"el llibre del fadrí" oswald wirth

8/14/2019 "El Llibre del Fadr" Oswald Wirth

1/92

Oswald Wirth

EL LLIBRE DEL FADR

El Llibre del Fadr 1 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)


2/92

EL LLIBRE DEL FADRMANUAL D'INSTRUCC INICITICA

EDITAT PAR A L' US DELS FRACMAONS DELSEGON GRAU

PER

OSWALD WIRTHDE LA GRAN LLOTJA DE FRANA

El Fadr, revestit amb el mandil i portant el regle, recorreel mn segur de trobar feina en tot lloc.



3/92

NDEX

Als Iniciats del Segon Grau, pgina 5 .Nocions Histriques relatives al Grau de Fadr, pgina 9 . La Iniciaci Professional, La

Jerarquia Ternria, El Cerimonial Corporatiu, Els Graus Simblics, La CoordinaciRitualista.

El Ritualisme del Grau de Fadr, pgina 15 .Les Impressionis Maniques, L'Aprenentatge, L'Examen del Candidat al Grau deFadr, Preparaci del Recipiendari, La Introducci en la Llotja del Fadr, LaParticipaci en la Gran Obra, Primer viatge (El Cisell i el Mallet), Segon viatge (LaRegla i el Comps), Tercer viatge (La Regla i l'Alaprem), Quart viatge (La Regla il'Escaire), Cinqu viatge, L'Estrella Flamgera, El Pentagrama, La Lletra G, Geometria,Generaci, Gravitaci, Geni, Gnosi, El Jurament del Fadr, La Manera de Dur elMandil, La Feina, L'Ideal Constructiu, La Religi del Treball.

Concepcions Filosfiques referents al Grau de Fadr, pgina 37 .El Triple Enigma, Qu Som Nosaltres?, La Vida, L'Altruisme, La Serp Inicitica, LaRa, L'Home, L'Iniciat, La Gran Obra, La Personalitat.

Deures del Fadr, pgina 45 .Assidutat-Assistncia, Puntualitat, Activitat, Illuminaci, Domini de Si Mateix, ElPoder Inicitic.

Catecisme Interpretatiu del Grau de Fadr, pgina 49 .

Nocions de Filosofia Inicitica relatives al Grau de Fadr, pgina 58 .L'Enigma, La Meditaci, La Gnosi Numeral, La Ttrada Sagrada, El TetragramaHebraic, La Cinquena essncia, La Rosa Mstica, L'Hexagram, El Septenari.

La Llotja de Fadr, pgina 70 . El Color de la Tapisseria, Les dues Columnes, ElsVigilants, El Quadre Mstic, Les set Graderies, Les tres Finestres, Espasa i Paleta, LaTaula de Dibuix, Escaire i Comps, La Pedra Cbica en Punta, La Corda amb Nusos

Les Divergncies Ritualstiques, pgina 83 . La confusi de les Llenges, LesParaules Sagrades, Activitat i Passivitat, Els Cinc Ordres d'Arquitectura, Les Arts,Costums Anglesos.



4/92

NOTA

El present manual va ser editat en francs pel seu autor en 1894 i reeditat en 1908 i en

1920 .

La Gran Llotja de Xile va obtenir de l'autor, Illustre germ Wirth, autoritzaci per atraduir-lo al castell i introduir-li petites modificacions necessries per a adaptar-lo alRitu Escocs, Antic i Acceptat i per a fer ms extenses les notcies histriques sobrel'Ordre a Xile.

Igual autoritzaci va ser concedida per als Manuals de l'Aprenent i del Mestre.

El conveni subscrit amb el germ Wirth reserva a la Gran Llotja de Xile l'exclusivitatde l'edici castellana per a tota l'Amrica Llatina.

La generosa i fraternal actitud del germ Wirth compromet profundament la gratitud detots els maons xilens, que trobaran en aquest Manual, svis i profitosos ensenyamentsmanics, degut a la singular preparaci de l'autor.

Finalment, ha d'agrair-se la cooperaci que ha prestat en aquesta traducci el germ P.L. E. de la Log.. 50, que ha fet gran part del treball revisat pel departament del Ritu iSimbolisme de la Gran Secretaria General de la Gran Llotja de Xile



5/92

ALS INICIATS DEL SEGON GRAU

Molt benvolguts germans Fadrins:

Havent complert el vostre perode doni Aprenentatge, s'us ha jutjat capaos decollaborar tilment en la Gran Obra de la Construcci Universal. Esteu aqu entre elsobrers que saben treballar: s'us pot lliurar per descomptat, una obra, segurs que haureud'executar-la fidelment, conforme a totes els regles del nostre Art.

Per, per a ser dignes de la confiana que s'us demostra s indispensable que usconvertiu en veritables Fadrins.

No basta, en realitat, per a posseir efectivament un grau manic, haver-lo rebutritualment. Les nostres cerimnies no tenen cap virtut sacramental i cap consagraci tel poder de fer un ma, perqu en tota iniciaci efectiva l'iniciat es fa per si mateix.

Els ritus inicitics no tenen altre paper que traar-li un programa.

Per aix les proves del grau d'Aprenent, han hagut d'incitar-vos a transformar-vosinteriorment, per a realitzar l'ideal de l'iniciat del primer grau, Si heu comprs totl'abast de les formalitats que heu hagut d'experimentar per a rebre la llum, posseuaquesta efectivament i per aix sou iniciats, implcitament s cert, en tots els secrets dela Francmaoneria.

Procedint sempre per sntesis, la nostra instituci, essencialment filosfica, procura, enefecte, tancar el tot en la part. El primer dels seus graus est, des d'aquest punt de vista,tan b combinat, que podria ser l'nic, si el nostre esperit tingus la potncia necessria

per a descobrir tot el que cont.

Per la nostra penetraci intellectual est lluny de ser sempre genial. Les exigncies dela vida moderna deixen poc temps a la meditaci, a tal punt que hem contret l'hbit de

jutjar per l'aparena dels coses; i, per a descobrir les veritats inicitiques, s necessariaprofundir i realitzar esforos perseverants, que cal graduar per a ajudar a la debilitathumana. La Maoneria confereix, per tant, la iniciaci integral en tres graus, queassenyalen altres tantes etapes, destinades a conduir progressivament a l'adquisici delconeixement inicitic (Gnosi).

Aquest coneixement s d'una conquesta massa difcil perqu la seva assimilaci puguiefectuar-se en una, o encara, en tres vegades. s el que justifica la multiplicaci delsgraus manics. Totes les jerarquies tenen, en aquest particular, el mateix objectiu.Qualsevol que sigui el nombre de graons, sempre s la mateixa distncia per franquejar.Es tracta sempre de partir de l'Aprenentatge per a acabar en el veritable Mestratge.Per, entre el comenament (naixement o renaixement inicitic) i aquesta fi (mort,transformaci, renovaci) s'estn tota la vida manica, representada pelCompanyonatge.

Esteu cridats, per descomptat, a viure manicament, s a dir, ajustant tots els vostresactes a l'ideal (Estrella Flamgera) que heu de dur vosaltres mateixos. Aquest manual

no t altra fi que el d'illustrar-vos mpliament referent a aix.



6/92

Serviu-vos llegir-lo amb cura, sense temor de repetir la lectura pgina per pgina,meditant sobre el que us hagi cridat l'atenci Ha estat editat en forma de fer reflexionarmolt i s per aix un guia que no deixar de revelar-vos misteris de la ms altaimportncia, si sabeu fer-vos accessibles a les veritats inicitiques.

No oblideu, sobretot, que el grau d'Aprenent s la base de tota Maoneria. Sobre el seuprofund estudi es basen tots els progressos ulteriors. s necessari tornar sense parar aaquest punt de partida, si es vol avanar. El primer grau s la clau de tots els altres. Peralts que siguin els graus d'un ma, no t cap coneixement efectiu de Maoneria siignora l'esoterisme del grau d'Aprenent, i totes les cintes amb que es decori no seransin vanes joguines.

El Segon Grau s la consagraci del primer, i s en aquest sentit que l'Aprenent pelnoms fet que com a tal ha realitzat progressos suficients, s adms en la classe delsobrers o Fadrins. s la terminaci del seu aprenentatge el que li val el seu augment de

salari.

Per molt lluny que puguem anar, sapiguem romandre sempre aprenents, perqu maihaurem acabat d'aprendre. Convenut que el veritable savi no acabaria mai d'estudiar,l'illustre Chevreul es deia estudiant, encara que era ms que centenari. Recordemaquest ensenyament i no deixem mai de treballar en el nostre propi perfeccionamenttant intellectual com moral. s aquest aprenentatge incessant el que ha de prosseguir-se amb perseverana perqu noms ell confereix el veritable Companyonatge, dit ambaltres paraules, el poder d'acci fecunda i de realitzaci veritablement prctic.

Repasseu, doncs, benvolguts germans Fadrins amb cura tot el que s'us ha ensenyat ambanterioritat i dediqueu-vos, de seguida, a desxifrar els enigmes que us proposa el vostregrau actual. Amb l'ajuda de la vostra llum interior, aconseguireu vncer totes lesdificultats, per formidables que siguin. Si el veritable Aprenent Ma s ja un savi comes troben pocs entre els homes, qu ser el Fadr, pensador esclarit, armat de lasobirana potncia d'acci?.

Sobretot, no us descoratgeu!. Tingueu l'heroisme dels companys de Json que vangosar embarcar-se amb ell per a marxar a la conquesta del Velloc d'Or. Confieu en lavostra sagacitat, apellant a les ms profundes energies del vostre voluntat!. Gensobtindreu si escatimeu el vostre esfor; per podeu aspirar a tot, a condici de seguir la

vostra obra sense defalliment i posant en ella tota la vostra nima!.

Res pretn inculcar el present manual, perqu no s un llibre de classe que l'alumneaprn la seva lli per a recitar-la correctament. La iniciaci ensenya a pensar, s a dir ,a fer l'esfor personal que condux a l'elaboraci de la veritat. Aquesta no s reveladamai a l'iniciat, la missi del qual consisteix a descobrir per si mateix els secrets que liinteressen. L'Art, al que s'ha dedicat, vol que spiga construir d'acord amb les sevesmodalitats personals l'edifici de les seves prpies conviccions. Amb aquest objecte, lideixa plena llibertat amb la condici que construeixi slidament, amb materials

judiciosament escollits, perqu no tota pedra s acceptable per al constructor que ha deverificar la cohesi i



7/92

resistncia de tot carreu que empri en l'obra. El mateix ocorre en el domini de lesidees, on cap concepci pot ser admesa sense examen.

Aix es refereix a les pgines que van a seguir. L'autor ha consignat en elles, amb lamillor voluntat, el fruit dels seus estudis en benefici dels seus germans; per ell no

pretn ser cregut cegament Per a comprendre b el seu pensament, s indispensable

examinar per si mateix l'assumpte tractat. Conclusions diverses podran presentar-se aixa l'esperit del lector que hagi sabut llegir meditant, com quadra a tot iniciat.



