el món de gonçal castelló, jornada d’homenatge.pdf

5/19/2018 El m n de Gon al Castell , Jornada d homenatge.pdf

11

EL MN DE

GONAL CASTELL

Gandia, 2013

Nm. 4

Jornada dhomenatgeGandia, 13-11-2010

Edici a cura dNGELVELASCOiVICENTTEROLICALABUIG


22

A Francesc Candela Escriv,in memoriam


33

Gonal Castell:la tossuderia dhome de trinxera

Joan Fuster


44

ndexNota de leditor 6

Presentaci de la JornadaEl mn de Gonal Castell

Enric Ferrer Solivares 7

Paraules dhomenatge a Gonal Castell

Francesc Candela 9

I. PONNCIES

1. Presentaci de la ponncia

Gonal Castell i la revista Nueva Cultura

Gonal Castell i la Valncia dels anys 1920-1939

Enric Ferrer Solivares 12

Ponncia


Francesc Prez i Moragn 14

2. Presentaci de les ponncies

Gonal Castell i els processos poltics i Sobre crniques des de laltipl

Gonal Castell i el franquisme: anys 40-70

Vicent Terol i Calabuig 19

Ponncia

Gonal Castell i els processos poltics

Vicent lvarez 24

Ponncia

Sobre crniques des de laltipl

Xavier Ferr Trill 28

3. Presentaci de les ponncies

Gonal Castell i Gorgi El Gonal Castell del Canig

Gonal Castell com a editor

Ignasi Mora 36

Ponncia

Gonal Castell i Gorg

Joan Josep Senent i Moreno 38


55

Ponncia

El Gonal Castell del Canig

Isabel-Clara Sim 43

4. Ponncia

Gonal Castell i la Colla Tirant lo BlancJuli Garcia Candau 54

5. Presentaci de la ponncia

Gonal Castell i el comproms poltic de lescriptor

La literatura i el comproms social

Albert Hernndez Xulvi 63

Ponncia

Gonal Castell i el comproms poltic de lescriptorMiquel Lpez Cresp 66

6. Ponncia

Gonal Castell i la qesti nacional: els Pasos Catalans

Josep Guia i Marn 75

II. Presentaci del llibre:Final de viatge. Memries dun gandi: amics, coneguts i saludats,

de Gonal Castell

1. Larxiu i la biblioteca de Gonal Castell

Borja Fuster i Jess E. Alonso 88

2. Discurs-presentaci de les memries de Gonal Castell

ngel Velasco 91

III. Taula redona, amb els amics de Gonal Castell

1. Gonal Castell: un home del futur

Antoni Mir 102

2. Gonal Castell: records i relacions

Llus Alpera 104

3. Gonal Castell: un home desquerres, un home revolucionari i un home

de Pasos CatalansIsabel-Clara Sim 106


66

Nota dels editors

Els textos dels participants de la jornada en homenatge a Gonal Castell, que es

va fer a Gandia la tardor de 2010 i que ara presentem (en ordre de participaci

daquell dia, excepte el text de Francesc andela que hem volgut introduir-lo com

a presentaci de lautor) sn, en algun cas en pocs, lleugerament distints als

discursos que pronunciaren en aquella jornada. En altres paraules, a partir de les

transcripcions orals, alguns dells han refet alguna cosa del parlament original,

per millorar el text. En els altres casos, per, sn els mateixos discursos transcrits

i adaptats que pronunciaren aquell dia. s lgic que, en algun cas, aquests escritspresenten trets doralitat propis del discurs parlat. Lespontanetat i la coherncia

que mantenen ens ha determinat, amb el perms consegent de lautor/a, a dei-

xar-los aix.

Daltra banda, hem respectat i hem sigut fidels a la varietat dialectal geo-

grfica del catal de cada autor, segons la seua procedncia.


77

Presentaci de la

JORNADAENHOMENATGEAGONALCASTELL

En representaci del Centre dEstudis i Investigacions Alfons el Vell, em plaupresentar la jornada dhomenatge dedicada a lescriptor gandi Gonal Castell.En primer lloc el CEIC, organitzador i promotor de la jornada, vol agrair la col-

laboraci de les entitats segents: Ajuntament de Gandia, Universitat de Valn-cia Centre Internacional de Gandia, Ctedra Joan Fuster Universitat deValncia, Associaci dEscriptors en Llengua Catalana, Centre Ovidi Montllor

dAlcoi, Acci Cultural del Pas Valenci i Instituci de les Lletres Catalanes Generalitat de Catalunya.

Les ponncies, la presentaci del seu llibre de memries, la taula redona, a

ms dels colloquis, ens ajudaran a conixer i estimar un poc ms la personalitat

humana i intellectual de Gonal Castell, la seua immensa activitat en favor dela nostra llengua i cultura, el seu comproms cvic i poltic; s a dir, tot all que,

en definitiva, ha fet dell un referent important en la nostra histria valencianadel segleXX. Lagrament als ponents i als participants en els actes de la jornada vaunit al reconeixement ms entusiasta per la magnfica tasca realitzada per ngel

Velasco Crespo, responsable de ledici i de la introducci de les memries deGonal Castell. Enhorabona i moltes grcies, ngel.

Pense, a ms, que la jornada davui i la publicaci de les seues memriesha de contribuir a situar-lo en el lloc preeminent que li correspon en la nostracultura, superada letapa dun cert enfosquiment de la seua obra. Li retem ara un

Enric Ferrer Solivarescrtic literari

conseller del CEIC Alfons el Vell


88

homenatge en la seua ciutat nadiua, el parads de la seua infantesa i lestimada iintermitent residncia dels anys de plenitud i ancianitat.

Voldria acabar aquestes paraules amb una referncia personal. En llegir elprleg de lenyorat amic Joan M. Monjo, he vist que citava un text meu dedicat

a Castell, aparegut en el segon volum de lAntologia descriptors de la Safor, ara fauns 25 anys. Per a mi, com per a molts dels presents, enllaar els noms de GonalCastell, Joan Monjo i la Safor, s, ara i ac, una emotiva evocaci dun temps,dun pas que va fent-se per lesfor de persones com ells.

Que passen un bon dia tot recordant Gonal Castell. Moltes grcies.

...


99

Paraules dhomenatge a Gonal Castell

Magrada pensar i ms que agradar-me, ho necessite que, dintre dun pru-dencial temps histric, aquest pas estar poblat per una gent raonablement ci-

vilitzada, havent per fi conquerit una memria collectiva i un sentiment

dautoestima que, encara avui, ning no gosa datribuir-li.

Ser un temps en el qual el pensament irracional i la prctica del cinisme

ja no seran paradigmtics en els cercles poltics ni en les relacions socials, i la gent

viur, si no feli, almenys reconciliada amb la seua condici humana.En eixe temps, persones tan estimables com el nostre conciutad Gonal

Castell, gaudir dun natural i normalitzat reconeixement cvic, poltic, cultural

i institucional. Ser considerat com un prohom del nostre pas que, ja de jove, va

lluitar i va patir per la llibertat del seu poble i de la seua gent, quan aqueixa

lluita era, no solament menyspreada pel poder i els seus servils beneficiaris, sin

arriscada i perillosa. I, desprs, va continuar mantenint, de forma incansable, laseua lluita, deixant constncia, en fets i en escrits, dall que ms necessitem en

aquest pas: la fidelitat als Pasos Catalans.

Jo em vaig assabentar que existia Gonal Castell entre les dcades dels 60

i 70. El ms probable s que lhagus conegut 10 o 15 anys abans, si el silenci

per la por no haguera estat, en el temps de postguerra, una forma de supervi-

vncia. A Gandia com arreu del Pas Valenci tothom es coneixia i sabia qui qui era cadasc; per, davant la gent jove, callaven. I hom creixia sense saber ben

b qu havia passat i sense acabar de conixer i comprendre el mn que habitava.

Francesc Candela

advocat i poltic


110

Els meus primers contactes amb Gonal van ser de caire professional, per

en un context poltic: jo necessitava un collaborador juridicoprocessal a Madrid,

i em van adrear cap a ell com si fos lambaixador jurdic de lesquerra catalana a

la capital de lestat.

He de confessar que, el descobriment daquest gandi a Madrid, em vaproduir un neguits desconcert. Era del meu poble, tenem les mateixes frustraci-

ons poltiques i mel descobrien uns forasters. Per encara ms: no era un gandi

annim. Provenia duna famlia benestant, amb ranci casal a la Vila Nova (el

carrer dels darrers patricis) i havia estat perseguit, empresonat, malet i desterrat

per comunista; una ovella negra impossible de dissimular en un poble de mitjana

magnitud com Gandia.El franquisme daquells temps, com lespanyolisme dara, noms pot per-

viure amagant-nos la histria i, fins i tot, la ms immediata realitat. Gonal Cas-

tell ha lluitat, des de ben jove, per mostrar-nos aqueixa histria i aqueixa realitat

durant tant de temps amagades. Mereix, doncs, tant com el que ms, aquest petit

homenatge que avui li fem.

Gandia, novembre de 2010


111

IPONNCIES


112

La primera de les ponncies ser dictada per Francesc Prez Moragn. Una ja

llarga coneixena i amistat entre tots dos mallibera de la crrega protocollria en

la presentaci de Paco, un exemple excepcional de treball ben fet, des del rigor

del mtode ms exigent i acurat. Ell, a travs duna obra extensa i diversa, ha anat

posant les bases crtiques, ben documentades, i les orientacions ms encertades aproblemes endmics (com la llengua i la seua manipulaci interessada); a escrip-

tors o tendncies no massa coneguts actualment (Eduard Lpez Chavarri, Nostra

Novella) o amb altres ms coneguts, per amb noves aportacions (Carles Salva-

dor, Miquel Duran de Valncia, Joan Fuster...); ha fet valuosos inventaris de la

producci literria valenciana (com la primerenca obra Publicacions Valencianes,

que va ser un toc datenci realista sobre la nostra vertadera dimensi cultural desde 1939 fins a 1974).

Amb una llarga experincia en lmbit de les publicacions peridiques, ha

escrit un gran nombre darticles sobre la nostra llengua, la literatura i la cultura.

En conferncies i exposicions ha fet arribar a un extens pblic autors i temes de

gran inters, com Sanchis Guarner o les Normes de Castell.

Tota aquesta immensa tasca derudici i crtica va sempre acompanyadaper una anlisi profunda de lpoca, segons el tema tractat, sense deixar de banda

la seua relaci amb els corrents ideolgics i poltics del present, tal com ha fet en

1Presentaci de la ponncia


Gonal Castell i la Valncia dels anys 1920-1939

Enric Ferrer Solivarescrtic literari,

conseller del CEIC Alfons el Vell


113

un dels treballs ms recents dedicat a Eduard Martnez-Sabater (publicat en el

llibre, coordinat per Gustau Muoz, Els reaccionaris valencians. La tradici ama-

gada), on el problema valenci identitari enllaa amb la desorientaci actual. Val

a dir que Martnez-Sabater, actiu als anys vint i trenta del segle passat, representa

les antpodes, a Valncia, del moviment intellectual i poltic que va fer possiblela revista Nueva Cultura, onGonal Castell trob idees i amistats que van con-

tribuir a conformar la seua opci poltica i la seua vocaci descriptor.

