el que no es pot mesurar no es pot avaluar i el que no es pot...

Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies

Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat

El que no es pot mesurar no es pot avaluar

i el que no es pot avaluar no es pot millorar

Octubre de 2013

Gestió i Tractament de Residus i Neteja Viària



AgendaAgenda

09:00

15:00

09:00 - 09:15 Arribada

09:15 - 09:30 Benvinguda

09:30 - 10:00 Presentació dels Cercles i la nova metodologia

10:00 - 10:30 Presentació dels resultats de l'any 2012 (QRI)

10:30 - 11:15 Validació dels Punts Forts i Oportunitats de Millora

11:15 - 11:45 Pausa Esmorzar

11:45 - 12:00 Metodologia fortaleses: introducció

12:00 - 13:30 Anàlisi de fortaleses

13:30 - 14:45 Presentació en plenari de les fortaleses

14:45 - 15:00 Cloenda Jornada



Què són els Cercles?Què són els Cercles?

• Els Cercles de Comparació Intermunicipals són una eina de gestió i de benchmarking que es desenvolupa mitjançant una reunió anual entre els responsables municipals dels diferents serveis analitzats, amb la finalitat de:

a) Mesurar, comparar i avaluar resultats, mitjançant uns indicadors comuns consensuats

b) Formar un grup de treball per intercanviar experiències

c) Impulsar la millora dels serveis

El 89% dels enquestats consideren que els indicadors consensuats són molt o bastant adequats. (91% a Residus - Neteja).

Un 75% dels enquestats considera que un dels principals atractius dels Cercles és la possibilitat de relacionar- se amb professionals que fan la mateixa feina. (79% a Residus - Neteja).

Un 88% dels enquestats afirma que li ha servit per millorar el seu servei. (94% a Residus - Neteja).



Servei de Programació

1.Impulsa i lidera el projecte de Cercles des dels serveis centrals de la Diputació de Barcelona.

2.Aporta una metodologia pròpia comú per a tots els Cercles.

3.Vetlla per la millora contínua del projecte, facilitant la transferència de coneixements entre les diferents Àrees de la Diputació.

Els tres eixos dels CerclesEls tres eixos dels Cercles




Gerència de Serveis de Medi

Ambient


1.Impulsa i lidera el projecte de Cercles des de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat.

2.Aporten els coneixements específics del servei que s’analitza.

3.És el punt de contacte amb els municipis.




Gerència de Serveis de Medi

Ambient

Ens locals


1. Facilitar la informació necessària per fer una comparació intermunicipal dels serveis municipals analitzats.

2. Permetre que tots els participants del Cercle puguin veure les dades facilitades (i no mostrar les dades a terceres persones).

3. Participar en la sessió d’avaluació dels resultats i de presentació de les propostes de millora internes per a cada municipi.



Algunes dades sobre la participació en Algunes dades sobre la participació en els Cerclesels Cercles.



20 25 25 45 70

202

264

346

426

495 516573

148

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Servei 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013Policia Local 15 24 35 43 46 53 55 58Neteja viària i residus 12 11 17 24 28 24 34 36 36 40Biblioteques 13 13 27 37 37 37 37 54 44 44Espais Escènics Municipals 12 26 30 29 30 31Escoles Bressol 8 13 25 27 28 31 31 32Escoles de Música 7 11 14 27 31 32 32 37Esports 8 14 29 37 42 49 50 51 50 53Serveis Socials 25 25 32 32 45 44 46 47 54 55 56 55Mercats Municipals 12 25 29 29 30 30 32Fires Locals 14 17 16 22 27Serveis Locals d'Ocupació 12 26 30 32 33Ofic. Mun. d'Informació al Consumidor 11 18 25 27 31Seguretat Alimentària (Salut P.) 14 26 36 38Enllumenat Públic 12 13 18 24Servei de Mediació Ciutadana 14 17 24Verd Urbà 14

Total Participants 20 25 25 45 70 148 202 264 346 426 495 516 573

Cercles ComparaciCercles Comparacióó. Evoluci. Evolucióó 20012001--20132013



1 Fase de Disseny: municipis participantsFase de Disseny: municipis participants

ArgentonaBadalona

Barberà del VallèsCalella

Canet de MarCastelldefels

Esplugues de LlobregatFranqueses del Vallès (Les)

Garriga (La)Gavà

GelidaGranollersIgualada

LleidaManc. de la Plana

Manc. del CardenerManlleuManresaMataró

Mollet del VallèsMontmeló

NavàsPalau-solità i Plegamans

Prat de Llobregat (El)ReusRubí

SabadellSant Boi de LlobregatSant Cugat del VallèsSant Quirze del VallèsSant Sadurní d'Anoia

TerrassaTiana

VicViladecans

Vilafranca del Penedès

Antics participantsCerdanyola del VallèsSant Adrià de Besòs

Santa Coloma de GramenetVilanova i la Geltrú

Nous participants 2013

DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Gerència de Serveis de Medi Ambient(Àrea de Territori i Sostenibilitat)

Servei de Programació(Àrea d'Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies)

CONSULTORA



Nom

Polic

ia

Net

eja

- Res

idus

Bib

liote

ques

Espa

is E

scèn

ics

Esc.

Bre

ssol

Esc.

Mús

ica

Espo

rts

Serv

eis

Soci

als

Mer

cats

Fire

s

Serv

. Loc

als

Ocu

pac.

