el nou barri · 2018. 3. 3. · tir d’aquest moment tots —inclosos els que fins ara no han...

FranciscoAmaya,nomenatSíndicPersoner(pàg. 7)

Se celebra elprimeragromercattransfronterer(pàg. 10)

Inaugurada La Xarranca,primera escolabressol pública(pàg. 6)

B U T L L E T Í D ’ I N F O R M A C I Ó M U N I C I P A L D E M O L L E T D E L V A L L È SB U T L L E T Í D ’ I N F O R M A C I Ó M U N I C I P A L D E M O L L E T D E L V A L L È S

O C T U B R E 2 0 0 3 N Ú M E R O 8 6

El nou barridel Calderí

QuatreCantonsQQ CC

OFI

CIN

A D

E PL

ANEJ

AMEN

T I P

LÀN

OL D

E LA

CIU

TAT

Octubre 2003 QX5.0 30/3/05 11:20 Página 1

2 Quatre Cantons AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS octubre 2003


Edita: Mollet Comunicació, SL. Redacció, coordinació: Gabinet de Comunicació i Premsa. Fotografies: Toni Torrillas. Disseny gràfic i maquetació: Servei Municipal d’Arts Gràfiques. Fotomecànica: DOCUMENT VALLÈS. Mollet del Vallès. Impressió: GRATESA. Dipòsit legal: B-19268-89

Aquest butlletí té un tiratge de 17.000 exemplars i es distribueix gratuïtament. Imprès en paper ecològic i 100% lliure de clor

l títol d’aquest edito-rial vol reflectir, ambtota la força, un fethistòric i excepcio-

nal: el Consell Executiu de laGeneralitat, el Govern deCatalunya, va acordar, el pas-sat dimarts 22 d’octubre,aprovar els estatuts del Con-sorci Sanitari de Mollet delVallès, que haurà de construiri gestionar el futur hospitalpúblic de Mollet, que s’edifi-carà al barri de Santa Rosa,tocant a la ronda dels Pine-tons, i ben a prop del barri de Can Borrell.

L’aprovació dels estatuts comporta l’aprovació de laparticipació en l’esmentat Consorci, de la Generalitat,a través del Servei Català de la Salut; així, l’òrgan degovern del Consorci estarà format en un 60% pel Ser-vei Català de la Salut, un 20% per la Fundació Hospi-tal de Mollet (entitat titular i gestora de l’actual hos-pital) i un 20% per l’Ajuntament.

Si la Generalitat hi aporta la garantia política i econò-mica del Govern del país, la Fundació hi aporta tot elbagatge de coneixements sobre la realitat sanitària deMollet que li ha donat els més de setanta-cinc anys depresència en el món sanitari de la nostra ciutat, i l’A-juntament hi aporta, a més dels terrenys, la represen-tació democràtica de tota la ciutat i la garantia de vet-llar pel millor funcionament d’aquest nou equipamentsanitari, al servei de la nostra ciutadania.

Malgrat que alguns grups no ho considerin així (hanarribat a criticar fins a extrems increïbles la constitu-

ció d’aquest Consorci imprescindible), aconseguir quela Generalitat s’impliqui en el projecte del nou hospi-tal és la garantia que aquest hospital s’integra des delseu inici en la xarxa d’hospitals públics i, per tant, quegaudirà de tots els beneficis d’un hospital gratuït i dequalitat.

El camí a partir d’ara no serà ni curt ni senzill:finançament, projecte, construcció i posada en marxaens costaran uns anys que se’ns faran molt llargs, tenint

en compte les necessitats sanitàries de Mollet, quesobrepassen les possibilitats actuals de l’antic hospi-tal que regenta la Fundació Hospital de Mollet; peròhem obert la porta imprescindible i el camí ja no téretorn: Mollet tindrà d’aquí uns quatre anys un esplèn-did hospital a l’altura dels millors en serveis i quali-tat assistencial.

Ens hem de felicitar i hem de demanar que a par-tir d’aquest moment tots —inclosos els que fins ara nohan considerat que aquest era el millor camí— ensunim per fer plegats i ben ràpid el recorregut final queens portarà a poder rebre, ben a prop de casa, la milloratenció sanitària per a nosaltres i per als nostre fills iles nostres filles.

De nou: enhorabona, Mollet ho has aconseguit.

Montserrat Tura i CamafreitaAlcaldessa

QC

L’Hospital: ho hem aconseguit

ED’aquí 4 anys, tindrem un

hospital dels millors enserveis i qualitat assistencial.{ }

Editorial

octubre 2003 AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS Quatre Cantons 3

Sumari núm. 86

EDITORIAL 3GRUPS MUNICIPALS 4

INAUGURADA LA PRIMERA ESCOLA BRESSOL PÚBLICA 6EL SÍNDIC PERSONER 7

EL NOU BARRI DEL CALDERÍ 8

10 1r AGROMERCAT TRANSFRONTERER

11 RECORDS DE L’ESTIU

12 MISCEL·LÀNIA INFORMATIVA

15 INFORMACIONS D’INTERÈS (OAC)

QuatreCantonsQQ CC



Grups municipals

ALCALDESSAMontserrat Tura

ÀREA D’INSTITUCIÓ, DRETS CIVILS I SEGURETATCoordinador, Oriol FortACCIÓ INSTITUCIONAL, DRETS CIVILSI SEGURETAT Oriol FortCOMUNICACIÓ I RECERCA, Eva Maria Pazos

ÀREA DE SERVEIS PERSONALSI POLÍTIQUES D’IGUALTATCoordinadora, Carme GuarroSERVEIS SOCIALS I SALUT PÚBLICA, Carme GuarroCULTURA I JOVENTUT, Daniel NovoEDUCACIÓ I POLÍTIQUES D’IGUALTAT, Alícia DomínguezESPORTS, Josep Monràs

ÀREA DE TERRITORICoordinador, Josep Maria GarzónSERVEIS URBANÍSTICS I OBRA PÚBLICA, Josep Maria GarzónMANTENIMENT DE LA VIA PÚBLICA, Feliu GuillaumesQUALITAT URBANA I AMBIENTAL, Ester Safont

ovint no es valora gaire la feina i lafunció que desenvolupa l’oposició en

el si de les institucions i molta gent pensaque és pessimista, destructiva i negativa,i que només cau en la crítica fàcil i elsestirabots. Potser és comprensiu: el governés qui té la iniciativa i qui aplica les polí-tiques que afecten la ciutadania i, encanvi, l’oposició ho té magre per trans-metre les seves propostes a tothom.