Daquest tema, Gonal Castell i la Valncia dels anys 1920-1939: Nueva

Cultura ens parlar tot seguit Francesc Prez Moragn, a qui donem la paraula.


114

Ponncia

Gonal Castell i la revista Nueva Cultura*

En la nostra societat actual han canviat molt la situaci i les caracterstiques de la

premsa peridica i, en conseqncia, s ben probable que ara siga impossible pera molta gent dentendre, de primera intenci, quan els setmanaris preferentmentdedicats a temes de poltica i de cultura, la funci decisiva que determinadesrevistes van tenir en la formaci i fins i tot en la vida de moltes persones, faunes quantes dcades.

Per a copsar millor aquesta importncia es pot pensar en el paper que dins

de lEstat espanyol durant el franquisme jugaren, en el pensament de generacions

successives, publicacions setmanals o mensuals com ara Destino, Triunfo, Cuader-nos para el Dilogo, Serra dOr o algunes poques ms.

Al meu parer, resulta imprescindible parar atenci en la funci renovadora

que van jugar aquelles revistes, malgrat la censura en totes les seues variants

successives per tal de copsar amb ms claredat, des de la nostra perspectiva dara

mateix, com degu influir Nueva Cultura en el Gonal Castell jove; de quina

manera ms poderosa degu pesar en la seua evoluci ideolgica i fins a quin puntlectures com aquelles que va trobar en les pgines duna publicaci tan atractiva

grficament, grcies a Josep Renau, el van impulsar a comprometres amb un fort

corrent de canvi poltic. Un canvi que tenia com a model i punt dorientaci la

Uni Sovitica, llavors ja governada per Stalin i que tamb es relacionava amb

Francesc Prez i Moragneditor,Universitat de Valncia

* Ats el carcter daquest escrit, prescindir dun aparell de notes i indicar, en llista final, algunesreferncies bibliogrfiques tils per al lector que, en qualsevol cas, podr trobar-ne una relacims completa en ledici de les memries de Gonal Castell que ara es tracta de glossar ambaquests articles.


115

lactuaci dalguns partits comunistes europeus, especialment lalemany aviat

decapitat per Hitler, desprs del seu ascens al poder el 1933 (com litali ho havia

estat per Mussolini), per que havia estat tan fort durant la Repblica de Wei-

mar i el francs un dels components del Front Popular liderat per Lon Blum.

I conv tenir en compte aquestes referncies, si pensem en el fet que els

fotomuntatges de John Heartfield apareguts a la revistaAIZforen una inspiraci

directa per a Josep Renau, com a artista plstic i com a propagandista, i que la

Unin de Escritores y Artistas Proletarios (UEAP) va ser la secci espanyola de

lAssociation des Ecrivains et Artistes Rvolutionnaires, organisme creat a Pars

per Paul Vaillant-Couturier amb Henry Barbusse i Romain Roland, el 1932, i

amb el qual el mateix Gonal Castell fu alguna relaci en un viatge a la capitalfrancesa. De fet, Castell fou un dels integrants de la UEAP, amb Francesc Car-

reo, els germans Manuela i Antoni Ballester, Josep Sabina, Pla i Beltran, ngel

Gaos, els germans Josep i Joan Renau, Rafael Prez Contel i altres personalitats,

amb bona part de les quals mantindria una relaci continuada.

En aquell perode, de la mateixa manera que Gonal Castell, altres joves

valencians, com els de diversos llocs dEuropa i del mn, nascuts en famlies dela burgesia, es van decantar pel comunisme, en la seua versi estalinista. s el cas

dels fills del periodista republic Flix Azzati, dAlejandra Soler i daltres, atrets

per idees digualitarisme social i de revolta moral, probablement perqu havien

entrat en la vida adulta en un temps en qu van poder ser testimonis, quasi direm

que innocents i en molts casos, ingenus, de la caiguda dun rgim corcat,

la monarquia restaurada a Sagunt el 1874, i, de manera immediata de la feblesadel rgim republic per defensar-se eficament dels seus poderosos i abundants

enemics. I, en qualsevol cas, per emprendre canvis profunds que anivellessen les

enormes diferncies que hi havia entre les classes treballadores i les que ocupaven

els estadis superiors en lescala social. Molts daquests joves van ser militants de la

Federaci Universitria Escolar (FUE), estudiada per Fernanda Mancebo.

He anomenat un personatge que, parlant de Nueva Cultura i de Gon-al Castell, com de moltes altres qestions culturals i poltiques de letapa

republicana, inclosa la guerra dEspanya, sens dubte ocupa un lloc central. Per


116

tamb, conv no oblidar-ho, en anys posteriors. Cal recordar ac que va ser Cas-

tell qui va aportar la collaboraci de Renau en un nmero de Els Quaderns de

Gorg, que ell dirigia i animava, sobre les Falles de Valncia, el 1974. Igualment va

ser Castell qui va cridar latenci de Renau, exiliat a Berln, sobre la fulgurant

aparici dun intellectual valenci que se neixia mpliament dels motlles habi-

tuals i de les limitacions imposades pel franquisme, que era Joan Fuster. Va ser

arran de laparici de Nosaltres, els valencians(1962). Es pot veure ac que Castell

va mirar de complir una tasca de pont entre generacions distintes, separades pel

fet de la guerra i de lexili. En aquest cas, ho va aconseguir plenament, ja que una

excellent relaci uniria Renau i Fuster, en especial a conseqncia dels retorns fi-

nalment interromputs de lartista al Pas Valenci, a partir del 1976, que es podenseguir en la biografia de lartista establerta per Albert Forment.

En alguna mesura, aquests esdeveniments, que es produirien molt ms

tard, estaven prefigurats per la mateixa identitat de Nueva Cultura, per alguns

dels seus signes distintius, que es poden atribuir, sense cap mena de vacillaci,

a la forta personalitat de Renau, a la seua capacitat per a organitzar i dirigir i

tamb per a obtenir els recursos materials per poder dur endavant una inicia-tiva periodstica tan innovadora i tan arriscada a la Valncia de 1935. El gener

daquell any va eixir el primer nmero de la revista, que tenia una periodicitat

mensual. La publicaci es mantingu, en una primera poca, fins a lesclat de la

revolta contra la Repblica, el juliol de 1936, amb un total de tretze nmeros,

alguns dels quals dobles. Al mar de 1937 va aparixer, amb nova numeraci, el

primer lliurament de la segona etapa, que va durar fins a loctubre del mateix anyi que inclogu vuit nmeros, un dels quals doble i el darrer, triple. Manuel Aznar,

en un estudi aparegut el 1985, caracteritzava la primera etapa pel seu antifeixis-

me militant i pel seu intent dorganitzar el front popular de la cultura espanyola,

mentre que, durant la segona, la revista tract de desenvolupar, com a rgan

oficial de lAliana dIntellectuals Antifeixistes de Valncia, el front revolucionari

de la cultura espanyola. Es tracta, doncs, no sols de dos moments cronolgicsdistints, sin tamb duna adaptaci programtica a la situaci poltica, diferent,

a qu la revista pretenia respondre.


117

No cal dir que Gonal Castell se sentia plenament identificat amb aquest

propsit. En la primera poca de Nueva Cultura, com un jove universitari que

buscava una orientaci ideolgica; en la segona, com a home comproms amb la

causa republicana en el front de combat militar.

Definida per Manuel Aznar Soler com una revista marxista fundada per

iniciativa dun grup dintellectuals comunistes valencians encapalats per Josep

Renau, no era, ni de bon tros, una publicaci de partit. La nmina de col-

laboradors inclouria, a banda dels noms ja citats entre els membres de la UEAP,

Emili Gmez Nadal, Max Aub, Ricard Blasco, Jos Bueno, Juan Gil-Albert,

Carles Salvador, Antonio Deltoro, Ramn J. Sender, Csar M. Arconada, Rafael

Alberti, Teresa Len, Ramn Gaya, Juan Piqueras i Ricard Rosso, Jean Gehen-no, Ilya Ehrenburg, Jos Bergamn, Juan Serrano, Jean Cassou, entre daltres.

Certament, alguns foren membres del PCE o daltres partits de la Tercera Inter-

nacional, o prxims a aquestes organitzacions, per daltres nestaven al marge i

fins i tot estaven afiliats a altres partits poltics. La temtica estava, en general,

orientada cap a qestions de combat cultural i poltic, i no hi mancaven les po-

lmiques, especialment sobre la funci social de lart i de la cultura en aquellescircumstncies histriques.

Val a dir que, en el panorama valenci, tot plegat resultava una completa

novetat. Entre altres motius perqu, ac, el pensament marxista no havia tingut

un gran arrelament, ja que la UGT i el PSOE havien vist redut el seu camp

dacci a algunes poblacions del pas, per la forta competncia de la CNT i,

desprs, de la FAI, i no havien tingut, en general, cap figura influent en lmbitde la divulgaci terica. Lanarquisme, al contrari, havia tingut alguna publicaci

molt difosa, com ara Estudios, on el mateix Renau havia collaborat activament

com a portadista.

s ben probable que, en levoluci del pensament de Gonal Castell,

Nueva Cultura suscits la necessitat de pensar la qesti nacional des duna

perspectiva que, segons ngel Velasco en el prleg de la seua excellent edicide les memries de lescriptor gandi, ja se li havia aparegut com a viable en la

seua estada professional a Mallorca i per altres motius. En efecte, sobretot Emili


118

Gmez Nadal, pos damunt la taula en diverses ocasions, des de les pgines de

la revista dirigida per Renau, alguns aspectes daquesta reivindicaci a la qual,

temps a venir, Gonal Castell se sumaria de manera decidida i apassionada,

dacord amb la seua forta personalitat dhome dacci.

Arran daix, cal esmentar, noms de passada, el fet que ngel Velasco, enel transcurs de la seua tasca com a editor i prologuista, sha plantejat i mhaplantejat en alguna ocasi un tema que ja ha estat abordat en altres moments.La possibilitat que aquells textos de Gmez Nadal, units a altres smptomes, per-metessen detectar en el PCE del Pas Valenci una especial sensibilitat cap a la re-alitat nacional valenciana. s un tema que potser est encara pendent de ser trac-tat amb detall, per que en la meua opini, no podria dur massa lluny, a banda defer aflorar alguns noms, com ara el de Josep Mascarell i Gosp i alguns pocs ms,que, provinents del Centre dActuaci Valencianista i daltres plataformes valen-cianisme republic, sacostaren durant la guerra als rengles del PCE. En el cas deGmez Nadal, que en hiptesi podria haver actuat com a capdavanter del grup,

lallunyament del comunisme trig molt ms, per igualment va ser definitiu.