OM

ICs

Segu

reta

t A

limen

tària

Enllu

men

at

SMC

Verd

urb

à

Argentona Badalona Barberà del Vallès Calella Canet de Mar Castelldefels Cerdanyola del Vallès Esplugues de Llobregat Franqueses del Vallès (Les) Garriga (La) Gavà Gelida Granollers Igualada Manc. de la Plana Manc. del Cardener Manlleu Manresa Mataró Mollet del Vallès Montmeló Navàs Palau-solità i Plegamans Prat de Llobregat (El) Rubí Sabadell Sant Adrià de Besòs Sant Boi de Llobregat Sant Cugat del Vallès Sant Quirze del Vallès Sant Sadurní d'Anoia Santa Coloma de Gramenet Terrassa Tiana Vic Viladecans Vilafranca del Penedès Vilanova i la Geltrú LLeida Reus

1 Fase de Disseny: ParticipantsFase de Disseny: Participants• En quins altres Cercles participa el meu municipi?



El procés de Millora Contínua:El procés de Millora Contínua: els Cercles.els Cercles.



El Procés de Millora ContínuaProcés de Millora Contínua

FASE DE MESURA-Recollida de dades- Validació de dades

(Abril – Juny de 2013)

FASE D’AVALUACIÓ- Informes amb indicadors de gestió

-Identificació de punts forts / oportunitats de millora(Juliol - Setembre de 2013)

FASE DE MILLORA- Anàlisi de fortaleses

( 22 i 24 d’Octubre de 2013)

FASE DE COMUNICACIÓ I IMPLEMENTACIÓ

- Comunicació de resultats (a determinar)

FASE DE DISSENY- Definició de la missió i objectius del servei

- Consensuació d’indicadors-Consensuació de les variables de l’enquesta

2

34

5

1



Resultats QRI GR i NV 2012Resultats QRI GR i NV 20122

El QRI Gestió i El QRI Gestió i TractTract. de Residus i . de Residus i Neteja Viària: alguns criteris Neteja Viària: alguns criteris

específics dels indicadorsespecífics dels indicadors



Resultats QRI GR i NV 2012Resultats QRI GR i NV 20122



3 Fase d’Avaluació

OPORTUNITATS DE MILLORA

MUNICIPIPUNTS FORTS

AaaBbbCcc

A analitzar:Aaa

XxxYyyZzz

A analitzar:Zzz

ALTRES COMENTARISMmmNnn

3.1 3.2

50% 50%per sobre o

per sotaper sobre o

per sota

Oportunitat de MilloraPunt Fort

No es considera ni PF / ni OM

50%per sobre o

per sota

• En el Quadre Resum d’Indicadors, s’observa la mitjana del Cercle, i els valors obtinguts per cada municipi.

• Els valors significativament diferents a la mitjana, es mostren amb colors.

• Identificació de Punts Forts / Oportunitats de Millora a partir de les dades

• Presentació de Punts Forts / Oportunitats de Millora cada municipi

Servei de Policia(Policia Local) 2011 Policia de Trànsit

(Policia Local) 2011 Policia de Seguretat(tots els cossos policials) 2011 Policia de Seguretat

(Policia Local) 2011

217 58 21,3 31

1.198 359 65,6 23

68 74,8 41,8 25

119 26,1 36,5 22

-- 4,2 1,1

29 2,3 7,6

-- 1,7

50 5,7

--

1.399

Garantir una bona cobertura del servei 2011 Oferir un servei de qualitat als

ciutadans 2011 Fomentar la prevenció i la seguretat (Controls) 2011 Fomentar la prevenció i la

seguretat (Formació) 2011

1,95 6 137 86

1,05 6 18 55

1,95 45,7

1,30 54,0

Gestionar el servei amb les diverses formes de gestió 2011 Oferir un servei de qualitat

(model de gestió) 2011 Promoure un clima laboral positiu pels treballadors 2011 Millorar les habilitats dels

treballadors 2011

100 -- 6,2 13

100 1.097 3,9 29

0 14,3 1,4 7

0 17,6 9,7 28

40 5,4

43 5,8

93 99 Reflectir l'estructura de gènere del personal 2011

91 88 7

7,1 -- 11

1,8 26.225

0,0 --

2,6 29.914

Disposar dels recursos adequats 2011 Finançar adequadament el

servei 2011 Gestionar adequadament els recursos 2011 Disposar d'uns costos unitaris

adequats 2011

90 8,8 88 43.280

73 36,8 90 51.128

10,7 0,2 67 20

9,3 0,0 58 19

91,0 --

63,1 16

425 15.311 12,8

3.764 13.147 16,5% Atur

% de presència real

% d'hores de baixa sobre hores de conveni

Salari brut d'un agent de policia local per hora de conveni

Cost per hora extra treballada d'un policia

% de dones policia respecte el nombre total de policies

% de permisos i llicències sobre hores de conveni

Despesa corrent per policia

PoblacióDensitat de població (hab. / km2 municipi)

Renda per càpita7.185

% de finançament per part de l'ajuntament

Despesa corrent per habitant

% de la despesa corrent sobre el pressupost corrent municipal

% d'autofinançament per aportacions d'altres institucions

Ciutadans assistents a accions formatives per cada 1.000

habitants

% d'import cobrat de les denúncies municipals de trànsit

% d'hores extraordinàries sobre hores de conveni

Hores de formació anual rebudes per policia

% de la despesa de personal sobre el total de la despesa corrent

Accidents laborals per cada 100 policies

Salari brut d'un agent de policia

% d'autofinançament per taxes i preus públics

Salari brut d'un agent de policia (Inclou complements salarials)

Gestió directa (%)(Ajuntament, OOAA)

