"el llibre de l'aprenent" - oswald wirth

8/14/2019 "El Llibre de l'Aprenent" - Oswald Wirth

1/106

Oswald WirthEL LLIBRE DE L'APRENENT

Manual d'Instrucci Inicitica par a l's dels Francmaons del Primer Grau

1894

El Llibre de l'Aprenent 1 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)


2/106

NDEX

Nota,pgina 4 .

Als Nous Iniciats,pgina 5 .

Interrogacions Ritualstiques als Germans Visitadores,pgina 6 .

Coneixements Filosfics sobre la Histria General de la Francmaoneria,pgina 8 .La Situaci Manica en 1920, pgina 48 .

Maoneria Estrangera,pgina 56 .

Avenir de la Francmaoneria,pgina 65 .

La Iniciaci Manica,pgina 66 .

Concepcions Filosfiques Relatives al Ritualisme del Grau d'Aprenentpgina 78 .

Deures de, l'Aprenent Mapgina 81 .

Catecisme Interpretatiu del Grau d'Aprenent, pgina 85 .

Primers Elements de la Filosofia Inicitica, pgina 92.



3/106

L'aprenent davant de la pedra bruta que ha de polir amb ajuda del Cisell i el Mall



4/106

NOTA

El present manual va ser editat en francs pel seu autor en 1894 i reeditat en 1908 i en 1920 .

La Gran Llotja de Xile va obtenir de l'autor, illustre germ Wirth, autoritzaci per a traduir-loal castell, introduir-li petites modificacions necessries per a adaptar-lo al Ritu EscocsAntic i Acceptat i per a fer ms extenses les notcies histriques sobre l'Ordre a Xile.

Igual autoritzaci va ser concedida per als Manuals del Fadr i del Mestre.

El conveni subscrit amb el germ Wirth reserva a la Gran Llotja de Xile l'exclusivitat del'edici castellana per a tota l'Amrica Llatina.

La generosa i fraternal actitud del germ Wirth compromet profundament la gratitud de totsels maons xilens, que trobaran en aquest Manual savis i profitosos ensenyamentsmanics, degut a la singular preparaci de l'autor.

Finalment ha d'agrair-se la cooperaci que han prestat en aquesta traducci els germansE.G.M. de la Llotja 62 i P.L.E. de la Llotja 50, que han fet gran part del treball revisat peldepartament del Ritu i Simbolisme de la Gran Secretaria General de la Gran Llotja de Xile.(1*)

(1*) Aquesta traducci al catal, s'ha fet 115 anys ms tard de la primera edici, sentaquesta la ra per la que, alguns captols relacionats amb la histria, ja llunyana, de lesllotges franceses i xilenes poden tenir un inters no tan gran pels actuals aprenents,comparat amb la resta dels captols, que tan ens poden ajudar a tots per entendre millorla Maoneria.Per aquesta ra, aquests darrers apareixeran en lletra normal i els primers en lletracursiva.



5/106

EL LLIBRE DE L'APRENENT

ALS NOUS INICIATSEE..GG..:

A l'iniciar-vos en els seus Misteris, la Francmaoneria ha volgut fer de vosaltres homesescollits, savis o pensadors, elevant-vos per sobre la massa dels ssers que en res pensen.

No pensar, s consentir a ser dominat, condut, dirigit i tractat comunament com una bstia decrrega.

s per les seves facultats intellectuals que l'home es distingeix de l'animal. El pensament hotorna lliure, i li dna l'imperi del mn.

Pensar s regnar.

Per el Pensador ha estat sempre una excepci.

En altre temps quan l'home va tenir ocasi d'abandonar-se al recolliment, es va perdre en elsomni; en els nostres dies, cau en un excs contrari; la lluita per la vida l'absorbeix, fins al punt que no li queda temps per a meditar amb calma i conrear l'Art suprem del Pensar. Doncs,aquest Art, anomenat el Gran Art, l'Art Real o l'Art per excellncia, li correspon a laFrancmaoneria el fer-lo reviure entre nosaltres.

La intellectualitat humana no pot continuar debatent-se entre dos ensenyaments que exclouenla una i l'altra el pensament: entre l'Esglsia, basada en la fe cega; i les escoles, quesentencien els dogmes de les nostres noves creences cientfiques.

Ara que tot conspira per a evitar als nostres contemporanis la pena de pensar, s indispensableque una instituci poderosa faci reviure l'estendard de les tradicions que s'obliden.

Ens falten pensadors, i no s el nostre ensenyament universitari la que pot formar-los.

El pensador no s l'home que sap molt. No ha de tenir la memria sobrecarregada de recordscompromesos. s un esperit lliure, que no t necessitat ni de catequitzar ni d'adoctrinar.

El pensador es forma per si sol, s fill de les seves obres. La Francmaoneria ho sap, i evitainculcar-li dogmes. Contrriament a les Religions, no pretn estar en possessi de la veritat.La Maoneria no noms es limita a posar-lo en gurdia contra els errors (l'error), sin que ams es malda perqu cadascun busqui la Veritat, la Justcia i la Bellesa.

La Francmaoneria repudia la fraseologia i les frmules, amb les quals els esperits vulgarss'ensenyoreixen per a engalanar-se de tots els oripells d'un fals saber. Vol obligar als seusadeptes a pensar i dna, en conseqncia, el seu ensenyament sota el vel de les allegories idels smbols. Convida, aix mateix, a reflexionar a fi que s'apliquin a comprendre i adescobrir.



6/106

INTERROGACIONES RITUALISTICAS

ALS GERMANS VISITANTS

Quan un ma desitja prendre part en els treballs d'una Llotja, no se li permet l'entrada sindesprs de ser reteulat pel germ Expert.

A l'entrar, executa la marxa i les salutacions de costum i desprs roman dempeus i a l'ordrefins que sigui convidat a prendre seient.

En aquesta ocasi, el Venerable Mestre podr formular al germ visitador, les preguntessegents, a les quals haur de saber respondre:P.- Germ meu, d'on veniu?.R.- De la Llotja de Sant Joan, Venerable Mestre.P.- Qu es fa en la Llotja de Sant Joan?.R.- S'eleven temples a la virtut i es caven sepulcres als vicis.P.- Qu porteu d'all?.R.- Salut, prosperitat i bona acollida a tots els germans.P.- Qu veniu a fer aqu?.R.- A vncer les meves passions, dominar la meva voluntat i fer nous progressos en laMaoneria.

El Venerable Mestre. - Preneu seient germ meu i sigue benvingut a aquest Taller que repamb reconeixement el concurs de les vostres llums.

Els autors que han estudiat la Francmaoneria en el seu esoterisme, s a dir en el seuensenyament ocult, han insistit molt sobre la importncia de la pregunta: d'on veniu?.

Ella ha de ser presa pel pensador en el seu sentit ms elevat i conduir-lo al problema del'origen de les coses.

L'aprenent ha d'esbrinar d'on venim, com el fadr haur de preguntar-se qu som? i el mestrea on anem?.

Aquestes tres qestions tanquen l'etern enigma que tota la cincia i tota la filosofia tractencontnuament de resoldre.

Els nostres esforos no poden dur-nos sin a solucions provisionals, destinades a apaivagar momentniament la nostra sed de curiositat. Per aviat concebem la fragilitat de les respostesamb les quals ens hem acontentat i continuem cercant sempre, sense perdre mai la illusi icreient que les trobarem.

Semblant al llegendari Jueu Errant, l'esperit hum marxa sempre. Per quan els homess'agrupen entre ells, el seu vincle social, descansa essencialment en idees que es fan del passat, del present i de l'avenir de les coses.

El pensador est obligat a esclarir aquest punt de vista dels seus contemporanis. Com dip,

ha de saber respondre les interrogacions de l'Esfinx, tret que, a



7/106

imitaci d'Hrcules, spiga enganyar la fam de Crber llanant grapats de terra en el triplemusell del guardi dels Inferns.

La pregunta d'on veniu?, no t nicament un abast filosfic: el Ritual respon a ella duent-nosa la Histria de la Francmaoneria. La nostra instituci deriva, en efecte, de les confraternitatsde Sant Joan, ttol que duien en l'Edat Mitjana les corporacions de constructors als quals

devem totes les obres mestres de l'arquitectura ogival.S'ha volgut veure, a ms de a Sant Joan, al du Janus dels llatins. Aquest Du de doble carasimbolitzava el principi permanent per al qual, el passat i el futur no sn sin un. La sevaimatge ha d'incitar als maons a mirar cap a enrere, al mateix temps que cap a endavant; perqu, per a preparar el progrs de la humanitat, s necessari no oblidar les llions de lahistria.



8/106

CONEIXEMENTS FILOSFICS SOBRE LA HISTRIA GENERAL DE LA

FRANCMASONERA

Consideracions preliminars

Certes idees sn susceptibles d'exercir una especial atracci sobre els individus allats. Elles(les idees) els agrupen (els individus), formant, aix l'eix intellectual d'una associaci. Peraquestes associacions no poden constituir-se per grups desprovets de tota estabilitat i de totacohesi. Una conglomeraci d'individualitats diverses no pot transformar-se en alguna cosa permanent, sin s per mitj d'una llei orgnica que institueixi la vida collectiva.

En tota associaci, s necessari distingir la idea i la forma.

La Idea o l'Esperit obra com un generador abstracte:

s el Pare de la collectivitat, on la Mare est representada pel principi plstic que li dna laseva forma.

Aquests dos elements de Generaci i d'Organitzaci estan representats en la Maoneria per dues columnes, on la primera (mascul - actiu) fa allusi a all que establix i funda, mentreque la segona (femen - passiu) es refereix a all que consolida i mant.

L'historiador que coneix les llums de la filosofia no pot fer abstracci d'aquests dos factorsessencials. Per a ell, els anals de la nostra instituci es remunten ms enll de l'any 1717, datade la fundaci de la Francmaoneria moderna; perqu les idees que ara aconsegueixen prendre cos, en temps anteriors van donar lloc a nombroses temptatives de creacions similars.

Una collectivitat que es funda, per altra banda, no sabria improvisar la seva organitzaci. Totsser es constitux en conformitat a la seva espcie i es beneficia de l'experincia ancestral.Tot nou sser, ve a ser aix l'hereu d'una raa antiga que reviu en ell, com ha viscut ellamateixa, en tota la cadena dels seus antecessors.

Des d'aquest punt de vista, s perms assignar a la Francmaoneria un origen molt antic, jaque s'assembla a totes les confraternitats d'iniciats del passat.

Per sembla haver sortit de les primeres associacions de constructors, com pot jutjar-se, per lacircumstncia d'haver donat naixement a l'Art d'Edificar.

