuius capellanus estvenerabilis Leonardus Claus presbiter per quem fuit reve-renter receptus et ingressus in ecclesiam. Facta brevi oratio-ne visitavit altare majus lapideum, longitudinis quatordecimpalmarum et latitudinis septem, cum ara consacrata encasta-ta in medio altaris cum tribus mapis cohopertorio coreaceotribus pallis uno scilicet ex brocadello, altero ex filampreaalba, altero vero ex auripelle. Est retabulum magnum pulchrum deoratum, in medio estimago Beate Virginis Marie de bulto cum Jesu, reliqum dictiretabuli est partim septem gaudiorum Virginis Marie et par-tim misteriorum Jhesu Christi de mig relleu, et in dexteraparte dicti retabuli est depicta ymago sancti Andree, et insinistra ymago sancti Leonardi de anno 1595. Supra altaresunt duo grada lignea supra quos est tabernaculum ligneumdeoratum cum imagine Beatae Mariae de bulto com mante-llo de domas morat cum duabus coronis argenteis pro VirginiMarie et Jhesu. Sunt etiam duo candelabra ex auricalco, pen-dens coram dicto altari tres lampadas, dictum altare maiusclauditur cum carateis ferreis magnis et honorifice fabricatis,sunt etiam intus dictum altare duo candelabra ferrea, et inpariete pedndent aliqua donaria sive presentallas et quedamcampana parva, est cortina ex filampua alba ad cohoperien-dum dictum altare sunt etiam duo scamna sive sións. Sacristia Eclesie dicte capelle. Item visitavit dictam sacristiam quam invenit bene cons-tructam et ornatam et intus eam invenit quatuor calaxia lig-nea in quibus sesse conduntur ornamenta dictae capellae etsunt que sequntur. Primo en lo primer calaix una casulla debrocadello groga y verda ab stola y maniple ab resa de bro-cadello groch y carmesi. Item altra casulla de telilla moriscade diverses colors ab la fresa de taffeta blau ab stola y mani-ple del mateix. Item altra casulla de brocadello blanch ygroch ab la fresa de brodador ab figuras de cistella de ous.


Item dos camits y cinyells. Item un reliquiari de plata ab unacreueta en lo qual y ha un escrit que mostra haverhi terra delSepulcre y fusta del Pesebre.En lo segon calaix. Primo un drap morisco de diversescolors. Item altra tovallola morisca. Item cinch mantells perNostra Senyora y per lo Jhesus. Item altre mantell y unaltro mantell. Item una tovallola de seda morisca. Item unatovallola de glassa ab los caps de or. Item quatre corporals.Item unes tovalles que totes son sinch. En lo tercer calax. Primo quatorse tovalles. Item set tova-lloles. Item quatre camits amits y sinyells. En lo quart calaix. Item dos tovalloles. Item una tovallola.Item una caxa dins la qual hi ha lo seguent. Primo un calzerde plata sobre daurat ab sa patena. Item un altre calzer ab sapatena de plata camiseta y purifficador. Item una casulla detelilla morisca stola y maniple. Item altra casulla de xamellotblanch stola y maniple. Item dos camits amits y sinyells.Item quatre garnatxes. Item tres bassines de llauto, un altro. Altare sancti Rochi. Item visitavit altare sancti Rochi lapideum cum ara conse-crata una mappa cohopertoreo coreaceo pallio ex damascoalbo veteri. Est retabulum ligneum nondum depictum cumimaginibus sanctorum Pauli et Gregorii et Joannis. Coramdicto altari pendet lampas et aliqua donaria de ciris, bordonsy una spasa. Coram dicto altari sunt septem cereos ex devo-tione aliquorum devotorum videlicet lo primer de NostraSenyora del Roser, lo segon ciri de Arenys, lo tercer ciri deDosrius y Canyamars, lo quart ciri de Cardedeu, lo quintciri de Collsabadell y Sanata, lo sise ciri de Vallgorguina, losete ciri de sant Vicens de Llavaneras. Altare sante Magdalenae. Item visitavit altare Beate Marie Magdalene, lapideum sineara, cum duabus mappis cohopertoreo coreaceo palalio extafetano borronat. Est retabulum ligneum nondum depic-tum cum ymagine Beate Marie Magdalene in medio, debulto. Coram dicto altari pendent quedam lampas et que-dam triremis. Item coram dicto altari sunt positi septemcerei ex devotione videlicet lo primer ciri de Vilamajor, losegon ciri de Canet, lo tercer ciri de Nostra Senyora deArenys, lo quart ciri de Sant Andreu de Llavaneras, lo quintciri del Far, lo sise ciri de Sant Iscle, lo sete ciri de Llinas ydel Coll. Item tres missals y dos faristols de fusta. Item dosdonapaus de llauto. Predicta omnia ornamenta et sacra vasa fuerunt tradita incomendam per suam Dominationem Reverendissimamvenerabili Leonardo Claus qui promisit illa bene et fidelitercustodire et quoties requisitus fuerit verbo vel scriptis sueDominationi Reverendissime tradere et restituere. Deinde dictus dominus Episcopus interrogavit dictumLeonardum Claus a quo tempore et qua auctoritate in pre-senti capella de nostra Senyora del Socors del Corredorresidentiam facit et de quibus redditibus ipse et capelle pre-fate sustinentur; quibus omnibus dictus venerabilisLeonardus respondendo dixit quod ipse de triginta quinqueomni citra facit residentiam in dicta capella del Corredor, etipsam toto dicto tempore tenuit et tenet pro reverendissimodomino Barchinonensi Episcopo tamquam domino etpatrono dicte capelle et nullum alium dominum et patro-num nisi dictum Episcopum proclamavit et tenuit, et dicte