8/92


9/92

NOCIONS HISTRIQUESRELATIVES AL GRAU DE FADR

La Iniciaci Professional

El que caracteritza a un Art, en el sentit extens de la paraula, s que no pot exercir-loqualsevol.

Per a arribar a ser Artista, s necessari adquirir una habilitat especial, desenvolupantaptituds que no tots possexen. Els que pel seu talent assoleixen elevar-se per sobre elcom dels mortals, experimenten un legtim orgull: es consideren com selectes, enrelaci a la massa ignorant i inhbil. Aix s, als seus ulls, el mn prof, del que esdistingeixen en ra de la seva superioritat.

Un Artista, per modest que sigui el seu Art, no s un home com qualsevol altre. No haarribat a ser un artista sin transformant-se a l'adaptar-se a les exigncies de l'Art.

Pel fet de ser diferent a la generalitat, l'artista s'ha destacat, per a lligar-se en endavant auna collectivitat particular, els membres de la qual estan units per llaos especials de

solidaritat.

Aquests llaos, que existeixen fora de tota organitzaci prctica s'estableixen per si solsi en ra de la necessitat d'estimar el seu Art, que s'imposa a tots els Artistes. Per atriomfar en un Art, s indispensable, en efecte, lliurar-se a ell amb amor. Ning

participar dels privilegis del veritable artista, si, retrocedint davant els sacrificisnecessaris, pretn contenir-se amb practicar l'art fredament com afeccionat, sense posartota la seva nima i sense dedicar-se a un culte que reclama que ell mateix es donintegrament.

No rebem sin en proporci del que sabem donar. Res s esotricament ms veritable

que aquestes llegendes en aparena ingnues, que ens mostren als artistes signant unpacte en b de l'obra empresa!. A l'allistar-nos en la carrera de l'Art, ens lliguem,contraiem molt greus obligacions i se'ns adverteix que se'ns demanar molt. En canvi,si la nostra abnegaci va fins a lliurar-nos sense reserva, tenim l'expectativa d'arribar aser veritables Fills de l'Art i aix ens satisfar mpliament.

A l'obtenir la nostra admissi en la Gran Famlia, en la qual tots els membres estanunits per un sentiment com d'amor fervent i de devoci absoluta a l'Art, recollimimmediatament els beneficis d'una Fraternitat efectiva. No estem ms allats, una ajudamisteriosa anima els nostres esforos, guia la nostra activitat, inspira els nostresassajos; s la collectivitat que exerceix la seva acci psquica sobre tot l'individu quese li ha incorporat.



10/92

La Jerarquia Ternria

No s'arriba a ser Artista pel sol fet de desitjar-lo. s necessari una preparaci,generalment molt llarga i sempre ingrata, que correspon al Aprenentatge, la fi delqual s el de familiaritzar progressivament a l'alumne amb els procediments de l'Art.

Abans, entre els talladors de pedra de l'Edat Mitjana, l'Aprenent se sotmetia a l'autoritatpaternal d'un mestre, a qui es comprometia a servir durant set anys fins a l'expiracid'aquest perode, la feina de l'Aprenent no era retribuda, per el seu Mestre provea alseu manteniment i tenia inters a perfeccionar el ms rpidament possible la sevainstrucci a fi d'obtenir un major profit dels serveis del principiant. Aquest era adms ales reunions corporatives, per nicament a ttol d'espectador mut; estava all per ainstruir-se en silenci i no prenia part en cap debat, ni en les votacions.

A mesura que l'Aprenent s'instrua, s'anava preparant per a formar-se un judici sobre lesmatries en discussi, per, mancat de competncia suficient no era cridat a donar elseu parer. Sempre atent, per reconcentrat en si mateix, devia pacientment madurar les

seves opinions, fins al dia que se li permets poder manifestar-les.

El perms necessari no era acordat sin quan era adms en forma definitiva en lacorporaci. En aquest moment, l'etapa de set anys reglamentaris havia d'estar acabada;el Mestre presentava al seu Aprenent a l'Assemblea dels Mestres i Companys, rendinttestimoniatge de la seva bona conducta i declarant-se satisfet del seu treball.

No era necessari ms perqu l'obrer, havent fet les seves proves, fora proclamat Fadr.Des d'aquest moment tindr dret al salari que mereix el seu treball. Deslligat delscompromisos contrets amb el seu Mestre, estar lliure per a buscar el seu treball on msli convingui i per a viatjar amb aquest objecte. Viatjar, des d'ara; sobretot amb lafinalitat de perfeccionar-se en la prctica del seu Art; comparar els procediments is'esforar a treballar sota la direcci dels Mestres ms experimentats dels diferents

pasos.

A tot arreu els membres de la Corporaci ho acolliran fraternalment ; no tindran per aell cap secret tcnic, i estaran felios d'ensenyar-li el que pogus encara ignorar. Hotractaran com a un igual, qualsevol que sigui el seu talent i el seu valor professional,

perqu, si els mitjans i les aptituds difereixen, s'admet que tots aporten al treball unmateix zel i una mateixa lleialtat; tamb els drets sn els mateixos per a tots els que sesenten solidriament units pels llaos sagrats de l'Art.

A fora de recrrer el Mn en tots sentits, a fi d'instruir-se en tots els secrets del seuArt, el Fadr no podr menys que adquirir una vasta experincia que vol que aprofitinels seus Germans. Aquests accepten gustosos els seus consells, doncs veuen en ell ungerm major, un monitor illustrat capa de guiar-los tilment en l'execuci de la sevatasca. Destacant-se per la seva habilitat professional, l'obrer expert s'eleva aix poc o

poc al Mestratge. Arribant a ser apte per a ensenyar es revela Mestre, per descomptat enrelaci als Aprenents. Desprs, la seva autoritat s'afirma ms i ms, dhuc entre elsFadrins, i aquests acaben per prendre'l com rbitre en els casos litigiosos i li confien ladirecci del treball com. Per a posseir el Mestratge integral, no li queda des d'ara sinque perfeccionar la seva educaci artstica. No content amb practicar l'Art amb una

destresa



11/92

consumada i de saber resoldre totes les dificultats tcniques, ha d'encara, mostrar-secapa de raonar tericament. El veritable Mestre, no s esclau de les regles tradicionalsde l'Art: les aplica perqu destria clarament la ra d'sser d'elles. Ha sabut remuntarfins als principis fonamentals de la Bellesa per a concebre la suprema filosofia del Bell,d'on deriven totes les lleis de la construcci universal.

s llavors un savi, arribat a l'edat en la qual les forces fsiques declinen, permetent a laintelligncia adquirir el smmum de lucidesa. Ser Venerable i els tils podrantremolar entre les seves mans ja febles. Qu importa!. No ha de desbaratar la pedra;traa els plnols i s el seu cervell, la seva imaginaci sobretot, la que treballa. Entra encomuni amb tots aquells que fa ja molt temps van vibrar com ell, absorbint-se en lacontemplaci d'un mateix ideal. El Mestre arriba aix a encarnar aquesta tradiciimperible que reviu necessriament en l'Adepte complet.

El Cerimonial Corporatiu

El que acaba de dir-se fa ressaltar suficientment que la graduaci ternria est en lanaturalesa de les coses.

Els membres de qualsevol corporaci d'arts i oficis es divideixen necessriament enAprenents, Fadrins i Mestres.

Vol aix dir que els tres graus hagin donat sempre lloc a iniciacions cerimonials?. Finsa un perode recent, ning vacillava a respondre afirmativament, basant-se en el quesembla que ha estat prctica des dels orgens de la F.. M... Per, estudis histricsactivament seguits fa trenta anys, han vingut a canviar totes les idees referent a aix.

Sabem, aix, que abans de 1730, la M.. moderna no practicava sin dos graus, i que lesLlotges angleses del segle XVII sembla que no van conixer ms que una cerimnianica, que tenia per objecte fer maons.

Els detalls d'aquesta cerimnia estan lluny de ser-nos exactament coneguts. Cap dubtehi ha, no obstant aix, sobre els punts segents:1.- Abans de tota altra formalitat, el recipiendari era despullat minuciosament de totsels metalls que duia. Una gran importncia se li donava a aquest ritu, que es compliaescrupolosament en una cambra despullada de tot moble i amb les parets nues.2.- El recipiendari era en part despullat, de manera de deixar-li al descobert el mugr

esquerre i el genoll dret; a ms noms quedava calat del peu dret i l'esquerre ambsabatilla.3.- El recipiendari era introdut en Llotja amb els ulls embenats. Desprs d'haver-lo fet

passejar en diverses direccions, se li ensenyava a avanar cap a l'Orient amb tres passosmisteriosos. Devia llavors doblegar el genoll dret i collocar-lo nu sobre el sl, formantuna escaire. Se li collocava al mateix temps en la m esquerra un comps, una de les

puntes de la qual havia de recolzar-se en el mugr esquerre, mentre la seva m dretaestava estesa sobre la Bblia. En aquesta postura prestava el jurament de silenci, acontinuaci se li mostrava la Llum.

A aquest cerimonial tan senzill s'agregava la comunicaci de secrets que es reduen als

mitjans de reconeixement entre Maons.



12/92

En realitat aix no era ms que els rudiments del ritualisme profundament inicitic dela F.. M.. actual. Per qu ms era necessari a una corporaci de constructors prcticsles mires dels quals no eren molt ambicioses?. Podien perfectament acontentar-se ambaix, tant de ms, que no es tractava sin de perpetuar els costums antics, consideradescom respectables a ttol de restes d'un passat gloris.

Sota el rgim corporatiu, no s'era Aprenent M.. sin en virtut d'un contracte especialfet entre l'interessat, els seus pares o tutors i el patr o mestre d'aprenentatge. Aquest,no acceptava ensenyar l'ofici a qualsevol. Posava per descomptat a prova al postulant inoms desprs d'haver-se assegurat de les seves disposicions i aptituds, ho admetiadefinitivament a fer el seu aprenentatge de 7 anys. Llavors el Mestre feia inscriure al'Aprenent en els registres de la corporaci, el que a Esccia, li valia el ttold'Aprenent Entrat (inscrit o matriculat); per res sabem si a aquesta inscripcis'agregava alguna cerimnia d'iniciaci.

Semblant solemnitat s'ajustava ms a l'acte realment important de la vida corporativa,

s a dir, a la recepci de l'obrer instrut entre els Companys. El que passa encara en elsnostres dies en el cerimonial de Fadr, fa suposar que l'antic cerimonial destinat a ferM.. havia de correspondre ms aviat al nostre segon grau actual que al primer.

