el pontd’esplugues 260 · barcelona del segle xxi és avançar cap a un model de ciutat...

EL PONT D’ESPLUGUESRevista municipal d’informació | juliol de 2018 [email protected] www.esplugues.cat

Núm. 260

pàgines 8 i 9

El Pla Estratègic dissenya una ciutat inclusiva i intel·ligent

pàgina 11

L’Ajuntament acaba la renovació de sis àrees de jocs infantils

pàgina 19

L’Espai Baronda ja funciona com a pol d’atracció empresarial

El nou camí té espais diferenciats per a ciclistes i vianants, i àrees de descans

Avançant en mobilitat sostenible

• El nou camí per a bicis i vianants que connecta amb Barcelona atrau 5.000 ciclistes a la setmana

• La xarxa de vies ciclistes, objectiu del Pla de Mobilitat Sostenible, creix a vies centrals d’Esplugues

pàgines 3 i 5

| EL PONT D’ESPLUGUES260 | juliol 2018

2

TELÈFONS D’INTERÈS900 30 00 82 Punt d’Atenció a la Ciutadania (tel. gratuït)93 371 33 50 Ajuntament092/93 371 66 66 Policia Local d’Esplugues112/93 413 99 00 Mossos d’Esquadra091/93 261 90 91 Cos Nacional de Policia (Comissaria de Cornellà)112 Bombers (l’Hospitalet) —urgències—061 Urgències mèdiques016-900 900 120 Telèfon d’atenció de violència de gènere93 371 02 66 Centre Soc. Molí-Cadí/Punt d’Atenció de Can Vidalet/ OMIC Can Vidalet93 473 14 10 Edifici Municipal del c. Joaquim Rosal93 371 33 50 Casal de Cultura Robert Brillas/Arxiu Històric93 470 02 18 Museu Can Tinturé93 480 27 18 Complex Esportiu Municipal La Plana93 473 18 99 Complex Esportiu Municipal Les Moreres93 372 92 52 Poliesportiu Can Vidalet93 372 97 06 Espai Jove Remolí661 98 76 90 Oficina Jove d’Emancipació93 371 02 66 Equip Serveis Socials Can Vidalet93 372 04 16 Centre Municipal Puig Coca (serv. socials La Plana i Centre, escoles de música i ceràmica, OMIC, Ocupació, Oficina de Comerç d’Esplugues) 93 371 91 19 Biblioteca Pare Miquel d’Esplugues93 480 74 38 Biblioteca La Bòbila93 470 29 29 ABS Lluís Millet (ambulatori)93 473 15 69 ABS La Bòbila (ambulatori)93 553 12 00 Hospital Comarcal Moisès Broggi (Sant Joan Despí)93 473 21 30/ Servei d’atenció a l’alcoholisme. Associació93 371 02 66 d’Alcohòlics Rehabilitats d’Esplugues93 373 41 52 Centre d’atenció de toxicomanies CAS Fontsanta93 280 40 00 Hospital St. Joan de Déu93 371 82 02 Creu Roja Esplugues900 30 00 82 (PAC) Recollida de mobles i trastos vells93 371 57 46 Deixalleria de la Fontsanta93 470 58 42 Oficina d’Ocupació de la Generalitat93 472 91 81 Organisme de Gestió Tributària93 371 42 01 Jutjat de 1a Instància i Instrucció núm. 1 93 473 64 52 Jutjat de 1a Instància i Instrucció núm. 293 553 85 90 Jutjat núm. 3 i de violència sobre la dona93 473 81 65 Registre Civil 93 372 34 00 Registre de la Propietat93 666 73 11 Administració d’Hisenda (Sant Feliu de Llobregat)900 710 710 Aigües BCN (atenció de 8 a 20 h)900 700 720 (avaries 24 h)902 200 850 Informació Gas Natural (Urgències: 900 750 750)800 760 333 Endesa (avaries: 800 760 706)010 Informació transports metropolitans93 470 08 95 Tanatori Mémora d’Esplugues 93 654 59 28 Serveis Funeraris Àltima93 372 91 00 ETV (Esplugues Televisió)

FARMÀCIES D’ESPLUGUESFarmàcia Sans Àngel Guimerà, 130 93 371 03 83Farmàcia Ventura Molí, 22 93 371 08 90Farmàcia Vilamala Av. Cornellà, 99-101 93 372 17 01Farmàcia Talon Santa Rosa, 5 93 372 58 52Farmàcia Sarroca Nord, 64 93 371 88 04Farmàcia Serra Isidre Martí, 40 93 371 03 92Farmàcia Gaudes Navarro Pere Pelegrí, 26 93 473 97 21Farmàcia Sánchez Verge de la Mercè, 42 93 371 68 77Farmàcia Tomàs La Pau, 1 93 371 24 89Farmàcia Jené Domènech M. J. Corrales, 10 93 371 05 10Farmàcia Gimeno Rovellat, 41-47 93 371 73 38Farmàcia Jené Àngel Guimerà, 9 93 371 00 49Farmàcia Sabaté Glicines, 23 93 371 10 17

Al web www.esplugues.cat teniu l’oportunitat de subscriu-re-us al butlletí digital EL PONT D’ESPLUGUES.CAT

Voleu rebre el butlletí digital?

ENS INTERESSA LA VOSTRA OPINIÓSOBRE LA PISCINA MUNICIPAL DEL PARC DELS TORRENTSValora el servei i fes-nos arribar propostes de millora a través d’aquest codi qr o del web municipal (esplugues.cat)

Premi Arrel de la Diputació de Barcelona a la millor publicació municipal de Catalunya (1994)

Edita: Ajuntament d’Esplugues. Telèfon 93 371 33 50Direcció: Eulàlia SantiagoRedacció: Juan Carlos Ruiz i Marga CasadoFotografies: Lluís Tarrés i Humbert BlancoCompaginació: Traç EdicionsPublicitat: Publimpacte (667 560 933). Els continguts dels anuncis són

responsabilitat de l’empresaque es publicita.Distribució: SMS 91 SL Impressió: Editorial MIC Tiratge: 20.200 exemplarsD.L.B: B-46.327/88

Per adreçar un e-mail a l’Ajuntament:[email protected]

Cost d’EL PONT 259: 5.012,80 euros.Ingressos publicitaris d’EL PONT 259: 3.562,33 euros.

EL PONT D’ESPLUGUES

EL PONT D’ESPLUGUES | 260 | juliol 2018

33

EL TEMA DEL MES

passa a la pàgina 5

Era molt esperat i les dades ho estan corro-borant. El nou camí per a bicicletes i vianants, de 890 metres de longitud, que connecta Es-plugues amb la Diagonal de Barcelona a tra-vés de Finestrelles s’ha convertit després dels primers tres mesos en una via molt utilitzada tant per al passeig com per desplaçar-se d’un municipi a un altre (per treballar, per estu-

5.000 bicis a la setmana al nou carril de connexió amb Barcelona Ampliar la xarxa de vies ciclistes és un dels objectius del Pla de Mobilitat Sostenible 2020

AVANÇANT EN MOBILITAT SOSTENIBLE

PER QUÈ FA SERVIR EL NOU CAMÍ PER A BICIS I VIANANTS?

ELENA GIRALDO (36 anys)

Esplugues-Diagonal a peu per anar a la feinaVisc a Esplugues i el faig servir cada matí per anar a treballar a un centre comercial de la Diago-nal. Em va molt bé, ja que inver-teixo menys temps que abans, que havia de pujar a l’hospital. La tornada la faig en tramvia per poder recollir els nanos.

VÍCTOR (32 años)

Va a trabajar en bici a la NestléMe traslado en bici cada día desde Barcelona hasta la Nestlé, donde trabajo. Me parece muy bien el nuevo carril, ya que me permite ahorrar unos diez minutos res-pecto al recorrido anterior, que hacía por el hospital. Y las piernas también se resienten menos.

CARLOS BARRIALES (43 años)

Lleva a su hijo en bicicleta a una escuela de EspluguesLo utilizo a diario para traer a mi hijo a la High -lands School de Esplu-gues. Tardo 20 minutos desde cer ca de la plaza Francesc Macià de Bar-celona. Antes ya venía - mos en bicicleta, por el hospital Sant Joan de Déu. Hace tiempo que es perábamos que lo abrieran, han tardado un poco, pero finalmente es de agradecer, ya que es de mucha utilidad.

BETH SOLÉ (47 anys)

Ha canviat el cotxe per la biciVisc a l’Eixample de Bar celona i treballo a TV3, i em sembla que anar-hi en bici és una bona mane ra d’anar a la feina. Faig 11 km. d’anada i 11 de tor-nada. Operació bikini a tope. Abans venia en cotxe. Estic molt con-tenta, estava molt pen-dent perquè l’obrissin. Ara bé, s’hauria d’arre-glar la part final d’Es-plugues, on compartim espai amb els vianants.

ESTHER PIQUERAS (65 anys)

Camina cada dia per fer esportSóc veïna d’Esplu - gues i utilitzo ca-da dia aquest ca mí per anar caminant fins a l’Illa Diagonal o Francesc Macià i tornar i, d’aques-ta manera, fer esport. Em sem-bla un gran en-cert aquest camí. Abans també ca-minava, però ha-via de pujar fins a Sant Joan de Déu.

diar, per portar el nen a l’escola...) d’una ma-nera més còmoda i en un entorn agradable.

Segons el comptador ubicat en un dels ex-trems del vial, des de la posada en marxa, el 19 de març, fins al 20 de juny hi havien passat 73.698 bicicletes. Aquesta xifra equival a una mitjana de trànsit de prop de 5.000 bicis a la setmana i de 752 al dia.

La setmana amb més trànsit va ser la del 21 al 27 de maig, amb 7.054 ciclistes. Les dades també permeten veure que el cap de setmana, l’ús s’intesifica. De fet, el dia més transitat fins ara és el diumenge 15 d’abril, amb 1.599 bicis.

Però aquest camí, impulsat per l’Àrea Me-tropolitana i els ajuntaments d’Esplugues i Bar-

celona, no només fa servei a les persones que es desplacen sobre dues rodes, sinó que també té espai per fer el trajecte a peu o running. El vial, que compta amb zones d’estada equipades amb bancs, cadires i aparcaments per a bicis, ha esdevingut una opció llaminera per arribar caminant des d’Esplugues a Barcelona, supe-rant les barreres que en les darreres dècades van suposar la construcció de l’autopista B-23 i la Ronda de Dalt.

Precisament, l’ampliació i millora de la connectivitat de la xarxa de vies ciclistes al mu-nicipi és un dels objectius del Pla de Mobilitat


4

PUBLICITAT


55

EL TEMA DEL MES

Esplugues, ciutat verda i sostenibleUn dels grans reptes de les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona del segle XXI és avançar cap a un model de ciutat sostenible i verda. Un model d’urbs més humana, més eficient i menys contaminant, on agafar la bicicleta per als desplaçaments i passejar o fer esport entre pulmons verds estigui a l’abast de tothom. A Esplugues, vam dissenyar, amb participació ciutadana inclosa, un full de ruta per incentivar la mobilitat sostenible: el Pla de Mobilitat Sostenible 2020.

Aquest pla ja ha donat fruits molt visibles, com el camí per a bicis i vianants que connecta l’avinguda Jacint Esteva amb el parc Cervantes de Barcelona o el nou carril bici que permet anar des de l’extrem d’Esplugues d’aquest camí fins al Pont d’Esplugues. Nous espais per a l’esbarjo o per facilitar desplaçaments a peu o en bicicleta que, pocs mesos després de la seva estrena, han superat totes les expectatives.

Però cal continuar treballant en aquesta direcció: en la creació de més carrils bici i més segurs, en l’accessibilitat de les voreres i la priorització dels vianants davant dels vehicles contaminants i en la millora del transport públic. Per deixar una ciutat verda i sostenible a les generacions futures. n

Pilar Díaz Alcaldessa d’Esplugues

AVANÇANT EN MOBILITAT SOSTENIBLE

ve de la pàgina 3

Convivència entre bicis i cotxes a Països CatalansAquest punt d’entrada i sortida a l’autopista ha guanyat espais per moure’s en bici i caminant

Dels 4,6 kilòmetres quadrats que té el terme municipal d’Es-plugues, un total de 1.217.645 de m2 corresponen a zones ver-des. La ratio està per sobre dels 10 m2/hab que l’Organització Mundial de la Salut recomana per a les zones urbanes inte-riors.

