La Via Augusta, permanència i actualitat d’un entorn de producció i

comerç vitivinícola entre Tarraco i Barcino

Josep Bertran Ilari, Dr. Arquitecte, Universitat Rovira i Virgili

1. La Via Augusta entre Tarraco i Barcino. Un recorregut incert.

“El mapa de les vies romanes dels Conventus Tarraconenses encara està per fer”

J. Puig i Cadafalch a l’Arquitectura romana a Catalunya (1908)

Aquesta afirmació de Puig i Cadafalch que serveix d’introducció al capítol dedicat a les vies , dins de l’Arquitectura romana a Catalunya, podem dir que, tot i l’aportació de nombrosos estudis des dels camps

de l’arqueologia i la història, pel que fa a la identificació del traçat de la via entre el pont de Martorell i l’arc de Berà, encara manté la seva vigència. Estudis recents de caràcter general sobre la xarxa de

comunicacions i de transport a la Catalunya romana, com els de Miquel Vives (2007) i Pau de Soto (2010), qüestionen la hipòtesi de traçat d’estudiosos locals, com Pere Giró (1950), que fan coincidir el seu pas per Vilafranca, a la vegada que plantegen diferents possibilitats per salvar el pas del riu Anoia

entre Martorell i Sant Sadurní. La teoria del pas de la via per Vilafranca és també considerada per Federico Pallí (1985) i Núria Molist (2008) la reforça com hipòtesi a partir de les dades de l’estudi de la

centuriació al Penedès. En el tram de la via de Vilafranca a Tàrraco tampoc hi ha conclusions fermes sobre el recorregut des de Sant Esteve de Castellet fins a la fita referencial de l’arc de Berà.

La manca d’evidències que permetin fixar un traçat precís de la via obre la porta a una interpretació evolutiva, defensada per Vives, que estableix la possibilitat de modificacions del trajecte en èpoques

diferents. Aquesta hipòtesi dota a la Via Augusta de coherència global com a sistema viari en relació a la geografia del territori, com és la plana del Penedès i la seva continuïtat fins a Tarragona. Aquest marc

interpretatiu permet donar cabuda a la hipòtesi de transformació de la Via Augusta en la calçada Francisca i establir el seu pas per Vilafranca, tal i com queda documentat en època medieval. A la vegada, ens podem referir a la permanència de la via Augusta com a eix de l’ordenació del territori

derivada de la centuriació i establir la seva relació amb l’espai vitivinícola del Penedès, entès com el territori que queda delimitat per la Denominació d’Orígen Penedès.

2. La Via Augusta. Comunicació, transport i organització del territori productiu.

El traçat de la Via Augusta coincideix en part amb l’anomenada Vía Heràclea que s’iniciava a Cadis i remuntava la costa mediterrània. Sota la direcció d’August, s’aprofita l’antic camí per superposar-hi un paviment perfectament estandarditzat en les seves mesures i procediments constructius. En resulta un traçat molt ajustat a la geografia dels territoris que travessa, de gran solidesa, que té assignades dues funciones bàsiques, la de camí de pas pels desplaçaments militars i la d’eix que permet el control i la

jerarquització del territori. El tram de via que creua el Penedès, com a lloc de pas, facilita el comerç i el transport de mercaderies entre dos punts estratègics, Tàrraco, com a capital provincial i port fonamental

de la via marítima amb Roma, i Barcino, amb un desenvolupament afavorit per la geografia de la plana, el port marítim i el comerç fluvial pel Llobregat.

Al seu pas pel Penedès, la Via Augusta estructura un entorn productiu que s’organitza en la centuriació del territori, normalment referenciada a l’eix de la via, que encara avui és perceptible en parts

fossilitzades del sistema parcel·lari agrari contemporani. L’organització del paisatge agràri del Penedès en relació a les centuriacions dels territori de Tàrraco es confirma en les aportacions de Josep Maria

Palet (2003). També el poblament havia de ser conseqüència d’aquest procés colonitzador, amb l’establiment de les vil·les, disperses en el territori, i altres edificis de servei, vinculats a la via. Com una

mostra més de la petjada que va deixar l’organització romana del territori sobre l’espai agrari del Penedès, en relació a l’expansió del conreu de la vinya, hi podem trobar la coincidència en la definició

dels límits de la Denominació d’Orígen Penedès en dues fites significatives de la Via Augusta entre Tàrraco i Barcino, l’arc de Berà i el pont de Martorell.

