Parc recercaBiomèdica Barcelona

connectem ciència i diversitat en un esPai creatiu únic octubre de 2013 NÚM. 68 www.prbb.org GRATUÏT

Editorial

DESTACAT / HIGHLIGHT

Anna Veiga rep la Medalla d’Honor del Parlament

Anna Veiga, directora del Banc de Línies Cel·lulars del CMRB, el 10 de setembre va rebre la Medalla d’Honor del Parlament, la qual vol «honorar l’excel·lència cívica de persones i entitats que han deixat petjada en el si de la societat i transmeten uns valors positius». També la van rebre la cuinera Carme Ruscalleda i l’activista social Núria Gispert. «Em considero privilegia-da perquè treballo en el que

m’agrada», va assegurar Veiga, una de les màximes especial-istes del país en fecundació in vitro. També va destacar la im-portància de la recerca amb cèl·lules mare i va reclamar que no s’aturin les partides pres-supostàries per a la recerca biomèdica.

Anna Veiga receives the Parliamentary Medal of Honour

On September 10, Anna Veiga, di-rector of the Stem Cell Bank at the CMRB, received the Parliamen-

tary Medal of Honour recogni sing “the civic excellence of people and entities that have left their mark on society and that transmit positive values”. The other recipi-ents of the award were the chef Carme Ruscalleda and the social activist Núria Gispert.

impact explosion

In addition to a general upward trend over the past two decades, in 2010 Cata-

lonia was responsible for 1.04% of the world’s indexed publi-cations, and 2.92% of those coming out of the EU, totalling nearly 15,000 papers. When you look at the impact of these publications, from 2008 to 2012 Catalonia published 178 arti-cles in the top journals Nature and Science. And the research institutions from the PRBB (na-mely the CERCA centres and the UPF) published 49 papers in these two journals, repre-senting 28% of the total Catalan output. In comparison, during the period 1998 to 2008, the re-searchers of the PRBB centres published 25 articles in the sa-me journals. This suggests that over the past few years the PRBB has made considerable effort to get top-tier results published in the best journals, whilst at the same time growing in a general way, to become proportionately comparable to countries like Germany and Israel. Now we need to consolidate this solid base to continue progressing despite the current restrictions.

Lluís Rovira, CERCA Director

Explosió d’impacte

Catalunya, a més de pre-sentar una progressió ascendent des de fa dues

dècades, el 2010 va contribuir al món amb l’1,04% de les publi-cacions indexades i el 2,92% de les de la UE, amb prop de 15.000 treballs. Analitzant la part quali-tativa –l’impacte d’aquestes pu-blicacions–, Catalunya ha publi-cat a les revistes Nature i Science, entre 2008 i 2012, un total de 178 articles. Les institucions de recer-ca compreses dins el PRBB (cen-tres CERCA i UPF) han publicat 49 treballs a Science i Nature en aquest mateix període, cosa que representa el 28% del total cata-là. Comparativament entre 1998 i 2008, els investigadors dels centres del PRBB van publicar 25 articles a aquestes revistes. S’entreveu que el PRBB ha fet un gran esforç per obtenir resultats de primer nivell publicats als top journals en els darrers anys, dins un context també creixent, i ja comparable proporcionalment al d’Alemanya o d’Israel. Ara hem de saber consolidar aquesta base per continuar progressant malgrat les restriccions que pre-senta el nostre sistema.

Lluís Rovira, director de CERCA

ÈxIT AL PALAu SAnT jorDI / A SuCCESS AT PALAu SAnT jorDI

Música per un futur sense Alzheimer Entre els assistents hi havia personalitats de diferents àm-bits de la societat, com l’expresi-dent Jordi Pujol, el conseller An-dreu Mas-Colell, l’alcalde Xavier Trias, els periodistes Jordi Évole i Pilar Rahola, l’escriptor Eduar-do Mendoza, el publicista Risto Mejide i l’esportista Ona Carbo-nell, entre molts altres. El concert, que va comptar amb la producció musical de The Project i l’escenografia de Manel Huerga, va acabar amb l’ovació dels assistents a Pasqual Maragall i Diana Garrigosa, que van pujar a l’escenari en la salutació final. Els beneficis obtinguts perme-tran a l’FPM destinar nous recur-sos a projectes que ja ha endegat, com ara l’estudi alfa per a la de-tecció precoç de la malaltia (www.alfaestudi.org) o el programa de recerca en grups terapèutics per a cuidadors de malalts d’Alzheimer.

Music for a future without Alzheimer’s

On Saturday September 28, 10,000 people gathered in the Palau Sant Jordi to

join the Pasqual Maragall Foun-dation (FPM) for an event in fa-vour of research into Alzheimer’s and against the stigmatisation suffered by those affected by this disease. The artists Joan Manu-el Serrat, Sílvia Pérez Cruz, Noa, Miguel Poveda and Barbara Hen-dricks, accompanied by the Vallès Symphony Orchestra directed by Joan Albert Amargós, appealed through their music “for a future without Alzheimer’s”. More than two hours of entertainment had a common goal: to demand that greater effort goes into Alzhei-mer’s research, to raise awareness in society about the effects of the disease and to raise funds.

Among the participants were va-rious different personalities inclu-ding the former president of Catalo-nia Jordi Pujol, government minis-ter Andreu Mas-Colell, the mayor of Barcelona Xavier Trias, journalists Jordi Évole and Pilar Rahola, writer Eduardo Mendoza, publicist Risto Mejide and swimmer Ona Carbo-nell, amongst many others. The concert, which featured musical production by The Pro-ject and stage design by Manel Huerga, concluded with a stan-ding ovation for Pasqual Maragall and Diana Garrigosa, who took to the stage in the final greeting. The money raised will allow the FPM to allocate new resources to projects already underway such as the alpha study for early detection of the disease (www.alfaestudi.org) and the research programme into therapy groups for those who take care of Alzheimer’s patients ■

Maria Escrivà / Eva nebot

El dissabte 28 de setembre 10.000 persones es van congregar al Palau Sant

Jordi per acompanyar la Funda-ció Pasqual Maragall (FPM) en un clam a favor de la recerca en Alzheimer i contra l’estigmatitza-ció que pateixen els afectats. Els artistes Joan Manuel Serrat, Sílvia Pérez Cruz, Noa, Miguel Poveda i Barbara Hendricks, acompa-nyats per l’Orquestra Simfònica del Vallès dirigida per Joan Albert Amargós, van fer una crida «per un futur sense Alzheimer» amb la seva millor eina: la música. Més de dues hores d’espectacle amb un objectiu comú: exigir més esforços per a la recerca en Alzheimer, conscienciar la socie-tat sobre els efectes de la malaltia i recaptar fons.

