EL RELLEU DE LA PENÍNSULA IBÈRICAEL RELLEU DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

ELS TRETS DEL RELLEU PENINSULAR

ELS TRETS DEL RELLEU PENINSULAR

Forma massissaForma massissa

costes rectilínies

Elevada altitud mitjanaElevada altitud mitjana

Disposició perifèrica de les serralades

Disposició perifèrica de les serralades

bloc elevat de gran extensió i la

seva altitud mitjana

abundància de

muntanyes

cinturó muntanyós que voreja la Meseta i les serralades exteriors

amb conseqüències en

CompartimentacióCompartimentació

El climaLes comunicacionsLa xarxa fluvial

Meseta

per per

Depressions i serralades exteriors

Contraforts que l’envolten

per

costes rectilíniescostes rectilínies

excepció

elevada altitud mitjanaelevada altitud mitjana

disposició perifèrica de les serraladesdisposició perifèrica de les serralades

El relleu peninsular ha

estat comparat amb una fortalesa

El relleu peninsular ha

estat comparat amb una fortalesa

la compartimentació del relleula compartimentació del relleu

Els rius peninsulars ofereixen una desigual orientació i longitud. Observem el mapa del relleu i la xarxa fluvial

Els rius peninsulars ofereixen una desigual orientació i longitud. Observem el mapa del relleu i la xarxa fluvial

La basculació de la Meseta cap a l’oest i la disposició del relleu ha configurat una xarxa fluvial disimètrica dels distints vessants

La basculació de la Meseta cap a l’oest i la disposició del relleu ha configurat una xarxa fluvial disimètrica dels distints vessants

la disposició del relleu i la xarxa fluvial la disposició del relleu i la xarxa fluvial

la disposició del relleu i les conseqüencies en el climala disposició del relleu i les conseqüencies en el clima

La proximitat a les costes de les muntanyes dificulta la influència en l’interior de l’aire marí

La proximitat a les costes de les muntanyes dificulta la influència en l’interior de l’aire marí

dos moviments orogènicsdos moviments orogènics

orogènia hercinianaorogènia herciniana

final de l’Era Primària

són els massissos antics, muntanyes d’altitud mitjana amb formes arrodonides i

valls amples

quan?

plegament alpí

quan?

Era Terciària

són les serralades més recents amb crestes i formes

abruptes

plegament hercinià

orogènia alpinaorogènia alpina

dos períodes d’assentament, erosió i sedimentaciódos períodes d’assentament, erosió i sedimentació

Era Secundària Era Quaternària

quan?

l’erosió produí l’aparició de

materials granítics i pissarres

l’erosió de l’aigua, vent, transporta els materials des de les

zones més elevades a les conques,

depressions i costa

una llarga evolució de processos geològics han modelat el relleu i el paisatgeuna llarga evolució de processos geològics han modelat el relleu i el paisatge

donaren lloc

eres

ArcàicaArcàica

existència del massís

precàmbric

existència del massís

precàmbric

PrimàriaPrimària

orogènesi hercinianaorogènesi herciniana

el Massís Ibèric o Hespèric, nucli de la Meseta.

SecundàriaSecundària

erosió i sedimentacióerosió i sedimentació

sediments de gran espessor en les fosses bètiques i pirinenques

forta erosió a finals d’

aquesta era

EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICAEL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA

tingué lloc caracteritzada per

composat per

quarsitesgranitgneis

pissarres

afectat per

aflorament de materials antics

els materials calcaris que afloraran a l’EraTerciària

seran

formà

EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICAEL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA

eres

TerciàriaTerciària

orogènesis alpinaorogènesis alpina

xoc de la placa africana i euroasiàticaxoc de la placa africana i euroasiàtica

serralades alpines:- Pirineus- Serralades Bètiques

QuaternàriaQuaternària

glacialismeglacialisme

tingué lloc

fractura del sòcol de la Meseta

originà les

depressions prealpines:- Ebre- Guadalquivir inclinació

cap a l’Atlàntic

aparició de les vores muntanyoses de la Meseta:- Serralada Cantàbrica- Serralada Ibèrica- Serra Morena

elevació de blocs, són les serres interiors de la

Meseta:-Sistema Central

- Monts de Toledo

es produeix

erupcions volcàniques erupcions volcàniques

formació de terrases fluvials

formació de terrases fluvials

colmatació de les conques fluvialscolmatació de les conques fluvials

blocs enfonsats,són les conques sedimentàries:

Duero, Tajo, Guadadiana

provocà la

configuració del relleu actual

conseqüències en la xarxa fluvial

L’ORIGEN VOLCÀNIC DE LES CANÀRIESL’ORIGEN VOLCÀNIC DE LES CANÀRIES

Completar el quadre Completar el quadre

Milions d’anys

Era Esdeveniment geològic/

sedimentació

Unitats de relleu

generades

Accions erosives

-570 a -230

Primària o Paleozoica

-230 a -68 Secundària o Mesozoica

-68 a -1,8 Terciària o Cenozoica

-1,8 fins l’actualtat

Quaternària (Pleistocé i Holocé)

ORIGEN I FORMACIÓ DEL RELLEUORIGEN I FORMACIÓ DEL RELLEU

de modelat i sedimentació de modelat i sedimentació

conques sedimentàries

conques sedimentàries

depressions depressions

serralades alpines

serralades alpines

massissos antics

massissos antics

sòcalsòcal

constituïts pel sòcal antic

constituïts pel sòcal antic

base de la Mesetabase de la Meseta

grans elevacions per l’orogenia alpina

grans elevacions per l’orogenia alpina

amb sediments de l’Era Terciària i Quaternària

amb sediments de l’Era Terciària i Quaternària

glaciarisme, acció fluvial, erosió

glaciarisme, acció fluvial, erosió

peniplanuresterrasses fluvialscostes

peniplanuresterrasses fluvialscostes

es diferencien diverses formeses diferencien diverses formes

UNITATS MORFOESTRUCTURALS

UNITATS MORFOESTRUCTURALS

LES DEPRESSIONS I LES CONQUES SEDIMENTÀRIESLES DEPRESSIONS I LES CONQUES SEDIMENTÀRIES

Conques sedimentàries.

Enfonsaments de l’antic sòcol, amb sediments dels rius Duero, Tajo i Guadiana

Conques sedimentàries.

Enfonsaments de l’antic sòcol, amb sediments dels rius Duero, Tajo i Guadiana

Depressions prealpines de l’Ebre i del Gualdalviquir

Depressions prealpines de l’Ebre i del Gualdalviquir

LES UNITATS MORFOESTRUCTURALS LES UNITATS MORFOESTRUCTURALS

Origen Localització Forma Materials

Sòcol

Massissos antics

Serralades alpines

Conques sedimentàries i depressions

Completar el quadre Completar el quadre

LA DIVERSITAT DEL ROCAM LA DIVERSITAT DEL ROCAM

Terrenys volcànics

La distribució litològica de la Península presenta tres zones que tenen relació amb l’evolució geològica

El cas de Canàries, amb terrenys volcànics degut al seu origen

La distribució litològica de la Península presenta tres zones que tenen relació amb l’evolució geològica

El cas de Canàries, amb terrenys volcànics degut al seu origen

Són materials molt antics, que afloraren a l’Era Primària. Composició: granit, pissarra, quarsita, gneis (marbre)

Són materials molt antics, que afloraren a l’Era Primària. Composició: granit, pissarra, quarsita, gneis (marbre)