Els orgens de la Maoneria

La Francmaoneria no es dedica avui dia, als treballs materials, per deriva d'unaconfederaci de picapedrers i arquitectes, les ramificacions dels quals es van estendre enl'Edat Mitjana sobre tota l'Europa occidental, transmetent-se el secret del seu art. Aquestsconstructors es conformaven amb els usos antics. Practicaven els ritus dels iniciats, que lesllegendes corporatives fan remuntar a la ms remota antiguitat.

Hem de guardar-nos de prendre a la lletra aquestes tradicions ingnues. Tenen molt de

mitolgiques i sovint un sentit allegric. (Segons una d'aquestes llegendes, Adn hauria



9/106

estat rebut Ma conforme als ritus de l'Ordre del Parads pel pare Etern). s una manera dedir que la Francmaoneria ha existit sempre, si no realment, almenys en estat latent, s a dir,que ella respon a una necessitat primordial de l'esperit hum.

Per s necessari reflexionar sobre la influncia exercida primitivament per l'art de construir, per a formar-se una idea justa del rol civilitzador que les ms antigues associacions han jugat

necessriament.Aquestes associacions es van constituir, des del moment que l'Arquitectura es va convertir enun Art. Van ser cridats, sens dubte, a construir, els murs de les ciutats antigues. Aquestesmuralles de defenses, construdes amb pedres tallades, no han pogut ser, sin obres d'obrersexercitats i agrupats en tribus.

No han pogut estar, aquests artesans, sin que associats i aix per dues raons: per descomptat, perqu, tota construcci important, no pot ser obra d'individus allats, i segon, perqu la prctica de l'art de construir, exigeix una iniciaci professional.

s llavors evident, que, des dels temps ms remots, els Maons han format grups corporatiusi que, per la fora mateixa de les coses, s'han dividit en aprenentes, fadrins i mestres.

Quant a la seva missi civilitzadora, es manifesta sota un doble punt de vista: d'una banda ,les ciutats protegides contra els assalts de la brutalitat, de la barbrie, per slides muralles, esvan convertir en centres de les activitats, en asils inviolables, reservats a una fracci ms cultaque les multituds de fora; d'altra banda, els Maons van donar l'exemple d'associar-se en vistad'un treball com..

Pot aix, afinar-se que l'Arquitectura s la mare de tota civilitzaci, i s, ajust ttol, que elsantics Maons consideraven el seu art, com el primer i el ms estimable de tots.

L'Art sagrat

Primitivament tot revestia un carcter sagrat; per l'art de construir estava ms particularmentenvoltat d'un carcter div. Els homes que a ell es dedicaven exercien un sacerdoci. Erensacerdots a la seva manera. Tallant les pedres i arreglant-les per a construir els edificis, creien

rendir un culte a la divinitat.Tota construcci til era santa, destruir-la era un sacrilegi, i les ms antigues inscripcionsamenaaven amb la venjana divina a l'home impiu que destrus o ataqus els monuments.

Els constructors tenien una religi prpia, enterament basada en l'art de construir. L'Universera, als seus ulls, una immensa pedrera de construcci on cada sser estava cridat a contribuir amb els seus esforos a l'edificaci d'un monument nic. Es figuraven un treball incessant,que no havia comenat mai i no havia d'acabar mai, per que construa pertot arreu, segonsles indicacions d'un mateix pla. D'aqu ve la idea de La Gran Obra, dedicada a la construccid'un Temple Ideal, cada vegada ms i ms perfecte. D'aqu l's tradicional entre els Maons

de Consagrar els seus treballs A.. L.. G.. D.. G.. A.. D..l' U...



10/106

Primeres dades histriques

Nosaltres no coneixem ms que notcies precries sobre les ms antigues corporacionsconstructores dels pobles de l'Orient. Per s singular el trobar en les escriptures acdies, l'A com signe de la sllaba (Bou)... significa Fer, Construir. Si aix no s ms que una

simple coincidncia, s de tota manera significatiu i els maons apassionats podran veure enaix, un indici de la remota antiguitat del seu smbol, doncs, els monuments Caldeus, on se'lstroba, es remunten a ms de 4.500 anys abans de la nostra era.

Els autors desconeguts dels ms antics llibres sagrats de la Xina, no ignoraven, per descomptat, el valor simblic del comps i de l'escaire, insgnies del savi, que possea elsecret i sabia conduir-se conforme a les instruccions del Primer Constructor.

En Egipte, el sacerdot ensenyava les cincies i les arts. Certs hierofantes s'especialitzaven enl'Enginyeria i l'Arquitectura. Els artesans posats als seus ordres no tenien dret a cap iniciativa.

Els Escultors i talladores de pedres, van ser ms lliures a Sria. Van formar associacionsreligioses que van recrrer tota l'sia Menor, per a erigir pertot arreu temples, segons laconvenincia dels diferents cultes.

s aix que, per all per l'any 1000 abans de Jesucrist, Hiram, rei de Tir, va poder enviar aSalom els obrers necessaris per a la construcci del temple de Jerusalem, del palau real idels murs de la ciutat. Aquests mateixos constructors van prendre part igualment, en lafundaci de Palmira.

Ms tard l'Arquitectura era exercitada en tota la Grcia pels Pontfexs de Dions i NumaPompilio va perfeccionar les seves organitzacions per all per l'any 715 abans de l'eraCristiana.

La legislaci romana va constituir els Collegis de Constructors, encarregats d'executar totsels treballs pblics. Aquestes corporacions tenien la seva autonomia i la llei els garantianombrosos privilegis. Cadascuna d'elles practicava les seves cerimnies religioses particulars,apropiades als oficis que exercitaven els seus membres. Aquests exercitaven totes les professions necessries a l'arquitectura religiosa, civil, militar, naval i hidrulica.

Aquestes laborioses confraternitats, es van espargir per tot l'imperi. Seguien la marxa de leslegions romanes per a construir els ponts, els camins, els aqeductes, els camps atrinxerats,les ciutats, els temples, els amfiteatres, etc. En fi, ells contribuen a civilitzar als poblesvenuts, instruint-los en les arts de la pau. Van subsistir prsperes fins a la invasi dels brbars.

En el segle tercer, Teofastro ens els descriu en els segents termes: Seguin les tradicions de l'estaturia antiga, els escultors i talladores de pedra, viatjaven d'un costat a l'altre de la terra,amb els tils necessaris per a treballar el marbre, l'ivori, la fusta, l'or i els altres metalls. La

matria informe els abastava per a elevar els temples, segons models divins.



11/106

El Cristianisme

Les religions oficials es conformaven al geni del politeisme grec-rom; mentre aquest varegnar, ning podia somiar en demanar compte a les corporacions arquitectniques pel seusensenyaments religiosos. Per, no va ser el mateix quan el Cristianisme va passar a ser lareligi de l'estat, en temps de Constant, i va pretendre fundar la unitat de culte i de creences.

El Suprem Arquitecte de l'Univers enquadrava amb el monoteisme, a qui semblava haver-se-li avanat. Per aquesta simplicitat, aquesta vaguetat propcia a les adaptacionscontradictries, no podien satisfer a la nova religi, que formulava dogmes imperiosos i precisos i per a qui, era del tot necessari que, des d'aqu i des d'ara se'ls sotmetessin.

Fidels a les seves tradicions, els constructors es van guardar de contrariar la fe oficial. Es vanfer batejar, reservant-se l'adaptar el Cristianisme a les doctrines de la metafsicaarquitectnica. Aix va nixer una religi oculta, parent del Gnosticisme que s'abstcurosament de tota manifestaci exterior. Pel cap alt trobarem un indici, en aquesta singular facilitat, amb la que els artistes bizantins i coptes, es posaven indiferentment al servei de lesdiferents sectes cristianes i desprs a les musulmanes.

Exteriorment submises a l'absolutisme cristi, les associacions de constructors, van poder prosperar sota l'empara de l'Imperi de l'Orient, mentre que desapareixien a Occidentsubmergides per la invasi dels brbars. Un perode va venir, llavors, en que es va estar ms preocupat de descobrir els monuments antics que d'edificar altres nous. El cristianisme, noobstant aix, no va demorar molt en imposar-se als invasors. L'arquitectura religiosa va tornar a sorgir i noves escoles de constructors es van constituir a poc a poc. Elles van donar naixement a l'estil romnic.

Les Ordres Monstiques

Durant molts segles, tota l'Europa occidental, va ser vctima de la brutalitat de guerrersignorants, que no tremolaven ms que davant dels fantasmes de les seves imaginacionsgrolleres. El clergat cristi, aplicant a aix totes les tradicions dels sacerdots, va aprendrerpidament, a dominar a aquests esperits inclinats als terrors supersticiosos. Va tenir lavalentia d'amenaar a aquests indomables conquistadors amb un Jutge Celestial, el rigor inflexible del qual no podia ser aplacat sin per mitj de piadoses donacions. Aquesta va ser, per a l'Esglsia, una font inesgotable de riqueses.

Es va veure llavors el Cristianisme, envoltar-se d'un aparell fastus. Desprs d'haver crescuten l'abnegaci i en la pobresa, desitjava seduir per la magnificncia. Els temples antics, abanssaquejats per la cobdcia dels brbars, o demolits pel furor iconoclasta dels nous creients,hagueren de ser reconstruts a la glria del Du dels Cristians. Com mai s'havia deixatenterament d'edificar, els procediments de la professi es conservaven entre els artesans; perquan es va tractar de construir els edificis apropiats a les exigncies del culte cristi vanfaltar, per descomptat, els arquitectes.

Els monjos ms instruts foren cridats a estudiar l'arquitectura, i l'habilitat per a traar els plnols no van demorar molt en afermar-se. Alguns abats, en particular aquells de lacongregaci de Cluny, van desplegar en aquestes matries un veritable talent.

Rivalitzant entre ells, aquests abats no es van acontentar amb les construccions tcnicament



12/106

grolleres. Quan van voler passar dels simples murs de ma o de pedres tosques als de pedrestallades, els fou necessari formar veritables artistes, sobretot, quan l'ambici els va venir acopejar els esperits per la gosadia en el voltat, ms i ms complex.

El monjos es van veure obligats a associar-se, d'una manera permanent, amb els llecs

talladors de pedres, que en qualitat de germans llecs, duien hbits i rebien subvenci delconvent.

La Maoneria Lliure

Entre els obrers sotmesos a la disciplina monstica, els millor dotats adquirien elsconeixements suficients que els permetien dirigir ells mateixos el treball dels seus companys.Es van formar aix els arquitectes laics, amb un esperit molt ms independent, que els donavams conscincia de les seves capacitats i dels seus talents. La seva autoritat no va trigar molta prevaler sobre la dels monjos, que van veure aviat a les germanors constructoressostreure's a la seva tutela. Les associacions autnomes, recordant a certs collegis romans,van poder constituir-se.

Aquesta evoluci, sembla haver-se realitzat, per descomptat en Llombardia, on les tradicionsantigues romanien sempre vives, i van ser, per tant, ms fcilment ser reviscudes, per lamediaci de Vencia, on la influncia bizantina es feia sentir poderosament.