Una bona part es deu al Parc Natural de Collserola, que a Es-plugues totalitza 730.000 m2. Els diferents parcs i jardins munici-pals sumen 277.543 m2, als quals s’han d’afegir els 120.033 m2 de zones verdes derivats del pla urbanístic Porta BCN i els 73.369 que totalitzen els tres parcs metropolitans (Can Vidalet, Solidaritat i Fontsanta). Les zones verdes del tramvia fan 16.700 m2.

Sostenible 2020 que l’Ajuntament va aprovar definitivament l’any passat.En aquest sentit, també cal destacar l’estrena, més o menys al mateix

temps que l’anterior, del carril bici bidireccional construït per l’Ajuntament a l’avinguda Països Catalans –en detriment d’un carril per a vehicles i en paral·lel a la reforma de la principal vorera d’aquesta artèria– com a continuació, per la part d’Esplugues, del camí de connexió amb Barcelona.

Aquest carril, de 2 metres d’amplada i separat de la calçada per una barrera de seguretat, recorre l’avinguda des del Pont d’Esplugues fins a l’avinguda Jacint Esteva, una via freqüentada pels vehicles que entren o surten a Esplugues per l’autopista o per la Ronda de Dalt.

El punt més conflictiu de convivència és la rotonda de la plaça Josep Català i Soler, que s’ha resolt incoporant un innovador botó al semàfor dels ciclistes, a imatge d’alguns semàfors de vianants, perquè el seu carril es posi en verd. Perquè això tampoc provoqui el col·lapse dels vehicles que hi accedeixen des de l’autopista, s’està treballant amb el Ministeri de Foment –de qui depèn aquesta sortida– en una nova programació se-mafòrica que funcionarà 24 hores i que canviarà en funció de l’afluència de trànsit procedent de l’autopista.

Del centre a Sant Just per Laureà MiróA més, l’Ajuntament ja treballa en un altre projecte per construir un

carril segregat per a ciclistes que connectarà la plaça Santa Magdalena, al centre d’Esplugues, amb Sant Just Desvern a través del carrer Laureà Miró. De 2,30 metres d’amplada, serà bidireccional i ocuparà part de la calçada per on ara passen els vehicles en direcció a Sant Just. “Volem pacificar Laureà Miró, perquè les nostres vies siguin per al veïnat i no per als que estiguin de pas”, va dir el regidor de Territori i Sostenibilitat, Eduard Sanz, durant la presentació pública del projecte que es va fer el març. n

Una quarta part del terme d’Esplugues és zona verda


6

ACTUALITAT

Aprobación del Plan Estratégico Esplugues 2025 por amplia mayoríaEl planeamiento del modelo futuro de ciudad obtuvo el aval de 16 de 20 ediles presentes

• Pla Estratégico Esplugues 2025. Con una

amplia mayoría (16 de los 20 ediles presentes)

se aprobó el Plan Estratégico Esplugues 2025.

Una herramienta de trabajo fundamental para

identificar el modelo de ciudad que se desea,

estimular iniciativas e impulsar la puesta en

SESIÓN PLENARIA 20 JUNIO marcha de proyectos de futuro. De acuerdo con el plan, se quiere configurar una ciudad soste-nible, inclusiva e inteligente (más información en la página 8). A favor se posicionaron PSC, Cs, ERC, PDeCAT, Canviem Esplugues (CE), la concejala no adscrita Laura Benito y el concejal no adscrito Albert Comellas; PP e ICV se abs-tuvieron, y la CUP votó en contra.

La alcaldesa de Esplugues, Pilar Díaz, subrayó que el plan estratégico se ha elaborado “a partir de un proceso muy largo y que se ha hecho con la participación de la ciudadanía”.

En el turno de posicionamiento de los di-ferentes grupos, el portavoz del PSC, Eduard Sanz, agradeció el esfuerzo de todos los grupos en el proceso de elaboración del plan y dijo que “es un documento importante para la ciudad, que no pretende llegar a desglosar las accio-nes concretas, sino ejes y estrategias; definir cuál es el modelo de ciudad que nos imagina-mos de cara al futuro”. Sanz añadió que “es un documento vivo y abierto, que necesita ir adaptándose a las circunstancias de cada mo-mento”.

Julio Roldán, portavoz de Cs, calificó el plan de “herramienta necesaria, como un marco global que está lleno de buenas intenciones y buenos objetivos, que luego será necesario que el gobierno municipal desarrolle” y “deja margen de actuación a las diferentes ideas que aquí representamos todos”.

El portavoz de ERC, Oriol Torras, votó a favor “pero sin que este sí signifique que nos casamos con el contenido del texto, sobre todo porque se trata de un documento técnico, tiene poco de político (...) como toca en un documento como este, ya que recoge muchos planes mu-nicipales y con un objetivo muy claro, que es la obtención de unas subvenciones europeas”.

En representación del PP, Mercè Haro ex-presó la abstención de su grupo.

La portavoz de ICV, Estefania Zafra, explicó que “compartimos buena parte del diagnóstico que se hace en el plan”, ya que recoge “bas-tantes puntos de los que nosotros presenta-mos para hacer el DAFO”, pero no comparten “partes del plan que para nosotros son muy importantes, que diferencian mucho el modelo de ciudad que defendemos nosotros de lo que

defiende el gobierno municipal” y dijo que “la diferencia más importante es el tratamiento que se hace del Plan Caufec”.

El portavoz del PDeCAT, Santi Siquier, en-contró el plan “bastante correcto, dado que casa mucho con los intereses electorales ac-tuales y futuros nuestros” y también aludió a los 6 ejes estratégicos diciendo que “hay cuatro propuestas que para nosotros son fundamen-tales y en la primera parte de la legislatura, de manera conjunta, hemos ido desarrollando” haciendo referencia a la tarea anterior de su grupo en el seno del equipo de gobierno: eje de las personas , eje del cambio climático, eje del buen gobierno y eje del empleo de calidad, que “nos identifican mucho y los hemos lide-rado y coordinado de manera conjunta mien-tras hemos estado en el gobierno. Por eso nos sentimos partícipes mientras ha durado esta colaboración”.

Anna Coll, de la CUP, dijo que “a pesar de compartir buena parte de los problemas que se detectan, discrepamos del análisis de lo que ha causado estos problemas” y que “entre los ejes centrales de las temáticas a trabajar encontra-mos la vivienda (...), el modelo de desarrollo y reactivación económica centrado en grandes multinacionales”, la protección del medio am-biente, la preservación de Collserola y el cre-cimiento de población, entre otros.

Julián Carrasco, de CE, manifestó que “el plan recoge buenas intenciones, algunas di-fíciles de plasmar, por una cuestión de com-petencias o por recursos económicos que deberán buscar”. También dijo que “es muy técnico, pero analiza nuestra realidad detec-tando problemas graves que tenemos como ciudad” como el escaso suelo y problemas de crecimiento en vivienda y equipamientos.

La concejala no adscrita Laura Benito dijo que “echo de menos mayor profundidad en planes como el de vivienda pública, al menos que se especificara qué medidas se llevarán a cabo los próximos años para ampliar la vivien-da pública y para intentar abaratar la vivienda de alquiler” .

El concejal no adscrito Albert Comellas hizo referencia a algunas de las sugerencias que había hecho como “subrayar la variedad de


77

ACTUALITAT

Aprobación del Plan de Protección Civil

El Pleno aprobó definitivamente el Docu-mento Único de Protección Civil Municipal (DUPROCIM) –en cumplimiento de la Ley de Protección Civil de Catalunya–, que se elaboró en octubre pasado y que se aprobó inicialmente en noviembre. En el periodo de exposición pública no se ha presenta-do ninguna sugerencia o alegación. A favor votó todo el consistorio, excepto la CUP, que se abstuvo.

Declaración sobre el Día de Liberación LGBTI

La alcaldesa leyó una declaración institu-cional con motivo de la conmemoración el 28 de junio del Día de la Liberación o el orgullo LGBTI, que hace alusión a los derechos humanos: “El Ayuntamiento de Esplugues se adhiere, un año más, a la conmemoración del Día Internacional del Orgullo LGTBI como parte de su compro-miso con la igualdad de trato y de oportu-nidades como un principio fundamental y una tarea prioritaria para las administra-ciones locales”. La declaración subraya que “las corporaciones locales seguimos comprometidas con el desarrollo e imple-mentación de políticas y servicios públi-cos, velando por una garantía de igualdad efectiva con independencia de su orienta-ción sexual e identidad de género, como elemento esencial para la convivencia”.

Más de 46.700 habitantes

Se aprobó por unanimidad la revisión anual del Padrón Municipal de Habitantes a 1 de enero de 2018, que es de 46.726 habitantes, de los cuales 22.336 son hombres y 24.390 son mujeres. En concreto, hay una variación de 680 habitantes más que el año pasado.

Fiestas locales del 2019

Se aprobó declarar fiestas locales de Esplu-gues para el año 2019 los días 10 de junio (2ª Pascua) y 21 de septiembre (Sant Mateu, patrón de Esplugues). A favor se mostraron todos los grupos, excepto ERC e ICV, que votaron en contra, y la CUP, que se abstuvo.

Moción en defensa de los derechos de Adrià Carrasco

El Pleno aprobó una moción de la CUP en defensa de los derechos de Adrià Carras-co y para apoyar al grupo de apoyo Adri et volem a casa. Votaron a favor CUP, ERC, ICV, PDeCAT, CE y el concejal no adscrito; se abstuvo el PSC y votaron en contra Cs, PP y la concejala no adscrita. Entre otros acuerdos, la moción quiere “poner de ma-nifiesto que es pública y notoria la trayec-toria personal de Adrià y su integración en el tejido asociativo (...) de carácter reivindi-cativo y pacífico” y remarca que “tenemos la percepción de que la naturaleza de las protestas ciudadanas en las que puede ha-ber participado Adrià no es constitutiva de los delitos que se le imputan”.

industrias punteras tecnológicamente a nues-tros polígonos” y en la estrategia de desarrollo económico dijo que “la industria de Esplugues es limpia mayoritariamente y hay que poner en valor este esfuerzo. Queremos proteger la industria existente y atraer nueva que la com-plemente”.

• Aprobaciones del ámbito urbanístico. Quedó aprobado el texto refundido de la mo-dificación del plan especial de equipamiento y ordenación volumétrica para la construcción de un centro de consultas externas de Clínica Diagonal en la calle Sant Mateu, 24-26. Votaron a favor todos los concejales, excepto CE e ICV, que se abstuvieron, y la CUP, que lo hizo en contra. Cuando se tramitó la modificación del plan especial –aprobado en el Pleno de abril de 2017–, a la Comisión Territorial de Urbanismo del ámbito metropolitano requirió la incorpo-ración de diversas prescripciones. Introducidas estas prescripciones en el texto refundido, se someterá a información pública antes de envi-arlo de nuevo a la Comisión Territorial de Ur-banismo para su aprobación definitiva.

Por otra parte, se aprobó provisionalmente el plan especial de equipamientos en la avenida Jacint Esteva Fontanet, 105, promovido por la Asociación Cultural del Colegio Alemán San Al-berto Magno. Votaron a favor todos los grupos, excepto ICV y la concejala no adscrita, que se abstuvieron, y la CUP, que votó en contra. El plan fue aprobado inicialmente el 23 de mar-zo por la Junta de Gobierno Local. Al no haber alegaciones, el Pleno lo ha aprobado provisio-nalmente y ahora se enviará a la Comisión Ter-ritorial de Urbanismo del ámbito metropolitano para su aprobación definitiva. n


8

ACTUALITAT

Hacia un modelo de ciudad inclusiva, sostenible e inteligente

A principios del 2016 el Ayuntamiento de Es-plugues comenzó a trabajar en la definición del Plan Estratégico 2025 bajo el lema El fu-turo de Esplugues está en tus manos. Una frase que sintetiza el carácter participativo que desde el principio ha tenido su proceso de elaboración. El documento definitivo, aproba-do por el Pleno municipal celebrado el 20 de junio (ver página 6), señala que el plan, “que configura el marco general que describe la visión de futuro compartida por la ciudada-nía”, aspira a “hacer realidad un modelo de ciudad inteligente, accesible, verde, saluda-ble, amable, sostenible, inclusiva, conectada, integrada y potenciada por el entorno terri-torial del área metropolitana de Barcelona”.