Són sòls molt àcids, aprofitament humà per a

pastures i arbòria

Són sòls molt àcids, aprofitament humà per a

pastures i arbòria

ELS MATERIALS SILICISELS MATERIALS SILICIS

Predominen en l’occident peninsular i en les crestes de les serralades

Predominen en l’occident peninsular i en les crestes de les serralades

ELS MATERIALS CALCARISELS MATERIALS CALCARISLa seva localització forma una mena de Z invertida, des del Pirineu Oriental fins la part oriental de la Serralada Cantàbrica i els Sistemes Ibèric i Bètic

La seva localització forma una mena de Z invertida, des del Pirineu Oriental fins la part oriental de la Serralada Cantàbrica i els Sistemes Ibèric i Bètic

Són materials sedimentaris d’origen marí de l’Era Secundària i plegats amb l’orogenia alpina

Són materials sedimentaris d’origen marí de l’Era Secundària i plegats amb l’orogenia alpina

Formen modelats kàrstics per la disolució de la roca calcària per l’aigua

Formen modelats kàrstics per la disolució de la roca calcària per l’aigua

Unitat El relleu d’Espanya

ELS MATERIALS ARGILOSOSELS MATERIALS ARGILOSOSFormats per materials sedimentaris dipositats a les conques dels rius i les planures litorals durant l’Era Terciària i dipòsits al.luvials del Quaternari

Formats per materials sedimentaris dipositats a les conques dels rius i les planures litorals durant l’Era Terciària i dipòsits al.luvials del QuaternariSón sols més aptes per a l’agriculturaSón sols més aptes per a l’agricultura

L’erosió ha donat lloc a modelats dels tossals-testimoni

L’erosió ha donat lloc a modelats dels tossals-testimoni

FORMES DE RELLEU DE LA MESETAFORMES DE RELLEU DE LA MESETA

LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEULES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU

Les unitats interiors1.La Meseta. Importància

morfològica.2.Les Serralades interiors Sistema

Central. Muntanyes de Toledo.3.Els contraforts muntanyencs de

la Meseta: Massís Galaico-lleonés. La Serralada Cantàbrica. El Sistema Ibèric. Sierra Morena.

Les unitats exteriors peninsulars1.Les Depressions: Ebre i

Guadalquivir2.Els sistemes muntanyencs

exteriors: Els Pirineus. La Serralada Costanera-Catalana. El Sistema Bètic

Les unitats interiors1.La Meseta. Importància

morfològica.2.Les Serralades interiors Sistema

Central. Muntanyes de Toledo.3.Els contraforts muntanyencs de

la Meseta: Massís Galaico-lleonés. La Serralada Cantàbrica. El Sistema Ibèric. Sierra Morena.

Les unitats exteriors peninsulars1.Les Depressions: Ebre i

Guadalquivir2.Els sistemes muntanyencs

exteriors: Els Pirineus. La Serralada Costanera-Catalana. El Sistema Bètic

DESCRIPCIÓ DE LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU I LA SEVA

DISPOSICIÓ

DESCRIPCIÓ DE LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU I LA SEVA

DISPOSICIÓ

UNITAT I SUBUNITATS O

PARTS

ALTITUD LOCALITZACIÓ ORIENTACIÓ ELEMENTS GEOGRÀFICS IMPORTANTS

Meseta Central

Serralades interiors

Contraforts muntanyencs de la Meseta

Depressions

Serralades exteriors

Relleu de les Illes

Les costes

Quadre-resum descriptiu de les unitats del relleuQuadre-resum descriptiu de les unitats del relleu

Localitzar les unitats de relleu Localitzar les unitats de relleu

Identificació dels elements geogràfics en un perfil topogràficIdentificació dels elements geogràfics en un perfil topogràfic

Al mapa hi apareixen assenyalades vuit localitzacions. Indiqueu, per a cadascuna d’aquestes:a) La unitat morfoestructural a la qual pertany,b) El tipus de roquerar (silici, calcari o argilós) dominant, ic) Si dita morfoestructura és antiga, recent o molt recent (argumenteu aquesta darrera

qualificació).

A

B

C

D

E

FG

H