el dret a l’educaciÓ · en efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el títol i...

47
EL DRET A L’EDUCACIÓ Francesc Riu Secretari General del Secretariat de l’Escola Cristiana de Catalunya. CONTINGUT EL DRET A L’EDUCACIÓ (I) Consideracions prèvies “Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’en- senyament” (CE, 27.1). a) Primer principi: “Tothom té dret a l’educació”. b) Segon principi: “Es reconeix la llibertat d’ensenyament”. EL DRET A L’EDUCACIÓ 17

Upload: others

Post on 22-Jan-2020

5 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

EL DRET A L’EDUCACIÓ

Francesc Riu

Secretari General del Secretariat de l’Escola Cristiana de Catalunya.

CONTINGUT

EL DRET A L’EDUCACIÓ (I)

Consideracions prèvies

“Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’en-

senyament” (CE, 27.1).

a) Primer principi: “Tothom té dret a l’educació”.

b ) Segon principi: “Es reconeix la llibertat d’ensenyament”.

EL DRET A L’EDUCACIÓ 17

Page 2: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

EL DRET A L’EDUCACIÓ (II)

1. Una lliçó de la nostra història recent.

2. El dret de tothom a l’educació i el dret dels pares a

escollir el tipus d’educació que desitgen per als seus

fills.

3. Breu síntesi conclusiva de la reflexió realitzada.

Apèndix

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 18

Page 3: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

EL DRET A L’EDUCACIÓ (I)

CONSIDERACIONS PRÈVIES

Primera

La proclamació del dret a l’educació encapçala l’ar-

ticle 27 de la Constitució espanyola. Aquest article es-

tableix els principis que han d’inspirar la regulació d’a-

quest dret fonamental i forma part del Títol I: Dels drets

i deures fonamentals.

La redacció escollida és aquesta: “Tothom té dret a

l’educació”.

Segona

Però aquest dret fonamental no està proclamat de

forma aïllada, com si se’n pogués regular l”exercici sen-

EL DRET A L’EDUCACIÓ 19

Page 4: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

se prendre en consideració altres principis constitucio-

nals. En efecte, a continuació, i en el mateix apartat 27.1

de la Constitució, la llibertat d’ensenyament és recone-

guda com a llibertat bàsica.

La redacció escollida és aquesta: “Es reconeix la lli -

bertat d’ensenyament”.

Tercera

Ni l’abast del dret de tothom a l’educació ni el con-

tingut de la llibertat d’ensenyament estan clarament de-

finits a l’article 27 de la Constitució. Els autors del text

constitucional van optar per sacrificar la claredat d’algu-

nes afirmacions amb la finalitat d’aconseguir el neces-

sari consens.

Quarta

Amb posterioritat al moment en què havia estat re-

dactat l’article 27 de la Constitució, el Senat va accep-

tar una esmena d’addició a l’article 10. Ara l’article

10.2 ens dóna la clau per a la superació de l’ambigüitat

existent en la formulació d’alguns drets fonamentals i lli-

bertats que la Constitució reconeix.

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 20

Page 5: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala

el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma

el següent: Les normes relatives als drets fonamentals

i a les llibertats que la Constitució reconegui s’interpre -

taran de conformitat amb la Declaració Universal de

Drets Humans i els tractats i els acords internacionals

sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.

Cinquena

La reflexió que ens proposem de realitzar sobre el

dret a l’educació ha de partir necessàriament del text

dels articles de la Constitució referents als drets fona-

mentals. Però, d’aquest text, n’hem de fer una lectura

que tingui en compte no solament la Declaració

Universal de Drets Humans sinó també els tractats i els

acords internacionals que es refereixen al dret a l’edu-

cació (1).

Tenint en compte aquestes consideracions, avanço una

primera reflexió que proposo com a marc general i punt de

partida del diàleg que mantindrem en el seminari que timdrà

lloc el proper dia 6 de maig.

EL DRET A L’EDUCACIÓ 21

(1) Les pàgines que segueixen recullen pràcticamen el contingut

de la primera part del llibre QÜESTIÓ DE DRETS. Els drets i les lli -

bertats en l’àmbit escolar, Francesc RIU, SECC, Barcelona, 2001.

Page 6: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

TOTHOM TÉ DRET A L’EDUCACIÓ.

ES RECONEIX LA LLIBERTAT D’ENSENY A M E N T

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA, 27.1

Un dret i una llibertat entre els quals existeix

una estreta relació

L’article 27 de la Constitució comença amb dues afirma-

cions cabdals que ens caldrà tenir sempre presents al llarg

del nostre treball: “Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la

llibertat d’ensenyament”.

Com a primer pas de la reflexió que ens proposem de re-

alitzar, farem ara una breu anàlisi d’aquestes dues expres-

sions, entre les quals existeix una estreta relació: en la nos-

tra societat democràtica i pluralista, el dret de tothom a

l’educació ha de poder ser exercit en un marc de llibertat. Dit

d’una altra manera: l’exercici de la llibertat d’ensenyament

només té ple sentit quan és expressió o està al servei del

dret de tothom a l’educació.

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 22

Page 7: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

Farem aquesta breu anàlisi per separat. Després d’una

presentació general a la primera part, fixarem primer la nos-

tra atenció en els drets i les llibertats que deriven del dret de

tothom a l’educació (segona part).