El Plan Estratégico Esplugues 2025 parte de un “análisis de la situación actual enfren-tada a un escenario de futuro”; se han iden-

tificado las potencialidades y debilidades, las variables y factores de nuestro entorno y, a partir de ahí, “se han definido las estrategias y los objetivos previamente acordados y con-sensuados más adecuados a nuestra realidad y a la visión compartida del futuro de la ciudad”.

invernadero, de adaptación a los efectos del cambio climático y de mejora de la calidad del aire, para garantizar la salud de la ciudadanía y de las generaciones futuras.

• Desarrollo económico y empleo de cali-dad. Fomentar una industria 4.0, sostenible e integradora, definir la marca Esplugues para favorecer el posicionamiento internacional y po-tenciar la oferta de servicios en las empresas, entre otros objetivos.

• Estrategia de desarrollo territorial y es-pacio público. Garantizar un modelo de trans-formacion con criterios de accesibilidad, así como una vivienda digna.

• Personas. Velar por un sistema educativo de calidad, hacer de Esplugues una ciudad in-clusiva que lucha contra la pobreza, potenciar políticas de vivienda que garanticen su función social y trabajar para conseguir la igualdad real entre mujeres y hombres, entre otros objetivos.

• Proyección de la ciudad. Proyectar Es-plugues como modelo de ciudad accesible, saludable, sostenible, inclusiva, conectada, integrada y potenciada por el entorno del área metropolitana.

• Buen gobierno. Mejorar la eficiencia municipal, poniendo en marcha iniciativas para conseguir una administración más eficiente e innovadora, que facilite las relaciones con la ciudadanía y actúe bajo los principios de go-bierno abierto (transparencia, participación y colaboración), ética y valores.

Actualmente, disponer de un plan estra-tégico es imprescindible para presentarse con éxito a las convocatorias de fondos europeos. n

El Plan Estratégico Esplugues 2025 define seis retos clave: contra el cambio climático, desarrollo económico, desarrollo territorial, personas, proyección de la ciudad y buen gobierno

Tener un plan estratégico es imprescindible actualmente para optar a fondos europeos

n VENTAJAS

En este sentido, el plan define seis ejes

clave de actuación:

• Contra el cambio climático. Aplicar me-

didas para la reducción de los gases de efecto

Los seis ejes del Plan Estratégico Esplugues 2025DESARROLLO ECONÓMICO Y EMPLEO DE CALIDAD

PERSONAS

ESTRATEGIA DE DESARROLLO TERRITORIAL Y ESPACIO PÚBLICO

PROYECCIÓN DE LA CIUDAD BUEN GOBIERNO

CONTRA EL CAMBIO CLIMÁTICO


99

ACTUALITAT

El Banco de Buenas Prácticas de los gobier-nos locales de Catalunya (impulsado por la Federació de Municipis de Catalunya y la Fun-dació Pi i Sunyer), que identifica y difunde ex-periencias innovadoras, ha seleccionado este año dos buenas prácticas del Ayuntamiento de Esplugues: en el ámbito de la infancia, Minuts Menuts Municipal. Cura d’infants i pràctica esportiva y, en el de la cultura, L’Escola Sona. Música i inclusió a les escoles d’Esplugues. El Banco las considera, así, “experiencias inno-vadoras, transferibles, que tienen un impacto positivo, planificadas, con un sistema de eva-luación y que cuentan con la implicación de la ciudadanía”, entre otros criterios. El espacio Minuts Menuts Municipal, lugar de estancia

L’Ajuntament d’Esplugues dedica - rà enguany 41.420 euros, pràcti-cament el doble que l’any passat, perquè els casals d’estiu siguin 100% inclusius i hi puguin partici-par els infants amb diversitat fun-cional, amb monitors per atendre les necessitats especials. Aques-ta inversió farà possible enguany la participació a les activitats d’estiu de 30 nens i nenes amb diversitat funcional (26 als Casals d’Estiu i 4 als Casals Esportius), un augment considerable res-pecte als 17 que hi van partici-par el 2017. Amb aquest esforç econòmic munici pal es facilita

Proyectos que son ejemplo para otros ayuntamientos

Arriben els casals d’estiu més inclusius

Minuts Menuts, L’Escola Sona y una herramienta de compras municipal, en el Banco de Buenas Prácticas de los gobiernos locales de 2018

L’Ajuntament dobla la inversió perquè hi puguin participar una trentena d’infants amb diversitat funcional. També es fan activitats de reforç escolar

El servicio de Minuts Menuts Municipal, en el CEM La Plana

Més de 2.000 infants i joves participen enguany als casals

puntual para menores de 4 meses a 5 años situado en el Complex Esportiu Municipal La Plana, facilita desde el 2014 la conciliación de la vida laboral, personal y familiar. Las activi-dades realizadas con los niños se establecen de manera mensual, otorgando a cada sema-na una temática concreta, aparte de las activi-dades de psicomotricidad y de ludoteca.

L’Escola Sona es un proyecto dirigido a las escuelas de primaria de la población con el objetivo principal de democratizar el acceso a la música. El proyecto se está implementando en diferentes centros educativos teniendo en cuenta las características sociales de su alum-nado, con el fin de acercar la disciplina musical a aquellos sectores donde menos llega. El pro-

que aquelles famílies que tenen un fill o filla amb alguna discapa-citat puguin tenir la tranquil·litat que passaran un bon estiu a la ciutat, fent activitats i en compan-yia d’altres infants i joves, i atesos en tot moment.

Pel que fa a les xifres totals d’incrits a les activitats estiuen-ques, hi ha 2.186 infants i joves inscrits, entre l’oferta de casals existents: 580 als Casals d’Estiu infantils i als Casals Joves, 620 als

yecto consiste en un conjunto de formaciones y ensayos dirigidos por profesorado de la Escuela Municipal de Música y de los propios centros, con un conjunto de instrumentos (cuerda y vien-to) que compra la escuela de música y que se quedan en los centros escolares.

En el ámbito de las prácticas significativas (experiencias mejor valoradas, aunque no re-sulten innovadoras), hay un proyecto del ámbito de las nuevas tecnologías: la Herramienta de compras de material de ofimática para los di-versos departamentos de la Ayuntamiento. Se trata de una aplicación web que ha sistematiza-do y optimizado el proceso de las operaciones de compras, ha reducido costes y ha eliminado el uso de formularios en papel. n

Casals esportius, 703 als Campus esportius i 223 als Casals artístics (ceràmica, pintura i dibuix) per a infants i joves.

Dins del Pla Educatiu d’Entorn també hi haurà activitats du-rant l’estiu: el Projecte Educatiu d’Entorn i Joves.cat, que, junts, comptaran amb 60 participants a les activitats que es realitzaran a l’institut Joanot Martorell. El Pro-jecte Educatiu d’Entorn d’estiu es un programa d’acompanyament

educatiu per a joves derivats de l’Escola Utmar i dels instituts Severo Ochoa, Joanot Martorell i La Mallola. L’alumnat aprendrà tècniques d’estudi, repassarà les matèries en què tingui més difi-cultats i prepararà els exàmens de recuperació de setembre. Joves.cat, que es va iniciar el 2017, és un projecte educatiu d’immersió lin-güística en català per a joves nou-vinguts que reben una preparació abans d’incorporar-se al pròxim curs escolar.

Aquest estiu també es farà reforç escolar a la biblioteca Pare Miquel d’Esplugues, durant el mes d’agost els matins de dijous i divendres. Amb el suport d’una formadora, els nois i noies podran preparar exàmens de setembre i fer un repàs a les diverses matè-ries per afrontar millor el proper curs escolar. La formació és ober-ta a tots els nens i nenes de 1r a 4t d’ESO. n


10

PUBLICITAT


1111

ACTUALITAT

VOLEU REBRE LES NOTÍCIES D’ESPLUGUES AL VOSTRE CORREU ELECTRÒNIC?SUBSCRIVIU-VOS AL BUTLLETÍ QUINZENAL

EL PONT D’ESPLUGUES.CATA TRAVÉS DEL WEB WWW.ESPLUGUES.CAT

En los últimos días han concluido los trabajos de renovación y adapta-ción de seis áreas de juego infantiles situadas en diferentes puntos de la ciudad. El Ayuntamiento ha invertido unos 160.000 euros en la ade-cuación de estas zonas.

Los trabajos han consistido en la renovación total o parcial, en fun-ción del estado en que se encontraba cada área de juego. Por ejemplo, se ha procedido a la sustitución o restauración de juegos infantiles, se han instalado nuevos y se han mejorado, entre otros, elementos de vallado y pavimentos para hacerlos más seguros. También se ha renovado mobi-liario urbano y se han plantado árboles.

Las áreas que han sido más ampliamente restauradas son las de las plazas Gandhi y Blas Infante y los jardines Pons i Termes. En las del parque Capgrossos, plaza Caterina Albert y la zona verde de Robert Brillas se han realizado actuaciones puntuales de mejora. n

El Ayuntamiento acaba la renovación de seis áreas de juego infantilesEn plaza Gandhi, Blas Infante, Pons i Termes, Capgrossos, Caterina Albert y Robert Brillas


12

PUBLICITAT


1313

ACTUALITAT

Consum responsable a les aules

Alumnes de 4t de primària de l’Escola Joan Maragall van rebre una sessió sobre con-sum responsable amb repre-sentació teatral, explicacions teòriques (sobre etiquetatge, comerç de proximitat...) i si-tuacions pràctiques per de-terminar si els articles que adquirim són necessaris o responen a una compra irracional. Es tracta d’un taller, titulat Un forat al moneder, ofert per l’Ajuntament i realitzat per la Diputació.

Les ‘minideixalleries’ recullen 400 kg en el primer trimestreDes que es van instal·lar al març en sis punts de la ciutat –rambla Verge de la Mercè, plaça Escorxador i carrers del Carme, Àngel Guimerà (Robert Brillas), Baronessa de Maldà i Vallerona–, els contenidors per a la recollida de residus especials de petit format han recollit 390 kilograms: 230 de piles, 70 d’aparells elèctrics i electrònics, 60 de cd’s, 20 de bombetes i 10 de tòners d’impressora. Es tracta de residus especials que en poques quantitats poden ser altament tòxics. Les minideixalleries complementen el servei de la Deixalleria de la Fontsanta i el de recollida mòbil.

Trasllat temporal de serveis de l’Edifici Molí

Amb motiu de les obres de millora de l’Edifici Molí per reformar els sistemes de climatització i renovar-ne els espais, alguns serveis que s’hi presten han estat traslladats fins a principis de setembre: el Punt d’Atenció a la Ciutadania (PAC), a l’Edifici Cadí; l’oficina de consum, el servei de mediació ciutadana i el d’ocupació, al Centre Puig Coca; el d’atenció a persones nouvin-gudes i el d’informació legal en matèria d’estrangeria, a l’Oficina Jove; i el de Policia Local, a les dependències centrals d’aquest cos. El Centre de Salut Mental HSJD roman a la segona planta de l’edifici amb accés per la porta d’emergència de l’Espai Jove Re-molí. L’accés a l’espai Coworking es fa per la porta d’emergència de la planta baixa.

Activitats per a totes les edats, a la Setmana de l’Energia

“El temps no es pot gestionar, s’ha de viure”. És la frase del filòsof Raimon Panikkar que va recordar Lluís Casado, membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària, durant la jornada que es va ce-lebrar el 12 de juny a Esplugues per fer balanç de la prova pilot de la Setmana dels Horaris a Esplugues, realitzada al febrer. La iniciativa vol millorar la “salut física i la psicològica i, en l’àmbit productiu, més eficàcia i productivitat”.