Valncia, febrer de 2011


119

2Presentaci de les ponncies

Gonal Castell i els processos poltics iSobre crniques des de laltipl

Gonal Castell i el franquisme: anys 40-70

Quan lngel Velasco em va demanar de presentar aquesta ponncia i els ponentsque lhavien de desenvolupar, no vaig poder dir-li que no, per moltes raons. Pos-siblement la ms poderosa s que jo havia estat instigant-lo constantment perqu

organitzara la jornada en homenatge a Gonal Castell, a partir del treball quehavia desenvolupat en ledici de les memries de lescriptor gandi.

Quan, fa quatre anys, Velasco em cont el projecte que tenia sobre la figurai lobra de Gonal Castell, em va seduir rpidament. Va ser als jardins daquestacasa, tot fent una cervesa. Velasco pensava que una de les primeres portes si nola principal que calia obrir era Gandia, pel gentilici de lautor que volem resca-tar i homenatjar. Jo li vaig facilitar uns telfons i dues converses amb unes quantes

persones claus de la poltica cultural de la ciutat. No va caldre res ms. En poquessetmanes em confirmava un munt dentrevistes amb els mxims responsables dedeterminats organismes i laprovaci del projecte. Han passat uns anys en qu nohem deixat de contrastar retocs, noms i maneres de traure-li el mxim profit a totel treball que desenvolupava Velasco, i feliment ja ho tenim ac: ledici de lesmemries i la jornada en homenatge a Gonal Castell.

Com tots saben, hi ha un debat permanent sobre la memria. Aquests diesest ben viu al Pas Basc, precisament per determinar on shi posa la fita. Per ontallem? Fins a quin moment? La cosa t tanta implicaci que no sespanten

Vicent Terol i Calabuig

director del centre pblic deformaci de persones adultes, Ontinyent


220

vosts va de dies. Deia Pierre Vilar sobre la histria:

No pensar en lactual per si mateix, ans a partir del passat; no interessar-se pel passaten si mateix, ans perqu pesa sobre el present. Aquesta s lnica manera dapoderar-seencertadament de lun i de laltre.

La ponncia que ens ocupa

abraa els anys ms durs del franquisme. Mi-chael Mann, professor de Sociologia de la Universitat de Califrnia (Los Ange-les), a la pg. 366 del seu llibre Feixistes,diu:

Prop del 45% del pressupost de lEstat espanyol de 1946 es va destinar a la policia, lagurdia civil i lexrcit. Aix noms ho podia requerir un rgim ocupat en una capaci-tat excessiva de destrucci, mig paranoica i revengista. Cap altre rgim a Europa nitan sols el de Hitler assassin una proporci tan gran denemics poltics (no tnics).

Els enemics poltics de Franco, els demcrates, eren tamb els qui tenieni utilitzaven una altra llengua i gaudien i conreaven una cultura diferent ala castellana. En aix matrevisc a puntualitzar el professor Mann sense qes-tionar les xifres, evidentment perqu en aquest punt la frontera entre enemicspoltics i tnics del franquisme ja no est tan clara. De fet, lintent de genocidicultural i lingstic dels Pasos Catalans a mans dels franquistes s un fet inqes-

tionable.Aix s tamb important per entendre levoluci literria i poltica de

Gonal Castell. Comen militant en el PCE durant la joventut, el perodebllic i la postguerra. A finals de la dcada dels setanta del segle XX, milit en elPSAN i finalment pass a militar en ERC. De fet, ja el 1987 va ser signant de laCrida Nacional a ERC i a finals dels anys noranta afirmava que lnica organitza-ci capa de portar els Pasos Catalans a la independncia seria Esquerra Republi-

cana. Hi va ingressar encetat el nou millenni i, en lacte de benvinguda als nousmilitants, va fer un gran discurs carregat demotivitat i alhora de clara definicide pautes poltiques, per la saviesa que dna, tamb, lexperincia.

Sintticament, el seu pensament poltic seria: en primer lloc, per serdesquerres cal ser republic, amb tot el que aix implica; i cal comenar per gestosclars de rebuig monrquic, perqu mantenir la monarquia s la incoherncia msflagrant com a mxim exponent dels privilegis i les desigualtats doportunitats.

En segon lloc, la justcia social dacord amb el primer aspecte apuntat i elsdrets individuals, sn impossibles sense respectar els drets collectius. Dac lalluita per la llibertat nacional.


221

Ms que la faceta poltica, militar o professional en el ram del dret, la face-ta del Castell escriptor t ja i tindr encara ms en el futur, una projecci iconsolidaci molt ms pregona. Llegir Gonal Castell et deixa una sensaci moltgratificant, ms enll dels fets contats o de les idees expressades, per ls descarnat

de la llengua catalana. Un estil literari que enganxa des de la primera ratlla. Millorque ho far jo, ho han explicat ja escriptores i escriptors de la talla dIsabel-ClaraSim o Avell Arts-Gener. El llenguatge am i harmnic de Castell mha ena-morat de seguida, diu Isabel-Clara Sim al prleg del llibre de Gonal CastellVida i Miracles dAntoni Mir.Al prleg de Sumarssim durgncia, Tsner diu:

Abans que tot, cal que deixe constncia del seu estil narratiu sec, tallat a colps dedestral, estremidor de la primera a la darrera ratlla del text. [...] Simple veritat esbor-

ronadora a seques, sense cap mena de disfressa literria. Posada, aix s, magistralmentdamunt del paper, amb un bell estil clar i directe [...] adreat amb fina punteria, benpresa la mida i ben segur el pols.

I ara que cite aquest llibre, no puc deixar dexplicar una experincia perso-nal, per limpacte que em va causar la lectura de Sumarssim durgncia. Recorda-ran un captol, cap al final del llibre, on es narren uns fets ocorreguts a Gandia,per boca duns presos acabats de traslladar a la Model de Valncia. Diu aix:

Havien dissolt les presons provisionals de Gandia i Llria i de sobte entraren quatremil presoners nous, les celles tornaren a tenir tretze estants i en algunes nhi encabi-ren quinze o setze! [...] Els nouvinguts conten i no acaben de la brutalitat del rgimen uns fets que succeren a la pres que havien habilitat a les Escoles Pies de Gandia.[...] Lantiga Universitat de Gandia creada pels Borja, i coneguda avui per les EscolesPies, lhavien convertit en una improvisada pres on vivien apilotats els detinguts dela comarca de la Safor. Les forces docupaci sencarregaren de la vigilncia i els judicis

sumarssims dels primers dies de la liberacinEn una habitaci especial hi posarenuns antics elements de la FAI [...] una pres dins la pres. All caigu castigat per llegirun diari un jove de les JSU anomenat Cueves, ja que no hi havia celles de cstig [...].Els de la FAI preparaven una fuita collectiva a lhora del passeig [...]. La fuita haviafracassat [...], a colps de peu i garrotades els reduren a tots. El Cueves, malgrat nohaver-hi participat, segu la mateixa sort que els altres [...]. La inspecci regional deValncia estava en mans de don Ramn de Cuenca, un fantic perills del nou Estatfeixista. Don Ramn es trasllad a Gandia [...]. El mateix dia que arrib i per lesordres que havia rebut de Madrid, convoc un judici sumarssim [...]. El sanguinariacte shavia de fer al pati de la pres i davant de tots els presoners sense excepci [...].


222

A les cinc de la matinada van traure els set malaurats nuats de mans, els posaren contrala tpia i els nugaren tamb els peus. A deu metres lescamot de soldats que formavenel piquet dexecuci amb el seu oficial, quinze en total [...] don Ramn baix rodejatde tota la plana major [...].

Pelotn, firmes, ar! Apunten, ar!

Fuego!

Aleshores tots a una cridaren rabiosament:Viva la anarqua!

Visca la Repblica! va cridar Cueves.

Cristo rey! Viva Cristo rey!Els soldats obrien i tancaven els panys dels fusells i sonavendescrregues intermitents; finalment caigueren els desgraciats, i un bassal de sang ses-tengu cap als peus dels soldats. El tinent que els comandava amb una pistola del nou

llarg don el tret de grcia a aquells set joves assassinats. Desprs obligaren els preso-ners a passar per davant dels cadvers, per damunt dels bassals de sang que formavenuna macabra taca al sl del pati.

En llegir aquestes pgines em vaig quedar impressionat. Molt impressio-

nat. Perqu jo coneixia aquesta histria. La coneixia per boca del meu avi, un

presoner ms, que nhavia estat testimoni. Era millimtricament exacta. Recorde

haver-me esborronat. Recorde tamb, com massaltaven les imatges del meu avi

relatant-me aquests fets, molts anys abans de llegir-los en el llibre de Castell. Lanarraci era exacta. Ning havia afegit, ni llevat res. Segurament era la brutalitat

dels fets, que feia retenir-los com una fotografia macabra. I recorde els ulls del

meu avi quan mho explicava; hi havia rbia, dolor i por, molta por.

El meu avi em contava fets de la guerra i de la repressi franquista quan

rem els dos sols. Mai li va contar a ma mare tot el que em va contar a mi. Va

necessitar una nova generaci per atrevir-shi, i aix i tot amb ladvertiment dela perillositat del feixisme i que no creguera mai que havia desaparegut. Ara shi

presentava amb altres cares. En el fons, el meu avi desitjava que no em ficara

deia ell en poltica. (En aquest punt he de reconixer que no li vaig fer massa

cas). Siga com siga, el meu avi era llaurador i, encara que hagus volgut, no hauria

arribat ms que a unes poques persones. Lancdota doncs, ens pot servir per veure

la vlua de Gonal Castell. Per veure lenorme aportaci que ens ha fet a tots

els valencians i catalans i, si som capaos de projectar la seua obra, al conjunt dela humanitat. Perqu tota aportaci contra el feixisme s aportaci solidria per

lsser hum.


223

Gonal Castell era, per sobre de tot, escriptor. I ho va ser fins el final

de la seua llarga vida. Lesttica sublim de la seua prosa, ni lletja, ni bella, ens

situa en un plnol diferent de lacostumat. La genialitat de lescriptor valenci

comproms amb el seu temps, amb els valors democrtics i republicans, s el que

homenatgem hui ac. I alhora, grcies a ell i a travs dell, homenatgem els milersde valencians reprimits pel franquisme. La veritat amagada.

I per ltim, abans de presentar els ponents, estic en disposici davanar-losuna molt bona notcia: macaben de confirmar des de lAjuntament de Gandia,que el govern municipal ha informat favorablement a la Comissi que sencarregadel nomencltor de la ciutat, perqu li dedique un carrer o una plaa a GonalCastell. Aquest era el tercer objectiu que ens vam marcar lngel i jo quan fa

quatre anys comenrem aquesta aventura, per contribuir en la projecci dunaltre homenot dels Pasos Catalans.