Els Graus Simblics

s manifestament evident que la iniciaci M.. tal qual ens ha estat transmesa per laM.. dita operativa no era ms que l'ombra d'aix. Una bona quantitat de tradicionshan degut fatalment perdre's en el transcurs de llargs segles d'una transmissi puramentoral. Els detalls estaven oblidats i la fantasia intervenia algunes vegades per a agregaradorns contraris a l'esperit primitiu del ritu. Quan la M.. va arribar a ser francamentespeculativa va experimentar la necessitat de sotmetre el seu cerimonial tradicional auna revisi. Un treball (que) va ser emprs en aquest sentit en el si de la major part deles Llotges angleses, que rivalitzaven entre elles, impulsades pel desig de fer les sevesiniciacions el ms interessants possible per a no desillusionar al nefit, atret per l'altaidea que s'havia format del secret manic.

Aquest moviment va tenir com primera conseqncia tornar a posar en vigor unacerimnia que havia caigut en dess i de la qual alguns vells maons conservaven

noms el record. S'afirmava que ella feia referncia als misteris ms profunds de laFrancmaoneria, a aquells que noms convenia revelar als Mestres.

Es van practicar llavors dos graus; per s difcil determinar exactament la sevaequivalncia en relaci amb els graus simblics actuals. Des del punt de vista delritualisme, es pot considerar el primer d'aquests graus com el corresponent al graud'Aprenent, completat amb les instruccions que ms tard van ser reservades alsCompanys. (Les ms antigues divulgacions, tals com el Catecisme dels Francmaonsdedicat al bell sexe, publicat en 1740, donen el plnol de la Llotja per a la iniciacid'un Aprenent-Fadr). Quant al grau superior, sembla imposar-se la seva identificaciamb el Mestratge. El que pertorba ms s que no es van posar d'acord immediatament

en el nom atribuble als dos graus que es tracta. Segons certs



13/92

textos, els Maons del primer grau no sn ms que simples Aprenents i els del segon,Mestres i Companys. Per vam trobar tamb, per al primer grau l'Aprenent- Fadr i peral segon el Mestre.

La bona lgica reclama tres graus. Tamb van determinar al voltant de 1730 ,desdoblegar el primer grau a fi de conferir separadament els graus d'Aprenent i de

Fadr. En aquesta partici, tot el cerimonial tradicional va ser aplicat a la recepci delsAprenents, que passaven desprs a Fadrins gaireb sense cap formalitat simblica. Totes limitava a conduir-los d'una columna a l'altra, desprs d'haver-los fet fer la marxa delgrau.

S'han enginyat ms tard, per a donar-li una major importncia ritual al grau de Fadr, iel present manual t per objecte el demostrar com es va assolir aix a Frana en el cursdel segle XVIII.

La Coordinaci Ritual

El ritual angls, tal com va ser introdut en el continent, estava lluny de satisfer l'enginyde la nostra raa, que desitja que tot estigui lgicament coordinat. Els Maonsfrancesos, van experimentar des del principi la necessitat de retocar el que els vasemblar malament.

Compenetrats de la importncia acordada tradicionalment al nombre tres (3) vanconcebre immediatament la necessitat d'una jerarquia ternria. Cadascun dels tres grausdevia, per descomptat, estar construt sobre un nombre caracterstic. Havien reparat enles tres llums que illuminaven la Llotja del primer grau, i que eren necessries 9 per ala Cmera del Mitg; aix, quan va ser necessari compondre un grau intermediari, vanhaver d'escollir abans de res el nombre tpic. L'elecci va recaure judiciosament sobreel nombre 5, d'aqu els cinc viatges del grau de Fadr i l'estrella de cinc puntes, quecorresponen als tres viatges de la primera iniciaci i el triangle llumins. Dadeslgiques han determinat de seguida, tots els detalls del ritual i en particular ladistribuci de les eines en els diferents viatges.

Si els ritualistes del segle XVIII van donar prova d'una cincia inicitica profunda, novan ser, desgraciadament, el mateix els successors del segle ltim. Aquests es vanextraviar en dissertacions desprovedes de tot abast inicitic sobre les cinc ordresd'arquitectura i sobre els cinc sentits, dels quals no han sabut dir ms que banalitatsfisiolgiques. Les coses essencials han estat ms i ms descurades en benefici de

qestions d'ordre prof. s aix com toquen lleugerament el simbolisme tan importantde les eines, pronunciant-se en canvi, discursos a voluntat al terme de cada viatge sobreqestions relacionades molt remotament amb ells.

Els Sentits, les Arts i la seva utilitat social, les Cincies Matemtiques, fsica natural,moral i sociolgica, els benefactors de la humanitat: inventors, artistes, savis,moralistes i homes poltics serveixen aix successivament de temes a les instruccionsque tindrien el seu lloc en una escola primria, per no en una reuni misteriosa, a laqual no poden assistir els profans ni encara els Aprenents Maons.

S'imposa un retorn a la tradici del segle XVIII, sapiguem construir l'avenir inspirant-

nos en el passat.



14/92

Mart i Mercuri el Foc operant i l'Aire que alimenta, B.. i J.. reunides en una doble carade Jano. Figura treta de l'obra del germ Guerrier de Dumas, Intitulada LaMaoneria, Poema en tres cants, amb notes etimolgiques i crtiques.



15/92

EL RITUALISME DEL GRAUDE FADR

..

Les Impressions Maniques

Desprs de deixar al nefit el temps necessari perqu se de compte succintament de laMaoneria, s costum el preguntar-li les seves impressions. Se li oferix aix l'ocasid'exposar amb tota franquesa i amb absoluta sinceritat, el que pensa de la sevainiciaci, de les singulars formalitats que van ser observades en aquestescircumstncies i en general de tot el que ms li ha cridat l'atenci des que s

Francma.

Arriba el cas que el jove Aprenent, inspirant-se en el seu bon sentit natural, formulacrtiques dignes de ser preses en compte per aquells que estan encarregats de dirigir eltaller i de mantenir les seves sanes tradicions. Per succex ms comunament que elnovici es declara desorientat per una quantitat de coses que li semblen desprovedes detota ra de ser, nicament perqu li s impossible conixer al moment el seu significat.

s de desitjar que tot nefit s'expliqui en aix sense la menor reticncia, amb la bellagosadia d'un pensament que s'expressa sense temor, en la seva frescor original. LaImpressions no sn interessants sin quan traduxen sense fingiment l'estat d'nima del

nefit, encara enlluernat pel que va ferir la seva vista quan va caure, la bena simblica.s bo que a l'impugnar amb temeritat tot el que no ha comprs indiqui ell mateix, els

punts sobre els quals haur de versar especialment la seva instrucci.

Aquesta pot ser-li donada en Llotja, sigui el V.. M.., el Ord..o altres G.. M..competents s'encarreguin de respondre immediatament a les objeccions fetes en lesseves Impressions, sigui que per mitj de conferncies se li facin els aclarimentsnecessaris.

Per la instrucci collectiva no ser suficient. Cap Aprenent haur de ser abandonat asi mateix, en el si de la seva Llotja, on tots els membres tenen l'obligaci de contribuir

a la seva instrucci. El que incumbeix a cadascun, corre el perill que tots ho descurin, siels uns, conten amb que ho facin els altres. Aix la tradici preveu sviament, que totnefit sigui collocat en l'aprenentatge prop d'un Mestre designat amb aquest objecte, ique s personalment responsable de la instrucci del seu Aprenent.

L'elecci del Mestre ha de fer-se sobre la base de les Impressions Maniques delnovell (aprenent) iniciat, (aquest) primer tros d'arquitectura (la planxa d'Impressions),

podr ser rems a l'instructor designat, que tindr de seguida per missi, en el cursd'una srie d'entrevistes particulars, ensenyar al seu alumne sobretot el que tinguinecessitat d'aprendre, a fi de poder ser proposat per al grau de Fadr.



16/92

L'Aprenentatge

El millor dotat dels nefits t per davant una rude tasca si desitja preparar-seseriosament per a ser Fadr.

Per a ser acceptat com Aprenent, noms s necessari tenir aptituds, bona voluntat, amb

l'energia necessria per a posar-se a l'obra. Ara s'exigeix ms que promeses. snecessari saber treballar, i haver-se convertit prcticament utilitzable, comcollaborador de la Gran Obra de la Construcci Universal. No s una cosa fcil. El bonObrer del Progrs no s'improvisa, s necessari haver-lo format amb mtode sense queres es descuri en la seva instrucci. Malament instrut, es converteix en perjudicial, enra del descrdit que la seva dolenta obra, tira sobre la Corporaci.

s altament important cuidar de l'aprenentatge, vetllant perqu totes les prescripcionsdel ritual siguin efectivament posades en prctica. s aix com el Mestre, que sresponsable de la instrucci de l'Aprenent, haur de, abans de res, assegurar-se que elseu alumne est realment despullat dels seus metalls. Com podr el futur pensador

reconcentrar-se en si mateix i enfonsar-se en la nit del misteri, a fi d'aprofundir elsprincipis necessaris de l'sser, si roman adherit a un vast saber superficial?. snecessari tancar-se de deb, en el gabinet de reflexi i abstreure's del mn exterior si esdesitja descendir al pou on s'oculta la veritat. Aquests sn smbols que han de ser

presos de deb, d'altra manera el nefit romandr tal com era: no mor per a la sevaexistncia profana, i no reneix mai a la vida inicitica, oberta, no obstant aix davantell.

Passa el mateix amb totes les proves inicitiques. No sn vanes formalitatsmantingudes en vigor noms per un amor un poc pueril de l'Arqueologia. Elles snindispensables en les iniciacions. s menester sofrir-les integralment en la seva realitatefectiva, perqu la llum acabi per brillar davant els nostres ulls en forma distinta al'aspecte simblic d'una flama de licopodi.

L'Examen del Candidat al Grau de Fadr

Quan un Aprenent est suficientment instrut de la teoria per a concebre ms o menysel programa que li traa el ritualisme de la primera iniciaci, pot aspirar a la segon.Correspon al seu Mestre proposar-lo a la Llotja per a un ascens que li sembla meritori.El taller no es pronuncia per descomptat sin desprs d'haver escoltat al candidat, en

presncia d'altres Aprenents, ha de respondre a totes les preguntes relatives al primergrau que s'estimi formular-li. Aquest examen versar forosament sobre retejament idel catecisme; per aquests secrets, que estan a l'abast de totes les intelligncies, nohaurien de fer perdre de vista a altres misteris ms profunds, la divulgaci dels quals noest a merc de qualsevol indiscreci. Sens dubte, els antics Maons, familiaritzats desde molt temps amb els arcans de la filosofia inicitica, no exigien que un principiantcomprengus en uns mesos el que ells no van arribar a assolir sin desprs de

perseverants meditacions, continuades durant anys i anys. Per ells podien aprendredesprs de la seva iniciaci. S'interessaven a destriar en quin sentit s'havia modificat laseva mentalitat; desprs feien que l'Aprenent busqus en qu consisteix el seu msntim, el seu ms absolut Jo. Ho preparaven d'aquesta manera per a conixer-se a si

mateix en l'essncia de la seva



17/92

personalitat, perqu si l'Aprenent ha de preguntar-se: D'on venim?, el Fadr had'esforar-se a respondre a la pregunta: Qu som?.

