CONTE COMPARTITEdició 2009

EL MISTERIÓSCAS DE LA PIXMIX

Inici: Mercè AngueraNus: 4t A de l’escola Pompeu Fabra de Vallirana (Tutora: Sandra Vidal)Desenllaç: 4t B de l’escola Puig d’Agulles de Corbera de Llobregat(Tutora: Susana Tintoré)

A mi no m’agrada gaire que em castiguin.

De fet a ningú no li agrada que el castiguin, però a mi encara menys, perquè sempre m’envien al despatx del senyor Manel a reflexionar una estona. Reflexionar és bastant difícil i t’hi has de concentrar, i concentrar-se al despatx del senyor Manel és impossible. Perquè el senyor Manel és el conserge de l’escola i s’encarrega de fer sonar el timbre, d’arreglar les portes que no s’obren i les finestres que no es tanquen, de curar esgarrinxades i, sobretot, sobretot, de fer les fotocòpies amb la seva fotocopiadora nova: la PixMix deluxe 3400/99 Professional Power. I és la fotocopiadora el que no em deixa concentrar.

La PixMix és una fotocopiadora però sembla un ovni: enorme, brillant, plena de llumetes que s’encenen i s’apaguen, d’indicadors, de pantalles, de calaixos, de pius i de tecles. Quan el senyor Manel l’engega fa soroll d’helicòpter que s’enlaira, un cop engegada ronca com un lleó adormit, i quan fa còpies escup els fulls amb una força i una ràbia que esgarrifa. És capaç de fer mil còpies en deu segons. O més !

El senyor Manel s’estima molt la seva PixMix. Troba que és la millor fotocopiadora del món. Però a mi em fa molta por. I per això, quan em castiguen a reflexionar i la PixMix està en marxa, no puc reflexionar gens: estic massa ocupat vigilant-la de cua d’ull. Per si de cas.

No us penseu que sóc un covard. No tinc por perquè si. Tinc motius. Veureu, dijous passat, a l’hora del pati, em van castigar (com sempre) per un motiu que ara no ve al cas, a reflexionar, (també com sempre) al despatx del senyor Manel. Ell no hi era, però la PixMix deluxe 3400/99 Professional Power funcionava a tota pastilla. Què estrany, vaig pensar, mai no la deixa sola... llavors, enmig de l’enrenou eixordador de la fotocopiadora, vaig sentir una veu desesperada :

- Si us plau, si us plau, ajuda’m !

Era la veu del senyor Manel.I venia de dins de la màquina.

I jo li vaig dir:

-No tinguis por senyor Manel que vaig a buscar ajuda!

Vaig anar a la classe i li vaig dir a tothom que el sr. Manel estava atrapat en la

Pix Mix. Vaig demanar ajuda. Vam anar tots, i vam pensar de trencar Pix Mix

però la professora va dir que no, ens va dir que no la trenquéssim perquè li

podíem fer mal també al director. Ens vam posar a pensar, pensar i pensar

però no se’ns va ocórrer res. Va arribar l’hora de dinar, i estàvem tots molt

nerviosos, i li vaig dir a tots els nens del menjador que ens ajudessin. Ja érem

un exèrcit de persones i vam anar tots al despatx del senyor Manel i van

pensar, pensar i pensar. Vaig decidir agafar les eines ja que podíem desmuntar

la Pix Mix. Ho vam intentar però no vam poder, i de cop la Pix es va moure de

nou, i vam decidir desendollar-la però encara seguia com si estigués encesa.

Vam tocar tots els botons.....i de sobte la Pix Mix es va transformar en dos

robots.

Els dos robots van sortir del despatx, i amb una velocitat de coet es van anar al

bosc, i com tenien molta gana es van menjar deu arbres cadascuna. Estaven

molt cansades i es van posar a descansar i dormir.

Al dia següent els robots es van posar a jugar a futbol, i les dues estaven molt

contentes, i el robot negre li va marcar un gol al robot blanca. I la negre va

cridar: gooool! De cop de les dues antigues fotocopiadores van sortir dos

senyors Manels de cadascun. Quan ho vaig veure em vaig portar les mans al

cap:

- Que guai! Ara hi ha quatre senyors Manels!

Però la cosa no es va quedar aquí. No havien passat ni deu minuts que de

cada senyor Manel en sortia un altre de nou.

- És increïble, quan continuï així no sé què farem de tants senyors Manels!

Quina barbaritat!

I van continuar duplicant-se fins que al pati de l’escola només es veien senyors

Manels.

Els de la classe ens vam agrupar al laboratori per pensar en una manera de

resoldre el problema i de cop i volta vam veure per la finestra que tots els

senyors Manels es convertien en un gegant Manel!

Calia trobar una solució i molt aviat!

Aleshores un dels companys de grup, al que li dèiem “la Rata de biblioteca”,

es va recordar d’un llibre de pocions màgiques que hi havia guardat al mateix

laboratori. El vam buscar i el vam trobar en un armari vell ple de pols.

Ara només calia trobar la poció. Vam escollir un elixir que deia que convertia

les coses grans en la seva mida normal. Per fer l’elixir calia: el suc d’una

llimona, una pota de granota, l’ungla d’un cavall, un ull de sargantana, baves

de cargol a discreció, la flor de dent de lleó i un pèl d’aixella d’un ratpenat. Ens

vam dividir en grups per anar a la recerca dels ingredients.

Ens vam trobar de nou i els vam barrejar tots seguint les indicacions del

llibre. Ens vam situar davant dels dos robots que eren ara la PixMix deluxe

3400/99 Professional Power i mentre deixàvem anar l’elixir, vam pronunciar les

paraules màgiques tots alhora: “xalacadú, esdubidú, salamú, bujacumú, cabú,

bagpipú”.

- Vaig quedar al·lucinat, sorprès, estupefacte! La PixMix es va convertir de

nou en una sola màquina i el gegant Manel s’anava encongint i cada

vegada es feia més petit. Al final va tornar a ser el Manel de sempre.

- Visca, visca, visca! Vam cridar tots plegats.

El senyor Manel va dir:

- Gràcies nens i nenes. Encara estic marejat de tant enrenou però farem

una festa per celebrar-ho.

Vam decidir tornar la PixMix deluxe 3400/99 Professional Power a la botiga.

Amb els diners que ens van retornar vam comprar una nova fotocopiadora que

es deia 24 Halley/4B, més silenciosa, més moderna, més petita i amb menys

llums.

Ara quan vaig al despatx del Sr. Manel a reflexionar ja no tinc tanta por i em

puc concentrar molt millor.

FI