Ens vam presentar a les eleccions ambvocació rotunda de canvi. Com que algu-nes actituds no han canviat, el GrupMunicipal de l’Entesa per Mollet no hapogut entrar a governar. Però això no voldir que evitem les nostres responsabili-tats, perquè el compromís de canvi con-tinua ben viu. Ja hem aconseguit unacosa: canviar el paper de l’oposició. Siabans era feble i amb poca capacitat, araes configura com una alternativa a l’ac-

tual manera de governar i a les ideesimperants a la nostra ciutat des de fa 16anys. Hem fet feina i, malgrat les acusa-cions d’irresponsabilitat, d’aturar Mollet,i d’altres foteses, tenim la ferma voluntatde continuar fent la nostra feina.

Per això hem engegat més d’un cen-tenar de gestions a l’administració muni-cipal, una desena de mocions als plens,reunions i més reunions amb la ciutada-nia i amb les comissions de treball del’Entesa, una campanya per l’habitatge depromoció pública... Ara, l’oposició ja noés passiva ni ho continuarà sent: ha pas-sat a tenir la iniciativa en molts afers.

No renunciem ni renunciarem a lacrítica, a la discrepància, ni a la reivindi-cació ferma. Però ja no és la nostra únicamanera d’actuar: dia a dia fem tambéuna tasca silenciosa des del nostre des-patx que potser no es coneix prou per-què no és pròpia de titulars espectacu-lars ni s’inclou dins de grans campanyes

institucionals pagades per l’Ajuntament.Ara no només diem prou o no, també

fem propostes constructives sobre aque-lles coses que més preocupen a la ciuta-dania: que les clavegueres estiguin en con-dicions, que les escoles públiques tinguinprou recursos i no siguin agredides urba-nísticament, que es pugui respirar millor,que l’atenció sanitària sigui l’adequada,que l’urbanisme es faci en funció de lesnecessitats de la nostra ciutadania, quel’habitatge sigui accessible pels nostresjoves i famílies necessitades... Des delGrup Municipal de l’Entesa per Mollet,creiem que estem complint allò que ensvau encarregar a les urnes: començar acanviar Mollet, des d’una visió totalmentd’esquerres i amb vocació de fer-hi par-ticipar tothom que ho vulgui. Els nostresregidors i el nostre despatx estan a la vos-tra disposició: comptem amb vosaltres!

Grup Municipal de l’Entesa per Mollet

assassinat el dia 18 d’octubred’Àngel de Mingo, vigilant al

supermercat Esclat, ens ha descobertactituds que no ens esperàvem.

Us en parlarem, però abansvolem retre homenatge a una per-sona que, pràcticament desarmada,va intentar evitar un atracament; evi-tar, cal no oblidar-ho, que els mal-factors, a més de prendre diners,fessin prendre mal als ciutadans quecompraven aquella trista tarda dedissabte.

Per evitar el dolor dels altres vaperdre la vida en mans d’unes per-sones sense escrúpols i, probable-ment, sense ni ànima ni cervell.Però, ara, criminals.

Calia estar allà, com hi vam serl’alcaldessa i tres regidors socialis-tes, pocs minuts després de l’assas-

sinat; calia ser allà fins que el jutgeva ordenar l’aixecament del cadàverper sentir-se colpit fins a l’ànima delterror de la tragèdia i del dolor delssentiments.

Calia ser al funeral el dimecressegüent com hi vam ser l’alcaldessai tres regidors del PSC, de CIU i delPP per viure el dolor d’una donaabsurdament abandonada a la sole-dat de l’amor mort; d’un fill d’onzeanys que ja mai més tornarà a fer-sehome al costat del seu pare.

Calia ser al minut de silenci dedissabte passat davant l’Esclat, comhi vam ser, per copsar el dolor detots davant un fet criminal tanincomprensible.

Per això, perquè ho hem viscutminut a minut en contacte perma-nent amb la seva família, amb elseus companys de feina, amb elscossos de seguretat que han treba-

llat tan bé, sentim repugnància perla utilització partidista que n’han fetICV, ERC i EUiA (l’Entesa), intentanttreure profit d’un assassinat que —ells ho saben prou bé— va ser total-ment inevitable i que podia haverpassat a qualsevol lloc de la nostraterra.

I sentim llàstima per la manipu-lació mesquina de dades que ha fetl’Associació de Veïns de Can Borrellen una actitud de clara connivènciaamb l’Entesa.

La seguretat no s’arregla amb fal-sedats i demagògies; la seguretatdemana, per damunt de tot, huma-nisme i professionalitat. Que nosal-tres sapiguem, ni l’Entesa ni aquestaassociació de veïns són professionalsde la seguretat. Humanistes? Aquestavegada no ho han demostrat.

Grup Municipal Socialista

L’

Grups municipals

La feina feta i la feina per fer

Seguretat: parlem de vides

Ajuntament de Mollet del Vallès

S



Grups municipals

ÀREA D’ECONOMIA, HISENDAI SERVEIS GENERALSCoordinador, Josep MonràsECONOMIA, HISENDA I COMERÇ, Josep MonràsORGANITZACIÓ I PERSONAL, JordiTàboas. OCUPACIÓ, J. TàboasPROMOCIÓ INDUSTRIAL, Núria Fortuny

GRUP MUNICIPAL SOCIALISTAMontserrat Tura, Josep Monràs, CarmeGuarro, Daniel Novo, Alícia Domínguez,Josep Maria Garzón, Ester Safont, JordiTàboas, Eva Maria Pazos i Oriol FortGRUP MUNICIPAL DE L’ENTESA PER MOLLETJosep Cot, Antonio López, Rosa MariaEsteve, Xavier García, Xavier Fenosa, Oriol Bargalló i Marco Gómez

GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓFeliu Guillaumes i Núria Fortuny

GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULARSusana Calvo i Miguel Jiménez

PER CONCERTAR VISITES CAL TRUCARAL 93 571 95 00 I DEMANARPEL DEPARTAMENT CORRESPONENT

96.3 FMHORARI DELS ESPAIS DELSGRUPS MUNICIPALS A RÀDIOMOLLET: a les 13.30 hPSC: dilluns, EpM: dimarts, CiU: dimecres, PP: dijous, Alcaldessa: divendres, a les 12.30 h

Grups municipals

esde el Grupo Municipal delPartido Popular, hemos apos-

tado siempre por la construcción deviviendas sociales y de protección,por eso, desde que se presentó elPlan del Calderí, en el cual se cons-truirán 900 viviendas de las cualesaproximadamente un 25% son deprotección, creemos que con estetipo de construcciones más las quese construirán en el próximo pro-yecto de la Vinyota, significaran unpaso adelante en la edificación deviviendas más asequibles para lagente joven y con escasos medioseconómicos.