Preparaci del Recipiendari

nicament guiada pels instints de simetria, la. Maoneria angle-saxona, ha cregut feruna meravella a l'imposar al Recipiendari del segon grau una preparaci anloga a laque va sofrir el prof per a ser presentat en Llotja. El ritual adoptat per la Gran Llotjad'Anglaterra en 1813, disposava, en efecte, que en el primer grau, el Recipiendari,despullat dels metalls, tingui els ulls embenats el bra dret (cobert), el mugr i el genollesquerres nus, el peu dret amb sabatilles i una corda en entorn del coll. En el segongrau prescriu, al revs, posar al nu el bra esquerre, aix com el mugr i el genolldretes, la sabatilla calant el peu esquerre i no el dret. Quant als ulls, no sn embenatsen les Llotges Angleses als Maons que ja han rebut llum. No s el mateix a Amrica,on la bena s de rigor, per a la recepci dels tres primers graus; en el grau de Fadr

s'accepta de vegades posar la bena noms sobre l'ull dret.

Recipiendari preparat segons el Ritual angle-sax per a rebre els tres graussimblics

Els Maons americans tenen igualment una predilecci marcada per la corda, queenrotllen dues vegades a l'altura dels bceps, en el bra dret de l'Aprenent ques'ascendeix a Fadr. Per al Mestratge la mateixa corda servir de triple cintur alRecipiendari, que tindr el tronc i els dos braos nus, com aix mateix les dues cames a

partir dels genolls. Totes aquestes subtileses no tenen res d'inicitic i sn filles de lams arbitrria fantasia. Sn per descomptat; invencions posteriors a la propagaci en elContinent Europeu de la pura i antiga Maoneria de Sant Joan. Aquesta no coneix

ms que una sola preparaci fsica: la del candidat a la primera iniciaci, que ha de serpresentat ni nu, ni vestit, per en un estat decent i desprovet de tots els metalls.



18/92

Per al grau de Fadr la preparaci ha de ser essencialment moral, el mateix que ellahaur de ser sobretot intellectual per al Mestratge s el Fadr qui ha de respondre, queha estat preparat en el seu cor per a rebre el segon grau.

Arribat al terme del seu aprenentatge coneix suficientment la Maoneria para lliurar-sea ella amb ple coneixement de causa. La seva dedicaci (devoci) pot noms lligar-lo a

aquells amb qui ha d'arribar a ser el Fadr efectiu, s a dir l'associat solidari, elcollaborador gels, disposat a no retrocedir en favor de l'obra comuna, davant capsacrifici.

En resum, per a ser adms a l'aprenentatge s suficient mostrar aptituds; per a passar aFadr s necessari de seguida haver fet proves d'aplicaci, de zel i d'amor al treball. ElMestre, per fi, no es reconeix sin per les capacitats que realment possex, i pel talent icomprensi integral de l'Art.

La Introducci en Llotja de Fadr

Perqu li sigui perms franquejar la porta del Temple cal, en el primer grau, que elRecipiendari faci constatar que ha nascut lliure i de bons costums. En les mateixescircumstncies s indispensable, en el segon grau, poder certificar que l'Aprenent hacomplert el seu temps i que el seu Mestre est content amb el.

Ja no entra humilment inclinat fins a terra, o encara arrossegant-se a travs d'unconducte estret com si es tracts de simular la vinguda al mn del nou iniciat.L'Aprenent, amb el front aixecat, avana a l'ordre amb els tres passos simblics i esdet, orgullosament alat entre els dos Vigilants. (En el ritu Escocs, l'Aprenent es

presenta provet d'una regla, que duu sobre la seva espatlla esquerra, com un obrer quees dirigeix al lloc del seu treball amb les seves eines. El simbolisme de la regla, queser explicat ms endavant, justifica aquesta prctica).

Els Vigilants se situen prop de les dues columnes consagrades per Fora i a la Bellesa,en altres termes o els dos principis contraris de l'energia masculina i de la sensibilitatfemenina (Dric i Jnic). No oblidem el que va succeir al jove Hrcules, quan, desprsd'haver acabat el seu aprenentatge, va voler reflexionar en qu empraria les seves

potents facultats i nombrosos talents. Havent-se retirat a un lloc solitari per a no sertorbat en la seva meditaci, es va veure bruscament en presncia de dues dones d'altaalria, l'una i l'altra molt bella. La primera, austerament vestida en senzilla roba

blanca, tenia una figura majestuosa i plena de dignitat, el pudor es llegia en els seus ulls

era la Virtut. L'altra, recarregada de joies i de vestits magnfics, tenia una mirada lliure iel somriure enganyador, era la Malicia. Van tractar, cadascuna a la seva manera, deconquistar al fill de Alomena, prometent-li, una, fer-lo triomfar en totes les proves de lavida, l'altra d'estalviar-li la pena de treballar. Hrcules no va vacillar, i refusantabandonar-se sense glria a la dolor de viure, va resoldre ser til i dedicar-se a aquestefecte a un treball incessant, pens i sempre profits als altres.

Collocat entre les dues Columnes, el postulant al grau de Fadr, no ha de mostrar-seinferior en energia moral a la de l'heroi mitolgic. Cridat a emprar-se sense reserves enel b de tots, li correspon sortir de la preparaci terica de l'aprenentatge, entrar en lacarrera de l'acci prctica, rebutjant les temptacions d'una felicitat fcil, basada sobre

els plaers i l'aband sibarita als encants de la



19/92

existncia. (En el Tarot, naip antic) l'Iniciat cridat a sofrir la suprema prova moral,aquella que decidir de tot el seu avenir inicitic, est representat per l'Enamorat, al quedues dones semblen disputar-li el cor).

L'Amors. Arc VI del Tarot. s l'Aprenent cridat a ser Fadr i a qui laIntelligncia i l'habilitat no haurien bastat per a aix, si no tingus elevaci desentiments, requisit indispensable per a participar realment en la Gran Obra.

La Participaci en la Gran Obra

Per, quina idea pot formar-se el postulant del grau que sollicita?. Les proves delvostre primer grau, se li diu, han consistit en una srie de purificacions que tenien per fiel fer-vos apte per a veure la Llum. Heu estat desembarassat de tot el que obstrua lavostra vista espiritual; per, aquest treball s essencialment Negatiu. Al despullar-vos

dels prejudicis profans us heu esforat en



20/92

oblidar el que us havien inculcat erradament, heu fet taula rasa en el vostre esperit, segonsels preceptes de Descartis, i per aix heu buidat el terreny sobre el qual aneu a construir. Elmoment ha arribat per a vs, de passar del Negatiu al Positiu: De destructor que reu fins aaqu, us heu convertit en constructor!. Us uniu a nosaltres per a l'edificaci del Temple querepresenta la Gran Obra de la Francmaoneria.

Quin s aquesta obra?. El Recipiendari, est obligat o saber-lo, doncs ha de declarar-sefrancament resolt, amb la finalitat de consagrar-se a ella i de treballar amb zel, amb totesles seves forces i sense defalliments, en la realitzaci del progrs hum.

El no pot ignorar l'objectiu que es proposen els Maons quan pretenen construir un mnmillor per la preparaci intellectual i moral dels homes en la seva missi constructiva.

Segons l'obstinaci que posi per associar-se al seu treball, el Recipiendari arriba a fer-sevirtualment Fadr, i pot des d'aquest moment emprendre els cinc viatges destinats ainstruir-lo en els misteris del grau.

Primer Viatge

L'Aprenent escomet per descomptat, a la Pedra bruta, amb l'ajuda d'una espcie de bec omartell amb punta, cridat common gavel en els rituals anglesos. Aquest instrument noserveix ms que per a un desbast succint, aix s que cal recrrer al Martell o Mall i alCisell per a fer desaparixer una desprs d'unes altres, totes les asprors del carreu que snecessari convertir en una impecable Pedra Cbica.

El Martell, martell de punta, que serveix per al primer desbast dela Pedra bruta.

Tallada de manera per tenir exactament el seu lloc, en l'edifici construt per laFrancmaoneria, aquesta Pedra acabada, s la imatge mateixa del Fadr, destinat a serincorporat en el Temple Vivent, en el qual els iniciats sn, alhora, els constructors i elsmaterials. Per perqu sigui possible la seva incorporaci, l'Obrer- Matria ha de sabertransformar-se, fent en si mateix un constant treball de perfeccionament.

Dos tils li sn indispensables per a aix. El primer representa les resolucions adoptadespel nostre esperit: s el Cisell d'acer, que s'aplica sobre la pedra, subjecte amb la mesquerra, costat passiu, corresponent a la receptivitat intellectual, al discernimentespeculatiu (Columna B.., Nord). L'altre figura la voluntat que executa: s el Mall, insgnia

del comandament, que s portat a la m dreta, costat actiu, referent



21/92

a l'energia activa i a la determinaci moral d'on flux la realitzaci prctica (ColumnaJ.., Sud).

Sense el concurs d'aquests dos instruments res es realitzar, l'intellectual, armatnicament del Cisell sap molt b el que cal fer i no ignora els mitjans de fer-lo, per,sense l'energia realitzadora, i valor actiu, res pot fer-se, tot queda en estat de projecte o

de resoluci estril. Al contrari, el Mall, solament, no produx sin soroll, imatge de lafora moral, que falta trobar en que emprar-se judiciosament, es consumeix enmanifestacions infecundes. L'obrer hbil treballa amb les (dues) mans alhora, traient

partit de les aptituds de cadascuna. Demana a l'esquerra mantenir el Cisell immbil enel lloc escollit i en la direcci desitjada, mentre que la dreta descrrega amb vigor copsde Mall ben precisos. Aix vol dir que la Bellesa no es realitza sin unint la Saviesaque concep, amb la Fora que executa.

El teric brillant, per escptic, conv menys a l'obra de la Franc-Maoneria, quel'home sincerament convenut i apassionat per l'acci, per condemnat a obrarintilment, mancat de calma reflexiva i de savi discerniment.

La Iniciaci no s'acontenta noms amb ensenyar a raonar correctament i a veure ambclaredat, aix no s ms que la primera part del seu programa, el qual es refereix msexactament al grau d'Aprenent, quan s'aplica a collocar el nefit en estat de Veure laLlum. Per la teoria s vana si no condux a la prctica; tamb l'acci s'imposa al'Iniciat pel fet mateix que veu clar i no s un cec dispensat de treballar. Per aix s queel Fadr est ms especialment cridat a preparar-se per a l'acci per la cultura raonadade la seva fora de voluntat. Ha d'acabar d'instruir-se i aprendre a voler El Cisell i elMall, (que) sn dos tils altament significatius referent a aix.

