EL MAS DE L’ISERN, UN ESPAI A CONSERVAR: L’AVIFAUNA

Josefina Isern Vallverdú

INTRODUCCIÓ Els masos i els espais agrícoles tradicionals són zones d’interès paisatgístic, social, cultural i mediambiental. Són una bona font d’aliments i espais de lleure. La seva conservació és –o hauria de ser, d’acord amb les directrius europees- una prioritat de les administracions modernes. Especialment si aquests espais es troben a tocar de ciutats molt poblades, com és el cas de Reus. En aquest text es presenta la descripció del Mas de l’Isern i una llista de la seva avifauna. Es podria pensar que aquest espai no té cap singularitat, “que només és un mas”. De fet és semblant a molts masos periurbans del Camp de Tarragona, la majoria, però, desapareguts de forma irreversible; en molts casos, per esdevenir llocs erms i degradats. Per desgràcia aquests ja no tenen remei. “Déu ens guard d’un ja està fet”. Hem elaborat un llistat de fauna vertebrada, concretament dels ocells observats des del Mas de l’Isern, recollint dades pròpies dels darrers vint-i-tres anys. No s’ha fet un estudi exhaustiu ni sistemàtic, sinó només la revisió de les llibretes de camp. L’objectiu és posar de manifest la importància d’aquesta petita zona per a la fauna que, com és sabut, és un bon indicador de la qualitat ambiental d’un espai. Actualment aquest mas i els del seu voltant corren un greu perill de desaparèixer. L’ajuntament va canviar l’ús del sòl amb l’anterior pla urbanístic municipal i des de fa tres anys vol fer-hi un nou polígon industrial que és, al nostre entendre, del tot innecessari. Hem elaborat aquest escrit per donar a conèixer alguns dels valors de la zona i posar de manifest la importància de preservar-la.

Des del terrat- abril 2009 (foto de l’autora)

ÀREA D’ESTUDI El Mas de l’Isern està situat a l’est de Reus (Baix Camp), entre la carretera del Morell i el Camí Vell de Valls. Es tracta d’un antic mas reformat i habitat per l’actual propietari, Pere Isern Feliu i la seva família que hi ha viscut de forma continuada des de la seva adquisició l’any 1959, ara fa més de 50 anys, quan tota la família va arribar de Mont-ral, el seu poble natal. Llavors va passar a ser aquesta la “casa pairal”.

El mas està rodejat d’un petit tros de terra de regadiu, amb horta i fruiters, que ocupa una superfície aproximada de 4.000 m2 (vegeu les fotografies). Hi ha també una antiga granja avícola i un corral. Al costat del mas hi ha una bassa, el caminal, el pou i un petit jardí. Cal remarcar la presència d’un refugi antiaeri de la guerra civil en molt bon estat de conservació. El tros llinda per l’oest i el nord-oest amb el barranc de Martí, espai ocupat bàsicament per canyes (Arundo donax), amb alguns arbres com el llorer (Laurus nobilis). Com tots els cursos d’aigua és de gran interès com a corredor biològic i zona de nidificació i alimentació d’ocells i altra fauna. Al sud la finca llinda amb el Camí Vell de Valls, un camí fondo amb la vora ocupada per vegetació que ajuda a subjectar la terra del marge i també serveix de refugi i lloc de nidificació i alimentació per a la fauna. La vora està constituïda per diferents espècies arbustives i arbòries, principalment la morera de paper (Broussonetia papyrifera), la troana (Ligustrum lucidum) i el magraner bord (Punica granatum). Un enorme garrofer (Ceratonia siliqua) us donarà la benvinguda si voleu accedir al mas pel Camí Vell de Valls. A l’est la finca llinda amb un tros cultivat propietat de la Sra. Rosa M. Vallverdú. Al nord, el tros limita amb la propietat i domicili de la Sra. M. Carme Robles.