No queremos que las nuevas zonasde expansión (Vinyota, Calderí), seconviertan en barrios dormitorios,

nuestro objetivo es dotar a Mollet delos servicios e infraestructuras nece-sarios para que la población seencuentre a gusto y no tenga quedesplazarse a otras localidades.

El derecho a una vivienda exige unpacto entre todas las fuerzas políticasde la ciudad, pero teniendo en cuentaque debe garantizarse desde las polí-ticas de proximidad. Los planes devivienda solo pueden llevarse a cabocon eficacia desde unos ayuntamien-tos donde todos los grupos repre-sentados, aúnen esfuerzos en comúnpara realizar éstos proyectos, no pode-mos engañar a los ciudadanos porafán electoralista, no explicándoles laverdad sobre el Plan Urbanístico delCalderí.

Desde el Grupo Municipal del Par-tido Popular, apostamos por unosespacios verdes para mantener la bio-diversidad en nuestra ciudad,aumentando las áreas naturales, tantodentro como en el entorno de las

zonas urbanas, creando anillos y cin-turones para una mayor accesibili-dad al municipio.

Desde nuestro grupo, éstos sonalgunos de los argumentos por loscuales votamos Sí al Calderí.

Desde el Partido Popular noscomprometemos a seguir traba-jando para las necesidades de nues-tra ciudad siempre en constante cre-cimiento, donde queremos unaszonas verdes entre edificios, evi-tando así una gran masificación; porla eliminación de barreras arqui-tectónicas, e impulsaremos la crea-ción de guarderías, centros educa-tivos y nuevos equipamientos sani-tarios y sociales. Este ha sidonuestro objetivo, por el cual segui-mos luchando, apoyando pues,cualquier iniciativa o medida quefavorezca o beneficie a nuestrapoblación.

Grup Municipal del Partit Popular

quests han estat uns dies impor-tants per a l’ensenyament a

Mollet: polèmica de l’Escola Montseny,inauguració de l’Escola Bressol LaXarranca i especulacions sobre la futuraescola de Can Besora.

No parlarem aquí del tema de l’es-cola Montseny. Això requeriria unarticle sencer. Sí que volem parlar,però, dels altres dos temes, icomençarem pel més polèmic: CanBesora. Aquests dies hem arribat allegir que la Generalitat portava, enaquesta obra, un retard de dos anys.Això és rotundament fals. Les obresja han estat adjudicades i, com moltslectors deuen saber per haver-ho vistprop de casa, fer una escola costamés o menys un any; per tant, par-laríem d’un retard de dos mesos,que, en la pitjor hipòtesi poden aca-

bar sent quatre o cinc, segons quanaixequin el primer maó. Quina haestat la solució de la Generalitat? Ofe-rir fer una escola bressol de tres aulesal costat d’on ha d’anar el nou cen-tre (la construcció d’una escola bres-sol pot ser molt més ràpida). D’a-questa manera, si no s’ha recuperatel temps perdut, es podrà iniciar elcurs escolar com a escola bàsica enaquestes aules. Després, aquest espaies cediria com a escola bressol a l’A-juntament. Sincerament, creiem queés bona solució. Vostès mateixospoden jutjar-ho.

Això enllaça amb el segon tema,l’Escola Bressol La Xarranca (recor-dant aquell joc de salts que solienjugar les nenes quan alguns de nosal-tres érem petits). Aquesta és la pri-mera escola bressol d’una sèrie de

tres (quatre amb la que hem indicatde Can Besora). Això representa unsalt qualitatiu molt important en lesresponsabilitats municipals. Ara, amés del que es fa a l’Escola Muni-cipal de Música i a l’Escola Munici-pal d’Educació Especial Can Vila,serem administració actuant en l’en-senyament preescolar, amb una xarxad’escoles bressols gens menysprea-ble. I tot això, encara que a vegadesno es vulgui dir, gràcies a la col·labo-ració de la Generalitat de Catalunyaen la meitat del cost, col·laboracióescenificada en la signatura d’unacord amb la Federació i l’Associa-ció de Municipis sobre escoles bres-sol, que ens permetrà en el futurcondicions encara més avantatjoses.

Grup Municipal de Convergència i Unió

A

Grups municipals

El Calderí

D

Àdhuc a Can Besora quatre quarts només fan un hora


urant l’actei n a u g u r a l ,que va comp-tar amb la

participació d’un grupd’animació i va finalitzaramb un refrigeri popu-lar, molts pares i mares van aprofitar pervisitar l’escola i conèixer les instal·la-cions. Els parlaments institucionals vananar a càrrec de la regidora d’Educaciói Polítiques d’Igualtat, Alícia Domín-guez; el director general de centresdocents, Emili Pons, en representacióde la Generalitat, i de l’alcaldessa deMollet, Montserrat Tura.

El nou centre ha iniciat el curs amb latotalitat de les 81 places cobertes. Situatal barri de Can Borrell, té una superfíciede més de 1.500 m2, 680 dels quals sónde pati, i sis aules per a nens i nenes de4 mesos a 3 anys. L’escola té cuina i buga-deria pròpia i en la coberta s’hi han ins-tal·lat plaques fotovoltaiques per produirelectricitat a partir d’energia solar. L’e-quip docent està format per un director,6 responsables de grup, 4 educadors desuport. A banda de la tasca pròpia com aescola bressol, el nou centre també ofe-reix serveis adreçats a pares i mares del’alumnat: L’espai nadó, L’espai fami-liar i El Servei d’educació maternal.

La gestió de l’Escola serà pública, a tra-vés de l’Institut Municipal d’Educació.L’Ajuntament va decidir construir duesescoles bressol, ja que l’alt índex de nata-litat de la ciutat fa preveure un augmentde demanda de places escolars fins a tresanys. Tot i que la competència correspona la Generalitat, davant la seva manca de

resposta, l’Ajuntament va impulsar elsprojectes per evitar problemes de pla-ces en els propers cursos. L’altra escolabressol s’està construint al barri de RieraSeca, s’anomenarà la Filadora i podriaentrar en servei el curs vinent.

Nou curs escolarEl nou curs s’ha iniciat a la nostra ciu-

tat amb la totalitat de les places de lesescoles públiques i concertades cober-tes, fruit de l’augment demogràfic de laciutat.