Gestió indirecta (%)(Concessió)

Actuacions per policia

% de comandaments sobre el total de policies

Mitjana d'edat de la policia

% de plantilla del servei de policia local que són policies

% d'agents que no han finalitzat el curs bàsic respecte el total de

policies

% de policies en segona activitat respecte el total de policies

Delictes i faltes per cada 1.000 habitants

% de delictes i faltes enregistrats per la Policia Local

Detinguts per cada 1.000 habitants

Nombre de policies per cada 1.000 habitants

Grau de satisfacció del servei

Denúncies per drogues i armes per cada 1.000 habitants

% de detinguts realitzats per la Policia Local

Nombre d'actuacions de policia de trànsit per cada 1.000 habitants

Denúncies de trànsit per cada 1.000 habitants

% de denúncies greus i molt greus de trànsit sobre el total de

denúncies de trànsit

Ento

rnEn

càrr

ec p

olíti

cU

suar

i / C

lient

Valo

rs O

rgan

itzat

ius

/ RR

HH

Econ

omia

% de delictes i faltes resoltes respecte el total

Nombre de policies operatius per cada 1.000 habitants

Nombre de proves d'alcoholèmia per cada 1.000 habitants

Nombre d'identificacions i controls de seguretat ciutadana per cada

1.000 habitants

Accidents de trànsit amb víctimes per cada 1.000 habitants

Nombre d'actuacions de policia de seguretat per cada 1.000 habitants

Nombre d'actuacions de policia assistencial per cada 1.000

habitantsNombre d'actuacions de policia administrativa per cada 1.000

habitants

Nombre d'actuacions totals per cada 1.000 habitants



Fase de MilloraFase de Millora4

4A Oportunitats de Millora

Bones pràctiques

Evolució del servei

Actuacions d’Estalvi Econòmic

4B

4C

4D

4E Anàlisi de fortaleses



Una Fortalesa és qualsevol àmbit d’un servei, que ha estat gestionada de forma especialment satisfactòria per un grup de municipis.

Objectius d’aquesta metodologia: • Identificar els Factors d’Èxit i els Obstacles per poder assolir una Fortalesa. • Compartir experiències i coneixements entre els responsables municipals.

Fase de Millora: Anàlisi de Fortaleses

Introducció de la metodologia.

Descripció d’una Fortalesa (en taules).

Presentació i Discussió en plenari de Fortaleses.

4.1

4.3

4.2

4

Durant els Tallers:

Selecció de les Fortaleses (Indicadors) a Analitzar.

Agrupació dels Municipis per Taules

4.i

Abans dels Tallers (treball intern):

4.ii



Fortaleses a analitzarFortaleses a analitzar

•• MilloraMillora delsdels resultatsresultats de de recollidarecollida selectiva de la selectiva de la fracciófracció orgànicaorgànica (FORM)(FORM)

•• Augment de l’eficàcia i eficiència dels serveis de neteja Augment de l’eficàcia i eficiència dels serveis de neteja mecanitzada i aiguabatremecanitzada i aiguabatre

•• RedimensionatRedimensionat de la de la recollidarecollida de la resta en un de la resta en un contextcontext de de reduccióreducció de la de la generaciógeneració de de residusresidus

4.i

•• MilloraMillora en la en la eficiènciaeficiència de la de la recollidarecollida selectiva comercialselectiva comercial•• MilloraMillora de les de les viesvies de reutilització de reutilització delsdels residusresidus de la deixalleriade la deixalleria•• ImplicacióImplicació de la de la ciutadaniaciutadania en la en la netedatnetedat de la de la ciutatciutat

22 Octubre 2013

24 Octubre 2013



1 2

Abans del Taller d’Anàlisi de FortalesesAbans del Taller d’Anàlisi de Fortaleses

CalellaCastelldefels (1)

Cerdanyola del Vallès (1)

GavàManresa

Montmeló (1)

Sant Quirze del Vallès (1)

Palau-Solità i Plegamans

BadalonaMontmeló (1)

Reus (1)

Cerdanyola del Vallès (1)

Tiana

Sant Quirze del Vallès (1)

Sant Adrià de Besòs

Agrupació dels Municipis per la realització del Taller:4.ii

22 d’Octubre de 2013 (Aules 1 i 2 Pati Manning)

3

Diputació

(Conchita Vicaria)

MilloraMillora delsdels resultatsresultats de de recollidarecollida selectiva de la selectiva de la fracciófracció orgànicaorgànica (FORM)(FORM)

Augment de l’eficàcia i Augment de l’eficàcia i eficiència dels serveis de eficiència dels serveis de neteja mecanitzada i neteja mecanitzada i aiguabatreaiguabatre

RedimensionatRedimensionat de la de la recollidarecollida de la resta en un de la resta en un contextcontext de de reduccióreducció de la de la generaciógeneració de de residusresidus

Taula 1 Taula 2 Taula 3

Diputació

(Enric Coll)

Consultora Ent

Argentona

Castelldefels (1)La Garriga

Les Franqueses del VallèsMancomunitat del Cardener

Reus (1)Santa Coloma de Gramenet

Lleida



21

Abans del Taller d’Anàlisi de FortalesesAbans del Taller d’Anàlisi de Fortaleses

Canet de Mar

Granollers

Igualada

Manco. Plana (1)

Rubí (1)

Vic

Sant Cugat del Vallès (1)

Sabadell

Mollet del Vallès

Esplugues de Llobregat (1)

Mancomunitat La Plana (1)