Segon Viatge

La capacitat de treballar no s'adquireix sin amb la condici d'exercitar-la perdescomptat amb nosaltres mateixos. La nostra Intelligncia i la nostra Voluntat, hand'aplicar-se al nostre propi perfeccionament, abans que ens sigui perms ambicionaruna acci ms extensa. El Fadr est lluny, no obstant aix, d'estar condemnat a usarsolament el Cisell i el Mall. Aquests instruments sn, sens dubte, per a ell d'una cabdalimportncia, doncs, amb ells treballa els materials per a polir-los. Per snindispensables altres tils per a la comprovaci i control del treball efectuat grcies als

dos primers. Entre ells la Regla i el Comps sn els ms necessaris, doncs basten ellssols per a construir totes les figures geomtriques sense excepci. Per, des del punt devista simblic, conv considerar-los com els generadors de la lnia recta i del cercle. Launa susceptible de ser perllongada en els dos sentits fins a l'infinit, l'altre circumscrivintun espai limitat.



22/92

Regla i Comps, instruments de tota construcci geomtrica.

A ms, en el domini moral, la rigidesa de la recta ens traa una lnia de conducta de laqual no hem de mai desviar-nos. Apassionats per un ideal superior, hem de tendir (aell)sense parar fins a realitzar-lo, per encara sense perdre mai de vista la perfecci

perseguida, no podem desentendre'ns de les condicions reals en les quals vivim, perquun ideal abstracte no es realitza sin en la mesura que s'adapta a les necessitatsconcretes. Aquestes no ens poden ser millor revelades que pel comps, els braos delqual, que se separen a voluntat, permeten mesurar la relaci que existeix entre el JO i el

NO-JO, entre el centre de la nostra personalitat i la circumferncia de tot all que enss donat a arribar.

Regla i Comps ensenyen, aix, a conciliar l'Absolut i el Relatiu.

Mai collocarem massa alt el nostre ideal, per no exigim una realitzaci quimrica.Evitem caure en una intransigncia doctrinria que ser intil en la vida prctica. En lesseves concepcions l'esperit no est detingut per cap obstacle, per els que la matria

ens oposa han de ser mesurats i venuts amb una pacincia enginyosa.

Tercer Viatge

Per a indicar el seu paper intellectual i en certa manera passiu, la Regla i el Compssn presos amb la m esquerra; no passa el mateix amb l'Alaprem, instrument actiu

per excellncia, que no pot usar-se sin amb la m dreta, b que s necessari prendre-la amb les dues mans i carregar tot el pes del cos quan masses pesades han de ser

remogudes. Gens resisteix, per descomptat, al poder que l'Alaprem simbolitza en laIniciaci, pel que Arquimedes sembla haver parlat com iniciat quan pretenia poderaixecar el Mn, grcies a l'instrument del que acabava de descobrir la llei de la sevaaplicaci.

Per, quin s el poder misteris i en certa manera illimitat amb el qual el Fadr, estcridat a ser investit?. Quins sortilegis emprar per a posar en moviment fins a lesroques ms inertes?. Com exercitar una acci sobirana, tan esplndida com profunda ifatalment irresistible?.

Aquestes preguntes es refereixen al secret ms formidable de la Francmaoneria. Sense

trair-lo ens s perms afirmar que una voluntat infrangible, intelligent i



23/92

desinteressada triomfa de totes les coses. s cert, en efecte, que una voluntat voluble,s impotent, doncs no ser capa de generar cap energia. Ferm, per apassionant-se perl'absurd, la fora considerable que ell desplega (l'Alaprem) es troba desviada, (estar)

posada en (un) treball perdut. Si l'egoisme la inspira, produx infalliblement unacatstrofe. (Si l'Alaprem est sota) una voluntat constant, calmada, per vigorosa i

sobretot illustrada, s'imposar per contra , invenciblement, si pren com el seu punt desuport (el fulcre) l'abnegaci absoluta per una causa elevada, noble i generosa.

Un instrument de la importncia de l'Alaprem, no podr ser confiat sin als Companysconscients. Per aix no l'obtenen sin desprs d'haver fet les seves proves amb elComps i la Regla. Com ms formidable s el seu poder, tant ms cal vetllar perqu nos'abusi d'ell, la de l'Iniciat, es tornaria contra ell, si a l'aplicar-la, les seves intencions noanessin d'una puresa absoluta, nicament inspirades en la Regla inflexible que ha dedonar suport contra el seu cor, perqu se li autoritzi a usar l'Alaprem.

Quart Viatge

No ha d'haver gens de tortus en la conducta d'un Francma. Triomfar per la rectitud,marxant sempre en lnia recta, amb resoluci, franquesa i lleialtat, menyspreant totesles astcies obliqes. La Regla li recorda aquesta tctica constant que ha d'observar entot el que ell emprengui. Per aix el Fadr conserva aquest instrument director, encaraquan deixio l'Alaprem per a reemplaar-la per l'Escaire.

Aquesta permet comprovar minuciosament el tall definitiu de les pedres que nomspoden ajustar-se entre si amb exactitud a condici de ser estrictament rectangulars.Estant els materials, regularment a escaire en totes les seves cares, la muralla esconstrux com per si sola amb l'ajuda del Nivell i de la Plomada, per s necessari quetot estigui escrupolosament a escaire, sense aix l'ofici de paleta no s digna d'aquestnom.

s essencial que tota pedra sigui proporcionada en les seves tres dimensions, lesmesures de les quals es determinen per mitj de les divisions de la Regla, especialmentgraduades per a aix. No s possible imaginar-se la Pedra Cbica com una cubgeomtric, perqu un carreu rigorosament igual per totes les cares, no es prestaria per ala construcci; seria la imatge de l'Home-tipus, ratllant la Perfecci i tan ben equilibraten totes les coses que, no tenint necessitat de ning, romandria allat, sense sentir lanecessitat d'associar-se amb un altre, ni encara amb un altre igual que ell. A ms el M..

no es perfecciona sin en vista de poder ser til, i a aquest efecte no ha de tmerespecialitzar-se, entendre's, per tant, en un sentit ms que en un altre, vetllant pertrobar-se sempre rectangularment amb el seu prosme.

Cinqu Viatge

Havent perms la Regla i l'Escaire comprovar que la Pedra est acabada, que simpecable en la seva forma i dimensions, el Fadr s iniciat en un gnere de treballs quees compleixen sense l'ajuda de cap til; fins a la Regla s ara suprflua. Efectivament,lliure de tots els vicis profans, no tenint dintre de si el menor germen, l'Iniciat, modelat

per a les exigncies d'una vida superior, no est sotms, en efecte, a cap molstia. Ha

arribat a ser sobiranament lliure, i la seva voluntat que s



24/92

bona, no pot sin dur-lo a actes conforme amb la seva tasca d'Obrer del Progrs.Desprs d'haver emprat tota la seva activitat, el Fadr ha de, finalment, consagrar-se a lacontemplaci, s a dir a l'elaboraci interior de les observacions recollides en el cursdels seus viatges. Aquestes sn exploracions que tendeixen a obtenir abundantsmaterials, l'assimilaci de les quals no podria efectuar-se al moment. s una digestiintellectual que noms permet apropiar-se de les nocions degudes a esforos d'atenci,

d'aqu el carcter meditatiu de l'ltim viatge de l'obrer, cridat a construir el seu propiedifici mental.

Tot viatge s'efectua en Llotja a imitaci del trajecte diari del Sol. Partint de l'Occidentel viatger s'enfonsa en la nit del Septentri para arribar a l'Orient i regressar pel migdia.L'Occident s el domini de la sensaci, de l'observaci directa dels fenmens el conjuntdels quals s'ala davant l'esperit com la faana de les aparences desprs de la quals'oculta l'enigmtica realitat. Per a concebre aix arrisquem hiptesis, aventurant-nosen boires teriques i especulatives (Nord, Lluna, Imaginaci). L'Orient projecta deseguida una claredat crtica que desillusiona, que incita a regressar per la senderaardent que illumina implacablement el Sol de Migdia (raonament rigors, esperit

cientfic). El circuit es continua sense detenir-se, perqu per a conquistar la llum esnecessita passar successivament dels fets (Occident) a la seva interpretaci hipottica(Nord), desprs de procurar una sintetitzaci infructuosa (Orient), que obliga a unminucis examen racional (Migdia).

El saber inicitic es liba, doncs, com la mel que tenia el seu paper en els misteris deMithra. Per per a posseir tant la teoria com la prctica l'obrer s'instrux en el seu Art.

En el curs dels seus viatges, s'enriqueix amb tots els perfeccionaments aportats altreball; els obrers ms hbils ho fan aprofitant la seva experincia. Noms li restacoordinar en el seu esperit les nocions recollides d'aquesta manera per a encaminar-senaturalment al Mestratge.

Sabent raonar el que fa, destriant el per qu de les coses, a la llum d'una estticarefinada, s des d'ara l'Artista perfecte, autoritzat per a seguir el seu propi geni,emancipant-se de les molt estretes regles del simple ofici.

L'Estrella Flamgera

A l'acabar el seu cinqu viatge amb les mans enterament lliures, el Fadr s'ha hagutd'esforar en posar-se en estat de receptivitat en relaci a certa llum ambient,

invisiblement difosa en l'espai. Saber atreure cap a si aquesta obscura claredat, a fi desaturar-se d'ella progressivament, tal s el secret cabdal del segon grau de la Iniciaci,que correspon al veritable Illuminisme.

Per a descobrir aquesta llum misteriosa s necessari pujar suaument per cinc graderiesde colors diferents i marcades cadascuna per un signe planetari (per a arribar a laCmera del Mig s necessari pujar per set graderies misterioses, per des de lacinquena comena la illuminaci caracterstica del grau de Fadr).

La primera s negra i duu el signe de Saturn. Fa allusi a la purificaci per la Terra i ala necessitat d'aprofundir les coses, sense deixar-se detenir per les seves aparences

externes.



25/92

La segent s blava i consagrada a Jpiter. Recorda la purificaci per l'Aire i l'obligacide l'Iniciat de separar el subtil del dens, el significat del significant i l'esperit vivificantde la lletra morta.

La tercera s verda, color de Venus. Es refereix a la purificaci per l'Aigua, que t per

efecte, rentar el mirall mental on es reflecteixen les concepcions de l'intutiu, tan b ques'arribi a considerar-lo pur.

La quarta s vermella, en honor de Mart. Correspon a la purificaci pel foc, en altrestermes, a l'exaltaci de l'ardor intern fins a la invasi gnia de tota la personalitat.

Quant al cinqu grau, ell s transparent i per tant incolor, perqu est en relaci ambMercuri. Ell no s accessible sin desprs de la purificaci integral pels quatreElements conduts a la unitat de la seva cinquena essncia comuna.