Gandia, desembre de 2010

NOTA DE LAUTOR:

A lhora de revisar aquestes ratlles, agost del 2012, el darrer punt referent al no-

mencltor, ja hauran dedut que ara com ara no sha dut a terme, car el go-

vern municipal ha canviat. Malauradament, la societat valenciana encara no ha

fet net amb la dictadura i all on hi hauria dhaver una lnia divisria molt clara

entre demcrates i feixistes amb tots els neosque vulguen segueix manten-

int els nostres i els vostres com si tots foren iguals. Com si no hi hagus hagut

un bndol que defensava la democrcia i un que volia destruir-la, tal i com va

fer. Mentre la dreta no condemne radicalment el franquisme seguir sent herevadel feixisme. Qualsevol demcrata, de dretes o desquerres, hauria de valorar i

respectar la figura i lobra de Gonal Castell.


224

Ponncia

Gonal Castell i els processos poltics

Durant la dictadura el nivell de centralitzaci administrativa va arribar a extremslmits; qualsevol cosa passava per Madrid. Era massa! El rgim franquista arros-segava tota la inrcia burocrtica del centralisme espanyol, aix, com la imposicide la censura sobre qualsevol mitj dexpressi didees, com llibres, canons, re-vistes, etctera. Tot comportava demanar permisos; en ocasions, per evitar multeso sancions. La gran majoria dautoritzacions o permisos i coses aix depenien deles gestions a la villa y corte.

En el nostre cas, a principis dels anys seixanta, quan Valeri Miralles, Alfons

Cuc i Toms Llorens fundaren la llibreria Concret i leditorial, van necessitar

dalgun intermediari a Madrid, i contactaren amb Gonal, un valenci que vivia

entre Madrid i Valncia, i que sabia moures entre aquella gentola. Daquesta for-

ma, per primera vegada vaig escoltar el seu nom en les converses dels amics de la

llibreria Concret, nom que heretrem duna revisteta que frem a la Universitat.

A partir daquell moment, ja vaig comenar a establir contactes i relacionsamb el nostre amic, especialment arran dall que em va contar la meua parella,Elia, filla de Joan Serrano, un metge de Dnia, el qual, durant la seua joventut, vacompartir amistat i vinculaci poltica amb Castell en el Partit Comunista, i lava mantenir desprs, en resten com a testimoni algunes fotos de les dues famliesa les Rotes. El meu sogre ens va contar moltes coses i ancdotes, com aquella

que en una ocasi, sembla que el 1931, en una manifestaci del primer de maig,Gonal Castell anava en el seguici del PC amb la pancarta: La tierra para el quela trabaja; cosa curiosa en un fill de propietaris rics.

Vicent lvarezadvocat i exmembredel Consell Valenci de Cultura


225

En els temes de la justcia les coses anaven igual. Quan es cre el TribunaldOrdre Pblic (el TOP), en substituci del tribunal militar que presidia el Co-ronel Aymar, es produ un canvi amb tot el que afectava els processos poltics, pelfet de passar duna jurisdicci militar a la civil. Per, repressora igualment; no cal

oblidar-ho. s clar que es tractava duna operaci dimatge, per que va permetrenoves formes de combat contra el franquisme. Llavors calien lletrats i procura-dors aquests darrers, especialment residents a Madrid, diguem, de confianaper als lluitadors antifranquistes, amb lafegit que all no era un negoci profes-sional, sin una mena de comproms moral envers els processats.

El cas s que al Pas Valenci un nucli dantics membres de la FUE (Fe-deraci Universitria Escolar), els quals seguien mantenint una certa amistat,

especialment animats per ladvocat Albert Garcia Esteve, van anar assumint ladefensa dels antifranquistes valencians, tot i que tenien en compte el paper queen aquest aspecte jugava el PCE, sobretot, en la seua estratgia de generar solida-ritat incorporant a la lluita sectors socials de les classes mitjanes i professionals.Junt a linoblidable Garcia Esteve, cal assenyalar Rafael Molina Galano, exjutgemilitar de la Repblica; Enric Blanes o Joaqun Ruiz Mendoza, el qual, en els pri-mers moments de la democrcia presid el Plenari de Parlamentaris Valencians, iRafael Lluch. Com a procuradors van estar: Jose Luis Zoroa i Higinio Recuenco,a Valncia; i Gonal Castell a Madrid.

Cal dir tamb que malgrat que el TOP es va installar a Madrid feu algunasessi fora dall. Per exemple, el 1964, sen fu una a Valncia, amb un impor-tant cas, ats que els acusats eren la cpula del PCE al Levante. Aquest TOP perfuncionaria desprs sempre all, a Madrid, on calia, repetisc, tindre procuradors

de molta confiana. I qu volia dir confiana? Doncs b; significava, sobretot,eficcia i compartir objectius poltics.

Gonal tenia molts bons contactes, com el de Pedrol i Rius, deg del Col-legi dAdvocats de Madrid, i amb qui mantenia una bona amistat; i a ms, grciesal seu tarann, la bona situaci professional i el fet destar immers en lantifran-quisme dins lrbita del PCE, el van convertir en el principal procurador delsadvocats valencians que portaren les primeres defenses dels valencians perseguits.

Cal tindre en compte que, aleshores, els principals protagonistes de la lluita pol-tica eren els comunistes, i Gonal encara era considerat com a company de viatge,una prova de la seua generositat.


226

La tasca del procurador durant gran part dels processos (poltics) era re-llevant, especialment en la fase prvia a la vista oral. Ladvocat estava en un segonpla fins el judici o vista, en la qual el protagonisme sempre passava a la banqueta.Citar alguns punts que poden donar una idea de la tasca de la defensa i de la

representaci del procurador:a) En els primers moments desprs de la detenci calia intentar la llibertat

condicional. La gesti shavia de fer a Madrid.b) Les notcies arribaven al procurador i aquest ho comunicava. Era una

informaci molt til per a les campanyes solidries, aspecte socialment importantper a la propaganda. Cal, doncs, que ens situem en la pell duna vctima de larepressi, i comprovar que podies comptar en aquests casos amb gent disposada

a ajudar-te, a exercir la teua defensa, totalment desinteressada...c) De vegades, desprs dobtindre una resoluci favorable, calia agilitzar la

tramitaci de la llibertat, i la sortida de la pres era sempre quelcom que donavanims a la gent. Estic convenut que Gonal es va desviure per accelerar les coses:molts cafs i cerveses anirien pel compte de la seua butxaca, de segur.

d) Els defensors podien visitar els empresonats, i aix els permetia do-nar-los nims, o traure o donar certa informaci. Eren realment el contacte amblexterior i, per tant, amb els respectius partits poltics o organitzacions sindicals.Tamb, el tema de la cura i informaci a la famlia era central, ja que calia quecada processat tingus notcies que circulaven com es podia, de la seua com-panya, fills, pares, etctera. De vegades els entregvem notetes i cartes.

Durant els primers anys del TOP, la defensa i representaci la van portarpersones com les abans citades. Durant aquell perode jo mateix em vaig veure

implicat en una caiguda i procs; fou com a conseqncia de la manifestaci delprimer de maig de 1967. Em va defensar Molina Galano i vaig estar representatper Gonal Castell.

A poc a poc, estimulats especialment per Albert Garcia Esteve es va anar

ampliant la nmina dadvocats, tant de defensors com de procuradors. Es tractava

de gent duna altra generaci, que no havia viscut la guerra, per que cal ara recor-

dar. Segurament em deixar algun nom jo mateix em vaig estrenar amb motiu

de la caiguda de Comissions Obreres, el 1969, per cite ara lletrats com RafaelFernndez, Rafael Puertas, Ignasi Guillem, Dolors Montferrer, Miguel de Pedro,

Josep Llus Albiana, Jos Antonio Noguera o Manuel del Hierro i daltres.


227

Durant el darrers anys del franquisme, les caigudes al Pas Valenci afecta-ren lluitadors i lluitadores, de diferent signe sindical i poltic, i aix va comportartamb estratgies diferents a les anteriors i tpiques dels comunistes. Ara eren msradicals, i incidien en laspecte no sols democrtic i de lluita per les llibertats, sin

amb evidents continguts revolucionaris i de denncia i canvi social. Els processoscontra estudiants van estar altres elements nous a destacar; en ocasions, perquafectaven un nombre ampli de persones, fins i tot de fills de gent arrimada odirigents del rgim.

Al moment final de la dictadura, la lluita per lamnistia va ser un captolimportant, i el paper dels advocats del TOP fou reconegut. La gent, per, vaoblidar-se dels procuradors, i de persones com Gonal Castell, potser perqu en

aquells processos, en general, la seua fou una tasca, si voleu, ms modesta i, pertant, menys reconeguda. Per estic ms que segur que el nostre amic va dedicarmoltes hores i esforos per treure gent daquelles situacions, per fer possible ladefensa dels processats i la denncia del TOP. I ho faria, sens dubte, amb la seuaforma de ser: amb aquella simpatia i entusiasme que el caracteritzaven. Aquestas, tamb, una faceta de la vida del valenci Gonal Castell, prou ignorada ioblidada, i recordar-ho s una part de la nostra memria histrica.

I acabe. Espere haver complit, amb aquestes modestes notes, amb la recu-peraci duna part daquella memria, no tan llunyana en el temps, i haver reivin-dicat el paper de la colla de professionals del dret i, en concret, dun personatgetan entranyable com fou Gonal Castell.

Valncia, novembre de 2010


228

Ponncia

Sobre crniques des de laltipl

Les crniques que Gonal Castell (09-10-1912 / 01-02-2003) public entreels anys 1971 i 1972 a la premsa comarcal (Ciudad) i nacional (Tele/Estel i Gorg)destacaven fets socials i culturals daquella conjuntura que tenien a veure ambqestions poltiques i intellectuals que incidien sobre el conjunt de la Safor i delpas dels valencians. s a dir, les temtiques sobre les quals escrigu Castell Tre-vijano abastaven des de lanacrnic centralismeespanyol fins a la comercialitzaci

internacional de la taronja els problemes que sen derivaven per al futur delagricultura valenciana, fins a la prohibici de la revista Gorg(1969-1972) concebuda pel mecenes Joan Senent i Enric Valor1, o els atemptats a llibreries,els Borja, el significat de les canons de Ramon Pelegero i la coneixena de JosepPla. Les anotacions i reflexions tamb remetien tot el tercer bloc de lassaig arememorar fets histrics i lideratges poltics contemporanis: des de la primeragran guerra a travs de lallegat pacifista de Eric-Maria Remarque, passant per la

glossa sobre Francesc Maci i ladvocat laboralista Francesc Layret.En una entrevista que Josep-Carles Clemente fu a Gonal Castell per al

Diario de Barcelonapublicada posteriorment a la Revista bibliogrficaGorg2

1. Segons massabent Enric Valor per carta (Valncia, 01-05-1993), Joan Senent finanrespectivament els 50.000 exemplars dels dos primers nmeros de la revista: els regal pertot el Pas Valenci, a entitats culturals, collegis, biblioteques, fins i tot en perruqueries,botigues importants. Aquell reg commogu el Pas Valenci.

