el marroc
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
EL MARROCEL MARROC
Obrim una finestra Obrim una finestra al món:al món:
GRUP 1:Pablo MarcoBeth Aguilar Silvia Ferrer
Rius del Marroc.
Draa, Sous , Oumer Ribia, Moulouya i Tebou.
Mapa de les muntanyes
Serralades
El Atlas recoregut de 2400 km-Toubkal 4167 Gran atlesAtles mitj Anti Atles
El clima
La vegetació
La capital i les principals ciutats
La capital és Rabat
Les principals ciutats són:
Casablanca
Marraketch
Fez
Mequinez
Comunicacions internes
ALEX CARRERAS
CRISTINA FAUQUET
ANDREA OSORIO
GEOGRAFIA HUMANA Diferents grups
de població (àrabs I
berbers)
GEOGRAFIA HUMANA Mapa de densitats de població
ESTUDI DE LA SOCIETAT Piràmide de edats actuals
ESTUDI DE LA SOCIETAT
Índex d’alfabetització: individus de 15 anys o més que poden llegir o escriure. Total: 51,7 %Homes: 64,1% Dones : 39,4%
ESTUDI DE LA SOCIETAT
Evolució de les taxes d’alfabetització de la població de 10 anys I més, 1994-2001
ESTUDI DE LA SOCIETAT
Número de metges per persona
ESTUDI DE LA SOCIETAT
Natalitat: 22,8 ‰ Mortalitat: 6,2 ‰ Esperança de vida:
Total: 70,04 anysHomes:67,77 anysDones:72,41 anys
Mortalitat infantil: 82 per cada 1000 nens nascuts
ESTUDI DE LA SOCIETAT
Malalties més freqüents
HIV / SIDAPersones vivint amb VIH / SIDA 21,000Persones que moren de SIDA <1000Nombre estimat de persones que necessiten teràpia ARV(tractament) 5,300Nombre estimat de persones que reben teràpia ARV 1,600Orfes amb SIDA N / A TuberculosiIncidència TB, tots els tipus (nombre) 28,776Mortalitat TB, tots els tipus (nombre) 2,599Incidència TB, citologia positiva (nombre) 12,937 MalàriaCasos reportats 75Morts reportades 0
ESTUDI DE LA SOCIETAT
Taxa d’atur: Taxa d‘atur 10% (2008) Distribució de la població per sectors econòmics
I per sexes. (1995-2002)
ESTUDI DE LA SOCIETAT
Renda per càpita: 2.748 dolars.
És a dir cada persona del marroc a l’any pot arribar a cobrar uns 2.748 dolars .
PROBLEMÀTIQUES DE LA SOCIETAT MARROQUINA
1. L’actual situació de la dona marroquina, en general, va caracteritzada per una manca d’integració al procés de desenvolupament del país i una manca de promoció dels seus drets, sobretot en l’àmbit jurídic
PROBLEMÀTIQUES DE LA SOCIETAT MARROQUINA La situació sanitària al nord del Marroc:
amb una aigua potable deficitària; una manca de mitjans financers que permeti la compra de medicaments; les poblacions estan allunyades en general a varies hores de del centre sanitari més proper per pistes de muntanya que durant bona part de l’any són intransitables.