En els inicis de la colonització romana, segle I dC, s’estableix el conreu de la vinya d’una forma organitzada i com a sistema productiu. A la necessitat de fornir la demanda de les ciutats del territori s´hi afegeix la d’exportar els excedents a Roma i altres ciutats de l’imperi amb les que s´hi mantenien lligams comercials, especialment per via marítima. El reconeixement que obtenen els vins de Tarraco,

Lauro i laietans impulsa el comerç d’àmfores, fet que determina en els territoris productors la presència d’indústries complementàries, com la dels forns de terrissaires, que fabricaven els recipients per

emmagatzemar i transportar el vi. Les restes arqueològiques trobades evidencien la importància del forns dins dels sistema productiu de les terres de conreu de cereals, olí i ví. Les excavacions

arqueològiques de les restes amfòriques i els segells dels forns productors permet establir un mapa orientatiu de les àrees on es localitzava la producció vitivinícola i de la seva extensió. A l’entorn de la via

Augusta en el tram entre l’Arc de Berà i el pont de Martorell les troballes arqueològiques, tot i la presència de forns, no han evidenciat una activitat intensa en la producció d’àmfores, aspecte que pot

tenir relació amb la proximitat als centres de producció de l’entorn de la ciutat de Tarraco, que s’encarregaven de fornir recipients per a tot el territorium de la urbs.

3. El vi de Tarraco. El territori vitivinícola del Penedès a l’entorn de la via Augusta.

“Entorn: Línia que limita exteriorment una superfície o un cos”

La situació d’elements arquitectònics commemoratius en el traçat de les vies romanes, com l’arc de Berà, s’ha interpretat sovint en el sentit que definien un límit territorial. En base a aquesta teoria, l’arc de Berà

estaria assenyalant el territori d’influència de la ciutat de Tarraco, capital provincial, però també del territori productiu agrícola del seu entorn, amb una identificació pròpia del seu vi, la marca Tàrraco, de

prestigi reconegut en tot el mon romà.

A l’explicació que dona la posició de l’arc de Berà com a límit territorial de Tàrraco, s´hi pot oposar la consideració de l’arc de Berà com a monument honorífic que en cap cas determinaria els límits

d’influència o domini de la urbs, argument bastit sòlidament per Isaías Arrayás (2005), que estableix la frontera nord-oriental del territorium de Tàrraco en el Llobregat, en relació amb la mansio Ad Fines i el

pont romà de Martorell, de l’itinerari de la Via Augusta. A la vegada, assenyala aquesta fita com una coincidència probable amb els límits de la Cessetània, que inclouria el conjunt de les actuals comarques

del Garraf i de l’Alt i el Baix Penedès. En aquesta hipòtesi, la producció del territori vitivinícola del Penedès a l’entorn de la via Augusta, en el període romà, hauría format part dels vins de Tàrraco, més apreciats que els de la Laietània que s’obtenien de les vinyes de les planes fèrtils del que avui són les

comarques del Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat i el Vallès.

La coincidència de tres comarques, l’Alt i Baix Penedès, el Garraf i una part del Baix Llobregat en el territori de la Denominació d’Orígen Penedès, segons els criteris d’ocupació de la vinya, de les varietats cultivades i de identificació de paisatge, permet establir una vinculació total entre la via Augusta com a

sistema central d’aquest territori, permanent en el temps, la identificació paisatgística en el vinyar i l’econòmica en els cellers productors de vi i cava i tota la indústria auxiliar d’acompanyament. Més

contemporàniament, el fenomen emergent de l’enoturisme cal considerar-lo també com una activitat econòmica de primer ordre, que ha de ser vinculat a les arrels històriques, patrimonials i paisatgístiques.

4. La permanència de la via Augusta com a sistema. De L’Strata Calciata a l’actualitat.

La via Augusta, entesa com a sistema de comunicació estableix una permanència en el temps en els dos ordres en que es fonamenta. El traçat principal i les vies secundàries. La lògica de la seva implantació

ajustada a la geografia, buscant la plana i evitant els pendents, així com la tria encertada dels llocs de pas dels rius, rieres i barrancs, la solidesa de l’obra de pavimentació i de les estructures d’enginyeria, fan

que el seu traçat es mantingui en ús durant molts segles, fins que els poblaments medievals de la plana determinaran una nova lògica del seu aprofitament. És el moment de l’establiment de noves relacions, fonamentades en els mercats com a llocs d’intercanvi entre els territoris productius del seu entorn. Les noves necessitats de comunicació i transport modificaran parcialment l’antic traçat de la via principal alhora que es reforçarà el paper d’antics camins. Amb la dificultat, ja enunciada, de determinar amb

precisió els canvis que experimenta la via Augusta entre les fites del territori que ara coincideix amb la Denominació d’Orígen Penedès, el que es pot afirmar és que la via permaneix com el sistema de

comunicació fonamental nord-sud, identificada com Strata Calciata.