Arribat a aquesta altura l'iniciat no corre perill de ser enlluernat per la claredat

encegadora del Sol, ni tampoc encantat pels dolos llamps de la Lluna, ja que noms tdavant de si una profunditat del negre ms absolut. No obstant aix, mentre ques'esfora a sondejar les tenebres, un punt llumins, tot just perceptible, apareixsobtadament. Resplendor per descomptat, nfim, s aviat una estrella que creixrpidament per a resplendir, en fi, amb una claredat tal, que la foscor es dissipa. Enaquest moment l'Astre misteris, pren l'aspecte d'un Pentagrama Flamger, en el centredel qual es distingeix un ideograma que s'ha introdut per la lletra G.

l'Estrella Flamgera, amb la lletra G gravada en el pentagrama o pentalpha.

El Pentagrama

L'Estrella que es descobreix al Fadr, definitivament vencedor de les atraccionselementals, s la del geni hum. T cinc puntes que corresponen al cap i als quatre

membres de l'home. Per, com aquests han d'executar el que el cervell mani, elPentagrama, anomenat



26/92

tamb Estrella del Microcosmos, s en Mgia el signe de la Voluntat sobirana que sirresistible mitj d'acci de l'Iniciat. Per, perqu la figura tingui aquest valor, ha de sertraada en forma que es pugui dibuixar un cos hum en posici normal, el cap enlaire.

L'Estrella del Microcosmos.El cos hum formant una estrella de cinc becs.

Invertida, l'estrella de cinc puntes pren un significat diametralment oposat. No s msel Pentalfa llumins o l'Estrella dels Mags, emblema de la llibertat adquirida o l'esperitcomandant a la matria, doncs esdev l'astre enfosquit pels instints grollers i els ardors

lascius que subjuguen als animals. Es veu, per tant , l'esquema del cap d'una cabra.

El Pentagrama invertit o diablic, formant un cap de cabr.

Una mateixa figura, sigui que estigui dreta o invertida, arriba a ser aix el smbol delque s ms noble en la Humanitat o brutalment instintiu en els animals. Una fora



27/92

universal idntica, est per descomptat en joc en els dos casos: ella s'adapta i espolaritza de forma invertida, aix s tot.

La Lletra G

Un pot preguntar-se, per quina anomalia la setena lletra de l'alfabet llat interv en unsimbolisme que hauria de ser estrictament universal. s versemblant que un signe d'unvalor simblic ms general, marqus primitivament el centre de la gran llum delsIniciats. L'ideograma alquimista de la Sal (cercle amb una lnia horitzontal), desprsd'haver estat obert a la manera del nombre 6, pot haver condut, a la nostra G, per, noconvindria ms relacionar aquest carcter alfabtic al smbol de la fecundaci vital(cercle amb una creu dintre) de la qual deriva l'antiga creu dita Esvstica?. Aquestaroda del moviment universal, en la qual el Foc animador ocuparia, amb just ttol, el corde l'Estrella Flamgera. No hi ha d'altra banda referncia d'aquesta en cap ritual anteriora 1737, poca en la qual aquest emblema va ser adoptat per les Llotges franceses, molt

influenciades en aquest llavors per la filosofia hermtica. Els Maons del segle XVIIIvan professar immediatament, a ms, una espcie de culte per la lletra G, en record dela qual, en els termes dels ms antics catecismes francesos, declaraven haver-se fetrebre Fadrins. Quant a la significaci d'aquesta lletra, s necessari buscar-la en les

paraules: Gloria, Grandesa, i Geometria; Gloria per a Du, Grandesa per al Mestre de laLlotja i Geometria per als germans.

-No t a ms altre significat?, interrogava de seguida el Venerable, i se liresponia:

-Ms gran que Vs, molt Venerable Mestre.-I qu pot ser ms gran que jo, que sc Mestre d'una Llotja justa i perfecta?. -- Du mateix, de qui aquesta lletra indica el nom de la paraula God que sanglesa.

No han faltat mltiples explicacions, des del misteris monograma equivalent alGamma grec i al Gimmel Fenici (espcie de v invertida) que dissenyen una escaire itenen el tercer lloc en l'alfabet primitiu.

Geometria

Per poc que se li compliqui a l'Obrer el tallat de les pedres, li s impossible treballar-les

si no s capa de resoldre certs problemes de geometria. Aquesta cincia, la cinquenasegons la classificaci antiga, ha estat en altres temps molt honrada entre els Maons,que veien en ella la teoria racional i en certa manera la filosofia del seu Art. El seuestudi no es limitava solament a la mesura de les diferents classes de superfcies i deslids, doncs, desprs d'haver-los guiat en la seva prctica constructiva, la geometriadevia encara illustrar-los sobre els misteris de la construcci del mn. Les figuresgeomtriques arribaven a ser, en aix, els smbols reveladors grcies a lesespeculacions basades sobre els nombres i sobre les formes. s, en efecte, unaGeometria purament inicitica, els teoremes de la qual s'apliquen a les qestions msrdues de la metafsica i de l'ontologia. Pitgores les ponderava i Plat estava persuaditque solament els Iniciats en el segon grau



28/92

podien comprendre l'abast dels seus ensenyaments, ra de la famosa inscripci traadaen la porta de la seva escola: Ning entra aqu si no s gemetra.

Aquesta mateixa geometria transcendental, que fa parlar als antics ideogrames,proporcionava en la Maoneria la clau del suprem esoterisme, pel que ha de serposseda a fons pel fadr que aspira al Mestratge. Quant a cincia de la Construcci

Universal, la Geometria manica s, a ms, particularment important sota el punt devista moral. Ensenya a formar als homes en vista de la seva vocaci, desprs a unir-losharmnicament per a la seva recproca felicitat. s la cincia social en la ms altaaccepci de la paraula, la qual mereix tenir el primer lloc en les preocupacions de totveritable Ma.

En la srie de les Cinquanta estampes florentines, anomenades cartes de Baldini,gravades, si no pel propi Mantegna, ben b per un dels seus alumnes, la Geometriafilosfica est representada sota l'aspecte d'una jove que, arrabassada per sobre delsnvols, s'absorbeix en especulacions inspirades pel cercle, el Triangle i el Quadrat,figures fonamentals en ideografia alqumica.

La Geometria, segons Mantenga.

Generaci

S, com antigament, la Maoneria no construs sin amb materials inerts, elsconeixements terics del Ma podrien limitar-se a la Geometria. Per, el Temple esconstrux amb l'ajuda de pedres vives i la seva edificaci es prossegueix segons les lleisde la fisiologia. Aquesta ens ensenya com es desenvolupen els ssers animats que

procedeixen d'un germen. L'Iniciat deu doncs, aprofundir els misteris de la Generaci sidesitja participar tilment en el treball de la Construcci Universal



29/92

Li correspon, en particular, destriar sobre els dos factors que s'associen per a lageneraci de tot ser; estan, per una banda, una energia activa, concentrada, que tendeixa desenvolupar-se a fi de construir un organisme susceptible de complir la funci ques la seva ra de ser. Aquest esperit d'iniciativa, d'ambici, de conquesta i d'expansiimmoderada, t per smbol la Columna B.., a la qual fa pendant i en certa maneracontrapesa, la Columna J...

Aquesta representa, en efecte, la contenci limitadora, sense la qual l'energia msgenerosa, es malgastaria i perderia, a ms que no podria ser conservada, governada iaplicada judiciosament sense que els impetuosos esforos estiguin degudamentdisciplinats i es coordinin sviament.

Tota acci persistent descansa aix, sobre les dues columnes simbliques aixecades atan just ttol davant del Temple del G.. A.. D..l'U...

Elles representen el Binari perptuament creador, grcies al qual s'engendra, esdesenvolupa i es mant tot el que ha de nixer, viure, durar i complir la seva destinaci.A ms, com el Fadr est cridat a collaborar en la Gran Obra, deu per a ajudar tilment

a l'edificaci del Progrs Hum, saber intervenir amb intelligncia en la gnesi de lescoses. L'avenir s preparat per Obrers perspicaos que, menyspreant el present i lesseves satisfaccions efmeres, saben influenciar en els seus grmens les futuresformacions renovadores. s necessari remuntar-se a les fonts mateixes de la Generaci

per a operar les transmutacions ambicionades per l'Adepte; d'aqu la importncia de lasegona significaci atribuda a la lletra G.

Les nostres dues columnes tenen a ms relaci amb l'antic Culte de la Generaci, queva ser la manifestaci religiosa ms universal de la humanitat primitiva, perqu elmisteri de la vida i de la seva transmissi va intrigar als homes des que van ser capaosde reflexionar. El poder procreador els semblava llavors com una mica div i en lesseves primeres adoracions recorrien a pedres de forma fllica erigides en altures. Elsmenhirs, que, com se sap, consistien en monuments formats per una pedra llargacollocada verticalment, van tenir un significat anleg, com tamb els obeliscs quesuggereixen les columnes foses per Hiram, la forma de les quals, reconstituda segonsles indicacions de la Bblia, s caracterstica.

Tot el que es relaciona amb la generaci va conservar el seu carcter sagrat en tant vanprevaler les religions de vida, que el seu ideal s terrestre, per que van venir a sersuplantades per les regions de mort, prometedores de les felicitats d'ultratomba. I laMaoneria procedeix dels cultes de la vida, dels quals ha conservat els smbols. Ella

ensenya als homes a construir-se en la terra la seva felicitat collectiva, sense impedir-los que creguin en una vida futura, si tal s el seu sentir. Per les preocupacions del'avenir no han de distreure al Ma de la seva actual tasca constructiva. Viure b lavida transitria d'aqu baix, tal s el deure immediat, i ms particularment del Fadr lareligi del qual, s la del Treball i l'acci.



30/92

El Tai Kih. Smbol fonamental de la cosmogonia i de la filosofia xinesa. Aquestadualitat tancada en la unitat del cercle representa el Principi generador de

l'Univers i de tot el que existeix.

Gravitaci

Perqu una construcci sigui slida ha de prendre's en compte les lleis de la gravetat.L'Univers mateix, deu la seva coordinaci harmnica i la seva estabilitat a l'atraccique tots els cossos exerceixen els uns sobre els altres. La Gravitaci, que regeix aix elmn fsic, arriba a ser en el domini moral, la imatge d'aquesta fora de cohesi, sense laqual, els materials vivents de l'edifici manic se separarien. Si la Iniciaci es limits aconrear la intelligncia, ella arribaria a illustrar a individus allats, per ser incapade fer-los treballar collectivament. La seva obra quedar aix, sense abast prctic,doncs, alladament l'home no realitza res gran, perqu no es fa fort sin per la uni.Per la uni permanent, indispensable a tota acci fecunda, es basa sobre el poder delssentiments que animen als membres d'una mateixa associaci. Hi ha hagut en tots elstemps escoles filosfiques molt interessants i agrupacions intellectuals ms o menys

brillants per, els Pensadors no han assolit exercir una influncia decisiva sin quanhan pogut disposar d'una organitzaci com la F.. M.. Aquesta, en efecte, agrupaopinions semblants, i sentiments idntics. Ella exigeix dels seus adeptes que s'estiminentre si fins al sacrifici del seu inters personal, i que estiguin units en un amor profund

per la Humanitat. L'Aprenent no passa a ser Fadr, sin quan arriba a fer-se apte per aprendre part en el treball com, associant-se no tan sols pel cor, sin tamb perl'esperit. El poder de pensar roman estril, mentre no es recolza en el poder d'estimar ElM.. deu doncs, desenvolupar les seves facultats afectives amb la finalitat d'obeir millora la llei sobirana que, aproxima les nimes i les governa a la manera d'una misteriosaGravitaci, els efectes de la qual repercuteixen, inevitablement, en totes lesmanifestacions de la personalitat humana. La lletra G, mereix aix, ser meditada en la

seva tercera significaci tant com en les dues primeres.