“I consider myself privileged to work on the things I like”, acknow-ledged Veiga, one of the top spe-cialists in the country in in vitro fer-tilization. She also highlighted the importance of stem cell research and called for the biomedical re-search budget not to be cut ■

© F

erra

n S

endr

a /

Rob

ert

Ram

os©

Par

lam

ent d

e Cat

alun

ya /

Ram

on B

oade

lla

Ciència www.prbb.org | octubre de 2013 2

«Estudiem els principis d’enginyeria dels organismes»Johannes Jaeger - anàlisi Comparativa de sistemes de desenvolupament (Crg)

Maruxa Martínez-Campos

Ala interfície entre el desenvolupa-ment i la biologia evolutiva: així és com Yogi Jaeger defineix la seva

recerca al CRG. Va arribar fa cinc anys per crear el seu propi grup després d’una esta-da postdoctoral a Cambridge (Regne Unit) i des d’aleshores ha reclutat un grup de biòlegs, un matemàtic, un informàtic i un programador. «Tenim diversos estudiants universitaris amb nosaltres i codirigeixo dos postdocs que també treballen als labo-ratoris de Luis Serrano i de Jerome Solon, al CRG», afegeix l’investigador. Es necessita aquesta multidisciplinarietat per compren-dre les qüestions bàsiques generals que es-tan tractant de resoldre, com ara: per què cap animal no té una roda en lloc d’una ca-ma? O per què els vertebrats tenen sempre dues o quatre potes, i no sis? «Hi ha princi-pis bàsics de disseny del nostre cos que evi-ten que succeeixin aquestes coses, i volem entendre quins són aquests principis i com afecten l’evolució. Ens fixem en els princi-pis d’enginyeria dels organismes, en com es construeixen», diu el cap del grup.

La selecció natural no ho explica tot

Fa més d’un segle el genetista Hugo de Vries va dir: «La selecció natural pot explicar la supervivència del més apte, però no pot explicar la seva arribada». Aquesta citació va despertar l’interès de Jaeger en la compren-sió de per què els organismes són diferents en primer lloc i què els fa ser com són. Per estudiar això, el genetista suís es va di-rigir cap a la biologia de sistemes i va triar els gens gap, que estan implicats en el desen-volupament embrionari primerenc i són la xarxa de gens millor estudiada en animals. El seu grup estudia el patró d’expressió gènica dels gens gap en el temps i l’espai a l’embrió de la mosca Drosophila, usant microscòpia i tècniques moleculars. A continuació, uti-litzen algoritmes per trobar quina xarxa de regulació crearia un patró més similar als que han vist experimentalment. Aquest en-focament s’anomena «enginyeria inversa». Després, fan el mateix amb dues espècies menys conegudes de mosques, la Clogmia i la Megaselia, que són, evolutivament par-lant, lluny de la Drosophila. Les mosques Megaselia tenen un conjunt diferent de gra-dients materns —els elements que controlen els gens gap en l’embrió— que la Drosophila

i, tot i així, els patrons d’expressió gènica dels gap són iguals. El fet que aquestes espècies obtinguin el mateix resultat amb un input di-ferent és el que el grup està tractant d’enten-dre. Així mateix, han simulat in silico l’evo-lució de la xarxa gap des de la Clogmia, més simple, fins a la més complexa Megaselia per veure si hi ha moltes maneres diferents per arribar-hi o només algunes. Aquest últim cas suggeriria que la forma en què la xarxa està organitzada té un gran efecte en l’evolució.

Desenvolupant noves tecnologies

No només les xarxes de gens, sinó també la mecànica del teixit, poden afectar l’evolució. En col·laboració amb Jerome Solon (CRG), el grup està començant a estudiar processos morfogenètics com ara la involució del cap o el tancament dorsal, per intentar entendre com les limitacions físiques dels teixits inter-fereixen en la forma en què evolucionen. Una altra gran contribució del grup ha estat el desenvolupament de noves tecnolo-gies. Jaeger coordina el BioPreDyn, un con-sorci europeu del setè programa marc en què participen tres empreses de biotecno-logia i uns altres set grups de recerca. El seu objectiu és desenvolupar un paquet de pro-gramari amb algoritmes d’optimització de models aplicables a tot tipus de xarxes. També han seqüenciat el genoma i el transcriptoma de les espècies de mosques Clogmia i Megaselia, i han caracteritzat el seu cicle de vida. «Hi ha només una dotze-na de persones al món que treballen amb aquestes espècies», somriu el científic, que accepta que per a algunes persones és difícil entendre la importància de la seva recerca. «Estem tractant d’entendre d’on venim, però no estem curant cap malaltia. L’única malal-tia que estem mirant de guarir és la ignoràn-cia».

El grup d’anàlisi comparativa de sistemes de desenvolupament del CRG The Comparative Analysis of Developmental Systems research group at the CRG

PErFIL DE GruP / GrouP ProFILE

noTÍCIA CIEnTÍFICA / SCIEnTIFIC nEWS

“We look at the engineering principles of organisms”

At the interface between develop-ment and evolutionary biology. That is how Yogi Jaeger defines his

research at the CRG. He arrived five years ago to create his own group after a postdoc in Cambridge, UK, and has since recruited a group of biologists, as well as a mathemati-cian, a computer scientist and a program-mer. “We also have several undergraduates with us, and I co-supervise two postodcs with Luis Serrano and Jerome Solon, both at the CRG”, explains the researcher. This multidisciplinarity is needed to understand the broad basic questions they are trying to solve, such as why has no animal ever de-veloped a wheel, instead of a leg? Or why do vertebrates always have two or four legs, and not six? “There are basic design principles in our bodies that prevent these things from happening, and we want to understand what these principles are and how they af-fect evolution. We look at the engineering principles of organisms; how they are built”, says the head of the group.

natural selection can’t explain it all

More than a century ago, geneticist Hugo de Vries said: “Natural selection may explain the survival of the fittest, but it cannot ex-plain the arrival of the fittest”. This quote trig-gered Jaeger’s interest in understanding why organisms are different in the first place and what makes them the way they are. To study this, the Swiss geneticist turned to systems biology. He chose the gap genes, which are involved in early embryonic pat-terning and are the best-studied gene net-work in any animal. His group looks at the gene expression pattern of the gap genes in

time and space in the Drosophila embryo, using microscopy and molecular tech-niques. He then uses algorithms to find the regulatory pathway that would create a pat-tern most similar to the one observed ex-perimentally. This approach is called reverse engineering. Using Drosophila as a test case, they then do the same with two less-known species of flies, Clogmia and Megaselia, which are, evolutionarily speaking, far from Drosophila. Megaselia flies have a different set of maternal gradients —the elements that control the gap genes in the embryo— to Drosophila, yet the patterns of gap gene expression are the same. How these spe-cies obtain the same result with a different input is something the group is trying to understand. They have also simulated the evolution of the gap network in silico from the simpler Clogmia to the more complex Megaselia to see whether there are many dif-ferent ways to achieve this, or just a few. The latter would suggest the way the network is organised has a big effect on evolution.

Developing new technologies

In collaboration with Jerome Solon (CRG), the group is starting to study morphogenetic processes such as head involution, to try to understand how the physical constraints of tissues interfere with the way they evolve. Another big contribution of the group has been the development of new technologies. Jaeger is coordinating BioPreDyn, a Euro-pean consortium in which three biotech companies and seven other research groups participate. The aim is to develop a software suite with model optimisation algorithms that can be applied to all kind of networks. They have also sequenced the genome and transcriptome of Clogmia and Megas­dia, and characterised their life cycle. “There are only about a dozen people in the world working on these species”, smiles the scien-tist, who accepts it is difficult for some peo-ple to understand the importance of his re-search. “We are trying to understand where we come from, but we are not curing any illnesses. The only disease we are trying to eliminate is ignorance” ■

Gisela Sanmartín

Un estudi publicat a Epidemio­logy i liderat pel CREAL, l’aliança ISGlobal i la Harvard School of

Public Health, ha mostrat que l’exposició al metilmercuri durant l’embaràs deguda al consum de peix en baixes quantitats no té efectes en el neurodesenvolupa-ment dels nens de vuit anys, llevat que hi hagi una predisposició genètica. El 30%

Predisposició a la neurotoxicitat del metilmercuridels nens analitzats, però, semblen tenir aquesta predisposició, a causa de la seva vulnerabilitat a la toxicitat del mercuri. «Hem realitzat anàlisis genètiques i tests neuropsicològics a 1.135 nens de Bristol (Regne Unit), i hem analitzat la presència de metilmercuri en els seus cordons umbilicals, que havien estat con-gelats», explica Jordi Júlvez, autor del tre-ball. Els investigadors estan ara replicant les dades amb un total de 2.400 nens per tal de confirmar les conclusions.