Des de fa uns quants anys ve aug-mentant el nombre d’alumnat que ini-

cia l’escolarització als tres anys, nom-bre que creix durant el curs amb l’arri-bada de noves persones a la ciutat.Aquesta situació fa que Mollet tinguiuna de les poblacions més joves de Cata-lunya i, també, que necessiti de més pla-ces escolars de P-3.

Tot i que fa més de deu anys quel’Ajuntament reclama la construcció dela nova escola de Can Besora, basant-seen estudis que preveien aquest augment,la Generalitat encara no ha començat lesobres, tot i haver-se compromès queestaria a punt per al curs vinent.

Davant d’aquesta situació, i en pre-visió que per alproper curs hipugui haver man-ca de places depreescolar (3 a 6anys), l’Ajunta-ment ha exigit a laGeneralitat, queen té les com-petències, la cons-trucció dels par-vularis correspo-nents a les futuresescoles Can Besora(barri de Can Bor-rell) i Can Músic(barri de Can Pan-tiquet).

Educació i Polítiques d’Igualtat


El dilluns 6 d’octubre va iniciar el curs la Xarranca, la primera escolabressol de gestió municipal que hi ha la ciutat. El dissabte abans vatenir lloc l’acte d’inauguració, amb una jornada de portes obertes.

Primera escolabressol pública

D

QCDurant l’acte inaugural es van poder visitar les instal·lacions de la nova escola.



Francisco Amaya Moreno serà el Síndic Personer de Mollet durant els propers cinc anys,després de ser nomenat per unanimitat de tots els regidors i les regidores. El Síndic Perso-ner té la funció principal de defensar els drets i les llibertats públiques de la ciutadaniamolletana en les seves relacions amb l’Ajuntament. Amb aquest nomenament es recuperauna figura històrica de la ciutat que es va crear al segle XVIII.

El síndic personer

l 22 de setembre es va viureun nou moment històric a laciutat. En el marc d’un Pleextraordinari, es va nomenar

al senyor Francisco Amaya Moreno coma Síndic Personer de la ciutat, la deno-minació històrica molletana del Síndicde Greuges o Defensor del Poble. Perprimer cop en l’era moderna, Mollet esdotava d’una institució pensada pergarantir les llibertats democràtiques dela ciutadania molletana.

L’elecció de Francisco Amaya Morenoes va fer per unanimitat de tots els grupsmunicipals, els quals van destacar lesseves qualitats humanes: la seva bon-homia, la seva integritat, la seva voca-ció de treballar per la societat, etc.,característiques que fan que sigui unapersona propicia i de confiança perdesenvolupar aquest càrrec.

El càrrec de Síndic Personer està regu-lat pel Reglament Orgànic Municipal(ROM), en que es defineix la seva tasca.

No es tracta d’un càrrec per atendrequeixes de caràcter administratiu, sinód’una major importància, ja que la sevafunció principal és la de mediar ambl’Ajuntament quan una persona lireclami els seus serveis, si creu que s’hanvulnerat els seus drets o les llibertatsdemocràtiques.

Francisco Amaya Moreno, que exer-cirà el càrrec de manera voluntària isense cap remuneració durant els pro-pers cinc anys, disposarà d’un despatxa l’Antiga Casa de la Vila, no estaràsotmès a cap mandat imperatiu, i desen-voluparà les seves funcions amb auto-nomia i segons el seu criteri. Per poderportar a terme la seva tasca, tindrà elsuport del personal municipal que cal-gui a cada moment. Tot i que les sevesresolucions no són, legalment, de com-pliment obligat, els advertiments o reco-manacions que faci sí que tindran unimportant pes moral per als represen-tants municipals.

E

QC

Presidència

Francisco Amaya Moreno en el moment de prendre possessió del càrrec, el passat 22 d’octubre.

El càrrec de Síndic Personer s’instaurà laprimera meitat del segle XVIII, per tal decontrolar i fiscalitzar les activitats deregidors i alcaldes, i defensar els inte-ressos del veïnat. La seva creació va serfruit una rebel·lió popular contra lesreformes reaccionaries del Decret deNova Planta, per tal de modificar lesestrictes lleis municipals vinculades algovern central, i introduir una figura derepresentació popular.El primer Síndic de Mollet va ser BernatComadrán, membre d’una família queencara existeix. Aquesta figura va desa-parèixer al cap d’una seixantena d’anys,quan les lleis municipals ja es van vin-cular a les constitucions democràtiques.Ara, 200 anys després, es recupera unafigura que reneix amb un sentit moltdiferent del d’aleshores, el de refermarla democràcia.

L’apunt històric

Francisco Amaya Moreno va néixer el 29de maig de 1948 a Màlaga, i des de l’any1964 viu a Mollet del Vallès, on ha desen-volupat diverses tasques vinculades aentitats de l’àmbit de l’ajut a personesnecessitades i de conscienciació ciuta-dana.Professionalment és el responsable defabricació de prototipus d’una empresamultinacional, tot i que anteriormentva treballar a Derbi durant uns 30 anys.Pel que fa a l’àmbit social, ha estat vin-culat des de sempre a entitats que tre-ballen per ajudar a les persones neces-sitades. Ha estat fundador del grup localde Justícia i Pau i de l’ONG Mollet 100%Camerun, dels quals n’és membre actiu.També ha col·laborat en programes d’a-collida a les persones immigrants.

Nota biogràfica



Serveis Urbanístics i Obra Pública

l barri del Calderí es trobasituat en l’extrem oest de laciutat, entre les avingudes deBurgos i de Badalona, la carre-

tera C-17 i el límit amb el terme deSanta Perpètua de Mogoda. Un granespai d’unes 27 hectàrees, encara vacanta la ciutat, que pren el nom de l’antictren de Mollet a Caldes de Montbui, elqual passava per aquesta zona. El Pla s’hadissenyat amb el criteri de mantenir unequilibri d’usos: equipaments públics,espais verds, habitatge, serveis comer-cials, etc., que garanteixin la qualitat devida dels veïns i de les veïnes. El 82% dela zona s’ha previst per a usos públics,amb carrers, zones verdes i equipa-

ments, i la resta es destinarà a sòl pri-vat, per a habitatges i serveis.