ALEX CARRERAS
CRISTINA FAUQUET
ANDREA OSORIO
GEOGRAFIA HUMANA
• Diferents grups de població (àrabs I
berbers)
GEOGRAFIA HUMANA
• Mapa de densitats de població
ESTUDI DE LA SOCIETAT• Piràmide de edats actuals
ESTUDI DE LA SOCIETAT
• Índex d’alfabetització: individus de 15 anys o més que poden llegir o escriure. – Total: 51,7 %– Homes: 64,1% – Dones : 39,4%
ESTUDI DE LA SOCIETAT
• Evolució de les taxes d’alfabetització de la població de 10 anys I més, 1994-2001
ESTUDI DE LA SOCIETAT
• Número de metges per persona
ESTUDI DE LA SOCIETAT
• Natalitat: 22,8 ‰
• Mortalitat: 6,2 ‰
• Esperança de vida:– Total: 70,04 anys– Homes:67,77 anys– Dones:72,41 anys
• Mortalitat infantil: 82 per cada 1000 nens nascuts
ESTUDI DE LA SOCIETAT
• Malalties més freqüents
• HIV / SIDAPersones vivint amb VIH / SIDA 21,000Persones que moren de SIDA <1000Nombre estimat de persones que necessiten teràpia ARV(tractament) 5,300Nombre estimat de persones que reben teràpia ARV 1,600Orfes amb SIDA N / A TuberculosiIncidència TB, tots els tipus (nombre) 28,776Mortalitat TB, tots els tipus (nombre) 2,599Incidència TB, citologia positiva (nombre) 12,937 MalàriaCasos reportats 75Morts reportades 0
ESTUDI DE LA SOCIETAT
• Taxa d’atur: Taxa d‘atur 10% (2008)• Distribució de la població per sectors econòmics
I per sexes. (1995-2002)
ESTUDI DE LA SOCIETAT
• Renda per càpita: 2.748 dolars.
És a dir cada persona del marroc a l’any pot arribar a cobrar uns 2.748 dolars .
PROBLEMÀTIQUES DE LA SOCIETAT MARROQUINA
1. L’actual situació de la dona marroquina, en general, va caracteritzada per una manca d’integració al procés de desenvolupament del país i una manca de promoció dels seus drets, sobretot en l’àmbit jurídic
PROBLEMÀTIQUES DE LA SOCIETAT MARROQUINA
• La situació sanitària al nord del Marroc: amb una aigua potable deficitària; una manca de mitjans financers que permeti la compra de medicaments; les poblacions estan allunyades en general a varies hores de del centre sanitari més proper per pistes de muntanya que durant bona part de l’any són intransitables.
Grup:3Arnau MartínezCarla Pastor i Eva Regadera.
L’ECONOMIA: Introducció
Els marroquins van ser els principals pioners
en les rutes del comerç antigament.
Una part del sou que guanyen els
marroquins a Europa van destinats a la seva
família i gràcies als diner que aporten
ajuden a l’economia del país.
Indicadors econòmics
Funció del indicadors econòmics: és avaluar
el nivell econòmic i la prosperitat d’un país
per mitja de càlculs, estadístiques etc.
El Marroc és un país amb un creixement
econòmic lent, això vol dir que els
indicadors socials són baixos i s’enfronten al
problema de la immigració clandestina.
Taula d’indicadors econòmics
Recursos del país
El Marroc és un país que cada cinc
marroquins viu sota la pobresa, és a dir, amb
menys de 10 dirhams ( 1€ per dia).
Per sort tenen altres sortides com:
Agricultura: principal producció cereals
(blat, ordi i blat de moro), les llegums (faves,
cigrons, llenties i mongetes), les hortalisses.
Recursos del país
Indústries: alimentàries dominen, seguides per les
indústries del tèxtil, del cuir i de la construcció.
Artesans: treballs de grans qualitats com: tèxtils,
articles de pell, ceràmica, catifes i escultures de fustes.
Turisme: És un país amb molts llocs d'interès. Les
platges mediterrànies i atlàntiques, els paisatges de
muntanya, el patrimoni artístic de les Ciutats
Imperials ...
SECTORS ECONÒMICS: sector primari
El primer recurs és l’agricultura i representa
un 40% de població era la població ocupada.
Principal productes són: blat, ordi, oliva i
fruites. A més a més de la pesca en la costa
mediterrània i en l’ Atlàntic.
L’agricultura aporta varietats de llegums,
verdures, especies, cotó.
Agricultura:
Sector secundari
Les indústries alimentàries: dominen,
amb la dels cereals (farina, galetes, pastes) i
les conserveres (llegums, fruites, peix)
Les indústria tèxtil: la del cuir i del
material per a la construcció, es troben en
plena expansió.
Química: àcid fosfòric sobretot.