El que s segur s que la vila de Como, fou per molt temps el centre on afluen els artistes,desitjosos de perfeccionar-se en l'art de construir. Les seves ambicions eren la de ser iniciatsen el secret dels Magistri Comacini, ttol ests en el segle XI, d'una manera genrica a totsels constructors.

Es pretn que en el desig de consagrar la seva independncia, les associacionsarquitectniques laiques, unides entre elles pels vincles d'una estreta solidaritat, hauriensollicitat del Papa el monopoli exclusiu per a la construcci de tots els edificis religiosos dela Cristiandat. Desitjant impulsar una empresa tan piadosa, la Cort de Roma, hauria pres lesconfraternitats de constructors sota la seva protecci especial, declarant que els seus membreshavien de ser a tot arreu eximits dels impostos i del vassallatge. Aquestes serien les

franqucies que es diuen atorgades per Nicolau III en 1277 i confirmades per Benet XII en1334, que haurien valgut als protegits de la Santa Seu el nom de Francmaons (fins a aqu, la prova documentada d'aquestes afirmacions atrevides, no ha estat proporcionada).

L'empara del Sobir Pontfex, explicaria el favor que la Maoneria lliure va trobar entre totsels prnceps cristians. En aquests temps de fervor religis, aquests no podien experimentar, per altra banda, ms que simpaties pels constructors d'esglsies, que es van repartir progressivament a Frana, en Normandia, Gran Bretanya, en Borgonya, desprs en Flandes ia la vora del Rin, penetrant des d'aqu en tot Alemanya. A tot arreu , aquestes associacionshan deixat monuments d'un estil particular anomenat gtic, o ms exactament ogival. Obres

mestres, a on la uniformitat de l'estil sembla ser



13/106

l'indici d'un acord internacional, mantingut durant segles entre els constructors, estesos entota l'Europa occidental.

Aix s el que ha fet dir a M. Hope en la seva histria de l'Arquitectura: Els arquitectes detots els edificis religiosos de l'Esglsia llatina, havien tret la seva cincia d'una mateixa escola

central; obeen a les lleis d'una mateixa jerarquia; es dirigirien en les seves construccions sotaels mateixos principis de convenincia i de gust; mantenien entre si, a tot arreu, on se'lsenviava, una correspondncia assdua, de manera que els menors perfeccionaments arriben aser immediatament de propietat de la Corporaci sencera i una conquesta de l'Art.

Les Confraternitats de Sant Joan

Aquests Arquitectes de l'Edat Mitjana agradaven celebrar els solsticis, conforme als usos deles ms antigues poques paganes. A fi de poder romandre fidels a les tradicions equvoques,sota el punt de vista cristi, van escollir com patrons els dos Sants Joanes, les festes delsquals cauen en poques solsticials.

Qui sap, si a l'abric d'aquesta elecci, l'antic culte de Jano va tornar a trobar adeptes ms omenys conscients. El mateix que els dos sants solsticials, el du de la doble cara, presidial'entrada del sol en cadascun dels hemisferis celestes. Jano era, per altra banda , el geni de totsels comenaments, tant dels anys com de les estacions, de la vida i de l'existncia en general.Doncs, cal no perdre de vista que Comenament es diu Initium en llat. Els iniciats devien,doncs, veure la dignitat tutelar de la Iniciaci en aquest immortal encarregat de guardar les portes (Janua), d'on ell separava als que no havien d'entrar. Una vara (vaculum) li servia per aaix. Tenia, a ms, una clau per a indicar que tenia dret per a obrir i tancar, revelar elsmisteris als esperits triats, o sostreure'ls a la curiositat dels profans indignes de conixer-los.

Etimolgicament, Joan, s veritat, no prov de Jano, per s del hebreu Jeho H'annan, que estradux per aquell a qui Jeho afavoreix. El mateix verb ve en H'anniBaal o Annibal, quesignifica favorit de Baal. Per, Jeho i Baal, no sn sin nom o ttols del Sol. Aquest, eraconsiderat pels Fenici com un astre cremant, sovint homicida, els estralls del qual erentemibles. Els mistagogs (sacerdots grecs) d'Israel veien al contrari, en ell, la imatge del DuLlum que illumina les intelligncies. Jeho H'annan, Johanes, Hehan o Joan, sn aixsinnims d'home illuminat, a la manera dels profetes. El mateix que els artistes de les

catedrals, instruts sens dubte en les doctrines esotriques molt antigues, el Pensador veritableo iniciat est, llavors, en el dret de anomenar-se germ de Sant Joan.

Anotarem, finalment, que Sant Joan Baptista se'ns presenta com el precursor immediat de laLlum redemptora o del Crist solar. s l'Aurora intellectual que, en els esperits, precedeix aldia de la plena comprensi. Aspra i rude, la seva veu ressonava a travs de l'esterilitat deldesert, despertant els ecos dormits. Els seus accents vehements sacsegen les mentalitats rebelsi les preparen per a acollir les veritats que han de ser revelades.

Si l'esquerp Precursor representa, simblicament, a les descolorides blancors del mat, conv per oposici, representar a Sant Joan el Evangelista, com envoltat de la glria purpurada del

capvespre. Personifica la llum crepuscular de la tarda, aquella que



14/106

inflama al cel quan el sol desapareix de l'horitz. El deixeble preferit del Mestre fou, enefecte, el confident de les seves llums secretes, reservades per a les intelligncies escollidesdels temps futurs. Se li atribux l'Apocalipsi, que, sota el pretext de descrrer el vel delsmisteris cristians, els va disfressar (va encobrir) sota enigmes calculats per a arrossegar alsesperits perspicaos ms enll de les estretors del dogma. Tamb, s de la tradici Joanista,que s'han aprofitat totes les escoles mstiques que, sota el vel de l'esoterisme, han aspirat a

l'emancipaci del pensament. No oblidem, en fi, que el quart Evangeli comena per unaintroducci d'un alt abast inicitic, sobre el qual es va prestar durant molt temps, el juramentmanic. La doctrina del Verb fet carn, s a dir, la Ra divina encarnada en la Humanitat, esremunta per altra banda, segons Plat, a les concepcions dels antics hierofantes. En aquestescondicions, el ttol de Lgies de Sant Joan, conv millor que qualsevol altre, als tallers, on elsintelligents, desprs d'haver estat preparats per a rebre la llum, sn conduts a assimilar-la progressivament, a fi de poder-la reflectir al seu torn.

Canonitzacions Equivocades

Seria una temeritat afirmar que els dos Sant Joan representen nicament el simbolismeinicitic. Pot ser que ells corresponguin a personatges que realment hagin existit. Altres Sants, per contra, no gaudeixen del seu privilegi celestial, noms perqu van ser, en temps passats,extrets del calendari pag. En el seu Origen de tots els Cultes, Dupuis s molt explcit enaix:

Els Grecs, diu, honraven a Bacchus (Bacus) sota el nom de Dions o de Denis. Era consideratcom el cap i el primer autor dels seus misteris, aix mateix com Eleuthre (Eleuterio). Aquestltim nom era tamb un eptet que li donaven i que els llatins han tradut per Lliure. Secelebraven en el seu honor dues festes principals, una a la primavera , i l'altra en l'estaci deles veremes. Aquesta ltima, era una festa rstica, celebrada en el camp, en contraposici a lafesta de la Primavera anomenada festa de les ciutats o urbana. Van agregar un dia en honor deDemetri, rei de Macednia, que tenia la seva cort en Pella, prop del golf de Tessalnica.Bacus, era el nom oriental del mateix Du. Les festes de Bacus, havien de ser anunciades enel calendari en els segents termes: Festum Dionsysii, Eleutherii, Rustici. Els nostres bonsfrares han fet tres sants, Sant Denis, San Eleuterio i Sant Rstic, els seus companys.Anomenaven a l'endem: Festa de Demetri, fent-lo un mrtir de Tessalnica. Agreguen queva ser Maximili qui ho va fer matar, com a conseqncia de la seva desesperaci per la mort

de Lyaes, i Lyaes s un nom de Bacus, aix com Demetri. Es va collocar l'avant vespre de lafesta de San Bacus, fent-lo tamb un mrtir de l'Orient. Aix, aquells que vulguin llegir elcalendari llat o el breviari que guia al nostre clergues en la celebraci dels sants, de lesfestes, veuran el 7 d'Octubre Festum sancti Demetri; i el 9, Festum sanctorium Dionysii,Eleutherii et Rusticii. Han posat diversos eptets i noms a la denominaci d'un mateix Du,Bacus, Dions, o Denis, Liber o Eleuteri.

Bacus es cas amb Zephir o el vent suau, sota el nom de la nimfa Aurora. I b: dos dies abansde la festa de Denis o de Bacus, se celebrava la de L'Aurora Plcida o de Zephir, sota el nomde Santa Aurora i de San Plcid.



15/106

Les Stires contra l'Esglsia

En quina mesura han pogut influir les reminiscncies de l'antiguitat, en l'estat de l'nima delsconstructors de l'Edat Mitjana? La qesti s difcil de resoldre, per s evident que ellsestaven animats d'un esperit singularment inquiet.

Per descomptat, en l'aspecte religis, pretenien no dependre sin directament del Papa i eren profundament irrespectuosos de la jerarquia eclesistica. La seva audcia s'ha manifestatmoltes vegades per caricatures que no temien tallar en la pedra mateixa de les catedrals.

Un monjo i una religiosa, representats en la ms inconvenient de les actituds, decorenl'Esglsia Sant Sebaldus en Nuremberg i aquest tema escabrs es repeteix entre uns altres enuna grgola del museu de Cluny.

En la galeria superior de la Catedral d'Estrasburg, una tropa d'animals s conduda per un sque duu la creu. Un llop amb un cio prendido(?) i precedit d'un porc i d'un carner carregatde relquies, desfilen piadosament mentre un ase diu missa en l'altar.

Revestit d'ornaments sacerdotals, una guineu resa a Brandenburg davant una manada d'oques.

Els exemples d'aquesta naturalesa abunden. Es troben judicis bastant subversius i entre elscondemnats figuren sovint personatges coronats o mitrats. El Papa mateix amb la tiara ienvoltat de cardenals ha estat lliurat a les flames eternes sobre la catedral de Berna.

Aquests indicis fan suposar que la iniciaci conferida secretament als membres de lesconfraternitats de Sant Joan no es referia nicament als procediments materials de l'art deconstruir.

Certes escultures irniques poden haver estat inspirades sens dubte, per les rivalitats que, entotes les poques, han sorgit entre les ordres monstiques i els clergues seculars; per unesaltres, traduxen manifestament el pensament ntim d'un artista singularment emancipat per ala seva poca.