2. Gonal Castell: Un peu a Madrid i laltre a Valncia, Gorg, 23, setembre de 1971, pg.28-32. Tamb, Gonal Castell: un senyor de Gandia, Francesc Viadel, El Temps, 676,02-06-1997, pg. 54-55.

Xavier Ferr TrillhistoriadorUniversitat Rovira i Virgili


229

sesbossaren els temes que aleshores preocupaven ladvocat i periodista gandi:el context poltic de comenaments dels anys setanta, la qesti europea i la vo-luntat europeista; lassociacionisme poltic de tipus corporatiu endegat pel rgimtardofranquista; les lleis dadministraci local i la desvertebraci del Pas Valenci:

el Levante i el Sureste. Gonal Castell tamb es refer a la fundaci de la CollaTirant lo Blanc de la qual era el gran manifasser arran dun homenatge aJoan Fuster el 1968.3Aquesta associaci volia aglutinar lexpressi dels catalans,valencians i mallorquins a Madrid. Tamb fu esment a lorientaci ideolgicadaleshores de lautor de Valncia dins la tempesta: socialdemocrcia dorientacinacional valenciana. Finalment, ladvocat gandi fu referncia als esdevenimentsvalencians recents com fou lorganitzaci del I Congrs dHistria del Pas Va-

lenci (14-18 dabril de 1971), i el comproms que havia dendegar la joventutcompromesa amb el fet nacional.

Gonal Castell, doncs, es feia ress de la dinmica associativa que expe-rimentava una certa projecci social. Per a lensems en la conjuntura dels anysseixanta i setanta, Castell reflectia la voluntat de ladvocat a donar suport a ini-ciatives editorials, com fou la subscripci, corresponent a lany 1965, als volumsde la collecci Raixa i al Diccionari Catal-Valenci-Balear, publicacions de la

mallorquina Editorial Moll.4

Daltra banda, els punts de vista expressats per Gonal Castell en aquestaentrevista situaven el context general de les qestions fonamentals tractades aViure a Madrid (Crniques des de laltipl)(1973), i quatre anys ms tard al cap-tol homnim publicat a Dia a Dia des dels Pasos Catalans (1977). El resultat de lacomparaci dels centres dinters entre 1971/1972 i 1976/1977 fou la introduc-ci dun tema que, encara avui, t una certa notorietat: la reacci i agressi delsgrups feixistes espanyols contra la presentaci del Congrs de Cultura Catalana aMadrid i el desig de la unitat poltica davant el falangisme daleshores.

Dit aix, una caracterstica a destacar en larticulisme de Gonal Castellera interrogar la mentalitat, s a dir, les actituds que planaven dessota dels acordspoltics i els seus efectes envers els valencians. En aquest sentit, cal destacar la

3. Gonal Castell: La Colla Tirant Lo Blanc,Serra dOr

,371, novembre, 1990, pg. 28-30.

4. Carta de Gonal Castell a Editorial Moll, (Madrid, 23-10-1965) en qu abonava tresmil dues-centes vint-i-cinc pessetes a la subscripci dambdues colleccions (Fons EditorialMoll. Correspondncia).


330

reiterada insistncia en labsurditat de lemplaament geogrfic de la capital dEs-panya:

un pla, un, erm i, de sobte, amuntegaments de cases. Ja hi som! Ens trobem a la ca-pital administrativa del pas! Al criteri de la monarquia absoluta dels Borbons crear

una ciutat artificial al bell mig de la Pennsula, safegiren les idees jacobines delsrepublicans i poltics liberals posteriors. Sempre hi ha hagut una opini de centralismeignorant i ferm []. Oficinistes opositors a burcrates, terratinents andalusos i extre-menys formaven el padr ms important de Madrid de fa cinquanta anys. Ms tardes project un conjunt industrial que anava tamb atraient els estols de masses campe-roles, fugitius famolencs de Castella, Extremadura i Andalusia. Les xifres comenarena pujar [] sense preveure una organitzaci municipal, racional, lgica []. La fitaquilomtrica de la Puerta del Sol, que assenyala el zero de les rutes radials que van a

tota la perifria, sn tamb el resum daquest centralisme tancat a tota comprensi delsproblemes dEspanya (1973: 14-15 i 28).

La crtica a la ideologia centralista espanyola (o nacionalista destat) era,als anys setanta, un aspecte de denncia no nicament en el sentit poltic en quho palesava Castell, sin que ho era en termes de formulaci de les conseqn-cies econmiques que la centralitzaci castellanoespanyola tenia per a productesagraris dexportaci punters (com la taronja). La poltica nacionalista espanyolafranquista no tenia entrada en el Mercat Com Europeu.

Precisament, Francesc de Paula Burguera, un dels integrants de la CollaTirant Lo Blanc, expos, entre daltres aspectes, el futur de la Qesti regio-nal i el rerefons politicoeconmic del franquisme tecncrata en el Quadern deleditorial Gorg collecci dirigida per Gonal Castell5als articles del diariMadrid (1969-1971)6i a De cara al pas (1974). Tamb cal recordar, en aquest

punt, tot larticulisme econmic de Vicent Ventura a Valencia Fruits sobre la ur-gncia dentrada a lEuropa Econmica com a via indirecta per a aconseguir lademocratitzaci poltica per part de leconomia exportadora valenciana.

Era evident, per, com destacava Castell en un altre pas de lassaig quecomente (p. 60), que una part de la qesti econmica alludida es derivava dela manca de conscincia de pas lingstica i territorial de lempresariat

5. Gonal Castell: Latrevida i difcil aventura deGorg

,Serra dOr

, 381, novembre 1991,pg. 27-30.

6. Vegeu: Escritos de Francisco de P. Burguera dins A. Fontn, F. Burguera i A. de Miguel:Madrid, pgina 3, Seminarios y Ediciones, Madrid, 1972, pg. 47-151.


331

valenci. La tesi que mantenia Gonal Castell i que mantenien els dos autorcitats i la resta dmbits socioculturals valencianistes i tamb intellectuals (JoanFuster) era que la conscincia de pertinena, la conscincia nacional, era unfactor de primera magnitud per a donar impuls legitimar, en definitiva al

conjunt de la potencialitat productiva de lestructura econmica del Pas Valencidavant Madrid i Europa. La conclusi que sextreia aleshores era que una posicicomunament assumida (en el llenguatge periodstic econmic dels anys setanta:identitatregional) cohesionava polticament les reivindicacions exportadores.

Tot aquest posicionament que conjunturalment coincidia, no pas percasualitat, amb la publicaci destudis capdavanters en cincies socials com Les-tructura econmica del Pas Valenci (1970), Idioma i prejudici(1971), de Rafa-

el L. Ninyoles; Pas Perplex, de Josep-Vicent Marqus (1973); larticle de JoanFuster, Pas Valenci, una singularitat amarga(1973); el monogrfic El PasValenciano de Informacin Comercial Espaola (gener, 1974) expressava lacentralitat daspectes estratgics econmics i territorials davant la renncia polti-ca valencianista de la classe econmicament dominant.7

Precisament, remarcar aquesta finalitat fou una aportaci destacada deViure a MadridNo debades, lautor de lassaig, tenia accs a cercles dopini (i

de decisi) que possibilitaven notcies de primera m sobre aquesta panormicasocioeconmica.

Les reflexions de Gonal Castell sobre aquest context anaven en la direc-ci de destacar tot comentant la difusi de Taronja i caos econmic(1971), deLlus Font de Mora que poc a poc (sic) van sortint llibres que generen unadoctrina valenciana dexplicacions i desmitificacions (1973: 181). En definitiva,aquesta literatura sociolgica era la que havia de contribuir a la nostra renaixenacultural, econmica.

Una altra aportaci rellevant, tamb en consonncia als debats sociopol-tics de comenaments dels anys setanta (per que, en qualsevol cas, caldria con-textualitzar-los dins el procs de liberalitzaci/oberturisme endegat per la polticaeconmica de Joan Sard Deixeus i Fabi Estap entre 1959-1973) era palesarlhoritz regionalitzador segons el llenguatge de lpoca com a organitzaci

7. Joan Fuster: Un pas, un trabajo, una historia, Informacin Comercial Espaola, 485, generde 1974, pg. 43-45.


332

idnia de lEuropa econmica (i poltica). Ladequaci entre el demos (societat)

i letnos (cultura, identitat) era un referent que den dels anys seixanta sesta-

va consolidant entre intellectuals com Robert Lafont (La Revoluci regionalista

[1967(1968)]) i Guy Hraud (LEurope des ethnies: 1963). Gonal Castell tradu-

a gradualment aquest projecte escadusserament iniciat encara en lactualitata travs duna concepci dEuropa que tendia a lhoritzontalitat, a la igualtat

destatus poltic, tot i tenir en compte el pes especfic dels estats:

Dins lEuropa Unida del Mercat Com, i cap a una unitat poltica, es veu que tan

sols surar sobre les nacions europees el sentit i la realitat regional. Les organitzacions

administratives, departamentals o provincials sesborren i se sost la regi, com a en-

titat econmica, poltica, dtnia i llengua. La uni dEuropa si es fa ser sobre

els estats, per sempre recolzada (sic) en les regions que hi ha davall, com a base desustentaci geopoltica real (1973: 52).

I aquesta panormica plantejable era conseqncia dun progressiu canvi

en les atribucions de competncies de lEstat centralitzat convencional:

El fet s irreversible. El sentit dEstat, que fins ara era la doctrina dominant al vell

continent, s superat i es va cap a una federaci de pasos que oblidaran a poc a poc

el sentit nacionalista artificial, nascut al segleXIX

, i restaran tan sols els pobles nus,amb la seua histria autntica no deformada al servei dels estats creats; amb el seu

sentit nacional ben definit, autntic, com a base dintegraci supranacional europea.

La Federaci Europea o Uni Federal dEuropa amb un mateix sistema democrtic,

economia unificada, sense duanes, moneda com, parlament federal i uns interessos

collectius cap a la nova entitat que sest creant (1973: 55).

Lorientaci de Gonal Castell es perfilava en un doble sentit. Duna

banda difondre les propostes i materialitzacions de regionalitzaci per als estatscentralitats, com sesdevingu amb Itlia i la posada en funcionament de lorga-

nitzaci regional dabril de 1972 (1973: 79-80).

De laltra, la vindicaci de la unitat territorial del pas davant les estratgies

econmiques dentitats financeres de voler inventar, i impulsar, demarcacions

administratives que res no tenien a veure amb la historicitat del territori: des de

la implantaci a Alacant, loctubre de 1963, de la redacci del diari de Mrcia La

Verdad, fins a la proposta, a mode dHinterland, de lrea Alacant-Mrcia-Alba-cete i Almeria. En aquest sentit, Castell no feia altra cosa que exposar un debat

actualitzat sobre la valencianitat dels alacantins i larticulaci de leix Valncia-


333

Alacant accentuat a partir dels anys seixanta arran de lassaig de Jose VicenteMateo,Alacant a part(1965), la primera edici del qual an, no debades, a crrecdEdicions dAportaci Catalana, de lactivista catal Joan Ballester Canals.