Genetic predisposition to methylmercury neurotoxicity

Astudy led by the CREAL, ISGlobal Al-liance, and Harvard School of Public Health, and published in Epidemio­

logy, reveals that exposure to methylmer-cury during pregnancy, through the con-sumption of small quantities of fish, has no effects on neurodevelopment in children of eight years of age, unless a genetic predispo-sition exists. 30% of the children analysed,

however, seemed to have this predisposi-tion, given their vulnerability to mercury toxicity. “We conducted genetic analyses and neuropsychological tests on 1,135 eight year-olds from Bristol (UK), and we ana-lysed the presence of methylmercury in their umbilical cords, which had been fro-zen”, says author of the study Jordi Júlvez. The resear chers are now replicating the data with a total of 2,400 children in order to con-firm these conclusions ■

Watch Johannes Jaeger explaining his research in this video

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 3 octubre de 2013 | www.prbb.org Ciència

noTÍCIES CIEnTÍFIQuES / SCIEnTIFIC nEWS

Laia Cendrós

Un consorci europeu ha publi-cat a les revistes Nature i Nature Biotechnology el conjunt més

gran de dades que enllacen la informació del genoma humà (ADN) amb l’activitat funcional d’aquests gens a nivell de l’ARN. Conèixer quines variants genètiques són responsables de les diferències en l’activi-tat dels gens entre individus pot ser molt útil per al diagnòstic i la intervenció en diferents malalties. En l’estudi han participat 50 científics de nou centres de recerca. Han mesurat l’activitat genètica (és a dir, l’expressió dels gens) seqüenciant l’ARN de 462 in-dividus, dels quals ja s’havien definit les seqüències d’ADN en un projecte ante-rior anomenat «Projecte dels 1.000 geno-

Es publica el mapa de variació genètica funcional mes», l’objectiu del qual era sequenciar completament 1.000 individus per obte-nir una visió exhaustiva de la varietat ge-nètica humana. Així, l’estudi afegeix una interpretació funcional al catàleg més im-portant de genomes humans. El treball té profundes implicacions per a la medicina genòmica, segons Xavier Estivill, líder de la contribució espanyo-la d’aquest estudi i coordinador del pro-jecte GEUVADIS, en el qual s’emmarca. «Aquestes dades de lliure accés perme-tran que científics de tot el món puguin estudiar des de les funcions concretes d’un gen fins a les complexes relacions entre gens i trets fisiològics en els hu-mans. Esperem que la seva publicació faciliti l’intercanvi de dades addicionals i que ens permeti progressar per enllaçar l’expressió gènica i la malaltia», comenta.

Map of functional genetic variation in humans is published

AEuropean consortium has pu-blished in the journals Nature and Nature Biotechnology the lar-

gest set of data linking the information from the human genome (DNA) with the functional activity of these genes at RNA level. Knowing which genetic variants are responsible for the differences in gene activity between individuals can be very useful for diagnosis and intervention in various diseases. The study involved 50 scientists from nine research centres. They measured the genetic activity (i.e., the expression of the genes) by sequencing the RNA of 462 in-dividuals who had already had their DNA sequences defined in the previous “1,000

genomes” project, which sequenced 1,000 complete genomes to provide a comprehensive resource on human ge-netic variation. The current study adds a functional interpretation to the most im-portant catalogue of human genomes. The work has profound implications for genomic medicine, according to Xavier Estivill, leader of the Spanish contribution to this study and coordinator of the GEU-VADIS project, which it is part of. “This data is freely available and will enable scientists from around the world to look at everything from the specific functions of a gene to the complex relationship between genes and physiological traits in humans. We hope that this publication will facilitate the exchange of additional data and allow us to work towards linking gene expression with disease”, he commented ■

núria Pérez

El grup de Genòmica Biomèdica del GRIB (IMIM/UPF), dirigit per Núria López-Bigas, ha recopilat

les mutacions descrites en 4.623 tumors originats en 13 òrgans diferents per iden-tificar els gens implicats en el desenvolu-pament de la malaltia i avançar cap a la medicina personalitzada del càncer. Les cèl·lules tumorals sovint acumu-len una gran quantitat d’alteracions, pe-rò només algunes són clau per iniciar la malaltia i fer-la progressar. «L’anàlisi d’un gran nombre de genomes de tumors ens permet identificar patrons que ens indi-quen quines mutacions i quins gens són clau per al seu desenvolupament», ha co-mentat López-Bigas. En el treball publicat a la revista Nature Methods els autors descriuen IntOGen-Mutations, una plataforma computa-cional que analitza les característiques de les mutacions observades en els tumors i

Desxifrar el genoma dels tumors

mostra els resultats de manera intuïtiva en una interfície navegable. Aquests re-sultats estan disponibles per a la comuni-tat científica i el sistema s’anirà actualit-zant a mesura que es vagin seqüenciant nous tumors.

Deciphering the genome of tumours

The Biomedical Genomics Group from the GRIB (IMIM-UPF) lead by Núria López-Bigas has compiled the

mutations described in 4,623 tumour sam-ples from 13 different organs, in order to identify the genes involved in the develop-ment of the disease and to move towards a more personalised cancer medicine. Tumour cells often accumulate many changes, but only certain ones are key to the disease and its progression. “The analysis of a large number of tumour genomes such as the one we have carried out allows us to identify patterns that indicate which muta-tions and genes are key to cancer develop-ment and which ones are more likely to be neutral to the disease” commented López-Bigas. In work published in the journal Nature Methods the authors describe IntOGen-Mutations, a computational platform that analyses the characteristics of the muta-tions observed in the tumours and dis-plays the results intuitively in a navigable interface. These results are available to the scientific community, and the system will be updated as new tumours are se-quenced, the authors say ■

Participants en l’estudi / Participants in the study

rosa Manaut / Marta Calsina

Investigadors de l’IMIM han demos-trat que la proteïna PARP2 juga un paper essencial en el manteniment

de la integritat del genoma de les cèl·lules mare de la sang. Els resultats poden tenir importants implicacions en el disseny de nous fàrmacs, així com en la millora de la radioteràpia i la quimioteràpia. El sistema hematopoètic, encarregat de la formació de les cèl·lules de la sang, es manté gràcies a un petit nombre de cèl·lules mare de la medul·la òssia. Una resposta apropiada al dany en l’ADN és essencial en aquestes cèl·lules per evi-tar el desenvolupament de càncer, i les proteïnes de la família PARP participen d’aquesta resposta. L’estudi dirigit per José Yélamos i pu-blicat a la revista Blood ha comparat la resposta al dany en l’ADN induït per bai-xes dosis de radiació en ratolins control i

Cèl·lules mare de la sang: nous avençosen ratolins deficients en PARP2. Aquests darrers eren incapaços de reparar el seu ADN després de la irradiació, fet que duia a una fallada de la medul·la òssia per mort cel·lular. En canvi, quan els ratolins eren també deficients en p53, un supressor tu-moral que atura la cèl·lula davant el dany a l’ADN, aquesta fallada de medul·la òssia no es donava. Un dels reptes plantejats ara és dilucidar les interaccions de PARP2 amb altres components de la resposta al dany en l’ADN.