A la trobada hi van participar els sindicats CCOO i UGT, les patronals AEBALL/UPMBALL i PIMEC, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i l’Ajuntament d’Esplugues. Totes les organitzacions van expressar el seu compromís per seguir impulsant la Reforma Horària. “Estic molt satisfeta de la feina que estem fent l’Ajuntament i els agents econòmics i socials”, var dir l’alcaldessa, Pilar Díaz. “Esplugues sempre ha estat pionera”, va assegurar Vicky Castellanos, consellera de Dones del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Consolidar la xarxa d’empreses, comerços i entitats i articular una estratègia supramunicipal per impulsar la reforma horària són algunes de les conclusions de la jornada, que va ser impulsada pel 5è Congrés de les Dones del Baix Llobregat.

També va tenir lloc una taula rodona de bones pràctiques de refor-ma horària al teixit econòmic i social d’Esplugues, amb aspectes com la flexibilitat horària, el teletreball, l’ampliació del permís de paternitat per als que el sol·licitin o l’avançament dels horaris del dinar.

“Com a entitat hem intentat avançar els horaris i les formacions i començar a implantar l’aula d’acollida, perquè reclamem escoles bressol a les empreses”, va dir la presidenta de la Xarxa de Dones Emprenedores d’Esplugues, Claudia Acebrón. El talent manager de Nestlé, Francisco Megías, va dir que “cada cop tenim menys caps tòxics, mesurem el clima de treball, fem enquestes psicosocials i emprenem plans d’acció per millorar”. La fundadora d’Adela Asesores, Adela Sánchez, va explicar que es van adaptant a l’horari que necessita cada treballadora, que tenen assegurança mèdica i festa pel dia del seu aniversari i que se sent “molt orgullosa del meu equip: cadascuna és responsable de la seva feina, ningú està fiscalitzant el seu temps”. Per al director tècnic de Tefsa, Josep Valcarce, els canvis per avançar l’hora de sortida “van costar però tot es va plantejar com una prova i va sortir bé”. n

Esplugues, referent en reforma horària

L’alcaldessa, Pilar Díaz, va inaugurar la jornada

Empreses de la ciutat comparteixen les seves bones pràctiques en una jornada amb Ajuntament, sindicats i patronals

La nova Aula d’Edu-cació Ambiental del parc de Can Vidalet va acollir algunes de les activitats que es van fer a Esplugues del 4 al 8 de juny amb motiu de la Setmana Euro-pea de l’Energia Sos-tenible. Com la Peda-lada amb energia o el photocall Vull un món de colors.


14

PUBLICITAT


1515

ACTUALITAT

... i els de Primària fan experiments científics

Evitar conductes masclistes en l’esport, augmentar la sensació de seguretat al carrer i treballar amb els locals d’oci, entre les propostes sorgides a l’Audiència Jove 2018

Vigilar les conductes i opinions masclistes en les competicions esportives a través d’a-gents preventives, augmentar la sensació de seguretat al carrer amb més vigilància i il·luminació, fer formació per conscienciar

Prediccions, hipòtesis i variables han entrat a les aules de Primària a través del primer Fòrum dels Petits Talents Científics. L’acció, emmarcada dins del Pla Educatiu d’Entorn, busca fomentar l’experimentació i la indaga-ció i despertar la curiositat de l’alumnat en-vers les ciències.

Alumnes de 3r, 4t, 5è o 6è de set escoles d’Esplugues han treballat durant el curs el seu experiment i l’han presentat en alguna de les dues sessions del Fòrum, la qual cosa ha per-mès la interactivitat entre alumnes de diverses escoles.

sobre el masclisme tant al professorat com a l’alumnat, així com treballar per identificar els locals d’oci com a espais lliures d’agressions sexistes. Són algunes de les propostes que van exposar davant l’alcaldessa, Pilar Díaz,

els representants dels 250 nois i noies de 4t d’ESO dels instituts de la ciutat a l’Audiència Jove, que va tenir lloc el 23 de maig a la sala d’actes del Consell Català de l’Esport.

Durant el curs, l’alumnat ha treballat pen-sant idees per prevenir la violència masclista i actuar davant d’agressions sexistes als espais d’oci i lleure juvenil. L’alcaldessa va destacar que, gràcies a l’Audiència Jove, els noies i les noies de l’institut han pogut conèixer el Proto-col per unes festes lliures d’agressions sexistes d’Esplugues. “Hem vingut a parlar d’un tema que ens preocupa molt. Tots som fills del pa-triarcat i hi ha molt per fer”, va recordar.

La regidora de Participació, Montse Zamo-ra, va agrair les propostes i va assegurar que “les accions divulgatives i educatives per erra-dicar actituds masclistes en l’àmbit de l’esport es reforçaran”. Per altra banda, va explicar que l’Ajuntament està duent a terme una audi-toria de l’enllumenat públic de la ciutat per tal d’elaborar un projecte de renovació per millorar la il·luminació dels carrers. n

L’Audiència Jove, que ha fet l’11a edició, reuneix tot l’alumnat de 4t d’ESO dels instituts La Mallola, Joanot Martorell, Severo Ochoa i Joaquim Blume

A l’esquerra, participants a la primera sessió del Fòrum dels Petits Talents Científics. A la dreta, la segona sessió.

Alumnes d’ESO fan propostes contra les actituds sexistes als espais d’oci...

Els treballs presentants han estat els se-güents:

• 6è de l’Escola Gras i Soler: La quantitat de grumolls a la llet depèn de la marca del cacau soluble? Per què?

• 3r i 5è de l’Escola Joan Maragall: Resis-tència: Tots els papers són igual de resistents?, i Flotabilitat: Tots els materials suren a l’aigua?

• 6è de l’Escola Folch i Torres: De què depèn que el sucre es dissolgui en l’aigua?

• 3r de l’Escola Folch i Torres: L’aire pesa?• 5è de l’Escola Prat de la Riba: Tots els

materials aïllen igual?

• 4t de l’Escola Can Vidalet: Els teixits dels banyadors ajuden a nedar més ràpid?

• 3r de l’Escola Matilde Orduña: Afecta la Coca-Cola el nostre organisme?

• 6è de l’Escola Isabel de Villena: La llum i els colors.

L’Ajuntament ha impulsat el projecte amb una inversió de 4.400 euros. A banda de les trobades dels estudiants, s’ha format el professorat en metodologies científiques per part de professors de la Universitat de Vic que col·laboren amb la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. n


16

ACTUALITAT

El Projecte d’Acompanyament Educatiu és una acció educativa de reforç, realitzada en horari extraescolar, per ajudar l’alumnat amb dificultats en el seu procés d’aprenentatge a adquirir hàbits i tècniques d’organització i d’estudi, afavorir una actitud positiva envers l‘aprenentatge i assolir les competències bàsiques. Els curs que ara finalitza, el projecte, impulsat per l’Ajuntament i la Generalitat dins del Pla Educatiu d’Entorn (conjunt d’accions per la cohesió social i per donar igualtat d’oportunitats als sectors més vulnerables), ha donat un salt qualitatiu i ja arriba a uns 200 alumnes de 12 centres educatius: les vuit escoles públiques de pri-mària, tres instituts de secundària i una escola concertada.

A finals de maig es va fer la festa de cloenda del projecte. Tant l’alumnat com les famílies, els centres educatius i l’equip de persones monitores han fet una valoració molt positiva de les activitats de reforç del curs 2017-18. També s’ha observat una millora de l’autoestima de l’alumnat. La inversió total del Projecte d’Acompanyament Educatiu és d’uns 14.000 euros entre l’Ajuntament i el departament d’Ensenyament de la Generalitat. n

En un acte al Saló de Plens, obert a la ciutadania, l’oficina del Síndic de Greuges de Catalunya va presentar el 6 de juny l’informe sobre l’activitat a la ciutat durant el 2017. El Síndic, que atén les queixes i consultes sobre les administracions i les empreses que presten serveis públics, va rebre a Esplugues 27 queixes de temàtiques diferents. Jaume Sau-ra, adjunt general al Síndic, va explicar que les dades corresponents a Esplugues estan distorsionades, ja que en global es van presentar 108 queixes, de les quals 82 són la mateixa queixa, motiu pel qual aquestes comptabilitzen com una. La majoria van ser per temes mediambientals.

Pel que fa a la gestió d’aquestes queixes, l’Ajuntament va trigar de mitjana 27 dies a respondre, cosa que suposa una millora significativa respecte del 2016. De les queixes presentades, 19 s’han resolt.

Esplugues va ser un dels primers ajuntaments catalans a signar, l’any 2016, un conveni amb el Síndic, que estableix dues visites anuals de l’oficina a la ciutat per recollir les queixes de la ciutadania i una presentació pública dels resultats de l’any. n

Acompanyament educatiu per a 200 alumnes

El Síndic va rebre 27 queixes durant tot el 2017

A la taula, l’adjunt al Síndic, Jaume Saura, i la regidora de Drets i Ciutadania, Montse Zamora

L’aula del futur, a l’Escola Utmar

L’Escola Utmar va presentar el 7 de juny l’aula Reinvent the Classroom, la tercera a Catalunya i la 10a a Espan-ya. Impulsada per HP, Intel, Microsoft i SMART, es tracta d’una aula equipada tecno-lògicament, amb dispositius per a tot l’alumnat, pantalla, impressores, etc, per “apropar el futur tecnològic” al seu alumnat. Des de l’escola afirmen que “volem treballar perquè aquest projecte sigui també un projecte obert al seu entorn, que permeti acostar la tecnologia a tothom”.

Voluntaris d’Òmnium Esplugues recullen més de 400 kilos de residus a CollserolaUna trentena de persones van participar en un acte voluntari de neteja de Collserola orga-nitzat per Òmnium Esplugues, en col·laboració amb L’Avenç i el Parc de Collserola. Hi van recollir en un dia més de 400 kilos de residus en l’entorn de la Font de la Senyora i la Font del Ferro.

Alumnes d’Esplugues experts en ‘mates’

Els millors alumnes d’Esplugues a la Prova Cangur, que es rea-litza a tot Catalunya per avaluar el nivell de matemàtiques, han estat els següents: Carlos Busquier, de l’Institut Joaquim Blume, de 2n de Batxillerat; Víctor de Blas, de l’Escola Garbí, de 1r Batxi-llerat (el 48è de 6.000 a Catalunya); Manuel Cantos, de Highlands School, de 4t d’ESO (el 177è de més de 10.000); Jan Riopedre, de l’Escola Isabel de Villena, de 3r d’ESO (el 20è de 19.000); Nacho Chaves, del Garbí, de 6è de Primària (el 120è de 15.000), i Roger Riba i Abel Pérez, del Garbí, de 5è de Primària (117ens de 15.000).

Intercanvi d’alumnes La Mallola-Ahrensburg

Una vintena d’alumnes de 4t d’ESO de l’Institut La Mallola van anar al març a Ahrensburg. I una altra vintena d’estudiants de l’institut d’aquest municipi alemany agermanat amb Esplugues van visitar al juny la nostra ciutat, amb motiu del 21è intercan-vi que han fet aquests dos centres educatius. L’11 de juny els va rebre l’alcaldessa, Pilar Díaz, al Saló de Plens, on s’hi va retre homenatge Aurora Hernández, professora de l’Institut La Mallola impulsora i organitzadora de l’intercanvi des dels seus inicis.


1717

ACTUALITAT

L’alcaldessa d’Esplugues, Pilar Díaz, acompanyada de la regidora Montse Zamora, va presentar el 14 de juny al Foro de las Ciudades de Madrid els projectes de l’Audiència Jove i el Consell d’Infants, que van ser seleccionats l’octubre passat com una de les 97 bones pràctiques del conjunt d’Europa i van rebre el segell Urbact. El programa europeu anima les ciutats a compartir i transferir les seves bones pràctiques alhora que els permet treballar juntes per crear noves solucions sos-tenibles als reptes urbans del present.

A Madrid, diferents ciutats Urbact d’Espanya, com Avilés, Torrent, Viladecans, Barcelona, Saragossa o Esplugues, van posar en comú les seves bones pràctiques urbanes. “Hem mostrat a la resta de municipis el nostre projecte d’educació en valors i de foment de la participació entre infants i joves, com a eines per transformar la ciutat”, ha dit l’alcaldessa.