INDUSTRIA TÈXTIL
Sector terciari
El turisme és una activitat econòmica important.
Principals atraccions: platges mediterrànies i
atlàntiques, els paisatges de muntanya, la proximitat
del desert i el patrimoni artístic de les Ciutats
Imperials.
Comerç: Importació està millorant, i l’exportació
millora amb els fosfat i derivats.
La demanda d'energia elèctrica ha pujat en un 8%
els últims anys.
Torre de Hassan
Casablanca
Relacions actuals d’Espanya amb el Marroc
RELACIONS DIPLOMÀTIQUES:
El president José Luis Rodríguez Zapatero a
quedat encarregat de l’error comès per Aznar
que va causar la tensió entre Espanya i el
Marroc.
Relacions actuals d’Espanya amb el Marroc
COMERÇ:
La intervenció duanera va influir-hi molt, ja i
que van tenir que pagar la indemnització per
la Guerra d’Àfrica, en les seves duanes.
Actualment, Espanya està posant complicat al
Marroc exportar en el país.
Relacions actuals d’Espanya amb el Marroc
TURISME:
El turisme aporta aprox. Un 57% d'economia al país.
El Marroc és un país molt segur en relació a altres
països en vies de desenvolupament.
Marràqueix és la principal destinació turística del
Marroc, amb els seus colors, olors i calor del sud, els
seus mercats artesanals.
Relacions actuals d’Espanya amb el Marroc
EL MOVIMENT MIGRATORI:
Aquest últim període es caracteritza per la
implantació progressiva d'una política restrictiva
respecte a la immigració estrangera.
Per ser un immigrant legal a Espanya es necessita
una documentació que només pots obtenir quan
tens una feina i una vivenda estables.
Obrim una nova finestra al Obrim una nova finestra al món:món:
EL MARROCEL MARROC
GRUP 4:GRUP 4:•Víctor Sánchez Víctor Sánchez •Joan Marc RodríguezJoan Marc Rodríguez•Daniel SerranoDaniel Serrano
Tradició culinariaTradició culinaria• El plat nacional, El plat nacional,
d'origen bereber, d'origen bereber, és el cuscús, ja és el cuscús, ja sigui de pollastre, sigui de pollastre, de corder o només de corder o només de verdures. de verdures.
• Altre famós plat és Altre famós plat és el tajine –un guisat el tajine –un guisat de carn i verdures- de carn i verdures- que es cuina amb que es cuina amb carbó vegetal en carbó vegetal en un recipient de un recipient de fangfang
• La harira és la sopa La harira és la sopa marroquina més marroquina més famosa: un caldo famosa: un caldo espès a base de espès a base de carn, llenties, carn, llenties, sigrons, verdures i sigrons, verdures i herbes fresques.herbes fresques.
• El Khubz és el pà El Khubz és el pà del Marroc, rodó i del Marroc, rodó i pla, molt bo, ja que pla, molt bo, ja que normalment es normalment es cuina en forns de cuina en forns de llenyallenya
Relació amb la dieta Relació amb la dieta mediterràneamediterrànea
• 1.Abundància d'aliments 1.Abundància d'aliments d'origen vegetal: fruites, d'origen vegetal: fruites, verdures, pa, pasta, arròs, verdures, pa, pasta, arròs, cereals, llegums i patatescereals, llegums i patates
2. Consumir aliments de 2. Consumir aliments de temporada en el seu estat temporada en el seu estat natural, escollint sempre natural, escollint sempre els més frescos.els més frescos.