Advances in the biology of blood stem cells

Researchers from the IMIM have dem-onstrated that the PARP2 protein plays an essential role in maintaining

the integrity of the genome of blood stem cells. The results could have important im-plications for the design of new drugs as well as the improvement of radio- and chemo-therapy.

The haematopoietic system, responsible for blood cell formation, is maintained thanks to a small number of bone marrow stem cells. The appropriate response to DNA damage is essential in these cells in order to prevent cancer development, and the PARP family of proteins are involved in this response. The study was directed by José Yélamos, head of the group at the IMIM, and pub-lished in the journal Blood. The authors compared the response to DNA damage induced by low doses of radiation in con-trol mice and PARP2-deficient mice. The latter group were unable to repair their DNA after being irradiated, which caused a failure of the bone marrow by cell death. In contrast, when mice were also deficient in p53, a tumour suppressor that stops the cell when there is DNA damage, this bone marrow failure did not occur. One of the challenges now is to elucidate the interac-tion of PARP2 with other components in-volved in the response to DNA damage ■

L’ADN és reparat després d’una irradiació DNA is repaired after irradiation

© C

ourt

esy

of T

om E

llenb

erge

r, W

ashi

ngto

n U

nive

rsity

Sch

ool o

f Med

icin

e in

St.

Loui

s

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | octubre de 2013 4

PErFIL / ProFILEnascut en un poble de la costa italiana, Gianni De Fabritiis (39 anys) va descobrir la seva passió per l’aprenentatge molt aviat. Líder del grup del laboratori de Biofísica Computacional del GrIB des del 2006, és també el fundador d’una empresa de tecnologia, Acellera, enfocada en l’ús d’unitats de processament gràfic (GPu) en biotecnologia. Li agrada fer surf de vela i jugar al voleibol, i ha estat pare recentment.

Born in an Italian coastal village, 39-year old Gianni De Fabritiis discovered his passion for learning early on. Group leader of the Computational Bio-physics laboratory at the GrIB since 2006, he is also the founder of the technology company Acellera which focuses on the use of graphic proces-sing units (GPus) in biotechnology. He likes windsurfing, playing volleyball, and has recently become a father.

«Els usuaris d’ordinadors domèstics ens ajuden molt en la nostra investigació»

Maruxa Martínez-Campos

Què vas estudiar?

Des de petit he jugat amb ordinadors i he construït aparells mecànics i electrònics. Vaig començar engi-

nyeria mecànica a la Universitat de Bolo-nya, però vai veure que no era molt creatiu. Als tres mesos vaig passar a l’enginyeria de programari i després a les matemàtiques.

Com vas acabar fent biomedicina?Durant la carrera vaig llegir un llibre sobre autòmats cel·lulars, un tipus de programari que produeix comportaments molt com-plexos a partir de regles simples, i això em va interessar molt. Vaig treballar al centre de supercomputació italià durant dos anys, vaig fer un doctorat en química computacio nal a Londres i vaig acabar en una spin­off d’in-tel·ligència de negocis a Florència.

I allà vas aprendre sobre les proteïnes.Sí, em va encantar i vaig decidir aprendre més. Aleshores vaig anar a Barcelona de vacances i em vaig enamorar de la ciutat. Em vaig posar en contacte amb el GRIB, però no hi havia places disponibles. Vaig fer un postdoctorat a Londres, vaig apren-dre sobre proteïnes i dinàmica molecular i vaig començar a col·laborar amb la gent del GRIB. El 2006 la UPF em va oferir un lloc.

Com vas acabar utilitzant la Playstation?Vaig sentir parlar del nou processador Cell de la Playstation en una conferència. En aquell moment, la dinàmica molecular era molt lenta, i aquest processador era molt ràpid. Amb un amic vam crear Acellera, una companyia de desenvolupament de codi per fer dinàmica molecular utilitzant el processador Cell. Com que no vam tro-bar prou processadors disponibles, vam crear un procés de computació distribuïda, de manera que gent amb una Playstation a casa podien ajudar a fer simulacions. En un dia, el nombre de càlculs va créixer milers de vegades! Més tard vam canviar el proces-sador Cell per les unitats de processament de gràfics (GPU), que són més potents, i vam desenvolupar el GPUGRID. Ara tenim 10 vegades més dades i una de les millors instal·lacions de computació de tot el món.

Què t’agrada més de la teva feina?Quan una idea esdevé realitat, especial-ment si el treball té rellevància. Abans de

CArrErA CIEnTÍFICA / SCIEnTIFIC CArEEr

gianni de FaBritiis – laBoratori de BioFísiCa ComputaCional del griB (imim-upF)

començar amb aquest projecte, si escri-vies «dinàmica molecular» i «processadors d’acceleració» Google no donava cap resul-tat. Un any després, n’hi havia centenars de milers!

una cosa que no t’agrada sobre la investigació.Haver de sol·licitar finançament! La major part de les coses que he fet ni tan sols s’han finançat a priori, perquè eren massa inno-vadores, massa arriscades. Moltes vegades has de fer coses pel teu compte i, si funcio-na, et financen més tard.

Què t’ofereix el PrBB?La UPF i el PRBB són les millors organitza-cions en què he treballat, fins i tot millors que algunes de les universitats més reco-negudes a Londres. Però les coses estan canviant; molts col·legues s’han traslladat a l’estranger l’últim any. Els científics som com els atletes: només la millor ciència és prou bona i les condicions adequades han de ser-hi per tal d’aconseguir-la.

“Computer users at home help us a lot in our research”

What did you study?

Since I was a kid I’ve played with com-puters and built machines and elec-tronics. I started mechanical engi-

neering at the University of Bologna, but I realised engineering was more about pro-duction than creation. After three months I moved to software engineering, and a year later to mathematics.

How did you get into biomedicine?During my final thesis I read a book about cellular automata, a type of software that produces very complex behaviours from simple rules, and got really interested in that. I worked on it at the Italian super-computing centre for two years. Then I decided I needed to improve my English, so I did a PhD on computational che-mistry in London. Afterwards I moved back to Italy and joined a business intelli-gence spin-off in Florence.

And there you learned about the protein world.Yes, I loved it and decided to learn more. At that time I came to Barcelona on holi-day and fell in love with it. So I contacted the GRIB, but there were no positions available. Instead I did a postdoc in Lon-don, learned about proteins and mole-cular dynamics and started collaborating with people at the GRIB. In 2006 the UPF offered me a position.

How did you end up using the Playstation?I heard about the Playstation’s new and very fast Cell processor at a conference. At that time molecular dynamics was very slow and to see something useful would take 20 years! With a friend, we created Acellera, a company to develop code to do molecular dynamics using the Cell pro-cessor. But there were no processors avai-lable, so we decided to build a distribu-ted computing process, called PS3GRID, so that people with a Playstation could help with the simulations. In one day, the number of calculations grew thousands of times! Later on we changed the Cell pro-cessor and moved to the more powerful graphic processing units (GPUs), and de-veloped GPUGrid. We got 10 times more data and one of the top computing facili-ties worldwide.

What do you like most of your work?Whenever an idea becomes a real project, especially if the work has relevance. Befo-re we started with this project, if you wrote “molecular dynamics” and “accelerator processors” in Google you had no results at all. A year later, there were 100,000s!

What don’t you like about research?Having to apply for funding. Most of the things I have done wouldn’t have been funded a priori, because they were too new. Often you have to do things on your own and, if it works, they fund you later.