Fomentar la participació d’infants i jovesEl Consell d’Infants, que reuneix a infants de 5è i 6è de les escoles

públiques, per posar-se d’acord sobre propostes relacionades amb el seu entorn, ha arribat a uns 3.000 estudiants de primària des del 2009. Per la seva banda, a l’Audiència Jove, que fomenta des de fa més de deu anys la participació dels estudiants de 4t d’ESO dels instituts, hi han participat uns 4.000 estudiants de secundària d’Esplugues.

Totes dues iniciatives generen pedagogia, debat educatiu i propostes per a la transformació de la ciutat. Entre tots dos sumen un cost anual per a l’Ajuntament d’uns 33.000 euros. n

Esplugues presenta l’Audiència Jove i el Consell d’Infants a un fòrum de bones pràctiques

L’Ajuntament d’Esplugues s’ofereix per acollir persones migrants de l’Aquarius

L’Ajuntament d’Esplugues és un dels ajuntaments que han tras-lladat a la Federació de Municipis de Catalunya la seva volun-tat d’acollir algunes de les persones migrants que van arribar a València amb el vaixell Aquarius. L’alcaldessa, Pilar Díaz, ha dit que “fa anys que des dels ajuntaments ens hem ofert a acollir persones refugiades, que en molts casos fugen dels seus paï-sos d’origen per conflictes bèlics, i tenim a punt els protocols d’acollida”. Al setembre del 2015, el Ple municipal va aprovar una moció de suport a l’acollida de població refugiada víctima dels conflictes armats i declarant Esplugues Ciutat Acollidora.

La Policia Local intervé targetes T10 falsificadesEn el transcurs de la vigilància que porta a terme al mercat am-bulant de Can Vidalet, la Policia Local d’Esplugues va intervenir el 30 de maig més de 20 targetes T10 falsificades –per valor es-timat superior als 260 euros–, que una veïna de Badalona prete-nia vendre a un preu inferior al seu valor real, així com diverses peces de roba interior i de perfumeria en aparença igualment falsificats. Els agents van instruir diligències per iniciar una línia d’investigació destinada a determinar l’origen d’aquests títols de viatge i productes falsificats.

Dia Internacional dels Arxius

Primers auxilis per als nostres documents va ser el títol de la con-ferència que van impartir el 13 de juny la restauradora Aina Vila i l’arxivera de l’Arxiu Municipal d’Esplugues, Marta de Planell, amb motiu del Dia Internacional dels Arxius.

Les visites sensorials del Museus, a un congrés internacionalLa comunicació Museologia sensorial aplica-da. El programa d’accessibilitat dels Museus d’Esplugues de Llobregat va formar part del 5è Congrés Internacional d’Educació i Acces-sibilitat a Museus i Patrimoni, organitzat pel Museu Marítim de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona. El programa d’accessibilitat dels Museus d’Esplugues (MEL) ha complert

10 anys. Una década en la que s’han incorpo-rat moltes millores, sobretot, en l’accés als continguts: per a persones amb dificultats visuals, l’incorporació de textos en Braïlle, làmines en relleu i recursos tàctils; per a persones amb dificultats auditives, subtítols i Llenguatge de Signes Catalana (LSC) als audiovisuals; per a persones amb dificultats

cognitives, activitats adaptades a mida se-gons les necessitats, i amb diferents propos-tes per a les famílies amb infants petits, que moltes vegades tenen dificultats per poder gaudir dels Museus. Es va presentar una nova línia en la que estan treballant els MEL: la museologia sensorial. Un camp d’estudi no-vedós que permet dissenyar activitats inclusi-ves utilitzant els 5 sentits.

Més d’un centenar de professionals de dife-rents països van participar, debatre, intercanviar i reflexionar sobre la gestió de l’accessibilitat a les institucions culturals. n


18

ACTUALITAT

Íntimus, amb seu al barri Centre, és líder en destrucció de dades...

EMPRESES D’ESPLUGUES

Intimus Internatio-nal Ibèrica, multi-nacional alemanya líder en el sector de la destrucció de dades, té al carrer Anton Fortuny, al barri Centre, la seu administrativa, amb una plantilla d’unes 40 persones. La companyia factura uns 50 milions d’euros a l’any i té uns ingressos anuals d’uns 3.700 milions d’euros.

Íntimus ofereix productes per destruir dades tant en paper com en suports digitals (cd’s, discs durs, targetes...), però en els darrers anys ha diversificat la seva línia de productes, amb serveis innovadors vinculats a la missatgeria per millorar la productivitat en alts volums d’impressió, amb el desenvolupament de software per a màquines expenedores de diners (per a bancs, comerços, casinos...) i amb la fabricació de caixes fortes. Actualment, han fet una inversió de 2 milions per renovar el soft-ware de tot el grup, que està present a deu països. L’alcaldessa, Pilar Díaz, i els regidors Javier Giménez i Manel Pozo els van presentar el projecte de renovació dels polígons industrials durant una recent visita (foto). n

... i Salter, al Gall, en maquinària de ‘fitness’ i de rehabilitació

Una altra companyia líder en el seu sector amb seu a Esplugues –con-cretament al carrer Lluís Millet, al barri del Gall– és Salter, primer fabricant europeu de maquinària de fitness i de rehabilitació. Aquesta empresa familiar la va fundar l’avi de les actuals responsables, Marta i Maite Peydro, que mecanitzava peces i va anar derivant cap a les ac-tuals màquines que omplen els gimnasos. Fa dècades, fàbrica i ofici-nes van venir de Barcelona a Esplugues, però als anys 80 la fàbrica es va traslladar a la província de Tarragona, i a Esplugues hi queda la seu, el centre de disseny, el servei tècnic per a tot Catalunya i el departa-ment comercial.

Dues dades donen fe de la importància de Salter: subministren pro-ductes al 70% dels poliesportius municipals d’Espanya i un 15% de la facturació prové de les exportacions, principalment a França, països de l’Est d’Europa, Sudamèrica, Marroc i Algèria. “El futur el tenim a fora, el mercat d’aquí està força saturat”, diuen des de la companyia. n

La multinacional Synlab té a Esplugues el laboratori més important del grupSynlab, líder euro-peu de diagnosi mè - dica, ha fet del labo-ratori que té a Es-plugues el més im-portant del grup, fins i tot per davant del d’Alemanya. A les instal·lacions del carrer Verge de Gua-dalupe, la companyia fa uns 8.000 controls de rutina diaris i compta amb una planta per analitzar extraccions de sang amb tanta capacitat set-manal com la d‘un Camp Nou, a més de fer proves genètiques i d’altres tipus. El grup ofereix serveis de laboratori clínic a metges, hospitals, companyies asseguradores, pacients, empreses i altres laboratoris.

Actualment, estan treballant en la identificació de gossos a través del seu ADN per resoldre casos d’excrements no recollits o d’abandonament.

La seu d’Esplugues té també un espai d’start-up’s i una acadèmia per formar joves amb potencial de tot el grup. A més, gràcies a una subvenció de l’Àrea Metropolitana i de l’Ajuntament, han fet importants millores d’eficiència energètica a l’edifici i han adequat un espai annex d‘ús públic, amb mobiliari i elements per fer exercici a l’aire lliure. n

Nestlé potenciará su ‘hub’ digital, uno de los más importantes del grupoLa multinacional Nestlé ha anunciado que buena parte de los 500 puestos de trabajo que reducirá de su división tecno-lógica en Suiza re-calarán en el Digital Hub que la empresa tiene en su sede de Esplugues, en el que actualmente trabajan unas 150 personas de alta cualificación.

El Global Digital Hub que tiene Nestlé en Esplugues (foto), que fue estrenado en 2016, es uno de los más importantes del grupo, ya que da servicio mundial a todas las compañías de la multinacional.

El aumento de personal y recursos reforzará su objetivo de diseño, construcción, implementación y mantenimiento de las plataformas digitales con las que Nestlé se comunica con el consumidor a nivel mundial.

Estas plataformas incluyen soluciones en el ámbito del marketing digi-tal, el comercio electrónico y la comunicación a través de las redes sociales, mediante el diseño de webs, aplicaciones para móvil y otros productos y servicios digitales que llegan a millones de usuarios de todo el mundo. n


1919

ACTUALITAT

El equipamiento Espai Baronda, antigua fábri-ca de cerámica rehabilitada en el 2010, inte-grada en el parque dels Torrents y premiada por su innovador diseño arquitectónico –pre-mio Quatrium por la funcionalidad de los es-pacios y la conservación del estilo industrial tradicional–, va ampliando de forma progresi-va el número de empresas y de personas que utilizan las instalaciones. El último huésped en llegar ha sido Producciones del Barrio, la

Espai Baronda, polo de atracción empresarial

compañía audiovisual dirigida por el periodista Jordi Évole que produce, entre otros, el progra-ma Salvados de La Sexta.

Évole comenta a EL PONT que “nada más verlo, nos enamoramos, nos pareció un espa-cio maravilloso en un entorno magnífico”. Ade-más, “en la filosofía de la empresa está también preferir pagar el alquiler a una administración pública, para que revierta en la ciudad”. La pro-ductora cuenta con una plantilla de entre 40 y 60

personas –con una media de edad inferior a los 40 años–, según la época del año. La mayoría, muy vinculados al Baix Llobregat, comenzando por Évole, que es de Cornellà. “Tenemos el ADN del Baix Llobregat que parece que lo llevemos grabado a fuego –añade– y para nosotros es un orgullo que la comarca nos dé estas oportunida-des de crecimiento. Además, me siento conecta-do con la zona, ya que mi primer trabajo fue de ayudante de cámara de una empresa de vídeo que trabajaba, entre otros, para el Ayuntamiento de Esplugues”.

Despachos de arquitecturaDe los 6.000 m2 de superficie con que cuen-

ta el Espai Baronda, aproximadamente la mitad está preparada para acoger empresas. Además de la productora audiovisual, actualmente tienen allí su sede dos estudios de arquitectura: Inter-contrade SL y ABR Arquitectes Associats SLP. Y aún restan tres espacios disponibles para otras empresas que quieran instalarse (más infor-mación, en la página 4). También consta de un espacio de 700 m2 previsto para restauración.

Asimismo, desde hace más de un año –tras la extinción de la concesión municipal a la em-presa Baronda Futur SL, que entró en concurso de acreedores–, el Espai Baronda acoge diver-sas dependencias municipales. Actualmente, un centenar de personas –un tercio aproximada-mente de la plantilla municipal– trabaja en este equipamiento que, además, dispone de una sala para actividades y acoge una exposición perma-nente de obras de la ceramista Angelina Alós. n

Producciones del Barrio, de Jordi Évole, nueva empresa que se instala en el equipamiento, en el que también trabajan un centenar de personas del Ayuntamiento

El Ayuntamiento contrata personal, agentes de civismo incluidos, gracias a un plan de empleo

Tapes de Primavera: casi 19.000 degustaciones

Mostra Canvi reunió a unos 50 comercios

La quinta edición de la feria co-mercial Mostra Canvi reunió el 3 de junio a medio centenar de comercios de toda la ciudad en el recinto de la calle Maria Aurèlia Capmany. Las activida-des de la tarde tuvieron que ser suspendidas por la lluvia.

El Ayuntamiento de Esplugues ha incorporado en mayo a una decena de personas a través de un plan de empleo de 6 meses que incluye agentes por el civismo, personal de mantenimiento, administrativas y una trabajadora social. Para la alcaldesa, Pilar Díaz, se trata de “nuevas oportunidades laborales para personas en situación de desempleo, al tiempo que un refuerzo del personal municipal para mejorar en la prestación de servicios”.

En la edición de este año de Tapes de Primavera a Esplugues, los

días 26 y 27 de mayo y 2 y 3 de junio, se sirvieron 18.817 tapas en los

66 establecimientos participantes. Los bares y restaurantes califi-

caron la organización, a cargo del Ayuntamiento, con una nota de 8

sobre 10.

Vegeu vídeo en el codi qr


20

VIDA CIUTADANA

Fi de curs de l’Escola Municipal de MúsicaEls combos de música moderna, les jazz bands i la Banda van actuar a la festa que va tenir lloc el 17 de juny al parc dels Torrents. L’Escola Municipal de Música, que té uns 500 alumnes, ha fet al juny diversos concerts.

