EL MÓN DELSEL MÓN DELS MORTS MORTS

Georgina BianchiLiteratura Universal

3er Trimestre

Baixada cap a l’Avern d’ Eneas acompanyat per la Sibil·la, segons l’Eneida.

PERSONATGES:

Eneas: Troià, fill d’ AnquisesJúpiter: ZeusEumènides: Dimonis del món infernal (Al·lecto, Tisífone i Megero) que tambésón les nomenades Fúries o Erínies.Juno infernal: Persèfone (esposa i neboda d’ Hades).Caront: barquer.Hades: Déu de l’infern.Gòrgones: tres monstres marins (Medusa, Estero i Euríale).Harpies: dones amb el cap d’ocell i són lladres de les ànimes.Quimera: cap de lleó, cua de serp i cos de cabra.Cèber: gos de tres caps.Tisífone: una de les tres Fúries.Radamant: heroi, fill de Zeus, és un dels tres jutjes junt amb Minos i Eac.Cíclops: gegant d’un ull.Ixíon i Piritous: reines sobre les Làpites.

Eneas, troià, fill d’Anquises, vol anar al món dels morts acompanyat perSíbil·la.Es tracta d’un viatge molt perillós en el que tindrà que superar si realmentvol arribar-hi.Apareixen molts monstres marins i del infern d’Hades com les tres fúries, les Gòrgones, les Harpies, i molts altres personatges malvats.

Eneas ha de atravesar el riu Cocit amb l’ajuda del barquer Caront i de Sibíl·la.

Un cop l’atravessa es troba a la porta de l’Avern Amb Cèber, un gos malvat de tres caps.Síbil·la l’ajuda donant-li al gos una fogassa en-Sepidora feta de mel i de llavors adovades per-què la vèstia s’adormís i Eneas poder passar.

Un cop està dintre del món dels morts, sent veus i plors d’unes ànimesde nens que estaven condemnats a un càstic etern per desició de Minos, que és un dels tres jutges junt amb amb Radamant i Eac.

A prop d’aquest lloc, estava el Camp dels plors on totes les Persones van morir enamorades.

En aquest lloc es troba Dido, dona de la cual estava enamorada d’Eneas. Però Eneas no va trobar a Fedra, dona que ell estimava.

Després d’això, continua el camí d’aquestMón on es troben amb els guerrers il·lustres;Tideu, Partenopeu, el pàl·lid Adrastos…

Després d’aquest trobament, el camí es divideix en dues Branques. La de la dreta condueix sota els murs del granPlutó, (Elisi Paradís), i el camí de l’esquerra et porta al Tàrtar Impiu (Infern).

També cap a l’esquerra del camí es dirigeix el riu Flagetont del Tàrtar. Un riu molt perillós amb una terrible corrent molt forta.Eneas es troba a Tisífone, que era una de les tres fúries, on guardaEl vestíbul dia i nit. Eneas estava aterrorit per tots els càstics que es feien en el Tàrtar.

També estava Radamant, un dels tres jutjes.Més endins del Tàrtar estava una Hidra molt monstruosa.

Un dels càstics que s’explica és el de Ixíon i Piritous(reines sobre les Làpites) que els fan rodar un penyal enormei els altres pengen esquarterats per les brèndoles d’una rodai clavat està Teseu i per sempre s’hi estarà.

Tots aquells que van fer el mal i van cometre crims, van ser castigats. No preguntis quin càstic van rebre ni per quant de temps.La resposata és eternament.

La sacerdotesa li diguè a Eneas que continui el seu camí,i que acabi l’afer emprès amb el ram d’or a deposar l’ofrena.Eneas ateny l’entrada i es renta el cos amb aigua fresca.

Fetes aquestes ablucions i ofert el present a la deesa, assolirenun plà somrient…

…unes delicioses praderies, uns boscosVenturosos, sojorn dels benaurats, ambaire molt pur, camps amb una llum púrpurai amb propi sol.D’entre les ombres, exerciten els membresDamunt l’hervei en la palestra, competeixenen els jocs i combaten damunt la sorra daurada.

Les altres, copejant amb els peus, ballen dansesi entonen càntics.

També el sacerdot de Tràcia, amb un vestit llarg,hi fa resonar, al ritme de la dansa, els set tons deles seves notes, i adés polsa la seva liria amb els dits adés amb el plecre de vori.