What does the PrBB offer you?The UPF and PRBB are the best organisa-tions I have ever worked in, even bet-ter than top universities in London. But things are changing, many colleagues have moved abroad over the past year. Scien-tists are like athletes, only the best science is good enough and the proper conditions have to be in place to achieve that ■

ConFErÈnCIES PrBB-CrG / PrBB-CrG ConFErEnCES Conference Programme financed by the CrG and the PrBB

InA VorBErG, Friday october 11. Vorgerg, from the German Center for Neurodegenerative Diseases (DZNE) in Bonn, Ger-many, is interested in elucidating

differences and commonalities between pri-ons and other amyloidogenic proteins and to dissect which cellular pathways are neces-sary for prion replication. In particular she is studying cellular replication mechanisms of transmissible spongiform encephalopathies (TSEs) strains and prion-like replication of cytosolic protein aggregates. She has been invited by Gian Gaetano Tartaglia (CRG).

jAVIEr oLIVEr, Monday octo-ber 14. Oliver, from the Instituto de Parasitología y Biomedicina López-Neyra, CSIC, in Granada, Spain, is interested in under-

standing the molecular mechanisms involved in tumoral biology, specifically those mecha-nisms related to the DNA damage and repair response. He works with mice as a model system and focuses on the PARP proteins. He has been invited by José Yélamos (IMIM).

jorDI BASCoMPTE, Friday oc-tober 18. Bascompte, from the Structure and dynamics of ecologi-cal networks group at the Estación Biológica de Doñana (CSIC) in Se-

ville, Spain, is combining mathematical models, simulations, and data set analysis to address fundamental and applied questions in ecology, such as describing the structure of networks of ecological interactions and relating this struc-ture to their persistence and coevolution. He is also attempting to answer unresolved questions in conservation biology. He has been invited by Yogi Jaeger (CRG).

FrAnK GroSVELD, Friday novem-ber 8. Grosveld, from the Depart-ment of Cell Biology at the Erasmus MC in Rotterdam, The Netherlands, is interested in the regulation of tran-

scription focusing on the hematopoietic transcrip-tion factor complexes and globin gene switching. Regarding the latter, the aim of his laboratory is to understand the switch from the human foetal γ genes to the adult β gene with the aim to reverse this switch in patients of β thalassemia and sickle cell anaemia, which together are the most widespread genetic disease in the world. He has been invited by Thomas Graf (CRG).

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 5 octubre de 2013 | www.prbb.org Ciència

noTÍCIES CIEnTÍFIQuES / SCIEnTIFIC nEWS

núria Pérez

Algunes seqüències d’ADN repe-titives, anomenades ADN mòbil, tenen la capacitat de fer una còpia

de si mateixes i introduir-se en un nou lloc del genoma. Aquest «bombardeig» del genoma pot resultar molt perjudicial. Per exemple, moltes malalties com ara algu-nes distròfies o l’hemofília es produeixen quan un fragment d’ADN mòbil s’insereix dins d’un gen impedint així que realitzi la seva funció. Investigadors d’Escòcia i de Granada en col·laboració amb Eduardo Eyras, del CEXS-UPF, i Mireya Plass, membre del seu laboratori, han descrit el mecanisme mit-

Descobert un mecanisme de control de l’ADN mòbiljançant el qual la majoria de cèl·lules hu-manes poden evitar ser «bombardejades» per aquests fragments d’ADN. Totes les cèl·lules de la nostra espècie contenen un complex de proteïnes ano-menat «microprocessador», la funció del qual és generar petites molècules d’ARN reguladores conegudes com microARN. En aquest treball, publicat a Nature Structural and Molecular Biology, els au-tors mostren que aquest complex actua també com a vigilant de la integritat del genoma humà. Així, aquestes proteïnes reconeixen i fragmenten les seqüències d’ADN mòbils que escapen a mecanis-mes de control previs, de manera que im-pedeixen que es repliquin i s’introdueixin en el genoma.

Mechanism of control of mobile DnA discovered

Some repetitive DNA sequences, called mobile DNA, have the capa-city to make a copy of themselves

and introduce it to a new site in the ge-nome. This “bombarding” of the genome can be very harmful. For example, many diseases such as retinal dystrophy or hae-mophilia occur when a mobile DNA frag-ment is inserted into a gene preventing it from performing its function. Researchers from Scotland and Gra-nada in collaboration with Eduardo Eyras, head of the regulatory genomics research group at the CEXS-UPF and Mireya Plass, a member of his laboratory, have described

the mechanism by which most human cells can avoid being bombarded by these DNA fragments. All the cells of our species contain a protein complex known as a “micropro-cessor”, the function of which is to gen-erate small regulatory RNA molecules known as microRNAs. In this work, published in Nature Structural and Molecular Biology, the authors show that this complex acts as the guardian of the integrity of the hu-man genome. These proteins recognise and cut up the mobile DNA sequences that slip past other control mechanisms, stopping them from replicating and being intro-duced into the genome ■

Laia Cendrós

El setembre passat investigadors del CRG van presentar el web que han desenvolupat per a la nova Comu-

nitat Europea de Biologia de Sistemes (ISBE). El web vol facilitar el treball en xarxa i donar accés a informació i recur-sos rellevants en el camp emergent de la biologia de sistemes. La biologia de sistemes intenta com-prendre la vida a diversos nivells, des dels gens i les proteïnes fins als sistemes com-plets. Per això cal el treball conjunt de di-verses disciplines, com ara la genètica, les matemàtiques i l’enginyeria de sistemes. James Sharpe, responsable de construir aquesta comunitat i coordinador del pro-grama de Biologia de Sistemes del CRG, explica: «En aquest nou camp és freqüent

Construint una comunitat de biologia de sistemesque investigadors que podrien resoldre conjuntament els seus problemes de ma-nera efectiva, per exemple, investigadors més teòrics i més experimentals, no cone-guin el treball dels uns i els altres. Per aju-dar a connectar aquest conjunt interdisci-plinari de científics i facilitar l’avenç de la recerca, ISBE ha creat aquesta comunitat i la pàgina community.isbe.eu». El consorci ISBE vol, entre d’altres co-ses, crear un directori d’investigadors que treballen en biologia de sistemes a Euro-pa, servir com a plataforma d’interacció i com a portal central per accedir a tota la informació en aquest camp i facilitar la comunicació. També pretén crear una plataforma a escala europea per a l’ac-cés a instal·lacions de darrera generació necessàries per a la biologia de sistemes, cosa que molt poques institucions poden oferir per si mateixes.