A) PRIMER PRINCIPI: “TOTHOM TÉ DRET A L’EDUCACIÓ”

El dret a l’educació dóna unitat a tots els drets i llibertats pro -

clamats a l’article 27 de la Constitució

Des del primer moment ens interessa re m a rcar que el

d ret de tothom a l’educació és l’eix que dóna unitat i co-

herència al conjunt dels preceptes inclosos a l’article 27

de la Constitució, i així ho ha manifestat el Tribunal Cons-

t i t u c i o n a l .

Recordem-ho:

“ M e n t re alguns d’aquests preceptes consagren drets de

l l i b e rtat (així, per exemple, els apartats 1, 3 i 6), d’altre s

imposen deures (així, per exemple, l’obligatorietat de l’en-

senyament bàsic, apartat 4), garanteixen institucions (apar-

tat 10), o drets de prestació (així, per exemple, la gratuïtat

de l’ensenyament bàsic, apartat 4) o atribueixen, en re l a c i ó ,

amb això, competències als poders públics (així, per exem-

ple, l’apartat 8) o imposen manaments al legislador.

EL DRET A L’EDUCACIÓ 23

Page 8: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

L’estreta relació que hi ha entre tots aquests preceptes,

derivada de la unitat del seu objecte, autoritza a parlar, sens

dubte en termes genèrics, com a denotació conjunta de tots

ells, del dret a l’educació, o fins i tot del dret de tothom a l’e-

ducació” (2).

Principis bàsics que deriven del dret de tothom

a l’educació:

Tenint en compte aquest criteri, i re c o rdant allò que so-

b re el dret a l’educació afirmen la mateixa Constitució es-

panyola, la Declaració Universal dels Drets Humans, els

tractats i els acords internacionals ratificats per Espanya, la

llei orgànica del Dret a l’Educació, el Tribunal Constitucional

i el Tribunal Suprem, vet aquí, de forma esquemàtica, els

principis bàsics que deriven del dret de tothom a l’educació.

La formació integral de l’alumne

1. El contingut essencial del dret de tothom a l’educació

és el ple desenvolupament de la personalitat humana en el

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 24

(2) Fonament juridic tercer de la Sentència del Tribunal Constitu-

cional 86/1985, de 10-07-1985, que desestima un recurs d’empa-

ra presentat contra una sentència del Tribunal Suprem de 24-01-

1985.

Page 9: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

respecte als principis democràtics de convivència i als drets i

llibertats fonamentals. Per això, la formació integral de l’a-

lumne és susceptible d’orientacions diverses i pot donar lloc

a diferents tipus d’educació i a l’opció per una determinada

formació religiosa i moral (3).

Educació bàsica obligatòria i gratuïta

2. L’educació bàsica és obligatòria i ha d’ésser accessi-

ble a tothom de forma gratuïta, per tal de garantir l’exercici

del dret a l’educació en un marc d’igualtat d’oportunitats i

sense exclusions ni discriminacions de cap tipus (4).

Gratuïtat progressiva dels ensenyament no obligatoris

3. Els ensenyaments secundaris no obligatoris han d’és-

ser generalitzats i assequibles per a tots els adolescents i jo-

ves a través de la implantació progressiva de la gratuïtat en

EL DRET A L’EDUCACIÓ 25

(3) Cf. CE, 27.2; Declaració Universal dels Drets Humans, 26.2;

Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l’àmbit

de l’ensenyament, 5.1,a); Pacte Internacional de Drets Econòmics,

Socials i Culturals, 13.1; LODE, 2.

(4) Cf. CE, 27.4; Declaració Universal dels Drets Humans, 26.1;

Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l’àmbit

de l’ensenyament, 4,1a); Pacte Internacional de Drets Econòmics,

Socials i Culturals, 13.2,a) i b); LODE, 1.1

Page 10: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

aquells centres docents que col·laborin en la prestació del

serves públic de l’educació (5).

Dret d’escollir centre docent

4 . El dret a l’educació s’ha de poder exercir en un marc de

l l i b e rtat. Per això, els pares tenen el dret d’elecció d’escola

e n t re tots els centres públics i els centres docents privats.

Són dos tipus de centres convergents i complementaris ( 6 ).

Cap tipus de discriminació en l’accés a l’educació

5. Els alumnes no poden ser objecte de discriminació per

raons ideològiques, religioses, morals, socials, de raça o de

naixement en el moment d’accedir als diversos nivells d’en-

senyament i als diferents tipus de centres docents sostinguts

amb fons públics (7).

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 26

(5) Cf. CE, 27.9; Declaració Universal dels Drets Humans, 26.1;

Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l’àmbit

de l’ensenyament, 4,a); Pacte Internacional de Drets Econòmics,

Socials i Culturals, 13.2,c); LODE, 1.2.

(6) Cf. Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en

l’àmbit de l’ensenyament, 5.1b); Pacte Internacional de Dre t s

Econòmics, Socials i Culturals, 13.3; LODE, 4,b); STC 77/1985,

Fonament jurídic cinquè, Sentència del Tribunal Suprem de 24-01-

1985, Fonament jurídic sisè.

(7) Cf. CE, 14; Convenció relativa a la lluita contra les discrimina -

cions en l’àmbit de l’ensenyament, 3; LODE, 1 i 20.

Page 11: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

Garantia del dret a l’educació per part dels poders públics

6 . Els poders públics tenen l’obligació de garantir a tot-

hom l’exercici del dret a l’educació a través de la pro g r a-

mació general de l’ensenyament, la creació de centres do-

cents públics i el finançament i la protecció dels centre s

docents privats que reuneixin els requisits que les lleis es-

t a b l e i x i n ( 8 ).

Els drets dels alumnes

7. En els centres docents els alumnes han de poder

exercir els drets directament relacionats amb la seva forma-

ció humana integral (9).