Fira de la ceràmicaUnes 500 persones van assistir el 27 de maig a la Fira de Ceràmica Antiga i Modernista, als jardins de Can Tinturé. Paral·lelament, a La Rajoleta es va fer una desfornada de peces de reflex metàl·lic.


Finestrelles, de festa majorL’ofrena floral al parc Pompeu Fabra va obrir el 13 de juny, dia de Sant Antoni, la Festa Major de Finestrelles. Altres activitats organitzades per l’Associació de Veïns del barri van ser un sopar de germanor, ball, festa infantil i una paella popular.

Participativa Festa Major de Can VidaletAlta participación en la Festa Major de Can Vidalet, que se celebró del 7 al 10 de junio. Destacaron la actuación musical del grupo onubense Palo Dulce (foto izquierda), el Canvirock Solidari (foto centro inferior) y el baile con la orquesta Chocolat (foto derecha). El pregón corrió a cargo del Centro Cultural Andaluz Plaza Macael (en la foto centro superior, su presidente, Juan José Marín), entidad arraigada en el barrio.


21

Foguera i revetlles a la Nit de Sant JoanLa celebració de la Nit de Sant Joan va arrencar hores abans amb l’arribada de la Flama del Canigó per encendre la foguera dels jardins del Casal de Cultura R. Brillas. Més tard, hi va haver revetlles al Centre, Can Clota, La Plana, plaça Macael i a l’ACAE.

21

VIDA CIUTADANA

Diversitat a la Festa del Parc dels TorrentsL’esdeveniment va reunir el 9 de juny nombrós públic als tres espais: la Festa del Joc i l’Esport (espais d’aventura i zones de jocs gegants, entre d’altres), l’Espai de la Diversitat (tatuatge d’henna i trenes als cabells, jocs d’arreu del món...) i la Zumba Solidària (amb l’Hospital Sant Joan de Déu).

Premis de la Mostra de Teatre Infantil i JuvenilLa sisena edició del certamen organitzat per L’Avenç i l’Ajuntament va comptar amb sis representacions a càrrec d’alumnes de l’Escola Isabel de Villena (tres) i dels instituts La Mallola, Severo Ochoa i Joanot Martorell. El premi a la millor obra va ser per a El rei lleó de l’Isabel de Villena.

Festa de la PercussióEl parc dels Torrents es va omplir el 16 de juny de sons de percussió amb motiu de la tradicional festa organitzada per Atabalats. Hi van actuar una desena de grups, a més d’altres espectacles i tallers infantils.



22

PUBLICITAT


2323

VIDA CIUTADANA

Festival infantil de dansaEls jardins del Casal de Cultura R. Brillas van acollir el 2 de juny el festival infantil de l’Esbart Vila d’Esplugues, que va tenir l’Esbart de Vacarisses com a grup convidat.

El Grup d’Estudis recorda Pere MañéEl famós músic espluguí Pere Mañé (1897-1982) –violinista, compositor i director de cor– va protagonitzar la xerrada del Grup d’Estudis del 7 de juny, a càrrec de Joaquim Bonet i Miquel Casellas i amb actuació del Grup Musical dirigit per Marcel Casellas.

Gran colofó al Mes de la Gent GranCentenars de persones van participar el 26 de maig al parc Pou d’en Fèlix a la Festa de la Gent Gran –fideuà popular i ball–, que va ser un dels darrers actes del Mes de la Gent Gran d’Esplugues.

Cloenda del Festival de Música ClàssicaLa Cobla Ciutat de Girona va cloure el 15 de juny el 22è Festival de Música Clàssica i Tradicional, organitzat pels Amics de la Música de Santa Magdalena.

Homenatge a gent gran del barri CentreL’Associació de Veïns del Centre va celebrar el 10 de juny el seu homenatge anual a persones grans del barri en un acte que va comptar amb actuacions de percussió i de cant coral.

Concert d’estiu de la Coral La ColomaUn dels concerts centrals de l’any de la Coral La Coloma és el que va organitzar el 17 de juny a l’església de Sant Mateu, amb el cor femení Talcomsona de Sant Pere de Ribes com a grup convidat.

Nova obra teatral de l’ADD La PlanaTot és sort?, una comèdia sobre l’actitud personal davant les circumstàncies del dia a dia, escrita i dirigida per M. Carme Dragó, ha estat l’obra que ha representat enguany el grup Atreveix-te de l’Associació de Dones de La Plana.

Muestra de fotos ‘A pie de valla’A pie de valla. Frontera Sur es el nombre de la muestra del fotoperiodista José Antonio Sempere que se ha expuesto en la Biblioteca Pare Miquel sobre las personas que arriesgan su vida en la valla de Melilla en busca de una vida mejor.


24

PUBLICITAT


2525

ESPORTS

Finales de temporada

• Fútbol. En su primer año de retorno a Primera Catalana, el CF Can Vidalet ha acabado en una meritoria tercera posición de su grupo. En Segunda Catalana, el FA Espluguenc ha finalizado en 11ª posición de su grupo.• Fútbol sala. El Penya Esplugues ha acabado octavo en Primera División femenina, a un paso de haber jugado la Copa.• Baloncesto. El CB Nou Esplugues femenino ha logrado el as-censo a 1a Catalana, y el masculino, mantenerse en 2a Catalana.

Judo: resultados del Gimnàs Tao

En los campeonatos de Catalunya benja-mín y alevín, se proclamaron campeones Rubén Mena (alevín masculino –45 kg), Biel Hernández (alevín masculino –30 kg) y Aina Hernández (benjamín femenino –30 kg). Obtuvieron bronce A. Tchelishvili, D. Colorado, N. Gila, V. Raj y D. Gila.

Des de dilluns 18 de juny, les pis-cines municipals descobertes del parc dels Torrents han reobert les seves portes per fer més agrada-bles els dies d’estiu. Les piscines, de 800 i 100 m2, restaran obertes fins al 2 de setembre, d’11 a 20 hores (excepte el 27 de juliol, que l’horari serà de 15 a 20 hores).

La gespa que envolta la piscina s’ha ressembrat per iniciar la tem-porada amb perfectes con dicions d’ús. També s’han incor porat noves taules, cadires i um brel·les; s’han pintat els vestidors i s’hi ha reposat i reparat mobiliari, i s’ha incorporat màquines de vending amb material propi de piscines descobertes.

El preu de l’entrada per a per-sones adultes és de 5,50 e en dia feiner i de 6,72 e en dissabtes i festius. Per als infants d’entre 5 i

14 anys, de 4,01 i 4,93 e, respecti-vament. Fins als 4 anys, l’accés és gratuït. També hi ha abonaments de temporada o de 10 entrades.

Des del 2016, les famílies mo-noparentals i les persones en si-tuació d’atur (els darrers 5 mesos) poden sol·licitar un preu reduït de l’entrada puntual, de 4,01 e (fei-ners) o 4,93 e (dissabtes i festius), presentant els documents acredi-tatius.

D’altra banda, s’han iniciat unes obres per adequar l’accés a les piscines des de l’Espai Baronda, que crearan una rampa adequada per a persones amb mobilitat re-duïda. Mentre durin les obres, fins a mitjans de juliol, l’accés a la piscina es farà des de plaça Catalunya, des del pont Nou o des del carrer Seve-ro Ochoa. n

Obren les piscines d’estiu amb diverses millores

El Club Voleibol Esplugues, campió de Catalunya cadet preferent femeníL’equip de categoria cadet preferent femení del CV Esplugues –el tercer equip cadet del club– s’ha proclamat campió de Catalunya després de guanyar la fase final celebrada a principis de juny a Avinyó. La final la va disputar amb l’AE Sàndor Cornellà.

FOTO: TWITTER FEDERACIÓ CATALANA DE VOLEIBOL

El Rayoteam, campió d’Espanya de mitja distància de triatló

El Villarreal gana el 11r Torneo Juvenil Ciutat d’Esplugues de fútbol

El club de triatló espluguí CE Rayoteam va assolir el 26 de maig a Guadalajara el cam-pionat d’Espanya per clubs de mitja distàn-cia. La prova era de 1.900 metres nedant, 90 km de bici amb 4 ports de muntanya i cursa a peu. Dos dels 4 components de l’equip són d’Esplugues: Jordi Matos i Ivan Herru-zo, que juntament amb Nacho Villarruel i Ricard Marí van assolir el primer lloc. A l’agost disputaran el campionat d’Espanya de llarga distància a Pontevedra. n

El torneo que organiza el CF Can Vidalet ce-lebró el 9 y 10 de junio la decimoprimera edi-ción con ocho equipos. El Villarreal CF fue el ganador, al imponerse en la final a la UE Cor-nellà, que había batido en semifinales al CF Can Vidalet. n


26

PUBLICITAT


2727

ESPORTS

Esplugues, capital de l’handbol

Lliga escolar local de futbol sala33 equips mixtos de 10 escoles han pres part a la 9a Lliga Local Escolar de futbol sala, que es regeix per puntuació Verd Play (a més dels gols, també puntua el joc net i el bon comportament dels familiars). La Institució La Miranda va guanyar en categoria aleví i prebenjamí i l’Escola Isabel de Villena, en benjamí. Les finals es van disputar el 25 de maig al CEM Les Moreres.

200 parelles al trofeu de balls de salóL’anual marató de balls de saló del trofeu Ciutat d’Esplugues, que organitza el Club Esportiu Balls de Saló d’Esplugues, va reunir 200 parelles d’arreu d’Espanya el 27 de maig al CEM Les Moreres. De les més de 30 categories, les que van tenir més participació van ser la Sènior 3 Standard AN i la Sènior 3 Llatins CN/BN, ambdues amb victòria del CBE Team Swing.

Guardiola, a la pista Cruyff CourtEl tècnic de futbol Josep Guardiola va fer una visita el 31 de maig a la pista que la Fundació Johann Cruyff va estrenar a finals de l’any passat al parc de Can Vidalet. Guardiola, patró de la fundació, a la foto amb l’alcaldessa, Pilar Díaz, la regidora d’Esports, Montse Zamora, i la directora de la fundació, Paty Roura.

Campionat escolar de natació

Més de 50 infants de les escoles Isidre Martí, Can Vidalet, Gras Soler, Natzaret i Isabel de Villena van participar el 9 de juny al 5è Trofeu Interescolar de natació organitzat pel Club Natació Esplugues al CEM La Plana.

Esplugues va acollir l’1 i 2 de juny el primer congrés We Share Handball, que pretén convertir-se en referent estatal d’aquest esport. Unes 200 persones vingudes d’arreu d’Espanya (membres de juntes directives, gestors d’entitats, entrenadors, professorat d’universitat, estudiants, esportistes...) van prendre part en el fòrum, celebrat al CEM Les Moreres, en què es van presentar

experiències innovadores: una app d’handbol, una eina tecnològica per entrenar porters, un software de gestió global de clubs... El 3 de juny es va fer la 20a Trobada d’Escoles d’Handbol de Catalunya, una altra iniciativa pionera del Club Handbol Esplugues, que també compta amb el suport municipal i que va reunir al CEM Les Moreres més de 400 joves esportistes d’uns 40 equips.