Building a systems biology community

Last September researchers from the CRG presented the website that has been developed for the new Euro-

pean Systems Biology Community - ISBE. The aim of the website (http://commu-nity.isbe.eu) is to facilitate networking and provide access to relevant informa-tion and resources in the emerging field of systems biology. Systems biology is an attempt to un-derstand life on several levels, from genes and proteins up to complete sys-tems. This requires several disciplines to work together, including genetics, mathematics, and engineering systems, amongst others. James Sharpe, respon-sible for constructing this community and coordinator of the Systems Biology

programme at the CRG, explains: “In this field it is typical that researchers who could jointly solve their problems, for example, more theoretical and more experimental scientists, are not aware of each others’ work. In order to help bring this interdisciplinary group of scientists together and to help research advance, ISBE has created this community and its website”. The ISBE consortium wants to create a directory of researchers who work on systems biology in Europe, to serve as a platform for interaction and as a central portal to access all the information in the field and facilitate communication. It also aims to create a Europe-wide plat-form for access to the latest-generation facilities necessary for systems biology, something that very few institutions can provide themselves ■

núria Pérez

Un treball dirigit pel científic de l’IBE (CSIC-UPF) Iñaki-Ruiz Tri-llo, amb participació d’investi-

gadors d’Andalusia, dels Estats Units, de Noruega i del Canadà, demostra que la genètica d’animals i éssers humans no està tan allunyada de la dels seus parents unicel·lulars més propers. L’article, publi-cat a PNAS, revela que alguns organismes unicel·lulars tenen gens que fins fa poc es creia que eren exclusius dels animals. El gen Brachyury, un gen de la família dels T-box essencial per al desenvolu-pament dels animals, té en l’organisme unicel·lular ameba Capsaspora una se-qüència pràcticament idèntica a la d’ani-mals. De fet, els investigadors han demos-trat que el gen de Capsaspora fins i tot pot mimetitzar la funció de Brachyury en una granota, encara que amb menor especi-ficitat. Els investigadors també han trobat gens T-box en altres llinatges no animals. «És curiós que fins ara no s’hagin trobat aquests gens en altres organismes unicel-lulars que són encara més propers als

Organismes unicel·lulars amb gens típics d’animalsanimals. Creiem que és perquè aquests gens es van perdre secundàriament en els coanoflagel·lats i en fongs superiors», explica Ruiz-Trillo. Recentment, Ruiz-Trillo ha liderat també l’obtenció del genoma complet de Capsaspora owczarzaki, publicat a Natu­re Communications. Anàlisis de genòmi-ca comparativa van demostrar que aquest organisme té una complexitat genètica molt més gran de l’esperada.

Genes typical of animals found in certain unicellular organisms

Astudy directed by ICREA resear-cher Iñaki Ruiz-Trillo from the IBE (CSIC-UPF), with researchers from

Andalusia, the US, Norway and Canada, has revealed that animal and human ge-netics are not that far removed from their nearest unicellular relatives. The arti-cle published in PNAS shows that some single-celled organisms have genes that were believed exclusive to animals. The Brachyury gene, from the T-box family of genes essential for development in animals, has, in the body of the single-celled amoeba Capsaspora, a sequence virtually identical to that in animals. In fact,

the researchers have shown that in a frog, the gene from Capsaspora can even mimic the function of Brachyury, although with less specificity. The researchers also have found T-box genes in other non-animal lineages. “It is strange that these genes have not yet been found in other unicellular organisms even more closely related to animals. We be-lieve that it is because these genes were lost

secondarily in the choanoflagellates and higher fungi”, explains Ruiz-Trillo. Recently, the Spanish researcher led the international study that obtained the complete genome of Capsaspora owczarzaki, published in the journal Nature Communications. The comparative genomics analysis done at that study de-monstrated that this organism is much more genetically complex than expected ■

L’ameba Capsaspora owczarzaki / The amoeba Capsaspora owczarzaki

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | octubre de 2013 6

EL PLAT PrEFErIT DE… / THE FAVourITE DISH oF… FoTo CIEnTÍFICA / SCIEnTIFIC PHoTo

Ingredients per a dues persones: 3 pas-tanagues mitjanes, ½ ceba petita, 1 tros gran de gingebre (de la mida d’una nou),

20 g de mantega, el suc de ½ llimona, 2 culle-rades de farina, 500 ml de brou de verdures, 100 ml de nata, coriandre, sal, pebre. Preparació: Tallar finament les pastana-gues, la ceba i el gingebre. Escalfar la man-tega i fregir-hi les verdures. Afegir el suc de llimona, que hi dóna un bon color. Escampar la farina, remenar bé i cobrir amb el brou ve-getal. Cuinar a foc lent durant uns 20 minuts. Fer-ne un puré amb una batedora de mà. Incorporar-hi la nata i diluir-ho amb una mi-ca de llet si cal. Afegir-hi sal, coriandre tallat i una mica de pebre per donar a la sopa un sabor picant. Bon profit!

Doris Meder recommends: carrot soup with fresh ginger

Ingredients for 2 servings: 3 medium car-rots, ½ small onion, 1 large piece of ginger (nut sized), 20 g butter, ½ lemon juiced,

2 tablespoons of flour, 500 ml vegetable

El Banc de Línies Cel·lulars (BLC) és una unitat funcional del CMRB, no-de del Banco Nacional de Líneas Ce-

lulares, dedicada a la derivació, expansió, caracterització i preservació de cèl·lules mare embrionàries. També s’encarrega de la preservació de les cèl·lules de pluripotència induïda (iPS) que generen els investigadors, les quals provenen de la desdiferenciació de cèl·lules adultes. Les línies cel·lulars estan disponibles per a tota la comunitat científi-ca, prèvia autorització de l’autoritat sanitària competent. A la fotografia veiem personal tècnic del BLC treballant a la campana de flux laminar horitzontal. Aquestes campanes protegeixen les cèl·lules en cultiu, mentre són manipula-des, de possibles contaminacions per bacte-ris, virus o qualsevol partícula que hi pugui haver a l’aire. A més, el personal tècnic també utilitza bata, guants, màscara, peücs i gorra per tal de protegir les mostres.

Stem cell bank

The Stem Cell Bank is a functional unit of the CMRB, and a node of the Na-tional Stem Cell Bank, dedicated to

the derivation, expansion, characterisation and preservation of embryonic stem cells. It

rosa Manaut / Maribel Pérez

L’IMIM ha signat un acord de llicència amb l’empresa suïssa Biocartis per a la utilització d’un nou biomarcador

en càncer de colon. Aquest, descobert en un projecte liderat per oncòlegs de l’Hos-pital del Mar, mostra que una mutació en l’oncogen EGFR és la causa de l’adquisició de resistència al fàrmac cetuximab, un dels més utilitzats en aquest tipus de càncer. Amb l’acord, l’Hospital del Mar i Biocar-tis col·laboren per incorporar el nou bio-

Doris Meder recomana: sopa de pastanaga amb gingebre fresc

Banc de línies cel·lulars

Es comercialitza una patent de l’Hospital del Mar

noTÍCIES GEnErALS / GEnErAL nEWS

Gisela Sanmartín

Joaquim Gea, degà de la Facultat de Ci-ències de la Salut i de la Vida de la UPF, i Judith Garcia-Aymerich, investigadora

del CREAL, van copresidir el Congrés de la Societat Europea de Respiració (ERS) que va tenir lloc a Barcelona del 7 a l’11 de setembre passats. Aquest congrés, que és el més gran a escala mundial en aquesta temàtica, comp-ta amb una participació de més de 20.000 investigadors principals europeus en salut respiratòria. En el marc del congrés es van organitzar una sèrie d’activitats divulgatives, com ara «Deixa de fumar amb el Barça», que va tenir lloc el 6 i 7 de setembre. Diversos membres del CREAL van participar com a voluntaris en aquest esdeveniment divulgatiu, en el

Reunió d’experts en salut respiratòria a Barcelonaqual van mesurar la funció pulmonar fent espirometries de forma gratuïta als ciuta-dans que van acudir a la Plaça Universitat. L’objectiu era comprovar la salut respiratò-ria dels participants i oferir-los consells per mantenir els pulmons en bon estat. A més d’aquestes proves, els visitants podien ins-criure’s al programa «Deixa de fumar amb el Barça» (www.quitsmokingwithbarca.eu),

marcador a una plataforma diagnòstica que permetrà als metges detectar precoç-ment la mutació i planificar el millor trac-tament per al pacient. «Aquesta transferència de la nostra troballa a Biocartis és un pas molt impor-tant a l’hora de ser capaços de traslladar investigacions científiques rellevants als pacients. És un exemple de transferència de coneixement, de com la recerca realit-zada en entorns públics pot transferir-se a la indústria en benefici de la societat», ex-plica Clara Montagut, oncòloga de l’Hos-pital del Mar i investigadora de l’IMIM.

un programa desenvolupat pel Futbol Club Barcelona i la Comissió Europea que avui ja ajuda més de 60.000 fumadors. Segons Garcia-Aymerich, «es tracta d’una bona oportunitat perquè els científics ens apro-pem a la gent i alhora conscienciem de la importància de no fumar».