capelle ac ipse manum tenentur elemosinis Christi fidelium;ipse enim majorem partem ecclesie, campanile cum tribuscimbalis et domum totam edificavit et construxit, pro qui-bus expendit sive distribuit plusquam quator mille librasmonete Barchinone, quas ipse Christi fidelibus charitativeet amore Dei eiussque Matris Virginis Marie habuit, quibussic dictus dominus Episcopus mandavit dicto LeonardoClaus quaeque, sibi daret et traderet claves dictorum cape-lle et domus del Corredor quas in continent in presentia meiPetri Dalmau notari et scribe sue Dominationi et ReverendiPetri Pla domini canonici Ecclesie Barchinone et discreto-rum Anthoni Pauli Bover diaconi et Magini Cusi susdiaco-ni Barchinone testium ad hec vocatorum dictus venerabilisLeonardus Claus tradidit dicto domini Episcopo cum reve-rentia et honore dedit et tradidit. Postmodum vero et paulopost predicta in presentia mei notarii et testium predicto-rum dictus dominus Episcopus attenta senilitas dictiLeonardi Claus illiusque servitute et bonis operibus eidemcapelle per tam longissimi temporis spatium factis et impen-sis et eiusdem fide et legalitate in receptione elemosinarumChristi fidelium maxime attentis et consideratis desideranset zelum bonum et commodum dicte capelle de novo tan-quam dominus et patronus dictum venerabilem LeonardumClaus in capellarum prefate capelle del Corredor nominavitde presenti et elegit et in signum dicti nominationis tradiditeidem predictos claves quas pro sua ReverendissimiDominationi ut Domino et patrono habere et tenere promi-sit, quam quidem nominationem facit dictus dominusEpiscopus suo beneplacito durante et non alius. Visitatio domus del Corredor. Item visitavit domum del Corredor quem invenit beneconstructam et edificatam et in ea fuerunt reperta mobiliasequentia. Primo en la entrada una taula grosa de fusta abquatre capitells. Item dos banchs grans per les taules. Itemuna tauleta petita. En la cuyna vella. Primo un granal de fusta. Item una calde-ra de aram ab ansas. Item una case de aram ab manech deferro. Item uns ferros de tres peus. Item unes andarellas. En lo pastador. Primo una taula de fusta. Item altra taula defusta. Item una pastera Item quatre sedasets. Item dosbanchs. Item una scala. En lo celler. Primo sinch botes de quatre carregas cada una.Item lo retaule vell que mossen Lleonart trobà quan vingué.Item una taula gran ab tres banchs. Item un ambut gran.Item un bancal de fusta. Item un clamastres. Item una sortde vaxella com son canters pitxers per servey dels devotsquan venen ab les proffesons. En lo Rabost. Primo, tres gerres per tenir oli.En altre celler. Primo quatre botes de quatre cargues, la unamol dolenta, dos barralons y tres portadores. Item un carre-tell que y sta vinagre. Item una sort de aynes de pages.En la cuyna. Primo una gran xemeneya en la qual penjanuns clamastres que hy poden estar tres olles y una barra deferro travessera. Item quinze paelles. Item una caldera dearam. Item quatre cavalls de ferro. Item quatre llevens deferro. Item uns ferros de tres peus per tenir la caldera. Itemdos graelles de ferro y unas mollas y una llardadora. Itemuna pala gran. Item cinch lluments. Item quatre asts y unaolla de aram. Item una caldera de aram petita. Item una taula