3. Utilitzar l'oli d'oliva com 3. Utilitzar l'oli d'oliva com a greix principal, tant per a greix principal, tant per fregir com per amanirfregir com per amanir
4. Consumir diàriament 4. Consumir diàriament una quantitat moderada de una quantitat moderada de formatge i iogurtformatge i iogurt
55. Consumir setmanalment . Consumir setmanalment una quantitat moderada de una quantitat moderada de peix, preferentment blau, peix, preferentment blau, aus i ousaus i ous
6. Consumir fruits secs, mel i 6. Consumir fruits secs, mel i olives amb moderacióolives amb moderació
7. La carn vermella 7. La carn vermella algunes vegades al mesalgunes vegades al mes
8. Consumir vi amb 8. Consumir vi amb moderació normalment moderació normalment durant els àpats i durant els àpats i preferentment negrepreferentment negre
9. Utilitzar les herbes 9. Utilitzar les herbes aromàtiques com una aromàtiques com una alternativa saludable a la alternativa saludable a la salsal
Comparació Comparació
• La dieta típica del Marroc té molts La dieta típica del Marroc té molts ingredients en un mateix plat, ingredients en un mateix plat, menjen moltes verdures i no tants menjen moltes verdures i no tants greixos i tampoc solen usar ni greixos greixos i tampoc solen usar ni greixos ni olis.ni olis.
Vestits i ornamentació Vestits i ornamentació • D'una banda, hi ha la roba per a D'una banda, hi ha la roba per a
homes, l'ús és considerat obligatori homes, l'ús és considerat obligatori en totes les ocasions especials com en totes les ocasions especials com els casaments o grans festesels casaments o grans festes
• Una de les peces per a homes més Una de les peces per a homes més famoses és la "Djellaba" o gel.laba, famoses és la "Djellaba" o gel.laba, una mena de toga àmplia amb una mena de toga àmplia amb llargues mànigues i caputxallargues mànigues i caputxa
• També hi ha el També hi ha el famós fez o famós fez o Tarbush, una gorra Tarbush, una gorra de llana vermella de llana vermella cardada i filada a cardada i filada a mà amb forma de mà amb forma de con truncatcon truncat
• Les babutxes o Les babutxes o belgha estan fetes belgha estan fetes de cuir curtit de cuir curtit obertes pel taló i obertes pel taló i acabades en puntaacabades en punta
Per altre banda hi ha els de Per altre banda hi ha els de donadonaEl caftà o Kaftan s'ha El caftà o Kaftan s'ha
convertit en un convertit en un dels vestits dels vestits marroquins de marroquins de dona més famosos dona més famosos
• El takchita, una El takchita, una mena de caftà de mena de caftà de dues peces en dues peces en dues capes, dues capes, l'exterior més l'exterior més elaborada que elaborada que l'interior i l'interior i confeccionada en confeccionada en diferents colors.diferents colors.
Música i dansaMúsica i dansa
• Al Marroc hi predominen dos estils Al Marroc hi predominen dos estils principals, que són el chaabi i el principals, que són el chaabi i el gnaoua. També hi ha en un terme gnaoua. També hi ha en un terme secundari, la música rai.secundari, la música rai.
• Chaabi:Té ritmes i melodies moltes Chaabi:Té ritmes i melodies moltes vegades amb música electrònica i vegades amb música electrònica i bateria. S’ escolta sobretot en mercats i bateria. S’ escolta sobretot en mercats i cafeteries. cafeteries.
• GnaouaGnaoua: Fa servir sobretot la percussió : Fa servir sobretot la percussió anomenada tbal, i un instrument anomenada tbal, i un instrument anomenat querqbat, que són una anomenat querqbat, que són una espècie de castanyoles metàl·liques. espècie de castanyoles metàl·liques. Aquest estil es va fer popular gracies al Aquest estil es va fer popular gracies al festival Essaouira-Gnaoua, que rep en festival Essaouira-Gnaoua, que rep en cada edició un públic de desenes de cada edició un públic de desenes de milers de persones. milers de persones.
• El rai:El rai: Té orígens berbers i amb una Té orígens berbers i amb una influència de la música occidental. influència de la música occidental. Els temes tracten sobre els Els temes tracten sobre els problemes de la societat magrebí problemes de la societat magrebí (amor, migració, drogues, marginació (amor, migració, drogues, marginació social...). social...).