Thousands of respiratory health professionals meet in Barcelona

Joaquim Gea, Dean of the Faculty of Health and Life Sciences at the UPF, and Judith Garcia-Aymerich, researcher at

the CREAL, co-chaired the Congress of the European Respiratory Society (ERS) that was held in Barcelona from September 7-11. This conference is the largest in its field in the world, involving over 20,000 leading Europe-an respiratory health researchers.

Hospital del Mar oncologists license a patent

The IMIM has signed a licensing agree-ment with the Swiss company Biocar-tis for the use of a new colon cancer

biomarker. This biomarker, discovered in a project led by oncologists at the Hospital del Mar, demonstrates that a mutation in the oncogene EGFR is the reason for acquiring resistance to the drug cetuximab, one of the most typically used in therapy for this type of cancer. Under the agreement the Hospi-tal del Mar and Biocartis will collaborate to

As part of the conference there were a series of outreach activities, including “Quit smo-king with Barça”, which took place on Sep-tember 6 and 7. Several members from the CREAL volunteered for this outreach event in which, free of charge, they spirometrically measured the lung function of members of the general public, in Plaça Universitat. The aim was to check the respiratory health of the participants and offer them tips for keeping their lungs in good condition. In addition to these tests, visitors could sign up to the pro-gramme “Quit smoking with Barça” (www.quitsmokingwithbarca.eu), a programme de-veloped by Barcelona F.C. and the European Commission which today is already helping over 60,000 smokers. According to Garcia-Aymerich, “it is a great chance for scientists to reach the people and raise awareness of the importance of not smoking” ■

Organitzadors i diverses personalitatsa l’acte de divulgació / Organisers and some

dignataries at the outreach event

incorporate the new biomarker into a diag-nostic platform to allow physicians to detect the mutation at an early stage. This in turn should make it easier to plan the best treat-ment for the patient. “This transfer of our findings to Biocartis is a very important step when it comes to being able to pass on relevant scientific research to patients. It is an example of knowledge trans-fer, where public research can be transferred to industry for the benefit of society”, explains Clara Montagut, oncologist at the Hospital del Mar and IMIM researcher ■

broth, 100 ml cream, coriander, herbal salt, pepper. Preparation: Finely cut the carrots, onions and ginger. Heat the butter and fry the veg-etables in it. Add lemon juice —this gives a beautiful colour. Sprinkle with the flour, stir well and pour over the vegetable broth. Sim-mer for approximately 20 minutes. Puree using a hand blender. Add the cream and dilute with a little milk if neces-sary. Season and sprinkle with pepper to taste. Bon appetit! ■

is also responsible for the preservation of the induced pluripotency stem cells (iPS), pro-duced through the dedifferentiation of adult cells. The cell lines are available to the entire scientific community, with the authorisation of the competent health authority. The photo shows Stem Cell Bank tech-nical staff in the horizontal laminar flow hood. These hoods protect the cells in cul-ture from possible contamination by bacte-ria, viruses or any other particles that could be in the air. In addition, gowns, gloves, masks, overshoes and caps are also used to protect the samples ■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 7 octubre de 2013 | www.prbb.org Diversitat

rETrAT / PorTrAIT

Passió per la ciènciaESPECIAL jornADA DE PorTES oBErTES / oPEn DAY SPECIAL

1 2 3

54

6 7

8

9 10

11

Es comercialitza una patent de l’Hospital del Mar

Reunió d’experts en salut respiratòria a BarcelonaUn any més, la Jornada de Portes

Obertes ha estat tot un èxit, gràcies a la participació de 226 voluntaris

entre personal investigador, tècnic i de su-port dels diferents centres del PRBB. El públic assistent —unes 3.000 perso-nes— va gaudir d’un ampli programa, que incloïa visites guiades, xerrades, experi-ments i Cafè Científic, així com algunes activitats específiques organitzades pels

centres. El seu interès i gratitud es van plasmar en alguns dels comentaris que van fer arribar.

Passion for science

Once again, this year the Open Day was a great success thanks to the participation of 226 volunteers in-

cluding researchers and technical and sup-

port staff from the PRBB and the centres at the park. About 3,000 visitors enjoyed the guided tours, scientific talks, experiments and Scientific Cafè, as well as other activities organised by the centres. The interest and gratitude of the public were reflected by the many positive comments that were collected during this sixth edition of the event ■

1-2. Voluntàries expliquen els tallers als assitents / Volunteers explaining the experiments to the public 3-5. Els experiments a la plaça, un passeig a través de la recerca d’una malaltia / Experiments at the square, discovering the steps on disease research 6. Protegeix-te com un científic! / Protect yourself as scientists do! 7-9. Més de 2.000 persones van participar en les visites guiades a 25 laboratoris / More than 2,000 people participated in the guided visits to 25 labs 10. 750 persones van assistir a les 14 xerrades científiques / 750 people attended the 14 scientific conferences 11. La jornada va acabar amb un Cafè Científic sobre la biologia del sexe / The day finished with a Scientific Cafè about the biology of sex

Alex FriasBarcelona, 1985

Estudiant de doctorat (IMIM-UPF)

Quins són els teus hobbies?M’agraden l’esport, el cinema i veure l’APM? Però la meva gran passió és la música. M’encanta la frase «Quan em pica l’ànima, em rasco amb música». Fa poc vaig anar fins a Jena, Alemania, per anar a un concert del grup Poliça amb una persona molt especial per mi.

Quin és el teu grup de música favorit?Sóc fan incondicional del grup islandès Sigur Rós. Vaig a tots els seus concerts. El meu gos es diu Sigur.

Algún hobbie estrany?Faig musicoteràpia per canalitzar les males energies!

Què és el que més et molesta?No puc amb la gent falsa i hipòcrita.

Quin és el teu millor defecte?Em costa estar callat.

Quin talent t’agradaria tenir?M’encantaria tenir virtuositat d’artista.

Quin seria el teu somni fet realitat?El meu somni... trepitjar tots els països del món!

What are your hobbies?I like sport, the cinema and watching APM? But my greatest passion is music. I love the phrase “when my soul itches, I scratch it with music”. I recently went all the way to Jen, in Germany, to see a concert by Poliça with someone very special for me.

What is your favourite band?I am a total fan of the Icelandic group Sigur Rós. I go to all their concerts. My dog is even called Sigur.

Any strange hobbies?I do music therapy to channel my bad energy!

What annoys you the most?I can’t stand false and hypocritical people.

What’s your worst failing?It’s difficult for me to shut up.

What talent would you like to have?I would love to be a virtuosic artist.