petita. Item dos taules groses cada una de quatre capitells.Item dos banchs grans. Item dos scons grans. Item una sortde obra de terra y vidre. Item tres banchs sota la xemeneya.Talladors 6. En la primera stancia de mitja scala. Primo set orons. Itemtres garbells y una garbella. Item una mitja cortera. Itemaltra mitja vella. Item una cadira. Item dotse sachs pera tenirblat. Item dos llits de pots y banch ab sas marfegas y mata-laf y llansols y flassades. Item altre matalaf. Item un tras-pontí. Item vanova de drap gros. Item una flasada blancha.Item quaranta vuyt llansols entre los dels llits y caxas. Itemuna caxa de fusta. En la sala. Primo una taula gran ab tres capitells. Item dosbanchs grans. Item una taula de noguer ab dos capitells.Item quatre banchs de sala. Item altra taula de pi. En la primera cambra. Primo una marfaga ab sa flassada.En la segona cambra. Primo un llit de camp ab sos pilars.Item altre llit de camp ras en los quals hi ha dos marfegasquatre matalassos dos flassadas blancas y dos vanovas defustani de diverses de Egipte y quatre coxins ab sas coxine-ras. Item una ballesta ab sas gaffas de ferro. Item un atxa.Item una scupeta y trenta tres cadiras de fusta y dos caxesde fusta.En la tercera cambra. Primo un llit de camp ab una marfegay davant llit de vet. Item tres cadiras de fusta. Item doscaxes. En la quarta cambra. Primo dos taulas ab sos capitells. Itemsinc caxes. Item dos llits de camp ras ab dos marfegas y qua-tre matalassos y dos flasadas quatre coixins ab sas cuixine-res. Item digue mossen Lleonart que tenia trenta tovallesentre grans y xiques. Item sinquanta torca boques. Item unmorter de courer. Item una cadira y un gavadal.

Hec autem bona et non plura fuerunt invente in visitisdomibus del Corredor que per dictum Reverendum domi-num Episcopum fuerunt tradita in comandam dicti venera-bilis Lleonardo Claus Presbitero diocesis Lemonicensisregni Francie.

(Document recollit també per Josep Mas als «Manuscrits B».Notes històriques del Bisbat de Barcelona (Alfar, Dosrius), «ElCorredor», volum V, folis 100v-173r. Arxiu Històric de laCiutat de Barcelona.)

Document 6: 1601, 28 de juny ADB, Visites Pastorals, volum 52, 1591-1657, folis 83-96, 28 de

juny de 1601

[83r] Inventarium capelle et domus beate Marie delCorredor confectum per admo. Reverendum DecanumVallensis pro reverendissimo domino Barcinonensis episco-po. 28 junij Anni 1601.

[84r] Die Jovis vigesima octava mensis Junij anno a nativita-te Domini Millessimo sexcentessimo primo. In capella subinvocatione beate Marie del Corredor, intra parrochiamsancti Andree del Far, de bona coniuncta diocesis barchino-ne constructa.