DansaDansa• Combina elements d’ Orient Mitjà amb Combina elements d’ Orient Mitjà amb
altres del Nord de l’ Àfrica. Hi ha altres del Nord de l’ Àfrica. Hi ha diferents teories sobre els orígens d’ diferents teories sobre els orígens d’ aquesta dansa. aquesta dansa.
• La dansa del ventre la ballen tant La dansa del ventre la ballen tant homes com dones, però sobretot dones. homes com dones, però sobretot dones.
• Una curiositat és que la persona que va Una curiositat és que la persona que va posar de moda auqest ball va se rla posar de moda auqest ball va se rla cantat Shakira. cantat Shakira.
Les festesLes festes
• Any nou: 1 de generAny nou: 1 de gener
• Presentació del manifest de la independència: 11 de generPresentació del manifest de la independència: 11 de gener
• Dia del treball: 1 de maigDia del treball: 1 de maig
• Festa nacional: 23 de maigFesta nacional: 23 de maig
• Festa del tro: 30 de juliol (la més important del Marroc)Festa del tro: 30 de juliol (la més important del Marroc)– S’ organitzen focs artificials, cançons i balls, etc.S’ organitzen focs artificials, cançons i balls, etc.
• Els dies festius del Marroc corresponents al Els dies festius del Marroc corresponents al calendari gregorià (europeu) són:calendari gregorià (europeu) són:
• Festa de la llealtat: 14 d’ agostFesta de la llealtat: 14 d’ agost• Aniversari de la revolució del rei i del poble: Aniversari de la revolució del rei i del poble:
20 d’ agost20 d’ agost• Aniversari de la marxa verda: 6 de Aniversari de la marxa verda: 6 de
novembrenovembre• Festa de la independència: 18 de novembreFesta de la independència: 18 de novembre• El ramadà :és el novè mes del calendari El ramadà :és el novè mes del calendari
musulmà i té 30 dies. Durant la seva musulmà i té 30 dies. Durant la seva durada, els musulmans excepte els malalts, durada, els musulmans excepte els malalts, les dones embarassades o que alleten, els les dones embarassades o que alleten, els nens petits, els vells o qualsevol altra nens petits, els vells o qualsevol altra persona a qui aquest dejuni estricte podria persona a qui aquest dejuni estricte podria perjudicar la salut), no poden ni menjar, ni perjudicar la salut), no poden ni menjar, ni beure, ni fumar, ni tenir relacions sexuals beure, ni fumar, ni tenir relacions sexuals des de que surt el sol fins que es pon. des de que surt el sol fins que es pon.
CiutatsCiutats• Principals ciutats del MarrocPrincipals ciutats del Marroc
• AgadirAgadir: És un gran projecte marroquí, hi : És un gran projecte marroquí, hi ha platja i sol.ha platja i sol.
• Casablanca: Casablanca: És la ciutat més gran del És la ciutat més gran del país i el principal punt d’ entrada per a país i el principal punt d’ entrada per a molsta gent que visita el Marroc per molsta gent que visita el Marroc per primera vegada. Té la segona mesquita primera vegada. Té la segona mesquita més gran del món, i el minaret més alt del més gran del món, i el minaret més alt del món, amb 210 metres d’ alçada.món, amb 210 metres d’ alçada.
• Essaoiria: Essaoiria: Va ser la capital del Marrc a l’ Va ser la capital del Marrc a l’ antiguitat i conserva gairebé sencera la antiguitat i conserva gairebé sencera la ciutat medieval.ciutat medieval.
• Marràqueix: Marràqueix: És la principal destinació És la principal destinació turística del Marroc. El principal són els seus turística del Marroc. El principal són els seus mercats artesanals i les ruïnes dels seus mercats artesanals i les ruïnes dels seus antics palaus. Té diversos monuments antics palaus. Té diversos monuments declarats Patrimoni de la humanitat. declarats Patrimoni de la humanitat.
• Meknes: Meknes: Va ser la ciutat on es va crear la Va ser la ciutat on es va crear la dinastia que governa actualment al Marroc. dinastia que governa actualment al Marroc. Va ser la capital del Marroc durant el regnat Va ser la capital del Marroc durant el regnat del segle XVII de Mulay Ismail. del segle XVII de Mulay Ismail.