L'Alqumia

Si ens preguntem, de quina font ha pogut provenir en l'Edat Mitjana, una estranya inspiraci

mstica secretament hostil a l'Esglsia, haurem d'arribar a recordar el prestigi que gaudiallavors la Filosofia Hermtica. Sota el pretext de cercar la Pedra dels savis, els adeptes, s adir, els lliures pensadors, es dedicaven en realitat, a estudiar els secrets de la naturalesa.Aprofundien, indiferentment les obres de tots els filsofs ja fossin Grecs, rabs o Hebreus.Aquest eclecticisme havia de conduir a doctrines tan poc catliques, en el sentit corrent de la paraula, que hagus estat una imprudncia exposar-les en altra forma que, sota el veld'allegories i smbols.

La transmutaci del plom en or, va venir a ser el tema de dissertacions molt svies, a on lametafsica religiosa tenia ms cabuda que la metallrgica o la qumica. La Gran Obraaspirava a realitzar el benestar de la humanitat o del gnere hum, grcies a una reforma

progressiva dels costums i de les creences. La lectura atenta dels tractats



16/106

alquimistes, posteriors al Renaixement, no deixen subsistir cap dubte referent a aix, perqul'estil dels deixebles d'Hermes es va fer menys enigmtic, quan va disminuir per a ells el perill d'explicar-se lliurement.

L'antiga arquitectura sagrada, era llavors essencialment simblica. Des del plnol de conjuntd'un edifici, fins als menors detalls de la ornamentaci, tot havia d'estar ordenat segons certs

nombres mstics i les regles d'una geometria especial, coneguts solament pels iniciats.Les figures geomtriques donaven lloc, en efecte, a interpretacions sobre les quals es basavauna doctrina secreta, que pretenia arribar a la clau de tots els misteris. s aix que , elsconstructors de catedrals han provat per les seves obres, que estaven instruts en aquestestradicions filosfiques, de les quals els alquimistes eren alhora detentors.

No es podria determinar, en quina mesura aprofitaven els uns dels altres, els seusconeixements inicitics. Sempre s'ha dit que l'Hermetisme, comunament inspirava alstalladores de pedres, en l'elecci dels seus motius de ornamentaci. Els Alquimistes, per altra banda, no ignoraven el significat que els Maons donaven als seus tils.

Res s ms significatiu, referent a aix, que un gravat del tractat intitulat L'Azoth, o, lamanera de fer l'or ocult dels filsofs, del Germ Basili Valentn. Es veu en ell, un personatgeamb dos caps, que, en la m dreta t un comps i en l'esquerra una escaire. s l'hermafroditaalqumic, que uneix l'energia creadora masculina a la receptivitat femenina, associant, enaltres termes, el Sofre amb el Mercuri, o l'ardor temerari de la columna B a l'estabilitat ponderada de la columna J . Est dempeus sobre el drac, que simbolitza el quaternari delselements, dels quals l'iniciat ha de triomfar en el curs de les seves proves, (pg. 25 del llibre).

La Decadncia de les Corporacions

Fent-se rica i poderosa, l'Esglsia va tenir necessriament que corrompre's. Va arribar unapoca en la qual l'alt clergat, lliurat a totes les intrigues de la poltica, presumia d'un luxed'all ms insolent i ni dhuc, es prenia la molstia de dissimular la corrupci dels seuscostums.

Els fidels s'escandalitzaven. El seu antic fervor va ser reemplaat pel dubte i nombrosesheretgies van poder arrelar-se en els esperits. Aix fora l'aurora del despertar intellectual quees preparava.

Aquest nou estat d'nim, va tenir la seva repercussi en l'arquitectura religiosa. Les donacionses van fer escasses. A fora de construir Esglsies, les havia pertot arreu i els membres de lesconfraternitats de Sant Joan trobaven cada vegada menys on emprar el seu talent. S'havienespecialitzat a l'excs en l'estil anomenat Gtic, ja passat de moda. Desprs va venir el cismade Luter, que desencadenant terribles guerres religioses, va acabar de desorganitzar lesantigues corporacions de constructors.

Amenaaven desaparixer sense deixar ms que vagues rastres documentats, per afirmant elseu passat poders pels monuments incomparables, que s'imposaran sempre a l'admiraci dela posteritat.

La Cbala



17/106

no tot havia de perdre's. Una transformaci es preparava, provocant per descomptat, unmoviment intellectual del ms alt inters.

Mentre les querelles del dogma dividien els esperits, els ms belligerants van voler aprofundir imparcialment les qestions religioses. Van arribar aix a estudiar, especialment, lametafsica religiosa dels jueus. Aquests, pretenien estar en possessi d'una doctrina secreta

que es remuntava fins a Moiss; era als seus ulls la tradici per excellncia, anomenadaQablalah en hebreu. Es tractava, en realitat, de conceptes derivats, en bona part delGnosticisme alexandr, i derivats per tant del patrimoni de l'antiga iniciaci. Les sevescaracterstiques consistien a fer ressaltar la concordana fonamental de les religions.

Les seves fantasies mstiques van tenir per efecte prctic el de suggerir la idea d'una filosofiaque reuns indistintament els fidels de tots els cultes, sense obligar-los a renegar de les sevescreences particulars.

Eminents pensadors, en comuni de voluntats els uns envers els altres, van dedicar tota laseva energia cerebral a especulacions d'aquesta classe, ho que va portar com resultat, unatensi particular en l'atmosfera mental del segle XVII.

Els Rosacreus

L'excs del mal porta el remei. Els estralls del fanatisme cec havien de conduir al despertar d'una regeneraci universal, pel amor i per la cincia. Cap a 1604, una associaci secreta, vadesitjar cridar al cristianisme a la intelligncia dels seus misteris i ensenyar al mn les lleisde la fraternitat.

Els afiliats havien escollit per emblema una rosa fixada sobre una creu i referien la llegendad'un cert Cristian Rosenkreuz, del que pretenien continuar la seva obra. Es va parlar moltd'ells i, perdent-se en les nebulositats de l'hermetisme i de la teosofia, van assolir excitar lesimaginacions i sembrar grmens, l'eclosi dels quals, no havia de fer-se esperar.

NOTA: L'Ordre Rosa-Creu no va estar mai organitzada en societat. S's considerat membred'ella, pel sol fet de posseir certs coneixements. Els germans de la Rosa-Creu no es reunien

per a deliberar o treballar en com. S'acontentaven amb mantenir entre ells correspondnciaepistolar i amb comunicar-se el fruit dels seus estudis.

La Francmaoneria Moderna

La concepci d'un ideal (Columna B..) roman estril mentre faltin els mitjans prctics per ala seva realitzaci (Columna J..). Les aspiracions generoses dels filsofs, no podien entrar enacci sin sota l'ajuda d'una organitzaci positiva. L'esperit o l'nima, res poden, si no

disposen d'un cos com instrument d'execuci



18/106

All, en l'poca que grcies als rosacreus i a altres mstics, una entitat espiritual surava enl'aire ansiosa d'encarnar-se, un organisme propici, vingu a oferir-se'l.

No tenint ms ra de ser, les antigues confraternitats maniques estaven pertot arreudissoltes, excepte a Gran Bretanya i a Irlanda, on sempre ha regnat un esperit favorable a la

supervivncia de tota tradici antiga i respectable. Per la fora d'un hbit impregnat en elscostums, les associacions de Maons lliures i acceptats, subsistien encara en el segle XVII endiversos centres dels tres regnes insulars. Era notriament pblic que els maons lliures, esreconeixien entre ells per certs signes, que estaven obligats sota jurament a guardar-los ensecret. Es sabia, igualment, que en totes les circumstncies de la vida estaven obligats a prestar-se ajuda recproca. Desprs de la seva decadncia, sota el punt de vista de l'exercici del'art de construir, la prctica de la solidaritat va venir, en efecte, a ser l'objecte essenciald'aquestes confraternitats. Es va estendre llavors, la moda de fer-se acceptar com membrehonorari, i les lgies maniques es van mostrar molt assequibles als gentelmen que nomanejaven professionalment la paleta, de tal manera que els de l'ofici, es desinteressaven msi ms d'una instituci que no responia a les seves necessitats prctiques. Els maonsacceptats, van anar aix, a poc a poc sent tan nombrosos com els maons lliures i des delcomenament del segle XVIII estaven francament en majoria.

Fou en aquest moment quan es va prendre una resoluci d'importncia extrema. Aquesta vatenir per resultat, fer renunciar a les empreses materials de l'antiga maoneria professional,anomenada operativa, per oposici a la nova Maoneria purament filosfica dita especulativa.

Aix va nixer la Maoneria Moderna, que va prendre dels constructors de l'Edat Mitjana unconjunt de formes allegriques i de signes enginyosos, de regles de bona disciplina itradicions de fraternal solidaritat, a fi d'aplicar aquest conjunt, a l'ensenyament d'unaarquitectura social, esforant-se a construir el benestar hum, pel perfeccionamentintellectual i moral de l'individu.

Elies Ashmole

La Maoneria moderna, responia a una necessitat sentida en tota l'Europa, pels esperits msnobles. Es va espargir amb tanta rapidesa que semblava un prodigi. Aix, quan ms tard s'havolgut remuntar fins al seu origen, no es va poder escapar a la idea que, semblant a Minerva

que sorgeix armada del cervell de Jpiter, la concepci manica havia hagut de ser ideada per algun pensador genial.

A fi de descobrir el fundador d'una tan meravellosa instituci, els Maons anglesos del segleXVII van ser passats en revista. Es va saber aix que el 16 d'Octubre de 1646, un saviantiquari adepte a l'hermetisme i als coneixements secrets, en aquells moments en voga, vaser rebut ma en Warrington, petita vila del comtat de Lancaster. No va haver necessitat dems, per a erigir a Elies Ashmole, com el nom del personatge, heroi de llegendes. Se li vaatribuir tot el mrit de la reforma verificada. Segons el G.. Ragon, i altres historiadors, seriaell, el Rosa-Creu, que hauria imprs un carcter inicitic als primitius rituals obrers. Aix no

s veritat; la influncia que aquest



19/106

afeccionat a les cincies ocultes va exercir sobre la Francmaoneria s nulla. Desenganyat,segons sembla, per la naturalesa dels misteris que li van ser revelats en la iniciaci, no vareaparixer en la Llotja sin al cap de 31 anys desprs, el 11 de Mar de 1682, per la segona iltima vegada de la seva vida, com ho testifica el seu diari que mai va deixar de dur, ambuna escrupolosa minuciositat.

La Primera Gran Llotja

Contrriament al que, en bona lgica, s perms figurar-se, els documents positius ensmostren l'organitzaci de la Maoneria moderna, naixent inconscientment. Les ms granscoses poden, en efecte, ser engendrades per individus que no tenen cap sospita de l'abast delsseus actes.