L’hort i el mas- abril 2009 (foto de l’autora

METODOLOGIA Des d’abans de 1980 vam començar a anotar en llibretes de camp, de forma no sistemàtica, la fauna vertebrada observada des del Mas de l’Isern, especialment els ocells. A la llista que presentem a continuació hi reflectim les observacions d’avifauna des de novembre de 1987 fins abril de 2011. Al costat del nom català hi trobareu el nom científic i algunes indicacions: (N) per a les espècies d’ocells amb nidificació comprovada, (E) per les espècies que només s’observen a l’estiu i (R) pels ocells observats en poques ocasions. En alguns casos hi afegim comentaris i observacions que considerem d’interès. S’ha seguit l’ordre taxonòmic proposat per Peterson, R. T. et al (1995). RESULTATS: RELACIÓ D’ESPÈCIES D’OCELLS Al mas de l’Isern hem observat durant els darrers vint-i-tres anys seixanta-dues espècies d’ocells. Són les següents:

1. BERNAT PESCAIRE (Ardea cinerea) – Ve cada hivern. Un any es va menjar tots els peixos de la bassa.

2. GRUA (Grus grus) – De pas. 3. MARTINET BLANC (Egretta garzetta) – (R) 4. ESPLUGABOUS (Bubulcus ibis) – Pasturant al llaurat dels trossos veïns. 5. CIGONYA BLANCA (Ciconia ciconia) – Grans vols en migració.16/8/2001: 24

exemplars passen la nit al tros del costat; 12/8/2006: unes 40 passen la nit al tros del costat; 9/8/2007: 54 individus passen la nit al tros del costat. Cada any vénen al vespre i marxen l’endemà de bon matí.

6. ALIGOT COMÚ (Buteo buteo) – Als hiverns caçant al tros del davant i del darrere.

7. ÀGUILA CALÇADA (Hieraetus pennatus) – (R) 8. ÀGUILA MARCENCA (Circaetus gallicus) – (E, R) - Observació el 15/8/03

d’un exemplar amb una pota ferida que captura una petita serp al tros del davant. 9. XORIGUER COMÚ (Falco tinnunculus) - (N) – Cria fa molts anys al mas de

darrere. Observada una còpula el 10/4/2010. Molt abundant. 10. FALCÓ PELEGRÍ (Falco peregrinus) 11. PERDIU ROJA (Alectoris rufa) – (N) - Al menys ha criat quatre anys al tros de

davant. Dos exemplars vistos molt a prop del mas el febrer de 2010. 12. GAVIÀ ARGENTAT (Larus michahelis) – (N) - A les torres d’alta tensió del

tros del davant. 13. TUDÓ (Columba palumbus) – (N) – Cria als pins blancs (Pinus halepensis) dels

veïns. Cada vegada més abundant i confiat. 14. TÓRTORA (Streptopelia turtur) - (R) 15. TÓRTORA TURCA (Streptopelia decaocto) - (N) – Cria als pins dels veïns.

Molt abundant. 16. ÒLIBA (Tyto alba) – (N) – Cria cada any, des del seu retorn com a nidificant el

1989, a les golfes del mas. Normalment treu dos polls per niuada. Present tot l’any.

17. MUSSOL COMÚ (Athene noctua) – Més freqüent quan hi havia olivers al tros del davant.

18. PUPUT (Upupa epops) – (E, N) - El maig de 2009 va criar al garrofer. 19. ABELLEROL (Merops apiaster) – (E) 20. BLAUET (Alcedo atthis) – (R) - Parat vora la bassa. 21. SIBOC (Caprimulgus ruficollis) – (E) – Observat en vol al Camí de Valls i al

tros del davant. Cant als vespres. 22. PICOT VERD (Picus viridis) – Abundant. 23. COLLTORT (Jynx torquilla) - (R) 24. COTOLIU (Lullula arborea) - (R) 25. COGULLADA VULGAR (Galerida cristata) 26. FALCIOT NEGRE (Apus apus) – (E) – Molt abundant. 27. FALCIOT PÀL.LID (Apus pallidus) – (E, R) 28. ORENETA CUABLANCA (Delichon urbica) – (E) 29. ORENETA VULGAR (Hirundo rustica) – (E, N) – Molt abundant. Dates