Sant Sadurní

Sant Boi de Llobregat

Vilafranca del Penedès

Vilanova i la Geltrú

Agrupació dels Municipis per la realització del Taller:4.ii

24 d’Octubre de 2013 (Recinte Escola industrial- Edifici 25- Aules S2 i S3)

3

Diputació

(Conchita Vicaria)

MilloraMillora en la en la eficiènciaeficiència de la de la recollidarecollida selectiva comercialselectiva comercial

MilloraMillora de les de les viesvies de de reutilització reutilització delsdels residusresidus de la de la deixalleriadeixalleria

ImplicacióImplicació de la de la ciutadaniaciutadania en en la la netedatnetedat de la de la ciutatciutat

Taula 1 Taula 2 Taula 3

Diputació

(Enric Coll)

Consultora Ent

Navàs

Barberà del VallèsRubí (1)

Sant Cugat del Vallès (1)Esplugues de Llobregat

ViladecansMataró



FORTALESA

OBSTA- CLES

FACTORS D’ÈXIT

Introducció de la metodologia.Descripció d’una Fortalesa

(en taules).

4.1

4.2

MPM

c

Municipi

Municipi Portaveu

Coordinador

• Pluja d’idees de Factors d’Èxit i (cada Municipi per separat)

• El Coordinador fa Agrupació d’idees (en un A0)

c

MP

M

M

M

M

3era Fortalesa (indicador)

Indicador 3

95,086,382,782,5

3,8

c

MP

M

M

M

M

2ona Fortalesa (indicador)

Indicador 2

40,232,730,422,7

2,4

MP

c

M

M

M

M


Indicador 1

910680371344

11

FORTALESA

OBSTA- CLES

FACTORS D’ÈXIT

FORTALESA

OBSTA- CLES

FACTORS D’ÈXIT

• Pluja d’idees d’Obstacles i Agrupació d’idees



MP

Presentació i Discussió en plenari de Fortaleses.

4.3

MPM

c

Municipi

Municipi Portaveu

Coordinador

•El Municipi Portaveu exposa els Factors d’Èxit i Obstacles d’una Fortalesa

•Torn de Preguntes d’altres Municipis.

??

FORTALESA

OBSTA- CLES

FACTORS D’ÈXIT

c

MP

M

M

M

M


Indicador 3

95,086,382,782,5

3,8

c

MP

M

M

M

M

2ona Fortalesa (indicador)

Indicador 2

40,232,730,422,7

2,4

MP

c

M

M

M

M


Indicador 1

910680371344

11

FORTALESA

OBSTA- CLES

FACTORS D’ÈXIT

FORTALESA

OBSTA- CLES

FACTORS D’ÈXIT

FORTALESA

OBSTA- CLES

FACTORS D’ÈXIT



• Jornada de Cloenda, amb regidors i tècnics.

• Elaboració de Pla de Millora*.• Implementació del Pla de Millora*.

* Tasques realitzades exclusivament pels municipis

5 Fase de Comunicació i ImplementacióFase de Comunicació i Implementació



Quins són els resultats que s’obtenen?Quins són els resultats que s’obtenen?

1. L’aprenentatge d’una metodologia nova específica de treball.

2. Un Quadre Resum d’indicadors del servei per a cada municipi, assimilable a un Quadre de Comandament Integral.

3. Un informe comparatiu de tots els municipis, on consten els resultats de tots els indicadors tractats.

4. Una anàlisi estratègica de la situació actual del servei municipal analitzat (informe punts forts - oportunitats de millora).

5. L’anàlisi de les actuacions i processos que porten a terme els tècnics municipal per assolir una fortalesa en determinats indicadors de gestió del servei.

6. Un informe final que incorpora totes les dades i els processos de millora de tots els municipis participants.



Més informació dels CerclesMés informació dels Cercles


http://www.diba.cat/web/menugovernlocal/cci

http://www.diba.cat/es/web/menugovernlocal/cci

http://www.diba.cat/en/web/menugovernlocal/cci

http:// www.diba.cat/en/web/mediambient/cerclesÀrea de Medi Ambient

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/ce/Flag_of_Catalonia.svg

http://www.diba.cat/web/menugovernlocal/cci

http://www.diba.cat/es/web/menugovernlocal/cci

http://www.diba.cat/en/web/menugovernlocal/cci

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/ce/Flag_of_Catalonia.svg

1



Punts forts – Oportunitats de milloraServei de gestió de residus i neteja viària

Octubre 2013

2

RESIDUS

Dimensió

Punts forts

Oportunitats de millora

Aclariments i/o altres comentaris

Tendència del resultat de l’indicador l’any 2012 respecte el resultat de 2010

Objectiu de qualitat del servei Total

Indicador

Mitjana 2012

Mitjana 2011

Mitjana 2010

3

RESIDUS

Augment de la capacitat disponible dels contenidors per habitant al mes de totes les fraccions de recollida selectivaDisminució de la capacitat disponible dels contenidors per habitant al mes de la fracció restaDisminució dels habitants per deixalleriaAugment del % de deixalleries en el casc urbà respecte el total de deixalleries

Encàrrec Polític

4

Oferir un servei accessible als usuaris (I)

De totes les fraccions que es recullen: La fracció resta és la que té els contenidors més accessibles, té més punts de recollida per habitant i és la que es recull amb més periodicitat.

5

Oferir un servei accessible als usuaris (I)

Comparada la capacitat disponible en litres per habitant i mes, no hi ha diferències significatives entre els municipis de més de 10.000 hab i els municipis de més de 50.000 hab.

