EL NEOCLASSICISMEClara Canelles, Gerard López, Marcel

Galofé, Georgina Rubira i Silvia Rodríguez.

CONTEXT HISTÒRIC

Aquest estil se situa entre finals del segle XVIII fins al segle XIX. El neoclassicisme inicia la era contemporànea. La contamporaneitat comença amb la revolució françesa, ja que és el fet que posa fi a l'Antic Règim. Amb la revolució, sorgeix una nova forma de veure la societat. Passem de la societat estamental, a la societat de classes, i amb aquest canvi, una nova classe social apareix, la burgesia, que és la que té el poder. Com que la burgesia tenia molta influència, posseia les academies d'art i decidien el que s'havia de prodiuir i com s'havia de fer.

CARACTERÍSIQUES

El neoclassicisme era l'art oficial de l'estat. És tracta de la enèsima ressurreccio de l'època clàssica. En aquest cas el retorn a grècia i a la roma repúblicana(volen ressaltar ideals democràcia), també és torna al renaixement més primitiu, com el de Piero Della Francella. Sera l'art que es dugui a terme a les acadèmies. Tornen els ordres doric i jonic. El neoclassicisme cap al segle XIX quedara eclipsat pels altres moviments contemporanis que serán el romanticisme i el realisme.

Jaques Louise David

La mort de Sòcrates (1787): Inspirada en l’antiga cultura grecoromana. Gestos molt teatrals. Tractament de la llum Caravaggista. Fons auster. S’allunya del barroc.

El rapte de les Sabines (1796): Escena inspirada en històries Romanes. Gràcies a la temàtica, va agradar molt a la burgesia de la època.

Jean Auguste Dominique

IngresLa gran odalisca (1814): Representa l’erotisme i l’exotisme inspirat en fanasíes orientals.Venus de Giorgione (1507-1510): Comparem “La gran odalisca” amb aquesta Venus ja que és el primer un reclinat (Renaixement).

La banyista de Valpinçón (1808): En aquests anys s’han calmat els ànims revolucionaris, pero aquest motiu Ingres pinta escenes més tranquiles del gust de la burgesia.

Naixement de Venus (1879): Es una Venus amb gest molt teatral. S’inspira clarament es la Venus de Botticcelli, heredat les corbes i la sinuositat del cos.

Bougereau.

La primavera (1866): Aquesta obra ja està feta a partir d’una fotografia. Els artistes intenten competir contra aquest nou art, intentant fer les obres molt realistes. Comparació amb la primavera de Botticcelli.

Antonio Cànova

Eros i Psique (1787-1793): Aquesta escultura representa un mite mitològic que parla de la eterna lluita entre la raó i els sentiments. Està feta de marbre com a la grècia i roma antigues. Te molt dramatisme de moviment.

Jàson amb el belló

d'or: Fortament inspirat en

el “Dorífor”

de Policlet el Vell, per la posició, Contraposto Andante.

Era l’exemple de bellesa.

Bertel Thorvalsen

Juan de Villanueva

Museo del Prado (1786): Es un edifici inspirat en l’arquitectura grega, en els seus temples. Te colmnes d’ordres Jònic i Dòric i un frisfrontal.

Capitoli de Washington (1800): La cúpula és un element clàssic del renaixement inspirat en les primeres cúpules romanes, com podem apreciar a la fotocgrafia de sota. Aquest edifici és el conegut Panteó d’Agripa i la cúpula que te és un gran exemple arquitectònic.

W. Thorton, B. Latrobe, C.H

Bulfinch

Jaques Germain Souflot

Panteó de París: Aquest edifici també s’inpira en l’arquitectura grega i poseeix columnes d’estil corinti. La façana està inspirada en la Maisón Caree.