d’arribada del primer individu cada primavera (falten dades de 1992 i 1998): 5/3/1988; 10/3/1989; 15/3/1990; 20/3/1991; 18/3/1993; 22/3/1994; 17/3/1995; 15/3/1996; 16/3/1997; 27/3/1998; 11/3/2000; 18/3/2001; 9/3/2002; 14/3/2003; 13/3/2004; 13/3/2005; 16/3/2006; 10/3/2007; 11/3/2008; 19/3/2009; 25/3/2010; 18/3/2011. Diverses parelles i diferents nius en dos corrals, un situat als baixos del mas. Normalment marxen a mitjans de setembre.

30. CUERETA BLANCA (Motacilla alba) – Tot l’any; a l’hivern de vegades menja molles de pa al davant del mas (i fa fora el pit-roig).

31. CUERETA TORRENTERA (Motacilla cinerea) – Només a l’hivern, sovint a la paret de la bassa.

32. MASTEGATATXES (Ficedula hypoleuca) 33. PIT- ROIG (Erithacus rubecula) – Arriben a primers d’octubre cada any i s’hi

estan tot l’hivern. Molt confiats, mengen les molles de pa que els donem al davant del mas.

34. BITXAC COMÚ (Saxicola torquata) 35. ROSSINYOL (Luscinia megarhynchos) - (E, N) – Algunes dates d’arribada del

primer exemplar cada primavera: 13/4/1993; 16/4/1994; 12/4/1995; 14/4/1996; 16/4/1998; 8/4/2004; 10/4/2005; 15/4/2007; 11/4/2008; 1/4/2009; 4/4/2010; 14/4/2011. Nidifica al barranc de Martí, normalment dues o tres parelles.

36. COTXA FUMADA (Phoenicurus ochruros) – Hivernen al mas. 37. COTXA CUA-ROJA (Phoenicurus phoenicurus ) (R) – Observat un mascle a

tocar del mas, 17/4/2010. 38. MERLA (Turdus merula) - (N) - Molt abundant. Cria al barranc de Martí i

s’alimenta a l’hort. 39. TORD (Turdus philomelos) - (R) 40. GRIVA (Turdus viscivorus) - (N) - Alguns anys menja móres de les moreres

(Morus alba) i fruits del caqui (Diospyros kaki). 41. ROSSINYOL BORD (Cettia cetti) – Cants al barranc. 42. TRIST (Cisticola juncidis) - (E) - Molt abundant. 43. TALLAROL DE CASQUET (Sylvia atricapilla) – Menjant a l’hort cada hivern,

sobretot cols i bròquils, també fruits del caqui (Diospyros kaki) i de la troana (Ligustrum lucidum).

44. TALLAROL CAPNEGRE (Sylvia melanocephala) - (N) Molt abundant. Cria i s’alimenta a les vores del Camí Vell de Valls.

45. MOSQUITER COMÚ (Phylloscopus collybita) – Menjant insectes als mandariners i altres arbres cada hivern.

46. CARGOLET (Troglodytes troglodytes) – (R) 47. RASPINELL COMÚ (Certhia brachydactyla) - (R) 48. MALLERENGA CARBONERA (Parus major) – (N) – Abundant. Enguany una

parella va tirar endavant cinc polls. 49. MALLERENGA BLAVA (Parus caeruleus) - (R) 50. MALLERENGA CUALLARGA (Aegithalos caudatus) - (R) 51. GARSA (Pica pica) - (N) - Molt abundant. 52. GAIG (Garrulus glandarius) – Observades algunes baralles amb les òlibes. 53. ESTORNELL NEGRE (Sturnus unicolor) - (N)- Molt abundant. Cria als

negundos (Acer negundo) dels veïns. 54. ESTORNELL VULGAR (Sturnus vulgaris) – Grans vols a l’hivern, sobretot als