In Dei nomine. Noverint universi quod quum ad auditumadmodum Reverendi domini Simonis Rialp presbiteriRectoris ecclesie ville Granullariorum diocesis barchinonedecani decanatus Vallensis pro admodum Illmº etReverendissimo in Christo Patre et Domino dominoIldefonso Coloma Dei et apostolice sedis gratia sancte bar-cinonensis ecclesie episcopo dudum pervenerit venerabilemLeonardum Claus presbiterum quondam Qui ecclesiam etdomum heremitam de beate Marie del Corredor propriampatrimonij mense episcopalis barchinonensis Intra limitesparrochialis ecclesie Sancti Andree del Far de bona coniunc-ta diocesis Barchinone constructam regebat tenebat deser-viebat atque administrabat Rexitque tenuit deservivit acadministrabit per fere quadraginta annorum spatium proReverendissimo domino barchinonensis episcopo vero acindubitato dominio utili ipsius capelle domusque heremiteet terrarum ejusdem In eadem domo del Corredor die heri-na computata vigesima septima currentium mensis et anni,circa solis ocasum, sanctis Sacramentis ecclesie devote acreverenter receptis, anno octuagesimo vel circum circa eta-tis sue cum magno exemplo castitatis et bonorum morumvite sue deffunctum fuisse vitamque cum morte commutas-se. Animadvertens dictus admodum Reverendus decanusvallensis propter doli maculam evitandam omnemque frau-dis suspitionem tollendam benefitium inventarij fuisse alege indultum Hijs igitur de causis et conservatione iuriummense episcopalis dicti Reverendissimi domini barchino-nensis episcopi ac ne ornamenta ac vasa argentea ecclesie accapelle predicte beate Marie del Corredor bonaque mobiliafructus et alia iura ipsius domus et capelle que in dictisdomo et capella de presenti reperiuntur valiant deperdi velmodo aliquo ocultari ac denique alijs de causis dictoReverendissimo domino barchinonensis episcopo benevisisutilibus et oportunis animum dicti [84v] admodumReverendi decani vallensis ad infrascriptam peragenda justemoventibus dictus admodum Reverendus dominus SimonRialp decanus vallensis prefatus personaliter in continentiaccessit ad dictam capellam et domum beate marie delCorredor una cum fisci procuratorem Curie sue nunc scri-ba infrascripto et ibi perventus in continenti dictus admo-dum Reverendus decanus hora quinta post meridiem dictijovis vigesimi octobris mensis junij anni a nativitate dominimillesimi sexentessimi primi presente patente et verbarequirente venerabili Georgio Muntells presbitero fisci pro-curatore patrimonij et jurium dicte mense episcopalis etcurie ecclesiastice dicti decanatus vallensis in presentia etcum interventu mei Michaelis josephi Bonet auctoritateRegia notarij publici dicte ville Granullariarum et dictecurie ecclesiastice decanatus vallensis pro dicto reverendisi-mo barchinonensi episcopo scribe infrascripti fecit inventa-rium de omnibus vasis sacris atque argenteis raupis et orna-mentis cereis et votis sive presentallis ipsius ecclesie beateMarie del Corredor ac de omnibus et singulis fructibus rau-pis et bonis mobilibus dicte domus del Corredor de presen-ti in dictis capella et domo repertis et existentibus in tertiuminfrascriptorum presentia in hunc qui sequitur modum.

Et Primo, atrobam sobre lo portal major de dita sglesia ocapella de Nostra Senyora del Corredor, lo qual portal


mira vers mijorn, en una capella de pedra hi ha sobre ditportal una imatge de fusta de nostra senyora sens pintar ablo Jesuset al bras. Item en lo dit portal atrobam les portesde fusta de alber ferrades de botons de ferro, bones, ambsos golfes de ferro tancadura pany y clau, tot bo. Item atro-bam la dita sglesia tota empostada en lo paviment de ditasglesia.

Dins de la dita sglesia atrobam lo seguent. Primo una taulade fusta de alber bona quadrada, ab sos capitells clavats y uncalaix ab quatre mijans de la matexa fusta, dins lo qual calaixhi ha candeletas de cera blanca y en ellas sculpida la image denostra senyora, que totes pesan deu lliures. Item una sort demedalletas destany y en ellas sculpida la image de nostra se-nyora, que totes pesan algunes deu lliures poch mes homanco. [85r] Item tres llibrets petits, los dos son destampa.Item uns quants Rosaris negras. Item un capdellet de fil y unaltro de coto. Item un plat de stany. Item una pica de pedraper a tenir laygua beneyta. Item quatre scons de fusta de pi.Item altro scon de fusta ab dos calaixos ab sos panys y claus,en hu de dits calaixos y ha una sort de ferro vell y un caxo-net dins lo qual se han trobat ab manuts quatre sous y undiner, en lo altro calaix hi ha una sort de papers y scriptures.Item un faristol alt de fusta de alber ab un peu torneiat en loqual hi ha dos llibres de cor, ço es un llibre gran de full depergamí ab solfes, ab cuberta de cartró molt gentil. Item lal-tro llibre de pergamí mes xich, tambe ab solfes de cantantich. Item un missal vell. Item en les parets entrant dinsdita sglesia hi ha penjats un ciri blanch y una antorcea de cerablanca y vint y tres ciris de cera, tots de presentalles de devo-cio. Item una creu de fusta de sobre daurada feta a tall deargent per aportar a professons. Item en les dites parts deumortalles de drap de casa grosser que son de presentalles.