• Rabat: Rabat: És la actual capital del Marroc, ciutat És la actual capital del Marroc, ciutat molt tranquil·la. molt tranquil·la.
• Tanger: Tanger: És un punt turístic pels que arriben És un punt turístic pels que arriben amb vaixell des del sud d’ Espanya. amb vaixell des del sud d’ Espanya.
• Tetouan: Tetouan: És la primera ciutat que es És la primera ciutat que es visitarà al Marroc si s’ entra des de Ceuta. visitarà al Marroc si s’ entra des de Ceuta.
Arquitectura religiosaArquitectura religiosa• És una síntesi d'elements bizantins, cristians i És una síntesi d'elements bizantins, cristians i
altres. Els edificis solen tenir poca altura, conté altres. Els edificis solen tenir poca altura, conté una sensació d'harmonia plasmada amb el una sensació d'harmonia plasmada amb el paisatge. La pedra per haver de ser més paisatge. La pedra per haver de ser més treballada és mes poc usada que el maó, mentre treballada és mes poc usada que el maó, mentre que el guix i la fusta són utilitzats de forma que el guix i la fusta són utilitzats de forma general. general.
Arquitectura civilArquitectura civil
• Durant l'època dels Omeyas i primers Durant l'època dels Omeyas i primers Abasíes, els prínceps de les famílies Abasíes, els prínceps de les famílies van construir diversos palaus en el van construir diversos palaus en el desert de Síria i L'Iraq. viles o desert de Síria i L'Iraq. viles o explotacions agrícolesexplotacions agrícoles
Arquitectura i art Arquitectura i art • L’ arquitectura L’ arquitectura
musulmana està musulmana està caracteritzada per caracteritzada per l’ ús de doms l’ ús de doms circulars, i per l’ ús circulars, i per l’ ús de estilitzats i de estilitzats i repetitius patrons repetitius patrons decoratius. Té decoratius. Té influències del influències del disseny i disseny i construcció d’ construcció d’ edificis i edificis i estructures d’ estructures d’ arreu del món. arreu del món.
• L'art islàmic presenta L'art islàmic presenta una certa unitat una certa unitat estilística deguda als estilística deguda als desplaçament dels desplaçament dels artistes, dels artistes, dels comerciants, dels comerciants, dels comanditaris i de les comanditaris i de les obres. L'ús d'una obres. L'ús d'una escriptura comuna en escriptura comuna en tot el món musulmà i tot el món musulmà i la importància la importància particular de la particular de la cal·ligrafia reforcen cal·ligrafia reforcen aquesta idea d'unitat.aquesta idea d'unitat.
Els primers pobladors del país van ser els berebers procedents d'Europa i assentats des de 5000 a.C., nòmades que vivien del canvi i viatjaven d’oasi en oasi
FENICIS: VAN ESTABLIR PARTS COMERCIALS.
PRIMERS ASENTAMENTS COSTA MARROC
FENICIS I CARTEGINESOS:
VAN ESTABLIR RELACIONS COMERCIALS AMB LES TRIBUS
MARROC
PRIMERS POBLADORS
ROMA VA DIVIDIR EL REGNE MAURITÀ EN DOS PROVINCIES
EL CRISTIANISME VA SER INTRODUÏT AL SEGLE II
LES ZONES ROMANITZADES ERAN CRISTIANES
VAN ARRIBAR MOVIMENTS
CISMÀTICS I HERÈTIES (FORMA PROTESTA POLITICA)
L’ANY 429VA SER ENVAIDA PELS VANDALS
MARROC
DOMINI DE ROMA
El segle VII, en 681, arriben els àrabs i, des de llavors, el país és islàmic
En el segle XII, els almohades, també berebers, els qui van crear un imperiL’any 1162 que anava des de Líbia fins a Castella i durarà fins 1269 (segle XIII).
Ells van construir la mesquita Kutubia a Marrakech, que ha imitat la Giralda deSevilla.