Aix va ser el cas dels maons londinencs que el 24 de Juny de 1717 es van reunir per acelebrar la festa tradicional de Sant Joan Baptista. Eren membres de quatre llotges que duienuna vida poc prspera, que per a no desaparixer definitivament, van decidir romandre unitssota una autoritat oficial. Com cadascuna de les lgies estava presidida per un Mestre (per adistingir-lo d'altres Mestres), li van donar l'eptet de Venerable o, ho anomenaven el Mestrede la Sielle, i van donar-li el ttol de Gran Mestre al president del nou grup, que es va dir Gran Llotja. A ms, s possible, que aquests noms fossin adoptats des de 1717, per la principal preocupaci que van tenir aquell any, va ser la de reunir-se en nombre suficient, enel proper solstici d'estiu.

El primer Gran Mestre va ser Antoni Sayer, home fosc, de condici molt modesta. Va ser escollit mancant altre millor. Es van apressar en 1718 a donar-li com successor a Jordi Payne, burgs acomodat, que no havia assistit a la reuni anterior. El prxim triat va ser Joan TefilDesaguliers (nascut en la Rochelle el 12 de Mar de 1683, fill d'un pastor calvinista que es varefugiar a Anglaterra, a conseqncia de la revocaci de l'Edicte de Nantes l'any 1685),doctor en Filosofia i en Dret, membre de la Societat Real de Cincies de Londres. Desprsd'haver complert un any de Gran Mestre, aquest distingit fsic va restituir el Mallet al G..Payne mancant un personatge ms illustre.

Per a consagrar el prestigi de la Gran Llotja, era important posar al seu cap, un home dequalitat. Aix els maons de Londres van satisfer els seus desitjos, quan en 1721, La seva

Grcia, el Duc de Montagu, es va dignar acceptar la dignitat de Gran Mestre. Aquesta elecciva tenir el millor efecte ,sobre el mn prof. Va arribar a ser de bon to, pertnyer a la Societatde Francmaons, universalment considerada com una companyia distingida.

El Llibre de les Constitucions

Les modificacions fetes als rgims de les antigues confraternitats de constructors, van donar lloc a la promulgaci d'un nou Codi de la llei Manica. La redacci li va ser confiada al G..James Anderson i l'obra es diu El llibre de les Constitucions dels Maons Lliures, que contla histria, crrecs i regulacions de la ms antiga i molt respectable Fraternitat. All es

diuen en 90 (pgines?, el ) que concerneix a Du i la religi.



20/106

Un Ma est obligat pel seu comproms a obeir la llei moral i si comprn b l'Art no sermai un estpid ateu ni un llibert irreligis.

Encara que, en els temps passats, els Maons estaven subjectes, en cada pas a practicar lareligi d'aquest pas, all o fos que ans, es va estimar que era ms oport, en endavant, noimposar-lis altra religi que aquella que tots els homes estan d'acord i deixar-los llibertat

quant a les seves opinions particulars. s suficient que siguin homes bons i lleials, gentd'honor i probitat, qualssevol que siguin les confessions o conviccions que els distingeixin.

Aix, la Maoneria ser el centre d'uni i el mitj d'establir una sincera amistat entre persones que, fora d'ella, estarien constantment separades les uneixis de les altres.

Quant a l'autoritat civil, suprema o subordinada, llegim: El Ma s un subjecte pacficsotms al poder civil, en qualsevol lloc que resideixi o treballi; no ha d'estar mai implicat encomplots o en les conspiracions contra la pau i la prosperitat de la Naci, ni comportar-seincorrectament pel que fa als magistrats subalterns, doncs la guerra, l'efusi de sang i lesinsurreccions han estat, en tot temps, funestes per a la Maoneria.

Si algun Germ s'ala contra l'Estat, s necessari guardar-se d'afavorir la seva rebelli,tenint-li compassi com a un desgraciat. Si ell no est per descomptat convicte de cap altrecrim, la lleial confraternitat, encara que sense afavorir la rebelli, a fi de no dur ombres algovern establert, ni donar-li un motiu de desconfiana poltica, no ho expulsaria de la Llotja,romanent indissolubles els llaos que a ella ho uneixen.

L'article VI que tracta de la conducta en Llotja recomana, en fi, Que les vostres disputes oles vostres querelles no franquegin mai el llindar de la Llotja; evitar, sobretot, lescontrovrsies sobre les religions, les nacionalitats o la poltica, atenent que en la nostraqualitat de Maons, no professem sin la religi universal ja esmentada. Som, tamb, de totesles nacions, de totes les llenges, de totes les races, i si excloem tota poltica s perqu ella,no ha contribut mai en el passat a la prosperitat de les Llotges i no contribuir majorment enl'avenir.

Els Principis Fonamentals de la Francmaoneria

A la llum dels extractes que precedeixen, la Francmaoneria moderna se'ns presenta com unaassociaci d'homes escollits, la moralitat dels quals ha pogut ser tan b comprovada, que

sentint-se completament segurs els uns dels altres, podien practicar entre ells una fraternitatsincera i sense reserves.

Aquests homes, reconeguts com bons, lleials i probes, estan obligats a evitar, amb la major cura, tot all que pogus dividir-los. Els est especialment prohibit discutir sobre les sevesconviccions ntimes, tant religioses com poltiques. La virtut caracterstica ha de ser en tot casla Tolerncia.

Per a ser tolerant, s indispensable adquirir idees mplies i elevar-se per sobre la petitesa detots els prejudicis. La Francmaoneria s'esfora, en conseqncia, a emancipar els esperits;es dedica, en particular, a llibertar-los dels errors que mantenen la desconfiana i l'odi entre

els homes. Aquests, als seus ulls, no han de ser estimats ms



21/106


22/106

La Maoneria Anglosaxona

Des que un gran senyor es va posar al capdavant de la Gran Llotja d'Anglaterra, va assegurar immediatament la seva prosperitat. Dotze Lgies solament havien pres part, el 14 de Juny de1721, en l'elecci del duc de Montagu. Tres mesos desprs havien 16 i per fi d'any, 20. En1725, 49 Lgies van estar representades en la Gran Llotja.

El que va fer sobretot buscar, per altra banda, la iniciaci manica, s que ella conferia encerta manera empremta de respectabilitat. El pblic angls manifestava, no obstant aix ,certa desconfiana sobre una societat tan indiferent en matries de religi. A fi de donar confiana, els Francmaons no van trigar a demostrar en totes les coses una escrupolosaortodxia anglicana.

Un moviment es va dissenyar en aquest sentit poc desprs de 1723: molts esperits porucs esvan escandalitzar de les innovacions consagrades pel llibre de les Constitucions. Aquest teniaals seus ulls el greu error de no fer cap creena obligatria, encara que tradicionalment, totma tenia el imperiosos deure ser fidel a Du i a la Santa Esglsia.

Geloses de la seva autonomia, moltes de les Llotges van refusar reconixer a la Gran Llotjade Londres una autoritat que ells pretenien que era usurpada.

Per aquesta causa i sota altres pretextos, es va produir en el si de la Maoneria anglesa unaserie de divisions que, van tenir per consegent a partir de 1751, oposar-se cara a cara duesGrans Lgies rivals.

La ms nova d'aquestes Llotges no va ser prcticament constituda sin en 1753. Els seusadherents es vanagloriaven de ser adeptes als antics usos i es cridaven ni ms ni menys queAntics Maons per oposici als Moderns Maons, encara que la Gran Llotja, era en realitat lams antiga ja que es remuntava a 1717 .

Aix s el que els historiadors han anomenat el Gran Cisma. La constituci dels Anticsexigiria la creena en Du. En el seu ritual abundaven les oracions i mltiples cites bbliques,tant com les frmules piadoses. Tenia tamb un grau suplementari: el de l'Arc Real.

En aquestes condicions, est explicat l'esperit que regnava entre els Anglosaxones: lacompetncia dels Antics havia de ser fatal per als Moderns. A fi de no desacreditar-seenterament en el seu propi pas, aquests van haver de cedir, capitulant a poc a poc sobre lamajor part dels principis, que en els seus comenaments havien sedut als millors pensadors

d'Europa.De reacci en reacci, els Moderns van arribar finalment, a no diferenciar-se dels Antics, msque en detalls rituals. No havia cap obstacle seris per a la fusi de les dues Grans Lgiesangleses, que en 1813 es van unir per a constituir la Gran Llotja Unida d'Anglaterra.

El Comenament de la Masonera a Frana

Pot ser que els refugiats anglesos s'hagin dedicat als treballs manics a Frana, ms o menysen 1649, data de la condemna a mort i de l'execuci de Carles II. s possible que entre

aquells que freqentaven la cort de Saint Germain, o tal



23/106

vegada entre els oficials dels regiments irlandesos, al servei del Rei de Frana, haguessinMaons acceptats. Es van reunir alguna vegada, en la forma consagrada, per a tenir llotjasegons l's de l'poca? Aix s molt possible, per nosaltres ens manquen fins a avui dia, proves documentades.

De tota manera, no es tractava de fundaci de lgies permanents, que noms es van reunir peridicament a partir del primer quart del segle XVII. Encara, que res es pot afirmar quant ales primeres lgies, que van ser regularment constitudes en el Continent: L'Amiti etFraternit, Ordre de Dunkerque (actualment Llotja Nm. 313 de la Gran Llotja de Frana) iLa Parfaite Union, Ordre de Mons, reclamen la primcia, i pretenen tant la una com l'altra,ser fundades en virtut de la constituci dictada pel duc de Montagu en 1721 .

Desgraciadament, les actes de la Gran Llotja de Anglaterra, no fan cap esment referent a aix.

En Pars, es fan remuntar les primeres reunions maniques a l'any 1725. Un grupd'anglesos, al front dels quals estava Carles Raclyffe, que va devenir desprs LordDerwentwater, des de la decapitaci del seu germ menor (James Raclyffe, executat aLondres el 14 de Febrer de 1716), el cavaller Maclean (del que els francesos van fer Maskelyn) i Francesc Heguerty, cadet del regiment Dillon, semblen haver pres el costum dereunir-se en el carrer de Boucheries, a casa d'un comerciant angls anomenat Hure la botigadel qual, es deia Louis D'Argent. Aquesta llotja no va poder constituir-se sin de motu propi, s a dir en virtut dels drets que els seus fundadors creien tenir per la seva iniciaci i nova pretendre potser donar-se un ttol distintiu. Sembla, no obstant aix, que va ser posada sotael patrocini de Sant Toms de Canterbury. Composta gaireb exclusivament de refugiats jacobins no va tenir relaci alguna amb la Gran Llotja de Londres, l'autoritat central de laqual, tendia a espargir-se.

El 7 de Maig de 1729, Andreu Francesc Lebreton va ser mestre d'una Llotja que es reunia enel carrer de la Boucherie A la Ville de Tonnerre en casa de Debure. Aquesta va ser la LlotjaSant Toms o Luis D'Argent, que el 3 d'Abril de 1732 es va fer concedir una carta regular sota el Nm.90, pel vescomte de Montagu, llavors Gran Mestre de la Gran Llotjad'Anglaterra.