El Pla s’estructura a l’entorn de qua-tre eixos bàsics: la vialitat, l’habitatge,les zones verdes i els equipaments. Esdóna gran importància a la vialitat, jaque es troba entre dues avingudes degran densitat de trànsit de vehicles: d’unabanda la de Burgos, i de l’altra la deBadalona, utilitzada com a enllaç amb laC-17. La previsió és la construcció d’unaronda perimetral que afavoreixi l’inter-connexió entre els diferents extrems dela ciutat i eviti que el trànsit de pas cir-culi pel nucli urbà. La construcció d’a-questa ronda permetrà transformar les

E

El 82% de sòl s’ha previstper a usos públics, com

equipaments i zones verdes.

En el passat Ple de setembre es va aprovar provisionalment el Pla parcial d’ordenaciódel barri del Calderí. Es tracta d’un fet de gran importància, ja que defineix el disseny

urbanístic que ha de tenir aquesta zona de la ciutat. El Pla s’emmarca en el projecte dela Façana Sud de la ciutat, formada per les zones anomenades el Calderí,

la Vinyota i Can Fàbregues.

El nou barri delCalderí

DEIXALLERIA

CENTRE CULTURAL

ESCOLA PÚBLICA (CEIP)

CENTRE D’ATENCIÓPRIMÀRIA (CAP)

ESCOLA BRESSOL

ESCOLA MONTSENY

COMPLEX ESPORTIUMUNICIPAL

EDIFICIS DE SERVEISHOTELERS, OFICINES,COMERCIALS, ETC.

PARC

NOU HABITATGE

PLACES PÚBLIQUES

1

1

2

8

8

9

3

7

5

6

4

2

3

4

5

6

7

8

9

C/

ITÀ

LIA

C/

ÀN

GE

L G

UIM

ER

À

AV

. C

ALD

ER

Ó

AV

. LL

IBE

RT

AT

AV

. B

UR

GO

S

AV. BADALONA

Pla parcial d’ordenació del Calderí. Distribució d’espais. OFICINA DE PLANEJAMENT I PLÀNOL DE LA CIUTAT



Serveis Urbanístics i Obra Pública

avingudes de Badalona i de Burgos, quepassarien de ser carreteres d’entrada aser uns espais urbans més amables, ambla màxima peatonalització, una superfí-cie mínima de calçada, i amb carril bici.

Pel que fa a la construcció de nouhabitatge, s’ha reduït considerablementel nombre que estipulava el Pla generalde 1982, de 1.600 a 900 habitatges.Aquesta reducció s’ha aconseguit des-prés de negociar fermament amb elsprincipals propietaris dels terrenys, elConsorci de la Zona Franca i Amreyconstrucciones immobiliarias, que enel seu moment va presentar un Pla par-cial ajustat a les directrius del Pla gene-ral de 1982.

També cal destacar que un mínim de242 d’aquests 900 habitatges, un 27%,s’hauran de construir amb algun tipusde protecció oficial. Aquest requisits’emmarca en la voluntat del governmunicipal que es construeixin habitat-ges protegits, per tal de facilitar l’ac-cés a la vivenda de la gent jove.

La construcció d’aquests nous habi-tatges només representa la ocupació dela meitat de l’espai qualificat com a sòlprivat edificable, un total de 157.000m2, ja que la meitat restant s’ha reser-vat per serveis que siguin generadorsde llocs de treball, com podrien seredificis hotelers, oficines, serveiscomercials, serveis d’oci, etc.

El Pla també preveu la reserva d’es-pais per a equipaments públics en pre-visió del creixement d’habitants de laciutat. Com a previsions més destacadespodem esmentar l’ampliació de l’EscolaMontseny en 6.000 m2 , una altra escolapública, un centre d’atenció primària,un complex esportiu municipal amb uncamp de futbol, un poliesportiu i unapiscina coberta, una nova escola bres-sol, un centre cultural i la segona dei-xalleria de la ciutat. El Pla també preveula reserva d’espai per a la construcciód’un parc i d’espais verds en diferentsplaces i carrers, amb una superfície totalde 83.000 m2 de zona verda, un 31 %del total del Pla.

Façana SudEl Pla parcial del Calderí s’emmarca

en un projecte urbanístic d’abast terri-torial més ampli, el de la Façana Sud dela ciutat, una peça fonamental per aldesenvolupament de Mollet, format pertres sectors: el de la Vinyota, el de CanFàbregas i el del Calderí.

La voluntat del govern municipal haestat la de treballar cadascun dels plansd’aquests sectors amb una visió generalde ciutat.

Per esmentarar uns quants exemples,en l’aspecte de la vialitat, s’ha previstdonar continuïtat a la ronda perimetralde la ciutat, que fins ara enllaçava larotonda del Calderí amb la rotonda de laVinyota. La culminació d’aquesta rondapermetrà una racionalització del trànsitinterior en els barris de Riera Seca i Esta-ció de França. Pel que fa als habitatges,s’ha previst que el 30% d’habitatges d’a-quests sectors estiguin sotmesos a alguntipus de protecció pública. Finalment, caldestacar el projecte de creació d’una xarxad’espais lliures, passeigs i equipaments,tancant l’anella verda perimetral entrel’espai rural de Gallecs i els rius Tenes iBesòs. Fonamentalment aquesta xarxa esbasa en tres recorreguts per a vianantsentre Gallecs i els rius, que són els doscamins de carena (de Sant Valerià i de laCreu dels Bandolers), i el camí per la vallsobre la superfície urbanitzada de la riera,una vegada estigui completada la sevacanalització. La xarxa es completa ambun recorregut transversal aprofitantl’av. Badalona, l’av. Llibertat, el pla deles Pruneres i el parc lineal de Riera Seca.Tres noves passarel·les sobre la carreteraC-17 facilitaran la connexió amb els riusBesòs i Tenes. QC

AV

. T

EIX

IDO

RE

S

RBLA. BALMES

AV. BADALONA

RB

LA. P

OM

PEU

FAB

RA

DEIXALLERIA

COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL

CENTRE CULTURAL

ESCOLA PÚBLICA (CEIP)

ESCOLA BRESSOL

CEIP MONTSENY

CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP)

ESCOLA BRESSOL LA FILADORA

EQUIPAMENT

CEIP SANT VICENÇ

COMISSARIA MOSSOS D’ESQUADRA

EQUIPAMENT ASSISTENCIAL

INSTITUT DE SECUNDÀRIA (IES)

CEIP CAL MÚSIC

ESPAI LLIURE PÚBLIC (PLACES)

PARCS

1

1

2

2

3

3

4

46

5

5

6

8

7

7

8

9

9

10

10

11

11

12

12

13

13

14

14

T Façana Sud de la ciutat. OFICINA DE PLANEJAMENT I PLÀNOL DE LA CIUTAT


a plaça Prat de la Riba va serl’escenari triat per fer aquestAgromercat, que va tenir llocels dies 10, 11 i 12 d’octubre.