L’antiguitat fins al S. XVIIPrincipals aconteixement
La segona meitat del
segle XIII dominaran els
meriníes, qui en 1248 pren
Fez, però desprès
perdran las possessions
espanyoles
*En el segle XV, el 1415,
arriben els portuguesos
amb ànsies
conqueridores
promogudes pel seu rei
Enric el Navegant.
MARROCPRINCIPALS ACONTEIXAMENTS
El 1492, Colom descobreix Amèrica i els Reis Catòlics conquereixen l’últim enclavament musulmà de la Península, el regne Nazari de Granada.
En el segle XVII, els alauites, actual casa regnant, inaugurada pel famós Muley.Ismail (1672-1727), sultà que unifica el país després de moltes batalles i conquestes
MARROC
PRIMERS ACONTEIXAMENTS
La dominació bizantina va finalitzar amb la invasió del Marroc pels àrabs l'any 682, en el procés d'expansió de l'islam, sent ben rebuts per la població;
Els primers governants de tot el Marroc, la dinastía dels Idrisi,
L'Imperi almohade va començar a desintegrar després de la batalla de Las Navas de Tolosa, el 1212
A això li va seguir un período caracteritzat pel desordre i una guerra civil gairebé permanent entre àrabs i berbers. Dirigents de diverses dinasties
El país va experimentar un ressorgiment sota el govern dels Saadi, que van fundar la primera dinastía sarifiana (1554-1660).
Als Sadiesels va passar la segona dinastía sarifiana, que va governar des de 1660.
Al regnat d'aquest li va seguir un
llarg període de desordre,
interromput per breus intervals de
pau i prosperitat.
MARROCCONQUESTA ARAB
Marroc es va modernitzar a finals del segle VII, Amb l'arribada del Islam
El país va arribar al seu major poder quan una sèrie de dinasties berbers reemplaçar als Idrisí àrabs. Primer els almoràvits, Després els almohades, Els que venien a Marroc després de governar gran part del nord-oest africà, així com grans territoris
MARROC PROCÈS D’ISLAMITZACIÓ
A la segona meitat del segle XI, el país va assolir el seu major poder quan una sèrie de dinasties,( els berbers ), reemplaçaren als idríssides àrabs. Primer els almoràvits (974-1147), després els almohades (1147-1248), i els benimerins (1248-1465), sorgits de les grans confederacions berbers sanhaja, masmuda i zenata, respectivament. Governaren gran part del Magrib així com grans territoris de la Península Ibèrica o Al-Andalus. Petits estats de la regió, com Barghawata i Banu Isam, van ser conquerits. L'imperi es va ensorrar a causa d'un llarg període de guerres civils.
MARROCDINESTIES AL SEGLE XI A XVIII
Les dinasties dels berbers, van acabar a l’any 1465 es a dir al segle XVI. A continuació va esdevenir la dinastía Saadita. Els saadíes va ser una dinastia àrab jerifiana originària de la vall del Draâ, que van estar en el poder des de 1511 amb el sultà Abou Abdallah Mohammed.
MARROCDINASTIES
Els alauitas o alauíes havien arribat al Marroc a la fi del segle XIII, consolidant el seu domini al voltant de l'oasi de Tafilalet durant la anarquía que va seguir a la mort del sultà saadí Ahmed al-Mansur en 1603. A poc a poc aquesta dinastia va ser imposant el seu control sobre la regió envaint a regnes menors. Finalment, en 1659 ocupen Marrakech i deposen a l'últim sultà saadí.
Actualment, el Rei del Marroc, es Mohamed VI, 18è rei de la dinastía alauí
MARROCDINASTIES
El 1912 s'estableix el Protectorat Espanyol del Marroc a Marroc. Es tracta, de fet, d'una espècie de subprotectorat, una cessió a Espanya per part de França de l'administració colonial d'una franja del nord del país. El soldanat del Marroc havia quedat aquell mateix any sota domini francès, tal com establia el Tractat de Fes, fet que representà la culminació de la gradual penetració colonial al país magreb.