What would be your dream come true?My dream is to visit every country in the world ■

© P

RB

B /

Jor

di C

asañ

as

Edifici www.prbb.org | octubre de 2013 8

Si voleu enviar una «carta al director» per a la seva publicació a l’El·lipse, si us plau envieu el vostre text a comunicacio@prbb.orgIf you would like to send a “letter to the editor” for its publication in El·lipse, please send it to comunicacio@prbb.org

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM/Hospital del Mar)

Maribel Pérez (Hospital del Mar) Gisela Sanmartín (CREAL)

Marc Permanyer (UPF)Núria Pérez (UPF)

Glòria Lligadas (CRG)Zoila Babot (CMRB)

Mònica Rodríguez (PRBB)María Escrivá (FPM)

Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclat

Dipòsit legal: B. 23.796-2009 Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari

si us plau contacteu-nos a comunicacio@prbb.org

AGEnDACicle de conferències «(Re)volució: Conquereix amb nosaltres les noves fronteres del coneixement». Per a tots els públics; 18 h al PRBB. Més info: http://fronteresdelconeixement.cat. 22 d’octubre. «Papallones, la saviesa de la natura», Roger Vila. 29 d’octu-bre. «Revelant el kit bàsic de la vida multicel·lular», Iñaki Ruiz-Trillo. 5 de novembre. «Gens, diners i evolució?», Arcadi Navarro.

22 i 29 d’octubre. “Illustrate your sci-ence talk with imagination”, Intervals course with Jaume Fatjó, 2 to 6pm.

29 d’octubre. “Un ordinador en cada cèl·lula viva”, Dennis Bray. Conferèn-cia ciència fàcil (CRG), 19h al CCCB.

30 i 31 d’octubre. 12th CRG Symposium on Biological Control Networks. At the PRBB Auditorium. http://2013symposium.crg.eu.

4 de novembre. “La selecció natural en humans: passat, present i futur”, Jaume Bertranpetit dins cicle de de-bats de B-Debate, 19’30h al CCCB.

5 i 6 de novembre. “Effective mana-gement of writing and publication”, an Intervals course with Iain Patten.

Per a més informació, aneu a www.prbb.orgFor more information please go to www.prbb.org

Fotografia de Pepe Aguado Ruiz (visitant de l’Open Day 2013) Picture by Pepe Aguado Ruiz (visitor of the Open Day 2013)

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

LA FoTo DEL MES / PHoTo oF THE MonTH

noTÍCIES BrEuS / BrIEF nEWS

Les malalties mentals a escena. El 19 de setembre a l’Auditori del PRBB es van lliurar els Premis Solé Tura d’obres audiovisuals sobre malalties del cervell, convocats per la Fundació Uszheimer, la Fundació Pasqual Maragall i Minimal, per promoure la cons-cienciació social envers les persones que pateixen aquestes malalties. El jurat, format per experts del món de les neurociències i professionals del panorama audiovisu-al, va escollir els tres millors documentals, els quals van rebre un total de 3.500 euros, d’entre les 25 obres d’autors espanyols i in-ternacionals que s’hi van presentar. El pri-mer premi va ser per al curtmetratge de fic-ció Simfonia d’una corda que es trenca, una obra que «expressa de forma poètica i crua alhora la desesperança a la qual es veuen abocats alguns pacients de malalties men-tals». Podeu veure els vídeos guardonats a www.premisoletura.com.

Mental illness on stage. Organised by the Uszheimer Foundation, the Pasqual Mara-gall Foundation and Minimal, the Solé Tura Awards for audiovisual work on brain diseases were presented on September 19 in the PRBB Auditorium. Their aim is to promote social awareness of the people who suffer from these diseases. The judging panel, made up of experts from the world of neuroscience and audiovisual professionals, chose the three best documentaries, which received a total of 3,500 Euros, from among the 25 works pre-sented by the Spanish and international au-thors. The first prize went to the fictional short “Symphony on a broken string”, a work which “expresses in a raw and at the same time poetic way the desperation of some patients with mental illness”. You can watch the win-ning videos at www.premisoletura.com.

Salvador Aznar-Benitah deixa el CrG. El professor de Recerca ICREA, després de sis anys al CRG, comença una nova etapa a l’IRB, on ara lidera el grup sènior Cèl·lules Mare i Càncer. D’acord amb la política del CRG, els caps de grup júnior no poden estar al centre més de nou anys, temps suficient perquè es facin un nom en el seu àmbit de recerca. Gràcies a la seva brillant trajectòria, Aznar-Benitah ha rebut nombroses ofertes de prestigiosos centres d’Europa i els Estats Units, així com de l’IRB, abans d’esgotar els nou anys al CRG.

Salvador Aznar-Benitah leaves the CrG. After six years at the CRG, the ICREA re-search professor has started a new stage of his career at the IRB, where he now leads the senior Stem Cells and Cancer group. In accordance with CRG policy, junior group leaders may not stay at the centre for more than nine years, long enough to make a name in their research field. Thanks to his brilliant career, Aznar-Benitah has re-ceived numerous offers from prestigious centres in Europe and the United States, including the IRB, before his nine years at the CRG are up ■

noTÍCIA GEnErAL / GEnErAL nEWS

reimund Fickert

Dues empreses tecnològiques han començat a operar al Parc els dar-rers mesos. A l’octubre, Acellera

(www.acellera.com) es va traslladar a una oficina de la plaça interior. És una compa-nyia britànica centrada en el desenvolupa-ment de programari i maquinari per opti-mitzar simulacions de dinàmica molecular a gran escala, utilitzant la capacitat de les unitats de processament gràfic. Va ser fun-dada per Gianni de Fabritiis, cap de grup en el GRIB (IMIM-UPF). David Soriano estarà a càrrec de la nova oficina ubicada al PRBB. Al juny, dos doctorands i dos postdocs de la UPF i el CRG van constituir ZeClinics (www.zeclinics.com), una empresa que utilitza l’estabulari del PRBB per estudis generals de toxicologia i estudis específics d’eficiència en peix zebra per a fàrmacs per a oncologia i desordres neuronals. «Oferim els nostres serveis a empreses de biotecno-logia o farmacèutiques que volen externa-litzar part del procés de desenvolupament de fàrmacs. Comprovar si una molècula és efectiva en peix zebra és molt més ràpid i

Noves empreses al PRBBeconòmic que fer-ho en ratolí, i el 98% de les drogues que són tòxiques per als hu-mans ho són també per a aquest peix», ex-pliquen Javier Terriente i Ignasi Sahún, el qual treballa actualment al Parc Científic. Els altres membres són Simone Calzolari i Davide D’Amico.

new companies at the PrBB

Two more technology start-ups are now operating at the park. In October, Acel-lera moved into an office on the inner

square. Acellera (www.acellera.com) is a UK-based company focused on developing software and hardware solutions to optimise high-throughput molecular dynamics simu-lations using the power of graphic processing units (GPUs). It was founded by Gianni de Fabritiis, group leader at GRIB (IMIM-UPF). The operations in the new offices at PRBB are under the responsibility of David Soriano. In June two PhD students and two post-docs from UPF and CRG founded ZeClinics (www.zeclinics.com). Using the PRBB animal facility, the company offers general toxicology and specific efficacy assays for drug discovery in the fields of oncology and neural disorders with zebrafish. “Our main clients are biotech-nology and pharmaceutical companies who want to outsource part of the drug develop-ment. It is much faster and cheaper to test a molecule in zebrafish than in mice, and 98% of drugs that are toxic to humans are toxic to this fish”, explain Javier Terriente and his part-ner Ignasi Sahún who is currently working at the PCB. The other founders are Simone Cal-zolari and Davide D’Amico ■

Peix zebra / Zebrafish