D'aquesta Llotja es va desprendre una altra el 1 de Desembre de 1729, que va prendre el nomdel seu fundador Costown, cridat Costaud, que va prendre desprs el nom de Loge donis

Arts Sainte Margueritte.Una quarta Llotja va ser constituda en 1735, en el carrer de Bussy en la casa d'un comerciantanomenat Landelle. Es va dir Llotja d'Aumont, en la qual el duc d'aquest nom va ser rebut.

El Treball Manic segons la Concepci Anglesa

Els Maons anglesos no han experimentat la necessitat d'imprimir als seus treballs un carcter

particularment filosfic. Animant o avivant les discussions en el si de les Lgies, temen



24/106

contravenir a l'esperit de fraternitat que la Francmaoneria t per missi essencial de propagar i mantenir. Han cregut sempre que noms s necessari practicar en les Lgies, el ritual i resms. En el curs de les seves reunions, es limitaven a procedir escrupolosament, segons totesles frmules a la realitzaci dels treballs.

Com aix s una ocupaci montona, comunament fastigosa i sempre rida, la compensaven

cada vegada amb un pat que estimaven b guanyat. En les cerimnies ritualstiquess'observava la disciplina ms perfecta; cadascun es mantenia correcte, solemne i digne, sense permetre's canviar ni una paraula amb el seu ve, per quan els obrers eren cridats a passar deltreball al refrigeri, i tancats en el temple, els treballs eren reoberts sota altres formes en entornde la taula del banquet, tota etiqueta desapareixia, la ms franca cordialitat s'establia entre elscomensals i era amb el got en la m, com la fraternitat es manifestava veritablementexpansiva.Era per aix que les Lgies parisenques, que no van conixer altra forma de treball, esreunien invariablement en els restaurants, entre els quals no faltaven els que desitjavenexplotar la situaci fent-se rebre maons per a adquirir el dret de tenir Llotges en el seuestabliment.

El Mestre de la Llotja, que venia a menjar i a beure, amb una tendncia natural a preocupar-sesobretot dels seus interessos comercials, feia perdre al treball manic la dignitat que li s prpia. Aix va conduir desprs a greus abusos. Certes Llotges van donar lloc a crtiques molt justificades. S'admetia a qualsevol candidat amb la condici que pogus subvenir a lesdespeses de la iniciaci, per el treball de la masticaci era essencial i la instrucci manicaes redua a paraules grotesques desprovedes de sentit inicitic, que encara es persisteix en elseu s en els banquets de l'Ordre La Igualtat.

No es cercava, no obstant aix, el fer-se Ma, encara en les Llotges irregulars pel sol fet detenir bons menjars. El que fascinava, sobretot, en la instituci era la prctica de la igualtat. Sesabia que, a l'empara del nivell manic, els ms grans senyors fraternitzaven sense reservesamb aquells que llavors eren cridats vilans. En el si de les Llotges es trobava realitzat l'ideald'una vida ms perfecta. Les castes s'esborraven l'individu no era apreciat sin com home, sa dir en ra del seu valor real, fent abstracci de les seves condicions de naixena.

La Francmaoneria va venir a oferir, aix, un excellent terreny de cultiu per a ferment de lesidees revolucionries.

El govern de Llus XV no estava equivocat. No s'havia immutat mentre eren nomsestrangers els que es reunien ms o menys misteriosament.

Quan personatges de l'alta noblesa francesa es van ajuntar amb ells no es va pensar encara envigilar-los. Per, des que es va saber que els vilans s'associaven, sota el sostre de laMaoneria amb la gent de condici, l'autoritat va considerar com particularment sospits elmisteri amb que els Maons s'obstinaven en tancar-se.

Des de llavors, les Llotges, van ser vigilades per la policia, que va ser impellida a prendre, enaquest sentit, una srie de rigoroses mesures. Res es va aconseguir: el moviment estavallanat. La intervenci oficial, els arrests brutals, les multes infligides als locals on es rebienals Maons no feien ms que soroll i reclam.Es van fer esforos per a redoblar les precaucions. Els esperits descontents, van estimar com

un atractiu l'afrontar qualsevol perill i prendre part en els centres de conspiracions.



25/106

Els Primers Grans Mestres

Cap a la fi de 1736, els membres de quatre Lgies parisenques, reunits en nombre d'unsseixanta, van procedir per primera vegada a l'elecci d'un Gran Mestre. L'escrutini vadesignar a Carles Radcliff, comte de Derwentwater, Parell d'Anglaterra, que va succeir al

cavaller escocs Santiago Hctor Maclean; el qual, desprs de molts anys, va ocupar el llocde Gran Mestre, probablement en la seva qualitat de ser el Mestre ms anci. Preparant-se per a abandonar Frana, se suposa que Lord Derwentwater es va dirigir a Roma al costat del pretendent Carles Eduard, amb qui va desembarcar a Esccia el 27 de Juny de 1745. Fet presoner desprs de la batalla de Culloden (27 Abril 1746) desastrosa per a la causa delsStwards, va ser decapitat el 8 de Desembre de 1746 , compartint aix la sort del seu germmajor. El nou Gran Mestre va convocar per al 24 de Juny de 1738, una assemblea amb el propsit que es tris successor. S'havia acordat que el lloc de Gran Mestre seria des d'arareservat a un francs, triat ad vitam. Havent estat informat el Rei, va amenaar amb laBastilla a aquell dels seus sbdits que es permets acceptar aquest crrec. Llus de Pardaillande Gondrin, duc d'Epernon, havent estat triat, es va fer proclamar Gran Mestre General i perpetu dels Maons en el regne de Frana.

Llus XV no es va atrevir a perseguir a aquest Parell de Frana. Aix i tot, el Lloctinent de policia, Hrault, va voler incorporar-se a una reuni de Francmaons que presidia precisament el duc d'Andin. Aquest es plant sense vacillacions davant del cap de la policia i,empunyant l'espasa, li va intimar amb ordre de retirar-se. Aquest incident va servir molt a la propaganda manica.

L'enrgic Gran Mestre va morir, desgraciadament, a l'edat de 36 anys, el 9 de Desembre de1743. Va ser tant ms sentit, quant que el seu successor Llus de Borb, comte de Clrmont, prncep de sang real, no va saber seguir les seves petjades.

Constituci d'una Autoritat Central

L'Assemblea que el 11 de Desembre de 1743 va confiar el crrec de Gran Mestre al comte deClrmont, va tenir l'ambici de sotmetre totes les Lgies franceses a una autoritat central,dependent de la Gran Llotja d'Anglaterra. Va ser aix com s'adopt el ttol de Gran LlotjaAnglesa de Frana, sense que cap carta o poder de la Gran Llotja provincial hagi estat

obtinguda de Londres. Es preocupaven menys de subordinar-se al poder manic reconegutcom regular, que de manifestar l'adhesi als mateixos principis i l'adopci d'una manera detreballar idntica.

Dos fets sn caracterstics des d'aquest punt de vista. Per descomptat, la promulgaci de LesOrdenances Generals destinades a servir de regla a totes les Llotges del regne. Tamb, aquest primer Codi Manic francs va reproduir, adaptant-los ales circumstncies, les principalsdisposicions del Llibre de les Constitucions del Germ Anderson. Un article especial estipula,a ms, que la Gran Llotja no reconeix cap grau fora dels d'Aprenent, Fadr i Mestre, entenent-se aix, que repudiava les novetats que acabaven de sorgir.



26/106

Els Mestres Escocesos

El 21 de Mar de 1737, el cavaller Andreu Miquel Ramsay, qualificat Gran Orador del'Ordre va ser cridat a pronunciar, per a una recepci de Francmaons, un discurs que vatenir una gran ressonncia.

La Francmaoneria estava subjecta, d'una banda, als misteris de l'antiguitat, per msdirectament a les ordres religioses i militars que es van constituir amb motiu de les Croades.Instrut en la histria del seu pas, Ramsay creia trobar a Esccia la llar on les tradicionsmaniques, es conservaven en el mxim de la seva puresa.

Aquesta planxa d'arquitectura no aspirava ms que a instruir als nefits i als Maons engeneral. Teories atrevides es trobaven exposades amb sencera bona fe. L'autor no proposava, per altra banda, cap innovaci, ni la creaci de graus suplementaris, ni la reforma delritualisme llavors en s.

No obstant aix ha vingut a ser responsable de totes les invencions que havien de llanar laMaoneria en intricades complicacions.

En realitat, Ramsay, no va fer directament res, doncs mai es va imaginar el sistema de grausque li va ser atribut ms tard. Per els que ho van concebre, es van inspirar visiblement enles idees emeses en el fams discurs de 1737 .

Comparant la Maoneria amb la Cavalleria Religiosa, Ramsay, havia fet correspondre:Els Aprenents a Novicis,Els Fadrins als Professos, iEls Mestres als Perfectes.

D'aqu es va prendre base, ms tard, per a combinar una Maoneria en sis graus, desprs enset o nou, de seguida en vint-i-cinc i finalment en 33. A l'origen, no obstant aix , no es vaveure aparixer ms que Mestres Escocesos, les intencions dels quals, eren a no dubtar-lo,molt lloables. Es proposaven, en efecte, reformar la Maoneria importada d'Anglaterra prenent com model la Maoneria d'Esccia, que sota la fe de les afirmacions de Ramsay,creien ms antiga i millor organitzada.

Aquests reformadors, no semblaven haver constitut immediatament un quart grau; per com

ells pretenien en les seves Lgies certes prerrogatives, la Gran Llotja Anglesa de Frana, vacreure un deure d'oposar-los el text segent que forma l'article 20 de les Ordenances generalsaprovades el 11 de Desembre de 1743:

Havent notat des de fa poc que alguns Germans es presenten sota el ttol de MestresEscocesos i reivindiquen, en certes Lgies, drets i privilegis dels quals no existeix cap dadaen els arxius i usos de totes les Lgies establertes sobre la superfcie del Globus, la granLlotja, a fi de mantenir la uni i l'harmonia que ha de regnar entre tots els Francmaons, hadecidit que tots aquests Mestres Escocesos, tret que siguin Oficials de la Gran Llotja o d'unaLlotja particular, han de ser considerats pels Germans iguals als altres Aprenents o Fadrins,

les insgnies dels quals han de dur, sense cap signe de distinci.



27/106

El Perode Crtic

Els abusos que els Mestres Escocesos es proposaven remeiar provenien sobretot del defectusreclutament de certes Llotges. S'havien adms fcilment esperits frvols o grollers, incapaosde comprendre a la Francmaoneria i de mostrar-se dignes d'ella aquells maons que esconsideraven ms refinats, van sentir llavors la necessitat de distingir-se dels altres i de

reunir-se separadament. Havent-se concertat en nombre suficientment gran, van resoldre buscar la manera d'apoderar-se gradualment de la direcci de les Llotges, a fi d'aplicar elsseus projectes de reforma.