França cedí a Espanya l'administració d'un 5 % del territori marroquí, uns 20.000 km² que incloïen la regió muntanyosa del Rif
MARROCCOLONITZACIÓ
MARROCCOLONITZACIÓ
Història contemporània i moment actual
•Xavi Pintor
•David Sanchez
•Daiana Zapata
Segle XX: El protectorat ESPANYOL i FRANCÈS
• El Protectorat Espanyol al Marroc la figura jurídica aplicada a una sèrie de territoris del Marroc en què Espanya, segons els acords francoespanyols firmats el 27 de novembre de 1912, exercí un règim de protectorat.
• El Protectorat Francès del Marroc un protectorat de França sobre el soldanat de Marroc, establert pel tractat de Fes del 30 de març de 1912. La part nord del país quedava sota protectorat espanyol.Sobre els territoris del sud, vegeu Cabo Juby i Río de Oro. El protectorat es va acabar amb la independència el 2 de març de 1956.
Principals monarques• Bhumibol Adulyadej de Tailàndia (1946)• Reina Isabel II de Antigua i Barbuda, Austràlia, Bahames,
Barbados, Belize, Canadà, Granada, Jamaica, Nova Zelanda, Papua Nova Guinea, Sant Cristóbal i Nieves, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Illes Salomó, Tuvalu i el Regne Unit (1952)
• Sultà Muda Hassanal Bolkiak de Brunei (1967)• Sultà Qaboos ibn Sa'aneu Al 'Bu Sa'aneu d'Oman (1970)• Reina Margarita II de Dinamarca (1972)• Rei Carlos XVI Gustavo de Suècia (1973)• Rei Juan Carlos I d'Espanya (1975)• Reina Beatriz dels Països Baixos (1980)• Rei Mswati III de Swazilàndia (1986) • Emperador Akihito de Japó (1989)
MOHAMMED VI
• Mohamed VI va accedir al tron el 23 de juliol de 1999, unes hores després de la mort del seu pare. En el seu primer discurs a través de la televisió, va prometre acabar amb la pobresa i la corrupció, creant ocupació i garantint el compliment dels Drets Humans.
• Durant el seu mandat, ha recolzat el pluralisme polític i ha creat un nou codi familiar, anomenat Mudawana que atorga a les dones més poder polític i independència.
• Va crear la denominada Instance Equité et Réconciliation (IER), una comissió que pretenia revisar els casos de violació dels Drets Humans durant el regnat del seu pare.
El regnat de HASSAN II
• Hassan II, va néixer el 9 de juliol el 1929, va ser rei del Marroc des de 1961.
• Va ser enviat a l'exili a Madagascar per les autoritats franceses en 1953 juntament amb el seu pare el rei Mohammed V, encara que se li va permetre tornar en 1955, any en el qual es va establir el regne. Durant els disturbis de 1956, va dirigir la repressió contra els berebers revoltats en les muntanyes del Rif. Va ser proclamat príncep en 1957, i es va convertir en rei després de la mort del seu pare en 1961.
• Va ordenar el segrest del 29 d'octubre de 1965 de Mehdi Ben Barka, davant el restaurant parisenc Lipp, líder demòcrata marroquí, des de llavors no se sap gens d‘ell.
Els aconteixements al país durant els darrers anys (1974-2010)
• Alguns aconteixements del Marroc entre 1974-2010 son:• En 1975, el Marroc va envair el Sàhara Occidental.• En 1976, va esclatar la segona guerra entre Algèria i el Marroc.• En 1990, Hassan II va començar a reformar l’estat, amb la
convocatòria d’eleccions.• Mohammad VI va pujar al tron el 23 de juliol de 1999, després de la
mort de Hassan II.• L'11 de juliol del 2002, Marroc va ocupar l'illa de Perejil amb una
dotzena de militars. Però Espanya la va recuperar el 17 de juliol.• El 19 de agost de 2004 s’incrementa mes que mai la immigració del
Marroc a Espanya.