Un nombrós públic va poder degustar iadquirir productes agroalimentaris arte-sans de 25 empreses de diversos poblesdel Vallès i de la ciutat d’Elna, elaboratsamb criteris de sostenibilitat i d’acordamb els codis de bones pràctiques agrà-ries i ramaderes de la Unió Europea.

Entre la diversitat de productes s’hipodien trobar formatges i derivats làc-tics, vins, productes de l’horta, fruitaseca, llegums, mel, herbes, etc. Com acomplement a l’Agromercat també vantenir lloc actes festius i trobades de pro-fessionals.

El 1r Agromercat Transfronterer és lasegona acció que es porta a terme dinsdel projecte De Itinere, en què partici-pen el Consell Comarcal del VallèsOriental, l’Ajunta-ment d’Elna, l’Ajun-tament de Mollet delVallès, el Consorcide Turisme del VallésOriental, el Consorcide l’Espai Rural deGallecs i l’EcomuseuLa Farinera de Caste-lló d’Empúries.

Aquest és un pro-jecte aprovat dins delprograma de la Ini-ciativa ComunitàriaInterreg III A Espa-nya-França, que téuna durada de tres

anys (2003, 2004 i 2005) un cost de446.546,23 , i està subvencionat enun 50% per la Unió Europea a travésdels Fons Feder.

Es tracta d’un projecte que té com aobjectius crear una xarxa de ciutats peti-tes i mitjanes d’ambdós costats dels Piri-neus, per fomentar les microeconomieslocals, potenciar la producció local agro-alimentària i artesana, sempre des d’un

punt de vista de la creació de productesde qualitat, i establir vies de comercialit-zació i de promoció conjuntes per alsproductes dels tres territoris. A més delsagromercats transfronterers, que se cele-braran cada any, altres accions previstessón la creació d’una xarxa d’agroboti-gues, l’edició d’una guia conjunta d’ar-tesans d’art i d’agroalimentària, la crea-ció d’una pàgina web, i la creació depaquets turístics. QC

La nostra ciutat va ser la seu del 1r AgromercatTransfronterer, que va aplegar productors artesans delVallès i de la població francesa d’Elna. L’Agromercat

s’emmarca en un projecte europeu que té com a objec-tius principals crear una xarxa de ciutats petites i

mitjanes d’ambdós costats dels Pirineus per fomentarles microeconomies locals.

1r Agromercattransfronterer

L

Economia, Hisenda i Comerç


L’Agromercat va tenir un ambient festiu. En la foto, un moment de la visita dels gegants de Mollet.

Declaració de Principis En el marc de l’Agromercat es va signaruna Declaració de Principis sobre els cri-teris de comercialització dels productesque es podran trobar a la xarxa d’agro-botigues i als agromercats. La Declaracióva ser signada per representants de lesinstitucions públiques i dels productorsparticipants en el projecte, amb la fina-litat principal de garantir el complimentdels criteris de qualitat, de rigor en el sis-tema de producció, de transformació id’elaboració artesana dels productes.

L’apunt


Cultura i Joventut


Durant l’estiu, la ciutat viu tres esdeveniments tradicionals del calendari festiu, la FestaMajor, la Diada Nacional i la Fira d’Artesans. En tots tres hi ha una notable participacióde ciutadans i ciutadanes, fet que any rere any ha anat consolidant les tres festes. Ara quesom a la tardor, i les temperatures comencen a davallar, potser és un bon moment perrecordar aquests esdeveniments de l’estiu.

Records de l’estiu

El pregoner d’enguany va ser el molletà Frank Blanco, locutor musical de prestigi reconegut a lacadena SER i al Canal +. En el seu pregó no van faltar les referències als seus inicis a Ràdio Molleti les seves vivències a Mollet. La cerimònia inaugural es va fer en el lloc tradicional, davant l’An-tiga Casa de la Vila.

Diverses entitats locals volen ser presents a la Festa Major. Enguany han estat una vintena les que hiha participat activament. Des de l’Ajuntament s’agraeix i es fomenta la participació de les entitats,ja sigui amb l’organització d’un acte concret o amb una major implicació en el disseny de la festa,com és el cas de les colles de Morats i Torrats. La foto la dediquem al Ball de Diables de Mollet, quecommemora el seu vintè aniversari.

L’acte institucional i popular d’homenatge a Rafael Casanova amb motiu de l’11 de setembre, hacomptat enguany amb la participació d’una seixantena d’entitats. Com a novetat cal destacar elball dels Gegants de Catalunya, amb motiu de ser Mollet Ciutat Gegantera 2003.

La Fira d’Artesans va assolir enguany la vintena edició. Durant tot aquest temps s’ha anat consoli-dant com la fira d’artesania més destacada del Vallès i una de les més importants de Catalunya. Elscarrers més antics de la ciutat són un immillorable marc per a una fira que cada any assoleix un grannombre de visitants, tant de Mollet com de pobles del voltant.


mb una festa popular que vareunir més de 600 persones,el Complex Esportiu Munici-

pal Ca n’Arimon va celebrar, el dia 5d’octubre, el tercer aniversari de la sevainauguració. La festa vaincloure diverses acti-vitats com una cami-nada a Gallecs, sessionsde body pump, d’aerò-bic i d’aeròbic ambbicicleta (Spinning), degimnàstica aquàtica(Aguagym), i un espec-tacle folklòric i jocs in-flables per als menuts.

Coincidint amb l’a-niversari, s’han donata conèixer les dadesd’ús referents al perí-ode estival, que ha fi-nalitzat amb un im-portant increment de

participació respecte l’estiu passat, encada una de les diferents activitatsofertades.