Geni

El Fadr que sota el punt de vista psquic arriba a realitzar el programa del seu grau, notreballa ms alladament. Se sobrepassa en el que emprn, com si estigus posset d'unainspiraci que en altre temps haurien atribut als dus, a les muses, als ngels, alsdimonis o als esperits. En realitat, misterioses influncies li faciliten el seu concurs,

per elles s'expliquen molt naturalment, per l'acci psicolgica que exerceix



31/92

la collectivitat sobretot individu que ha sabut entrar amb ella en una comuni efectiva.No basta pertnyer a la Francmaoneria simplement de cos, pertanyent a una Llotja icomplint les obligacions materials contretes en la iniciaci. No s'arriba a ser veritableMa sin per l'nima, al deixar-se penetrar per les vibracions transformadores de laindividualitat profana. No serem veritables Obrers de la Gran Obra, sin quan la nostraentitat intellectual i moral vibri al unson amb la gran nima de la Francmaoneria.

Cadascun de nosaltres, en aix, ha d'aspirar al Geni, que sota una forma o altra, no potdeixar de ser l'herncia de tot Fadr autntic.

Gnosticisme (Gnosi)

Fadr s sinnim d'associat. No es podria ser Fadr sense tenir companys de treball isense constituir amb ells una collectivitat unitria, sota el punt de vista psquic.Aquesta collectivitat obra sobre l'individu de manera que la llum general repercuteixien cada intellectualitat particular, en la mesura que aquesta ha sabut fer-se receptiva.Tot veritable Iniciat, es beneficia aix, d'una illuminaci que li permet conquistar el

Gnosticisme, s a dir, el Coneixement caracterstic de tot esperit que hagi sabutpenetrar els misteris de la Iniciaci. Aquests presenten la particularitat de serestrictament incomunicables: s necessari descobrir-los per si mateix per a posseir-los.Sn secrets que escapen a tota divulgaci, doncs duen en si veritats d'un ordre filosfictan elevat, que la paraula s impotent per a traduir-los.

Tamb la filosofia inicitica no ha estat mai formulada en cap llenguatge conegut, nocal buscar-la en cap text escrit, ni encara en les pgines tan sincerament redactades comles presents que s'oferixen a l's d'aquells que han hagut de veure l'Estrella Flamgera.El Gnosticisme no s'adquireix sin a fora de meditacions personals, sobre elsmltiples smbols el sentit ocult dels quals, solliciten a l'esperit que endevini. Mais'insistir massa sobre que un suprem ensenyament es desprn per al Pensador, teninten compte el conjunt del nostre simbolisme. Sapiguem trobar la significaci ms

profunda i el nostre enteniment s'illuminar d'una radiant claredat de comprensi.Llavors, posseint el Gnosticisme, ens ser perms afirmar que coneixem la lletra G.

El Jurament del Fadr

L'Aprenent, ha contret el comproms de guardar silenci davant els profans, de

sotmetre's a les lleis de la Francmaoneria i d'estimar als seus germans. El Fadr nos'acontenta amb ratificar sobre aquests diversos punts, com la seva primera obligaci,sin que hi ha el dret de demanar al Ma instrut, el que no s possible exigir al

principiant.

s aix que el Fadr haur de redoblar la discreci i guardar-se, en particular, de volerexplicar als Aprenents el que aquests no puguin comprendre. s necessari deixar queevolucioni cada esperit sense pretendre que les intelligncies passin per alt les etapesde comprensi que els sn necessries.

No imposem mai la nostra manera de veure i sapiguem collocar-nos a l'altura dels que

han avanat menys que nosaltres.



32/92

La disciplina del silenci ha de obligar sobretot a l'Aprenent a no perdre les seves forcesmentals en prematures xarlatanismes. No s'arriba a ser un bon Pensador, sin penetranten si mateix i exercitant-se a concentrar la seva energia intellectual. Pel fet de guardarescrupolosament un secret, s'asseguren a ms els avantatges de la fidelitat cap a aquellsque us ho han confiat. El Ma que mancada la discreci promesa, es deslliga del'Ordre noms per aquest fet i renncia a tots els beneficis intellectuals i morals de la

Fraternitat inicitica. A ms, tota la fora del Fadr resideix en la seva participaci enl'nima de la Francmaoneria. El silenci t, doncs, per a ell, una importncia cabdal,molt ms com que est cridat a obrar iniciticament, s a dir, com veritable conspiradordel pensament i de la voluntat.

Pel que concerneix la fidel observaci de les lleis, el Fadr promet conduir-se en totesles coses de manera de merixer sempre de ser proposat com exemple als Aprenents.

Quant a l'abnegaci cap als seus germans, est des d'ara directament interessat, doncsno rebr mai sin en proporci al que ell doni. Si ell es tanca en un egoisme estpid, noobtindr mai cap benefici real de la Francmaoneria; aix s d'una certesa matemtica.

Per a aquell que spiga comprendre, egoisme b ents i altruisme estan perfectamentd'acord. Tot es resumeix, a ms, per al Fadr en una sola resoluci, la d'arribar a serveritable Iniciat i d'instruir-se en conseqncia, a fi de poder consagrar-se amb tota laseva nima a l'obra de la Francmaoneria.

La Manera de Dur el MandilDesprs d'haver prestat el jurament del grau, el nou Fadr s consagrat per cinc cops demallet, desprs la seva vestimenta manica s lleugerament modificada, perqu en elseu exterior no es diferencia majorment de la d'un Aprenent.

Si est menys cobert precisament en la regi epigstrica, s perqu no t ja quedefensar-se contra una excessiva impressionabilitat. Hauria com Aprenent, tractar de

prendre possessi de si mateix. Com Fadr, est des d'ara suficientment segur de simateix, com per a renunciar a un allament concentrat, massa estricte.

A fi de fer nous progressos, l'Iniciat ha d'entrar en relaci amb l'exterior, portant cap aell, la llum difusa, de la qual li correspon impregnar-se a fi d'arribar a transformar-se, asi mateix en Estrella Flamgera. Aquest emblema o ms aviat el simple pentagramalineal, podr ser traat sobre el pitet del Mandil doblegat-lo cap avall. El triangleinvertit

figura a ms l'aigua, l'nima o la sensibilitat al revs del Delta

smbol del foc, de l'esperit o de l'activitat.

L'Aprenent hagu de lluitar contra els elements conjurats mostrant-se constantmentactiu. Desprs d'haver domat les forces invasores, pot dirigir-les i subjugar-les; tal s lamissi del Fadr que, per a obrar amb eficcia, ha de saber tornar-se passiu i receptiuamb discerniment, ja que aquell que desitgs donar generosament sense rebre en

proporci al que dna, s'esgotar aviat. Per aix el grau de Fadr s el de l'accifecunda que provex la reparaci de les forces i la captaci per l'individu d'una energia

exterior a ell.



33/92


34/92

una Humanitat ms i ms esclarida, desplegant a tot arreu una activitat harmnica, pelfet noms d'estar lliure de tots els mals mantinguts per la ignorncia, per la faltad'intelligncia i de comprensi o, en altres termes, ximpleria humana.

Aquesta ximpleria, aquesta incapacitat culpable de tots els sofriments que els homess'ocasionen entre si, representa per a l'Iniciat el gran enemic, l'adversari per

excellncia. (Adversari es diu en hebreu, Satan. I el veritable Satan que s'oposa a lallum creadora, s l'obscurantisme, que agrada als que anatematitzen l'emancipaci deles intelligncies). Ha de ser combatut sense descans, per descomptat, en nosaltresmateixos, i desprs al nostre al voltant. Illuminar-se a si mateix, a fi de poderenllumenar als altres, tal s el veritable objecte del treball manic. Nosaltrestreballem, lluitem, a fi de conquistar la llum, per a desprs espargir-la o difondre-la.Som Obrers de la llum i collaborem com a tals en la Gran Obra del Gran Arquitecte del'Univers.

L'Ideal Constructiu

Quan s'ha tractat d'iniciar constructors en certes concepcions superiors, ha estatnecessari recrrer a imatges que els fossin familiars. No han tingut cap inconvenient enfigurar-se l'Univers com un immens taller de construcci i explicar-se la vida universalcom un treball incessant, desitjat i dirigit per una suprema Intelligncia.

Evitant amb el major cuidat l'escull del antropomorfisme, ens correspon, per tant, comMaons reflexius, no rebutjar a la lleugera tradicions filosfiques molt respectables. Lavida en els ssers est certament lligada a un treball constructiu, al que vam atribuir tresfases que corresponen als tres graus de la Iniciaci. L'Aprenentatge amb el desbastat dela Pedra bruta es compara amb la joventut, durant la qual la vida exuberant brollant delgermen, construx a l'individu, armant-lo progressivament de tots els rgans necessarisa les funcions que ha d'omplir. L'edat adulta o de la maduresa, es perllonga tant com elsrgans es mantinguin en estat de bon funcionament. Estem, llavors, en ple estat deFadr: una vegada acabada la construcci de l'individu, pot consagrar-se a un treballconstructiu, que procura el benefici del ser collectiu, del que no s sin una cllula.Tal s el treball propi del Fadr: ha d'oblidar-se de si mateix en b de l'espcie, delgnere hum, tal com el bon ciutad, que arribat el cas, se sacrifica per la Ptria. I quanvingui la vellesa, amb el desgast fatal dels rgans, llavors l'Iniciat no treballar menys,encara que no en el mateix pla, ni pels mateixos mitjans: arribat a Mestre, posseirl'experincia i sabr dirigir. Per, en qualsevol grau que treballi, el Ma est al servei

de la intelligncia universal que presideix l'evoluci dels ssers. Es fa l'agent, elministre de la Intelligncia, l'executor de les seves intencions. s l'rgan actiu, elconstructor que no segueix el seu capritx, sin que es conforma al pla general segons elqual tot es construx.