Aquests drets i llibertats, i les relacions existents entre

ells, seran analitzats amb detall a la segona part.

EL DRET A L’EDUCACIÓ 27

(8) Cf. CE, 27.5 i 9; Convenció relativa a la lluita contra les dis -

criminacions en l’àmbit de l’ensenyament, 5.1b); Pacte Internacio -

nal de Drets8) Econòmics, Socials i Culturals, 13.3; LODE, 27 i 47;

STC 77/1985, Fonament juridic onzè.

(9) Cf. LODE, 6-8.

Page 12: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

B ) SEGON PRINCIPI: “ES RECONEIX LA LLIBERTAT

D’ENSENYAMENT”

El principi de llibertat d’ensenyament

Amb criteris semblants als adoptats en recordar els drets

i llibertats relacionats amb el dret de tothom a l’educació, ara

ens cal precisar algunes de les conseqüències més impor-

tants del principi de llibertat d’ensenyament.

Ho farem també de la mà del Tribunal Constitucional, re-

cordant algunes de les afirmacions que trobem en la Sen-

tència sobre el projecte de Llei Orgànica 5/1980, de 19 de

juny, per la qual es regula l’Estatut de Centres Escolars (LO -

ECE):

— La llibertat d’ensenyament és una projecció de la lli-

b e rtat ideològica i religiosa i del dret d’expressar i di-

f o n d re lliurement els pensaments, idees i opinions que

garanteixen d’altres preceptes constitucionals.

— La llibertat d’ensenyament implica el dret de crear ins-

titucions educatives.

— La llibertat d’ensenyament s’expressa també mit-

jançant la llibertat de càtedra dels professors.

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 28

Page 13: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

— De la llibertat d’ensenyament, també se’n deriva el

dret dels pares a elegir la formació religiosa i moral

que desitgen per als seus fills (10).

Un conjunt de drets i llibertats

Segons això, l’expressió llibertat d’ensenyament no indi -

ca una única llibertat, sinó que engloba un conjunt de drets i

EL DRET A L’EDUCACIÓ 29

(10) El Tribunal Constitucional ho argumenta en els termes se-

güents:

«La llibertat d’ensenyament que explícitament reconeix la nostra

Constitució (article 27.1) pot ser entesa com una projecció de la

llibertat ideològica i religiosa i del dret d’expressar i difondre lliure-

ment els pensaments, idees o opinions que també garanteixen i

protegeixen d’altres preceptes constitucionals (especialment arti-

cles 16.1 i 20.1a). D’altra banda, aquesta connexió resta explícita-

ment establerta a l’article 9 del Conveni per a la protecció dels

drets humans i de les llibertats fonamentals firmat a Roma el 4

de novembre de 1950, d’acord amb el qual cal interpretar les nor-

mes relatives a drets fonamentals i llibertats públiques que la nos-

tra Constitució incorpora, d’acord amb l’article 10.2.

Com que l’ensenyament és una activitat encaminada de manera

sistemàtica i amb un mínim de continuïtat a la transmissió d’un

determinat cos de coneixements i valors, la llibertat d’ensenya-

ment, reconeguda a l’article 27.1 de la Constitució, implica, d’una

banda, el dret de crear institucions educatives (article 27.6), i de

l’altra, el dret d’aquells que duen a terme personalment la funció

d’ensenyar, a desenvolupar-la amb llibertat dins dels límits propis

del lloc docent que ocupen (article 20.1,c). Del principi de llibertat

d’ensenyament deriva també el dret dels pares d’elegir la formació

religiosa i moral que desitgen per als seus fills (article 27.3). En

tots els casos es tracta de drets que tenen límits necessaris que

resulten de la pròpia naturalesa, amb independència dels que es

produeixen per l’articulació amb altres drets o bé d’aquells que

pugui establir el legislador, sempre respectant-ne el contingut es-

sencial» (STC 5/1981, Fonament jurídic setè).

Page 14: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

llibertats constitucionals que estan relacionats amb el dret a

l’educació, com són els següents:

Dret de crear i dirigir centres docents

1. El dret de les persones físiques i jurídiques de crear i

dirigir institucions educatives de caràcter privat dins del res-

pecte als principis constitucionals (11).

Dret d’establir el caràcter propi dels centres privats

2. El dret dels titulars dels centres docents privats d’es-

tablir-ne el caràcter propi i de vetllar eficaçment perquè el con-

tingut d’aquest caràcter propi siqui aplicat correctament en

l’acció educativa, sempre dins del respecte a d’altres drets i

llibertats constitucionals (12).

Llibertat de càtedra dels professors

3. El dret dels professors a la llibertat de càtedra en el

lloc docent que ocupen, en tots els nivells educatius i en tot

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 30

(11) Cf. CE, 27.6; Pacte Internacional de Drets Econòmics, So -

cials i Culturals, 13.4; LODE, 21; STC 77/1985, Fonament jurídic

vintè.

(12) Cf. LODE, 22 i 52; STC 5/1981, Fonaments jurídics vuitè-

desè; STC 77/1985, Fonaments jurídics setè-desè).

Page 15: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

tipus d’escoles, també dins del respecte als altres drets i lli-

bertats constitucionals (13).

Dret d’escollir el tipus d’educació i la formació religiosa i

moral

4. El dret dels pares i tutors a decidir sobre el tipus d’e-

ducació que desitgen per als seus fills o pupils i sobre la for-

mació religiosa i moral que aquests han de rebre en els cen-

tres docents (14).