La permanència del seu traçat genèric com a eix de comunicacions es consolida amb la revolució industrial i la necessitat de millora de les vies per satisfer les necessitats productives i de transport. Amb

l’empenta de l’evolució tecnològica que les construccions en acer i la màquina de vapor proporcionen, s’implanta el ferrocarril que seguirà la lògica del traçat sobre el territori que havien fixats els enginyers romans per a la Via Augusta. La construcció de la xarxa de carreteres estatals també aprofitarà en gran

manera el traçat de l’antiga via, especialment en el recorregut entre Vilafranca i l’arc de Berà.

En els temps recents i fins a l’actualitat, la vigència del sistema ha quedat plenament confirmada. Per un costat la implantació de l’autopista AP-7, que segueix el traçat de la via romana entre Sant Sadurní i Martorell per la vall del riu Anoia i que en direcció a Tarragona es situa al nord de l’antiga carretera

seguint un traçat en paral·lel que ajusta la seva coincidència a l’entorn de l’arc de Berà. Per altra costat, la línia ferroviària de l’AVE es situa en paral.lel a la via del ferrocarril convencional i ressegueix la traça

de la Via Augusta, fins a provocar una dificultat afegida en la determinació del seu traçat com a conseqüència de l’afectació de les obres d’infraestructura.

5. La Via Augusta, patrimoni i paisatge. Treballs pendents.

L’emergència de la consideració de la via Augusta com element patrimonial a recuperar, porta a noves consideracions sobre la necessitat d’articular un programa de posada en valor de les restes i del seu

entorn en una operació d’identificació del seu traçat i de projectació d’un conjunt d’actuacions en ordre a la definició d’un recorregut com a sender vinculat al paisatge vitivinícola i als elements naturals,

arqueològics i arquitectònics que l’acompanyen.

Fins al moment, no s’ha pogut consolidar cap iniciativa que tingués una transcendència pràctica en l’entorn de pas de la via Augusta pel territori de la Denominació d’Orígen Penedès. Cal situar com

antecedents l’actuació anomenada El sender de la via Augusta a Catalunya (2006), promoguda per la Generalitat de Catalunya, en la que es preveia recuperar la part del traçat entre els Pirineus i el riu de la

Sénia, emmarcat en el programa europeu INTERREG IIIB-Medoc Les Vies Romanes al Mediterrani, amb participació de 13 regions europees. Una segona iniciativa, tot i que no centrada en el territori del Penedès, és el projecte Augusta Via (2009), que té per objectiu la recuperació del traçat de la via al seu pas per les comarques tarragonines i la xarxa de camins que hi confluïen. En base als estudis previs de caràcter arqueològic, històric, documental i geogràfic, es proposa la recuperació i posada en valor, com itinerari arqueològic, de trams conservats de la via Augusta i el tractament del paisatge dels voltants;

projectes de recuperació virtual de parts perdudes i projectes d’intervenció en elements i parts significatives de la via.

Un programa d’aquesta naturalesa pot constituir un signe d’identitat molt rellevant pel conjunt del territori de la Denominació d’Orígen Penedès, afavorir l’enoturisme i projectar la producció vitivinícola

de la comarca en les arrels mil·lenàries de la història i la cultura mediterrània.

Notes Bibliogràfiques

ARRAYAS MORALES, Isaías. (2005). Morfologia històrica del territori de Tarraco ss. III-I a.C. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

GIRÓ ROMEU, Pere. (1950). Identificación de algunas vias romanas en el Penedès. Actas y Comunicaciones de la Primera Asamblea Intercomarcal del Penedès i Conca d’Òdena. Martorell, p. 110-120.

MOLIST CAPELLA, Núria. (2008). L’alt imperi, un nou paisatge agrícola, a Història de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès: Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

PALET MARTÍNEZ, Josep Maria. (2003). L’organització del paisatge agrari al Penedès i les centuriacions del territori de Tàrraco: estudi arqueomorfològic, a Territoris antics de la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Barcelona: Generalitat de Catalunya, p. 211-229.

PALLÍ AGUILERA, Federico. (1985). La via Augusta en Catalunya. Bellaterra: Faventia Monografias. Universitat Autònoma de Barcelona.

SOTO CAÑAMARES, Pau de. (2010). Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del transport a la Catalunya romana: distribució i mobilitat. Tesi doctoral.

VIVES TORT, Miquel. (2007). L’evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l’època romana fins al tercer decenni del segle XX. Tesi doctoral.