El Parc Samà és un dels indrets més fascinants del terme municipal de Cambrils. La bellesa i harmonia del conjunt l’ha convertit en un dels espais preferits per a fotos d’esdeveniments socials, però també ha estat l’escenari del Festival Internacional de Música, i durant els anys de la Guerra Civil també va jugar un important paper com a centre d’instrucció i hospital de convalescència. El recinte va ser declarat Bé d’interès cultural el 1991 i, actualment, està catalogat com a Bé d’interès nacional.

PARC SAMÀ

“El Parc Samà està situat enmig de camps de conreu, entre els termes municipals de Cambrils i Montbrió del Camp, a 90 metres sobre el nivell del mar, 5 km de la costa i entre les rieres d’Alforja i Riudecanyes, i compta amb una superfície de 14 hectàrees. “ Extret del fulletó informatiu que es dóna als visitants del parc

“Pren el nom de la nissaga Samà, una família d’indianos procedents de Vilanova i la Geltrú que posseïen el títol de marquesat de Marianao (Cuba)... fou construït el 1882 i fou obra de Josep Fontseré i Domènech, arquitecte barceloní d’origen vinyolenc, que treballà en projectes com ara el Parc de la Ciutadella o el Mercat del Born, a Barcelona...” Cambrils. Ignasi Martí. Valls: Cossetània, 2004. Pàg. 71

El Parc Samà

L’edifici

“té una superfície de 1.400 m², distribuïts en una planta baixa, dues plantes i una mansarda. Les teulades tenen una inspiració colonial, pròpia dels edificis d’indians. La façana principal està presidida per l’escut marquesal, que representa un camp blau, un rombe amb la diagonal major de dalt a baix d’or i quatre estels d’or de vuit puntes. Les balconades presenten una rica vegetació. La façana posterior presenta una escalinata, presidida per les escultures de dos gossos. Hi ha un porxo amb columnes molt primes, de ferro. L’interior del palau, que actualment no és visitable, presenta un abundant mobiliari colonial, que durant la Guerra Civil va ser traslladat per tal d’evitar els bombardejos, ja que al Parc s’hi va instal·lar la 32a Divisió de l’Exèrcit Republicà. En diversos indrets del parc hi trobem moltes edificacions que, amb major o menor funcionalitat, van ser modificades durant la Guerra Civil i han anat perdent l’estil colonial, com és el cas de l’antic camp d’hoquei, la gàbia dels micos o les cavallerisses o cotxeres. A banda de tota aquesta sèrie d’edificacions n’hi ha d’altres amb l’única funció de decoració del parc i que potser són les més notòries per al visitant. La torre de base circular que culmina de forma majestuosa l’extrem sud del parc està construïda sobre una base de rocalla artificial, que podem trobar en altres elements del parc i que els converteix en espais més naturals. Aquesta torre neogòtica mesura, aproximadament, 22.8 m i ha esdevingut un símbol del parc.” Cambrils. Ignasi Martí. Valls: Cossetània, 2004. Pàg. 72

www.cambrils.cat/biblioteca

Els jardins “A la part més interna del parc hi ha un llac, canals i una cascada, tot fet amb la intenció d’imitar la natura. El llac té una superfície de 4.000 m², una capacitat de 8.000 m³ i un perímetre de 312 m. La fondària màxima és de 2.5 m... Els jardins del parc ocupen unes 13.5 hectàrees diferenciades en quatre àrees: jardí mediterrani (alzines, pins i margalló), jardí anglès (parterres, grans avets i pins), zona de parterres i enjardinaments francesos i, finalment, tots els elements de vegetació colonial del parc”. Cambrils. Ignasi Martí. Valls: Cossetània, 2004. Pàg. 73

“El traçat del parc, la plantació del qual es va començar el 1881, obeeix a una distribució per eixos, ordenats per camins amb arbres alineats a les vores, o per espais oberts entre elements arquitectònics importants. El llac o estany amb la seva cascada és un dels elements més atractius del parc. L’aigua procedeix d’una mina subterrània de 5 km de longitud construïda amb aquesta finalitat, i que serveix per abastir d’aigua l’estany i regar el parc. En aquest indret es troba un dels arbres més exòtics i espectaculars del parc: Taxodium Dactar; és d’origen mexicà, té al voltant de 20 metres d’altura i les seves fulles varien de color segons l’estació de l’any: groc a la primavera, verd a l’estiu i vermell a la tardor; les seves arrels creixen i viuen dintre de l’aigua.” Extret del fulletó que es dóna als visitants del parc

Història

“El Parc Samà ha estat lloc de visita d’importants personalitats i càrrecs polítics que formen part de la nostra història: Miguel Primo de Rivera, hi passà temporades quan era capità general de Catalunya i en l’època del Directori militar; la infanta Isabel, germana del rei Alfons XII, o els reis Alfons XIII i Victòria Eugènia.”

Quaranta anys d’estampes cambrilenques. Josep Salceda i Castells. Tarragona: El Mèdol, 1998. Vol 2, pàg. 120-21

BIBLIOGRAFIA

CABRÉ, Tate. Cuba a Catalunya. El llegat dels indians. Valls: Cossetània, DL 2008

CASTELLS, Kim. Cambrils una història, una mirada. Tarragona: Arola, 2007

GRAS I ELIAS, Francesc. La Quinta Samá recuerdos de una

excursión. Barcelona: Imprenta de Henrich y Ca. en comandita: Sucesores de N. Ramírez y Ca., 1892

LÓPEZ-MONNÉ, Rafael; GUASCH BEA, Roser. Cambrils espais

per a la calma. Tarragona: Arola, 2007

MARTÍ, Ignasi. Cambrils. Valls: Cossetània, 2004

MARTÍ, Ignasi. Elits i control social al Cambrils de la

Restauració Borbònica (1874-1923). Cambrils: Ajuntament de Cambrils, 2007

Els millors racons de la Costa Daurada 40 rutes per recórrer la

Costa Daurada amb automòbil. Barcelona: RACC: Edicions 62, 2004

PÉREZ TARRAU, Dolores M. La Saga cubana de los Samà 1794-1933. Barcelona: Viena, 2007

REQUENA, Dolors; MASDÉU, Fina. Rutes literàries pel Baix

Camp. Barcelona: Proa, 2008

SALCEDA i CASTELLS, Josep. Quaranta anys d’estampes

cambrilenques. Tarragona: El Mèdol, 1998. Revistes

CALVET, Jordi. “Cuba al jardí”. Sàpiens. [Barcelona], núm. 69 (juliol 2008), pàg. 66

IZQUIERDO, Carolina. “El Parc Samà, exotisme i fascinació”. Onades: revista d'opinió i d'entrevistes de les comarques de Tarragona, núm. 3 (agost/setembre 1988), pàg. 28-29.

“La costa dels indians el llegat dels catalans de Cuba” [diversos articles] reportatge fotogràfic: Tino Soriano. Descobrir Catalunya, Núm. 67 (juliol 2003), pàg. 40-97

“Camins revista del patrimoni cultural de Cambrils”. Cambrils: Museu d'Història de Cambrils, 2008- Núm. 1 (novembre 2008) Altres recursos

http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_354

http://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Sam%C3%A0

http://www.palmerasyjardines.com/es/cgi-bin/ section.asp?sid=2&oid=0&pid=23

“Durant la Guerra Civil s’hi va instal·lar la 32a Divisió de l’Exèrcit Republicà. També va ser usat com a centre d’instrucció i hospital de convalescència.”

Cambrils. Ignasi Martí. Valls: Cossetània, 2004. Pàg. 72