Dret d’escollir centre docent

5. El dret dels pares d’escollir per als seus fills el centre

escolar que considerin més adequat segons les seves pre-

ferències, tant si és de titularitat pública com si és resultat

de la iniciativa social (15).

EL DRET A L’EDUCACIÓ 31

(13) Cf. CE, 20.1,c); LODE, 3; STC 5/1981, Fonaments jurídics

novè-onzè; STC 47/1985, Fonaments jurídics terc e r- q u a rt; STC

77/1985, Fonament jurídic novè.

(14) Cf. CE, 27.3; Declaració Universal dels Drets Humans, 26.3;

Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l’àmbit

de l’ensenyament, 5.1,b); Pacte Internacional de Drets Civils i Polí -

tics, 18.4; Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Cultu -

rals, 13.3; Acord entre l’Estat espanyol i la Santa Seu sobre En -

senyament i Afers Culturals, 1 i 2; LODE, 4.c).

(15) Cf. Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en

l’àmbit de l’ensenyament, 5.1b); Pacte Internacional de Dre t s

Econòmics, Socials i Culturals, 13.3; LODE, 4,b); STC 5/1981, Fo-

nament jurídic vuitè; STC 77/1985, Fonament jurídic cinquè.

Page 16: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

El dret a la participació en el centre docent

6. El dret dels professors, alumnes i pares d’alumnes

d’intervenir en el control i la gestió dels centres respectius

quan aquests són sostinguts amb fons públics (16).

Sempre des del respecte als altres drets i llibertats

Com ja s’ha indicat en alguns casos, l’exercici de la lli-

bertat d’ensenyament, en qualsevol de les formes indicades,

ha de ser respectuós ambs els principis democràtics de con-

vivència i els altres drets i llibertats fonamentals (17).

A continuació veurem amb més detall quin és el contingut

i l’abast de cada un dels drets i llibertats que hem recordat,

començant pels que deriven directament del reconeixement

del dret de tothom a l’educació.

El gràfic de la pàgina següent pesenta les relacions més

importants existents entre els drets i llibertats.

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 32

(16) Cf. CE, 27.9; LODE, Títol IV; LOPEG, Títol II.

(17) Cf. CE, 27.2; Pacte Internacional de Drets Econòmics, So -

cials i Culturals, 13; STC 5/1981, Fonament jurídic setè.

Page 17: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

EL DRET A L’EDUCACIÓ 33

Page 18: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 34

EL DRET A L’EDUCACIÓ (II)

1. UNA LLIÇÓ DE LA NOSTRA HISTÒRIA RECENT

Era l’any 1978. Després de moltes anades i vingudes a

causa de la dificultat d’arribar a un acord satisfactori per a

tothom, finalment el contingut de l’article 27 del projecte de

Constitució havia passat el tràmit parlamentari al Congrés

dels Diputats. Tot feia preveure que el consens es mantindria

per sempre més. Però aquesta previsió no va aguantar gaire

temps.

En efecte, el dia 23 d’agost la comissió constitucional del

Senat estudiava, article per article, el text que havia estat

aprovat pel ple del Congrés dels Diputats. Ningú no pensava

en canvis importants perquè el consens assolit al Congrés

s’havia de mantenir. Malgrat això, l’estudi de l’article 10, pri-

mer del Títol dedicat als drets i a les llibertats fonamentals,

va provocar un intens debat.

Page 19: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

La causa d’aquest debat va ser la proposta d’una esme-

na d’addició que incloïa una breu al⋅lusió a la Declaració Uni -

versal de Drets Humans i als tractats i acords internacionals

ratificats per Espanya.

Els senadors que havien proposat i defensaven l’esmena

pretenien que el contingut d’aquests documents fos criteri in-

terpretatiu en el moment de definir el sentit que calia donar

als articles de la Constitució relatius als drets i a les lliber-

tats fonamentals, i en particular als proclamats per l’article

27 referent a l’educació.

Els senadors que s’oposaven a l’acceptació de l’esmena

proposada insistien que qualsevol modificació del text cons-

titucional suposaria la ruptura del consens que amb tant d’es-

forç s’havia assolit al Congrés de Diputats.

Uns i altres coneixien prou bé la raó profunda de la seva

actitud: l’acceptació d’una esmena d’aquestes característi-

ques desfeia bona part de l’ambigüitat de l’article 27, en per-

judici d’una determinada concepció d’escola i d’una inter-

pretació restrictiva del dret a l’educació en el marc de la

l l i b e rtat d’ensenyament, dels drets dels pares respecte a l’edu-

cació que s’ha de donar als seus fills i de la llibertat de crea-

ció i direcció de centres docents. I era veritat. Aquests drets

i aquestes llibertats estan clarament definits en els tractats i

els acords internacionals ratificats per Espanya.

Finalment l’esmena va ser aprovada a la comissió d’edu-

cació, al ple del Senat i, de tornada, també al ple del Congrés

EL DRET A L’EDUCACIÓ 35

Page 20: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

dels Diputats, quedant definitivament incorporada al text

constitucional. Diu així: “Les normes relatives als drets fona-

mentals i a les llibertats que la Constitució reconegui s’inter-

pretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets

Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aques-

tes matèries ratificats per Espanya” (article 10.2).