Pel que fa al Campus d’Estiu, 1.089nens i nenes han participat en aquest

programa que incloïa diverses activi-tats lúdiques vinculades a l’esport. Enles competicions de futbol sala, s’hacomptat amb un global de 34 equipsparticipants en les tres modalitats orga-nitzades: lliga d’entre setmana, lliga decap de setmana, i campionat de 24

hores. Els cursets denatació intensiusadreçats a nens i ne-nes, han tingut unaparticipació properaa les 400 persones.Finalment, la piscinaexterior ha tingutmés de 70.000 usosentre juny i setembre.La Regidoria d’Es-ports valora molt po-sitivament aquestesdades, ja que són unindicador de la bonaacceptació que té Can’Arimon entre laciutadania. QC

A


Miscel.lània informativa

quest mes s’han iniciat unesobres a l’històric i emblemà-tic edifici de Can Gomà, per

rehabilitar algunes zo-nes de l’estructura mal-meses pel pas del tempsi pels efectes de la hu-mitat, per, d’aquestamanera garantir-ne laseva seguretat. Les prin-cipals accions es porta-ran a terme al porxod’entrada, a la tina cen-tral i a la zona on actual-m e n t h i h a e l b a r.Aquestes obres, que espreveu que s’acabin afinal d’any, són nomésla primera fase d’unprojecte de reforma del’edifici, destinat a mi-

llorar la qualitat dels espectacles, tantper als artistes com per al públic. Per al’any vinent es preveu reformar la caixa

escènica, de manera que hi hagi mésboca i alçada d’escenari, i millorar laclimatització de la sala. Amb aquestareforma es podran programar especta-cles que ara no poden venir per les

limitacions de l’escenari.Les obres que es faranenguany han obligat asuspendre el primer tri-mestre de la Temporadad’Espectacles i a reubicaren altres indrets les acti-vitats ja programades perentitats.L’edifici es va construir ameitat del segle XX, i vaacollir el celler i les cavesde l’empresa XampanyGomà. Actualment és seudel Teatre Municipal, del’Escola Municipal deMúsica i d’algunes enti-tats culturals. QC

A

Un moment de la sessió de gimnàstica aquàtica, durant la festa d’aniversari.

L’escenari de Can Gomà ha acollit companyies i actors de prestigi, com és el cas del MolletàIl·lustre Josep Maria Pou, que el juny passat va protagonitzar l’obra Celobert.

TERCER ANIVERSARI DE CA N’ARIMON

REFORMES A CAN GOMÀ

CA N’ARIMON




el 24 de setembre al 10 d’octu-bre ha tingut lloc la IV Quinzenade la Solidaritat, coorganitzada

per la Comissió d’Entitats Solidàries il’Ajuntament de Mollet. Durant aquestsdies s’han portat a terme una desenad’actes, en els quals s’ha tractat demanera molt àmplia el fet solidari: lacooperació, la globalització, la guerrade l’Iraq, la pobresa, etc.

Els actes han tingut un caràcter bendivers; hi ha hagut conferències, expo-sicions, passis de video, un campionatde futbol amb equips de sudamericans,de musulmans i de membres d’ONG,etc. Cal destacar la presentació delnúmero dos de la revista Mosaic, ambreportatges de brigadistes molletansque han treballat arreu del món.

La Quinzena s’organitza amb lesfinalitats principals de donar a conèi-xer la tasca que fan les diferents entitatslocals que treballen en aquest àmbit, ifomentar el valor de la solidaritat entrela ciutadania. A Mollet, sortosament, hiha diverses entitats amb homes i donesque voluntàriament dediquen bona partdel seu temps de lleure a aquesta tasca:

Associació Catalana d’Amics del PobleSahrauí, Associació Cinco Pinos PobleGermà, Associació de la ComunitatMusulmana de Mollet del Vallès, Asso-ciació Llatinoamericana de Mollet delVallès (ALAMO), Càritas Parroquial,Coordinadora d’AMPA d’EnsenyamentPúblic, Creu Roja Vallès Sud, Fundació

Rokpa, Fundació Internacional Com-panyia de Maria Lestonnac, Justícia iPau, Mollet 100% Camerun, i Mestresper Bòsnia.

Fins a l’edició passada, aquest pro-grama és coneixia com la Setmana dela Solidaritat, però el fet que any reraany anés augmentant el nombre d’ac-tes proposats, ha motivat el canvi dedenominació. QC

QUINZENA DE LA SOLIDARITAT

D

quest mes s’han iniciat lesdiferents activitats progra-mades per la Regidoria de

Cultura i Joventut, adreçades a tots elssectors de la població, amb unaimportant oferta de propostes cultu-rals, esportives, formatives i lúdiquesper al temps de lleure dels ciutadansi les ciutadanes.

Pel que fa a les activitats dels centrescívics i culturals, durant el primer tramdel curs estaran dedicades al Carnaval,una de les festes més populars de laciutat. Amb el títol Temps de Carnaval,s’han programat diverses activitats decaràcter divers per conèixer més a fons

aquesta festa, com ara xerrades, tallersde carrosses i disfresses, exposicions,espectacles, etc.

La Guia d’activitats, cursos i tallersper a la gent gran aplega les diversesactivitats adreçades a aquest sector con-cret de la població, la gent gran. Hi hapropostes ben diverses vinculades a lesarts plàstiques, les noves tecnologies,psico-motricitat, etc.

Són activitats programades perquèla gent gran pugui adquirir nousconeixements, gaudir del temps delleure, i compartir estones amb amicsi amigues.

Pel que fa al jovent, cal destacar l’e-

dició de l’agenda Moumollet, amb lafinalitat que sigui una eina de dina-

mització del sector jove de la ciutat. Lanova publicació recollirà els actes pro-gramats a la ciutat, i tindrà espais perdifondre la tasca de les entitats juvenils.

Finalment, la Regidoria d’Esports haposat en marxa el programa esportiuMou-te, amb oferta diferenciada per anens i jovent, per a adults, per a gentgran i per a persones amb discapaci-tats. El programa s’organitza amb lafinalitat de fomentar i facilitar la pràc-tica de l’esport.

Per tenir més informació de totesaquestes activitats, us podeu adreçara l’Oficina d’Informació Ciutadana, ala Casa de la Vila. QC

ACTIVITATS PER A TOTS ELS SECTORS

A

En la Matinal solidària hi van haver-hi tallers infantils, exposicions sobre projectes d’ONG i degustacions de menjars del món.




es emissores municipals RàdioMollet i Canal Mollet TV han ini-ciat una nova temporada amb

diverses novetats en les seves progra-macions. Des de la voluntat de serveipúblic, els dos mitjans aposten ferma-ment per programes d’infomació locali de caire social.

Ràdio Mollet (96,3 FM)L’emissora municipal segueix

basant la seva programació en treseixos: la informació local, la partici-pació ciutadana i l’entreteniment. Des-taca la franja del migdia, amb l’espai

Mollet al dia, que inclou un ampli recullde les notícies més destacades que hansucceït a la ciutat, i altres contingutsd’interès social, com l’espai dedicatals grups municipals, on cada dia hiparticipa el portaveu d’un grup. Elsdivendres a les 12.30 h s’emet l’espaide participació Fil directe amb l’alcaldessa,en què aten preguntes, queixes i sug-geriments.

