Hi havia una vegada en el temps de la tardor, per l’any de la Mª Castanya, un bosc preciós, molt a prop de la muntanya pelada on s’ubica el meravellós Parc Güell, ple de fulles de tots els colors: groc, marró, taronja i vermellós.

Algú, desconegut i misteriós que vivia al bosc, va llençar un encanteri a un pobre i solitari garrofer que aconseguia que no pogués controlar els seus poders màgics.

En aquell bosc, ara trist i tenebrós, ja no es recordava la pau i l’amistat que abans es respirava entre els seus habitants.

Sempre havia estat un bosc ple de tot tipus d’arbres: alzines, roures, pins, castanyers, nogueres i milers d’avets...

El garrofer, cap al mes de novembre, va deixar anar aquells poders màgics a tots els habitants del bosc:

El cargolet Pepet va perdre la closca, un conillet blanc, que es deia Floquet, va canviar les seves llargues orelles per unes tan menudes que semblaven un pinyó. L’esquirol Oriol va perdre la cua quan estava dormint i va caure de morros a terra i als bolets grocs i marrons els va tornar verinosos i de color vermell.

Però un dia plujós i ennuvolat...

Tots els animals van buscar refugi i es van amagar a dins d'una cova misteriosa on van trobar aigua i menjar i on podrien passar tot el dia i tota la nit. També hi havia uns llitets que estaven plens d'ortigues.

De cop van sentir un soroll, una veu,....

Llavors van sospitar que estaven dins de la cova del misteriós desconegut del bosc que els havia fet tots els encanteris.

Van començar a explorar detingudament tots els racons de la cova…, era llarguíssima però no van deixar cap forat sense mirar!!!

De sobte, una porta tancada, una llum intensa que es veia per sota de la porta i algú que cantava....

L'esquirol Oriol que era molt valent es va atrevir a obrir-la.

Allà davant un personatge que estava d'esquena, amb els cabells llargs i de color blau, embolicat amb una gran tovallola i assegut. Al seu costat hi havia un corb. Tenien una olla molt gran entre ells, remenaven amb energia i no es van adonar que els estàvem observant.

El conill Floquet i el cargol Pepet es van colar sense que els veiessin. Mirant, mirant, van trobar un paper en el que posava:

Recepta per fer i desfer tots els encanteris...

Van obrir el paper i van començar a llegir la recepta.

Per trencar l’encanteri del garrofer es necessita:

3 fulles d’ortiga. Un fong verinós. Aigua fresca de riu net. 7 gotes de sang d’ocell. 8 aglans del bosc.

Barrejar tot en una closca de coco i donar a beure a l’encantat.

Tots van començar a buscar els ingredients i en poca estona ho tenien tot reunit

Com deia al paper ho van remenar tot i en aquell moment va començar a sortir un fum vermellós.

El desconegut misteriós, que era un bruixot, ho va veure i va sortir a fora a mirar que era allò, els animals que havien escoltat apropar-se al bruixot van agafar la poció i van córrer cap al garrofer. El malvat bruixot anava darrere d’ells tirant encanteris i cridant paraules estranyes, l’esquirol Oriol, que era molt ràpid i enginyós anava posant paranys perquè el bruixot caigués però no ho aconseguia. Va tenir una idea i va treure un mirall del seu sarró màgic i va fer reflectir un dels seus propis encanteris, el bruixot es va convertir immediatament en un gripau.

Tots van començar a cantar i ballar emocionats pel triomf. El bruixot va marxar fent saltets cap a la cova.

Entre tots els animals encantats van anar a regar el garrofer que de seguida va tornar a tenir els seus poders.

I així va ser com tot va tornar a la normalitat al Parc Güell i ara ja podem passejar tranquils i tranquil·les pels seus bonics racons.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat que aquest conte s’ha acabat.