Els debats que més tard van tenir lloc a les Corts, amb

ocasió de l’elaboració de la llei orgànica de l’Estatut de Cen-

tres Escolars —LOECE— (1979-1980) i la llei orgànica regu-

ladora del Dret a l’Educació —LODE— (1983-1984), demos-

traren que tenien molta raó tant aquells senadors que volien

introduir l’esmena citada en el primer article del Títol I de la

Constitució com aquells altres que s’hi oposaven. Era evident

que el seu contingut orientava en un sentit molt determinat la

interpretació del contingut de l’article 27, i així ho han reco-

negut explícitament el Tribunal Constitucional i el Tribunal Su-

prem en nombroses sentències sobre els drets i les llibertats

fonamentals referents a l’educació (1).

Per tot això, no podem prescindir d’aquesta circumstància

quan ara ens preguntem pel sentit i l’abast del dret de tothom

a l’educació. Veiem-ho.

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 36

(1) CF. Francesc RIU, “Tothom té dret a l’educació”, SECC, Barce-

lona, 1988.

Page 21: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

2. EL DRET DE TOTHOM A L’EDUCACIÓ I EL DRET DELS PARES

D’ESCOLLIR EL TIPUS D’EDUCACIÓ QUE DESITGEN PER ALS

SEUS FILLS

L’article 27.1 de la Constitució proclama: “Tothom té dret

a l’educació”. Quin sentit i quin abast té aquest dret fona-

mental?

No havia estat fàcil arribar al consens sobre la forma con-

creta de proclamar aquest dret fonamental. Alguns membres

de la ponència que redactava el text constitucional haurien

preferit la mateixa expressió utilitzada en la Declaració Uni-

versal dels Drets Humans (1948), que en l’article 26 diu tex-

tualment: “Els pares tindran dret preferent d’escollir el tipus

d’educació que s’haurà de donar als seus fills”.

Davant d’aquest fet és normal que ens fem una pregunta:

Per què aquesta forma d’expressar el dret a l’educació no va

ser incorporada a la Constitució amb les mateixes paraules?

Per a respondre aquesta pregunta proposo unes qües-

tions que, al meu parer, ajudaran a donar coherència al debat

que després podrem mantenir.

— Podem dir que l’Administració educativa garanteix l’exerci-

ci del dret a l’educació assegurant que tots els nois i noies

en edat escolar tinguin una plaça a la seva disposició en

un centre docent? És a dir, podem afirmar que l’abast del

dret a l’educació no va més enllà del dret a una plaça es-

colar en un centre sostingut amb fons públics?

EL DRET A L’EDUCACIÓ 37

Page 22: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

— O potser la proclamació del dret de tothom a l’educació im-

plica el reconeixement del dret dels pares d’escollir un ti-

pus d’educació determinat per als seus fills i, per tant, que

el dret a l’educació té una relació molt estreta amb el dret

d’elecció de centre docent?

— I encara més: podem afirmar que l’exercici del dret a

l ’ e d u c a c i ó en un marc de llibertat d’ensenyament (CE,

27.1), suposa l’existència i la complementarietat de cen-

tres docents creats pels poders públics i de centres d’ini-

ciativa social dotats d’un caràcter propi, és a dir, centres

docents que ofereixin un determinat tipus d’educació?

— Si fos així, quin tracte hauria de donar l’Administració edu-

cativa a aquests dos tipus de centres escolars?

El dret d’escollir “tipus d’educació”

i el dret de decidir sobre la “formació religiosa i moral”

No és cap secret que el debat sobre la llei orgànica regu-

ladora del Dret a l’Educació (LODE, 1985) tampoc no va estar

exempt de polèmica.

En concret, un dels articles que va motivar una dura dis-

cussió va ser el 4. No ens ha de sorprendre que després me-

reixés un pronunciament clarificador per part del Tribunal

Constitucional.

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 38

Page 23: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

Aquest article 4 de la LODE afirma el següent:

“Els pares o tutors, en els termes que les disposicions le-

gals estableixin, tindran dret:

a) Que els seus fills o pupils rebin una educació d’acord

amb les finalitats establertes a la Constitució i a la pre-

sent Llei.

b) D’escollir centre docent diferent dels creats pels po-

ders públics.

c) Que els seus fills o pupils rebin la formació religiosa i

moral que estigui d’acord amb les seves pròpies con-

viccions”.

El record d’alguns moments del debat parlamentari sobre

el text d’aquest article de la LODE ens pot ajudar a compren-

dre un dels elements bàsics del contingut d’aquest dret fo-

namental.

Com ja he recordat, la Declaració Universal de Drets Hu-

mans reconeix explícitament que “Els pares tenen dret prefe-

rent d’escollir el tipus d’educació que s’haurà de donar als

seus fills” (26.3).

En canvi, la Constitució no reconeix de forma expressa

aquest dret amb les mateixes paraules, sinó que, després de

proclamar que “Tothom té dret a l’educació” (27.1) i de pre-

EL DRET A L’EDUCACIÓ 39

Page 24: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

cisar que l’educació té per objecte el ple desenvolupament de

la personalitat humana (27.2), tot seguit concreta que “Els

poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per

tal que els fills rebin la formació religiosa i moral que estigui

d’acord amb les seves conviccions” (27.3).

Aquesta diversitat de redaccions suscita algunes qües-

tions que requereixen resposta: Quina relació hi ha entre el

“dret preferent dels pares d’escollir el tipus d’educació que

s’ha de donar als seus fills” i el dret de decidir sobre la for-

mació religiosa i moral que aquests han de rebre a l’escola?

Per què la Constitució i la LODE no reconeixen explícitament

el primer d’aquests dos drets? Es tracta, potser, de dos drets

molt diferents?