Capacitat disponible en litres al mes per habitant +10 (anys 2010-2011-2012)

32

175 161

75

634

32

181 175

79

615

34

189 182

80

624

0

100

200

300

400

500

600

700

Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció orgànica No selectiva (resta)

Capacitat en litres al mes per habitant +50 (anys 2010-2011-2012)

21

145

108 83

604

18

138111

85

623

24

146115

92

602

0

100

200

300

400

500

600

700


6

RESIDUS

Encàrrec Polític

Augment del % recollit de vidre

Disminució del nombre de Kg. recollits per habitant i any de la resta

Augment del % de Kg d’envasos-llaunes-brics comercials recollits respecte el total recollit d’envasos-llaunes-brics

Disminució del % recollit de paper-cartró

Disminució dels Kg de residus gestionats per habitant i any a la deixalleria

Augment del % d’impropis dels envasos

Augment del % d’impropis de la fracció orgànica

7

Assolir nivells adequats de recollida

• La fracció que ha augmentat més la recollida és el vidre. Per contra, el paper- cartró ha disminuït força respecte el 2011, s’ha reduit un 30%

• Pel que fa al % recollit sobre el total generat, és el vidre el que presenta els millors resultats. El paper i cartró és la fracció que empitjora més respecte el 2010

• La fracció resta continua sent la fracció més recollida per habitant

% de recollida selectiva sobre el total de la recollida de residus, anys 2010-2011-2012

4

7

3

10

4

7

4

11

4

5

4

11

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

Vidre Paper - Cartró Env - Llaun - Brics Fracció orgàn.

% recollit de cada fracció sobre el total generat, anys 2010-2011-2012

50

39

28 27

54

36

3230

57

3032

29

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

Vidre Paper - Cartró Env - Llaun - Brics Fracció orgàn.

8

Assolir nivells adequats de recollida% d'ocupació dels contenidors 2009-2010-2011-2012

23

27

40

18

26

2826

39

13

20

28

23

38

13

28

24

35

11

28

17

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45


% d'ocupació dels contenidors +10 (anys 2009-2010-2011-2012)

27 25

41

23 24 25 25

43

25

2224

22

39

20 22 22

36

19 22

18

-

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50


% d'ocupació dels contenidors +50 (anys 2009-2010-2011-2012)

30 33

49

18

27 28 28

41

12

2830

25

41

12

25 24

38

11

25

17

-

10

20

30

40

50

60


Pel que fa al % d'ocupació dels contenidors, en cap cas es supera el 50%. Són els envasos la fracció que més omple els contenidors. La fracció resta i la form son les 2 fraccions que tenen els contenidors més buits, i la tendència és a la baixa.

Els municipis de +50 la ocupació dels contenidors de la form és molt baixa

9

RESIDUS

Usuari / Client

Augment del % de contenidors cremats per actes vandàlics sobre el total de contenidors

10

RESIDUS

Valors organitzatius / RRHH

Augment del número de tones de residus recollides per treballadorAugment de la satisfacció general dels treballadorsDisminució del % d’hores de baixa sobre el total d’hores laborals

11

RESIDUS

Economia

Augment de la despesa corrent en recollida de paper- cartró per habitant degut a la disminució dels kg recollits en motiu de l’increment del robatori d’aquest material

Augment de la despesa corrent en recollida d’envasos- llaunes-brics per habitant

Augment de la despesa corrent en recollida de residus per habitant

Disminució de les despeses en campanyes de sensibilització per habitant

12

Economia• La despesa corrent per habitant més

elevada correspon a la fracció resta i a continuació la fracció orgànica

• Per trams de població, les fraccions resta i paper representen la despesa més elevada pels municipis de +50 respecte als de +10

Despesa per habitant +10 (anys 2010-2011-2012)

1

5

4

11

21

2

5

4

11

18

1,3

5,214,15

11,87

18,69

0

5

10

15

20

25


€ Despesa per habitant +50 (anys 2010-2011-2012)

1

5

3

7

15

2

6

3

8

17

2

7

4

7

17

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció o rgànica No selectiva (resta)

€

Despesa corrent en recollida de residus per habitant, anys 2010-2011-2012

1

5

3

7

16

2

6

4

8

17

2

6

4

8

17

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

18,0

20,0

Vidre Paper - Cartró Env - Llaun - Brics Fracció orgàn. No sel. (resta)

13

Economia• Destaca l’increment de la despesa per

tona de la fracció paper-cartró, degut a una reducció d’un 31% de la mitjana de Kg recollits per habitant i any, d’aquesta fracció

• Per trams de població la despesa de la recollida de cartró per tona s’ha disparat sobretot als +50. La form continua tenint una despesa molt més elevada que la resta a causa de que és recull molta menys quantitat.