En la capella de sancta Magdalena que está en dita sglesia ala part dreta del altar major fora de les rexas atrobem loseguent Primo un retaula de fusta molt obrat y llavorat fetper imaginayre sense pintar ab molts taulons en lo mig dedit retaule molt ben obrat de imaginayre. Item quatre creusde fusta molt obradas y dauradas antigas ab una figura de unChristo en cada peu pintat y encarnat que estan [85v] en lomateix retaula. Item en lo mateix retaula en lo mig hi ha unafigura de un Christo crucificat amb son peu y creu. Item unaltar y en ell un palit de seda morisca vell en lo mig del qualpalit hi ha la figura de sant Miquel de brodador y a cada cos-tat de dit pali un scut de brodador ab les armes de un sol yun bras ab una spasa en la ma, tot vell. Item un cobri altyarde cuyro vell ab sa ara y dos tovalles y un faristolet de fustabo. Item dos canalobras grans de fusta vells hu ha cada cos-tat de dit altar. Item en la mateixa capella y ha altro altar yen lloc de retaula hi ha una figura de un Christo grandet debulto ab sa creu dins una capalleta de fusta. Item en lo ditaltar un palit de drap morisco vell, un cobri altar de guada-macil vell. Item una llantia de vidre ab sa bacina de stanycorda y corriola que sta peniada en la mateixa capella. Itemset ciris de sera groga grossos de diverses parrochies assen-tats y posats ab un gentil guarniment de fusta. Item una pre-sentalla de una Galera de fusta que esta peniada en la matei-xa capella de sancta Magdalena.

En la Capella de sanct Roch que esta al altro costat de ditasglesia atrobam lo seguent Primo, un retaule de fusta dealber gran molt ben obrat ab sos taulons sense pintar fet deimaginayre y en la segona bancada de dit retaule hi ha tresfigures de fusta fetes de imaginayre, ço es de sanct Roch santJoan batista ab lo anyell y sanct Gregori papa y son totestres de bulto. Item dues canadelles destany. Item un palit enlo altar de dita capella y es de seda vella ab tres grifos derelleu de brodador, un cobri altar de cuyro vell y unes sto-valles. Item un scon de fusta de pi gran. [86r] Item set cirisde cera groga grans de diverses parrochies ab un gentil guar-niment de fusta en lo qual stan assentats. Item en la paret dedita capella deu ciris de cera entre grans i xichs y una espa-sa peniada que tot es de presentalles.

En lo altar de dita sglesia atrobam una rexa de ferro novaab sa porta y tancadura y clau y en dit altar major atrobamlo seguent Primo, un retaula de fusta gran nou, amb moltstaulons de mig relleu y altros pintats al oli, tots molt benpintats y daurats, y en lo mig ab una pastera hi ha unaimage gran de nostra Senyora ab lo Jesuset al bras molt benpintada y daurada, y en cada costat una porta de sacristia ables figures de sanct Pere y sanct Pau tots pintats al oli, yentre altres taulons de dit altar ni ha dos de grans pintats aloli, en lo de ma dreta sta pintada la figura de sanct Andreuapostol y en lo de ma squerra sta pintada la figura de sanctLleonart, i la cara de dit Lleonart esta treta al viu com la dedit mº Lleonart qº. Item lo dit altar maior es mol gran ymolt ample de una pedra tot de una peça, en dit altar hi hauna graonada de fusta de dos grahons cuberta de unas sto-vallas bonas. Item en lo mig de dita grahonada hi ha untabernacle de fusta de quatre pilars molt ben obrat y dau-rat, y en lo mig de dit tabernacle una figura y imatge denostra Senyora de bulto pintada y daurada ab lo Jesuset albras ab una corona de plata que te nostra senyora en lo capy altra corona de plata lo jesuset en lo cap; dites images denostra senyora y del jesuset tenen dos mantells, la hu dedomas morat bo y laltro de seda groga vell guarnits de flo-cadures; lo Jesuset te en lo coll un agnus de stany daurat yuna argolla al coll que par sia de ferro plateada. Item en ditagrahonada hi ha uns agnus grans guarnits de evano ab sonpeu del mateix, o de fusta tanyda de negra. Item un Christode bulto ab sa crehueta y peu, esta en dita grahonada. Itemdos porta paus de ferro vells. Item quatra canalobras dellautor bons. Item en dit altar hi ha un cubri altar de cuyroguadamacil [86v] vermell bo y quatre stovalles bones y unaara. Item dos palits hu de guadamacil ab la image de nostraSenyora del Roser y laltro es de fil ampua. Item una corti-na gran de fil ampua nova que cobri lo dit altar en la qua-resma y ab son torn y corda bo per a puiar y baiar. Item unscorporals y una sacra bo tot. Item dos scons de fusta de pigrans. Item dos canalobras grans de ferro bons per a encen-dre candelas al altar major. Item tres llanties grans de vidreque cremen davan lo altar mayor, les dues ab bacines destany y la una ab bacina de llautor peniades ab ses cordesde canem y carrioles.