28

LA NOSTRA HISTÒRIA

Podeu adreçar les vostres cartes a la secció Tribuna oberta a: El Pont d’Esplugues, Ajuntament d’Esplugues, plaça Santa Magdalena, 5-6, 08950 Esplugues o bé a tra-vés del correu electrònic [email protected]. Les cartes han de tenir una exten-sió màxima de 1.500 caràcters (espais inclosos), han d’anar signades amb nom i cognom i han de fer constar el seu domicili a Esplugues i un telèfon de contacte i/o adreça electrònica. El Pont d’Esplugues es reserva el dret de publicar-ne un extracte en cas de superar les 25 línies, així com també es reserva el dret de no pu-blicar les cartes que puguin vulnerar pel seu contingut la dignitat de les persones, els valors reconeguts per la Constitució, especialment els relatius a la infància, la joventut i les dones, així com els relatius als sectors socials més marginats. Tam-

poc no es publicaran aquells escrits que continguin expressions o opinions ofensi-ves o que puguin constituir falta o delicte. Altres condicions estan expressades al Llibre d’estil de les publicacions de l’Ajuntament d’Esplugues, que es pot consultar al web: http://www.esplugues.cat/recursos/departament-de-comunicacioEn cada número només es publicaran les cartes que hagin arribat a la redacció d’El Pont abans del dia 10 del mes anterior a la publicació de la revista (exceptuant el número de setembre, que s’elabora al juliol). Els escrits que siguin susceptibles de rebre contestació per part de l’equip de govern, podran incloure la resposta en el moment de la publicació.

el [email protected]

ESPLUGUES EN LA MEMÒRIASecció a càrrec de l’Arxiu Municipal d’Esplugues

Setanta anys de Ciutat Diagonal

El dijous 22 de juliol de 1948, festa de Santa Magdalena, es va inaugurar la urbanització Ciu-tat Diagonal. El barceloní Jacint Esteve Fontanet havia comprat la finca de la Torre dels Lleons i els terrenys del voltant el 1940. Aleshores es començà a redac-tar el projecte per urbanitzar la zona. Fou el seu fill, Jacint Esteve Vendrell, qui el 1947 va demanar a l’Ajuntament urbanitzar aque-lla finca amb el nom de Ciudad Diagonal. L’oficina on es venien els solars estava a la Torre dels Lleons, mentre l’administració

tenia la seu al passeig de Gràcia de Barcelona. A l’agost de 1948 ja es poden trobar anuncis a la premsa publicitant la venda dels solars.

El reportatge fotogràfic de l’acte d’inauguració el va fer Ma-nuel Mateo Collino, fotògraf bar-celoní fill d’un reconegut fotògraf taurí, Manuel Mateo Serrano. En aquella diada va tenir lloc la be-nedicció dels terrenys, que anà a càrrec de mossèn Joan Cot. Hi assistiren Jacint Esteve Fontanet, el propietari, juntament amb el seu fill i les autoritats de l’època.

Acte d’inauguració de la urbanització Ciutat Diagonal, 1948AMEL. Ajuntament d’Esplugues. Fotògraf: M. Mateo Collino

Per les imatges que es conserven a l’arxiu municipal se sap que el dinar va tenir tenir lloc a l’exterior de la Torre dels Lleons. Entre els convidats hi havia Gaietà Faura, alcalde d’Esplugues; el Baró de Terrades, alcalde de Barcelona; Antonio M. Llopis, president de la Diputació; Vidal Bordills, enginyer; Raimon Duran Reynals, arquitec-

CARTA ABIERTA AL SR EDUARD SANZEn su último artículo en GRUPS POLITICS MUNICIPALS de esta revista, creo observar con inquietud que usted y su partido en el gobierno muni-cipal han construido una posible cortina de humo para tapar una gestión municipal bastante deficitaria y no es de recibo, pero empecemos por el principio. Su partido ha apoyado hasta el momento la instauración en Ca-talunya del artículo 155 de la constitución española, y quien divide no son precisamente los que reclamamos democracia, libertad y república. Creo que detrás de su artículo se esconden antiguos problemas sin resolver, como nuevos que vendrán de la mano de su deficitaria gestión. El nuevo plan Caufec, donde está más que comprobado que será el final del co-mercio local, la creación de empleos basura, así como el consecuente caos circulatorio por falta de nuevos accesos. También llevamos más de 20 años de retraso de una casi inexistente política de vivienda social, la existencia de unos huertos descontrolados en el barrio de Can Vidalet, donde se vive en barracas en condiciones inhumanas, reina el mosquito tigre y otros molestos insectos cuyo colofón es una cloaca al aire libre que ustedes han sido incapaces de acondicionar. Tenemos, a su vez, las obras del campo del fútbol del Molí mal gestionada que han generado, y generan, un sinfín de molestias debido a las continuas filtraciones de agua y sin visos de solución a los usuarios del parquing situado debajo de la instalación. Todo esto aderezado por una contaminación acústica

galopante en el barrio de Can Vidalet digna de una ciudad tercermundis-ta. Seguramente podríamos seguir, el tranvía, remunicipalizar servicios y mucho más. Y para terminar creo que en sus artículos tendrían que preocuparse más de las cuestiones municipales que atañen a todos los vecinos/as y no a poner más leña en el fuego en una cuestión que ustedes han tomado parte y son parte activa.

Santi Asensio

RESPUESTA DEL CONCEJAL EDUARD SANZApreciado Sr. Asensio. Más allá de su opinión, por supuesto totalmen-te respetable, sí quisiera hacer un par de aclaraciones. Acaba su escri-to diciendo que mi artículo añade más leña al fuego. Queda claro que, o bien no lo ha leído con detenimiento, o bien ha hecho una interpretación totalmente tergiversada, pues precisamente reivindicaba buscar puen-tes, diálogo y acuerdos que nos permitan avanzar. Cada cual puede sacar sus conclusiones. Habla también de una supuesta cortina de humo so-bre nuestra gestión, algo que es evidente que es su interpretación, pues son múltiples los canales a través de los que explicamos las medidas de gobierno, especialmente en esta revista. Es pues la ciudadanía quien juz-gará pero, en todo caso, está más que acreditada la total transparencia y comunicación del gobierno municipal sobre su actuación. Tanto es así que son múltiples los reconocimientos de varios organismos (como por ejemplo el Laboratorio de Periodismo y Comunicación para la Ciudadanía Plural de la UAB).

TRIBUNA OBERTA

te; com també Natàlia Hernández, bibliotecària d’Esplugues.

Anys més tard, es va aprovar un projecte d’ampliació de la ur-banització i, durant molts anys, la Torre dels Lleons va ser la seu de l’Associació de Propietaris. El nom de la urbanització, Ciutat Diagonal, ha donat lloc al nom d’un barri d’Esplugues. n


2929

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

PSCEduard Sanz

Esplugues 2025

El darrer plenari municipal va aprovar per àmplia majoria (16 vots a favor, 3 abstencions i 1 vot en contra) el Pla Estratègic Esplugues 2025.

Des del govern del PSC fa anys que venim treballant en la millora de la ciutat i especialment oferint oportunitats i qualitat de vida als nostres

veïns i veïnes. Ara calia parar un moment i, a partir d’una diagnosi acurada, dissenyar el nostre futur més immediat.

Es tracta doncs d’un docu-ment que estableix quin és el

model de ciutat que volem per Esplugues: inclu-siva (ningú no es pot quedar enrere), intel•ligent, sostenible, amb projecció nacional i internacional, innovadora, al servei de les persones, accessi-ble, saludable, de progrés econòmic i social, en lluita contra el canvi climàtic o transparent i de govern compartit, entre d’altres. Aquest model s’ha concretat a través de definició dels objectius a assolir, i dels plans i programes que els han de fer possibles.

Definir quin és el model de ciutat que col•lectivament volem assolir, requeria d’un ampli consens entre les diferents formacions polítiques i regidors no adscrits. Aquesta vo-luntat d’arribar a consensos a través del diàleg, l’acord i el pacte, ha marcat el tarannà del govern del PSC en el que portem de legislatura. Estem convençuts que la ciutat l’hem de construir entre tots i totes i, també en aquest cas, així ho hem treballat.

I no només a través d’acords polítics. Sota el lema “Esplugues a les teves mans” la defi-nició de l’Esplugues pel 2025 ha comptat amb un ampli procés de participació ciutadana i dels agents econòmics i socials de la ciutat. La ciu-tadania ha aportat quines són al seu parer les necessitats i reptes, i ha definit quines són les prioritats d’actuació que han quedat plasmades al document.

El Pla Estratègic 2025, en alinear-nos amb les estratègies que la UE vol establir pel futur, també servirà per accedir a fons de finançament supramunicipals (administracions locals, Gene-ralitat, Estat i UE), que de ben segur ens ajudaran a assolir l’Esplugues que ens imaginem.

Gràcies a tothom! Per Esplugues, tenim mo-del, tenim estratègia i tenim futur!

CSJulio Roldán

Convivencia & connivenciaHay una estrategia clara del independentismo y coin-cidente con la llamada de los CDR separatistas a “la movilización permanente” y a “ir más allá de las manifestaciones”. Es decir, al acoso, el señalamiento e incluso al insulto como pudimos comprobar en nuestro último pleno municipal. Se equivocan con esta táctica política cortoplacista y ponen en riesgo la

paz social en Cataluña.El límite está en

el respeto a los Regla-mentos y las leyes que aceptamos los demócratas y que regulan nuestra convivencia.

En este último pleno decidimos abandonar el Pleno, ante la pasividad de alcaldía y el PSC, que per-miten gritos con insultos como “vosotros fascistas, sois los terroristas”, permiten también que algunas personas se suban a las sillas del pleno municipal y exhiban carteles de todo tipo. Nada de esto permite el ROM (Reglamento Orgánico Municipal) pero ya viene siendo habitual en nuestros plenos, con toda la con-nivencia de nuestro gobierno local socialista. Ante los insultos al final del pleno, decidimos abandonar el pleno y así lo haremos cada vez que se permita.

La connivencia mostrada es directamente pro-porcional al deterioro de la convivencia.

El espacio público es de todos. No cabe poner paños calientes antes quienes pretenden invadirlos con su simbología por doquier. Deben ser espacios respetados, de exquisita neutralidad política. Nadie, puede apropiarse espacios que son de todos; ni pla-yas, ni plazas, ni aceras, ni carreteras, ni tampoco plenos municipales.

No se entiende que tras una manifestación en Esplugues, se produzcan numerosas pintadas en el espacio público común, pegatinas en nuestro mobi-liario urbano, pintadas también en locales comercia-les privados o fachadas de comunidades de propie-tarios, sin que se realice ni una sola identificación. Hay que defender a la mayoría de los vecinos que sí cumplen con las normas básicas para la convivencia y no permitir a los incívicos que actúen con absoluta impunidad. ¿Cuánto dinero nos cuesta el trabajo de la Brigada Municipal de limpieza para limpiar estos actos vandálicos?

Debemos evitar que este enfrentamiento civil en Cataluña crezca, como lo está haciendo; sin prisa pero también sin pausa. Por esto mismo, no debe-mos consentir que el independentismo se adueñe de nuestras calles, plenos o plazas con la pasividad de la máxima autoridad municipal.

ERCOriol Torras

Quan tot s’enlaira

En planificació estratègica (en política, en empreses, en esports, en viatges, en la vida personal…) les pre-visions a llarg tenen una alta probabilitat de fracàs o d’acabar superades per la realitat. La vida, tossuda i capriciosa, dóna moltes voltes i a vegades res del que esperes és el que acaba succeint. Quan això passa solem adaptar-nos a la nova realitat com bonament

podem. Modifiquem les pla-nificacions estratègiques, a mesura que avancen els esdeveniments, per unes de noves que probablement se-

ran igual d’eventuals que les anteriors. I així anar fent. Això ho sabem tots. Però normalment anem

fent la nostra vida sense pensar-hi gaire. I ja està bé perquè no podem pas estar sempre pendents de la transcendència última dels nostres actes. Acabaríem bojos. Contràriament, la major part de la vida la dedi-quem a gestionar el dia a dia, la quotidianitat, i només ens adonem d’aquests intangibles en moments de crisi, quan tot canvia.

En moments així, sort tenim de l’entorn. Entorn, equip, grup, família, tribu, colla, amics, xarxa social… la col·lectivitat, en definitiva. En les relacions humanes trobem l’escalf que ens dona la força, la confiança i la seguretat, i ens permet seguir endavant amb el que fos que teníem previst fer.

Permeteu-me, en aquest sentit, que aquest mes, des d’aquesta columna, tingui un gest d’homenatge a l’equip de persones que formen el col·lectiu d’Esquerra Republicana a Esplugues. Perquè es tracta d’un grup que, més enllà de la talla tècnica de cadascú, destaca sobretot per una alta qualitat humana. I ho demostra dia a dia, però sobretot en moments difícils com els que dèiem. És gent treballadora i honesta que sap estar al costat els uns dels altres, quan fa falta, i que s’ajuda solidàriament sense més motiu que el be-nestar de l’altre. Gent de fiar, lligada pels llaços de la confiança, l’amistat i la companyonia. Tot plegat, una rara excepció en el pervers món de la política, massa sovint protagonitzat per personatges que no voldries a prop.