Aquesta conspiraci no va ser del grat dels Mestres de les Lgies de Pars que havienconstitut la seva Gran Llotja. Aix, la seva primera mesura va ser la de declarar-se perpetus iinamovibles, per temor que l'administraci general de l'Ordre, confiada a la Gran Llotja dePars, es fes molt incerta i vacillant, al canviar de mans tan sovint. Constitut sota auspicistan enutjosos, el poder central de la Maoneria francesa havia de necessriament mancar d'autoritat. Tenia contra si la naixent organitzaci dels Mestres Escocesos a qui, a laMaoneria denominada anglesa preconitzada per la Gran Llotja com l'nica autntica iregular, no van trigar a oposar altra Maoneria batejada amb el nom d'escocesa, que presumia ser ms antiga, ms excellent i ms respectable.

En realitat es tractava d'una concepci essencialment francesa, el model de la qual s'havia buscat en va a Esccia. Per Ramsay havia donat una noci tan avantatjosa de la Maoneriadel seu pas, que, amb la millor bona fe, ms d'algun Ma francs, va poder localitzar en les boires del Nord de Gran Bretanya utopies concebudes per contrast amb el que tenia sota elsseus ulls.

Una vegada llanades les imaginacions per aquest cam, es va trobar, per consegent, persones fantasioses, poc escrupoloses per a afirmar les seves enganyoses assercions, per documents forjats costi el que costi, o almenys, amb escandalosos errors de dates. Mancanttota autoritat reguladora reconeguda, cadascun va voler per fi ocupar-se a reformar o perfeccionar a la seva manera la Maoneria. Va ser llavors quan pertot arreu es va veuresorgir les ms variades organitzacions, titulant-se:

Lgies Mares, Captols, Arepags, Consistoris i Consells de totes classes. Els maons havienarribat a no agrupar-se sin a la calor d'un nou sistema d'alts graus. El ms nou d'aquestssistemes volia, naturalment, fer-se passar sempre pel ms antic i ms illustre de tots. Es vanacreditar aix fallaces llegendes i es van inventar graus ms i ms pomposos per a la vanitatdels que caminaven a la caa d'honors.

La Maoneria Inicitica

L'exuberncia de vida, que es va manifestar en el si de la Maoneria francesa del segle XVIII,no havia de traduir-se noms en fets enutjosos.

Estreta en la aridesa de les frmules angleses, la Maoneria no podia avenir-se amb el genillat. La paraula iniciaci significa per a nosaltres una mica ms que la simple revelaci delsmisteris que permeten als maons reconixer-se entre si. Evoca un passat prestigiosos, iindux al ma modern a realitzar l'ideal de la iniciaci antiga.



28/106

Precisament un acadmic versat en els estudis de l'antiguitat, l'abat Terrasson, va publicar en1728 una memria filosfica intitulada Sethos que va tenir nombroses edicions. Aquestconte, inspirat en les Aventures del Telmac, de Fenel, tenia per heroi un prncep egipci,l'educaci del qual es completava sota la Gran Pirmide. Aqu, en santuaris secrets preparats a propsit, tot aspirant a la suprema saviesa devia, al dir de l'autor, sofrir les proves mshorripilants.

Comparant aquesta mise en scene dramtica, - per descomptat perfectament imaginria -, alcerimonial de les recepcions en s en la Francmaoneria, es va arribar a no veure en aix msque una pllida reminiscncia dels antics misteris. Alguns reformadors es van preocupar, deseguida, d'imprimir al ritual Manic un carcter ms de conformitat amb les tradicionsinicitiques. Havia de tendir a formar realment iniciats, s a dir homes superiors, pensadorsindependents, lliures dels prejudicis de la plebs, savis instruts del que no est a l'abast detots.

Sota l'imperi d'aquestes preocupacions el ritual francs dels tres primers graus va ser progressivament transformat en una veritable obra mestra de l'esoterisme. Per a aquell quesap comprendre'l, ensenya a conquistar realment la Llum. Cap dels detalls del cerimonial erenarbitraris:

El conjunt est lgicament coordinat i cada part dna lloc a interpretacions del ms altinters.

No es pot dir el mateix, del ritualisme dels graus anomenats superiors, que delatavenfreqentment, de part dels seus autors, una ignorncia deplorable en matria de simbolisme.Per mal portats que fossin, aquests graus, no deixaven de presentar alguna utilitat prctica.

Els Substituts del Gran Mestre

Si el Comte de Clermont hagus volgut ocupar cordialment les seves funcions de GranMestre, hauria pogut evitar la major part dels desordres que havien de comprometre la unitat de la Maoneria francesa. S'havien fundat grans esperances en aquest Prncep de la sang,l'elecci de la qual, confirmada precipitadament per les Lgies de Provncia, semblava plenade promeses. Ai! no havia de trigar-se a reconixer que l'elecci del Gran Mestre haviarecaigut sobre un cortes i no sobre un veritable ma.

Sabent que la Maoneria era mal vista, el Comte de Clermont es va guardar b de fer causacomuna amb ella. lluny d'usar del seu ascendent per a defensar-la dels redoblats atacs de la policia, no va pensar, des del comenament, sin en deslligar-se dels deures del crrec quehavia acceptat. (El Comte de Clermont noms es va atrevir a adoptar el ttol de Gran Mestrea partir de 1747, any que el rei, sens dubte per irrisi, es va dignar permetre-se'l). Amb el pretext del comandament d'armes que exercia sense el menor talent militar, la seva primeramesura va ser la de transmetre els seus poders de Gran Mestre a un substitut.

Com a tal va figurar per descomptat un banquer anomenat Baure, el qual, sens dubte, ms poruc encara que el Comte de Clermont, es va abstenir completament d'actuar com GranMestre. Com va arribar fins i tot a excusar-se de reunir la Gran Llotja, el Comte de

Clermont va entendre la necessitat de triar un mandatari ms actiu. Va ser llavors quan el



29/106

professor de ball Lacorne, un intrigant, a qui se suposaven vergonyoses complaences, vaassolir fer-se nomenar Substitut particular del Gran Mestre, ttol que va posar a la sevadisposici tota l'administraci manica. Aquesta elecci, entesa com escandalosa, va aixecar vehements protestes. Es va produir l'escissi en el si de la Gran Llotja, la majoria de la qual va refusar reunir-se sota la presidncia de Lacorne. La anarquia es va fer llavors completa, sense que el Comte de

Clermont tracts de remeiar-la.Mentrestant, com en 1762, la confusi va arribar al seu smmum, es van fer al Comte deClermont les ms serioses reclamacions. Aquest es va decidir llavors a destituir a Lacorne ia nomenar al germ Chaillon de Jonville el seu substitut general. Va venir una treva queva acostar momentniament a les accions rivals; per l'harmonia no era possible: es van produir dissensions ms i ms agudes. Es va arribar a les injries i encara als cops. El 4 de Febrer de 1767, quan la Gran Llotja es va reunir, per a celebrar la festa de l'Ordre, es va produir un tumult que va degenerar en pugilat. Havent estat informat d'aquests fets el cap de policia M. de Sartines, va ordenar a la Gran Llotja suspendre les seves sessions.

L'Autonomia Illimitada de les Llotges

Encara que desproveda de tot poder regulador, la Francmaoneria francesa no va deixar per aix de desplegar les seves potencialitats latents, bones o dolentes. La Gran Llotja nohavia exercitat abans, ms que un simulacre d'autoritat. En 1755 havia renunciat adenominar-se anglesa, per a dir-se solament Gran Llotja de Frana.

Aquest canvi de ttol va coincidir amb una revisi dels estatuts de l'Ordre. El text que es vaadoptar estipula en el seu article 23 que noms els Mestres de Llotja i els escocesostindrien el dret de romandre coberts. Els Mestres escocesos van rebre a ms la missid'inspeccionar els treballs de les Lgies en cas necessari (article 42).

Aix va portar com conseqncia per als escocesos, un canvi complet d'activitat. Rebutjats en 1743, les seves pretensions van ser reconegudes i legitimades oficialment dotzeanys ms tard, degut al fet que en aquest lapse el seu prestigi va crixer tant com vadisminuir el del Gran Mestre. Se'ls creia capaos de remeiar els abusos contra els quals nohavien deixat d'agitar-se.

No van poder, desgraciadament, fer altra cosa que vetllar per escrupolosa observana de les formes rituals, sense assolir que, certes Llotges fossin ms severes en matria de reclutament.Una espcie de concordat tcit s'havia establert entre ells i els Mestres de Lgies, la

immobilitat dels quals, havien de respectar. I era, precisament, aquesta immobilitat la font dels pitjors escndols.

Cal fer notar, que durant la suspensi forada dels treballs de la Gran Llotja, alguns germans revoltosos no van tenir escrpols per a usurpar el seu ttol i actuar en el seu nom.Va ser aix com a principis de 1768, la Gran Llotja d'Anglaterra va rebre una proposici per a entrar en correspondncia regular amb la Gran Llotja de Frana. Sense cuidar-sed'informar-se degudament, Londres es va creure que es podia acceptar aquesta iniciativa, sense concebre la menor sospita de subterfugi.

En realitat, a partir de 1767, noms una aparena de cohesi unia a les Lgies franceses. La

majoria no volia ocupar-se ms que de si mateixa, cadascuna practicava el Ritu que



30/106

volia adoptar i molts tallers es van anomenar escocesos perqu aquest vocable cobriatotes les fantasies. Consagraven la independncia de les llotges que havien trencat amb lesregles i tradicions de la Maoneria dita anglesa.

El Gran Orient de Frana

A la mort del Comte de Clermont, ocorreguda el 16 de Juny de 1771, la Gran Llotja, fins allavors en somni, va ser convocada per a procedir a l'elecci del seu Gran Mestre. La seva Altesa Serenssima Llus Felip Josep d'Orleans, Duc de Chartres, que ms tard va prendre el nom de Felip Igualtat, va obtenir la majoria dels sufragis.

Com el seu antecessor, aquest personatge principesc no va ser mai sin un mal ma, que vaarribar en 1793 fins a a renegar formalment de la Maoneria. D'altra banda, sembla que nova haver moltes illusions referent a aix, perqu juntament amb el Gran Mestre, les funcionsdel qual eren sobretot honorfiques, es va nomenar un administrador general, encarregat de presidir els destins de la Maoneria francesa. Aquest lloc, secundari noms en aparena, va ser confiat al Duc de Luxemburg de 33 anys d'edat. Cap elecci va poder ser millor inspirada. Ple de zel i ardor, l'administrador general va comprendre que li incumbia agrupar en un sol feix totes les forces maniques del regne. La anarquia havia arribat a al mximumi feia sentir imperiosament la necessitat d'una autoritat central coordinadora. Resolt aconstituir aquesta autoritat, el Duc de Luxemburg va pensar, per descomptat, a provocar reformes en el si de la Gran Llotja; per no va trigar en convncer-se que res es podriaesperar per aquest costat. Els Mestres de Llotja inamovibles es consideraven com elsdetentores de feus i no admetien que els seus drets fossin posats en dubte.