€/tona +10 (anys 2009-2010-2011-2012)

48

134

169

184

73 63

187

218

182

79

116

176

204

166

6768

214

186

73

204

0

50

100

150

200

250


€/tona +50 (anys 2009-2010-2011-2012)

78

169

197

341

58

103

187

217

330

54

130

248 243

203

57

122

260

60

351

194

0

50

100

150

200

250

300

350

400


Despesa corrent en recollida de residus per Tona recollida (anys 2009-2010-2011-2012)

82

187

217

256

67

126

228 231

190

59

105

304

245

191

63

0

50

100

150

200

250

300

350


14

RESIDUS

Economia

Elevat % d’autofinançament per taxes i preus públics de la recollida de residus

Disminució del % d’autofinançament per aportacions d’altres institucions de la recollida, tractament i/o eliminació de residus

Disminució del % d’ingressos per recuperació selectiva sobre despesa en gestió de residus selectiva



Punts forts – Oportunitats de milloraServei de gestió de residus i neteja viària

Octubre 2013

Resultats dels Indicadors del Servei de Neteja viària:Presentació de les mitjanes, anàlisi estadístic i reflexions

1. Característiques i eficiència econòmica del servei de neteja viària (treball de Fortaleses)

2. Atenció i implicació ciutadana (treball de Fortaleses)

3. Models de gestió4. Responsabilitat ambiental del servei

NETEJA VIÀRIA

Assolir un nivell adequat de qualitat en la neteja viària E. Manual E. Mixta E. Meca-

nitzada Aigua-batre Altres Total

% d’hores anuals segons la tipologia del servei de neteja sobre el total d’hores anuals que es presta el servei

64,4 % 12,8 % 6,8 % 5,3 % 10,9 % 100,0 %

59,0 % 16,9 % 7,0 % 5,9 % 11,2 % 100,0 %

58,7 % 15,4 % 6,3 % 5,1 % 16,0 % 100,0 %

1. Característiques i eficiència econòmica

64,412,8

6,8

5,310,9

ManualMixtaMecanitzadaAiguabatreAltres

NETEJA VIÀRIA


Evolució de la mitjana ponderada (agregada)

63,16 62,8 62 60,4 58,7 5964,4

12,65 11,1 14 16,1 15,4 16,912,8

8,36 8,4 8,1 7,2 6,37 6,8

6,22 4,9 5 5,55,1

5,9 5,3

11,81 14,4 12,3 13 16 11,2 10,9

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

AltresAiguabatreMecanitzadaMixtaManual

NETEJA VIÀRIA2012

0

2

4

6

8

10

12

10 17 25 33 40 48 55 63 71 78 Superior0

2

4

6

8

10

12

% d'hores de servei: Escombrada manual2012

0

2

4

6

8

10

12

14

0 8 15 23 30 38 45 53 60 68 Superior0

2

4

6

8

10

12

% d'hores de servei: Escombrada Mixta

2012

0

2

4

6

8

10

12

14

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 Superior0

2

4

6

8

10

12

% d'hores de servei: EscombradaMecanitzada

2012

0

2

4

6

8

10

12

14

0 3 5 8 10 13 15 18 20 23 Superior0

2

4

6

8

10

12

% d'hores de servei: Aiguabatre

NETEJA VIÀRIA




64,4 % 12,8 % 6,8 % 5,3 % 10,9 % 100,0 %


000011,8 %Mínim 201266,5 %18,8 %31,1 %70,0 %89,1 %Màxim 2012

- Tots els municipis tenen servei d’escombrada manual.

- El 89% dels municipis del Cercle (32) tenen com aservei principal l’Escombrada manual (en hores de servei), dels quals el 82% (28) suposa més del 50% de les hores de servei.

- Municipi tipus: E.Manual (60-80%) + E.Mixta o Manual (10-20%) + Aiguabatre (0-5%) + Altres (0-10%).

- La mitjana és força representativa de la mostra

NETEJA VIÀRIA




64,4 % 12,8 % 6,8 % 5,3 % 10,9 % 100,0 %


13 10795 Reducció

7 910710 Creixement

Tendència 11/12 (més del 5%)

1210151418Igual

- Tendència a recuperar els serveis de E.manual i reduirserveis d’Altres, en mitjana i individual.

-Mirant tots els percentatges individualment: 14 municipis han tendit a més manual i 4 a més mecanització.

-Tot i que hi ha 4 municipis amb Altres més gran del 20%

NETEJA VIÀRIA

Fomentar el civisme Total

% d'hores de serveidestinades a la neteja de façanes sobre el total d'hores de servei de neteja viària

1,2 %

1,8 %

1,5 %

Evolució de la mitjana ponderada

0

1

2

3

4

5

% d'hores de neteja de façanes s/ total hores de NV

20052006200720082009201020112012

29Disposen d’aquest servei

0Mínim

4,47Màxim


NETEJA VIÀRIA


% d'hores de servei destinades a la neteja de façanes sobre el total d'hores de servei de netejaviària

1,2 %


Igual160Reducció611Creixement27

Tendència 12-11Tendència 12-09

- Cada cop present a més municipis (de 21 a 29 en 4 anys)però més ajustat en hores de servei.

NETEJA VIÀRIA

Oferir un servei de qualitat (model de gestió) Total

Habitants per treballador del servei1.110

1.106

1.091

Metres lineals per treballador2.382

2.326

2.326

Metres quadrats per treballador20.295

19.836

17.303

283.110127.294

3671010.337

385923.072

CompteMínimMàxim


NETEJA VIÀRIA

Oferir un servei de qualitat (model de gestió) Total

Habitants per treballador 1.110 2.382Metres lineals per treballador


0

500

1000

1500

2000

2500

3000

Metres lineals per treballador

20052006200720082009201020112012

9 (4)16 (5)Reducció

13 (8) 18 (9)Creixement

Tendència 11/12 (més del 5%) (més del 10%)



0

250

500

750

1000

1250

1500

Habitants per treballador N

20052006200720082009201020112012

NETEJA VIÀRIA

Habitants per treballador 1.110


- Continua la tendència a augmentar aquests indicadors en mitjanai individualment: més eficiència o més càrrega de treball ?