Aix ben b ho van entendre els antics Iniciats, que es deien adeptes del Gran Art,alhora Sacerdotal i Real. Com ells pretenien conixer la voluntat divina (el pla del GranArquitecte) i consagrar-se al seu compliment, es van confirmar Sacerdots, considerantcom indignes d'aquest ttol als explotadors de la credulitat popular. A ms si es van

proclamar Reis era perqu l'alta superioritat de la seva instrucci els permetia regnarveritablement sobre les intelligncies.

Sapiguem nosaltres tamb elevar-nos fins al Gran Art a fi d'arribar a ser Maons en



35/92

tota la fora de la paraula.

La Religi del Treball

Per al Ma tot treball pren un carcter sagrat, perqu sota qualsevol forma que es

produeixi, entra en la gran acci perptuament transformadora del que existeix.Treballar s fer obra til, obra de b i de veritable pietat. Lluny d'humiliar-se, l'homeque treballa s'eleva en dignitat, ja que es converteix en semblant al Gran ObrerConstructor del Mn. Com s que aquells que creuen en un Du creador no ho hanadvertit?. Com han pogut considerar el treball com una calamitat, com el cstig d'unafalta comesa pels nostres primers pares, alhora que adopten com l'Ideal de la felicitatuna ganduleria tan eterna com absoluta?.

A aquesta doctrina de mandra, de mort i anorreament, la Francmaoneria oposa unafilosofia glorificant l'acci, la vida i la perpetutat d'un esfor, que no s'interromp sin

per a tornar a prendre majors energies desprs d'un passatger descans reparador. No

podrem formar-nos un parads d'xtasi i de passivitat, privant-nos de la ms noble detotes les alegries, que s l'acci fecunda, la producci d'obres tils i belles. UnWalhalla, on els guerrers continuen batent-se, tindria ben b el mrit de no inspirarl'horror d'una pretesa vida eterna, desproveda de tots els carcters essencials de la vida.Viure, en efecte, s lluitar, obrar, treballar amb la finalitat de tenir un resultat; la inacci

per contra, equival a la mort.

Com, en aquestes condicions, no acceptem amb entusiasme la nostra missi detreballadors ?. Mentre millor treballem, ms ens elevarem en l'escala dels ssers. Peltreball inicitic, en fi, vam participar del poder creador i ens divinitzem. Els Iniciatscomprendran. No oblidem, per aix, que la vida particular de l'individu es lliga a lagran vida una i universal, l'objectiu de la qual s la construcci del Mn, la sevacoordinaci harmnica i el seu perfeccionament. Mentre ms participem d'aquesta vidasuperior, ms veritablement vivim. Noms ella ens dna la possessi de la vida eterna ide la immortalitat real que hem d'ambicionar. Tot rgan existeix noms en vista a lafunci que ha de complir. Si desitgem persistir, sapiguem estar a l'altura d'una funcid'eternitat. Per a immortalitzar-nos, posem-nos sense reserves al servei de la GranObra. El bon obrer trobar sempre la seva destinaci: constitux una fora que no pot

perdre's. Fent-nos aptes per al treball, assegurarem per a sempre el nostre avenir.



36/92

Escaire i Comps collocats sobre la Bblia oberta en el Captol 1 del'Evangeli de Sant Joan. Figura presa de l'obra del germ Denier

van der Gon sobre el ritualisme del grau de Fadr.



37/92

CONCEPCIONS FILOSFIQUES REFERENTSAL GRAU DE FADR

..

El Triple Enigma

Com el G.. Ragn ho ha fet ressaltar en la seva obra Ortodxia Manica, els tresgraus d'iniciaci responen cadascun a una de les preguntes que la intelligncia humanaes fa des que pot pensar.-D'on venim?.-Qu som?.-A on anem?.

Tota filosofia, com tota religi, aspira a resoldre aquest problema. s sobre la sevasoluci que es basen metafsicament les societats humanes, ja que la nostra manerad'obrar est determinada, en ltima anlisi, per les nostres concepcions sobre l'origende les coses, sobre les nostres destinacions definitives. La nostra conducta buscasempre com justificar-se lgicament. Les idees que podem formar-nos sobre la ra dela nostra existncia, i sobre la relaci que ens lliga al conjunt de les coses, sn d'unaimportncia extrema. Totes les civilitzacions han estat edificades sobre idees semblants.Per a renovar el mn s necessari comenar per renovar als creients, d'altra manera, esdescompassaria sense refer-lo. Aix, com Maons hem de construir i, si som cridats aderrocar, no s sin per a edificar immediatament.

Qu Som Nosaltres?

S'ha preguntat a l'Aprenent d'on ve, i ha hagut de trobar per si mateix una resposta,meditant sobre les propietats intrnseques dels quatre primers nombres. (Veure Llibrede l'Aprenent).

El Fadr ha de buscar al seu torn, per aquesta vegada esforant-se a destriar el que ells: Li correspon ajustar-se el precepte socrtic: coneix-te a tu mateix.

L'home s l'objecte essencial de l'estudi de l'iniciat del segon grau, i les sevesmeditacions, podran dirigir-se avantatjosament, per descomptat, sobre les duesdefinicions clssiques de les quals una, ens representa a l'home com un animalraonable, i l'altra com una intelligncia servida per rgans.

Aquestes frmules ens inciten a buscar, en primer lloc, el que caracteritza a l'animal, sa dir , al ser vivent. Queda aix formulada la qesti cabdal del grau de Fadr: Qu s lavida?.

Desprs ser necessari preguntar-se qu s la Ra, aquesta llum que illuminant-lo,

distingeix a l'home de la bstia purament instintiva.



38/92

En qu consisteix, per altra banda, la Intelligncia?, Com es fa ella obeir pels rgans icom pot arribar a subjugar la matria, per a dominar-la i regnar sobiranament?.

Nosaltres, no anem aqu a satisfer la curiositat del lector amb dissertacions. El nostredeure s obligar-lo a pensar per si mateix, evitant donar-li una doctrina que no tindriasin que assimilar-la. No ens s perms respondre sin per mitj de smbols si desitgem

romandre fidels a les tradicions inicitiques.

La VidaViure s sinnim d'actuar, tots els ssers viuen solament per a complir una funci; unatasca que els ha estat imposada pel fet mateix d'existir.

No vivim sin per a treballar. El treball comena per a nosaltres, en efecte, des de lanostra concepci. Ens s necessari per descomptat, construir el nostre organisme, s adir, l'instrument que ens permetr obrar fora de nosaltres mateixos.

El perfeccionament del cos i el seu domini toquen a l'Aprenent. L'individu arriba a serFadr, des del moment que dominant-se plenament, se sent disposat per a una nova

tasca, s a dir, per al treball efectiu que est cridat.

Treballar com Fadr, s fer obra d'utilitat general, s posar-se al servei de lacollectivitat a la qual l'individu es deu.

L'aprenent roman egoista, en el sentit que treballa en si mateix i que persegueix el seupropi perfeccionament. Aplica el precepte La caritat b entesa principia per casa . Afi de poder donar s necessari adquirir, s necessari saber atreure cap a si, prendre iapropiar-se.Aquest egoisme s obligatori, s l'arrel de tot progrs. Tot ser individual, es constitux acosta del seu ambient. Est subjecte a fer-se centre d'acaparament i de revelar-se, fins acert punt, en contra del conjunt de les coses, contra la vida universal, a la correntgeneral de la qual, ell oposa la seva turbulncia particular.

Aquesta oposici, no obstant aix, no est destinada a perpetuar-se. Arriba un temps enel com l'individu, arriba al mxim del seu creixement, el mig dia de la seva existncia.La collectivitat de la qual forma parteix integrant, reclama els seus drets. Ella exigeixque l'individu, sense oblidar-se de si mateix, i sense desentendre's de la seva prpiaconservaci, tingui ms i ms conscincia dels interessos generals i spiga subordinarels seus, a aquests.Per a poder rebre el seu salari en la Columna B.. s necessari haver demostrat una forta

energia interior extreta de si mateix. Aix doncs, desprs d'haver acumulat aquestafora, s necessari haver-la emprat generosament per a aproximar-se a la Columna J..,on no sn recompensats aquells que s'han afeblit voluntriament sacrificant-se.

Qu ocorre en l'organisme a la cllula que s'ha fatigat en benefici del conjunt?.Llanguisca momentniament, per, immediatament l'economia general ve en el seusocors, s reconfortada per a un nou esfor i, lluny de romandre afeblida, es tempera

per l'acci, a mesura que l'exercita.

Una mica anleg ocorre als individus que saben viure no noms per a ells mateixos.Tenen inters de viure una vida ms mplia, que ser la dels seus ascendents, de la seva

raa, de



39/92

la seva naci i finalment de la seva espcie, considerada com l'sser collectiu del quesn les unitats components.

Aix com l'Aprenent aspira a veure la Llum, el Fadr ha de dedicar-se a viure realmentuna Vida superior.

L'Altruisme

En el captol V d'un petit tractat de 1775 intitulat: La gran Obra mostrada en favordels Fills de la Llum, llegim el segent:

La vida s molt curta per als homes que pensen i s molt llarga per a aquells que enres pensen. El temps passa rpidament quan s'est ocupat, lentament quan no es fa res.La vida consisteix nicament en l'acci. Sense l'acci, la vida no es diferencia en no-resde la mort. Viure ocis no s viure: s vegetar. Ocupar-se noms de si mateix, s viure amitges. Interessar-se per la felicitat universal dels homes i treballar per ella, s viure

veritablement i sentir que es viu. Quants pocs homes viuen en el mn, i quants encomptes de viure, vegeten!. Els rics enorgullits de la seva opulncia, marejats ambl'encens que els aduladors no cessen de prodigar-los, no saben el que s viure. Els

pobres, aclaparats per les seves misries i humiliats pel menyspreu que els tenen, no lasenten tampoc; i aquells que es troben entre els grans i els petits, entre els rics i els

pobres i que no s'ocupen, comunament, sin d'all que els concerneix, no la sententampoc.

Qui viuen sense vegetar?. Els filsofs. S, no han estat sin els filsofs, els quesenten el que s viure, que coneixen totes els avantatges de la vida i que sabenaprofitar-les. No contents amb viure per a si, viuen, a ms, per als altres i a exemple delgran Hermes, del que tenen la glria d'sser i de dir-se els seus deixebles, no viuen sin

per a fer el b a la societat humana.

L'autor d'aquesta pgina, profundament inicitica, fa ressaltar, a ms, que la plebs,treballa per a viure, mentre que el veritable savi li correspon viure per a treballar.

La Serp Inicitica

Els ssers inferiors sn impulsats en els seus actes per les lleis de la seva espcie. Snautmats que reaccionen invariablement sota la influncia dels impulsos rebuts. Laseva vida particular es troba aix, subordinada a una vida ms general, en el si de laqual, s'escorre l'existncia dels individus.

Aquest

"el llibre del fadrí" oswald wirth

Documents