Aquesta preocupaci pel territori portava tamb a denunciar lexplotaci

de lecosistema, un altra causa de protesta i de lluita als anys setanta, endegadaper Germania Socialista i moviments cvics en la campanya El Saler per al po-ble. Aix, ladvocat gandi centrava la denncia en lestat de lAlbufera i, dunamanera ms general, en el model de creixement occidental: la civilitzaci davuiamb el monstre creat de la societat de consum, camina rpidament cap a la seuaprpia destrucci (1973: 205).

La denncia poltica concretada des dmbits socials al voltant del fet na-

cional era el que trasllua bona part del centre dinters de les idees de lautor deSumarssim durgncia. Quan, des de la memria histrica, el periodista evocavaels fets del sis doctubre de 1934 a Barcelona tot fent una exposici del debatestatutari de 1932 sota el govern presidit per Francesc Maci arribava a laconclusi que:

La histria ens diu que sempre que es produeix una situaci crtica, surt el problema

de la varietat regional, ms o menys agut, segons el tractament del context de lpocai la comprensi o intransigncia dels actors []. Novament tenim al davant la vellaqesti: Unitarisme-Federalisme. Els republicano-socialistes neguen el federalismecom a soluci i cerquen una posici mitjancera, frmula de lEstat integral, compa-tible amb les autonomies dels municipis i de les regions (1973: 146).

Per Gonal Castell era (quasi) obligat evocar els anys trenta, car en fouprotagonista directe: des de la seva intervenci en lesplndida iniciativa editorial

comunista, Nueva Cultura,i com a partcip directe en la guerra dEspanya. Peraquesta ra lassagista tamb evocava espais de la memria que rememoravenintellectuals-poltics que havien definit culturalment i poltica un programa so-cial alternatiu al de la classe dominant. Fou el cas de Francesc Layret (1973:149-153). Aquest extrem port a Castell a denunciar implcitament la dictaduradel general Franco (Amb el perms de lenterramorts, 1973: 155) i deixar lainiciativa civicopoltica a les generacions futures: Tan sols resta que el jovent

davui valore el que deu valorar del passat i deduir-ne les conseqncies avinents(1973: 155).


334

Aquesta crida a la joventut, per, no era nova. Dos anys abans, en len-trevista citada de lany 1971, arran de la celebraci del Primer Congrs valencidhistria, lescriptor destacava lexistncia duna

joventut prometedora i que forma un grup de qualitat entre escriptors, assagistes,

economistes i historiadors, amb un gran rigor cientfic. Ha passat ja, afortunadament,lpoca de les glries municipals, sentimentals i folklriques (1971: 30).

Malgrat loptimisme de Gonal Castell sobre contextos que encara noshan superat (i.e.: el folklorisme, victimisme populista sota la forma de senti-ment provinci), el panorama que es descrivia als anys setanta era versemblant sitenim en compte el nombre de recerques crtiques produdes (algunes de les qualsanteriorment esmentades) sobre la societat i lestat de la cultura valencianes, i les

noves organitzacions poltiques que qualitativament plantejaven anlisis sociol-giques i ideolgiques sobre el fet nacional i sobre lopressi de classe i la dennciade la connivncia entre lEstat espanyol i la classe dominant.

En aquest sentit, cal destacar que en el temps social indagat per Castellsorgiren diverses organitzacions: Germania Socialista (curs 1970/1971), NovaGermania (1973), lorganitzaci valenciana del Partit Socialista dAlliberamentNacional (1974) i el primer Partit Socialista del Pas Valenci (1974), lobjectiude les quals, ms enll de la lluita antifranquistai sota diverses estratgies eravincular el fet nacional a la qesti de classe.8s a dir, un estat de coses semblantspel que feia als aspectes fonamentals de pas comptava amb coincidnciesreflectides per Gonal Castell, malgrat tenir en compte el diversos nivells din-cidncia del treball poltic:

Per considerant la nostra situaci especial, abans tenim un comproms amb el nostre

poble; cal tornar, a ell, a aqueixa gent entranyable que ens dna un exemple de tenaci-tat, conservant com la custdia, a peu i a cavall, aqueixa llengua familiar, corrompudaa voltes, per guardada com lesperit que ens uneix i ens dna una personalitat, lanostra, per a b o per a mal, per que ens fa sentir-nos, ms sincers, ms autntics,saber que som un pas (1971: 31).

Al Prleg de Dia a dia des del Pasos Catalans, Joan Fuster defin Gon-

al Castell com un home de trinxera, un resistent amatent als esdeveniments.

8. Rafael Xamb: Els intellectuals al Pas Valenci. De la conscincia crtica a la dispersidins Terceres jornades. El nacionalisme catal a la fi del segle XX, Edicions de la Revista deCatalunya, Barcelona, 1989, pg. 158-160.


335

I efectivament, les crniques alludides des de Madrid, sn textos que donaven

compte de fets que tenien majoritriament incidncia en la vida dels valencians.

Fuster hi deia tamb que fou a Madrid on ladvocat de Gandia congri la seva

conscincia nacional, en una situaci de distncia i en les reflexions conse-

gents (1977: 10).Com he intentat dindicar, lassaig Viure a Madrid (i fonamentalment la

primera part) s significatiu a manera de conscincia de la situaci pera copsar com el seu autor veia el pas: les seues noves actituds, per tamb isobretot les seues problemtiques. Unes problemtiques que noms serien su-perades amb el comproms dun relleu generacional, atesa la dimissi duna classedominant, per no polticament dirigent, i la concepci dun Estat que, s clar,

no tenia en compte la realitat sociopoltica del pas.Gonal Castell escrigu aquest llibre quan portava 27 anys vivint a

Madrid (com a conseqncia destar acusat de la participaci en lorganitzacidel Socors Roig i destar encausat pel Tribunal de Delitos de la Masoneria y elComunismo)9i el Pas Valenci coneixia la continutat expansiva del procs de na-cionalitzaci cultural i poltic endegat als anys seixanta: nous grups de la Can;activitat dagrupacions culturals i dateneus juvenils (com el Gandia); continutat

dels aplecs (que a ms de la concentraci al Puig, sorganitzaven tamb comar-calment); fundaci de noves llibreries (com succe en aquesta ciutat el 1968,amb la llibreria Concret Llibres),10ledici de nova premsa, tamb comarcal, quecom Ciudad, amb Josep Rausell al capdavant,reflectia les dinmiques associativesterritorials; campanyes per a la reivindicaci de lensenyament en valenci (recor-dem la iniciativa endegada el 1969, El valenci a lescola), etc. s a dir, existiauna confluncia dobjectius nacionals des de diversos mbits.

Tal vegada era aix el que tamb volia exportar Gonal Castell des dEs-panya: que en un context de transformaci social i econmica, el denominadorcom de la lluita poltica i cultural havia de ser la unitat. Una unitat imprescin-dible, ara com ara, des de la trinxera.

Reus, desembre-gener de 2010

9. Gerard Gort: Entrevista a Gonal Castell,Revista del Centre de Lectura de Reus

, 4, setenapoca, 2002, p. 35.

10. Enric Sria:30 anys de cultura literria a La Safor, Grfiques Colomar, Oliva, 1990, pg.54 i seg.


336

3Presentaci de les ponncies

Gonal Castell i Gorg i El Gonal Castello de Canig.

Gonal Castell com a editor

Lenergia vehement de Gonal Castell se tencomanava. Potser perqu jo erajove quan el vaig conixer i, per tant, obert a tots els entusiasmes. Castell emva proposar un projecte per a Els Quadernsde Gorg que em va fer molt de goig.Per la dictadura del general Franco complicava qualsevol cosa que intentaraeixir-sen del pensament gris, i el valencianisme no tenia capacitat ms que per a

un resistencialisme estrictament voluntarista. Dit ms rpidament: no es va dura terme, aquell projecte.

Tanmateix, les primeres vegades que vaig veure Gonal Castell va ser ala redacci del setmanari Ciudad(edici de Gandia), que va durar des de generdel 1970 fins a loctubre del 1972, i on ell va publicar articles assduament, aixcom la secci fixa Viure a Madrid, el recull de la qual ms tard esdevingullibre. Aquesta publicaci mereix ms atenci de la que se li ha donat fins ara.

s el primer peridic saforenc que trau la llengua catalana de lestret marc delsversets, segons afirmaci del Catleg de la premsa comarcal la Safor (1880-1982),de Gabriel Garcia Frasquet.

A casa seua, a la Vila Nova o carrer de sant Francesc de Borja de Gandia,Castell, em va contar el projecte per a Els Quadernsde Gorg. A pesar de la meuaillusi o al marge daquesta, aquella casa duna antiga famlia benestant gandianadesprenia una atmosfera que presagiava el seu final. Desallotjada de la seua vida

habitual, amb mobles noms els imprescindibles, feia duna mena de despatx-dormitori circumstancial de Gonal Castell. Al cap dun temps, va ser una detantes cases de Gandia que van enderrocar.

Ignasi Mora

periodista i escriptor


337

El projecte per a Els Quadernsde Gorg es basava en un precedent. El1932, per encrrec de la revistaMirador, Carles Sents agaf a Mrcia un autobspirata ple demigrants amb els quals viatj fins a la seua destinaci, Barcelona.El reportatge resultant va aparixer en diverses entregues aMirador amb el ttol

genric de Mrcia, exportadora dhomes, que ms tard fou publicat en formade llibre amb el ttol de Viatge en Transmiseri. Ara, Castell em proposava quemhi pujara en un autobs demigrants des de Piles fins a Pars.

Com a bons admiradors de Josep Pla, viem en aquell projecte una ma-nera de comenar a fer possible all que el mestre havia dut a terme a partir dems o menys la meua edat daleshores: viatjar i escriure. No era la forma msconfortable de viatjar anar de Piles a Pars en un autobs demigrants, per nera

lnica viable. Ms ben dit, semblava que nera lnica viable, si b tampoc ho vaser. Com tants altres projectes culturals, la dictadura el feia intricat, massa costs,finalment irrealitzable. Aquesta ancdota s el que crec que he de contar sobreGonal Castell i la publicaci dEls Quaderns de Gorg. La resta, la informacipura i dura sobre aquesta qesti es troba a Internet.

La Vall de Gallinera, gener de 2011


338

Ponncia

Gonal Castell i Gorg

La meua presncia ha estat requerida per a parlar del mn de Gorgi de la fona-mental contribuci que a dita publicaci va fer Gonal Castell.