Un argument que ens fa adonar-nos de la diferència exis-

tent entre aquests dos drets, el trobem en el text de l’article

5 de la llei orgànica de l’Estatut de Centres Escolars (LOECE,

1981), sobre el contingut de la qual el Tribunal Constitucional

va haver de pronunciar-se.

En efecte, aquesta llei orgànica subratlla precisament el

primer dels dos drets citats —dret d’escollir tipus d’educa-

ció—, amb aquesta redacció: “Els pares i tutors tenen dret

d’escollir el tipus d’educació que desitgin per als seus fills o

pupils, i que aquests rebin, dins del sistema educatiu, l’edu-

cació i l’ensenyament conforme a les seves conviccions fi-

losòfiques i religioses, i amb aquesta finalitat podran escollir

el centre que més s’adeqüi a aquestes conviccions” (5.1).

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 40

Page 25: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

En canvi, els redactors de la LODE (1985) van evitar cla-

rament referir-se al dret dels pares d’escollir el tipus d’edu-

cació que desitgen per als seus fills i van preferir limitar l’a-

bast del dret de tothom a l’educació, precisant que es

tractava d’un dret a “una educació d’acord amb les finalitats

establertes a la Constitució i a la present llei”.

Notem que, tal i com està redactat, aquest dret de re b re

“una educació d’acord amb les finalitats establertes a la Cons-

titució i a la present llei” podria ser exercit en qualsevol escola

que respectés la legislació vigent. És a dir, es podria expre s s a r

així: “dret a una plaça escolar en un centre autoritzat”.

Malgrat això, i potser per a compensar aquesta restricció,

els autors de la LODE hi afegien “un altre dret” que ja havia

estat proclamat per la Constitució (27.3): “que els seus fills

o pupils rebin la formació religiosa i moral que estigui d’acord

amb les seves pròpies conviccions”. Es donava per suposat

que aquest dret també podria ser exercit en qualsevol escola

que respectés la legislació vigent.

Pel que fa al dret d’elecció d’escola, la LODE el limita a

“escollir centre docent diferent dels creats pels poders pú-

blics”. Notem que, segons aquesta redacció, l’elecció d’un

centre públic concret no seria objecte d’aquest dret, l’abast

del qual restaria limitat només als centres privats (“diferents

dels creats pels poders públics”) (2).

EL DRET A L’EDUCACIÓ 41

(2) Segons ha explicat el Tribunal Suprem no és aquesta la doctri-

na constitucional sobre el dret d’elecció d’escola, ja que «els pares

Page 26: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

Ens haurem adonat que la redacció d’aquest article 4 de

la LODE suggereix que hi havia un cert grau de confusió so-

bre l’abast d’aquests drets fonamentals o, potser, que hi ha-

via la intenció de fer una lectura més aviat restrictiva dels

primers apartats de l’article 27 de la Constitució. Per això,

considero oportú que centrem la nostra reflexió en el dret pro-

clamat en la Declaració Universal dels Drets Humans, que no

està reconegut explícitament ni en la Constitució ni en la LO-

DE, i procurem de descobrir-ne els motius.

Implicacions del dret dels pares d’escollir el “tipus d’educació”

que desitgen per als seus fills

Pot ser d’interès repassar el diari de sessions del Con-

grés dels Diputats en l’elaboració de la LOECE i fixar l’atenció

en els arguments d’aquells que defensaven el reconeixement

explícit del dret dels pares d’escollir el tipus d’educació que

s’ha de donar als seus fills i en els arguments d’aquells al-

tres que s’hi oposaven, ja que en el fons la discussió versa-

va sobre dues lectures diferents de l’expressió llibertat d’en-

senyament, que acompanya la proclamació del dret a

l’educació a l’article 27 de la Constitució.

Per a uns, havia arribat l’hora de traduir l’expressió lliber-

tat d’ensenyament consagrant de forma explícita els drets

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 42

tenen el dret fonamental d’elegir per als seus fills el centre do-

cent, públic o privat, que respongui millor a les seves preferències»

(Sentència de l’1 d’abril de 1994, fonament jurídic segon).

Page 27: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

dels pares en els termes en què s’expressa la Declaració Uni-

versal de Drets Humans. Així, un conegut diputat va explicar

que “escollir el tipus d’educació és molt més que optar per

una forma d’ensenyament o per matèries aïllades. Aquesta

frase té un doble contingut molt profund, axiològic i pedagò-

gic, i la llibertat i el dret dels pares es refereixen a tots dos”.

Per donar força a la seva argumentació, el mateix diputat va

citar una sentència del Tribunal Internacional d’Estrasburg,

“en la qual s’afirma que escollir tipus d’educació és, preci-

sament, escollir els valors que han d’inspirar el conjunt inte-

grat i coherent de l’ensenyament” (3).

Segons aquesta manera de pensar, educar suposa afavo-

rir i impulsar el ple desenvolupament de la personalitat hu-

mana, com afirma el mateix text constitucional (27.2), i aques-

t a tasca es pot dur a terme des de cosmovisions i conviccions

filosòfiques i religioses diferents.

Els qui opinen així argumenten que oferir un tipus d’edu-

cació implica molt més que impartir uns determinats ensen-

yaments religiosos i morals als alumnes que els demanin. És

a dir, afirmen que no és el mateix ensenyar els continguts cul-

turals d’una religió que garantir que tot el conjunt dels en-

senyaments escolars, concebuts com a instruments d’educa-

ció, siguin oferts als alumnes des de les conviccions i la

cosmovisió que deriven d’una confessió religiosa concreta.