- Com es relaciona amb un augment de les hores de E.Manual ? Després ho veurem…

2009

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

555 714 872 1031 1190 1348 1507 1666 1824 1983 Superior0

2

4

6

8

10

12

Habitants per treballador N Mitjana 2012

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

555 714 872 1031 1190 1348 1507 1666 1824 1983 Superior0

2

4

6

8

10

12

Habitants per treballador N Mitjana

NETEJA VIÀRIA

Disposar dels recursos adequats Total

Despesa corrent per habitant

39,439,1

38,5

% de la despesa sobre el pressupost corrent municipal

4,9 %4,8 %

4,8 %

% de despesa corrent fora del contracte del servei de neteja viària

0,2 %0,2 %

0,3 %

3603,6

361,37,4

3711,160,7

CompteMínimMàxim


NETEJA VIÀRIA

Disposar dels recursos adequats Total

Despesa corrent per habitant 39,4

15 (10)Reducció

19 (9)Creixement



28

30

32

34

36

38

40

Despesa corrent per habitant N

20052006200720082009201020112012

12 (3)Reducció

18 (8)Creixement


2012

0

2

4

6

8

10

12

14

11 16 22 28 33 39 44 50 56 61 Superior0

2

4

6

8

10

12

Despesa corrent per habitant N Mitjana2009

0

2

4

6

8

10

12

14

11 16 22 28 33 39 44 50 56 61 Superior0

2

4

6

8

10

12

Despesa corrent per habitant N Mitjana

NETEJA VIÀRIA

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

0,00 1,00 2,00 3,00 4,00 5,00 6,00 7,00 8,00

% pressupost

€/ha

b

NETEJA VIÀRIA

Oferir el servei a uns costos unitaris adequats Total

Depesa corrent en neteja viària per metre lineal 18,6

Depesa corrent en neteja viària per metre quadrat 2,2 270,314,1

353,2861,4

CompteMínimMàxim


0

5

10

15

20

25

Despesa corrent per metres lineals de carrers

20052006200720082009201020112012

NETEJA VIÀRIA

Oferir el servei a uns costos unitaris adequats Total

Depesa corrent en neteja viària per metre lineal 18,6

13 (3)Reducció

19 (8)Creixement


13 (5)Reducció

13 (7)Creixement


2012

0

2

4

6

8

10

12

14

6 11 16 20 25 30 35 40 45 50 Superior0

2

4

6

8

10

12

Despesa corrent per metres lineals de carrers Mitjana

NETEJA VIÀRIA

Promoure un clima laboral positiu pels treballadors Total

Sou brut base anual d'un peó del servei de neteja viària

21.04120.484

19.296


2915.738 €26.758 €

CompteMínimMàxim


0

2500

5000

7500

10000

12500

15000

17500

20000

22500

25000

Sou brut base anuals d'un peó N

20052006200720082009201020112012 Igual100

Reducció47 (4)

Creixement13 (3)20 (3)(+ 5%)12-11Tend. 12-09

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0,00 20,00 40,00 60,00 80,00 100,00

% E.Manual

€/ha

b

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 30,00 35,00

% E.Mecanitzada

€/ha

b10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0,00 20,00 40,00 60,00 80,00 100,00

% E.Manual

€/ha

b

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 30,00 35,00

% E.Mecanitzada

€/ha

b

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0,00 20,00 40,00 60,00 80,00 100,00

% E.Manual

€/ha

b

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0,00 5,00 10,00 15,00 20,00

% Aiguabatre

€/ha

b

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0,00 10,00 20,00 30,00 40,00 50,00 60,00 70,00

% Altres

€/ha

b

1. Característiques i eficiència econòmica: Despesa vs Tipus de servei

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500

hab/treballador

% E

.Man

ual

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500

hab/treballador

% E

.Man

ual

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500

hab/treballador

% E

.Man

ual

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500

hab/treballador

€/ha

b

1. Característiques i eficiència econòmicaCàrrega de treball vs Despesa i Tipus de Servei

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500

hab/treballador

% E

.Man

ual

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500

hab/treballador

% E

.Mec

anitz

ada

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500

hab/treballador

% E

.Man

ual

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500

hab/treballador

% E

.Man

ual

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500

hab/treballador

% E

.Man

ual

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000

m.l/treballador

€/ha

b

1. Característiques i eficiència econòmicaCàrrega de treball (2) vs Despesa i Tipus de Servei

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000

m.l./treballador

% E

.Man

ual

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000

m.l./treballador

% E

.Mec

anitz

ada

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000

Nº habitants

€/ha

b

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00

Densitat

€/ha

b10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00

Densitat

€/ha

b

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000

Nº habitants

€/ha

b

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00

Densitat

€/ha

b

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 20.000 22.000

Renta per càpita

€/ha

b

1. Característiques i eficiència econòmicaDespesa vs Característiques del municipi

La mida i densitat del municipi potser no ho explica del tot, com les característiques dels vials i espais públics

El nivell de qualitat exigida pot tenir relacióamb la renta per càpita (?)

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000

Nº habitants

€/ha

b

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00

Densitat

€/ha

b10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00

Densitat

€/ha

b1. Característiques i eficiència econòmica

Quins altres factors poden explicar la despesa per habitant del servei de neteja viària ?

- Més servei d’Escombrada manual ?

-15,0%

-10,0%

-5,0%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

-15% -5% 5% 15%

Canvi en €/hab en %

Can

vis

en E

.Man

ual e

n %

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000

Nº habitants

€/ha

b

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00

Densitat

€/ha

b10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00

Densitat

€/ha



- Els sous dels treballadors ?