olivers. 55. PINSÀ COMÚ (Fringilla coelebs) – Alimentant-se a l’hort a l’hivern. 56. CADERNERA (Carduelis carduelis) – (N) - Abundant. 57. VERDUM (Carduelis chloris) 58. GAFARRÓ (Serinus serinus) - (N) - Molt abundant. Cria als arbres,

especialment a les moreres (Morus alba) i al llorer (Laurus nobilis) 59. PASSERELL COMÚ (Carduelis cannabina) 60. PARDAL COMÚ (Passer domesticus) - (N) - Molt abundant. S’alimenta a

l’hort i al corral de les gallines. 61. PARDAL XARREC (Passer montanus) 62. GRATAPALLES (Emberiza cirlus) 63. COTORRA ARGENTINA (Myiopsitta monachus) – (R) - A l’estiu, observades

menjant pomes.

Un tudó darrere el mas- març 2011 (foto de l’autora)

CONCLUSIONS Els ocells i altres animals troben en els masos, especialment si s’hi practica una agricultura tradicional, un mosaic d’hàbitats ben diferents. Disposen d’aigua, llocs de refugi, àrees de repòs, llocs de nidificació i aliment abundant. Això fa que sovint el nombre d’espècies sigui elevat, superior al d’alguns ecosistemes naturals o poc intervinguts. En el cas del Mas de l’Isern s’hi han observat seixanta-tres espècies d’ocells. La majoria són espècies protegides i s’ha comprovat la nidificació al menys de disset. Cal destacar la importància del mas com a lloc de cria de l’òliba, un ocell rapinyaire nocturn, estrictament protegit i amb poblacions en retrocés. Aquesta espècie constitueix un eficaç control natural de les plagues de rosegadors i d’altres espècies perjudicials per a l’agricultura. Hi ha criat de forma continuada des de fa vint-i-dos anys. També és important la nidificació de diverses espècies insectívores com l’oreneta vulgar, que assenyala la primavera quan arriba cada any, puntualment, al mes de març per ocupar els seus vells nius. El rossinyol ve la primera quinzena d’abril i cria a les vores del barranc de Martí. Moltes són les espècies que troben al Mas de l’Isern aliment i refugi durant els mesos hivernals. En destaquem, per la seva freqüència i abundància, el pit-roig, el tallarol de casquet, el mosquiter comú i la cotxa fumada. Pel què fa al pas, volem remarcar que aquesta zona és àrea de repòs en la migració de la cigonya blanca. La llarga llista d’espècies i les seves característiques ens indiquen que l’àrea d’estudi, tot i les seves reduïdes dimensions, és una zona d’elevada biodiversitat i, per tant, de bona qualitat ambiental. Ja hem dit que els masos són zones d’interès paisatgístic, productiu, cultural i social. Amb el present escrit hem volgut posar de manifest que es tracta, a més, d’un important reservori de biodiversitat i que, tot i estar tocant a la ciutat, té gran qualitat ambiental. Ens ha sorprès una mica obtenir aquesta llarga llista d’espècies. Però ja ho diuen: “com a casa enlloc”. Faríem broma si no fos que el futur és, ara per ara, incert. Actualment a Reus gairebé no queden espais agrícoles tradicionals. Creiem que el Mas de l’Isern n’és un bon exemple i, junt amb altres espais semblants, mereix ser conservat. Esperem que el present escrit contribueixi a la preservació d’aquests masos per a les futures generacions. BIBLIOGRAFIA Peterson, R. T. et al (1995) Guia dels ocells dels Països Catalans i d’Europa. Ed. Omega, Barcelona.

AGRAÏMENTS: A Josep Palet i Teresa Canyellas pels seus suggeriments. Reus, abril de 2011 Adreces de contacte:

Avinguda del Morell, 13 C – 43304 Reus - e-mail: jisern12@xtec.cat

Associació de Veïns Carretera del Morell – Platafor ma MartíVerd e-mail: martiver@tinet.cat web: http://usuaris.tinet.org/martiver