EL DRET A L’EDUCACIÓ 43

(3) CF. Francesc RIU, Estatuto de Centros Escolares, Edebé, Bar-

celona, 1985, pàgines 37-38.

Page 28: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

Si això és així, és obvi que el dret d’escollir el tipus d’e-

ducació manté una relació molt estreta amb el dret dels cen-

tres docents privats de tenir un caràcter propi (4) i amb el dret

dels pares d’escollir centre docent (5). És a dir, quan els pares

demanen plaça per als seus fills en un centre privat que ofe-

reix un tipus d’educació determinat, es dóna per suposat que

sovint ho fan precisament perquè aquest és el tipus d’edu-

cació respon a les seves preferències i el que desitgen per

als seus fills.

Com ja he dit, l’any 1985 els redactors de la LODE van

evitar de manera molt conscient el reconeixement exprés

del dret dels pares d’escollir el tipus d’educació que de-

sitgen per als seus fills tal i com està proclamat en la De-

claració Universal de Drets Humans. S’hi havien oposat

en la redacció de l’ar ticle 27 de la Constitució i volien ser

c o h e re n t s.

Per aquest motiu, la LODE es limita a reconèixer que

“els pares o tutors (...) tindran dret que els seus fills o pu-

pils rebin una educació d’acord amb les finalitats esta-

b l e r tes a la Constitució i a la present llei”. D’aquesta ma-

nera, i procurant d’obviar tota al⋅lusió a l’Ideari d e l s

c e n t res docents privats, es treia importància al dret dels

p a res d’escollir centre docent d’acord amb les seves pre-

ferències i, per tant, al dret de decidir el tipus d’educació

que s’ha de donar als seus fills. Això no els impedia de re-

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 44

(4) Cf. LODE, 22.

(5) Cf. LODE, 4,b).

Page 29: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

conèixer el dret dels pares de decidir sobre la formació re-

ligiosa i moral que havien de re b re els seus fills, que d’al-

tra banda la Constitució ja havia pro c l a m a t .

Aquest conjunt de circumstàncies va motivar que els au-

tors del recurs previ d’inconstitucionalitat contra el projecte

de LODE tornessin a insistir en mateix tema que havien de-

fensat en la redacció de la LOECE, amb la intenció manifesta

de forçar el Tribunal Constitucional a definir-se. Com a argu-

ment, en aquesta ocasió van defensar que “el dret d’escollir

el tipus d’educació que els pares volen donar als seus fills

transcendeix el dret d’elegir la formació religiosa i moral que

han de rebre a l’escola” (6), i que el primer d’aquests dos

drets és el que en molts casos justifica l’elecció d’un centre

docent privat per part dels pares.

En la resposta al recurs presentat, i referint-se als criteris

prioritaris que cal aplicar en el procés d’admissió d’alumnes

en els centres docents sostinguts amb fons públics quan no

existeixin places suficients, el Tribunal Constitucional ha pre-

EL DRET A L’EDUCACIÓ 45

(6) Motiu primer del recurs previ d’inconstitucionalitat contra la

LODE, relatiu a l’article 20.2 del projecte de llei sobre els criteris

prioritaris que cal aplicar en el procés d’admissió d’alumnes quan

en un centre públic no existeixin places suficients per a atendre

tota la demanda de les famÌlies, ja que, segons els recurrents,

“l’adequació de la demanda educativa a l’oferta educativa té un

criteri prioritari: l’elecció que el pare de l’alumne fa perquè el seu

fill sigui educat de conformitat amb el tipus d’educació que consi-

deri convenient”. Cf. FRANCESC RIU, LECTURA CONSTITUCIONAL DE LA LODE,

SECC, Barcelona, 1985, pàgines 17-18.

Page 30: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

cisat que “la selecció d’acord amb els criteris previstos es

produeix en un moment diferent i forçosament posterior al

moment en què els pares i tutors hagin procedit a l’elecció de

centre en virtut de les seves preferències” (7). És a dir, el TC

dóna per suposat que l’elecció d’un centre docent concret

està determinada per la voluntat dels pares de donar als seus

fills un tipus d’educació que respon a les seves preferències,

i que aquesta voluntat ha de ser respectada sempre que si-

gui possible.

Més endavant el mateix TC precisa que tot allò que havia

dit sobre l’ideari en la Sentència relativa a la LOECE, ara cal

aplicar-ho igualment al “caràcter propi” del qual parla la LODE

perquè es tracta de dues expressions equivalents, de la ma-

teixa manera “el fet que l’article 4 del projecte de llei no re-

culli e x p ressament el dret dels pares d’escollir ‘el tipus d’edu-

c a c i ó que desitgin per als seus fills’ no suposa forçosament

que el terme caràcter propi hagi de ser interpretat en tot cas

com a limitat a aspectes morals i religiosos, excloent qualse-

vol altre aspecte” (8).

És a dir, la LODE no reconeix explícitament el dret dels pa-

res d’escollir el tipus d’educació que desitgen per als seus

fills, però això no vol pas dir que aquest dret no existeixi o

que no tingui implicacions, tant en l’oferta educativa dels di-

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 46

(7) Sentència TC 77/1985 de 27 de juny, fonament jurídic cinquè.

(8) Ibid., fonament jurídic vuitè.

Page 31: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

ferents centres docents privats com en l’acte d’elecció d’un

centre concret per part dels pares (9).