-10,0%

-5,0%

0,0%

5,0%

10,0%

-20% -10% 0% 10% 20%


Can

vi e

n so

u br

ut d

el p

eó

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000

Nº habitants

€/ha

b

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00

Densitat

€/ha

b10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00

Densitat

€/ha



- El nombre de treballadors ?

-10,0%

-5,0%

0,0%

5,0%

10,0%

-20% -10% 0% 10% 20%


Can

vi e

n H

ab/tr

ebal

lado

r en

%

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000

Nº habitants

€/ha

b

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00

Densitat

€/ha

b10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00

Densitat

€/ha



• És un servei on els criteris de qualitat i servei poden ser “subjectius” a cada municipi

• Altres aspectes que amb els indicadors no podem avaluar:

• Rendiments de la maquinària • Rendiments de la tipologia de serveis• Qualitat exigida de l’estat de neteja• ...

NETEJA VIÀRIA

48,5

46,0

45,0

TotalOferir un servei accessible als usuaris

Habitants per paperera

2. Atenció i implicació ciutadana

37Compte116,36Rang19,03Mínim135,39Màxim


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


20052006200720082009201020112012

L’accessibilitat d’habitants per paperera es consolida a la baixa (millora) de mitjana

El 70% dels casos per sota de 50 hab/paperera

NETEJA VIÀRIA

Oferir un servei accessible als usuaris




0

2

4

6

8

10

12

14

16

27 37 48 58 69 79 90 101 111 122 Superior0

2

4

6

8

10

12

Habitants per paperera 2012 Habitants per paperera 2011 Mitjana

Variacions 2011/12 =< 5% - indicador

estable

Pocs municipis ambgrans canvis els darrers 5 anys


NETEJA VIÀRIA

Oferir un servei accessible als usuaris Total

Habitants per papereres específiques per a la recollida d’excrements de gos

2.7142.452

2.564


0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

Habitants per paperera específica d'excre-ments de gos

20052006200720082009201020112012

No hi ha un canvi de tendència real. Es tracta d’un efecte estadístic per la incorporació de Cerdanyola del Vallès. Sinó la tendència a la baixa es mantindria.

25Compte197Mínim

34.656Màxim


NETEJA VIÀRIA


% de papereres substituïdes per actes vandàlics durant l'últim anyrespecte el total de papereres

4,3 %5,6 %

6,3 %


25Compte0 %Mínim

30,8 %Màxim

Reducció12

Augment9

Tend 12-11

Només 6 municipis per sobre el 6% i només 2 per sobre el 8%.

Sense comptar efectes estadístics: de 5,24 a 5,06 de mitjana pura.


0

2

4

6

8

10

% de papereres substituïdes per actes vandàlics s/ total papereres

20052006200720082009201020112012

De mitjana i individualment, l’indicador s’ha reduït.

Es vandalitza menys o es substitueix menys ???

NETEJA VIÀRIA


NETEJA VIÀRIA

Oferir un servei de qualitat a la ciutadania Total

Satisfacció general de la ciutadania amb els serveis

6,76,6

6,3

Peticions per cada 1.000 habitants

5,16,5

4,7

Només 8Compte5,9Mínim7Màxim

30Compte0,2Mínim27,5Màxim


Només tenim dades de 8 municipis sobre satisfacció, el valor més baix dels darrers sis anys malgrat ser més municipis.

Com mesurem la satisfacció ciutadana ?

NETEJA VIÀRIA

Oferir un servei de qualitat a la ciutadania Total

Peticions per cada 1.000 habitants 5,1



12-11Tend. 12-09

NETEJA VIÀRIA

Promoure un clima laboral positiu pels treballadors Total

Satisfacció general dels treballadors7,57,56,5

% d'hores de baixa sobre total d'hores laborals

5,6 %5,9 %6,3 %

Antiguitat mitjana dels treballadors10,7

9,69,9

3. Models de gestió

NETEJA VIÀRIA

Millorar les habilitats dels treballadors Total

Hores anuals de formació per treballador

9,59,4

5,2

Accidents laborals per cada 100 treballadors

10,514,3

12,2

3. Models de gestió

NETEJA VIÀRIA

Promoure l'estalvi d'aigua Total

Litres d'aigua consumits pel servei de neteja viària per habitant

110,5108,8

103,3

% de litres d'aigua de xarxa consumits pel servei de neteja viària sobre el total del consum d'aigua

50,7 %48,8 %

55,6 %

4. Responsabilitat ambientalEvolució de la mitjana ponderada

0

25

50

75

100

125

150


20052006200720082009201020112012


Tendència 12-11

NETEJA VIÀRIA

Promoure l'estalvi d'aigua Total


110,5108,8

103,3

% de litres d'aigua de xarxa consumits pel servei de neteja viària sobre el total del consum d'aigua

50,7 %48,8 %

55,6 %

4. Responsabilitat ambiental


Tendència 12-11


0

20

40

60

80

100

% de litres d'aigua de xarxa s/ total

20052006200720082009201020112012

2012

0

2

4

6

8

10

12

14

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Superior0

2

4

6

8

10

12

% de litres d'aigua de xarxa s/ total Mitjana

NETEJA VIÀRIA

Reduir les emissions de CO2del servei de neteja viària Total

Tones d'emissions de CO2 per cada 1000 habitants

3,03,4

2,9

4. Responsabilitat ambiental




0

1

2

3

4

Tones d'emissions de CO2 per cada 1000 habitants N

20052006200720082009201020112012

Moltes gràcies

Octubre 2013

el que no es pot mesurar no es pot avaluar i el que no es pot...

Documents