Definiria Gonal Castell com un activista posset per la fe en una exis-tncia normal de la seua/nostra terra, el qual inevitablement havia de trobar-seamb un altre activista, Joan Senent i Anaya, duna edat similar que, malgratles diferncies ideolgiques: marxista Gonal Castell i liberal i democratacristiJoan Senent, es trobaren en el valencianisme i en una iniciativa fonamental enaquell temps com va ser la revista Gorg, que es va editar des de l1 de juny del1969 fins a labril del 1972.

Joan Senent Anaya s sovint recordat com a mecenes del valencianisme.Les tres primeres llibreries valencianistes (Can Bols, Concret i Tres i Quatre)naixen amb el seu ajut, hi posava gratutament el local, i en el darrer cas amb unfort ajut econmic del 50% del capital inicial. Per s ms que un mecenes; s unactivista que, a ms dels seus diners, posa el seu temps, esfor i entusiasme. I aixho va fer amb la revista Gorg, aprofitant lacabament de la pena de pres dEnric

Valor amb qu el franquisme el va reprimir, sobre la qual ja ha parlat Rosa Ser-rano al seu llibre, i durant la qual el meu pare, tot valent-se de la seua condicidadvocat per a entrar lliurement al crcer, anava a visitar-lo cada setmana. QuanValor va eixir de la pres li va proporcionar una activitat i un mitj de subsistn-cia, ja que li havien confiscat tots els seus bns, la quantia dels quals ignore, i aixva ser el naixement de Gorg. En un rac al fons del local del negoci familiar, a lagestoria del carrer Colom, entre tots dos feien la revista.

En aquella poca jo estava a Barcelona estudiant la meua carrera denginyerindustrial i cada vegada que venia a Valncia macostava a la gestoria per com-provar com mon pare anava gestant la revista Gorg, i aix vaig arribar a tindre

Joan Josep Senent i Morenoprofessor Universitat Politnica de Valncia


339

un important i continuat contacte amb Enric Valor. La revista desprs va sertancada per ordre governativa, per llavors Gonal Castell ja havia fet algunes

collaboracions importants: cinc en la secci Taula de Novetats; resums de lli-bres de recent publicaci; un article original sobre Picasso; i el nmero 23, de

setembre del 1971, en el qual la foto cremada (ara es diuposteritzada) de GonalCastell surt a la portada i en linterior del qual es reprodua un article recent delDiario de Barcelonaque parlava sobre ell. A ms a ms, leditorial Gorg li havia

publicat el seu llibre Viure a Madrid. Crniques des de laltipl.Arran de la prohibici governamental de la revista, feta amb lexcusa que el

perms era com a butllet bibliogrfic i es feia informaci general, tot i que sem-

pre es tractava dactivitats culturals, mai poltiques, el meu pare es va dedicar a

recrrer lacte administratiu per la via judicial contenciosa administrativa; recursque arriba fins al Tribunal Suprem, el qual, en una mostra de parcialitat poltica,li dna la ra al govern de la dictadura i demostra el seu grau de corrupci. Cal

no oblidar que el poder judicial durant la transici va passar intacte al nou estat

dit democrtic.En aquestes circumstncies, Gonal Castell, que s conscient de la gran

labor realitzada per Gorg i el renom que aix li havia reportat entre el valen-cianisme progressista, vol continuar-la. Hi havia hagut importants revistes va-

lencianistes anteriors com Sicnia, del meu oncle-avi Nicolau Primitiu Gmez

Serrano, o Valncia Cultural, de Vicent Badia. Per Gorg, a ms de ser una revistantegrament en valenci, havia aconseguit una cosa nova: congregar al seu voltant

un estol de gent jove que collaborava duna forma espontnia i gratuta, gent quedesprs es revelaria com uns grans professionals i intellectuals. Va ser extraordi-

nari crear aqueix nim, aqueixa atmosfera, de poder contribuir al valencianisme,amb tanta gent jove i amb alguns ja majors, com va ser el cas de Gonal Castell.Ell, en veure que aix anava a quedar interromput, va voler continuar-ho, encara

que ja no podia ser de la mateixa manera per la prohibici governamental. Peraix, calia donar-li la volta i transformar-la en quelcom que no fos una revista

per que shi assembls: la marca Gorg seria ara una collecci de monografies.

En el primer nmero hi ha una circular als lectors que explica el canvi, on

hi deixava molt clar que eren publicacions unitries, va eliminar les seccions msatractives com Cartes al Director o els Noticiaris Culturals, etc., va conservar

noms les aportacions literries i va canviar el nom al dEls Quadernsde Gorg.


440

Els onze nmeros dEls Quaderns Gorg van ser una iniciativa liderada per

Gonal Castell, que es posa dacord amb el meu pare, el qual li presta el nomde Gorg, li proporciona un local, un piset al carrer Calvo Sotelo, avui afortuna-

dament Passeig de Russafa, on es fan aquests monogrfics i on funciona tamb

la distribudora El Molinell. All ja no ser Enric Valor i Joan Senent Anaya, queest ocupat amb el recurs del tancament de la revista, sin Gonal Castell qui

lidera i imprimeix el seu carcter al projecte. Els onze nmeros sn prou diferentsentre si:

El primer nmero sanomena Estimem la nostra llengua, amb prleg deGonal Castell, que cont un Report sobre lidioma de Josep Meli i un article

sobre La Renaixena valenciana de Manuel Sanchis Guarner, a qui mon pare

tenia un especial afecte.El nmero dos s la reproducci dun text de Carles Salvador titulat 4

elogis i 4 cues.

El nmero tres es diu Canoneret valenci de Nadal, tamb de lestimatManuel Sanchis Guarner.

Desprs sinventen una cosa, diguem-ne rara, una nova srie dins dEls

Quadernsque anomenen La ploma, i que no arribar a tindre ms que el primernmero, que reprodueix el text de Lingenude Voltaire.

Continua el nmero quatre amb Lombra de lescorp, de Maria AurliaCapmany.

El nmero cinc s molt ms llarg i sembla ms una revista que una mo-nografia, dedicat a les falles: Falles 1974, amb articles duna muni dautors (M.

Sanchis Guarner, V. A. Estells, Pere Riutort, Alfons Cuc, Joan Fuster, R. Blas-

co, Vicent Ventura, Josep Ll. Fos, Gonal Castell, R. Ventura, J. V. Marqus, R.Prez Casado, Francesc de Paula Burguera, Rodolf Sirera, R. Esteve-Casanova,etc.), que continua amb una antologia i homenatge a la antiga revista fallera

Pensat i Fet, amb la reproducci de textos antics dautors com Santiago Rusiol,

Maximili Thous i Lloren, P. Llus Fullana, J. Sanchis Sivera, Llus Guarner,Carles Salvador, Bernat Artola, i molts altres, i que acaba amb els esbossos de to-

tes les falles daquell any 1974. Intent ser un llibret de falles per amb una gran

altura intellectual oferta per la qualitat dels autors que hi intervenen.Desprs hi ha un nmero doble, el sis i el set, monogrfic dedicat a fer un

recull dels goigs valencians dels segles XIVal XX, amb selecci, prleg i notes de


441

Ricard Blasco, amb unificaci i modernitzaci ortogrfica feta per Enric Valor.

El nmero huit porta per ttol La Germania dels menestrals valencians, or-denada pel notari Miquel Garcia (1516-1535), un text antic de trenta-un ca-

ptols, altres notcies i documents, tret de la biblioteca dAdolf Pizcueta, amb

modernitzaci, notes lingstiques i glossari dEnric Valor, i una Qesti prviade huit pgines de Gonal Castell.

El nmero nou es diu Nova frontera econmica (Pas Valenci 1974), tambde diversos autors no tants per com el de les falles; concretament: Joan Fus-

ter, Ernest Lluch, Marius Garcia Bonaf, Llus Font de Mora i Vicent Ventura,tots experts en les diverses facetes dels fets econmics.

El nmero deu, batejat amb el nom De cara al pas, s un recull darticles

periodstics de Francesc de Paula Burguera, ordenats en tres blocs: Temes delPas, LAgricultura i La Qesti Regional.

I lltim nmero, lonze, amb el ttol dHomenatge a la impremta Valen-

ciana: 1474-1974, que comena amb una introducci de Ricard Blasco, Sntesihistrica de la impremta valenciana, i continua amb un ndex (incomplet) de

materials per a lestudi de la impremta valenciana, amb la inclusi dun treball

de Pere Bohigas i quatre articles sobre La bblia valenciana de Bonifaci FerrerdeLus Tramoyeres Blasco, Robert Morder Molina, Joan Fuster i Josep Perarnau,

en aquest ordre.Amb aquest nmero, la vespra del Nadal del 1974, es va acabar la col-

lecci Els Quadernsde Gorg. Ignore els motius. Isabel-Clara Sim mapunta quecreu que es van barallar. No ho s, ja que el meu coneixement de Gonal Castell

i la seua tasca va ser ms aviat tangencial. El fet de fer-se en un lloc ms distant i

estar jo estudiant fora va fer que el meu contacte amb Gonal Castell i la gestidEls Quadernsfos molt menor del que havia sigut en letapa anterior amb EnricValor i la revista Gorg. Per tant, no tinc tantes dades a hores dara, ni coneixia

tant Gonal Castell, encara que s que estava al corrent de com anaven les coses,

per saber si es va barallar ni amb qui. El que s que s s que el fet que sacabsaquesta tasca va ser una llstima, ja que tan sols deu o onze mesos desprs es va

morir Franco, i estvem, per tant, en un moment crucial en qu aquest tipus

diniciatives ens feien molta falta.Un ms desprs de Franco es va morir mon pare. Els fills rem molt joves

encara, i no tenem ni idea de com funcionava el mn editorial. Fet i fet no vam


442

poder continuar amb la tasca del nostre progenitor ni la de Gonal Castell.Tamb va ser el final duna poca, ats que la mort del dictador canviava

totalment tots els parmetres de funcionament poltics i socials. En poques pa-raules, tot plegat, va ser el declivi dunes activitats que van ser fonamentals en

aquells moments del final del franquisme.Aquest s el resum rpid de la meua intervenci, ajustat al temps que mha

quedat, i no vull acabar sense dir-vos o afegir una altra cosa, pels qui vulgueu itingueu inters en tindre ms informaci sobre el tema de la revista Gorg, i dElsQuaderns. Hi ha una editorial, Faximil Edicions Digitals, que ha editat un CD,que cap en una butxaca, en qu es troba escanejat en format pdf i digitalitzat deforma que es poden fer recerques informticament, tota la revista bibliogrfica,

tots els quaderns i el llibre que mon pare va deixar enllestit poc abans de moriren el qual conta tot el procs judicial que inst arran del seu tancament governa-mental.

Valncia, novembre de 2010


443

Ponncia

El Gonal Castell de Canig

Primer de res, deixeu-me que doni les grcies a lngel Velasco, al CEIC Alfons elVell, a lAjuntament de Gandia i a tots vosaltres perqu, realment, un homenatgea Gonal Castell s alguna cosa ms que un acte acadmic obligat. s, tamb,una obligaci cvica i moral. Jo estic convenuda que si ell fos viu estaria conten-tssim dun acte com el que estem vivint ara mateix.