Envoltant-se, llavors, dels maons ms competents, l'administrador general va elaborar,d'acord amb ells, un pla complet de reorganitzaci; desprs, quan tot va estar llest, va prendre una iniciativa sense precedent, convidant a les Llotges de provncies a fer-serepresentar a Pars per diputats, els quals, conjuntament amb els representants de les Llotgesde la capital, havien de deliberar sobre el projecte de reforma i prendre, d'una manera general, mesures d'inters com.

L'assemblea que es va reunir per aquesta convocatria, al comenament de Mar de 1773 ,va prendre el ttol de Gran Llotja Nacional. Es va considerar investida de plens poders per al'organitzaci a Frana d'un govern manic basat sobre el rgim representatiu; la llei

manica seria des d'ara l'expressi de la voluntat general. Es va decidir llavors que cada Llotja estaria representada d'una manera permanent davant la nova autoritat central anomenada el Gran Orient de Frana. Es va estipular, a ms, que els oficials dels tallers serien triats noms per un any, el que va posar fi al privilegi del Mestre de Llotja, anomenat desprs Venerable Mestre o simplement Venerable.

Com existia diversitat de ritus, el Gran Orient no va trigar a realitzar la uniformitat en el side la Maoneria francesa. Es va limitar a establir una centralitzaci administrativa que,unint a les Lgies, els permetia romandre lligats als mltiples cossos manics establertsamb anterioritat. L'autoritat central va rebre, no obstant aix, la missi de verificar els poders de tots aquests grups, a fi de determinar exactament els drets de cadascun.

Tots els maons que a conseqncia d'aquesta verificaci general van ser reconeguts com



31/106

regulars, van rebre comunicaci a partir de 1797 d'una doble paraula de reconeixement,renovada cada sis mesos. Aquesta mesura ha roms com original de la Maoneria francesa perqu l'ocupaci de paraules semestrals no es va espargir per l'estranger, on la relaxaci vacontinuar efectuant-se amb tota la seva antiga amplitud.

La Gran Llotja de Clermont

Les reformes provocades pel duc de Luxemburg van ferir moltes susceptibilitats. El GranOrient havia substitut a l'antiga Gran Llotja per una espcie de cop d'estat, la legalitat del qual podia ser discutida. Els descontentaments es van escudar, doncs, en drets que ells pretenien imprescriptibles, per a refusar la seva adhesi al nou ordre de coses. Va haver aix a Frana dues autoritats maniques rivals, subsistint una al costat de l'altra en molt dolentaintelligncia. Denunciant-se recprocament com irregulars, tenien simultniament al seu capal Duc de Chartres, en la seva qualitat de Gran Mestre de totes les Lgies regulars de Frana. Els adversaris del Gran Orient formaven el que es va cridar comunament, la Gran Llotja de Clermont, la qual aix mateixa es designava com l'Antic i nic Gran Orient de Frana.

La Francmaoneria abans de la Revoluci

De 1773 a 1789 la Maoneria va prendre a Frana un gran desenvolupament. Estava llavorsde moda, era de bon to, pertnyer a ella. Els seus misteris excitaven la curiositat general,molt ms com que, se'ls creia possedors de la clau de tots els enigmes. Semblava que lesnoves idees s'acreditaven millor a l'empara de formes maniques. Era per aix que laMaoneria servia per a les ms diverses propagandes. Les iniciacions secretes donaven unatractiu a les abstraccions filosfiques ms rdues; induen a reflexionar sobre problemescientfics, quan no conferien una esperana vetllada, per molt ms formidable en matries poltiques.

La influncia que les Llotges van exercir sobre aquesta ltima matria ha estat explicada per Llus Blanc en els termes segents:

s important, diu, introduir al lector dintre de la mina que cavaven llavors sota els trons i

sota els altars, els revolucionaris, molt ms profundes i actives que les dels enciclopedistes.

Desprs demostra com, la caiguda de l'antic rgim, va ser preparada per les Llotges, senseque, amb tot aix, hagus hagut complot preparat per elles. Els Maons d'aquesta poca noera ni conspiradors, ni energumens que es consumien en vanes declaracions contra elsabusos que sofrien. Eren solament homes sincers que s'acontentaven amb posar en prcticaen les Llotges les idees de Llibertat, Igualtat i Fraternitat. Per la Francmaoneria presentava en els seus costums la imatge d'una societat fundada sobre principis contraris als socialment acceptats:

En les Lgies Maniques les pretensions de l'orgull hereditari estaven proscrites i els



32/106

privilegis dels naixements descartats. En la Cambra de Reflexi, el prof llegia aquesta caracterstica inscripci: Si tu respectesles distincions humanes surt, no les coneixem aqu. Pel discurs de l'orador el nou iniciat aprenia que la fi de la Maoneria era el d'esborrar les distincions de color, de rang, de ptria, d'aniquilar el fanatisme, d'extirpar els odis nacionals, i era aix el que estava

expressat sota l'allegoria d'un Temple immaterial, elevat al Gran Arquitecte de l'Univers, pels savis de tots els temps. Temple august les columnes del qual, smbol de fora i de saviesa, estaven coronades per les magranes de l'amistat .

Tamb, per les mateixes bases constitutives de la seva existncia la Francmaoneria tendia adesacreditar les institucions i les idees del mn exterior que l'envoltava. s cert que lesinstruccions maniques imposen submissi a les lleis, observana de les formes i delscostums admesos per la societat profana, respecte al sobir. s cert que reunits en la taula,els maons beuen pel rei en els estats monrquics i pel magistrat suprem en les repbliques. Per semblants reserves, encomanades a la prudncia d'una associaci que amenaava tants governs espantadissos, no eren suficients per a anullar les influncies naturalment revolucionries, encara que en general pacfiques, de la Francmaoneria. Els que a ella pertanyien, continuaven sent rics o pobres, nobles o plebeus en la societat profana, per enel si de les Llotges, temples dedicats a la prctica d'una vida superior, rics, pobres, nobles, plebeus, havien de reconixer-se iguals i anomenar-se germans. Aix constitua unadenncia indirecta, personal i contnua, de les iniquitats, de les misries de l'ordre social;era una propaganda activa, una prdica viva.

Claudi de San Martn

Cap a 1750, Martnez Pasqualis, un cabalista d'origen portugus, va instituir el Ritu dels Elus Cohens (dels sacerdots) que va tenir lgies en Bordeus, Tolosa, Li i Pars. Esdedicaven a les prctiques tergiques. Els adeptes pretenien aprofundir la cincia de lesnimes i adquirir facultats extraordinries. El ms clebre entre ells va ser Llus Claudi SanMartn, anomenat el Filsof desconegut, que va arribar a ser per fi del segle ltim, el capde l'escola mstica francesa.

Les seves obres van tenir una gran ressonncia, sobretot la primera intitulada Dels errors i

de la veritat, o Els Homes en relaci amb el principi universal de la Cincia. La influnciad'aquest refinat pensador va ser considerable. Se li deu la divisa: Llibertat, Igualtat, Fraternitat, com ho demostra Llus Blanc en la seva Histria de la Revoluci en el captol Revolucionaris Mstics.

Mesmer

Des de 1778 un metge austrac va cridar l'atenci dels savis francesos, sobre un agent teraputic que creia haver descobert en el que, ell anomenava magnetisme animal. Rebutjat

al principi amb menyspreu, va aconseguir convncer a D'Eslon, el metge del comte d'Artois.



33/106

Les seves teories magntiques van estar llavors reconegudes i justificades per curacions sorprenents. D'Eslon i Mesmer, els seus iniciadors, eren maons, i a fi de no ensenyar els seus secretsms que a homes escollits, reconeguts com incapaos de fer mal s d'ells, van instituir unaMaoneria ad-hoc, practicant el ritu anomenat L'harmonia universal.

Cagliostro

Cap home ha tingut el do de sorprendre tant als seus contemporanis com Josep Blsam, msconegut amb el nom de Comte de Cagliostro. Desprs d'haver estat l'admiraci de les principals ciutats d'Europa, aquest prestigis sicili, va venir a sorprendre a Pars en 1785.Va ser acollit amb satisfacci per la Llotja dels Philalethes que estava sempre a la recerca demisteris i de revelacions sobrenaturals. Aqu Cagliostro, es va demostrar com un graniniciat, instrut en els suprems arcans dels antics santuaris de Tabes i de Memfis. Amb aquest ttol havia ja fundat a Li una Llotja: La Saviesa Triomfant. En Pars va perfeccionar el seu sistema per a crear una maoneria andrgina pretesa egpcia, de la qual ell va ser el Gran Copte. La suggesti i el hipnotisme van tenir gran cabuda i poden explicar, certes prctiques d'endevinaci que no poden menys que sorprendre'ns avui dia.

La Maoneria d'Adopci

Els maons francesos somiaven o pensaven des de 1730, fer participar a la dona, en elstreballs manics. Diverses associacions van ser creades amb aquest objecte, de 1740 a1750, sota els ttols de Felicitaire Ordre de Chevaliers et Chevalieres de J'Ancre, l'Ordrede Chevaliers-Nymphes de la Rose, l'Ordre de Dames Ecossaises de l'Hospice du Mont-Taba, l'Ordre de la Perseverance, etc. Per totes aquestes creacions no s'acostaven sinmolt vagament a la Francmaoneria, la qual en 1774 va acordar la seva protecci oficial ala Maoneria de Dames.

Nombroses Lgies d'Adopci van ser llavors fundades. Entre elles es va distingir la LlotjaCandor, les brillants festes de la qual, van atreure a les ms alta noblesa de la Cort (Duquessa de Chartes, Duquessa de Borb, Princesa de Lamballe, etc.).

La Iniciaci de Voltaire

La Llotja Nou Germans va procedir en 1778 a la recepci de Voltaire, presentat per Franklini Court de Gebelin. Va ser un triomf per a la Maoneria. La Tinguda estava presidida per Lalande, qui havia agrupat al seu voltant als maons ms distingits de l'poca. Entre aquestsels noms ms clebres sn: Helvetius, Bailly, Mirabeau, Garat, Brissot, Camille Desmoulins iCondorcet; desprs Chamfort, Danton, Rabaut Saint Etienne, Ption, don Gerle i el genovs Pingre, membres de l'Acadmia de Cincies.



34/106

L'Esglsia i la Francmasonera

La Maoneria francesa del segle XVIII no era de cap manera hostil al catolicisme. No

discutia cap qesti de dogma dei

"el llibre de l'aprenent" - oswald wirth

Documents