Pel que fa a la resta de la graelladestaca la nova tertúlia Punt de trobada,realitzada per joves i adreçada princi-palment a aquest sector de la pobla-ció.

En la franja de vespre dedicada a lesentitats locals, destaca la incorporacióde l’Associació Gastronòmica El Culle-rot i la recuperació del programa deles entitats solidàries Mollet 0,7.

Canal Mollet (36 UHF)La televisió municipal segueix prio-

ritzant la informació local en la seva pro-gramació. A partir de gener farà un saltqualitatiu important en aquest aspecte,ja que passarà a tenir un informatiu localdiari de dilluns a divendres. L’aspecteinformatiu es complementa amb La pró-rroga, dedicat a l’esport local i l’espaiInfonit, un noticiari dedicat a la infor-mació d’àmbit general, produït per laXarxa de Televisions Locals.

Pel que fa a la resta de la programa-ció, destaca el debat mensual i l’espaid’entrevistes, Parlem amb…, de fre-qüència quinzenal. QC

NOVETATS A RÀDIO MOLLET I CANAL MOLLET TV

L

a Regidoria d’Ocupació ha convo-cat la sisena edició del concursMollet del Vallès, ciutat emprenedora, que

té l’objectiu principal d’estimular la cul-tura empresarial per tal que es consoli-din noves empreses a la ciutat i, conse-qüentment, es creïn més llocs de treball.

El concurs té en compte la pro-blemàtica laboral que hi ha avui a lasocietat, per la qual cosa i tal com esrecull en les bases, es prioritzaranaquells projectes emmarcats en l’eco-nomia social, el foment de la con-tractació de dones, el respecte al mediambient i l’adequació a la demanda

del mercat de treball de la ciutat.El concurs, que fins ara es coneixia

amb el nom d’Iniciatives Empresarials,s’ha remodelat per tal d’ampliar lespossibilitats de participació i adaptar-se als nous reptes i requeriments queexigeix el perfil emprenedor de la ciu-tat. La renovació és fruit d’un treballconjunt dels agents que formen l’Acordper a l’Ocupació a Mollet del Vallès: elssindicats UGT i CCOO, l’Agrupaciód’Industrials del Baix Vallès i l’Ajunta-ment de Mollet.

El concurs té tres modalitats de par-ticipació: Nova Empresa, per a empre-

ses de constitució recent, amb un premiúnic de 3.000 ; Millor Pla d’Empresa,per a projectes, amb dos premis de1.000 cada un, i Empresa Solidària,amb un premi únic de 1.000 . Ambaquest premi de nova creació, es vol ferun reconeixement a les empreses jaconstituïdes que aporten un valor socialamb incidència a la ciutat. Els guanya-dors també tindran altres premis ceditsper empreses i entitats col·laboradores.El període de presentació de pronjectesestà obert fins al 31 de desembre, i lesbases es poden consultar al web muni-cipal (molletvalles.net). QC

LCONVOCAT EL CONCURS MOLLET, CIUTAT EMPRENEDORA


abr i l 2002 AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS Quatre Cantons 13octubre 2003 AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS Quatre Cantons 15

L’ATENCIÓ AL CONSUMIDOREl Servei d’Atenció al Consumidor s’ha

traslladat a la nova Casa de la Vila, ja quela masia de Can Lledó s’ha tancat per fer-hi obres de remodelació, i s’incorpora araa l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC).

Entre les tasques que aquest Serveiofereix als veïns i a les veïnes de la ciu-tat hi ha principalment la informaciósobre els drets que tenen els consumi-dors i usuaris davant del comerç i de lesempreses, així com sobre la defensa dels

seus drets, en la mesura que sigui com-petència municipal. Igualment assessorasobre legislació vigent i sobre els mit-jans que tenen els ciutadans per fer val-dre els seus drets en matèria de consumdavant la Justícia o d’altres administra-cions públiques.

L’horari de consulta és provisionalmentde dilluns a divendres, de 9h a 14 h. El telè-fon directe del servei és el 935719515(extensió 9639). Per fer una consulta sobreconsum fora d’aquest horari sempre es

pot utilitzar el telèfon d’informació de laGeneralitat, trucant al número 012.

CITA TELEFÒNICA PER RENOVAR EL DNIL’expedició del DNI per primera

vegada o la renovació, es pot fer a la ciu-tat tots els dijous al matí, excepte elsmesos d’estiu. Per reservar hora cal tru-car a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (telè-fon 935 719 505), entre les 8 del matí i les8 del vespre (el dissabte, de 9 del matí a2 de la tarda).

Plaça Major, 1 - Tel. 93 571 95 00 / 05 Fax: 93 571 95 04 - 08100 Mollet del Vallès [email protected] De DILLUNS a DIVENDRES de 9 a 20 h - DISSABTES de 9 a 14 h

INFORMACIONS D’INTERÈSO f i c i n a d ’A t e n c i ó C i u t a d a n a


Empresa Municipal per a laFormació Ocupacional i l’O-cupació (EMFO) està portant

a terme el projecte Escola Taller Parcde Gallecs. El grup humà d’aquestaescola taller està format perun alumnat de 16 persones(d’entre 16 i 25 anys i veïnesde Mollet), i l’equip respon-sable format per 4 persones:una directora, una adminis-trativa, i dues personesdocents.

Les escoles taller són pro-grames públics de treball i for-mació, amb la finalitat d’in-serir joves desocupats en elmón laboral mitjançant l’a-prenentatge remunerat d’unofici. Aquest projecte estàcofinançat pel Fons SocialEuropeu i l’Ajuntament deMollet, i compta amb unasubvenció de la Generalitat.Durant els primers sis mesos,les persones participants rebenuna beca del Departament deTreball, mentre que l’anysegüent són contractades labo-ralment per EMFO.

El projecte té una durada previstade 18 mesos, durant els quals l’alum-nat portarà a terme diverses tasques,com ara la instal·lació de plaques foto-voltaiques, el manteniment i la millora

d’espais de Gallecs i la riera Merdans,la conservació d’itineraris i boscos,etc. També rebran formació bàsicad’informàtica, de català, de sensibi-lització ambiental, de prevenció deriscos, etc., i rebran assessorament perconèixer el mercat laboral. QC

L’ESCOLA TALLER PARC DE GALLECS

Durant el projecte es porten a terme diverses tasques, com ara el manteniment i la millora d'espais de Gallecs. EMFO


el nou barri · 2018. 3. 3. · tir d’aquest moment tots —inclosos els que fins ara no han...

Documents