INTRODUCCIÓ

Callús es troba a la vall mitjana del riu Cardener. Al nord limita amb Súria; a l'estamb Castellnou de Bages i Santpedor; al sud amb Sant Joan de Vilatorrada; i a l'oestamb Sant Mateu de Bages.El riu Cardener parteix el terme en dues meitats: cap a l'esquerra (oest) s'enfila capals altiplans de Jaumandreu i Antius, i a la dreta (est) queda inclòs al pla de Bages.El municipi no és gaire extens, és el segon més petit del Bages. El puig Alter és elcim més alt (526 m).

El Relleu i les seves Formes

1.- El riu Cardener

El riu Cardener neix al municipi de la Coma i la Pedra (al Solsonès). Aquest riu té un curs de 90 km des delseu naixement f ins que conflueix amb el r iu Llobregat, a la població de Castellgalí.El riu Cardener al seu tram mitjà travessa el terme de nord a sud. El nucli urbà (situat a 260 m d'altitud) quedasituat a l'esquerra del Cardener, en una terrassa fluvial, just quan el riu traça un ample meandre abans desortir del terme.Al llarg dels 4,5 km que travessa el terme, al Cardener conflueixen diversos torrents i rieres amb aportacionsd'aigua ocasionals. Les rieres més importants són la riera de Bellver, també coneguda com a riera de lesFeixes (8 km), i la riera del Clot de Garces o de Jaumandreu. La riera de Bellver fa de límit natural del termede Callús per l'est i el sud del municipi amb Santpedor. També fan de límit el torrent de can Mateu amb Súriai la riera de Jaumandreu amb Sant Joan.

El Rel leu i les seves Formes

2.- Pla, altiplà i turons

Al municipi de Callús no hi ha muntanyes, i tot i que ens trobem al pla de Bages, tampoc no és pla del tot.S'hi poden distingir dues formes de relleu: els turons i les planes. Els turons que hi trobem són de poca altitud,el més alt és el puig Alter (526 m), que el trobem a sobre de can Gras. De menys alçada, trobem el puig deRoma (509 m), a sobre can Candela, i la serra d'Antius (452 m).Al mig del terme hi trobem els turons de canCavaller, la Tosa i el Bosc Gran. Després d'aquests turons ja trobem les planes de can Cortès, de la Tosa ide can Filosa. En aquestes planes hi trobem les terres de conreu tradicional; antigament eren de vinya ioliveres, i ara hi trobem cereals.Callús, com la majoria dels pobles de plana, és situat a la vora del riu, i peraixò té bones comunicacions per carretera.

3.- El paisatge natural

La vegetació de Callús, igual que la del Bages, té relació amb el clima que predomina a la majoria de lacomarca, que és el clima mediterrani, amb poques pluges. Als llocs assolellats originàriament hi havia moltesalzines, i a les obagues podíem trobar roures i pinassa. Molts alzinars i rouredes han desaparegut per l'accióde l'home, ja sigui per extreure'n fusta, per preparar terres aptes per als conreus, per construir-hi fàbriqueso pel creixement urbà del poble de Callús. Actualment el pi blanc és l'arbre que predomina als boscos aclaritsde Callús; s'ha escollit aquesta varietat de pi per repoblar els boscos de la zona perquè s'adapta molt bé enllocs secs, de forts pendents, i a més és un arbre que té un cicle de vida ràpid, que creix molt de pressa. Peròen la vegetació actual també hi ha espècies exòtiques, procedents d'altres països però que ja fa molts anysque són aquí i s'han acomodat al nostre medi.El plataner n'és un exemple, i el trobem als espais verds i alsparcs de zones urbanes.

El Relleu i les seves Formes

A part del bosc de pins, a prop del riu i de les rieres trobem el que s'anomena vegetació de ribera.3.1 Bosc de pins

Als boscos de Callús, que són majoritàriament de pins, hi trobem sobretot:

Pi blanc

Pinassa

A les zones més assolellades també hi ha alzines de carrasca.

El seu fruit és l'aglà. L'alzina que majoritàriament trobem als nostres boscos és l'anomenada alzina de carrasca,que té les fulles més curtes i arrodonides i força més peludes. La seva capçada és de color verd grisenc.El sotabosc és format per romaní, bruc, farigola, boix i garric, entre altres. Als sectors frescos i humits delbosc, o sigui, a les obagues, encara hi ha alguns roures dels nombrosos que hi havia hagut anys enrere.

3. 1. 1- La fauna dels boscos:

En aquests boscos podem trobar molts animals, però els més coneguts potser són: mamífers com el porcsenglar, la guineu, el conill de bosc i el talp; aus com el picot verd, el mussol, la mallerenga, l'esparver cendrós,el rossinyol, l'oriol, el tord i el xoriguer i l'alosa; i rèptils com la serp d'escala i la sargantana.

El conill de bosc

El conill de bosc és un mamífer de la família dels rosegadors. Té les orelles llargues i les potes posteriorssón més llargues que les anteriors. És més petit que la llebre.És un animal molt conegut perquè té bones qualitats gastronòmiques i també perquè se'l pot veure amb certafacilitat mentre s'alimenta a la vora d'un camí o ens passa davant nostre al bosc o al camp. Freqüenta zonesde conreu, brolles, marges de bosc i tot tipus de llocs on troba la vegetació tendra i herbàcia de la qual

E l R e l l e u i l e s s e v e s Fo rm e s

s'alimenta. Ho sol fer a primera hora del dia o al capvespre. Construeix caus on porta a terme les sevestasques reproductores, que poden repetir-se dos o tres cops l'any entre els mesos de gener i juliol.La població de conills d'una zona no és gens estable, està sotmesa a sobtats alts i baixos per culpa de diversesmalalties que afecten els conills (com la mixomatosi) i també per les condicions ecològiques i ambientals d'onviuen. Aquestes oscil·lacions també afecten la població dels seus principals depredadors, que bàsicamentsón grans aus rapinyaires, que en les èpoques que hi ha pocs conills veuen com minven les seves fontsd'aliment. No hem d'oblidar que el conill de bosc és una presa molt buscada pels caçadors.

3. 2.- Bosc de ribera

El bosc de ribera es caracteritza perquè és un bosc humit, per tant és el que trobem a prop de rius i rieres.Els arbres que hi podem trobar són de fulla caduca, com àlbers, pollancres, verns, oms i salzes, i d'altravegetació, com la jonca d'estany i canyís.

El Relleu i les seves Formes