És un orgull fer política amb ells. Amb gent així és possible plantejar-se qualsevol repte per utòpic que sigui, per molt que es giri la truita. Perquè el més difícil ja ho tenim. A tots els homes i dones d’ERC Esplugues, tots i cadascun de vosaltres, avui us volia dir: gràcies! I a tothom, bon estiu!

Quan tot s’enlairatoco els somnis de puntetesjunts podem arribar més lluny, més lluny


30


Tensió

Fins l’anterior legislatura les relacions entre els diferents partits representats al Consistori eren cordials. Tothom era capaç de fer un es-forç en moments importants per tal d’arribar a un acord. Aquesta legislatura això no passa. I justament aquest darrer mes n’hem tingut la

darrera evidència. Es tracta-va de signar un document en defensa dels drets del nostre veí, acusat de terrorisme per protestar i que ha hagut de marxar per no ser detingut.

Afirmem, des del nostre grup, que l’aparició de Ciudadanos a la política municipal ha provocat tensions, malestars i enfrontaments degut als seus posicionaments d’extrema dreta, els seus relats apocalíptics i la seva militància contra tot el que soni a català (llengua, cultura, tradició, símbols, política). No s’entén sinó que facin seus relats contra els mestres del Palau, sense haver escoltat ningú més que qui vol difamar i fer mal. No s’entén que havent estat presents a un Ple, el del mes de maig, siguin capaços de compartir a les xarxes socials les bestialitats que s’inventa l’extrema dreta espanyola. I el pitjor de tot això és que estan tan acostumats a dir mentides que tenen el valor de llegir dient que el text diu el que no diu, quan tothom té al davant el text i el que sí diu. Menteixen tant que canvien les frases per tal de desprestigiar el que estem defensant molts altres. Busquen el conflicte i fan apologia de l’odi. Fins i tot quan el seu discurs és en positiu, diuen falsedats, s’apropien de tot allò que els ve de gust dir que ha estat gràcies a ells.

Tornant al nostre veí perseguit per la justícia de manera injusta; ens hagués agradat que la moció aprovada fos més contundent, però no va poder ser perquè es tractava que tothom la signés encara que no va ser possible. Sap greu que a altres poblacions de la comarca hagin fet declaracions o mocions molt més valentes sobre l’Adri que la d’Esplugues, i que partits que aquí posaven pegues en altres llocs ho trobin correc-te. Sembla ser que per a alguns qualsevol cosa és una bona excusa per tirar-se enrere i deixar de defensar la recuperació de drets civils, socials i polítics que estem perdent a marxes forçades.

Adri et volem a casa!

PPCMarcos Sánchez

Lecciones

Aquellos que me conocen saben que durante los años que he tenido el honor de representar al conjunto de la ciudadanía en el Ayuntamiento uno de mis princi-pales objetivos ha sido la búsqueda de consensos y acuerdos.

No siempre es sencillo: muchas veces, en ca-suísticas varias, las posiciones de partida resultan

antagónicas, pero pensando en clave de ciudad (e inten-tando que el conjunto de re-presentantes haga lo mismo)

creo que desde este Consistorio se ha dado debida cuenta de que hemos entendido el mensaje de las urnas, un mensaje que no es otro que la época de las mayorías absolutas ha llegado a su fin y que se impone la negociación, el acuerdo y el pacto.

En los últimos años, además de debatir y acordar sobre temas que podríamos denominar de ciudad y puesto que no permanecemos aislados del mundo, lo hemos intentado también sobre el proceso político y jurídico que día si y día también abre los informativos de todas las cadenas.

Después de los bochornosos hechos del 1 de octubre y posteriores intentamos trasladar (desde la discrepancia política más absoluta) un mensaje a la ciudadanía de unidad y de tranquilidad. Aquellos días fueron tremendamente duros para todos, y quisimos consensuar un breve documento que sirviera de luz o esperanza a nuestros vecinos y que dijera que no estaba todo perdido. Que aún había margen para el diálogo. No fue posible, y no por culpa del Partido Popular precisamente.

Las últimas semanas se ha intentado lograr un consenso similar para que el conjunto de grupos políticos firmara una declaración en relación con un vecino que voluntariamente se ha fugado de la justicia española. De nuevo, buscamos un acuerdo y desgraciadamente no fue posible. Y tampoco fue precisamente por culpa del Partido Popular.

Aún así quiero poner en valor la cultura de ciu-dad que rige el día a día de nuestra acción política. Y mostrarme satisfecho por el esfuerzo que muchos hacemos para que el consenso y el acuerdo preva-lezcan por encima de nuestras posiciones ideológicas máximas.

Aquellos que siempre reclaman diálogo y ge-nerosidad al resto son, curiosamente, los que nunca llegan a acuerdos con nadie si no es tras una adhesión total a sus postulados. Lecciones de algunos, en esta materia y en muchas otras: ninguna.

ICVEstefanía Zafra

PDeCATSanti Siquier

Estratègia de futur

Arribem a juliol i s’apropen les festes de Santa Magdalena tot intentant conciliar família i feina en haver acabat ja les escoles. Carrers aixe-cats, grans obres en marxa, la ciutat bull. Hem estat capaços d’entrar altre cop en la roda de l’economia i començar a generar ocupació amb

deures pendents però, en polí-tiques socials. Migracions mas-sives de refugiats i necessitats insolidàriament desateses al Mediterrani alhora que aco-llim els Jocs del Mediterrani a

Tarragona, especulació immobiliària de grups inversors i capital privat estranger davant la ne-cessitat d’habitatge de lloguer assequible, canvi d’usos de locals comercials per especular en ha-bitatge, processos judicials injustos i dubtosos com els de la Manada, el Castor, casa Reial.

Ens calen millors decisions polítiques esta-tals, i també locals, no d’aparador i puntuals. Ens cal menys passivitat i més acció. Més recursos i competències per abordar-les, en definitiva po-der planificar polítiques d’habitatge, d’acolliment i d’asil davant la urgència o necessitat, i també un poder judicial just i amb criteri. Sortosament en-cara avui a Esplugues, l’anomenada societat civil tira del carro. Entitats, associacions i famílies disposades a donar suport i a fer acolliments. També podem millorar les ordenances munici-pals actuals per garantir millors usos residen-cials, preservar el comerç i aturar l’especulació. Acabem d’aprovar al darrer Ple de juny el Pla Estratègic d’Esplugues 2025 que ens premetrà optar a finançament europeu, també per a po-lítiques socials. El Partit Demòcrata PDeCAT hi vàrem votar a favor en tant en quant hi vàrem participar activament mentre hem estat a Govern des de les nostres regidories delegades de pro-moció econòmica, ocupació, mobilitat, transport, i bon govern. Quatre dels sis eixos estratègics d’aquest pla són cabdals en el nostre programa electoral i compromís, les persones, el canvi cli-màtic, el bon govern i l’ocupació de qualitat amb totes les mesures que això suposa. Apunt final en motiu del ciutadà Adrià Carrasco, de la moció en la seva defensa que vàrem també promoure, i un missatge d’ànim als nostres polítics presos i exiliats. Bon estiu i bones vacances.


3131


CUP

L’art de pervertir el llenguatgeHi ha qui veu la política com l’art de pervertir el llenguatge. Ho hem vist al projecte presentat com a Pla Estratègic 2025, on trobem que;

El compromís per garantir l’accés a l’habitatge als joves, es tradueix en promoure urbanitzacions d’alt standing. Urbanitzacions amb menys pisos de protecció oficial del que actualment exigeix la llei i que, a més, no preveuen lloguers socials. És a dir; tenim una Oficina d’Habitatge sense habitatges públics que puguin donar resposta a les necessi-tats de la gent i sense un parc públic d’habitatges significatiu.

La reactivació econòmica es centra en afa-vorir la implantació de multinacionals i centres comercials que enfonsen el comerç local, alhora que generen llocs de feina precaris que, òbviament, impossibiliten accedir als pisos de 800.000 e que s’hi construeixen més a dalt. I ara, també, es co-mença a posar sobre la taula la gran oportunitat de suplir la manca d’allotjament hoteler de Barcelona. És a dir; no n’aprenem.

Destaca, també, la protecció del medi ambient com a objectiu, quan ja s’han carregat i edificat el poc espai natural del municipi.

També s’hi detalla com a oportunitat l’increment de població que suposarà els nous barris projectats; Porta BCN i ARE Montesa. De ben segur que superat el llindar dels 50.000 habi-tats li interessa a l’Ajuntament, ja que passem a la següent franja prevista a la llei Montoro i, per tant, permet augmentar els sous de càrrecs polítics.

Tot i reconèixer l’existència de sectors pobla-cionals amb grans desigualtats, segueixen presu-mint de la baixa pressió fiscal al municipi. De ben segur, les veïnes de Can Vidalet no tenen aquesta percepció, però les de barris com La Miranda i Ciu-tat Diagonal ho tenen molt present. Revertir la ri-quesa no s’aconsegueix acollint grans fortunes que no volen tributar en la proporció que els hi pertoca.

I la cirereta del pastís; el macro-projecte per cobrir la Ronda, pagat amb diners públics. Perquè els pisos d’alt standing del Pla Caufec es vendran millor si no tenen vistes als embussos diaris de la zona.

Des de la CUP volem polítiques coherents amb el que diuen voler defensar, però veiem com, de la teoria a la pràctica, hi ha un abisme. No ens serveixen les declaracions d’intencions buides de contingut i, per tot això, hi vam votar en contra.

CEJulián Carrasco

Plan Estratégico de Esplugues 2025El Plan Estratégico 2025, aprobado en el Pleno del pasado día 20, es de carácter técnico y presenta algunos proyectos difíciles de implementar. Por falta de competencias o porque los recursos eco-nómicos se obtendrían a través de la colaboración público-privada, lejos de nuestras propuestas de

financiación pública. El voto po-sitivo de Canviem Esplugues se complementa con la propuesta de que se aborde como un pro-yecto compartido y conjunto.

Algunas de las deficiencias y amenazas actuales en nuestra ciudad:

Escasez de suelo y problemas de crecimien-to. La perspectiva del ARE de Can Clota y el más desarrollado ARE Montesa son propuestas que fa-vorecerían el crecimiento en equipamientos y en vivienda, favoreciendo que las personas jóvenes permanezcan en nuestra ciudad. El elevado coste de la propiedad y del alquiler alertan de que es im-prescindible un cambio en las políticas.

En cuanto al objetivo que hace referencia al Plan de movilidad y al reparto de mercancías de manera ágil y ordenada, consideramos que la realidad actual no va en éste sentido. El sistema comercial diseñado contempla grandes platafor-mas de distribución, como Amazon, incrementando el transporte de mercancías y la generación de residuos.

El abordaje que se hace del Plan Caufec está muy alejado de nuestras propuestas sobre mode-lo de ciudad, por el incremento que supondrá de viviendas y de vehículos, agravado por la apertura del nuevo centro comercial.

Los indicadores de rentas de ciudad nos pre-sentan medias altas. Sabemos que en Esplugues conviven dos realidades sociológicas opuestas: la zona alta minoritaria privilegiada y la mayoritaria que no alcanza esos niveles en lo económico, la-boral, calidad y esperanza de vida.

Canviem Esplugues apuesta por una ciudad inclusiva, por políticas que prioricen la lucha contra la pobreza, la exclusión social y la consecución de la igualdad real entre mujeres y hombres. Y por abrir una nueva etapa de cooperación y trabajo coordina-do entre el gobierno local y la sociedad civil.

Celebramos la aprobación de la moción en de-fensa de los derechos de Adrià Carrasco, exigencia democrática y de justicia.

Per contactar amb els Grups Municipals de l’Ajuntament:

PSCesplugues.socialistes.cat

[email protected]

Csbaixllobregat.ciudadanos-cs.org/

category/esplugues-de-llobregat

[email protected]

ERC www.esquerra.cat/esplugues

[email protected]

PPwww.ppcatalunya.com

[email protected]

ICV-EUiAwww.iniciativa.cat/esplugues

[email protected]

PDECATwww.partitdemocrata.cat

[email protected]

CUPespluguesdellobregat.cup.cat

[email protected]

[email protected]

[email protected]

el pontd’esplugues 260 · barcelona del segle xxi és avançar cap a un model de ciutat...

Documents