En las Parets dins la Rexa del altar major estan peniades lescoses seguents, ço es a la part de ma dreta [...] En la altra


paret de la ma esquerra de dit altar major sobre la porta dela sacristia atrobam lo seguent [...]

En la sacristia de dita sglesia que esta a la part de mijorn dedita sglesia y si entra per lo altar major atrobam lo seguent[...] [87r-89r] [...]

En lo campanar de dita sglesia lo qual es tot nou de pedrapicada quadrat atrobam lo seguent Primo, una campanagrosa de coure de pes de trenta quintars y tres robes que vogaab satruja de fusta nova corrons mascles batall corda decanem y tots los guarniments. Item una campaneta petita decoure sobre la sglesia ab tots sos guarniments. ItemMontserrat antich Arenas y Jaume antich Bosch, tots del Far,marmessors que diuen esser del testament de dit qº mºLleonart Claus, an denunciat a dit Sor. dega que ells han tro-bat en un calaix dels vestiments de la sacristia ço es ab uncobri calser vint lliures ab reals y ab una bosa vuit lliures desous y sis diners e de altra part quatre rodanxes de planxa deor de dues planxes toves dintre y un boto llargarut de or fitou com a boto de cinyell que mº Llehonart los digue hontho trobarien, les quals vint y vuit lliures dos sous y sis qua-tre planxes o rodanxes y boto de or camiseta de calser y bossaestan vuy en mans de dits Monserrat antich Arenas y Bosch.

Item atrobam les cases dites de nostra Senyora del Corredorcontigues a la dalt dita sglesia del Corredor molt ben obra-des ab dos portals de pedra obrints en lo barri ab son barrigran stables orts terra en la qual estan edificades dites casesab las terras en aquella contigues ab entrades exides drets

pertinentias suas. En las stablas de ditas casas atrobam loseguent [...] [89v]

Hec autem bona et non Plura etc. [...] [95v] [...] Testes huiusrei sunt venerabilis Anthonius Fels presbiter residens indomo ecclesie beate Marie del Corredor, Jacobus AntichusBosch et Montiserratus Anticus Arenas agricole parrochieSancti Andree del Far diocesis Barchinone.Die veneris vigesima nona mensis Junij anno a nativitateDomini millesimo sex centesimo primo in dicta domo beateMarie del Corredor.Admodum Reverendus dominus Simon Rialp presbiterRector ecclesie sancti Stephani ville Granullariorum dioce-sis Barchinone decanus decanatus Vallensis pro admodumIllustrimº et Reverendissimo in Christo Patre et dominodomnº Ildefonso Coloma Dei et appostolice Sedis gratiabarchinonensis episcopo, ut ecclesie beate Marie delCorredor impendatur servitium et devoti qui dictam cape-llam siver heremitam visitaverint [...] [96r-v] [...] apponoSig+num.

Cfr. la transcripció completa d’aquest inventari (28 de juny de1601), publicada al quadern «El Corredor (Parròquia d’Alfar).Inventari de la capella de la Mare de Déu del Corredor en1601», del periòdic Pensament Marià de la Costa de Llevant,núms. 574-587 (Mataró, 10 de juliol-24 d’agost 1923), p. 22-40. (Document recollit també per Josep Mas als «Manuscrits B».Notes històriques del Bisbat de Barcelona (Alfar, Dosrius), «ElCorredor», volum V, folis 100v-173r. Arxiu Històric de laCiutat de Barcelona.)

el retaule major de nostra senyora del socors i la ... · temps de vida de mossèn bernat...

Documents