Jo voldria dir en primer lloc que Gonal Castell era un home molt mlti-ple, per hi ha dos trets, o dues circumstncies, que en voldria destacar dell: una,

que va ser un home valent; i laltra, que va ser un home frustrat. Dic que va ser unhome valent perqu, tot i que el vaig conixer de major ens vrem conixer jus-tament als principis dels setanta, de seguida vrem sintonitzar i ell va comenara collaborar en la nostra revista, Canig. A partir daquell moment ens vrem fermolt amics, i jo, que potser sc duna vanitat desorbitada, crec que en els ltimsanys de Gonal, potser, el meu marit i jo vrem ser els seus millors amics; almenysrem amb qui ms ell es veia. Daqu que dinvem contnuament junts i parlvem

de les nostres intimitats duna manera continuada. De manera que de la persona-litat de Gonal Castell hi ha poques persones que la puguin conixer igual queel meu marit i jo. Evidentment moltes daquestes coses sn confidencials i no sntraslladables aqu perqu sn coses personals que shan de respectar.

S que puc dir, per, que va ser un home valent en els dos aspectes capitalsde la seva vida. Un, ja lhan remarcat tots els anteriors ponents, i s el que fa refe-rncia al fet que va ser un home valent durant la guerra i la repressi franquistes;

aix, no ens en cansarem de repetir-ho. I no sols valent: molt valent! Tant com ales pellcules de loest, com a Sol davant del perillo aquells altres films semblants,amb gent capa de jugar-se el fsic, fins i tot amb una certa alegria. Vaig saber per

Isabel-Clara Sim

escriptora


444

un cos seu, a una escola destiu que vrem fer a Cocentaina, que a Gonal li deien

el Saltatrinxeres, perqu era daquests tan agosarats que era capa de saltar de la

trinxera en ple foc enemic. I puc recordar perfectament les amargues llgrimes queva vessar quan la direcci general de trnsit li va denegar la renovaci del carnet de

conduir perqu tenia la pressi baixa i tenien por que pats algun desmai mentrecondua. Recordo que ell ens deia: Per si jo condueixo millor que camino... Si joals dsset anys ja portava un tanc! s a dir, que Gonal estava indignat de la poca

consideraci rebuda, i el seu principal neguit era com arribar a Gandia. Com arri-

baria ell a Gandia, a la seva casa pairal sense vehicle! I la seva dona li deia: Doncsmira, anirem amb tren, com tot el mn. Per ell estava enfurismat. De fet, jo mai

lhi havia vist tant, perqu per a ell conduir era una cosa molt senzilla.

Dels llibres que ens ha deixat aquest home tan valent, apart daquestesvaluosssimes memries ell ns un dels pocs memorialistes valencians que te-nim, jo destacaria la novella Sumarssim durgncia, que s un dels llibres msesferedors que he llegit en la meva vida, sobretot tenint present que s un llibreautobiogrfic, de coses que ell, personalment, va passar. De fet, quan el llegeixess esgarrifs, per quan Gonal Castell et contava coses que no apareixen alllibre, aleshores aquests relats eren encara ms esgarrifosos. Per exemple explicavaqu sentien els presoners condemnats a mort quan tenien una visita oficial, ja quehavien de fingir que tenien activitats culturals, i que estaven molt ben tractats. Ialeshores havien de fer representacions teatrals en castell, naturalment, onells fingien que estaven assajant, i cada pres representant un paper. I a Gonal,tot i que era un home molt rialler, li queien les llagrimetes mentre em comentavaque, en rebre una daquestes visitetes oficials, ells havien de cantar canons ale-

gres, del tipus cantemos a la vida porque la juventud es preciosa. I clar, cantarcanons daquesta mena, una gent que estava condemnada a mort... Feu-vos-enla imatge. Clar, aix li devia fer molta impressi als visitants, per ells es mossega-ven la llengua de rbia, cosa que devia resultar-li brutal a unes persones que, comhe dit, en realitat anaven a pelar-les. Gonal em coment qui era Peset amb quiva conviure a la pres, i em va dir que era una bellssima persona cosa quesexplica tamb molt clarament a les memries. Mexplic tamb, entre daltres

vivncies dempresonament, qu eren les saques; o sigui, la quantitat de gent queagafaven cada nit per ser afusellada. I mexplicava com ho comentaven a la pres,amerats de por, fent crrer la veu de si hi hauria sacao no aquella nit.


445

Per b, ja he dit que Gonal Castell era un home molt valent en eixesentit. Desprs va continuar sent un home valent en el seu aspecte periodstic. Els

seus articles eren absolutament incendiaris. Jo tenia dificultats, com a directora dela revista Canig, per publicar-los normalment, perqu sabia que Gonal i la seva

dona no mhaurien perdonat mai de la vida que en toqus una sola paraula. Per sque a voltes all es feia realment difcil, pel to del seu contingut, perqu Gonal era

un defensor abrandat de la idea de Pasos Catalans, de la independncia com ara

us explicar i que hi va creure fermament en els ltims anys de la seva vida. Ja sque aix mateix, en algun moment, ja sha explicat al llarg daquest mat, per crec

que conv que recordem perqu Gonal Castell era tan abrandat en la defensa deles seves idees. Clar, ell, amb aquella actitud, comprometia tota la revista.

Gonal Castell, com a collaborador de la nostra revista, va tenir duesetapes: en una, ho va fer des de Madrid; i en laltra, des de Barcelona. Letapa deMadrid va ser interessantssima perqu ell shi va passar molts i molts anys, i ales-hores coneixia perfectament el poder i la jurisprudncia espanyols des de dintre.En coneixia totes les interioritats. I tamb coneixia molt b la literatura espanyolades de dintre. Ell va ser amic personal, per exemple, de Po Baroja, de qui deiaque era el millor escriptor que hi havia hagut mai a lEstat espanyol i dels nos-tres, ell deia que Joan Fuster, per cert. El cas s que Gonal coneixia els cenaclesliteraris de Madrid, i nexplicava ancdotes absolutament delicioses que jo explicode tant en tant als meus amics escriptors. Com aquella dels escriptors que entra-ven al Caf Gijn amb un tros de full de paper que sinsinuava a la butxaqueta dela jaqueta, i sempre hi apareixia un altre que treia, per la seva banda, un altre trosde paper, i tot reptant-lo, li etzibava: Si me lees, te leo. I aquesta ancdota s

molt descriptiva de la vanitat literria que gastem sovint entre escriptors.El cert s que Gonal, a Madrid, coneixia tothom. Ell va treballar un

temps al despatx del Pedrol Rius, que, com sabeu, era un personatge del rgim,per era tamb un home amb un tarann lleugerament obert, amb les dues cares.I Gonal deia dell que es trobava a gust al seu despatx, fent de procurador. Iaqu ve una altra faceta del seu valor, que sha de remarcar, sobre la desmemriadels nostres pasos, cosa que a Gonal li sabia molt greu. El cas s que ell va de-

fensar, per exemple, prcticament a tot el POUM, els coneixia prcticament atots, se sabia ben b tots els noms i els detallava de memria. I sempre deia, a talldancdota, que desprs dhaver-los defensat sels trobava pel carrer i ning no el


446

saludava. Deia que els ms agrats eren sempre els bascos, els nics que li pagavenles defenses.

De Gonal Castell destacaria tamb molt i molt la seva memria dele-fant. Era un home que sho sabia tot, i que, a ms, ho recordava: com ja he dit

en algun altre moment, una autntica enciclopdia amb potes. Era un home queet podia explicar qualsevol mincia sagnant de la Guerra Civil, com les batussesentre comunistes i anarquistes, arreglant les seves diferncies a trets, amb resultatde morts, i que en parlava amb aquell coneixement de qui havia participat en unaguerra i que shavia enfrontat amb la mort i lhavia ocasionada tamb. El cas sque era un home molt valent, cosa que ja he dit a bastament, i que a ms a msno hi tenia pels a la llengua.

Tamb va ser molt geners, va gratar-se sovint la butxaca, cosa que tam-b sha de dir. Ell tenia una bona fortuna personal, amb una finca esplndida aGandia, de la qual estava molt orgulls, per que al final no podia mantenir-la, iva haver de vendre-la. Aix va ser quan li van enretirar el carnet de conduir, queja he dit que va ser una gran patacada per a ell, i que aleshores li va fer dir: Aras que ja sc un vell!. Tamb va haver de liquidar els seus bns de Madrid, comsabreu. I, igualment, va tindre un seris conflicte amb la seva exdona, Lola Gaos,malgrat que jo us puc ben assegurar que totes les coses que aquesta dona, granactriu, per que, amargada i rancuniosa, va arribar a explicar a la revista Interviu,no eren certes, ja que Gonal va ser prou geners amb ella. Fins i tot, em va ense-nyar alguns dels resguards dels girs que li va entregar, alguns daquests sense capobligaci legal, com per exemple una part dels beneficis de la venda de la finca deGandia. Aix no obsta, per, perqu aquesta dona hagi passat a la posteritat com

la gran actriu que fou, una de les grans actrius de Buuel, etc.Per tornant a Gonal, i a la seva valentia, cal dir que ho va ser tamb com

a periodista, com a continuador de Gorg, amb Els Quadernsde Gorg, aventuraque li cost tamb un patrimoni terrible, a ms de moltssimes baralles internes,i que finalment en va ser tamb prohibida. Per el cas s que en aquesta aventurava deixar ben palesa tota la seva valencianitat, de la qual en parlar tot seguit. Ellestava molt orgulls de la tasca dEls Quadernsde Gorg, i guardava els exemplars

com a joies, sempre disposat a ensenyar-los al primer que passs per casa seva.Tamb he dit que va ser un home frustrat. I aix s que s ms trist de dir,

ja que quan es fan homenatges, all que se sol remarcar sn totes les virtuts duna


447

persona i totes les medalles que se li van penjar. Per s que sha de dir que Gonalva ser un escriptor frustrat. I aix ve pel fet que als nostres pasos, a Catalunya ial Pas Valenci, dissortadament, no sel va fer el cas que mereixien els seus escrits.Sobretot a Catalunya, on no va rebre cap reconeixement. A Gonal, aix lamar-

gava duna manera extraordinria. Ell es va presentar a gaireb tots els premisconvocats a Catalunya i en va guanyar poqussims, per no dir-ne prcticamentcap. I aix s una autntica llstima. Gonal era un home que, tot i la seva edat,es va apuntar rpidament a la informtica, es va posar al dia amb els ordinadors, iaix li permetia escriure amb un gran ajut dauxilis, per no hi va haver manera.Fet i fet, jo he estat fent de jurat en premis on Gonal shi havia presentat, i emvaig trobar amb una oposici radical per part de molts company

el món de gonçal castelló, jornada d’homenatge.pdf

Documents