En relació amb això, en aquella sentència dictada l’any

1981 el TC havia afirmat el següent: “el dret que l’article 34

LOECE reconeix als titulars dels centres privats d’establir un

ideari educatiu propi dins del respecte dels principis i decla-

racions de la Constitució” forma part de la llibertat de crea-

ció de centres, en la mesura que equival a la possibilitat de

dotar-los d’un caràcter o orientació propis”.

I més endavant el mateix TC afirma que “el dret dels pa-

res de decidir la formació religiosa i moral que els seus fills

han de rebre, consagrat per l’article 27.3 de la Constitució,

és diferent del dret d’elegir centre docent que enuncia l’arti-

cle 13.3 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials

i Culturals, tot i que també és obvi que l’elecció de centre do-

cent sigui una manera d’elegir una determinada formació re-

ligiosa i moral. Tractant-se d’un dret autònom, el dret d’esta-

blir un ideari no està limitat als aspectes religiosos i morals

EL DRET A L’EDUCACIÓ 47

(9) En efecte, el Tribunal Suprem, en la Sentència de 1 d’abril de

1994 referent al Decret 85/1986 de 20 de març que regulava

l’admissió d’alumnes en els centres docents sostinguts amb fons

públics, afirma el següent: “La doctrina del Tribunal Constitucional

relativa a l’admissió d’alumnes en tots els centres docents sostin-

guts amb fons públics es fonamenta en els punts següents: 1) els

pares tenen el dret fonamental d’elegir per als seus fills el centre

docent, públic o privat, que respongui millor a les seves preferèn-

cies; i els poders públics tenen l’obligació, dins les seves possibili-

tats reals, de garantir l’exercici d’aquest dret d’elecció de centre

entre els referits anteriorment. (...)” (fonament jurÌdic segon).

Page 32: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

de l’activitat educativa”, ja que “l’ideari educatiu propi de ca-

da centre es pot estendre als diversos aspectes de la seva

activitat” (10).

Aquest raonament del Tribunal Constitucional, referit als

centres docents privats dotats d’un ideari o caràcter propi, es

pot completar amb la reflexió feta en referir-se a l’exercici de

la llibertat de càtedra dels professors en els centres docents

públics.

En efecte, és sabut que els centres públics no poden te-

nir un caràcter propi com els centres privats ni oferir un tipus

d’educació perfectament definit que pugui ser objecte de lliu-

re elecció per part dels pares, perquè es dóna per suposat

que, per a moltes famílies, els centres docents públics són

els “llocs obligats” on han d’escolaritzar els seus fills. No

obstant això, els centres públics han de garantir als pares l’exer-

cici del dret d’elegir per als seus fills una formació religiosa i

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 48

(10) Cf. Sentència TC 5/1081, de 13 de juny, fonament jurÌdic

vuitè.

Cal notar que el TC afirma que l’elecció de centre docent és una ma-

nera d’elegir una determinada formació religiosa i moral. D’acord amb

aquest criteri, la legislació vigent estableix que el dret a la formació re-

ligiosa i moral està garantit “en els centres docents públics i en els

centres privats concertats, sempre que, en el cas d’aquests darrers,

l’exercici d’aquell dret no entri en contradicció amb el caràcter propi

del centre” (Acord de Cooperació de l’Estat amb la Comissió Islàmica

d’Espanya, Llei 26/1992 de 10 de novembre). El mateix principi figura

en l’Acord de Cooperació de l’Estat amb la Federació d’Entitats Reli -

gioses Evangèliques d’Espanya (Llei 24/1992, de 10 de novembre) i

en l’Acord de Cooperació de l’Estat amb la Federació de Comunitats Is -

raelites d’Espanya (Llei 25/1992, de 10 de novembre).

Page 33: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

moral que estigui d’acord amb les seves conviccions. Així ho

estableix la legislació vigent que regula l’aplicació de l’article

27.3 de la Constitució.

En aquest cas el raonament del TC és el següent: “En un

sistema jurídic polític basat en el pluralisme, la llibertat ideo-

lògica i religiosa dels individus i l’aconfessionalitat de l’Estat,

totes les institucions públiques, i de manera especial els cen-

tres docents, han d’ésser, en efecte, ideològicament neu-

trals. Aquesta neutralitat dels centres docents públics no im-

pedeix l’organització d’ensenyaments de seguiment lliure per

tal de fer possible el dret dels pares d’elegir per als seus fills

la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les se-

ves pròpies conviccions (article 27.3 de la Constitució), i és

una característica necessària de cadascun dels llocs docents

integrats en el centre, i no l’hipotètic resultat de la casual

coincidència, en el mateix centre i davant dels mateixos alum-

nes, de professors d’orientacions ideològiques diferents, els

ensenyaments dels quals es neutralitzen recíprocament. La

neutralitat ideològica de l’ensenyament en els centres esco-

lars públics regulats per la LOECE imposa als docents que hi

desenvolupen la seva funció una obligació de renúncia a qual-

sevol forma d’adoctrinament ideològic, que és l’única actitud

compatible amb el respecte de la llibertat de les famílies que,

per decisió pròpia o forçades per les circumstàncies, no han

elegit per als seus fills centres docents amb una orientació

ideològica determinada i explícita” (11).

EL DRET A L’EDUCACIÓ 49

(11) Ibid., fonament jurídic novè.

Page 34: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

Amb aquest pronunciament el Tribunal Constitucional in-

dica clarament que l’existència de centres docents privats,

que han definit i manifestat públicament un determinat model

educatiu en el seu caràcter propi, facilita a les famílies l’e-

xercici del dret d’escollir el tipus d’educació que desitgen per

als seus fills.

Així, doncs, segons la doctrina del Tribunal Constitucional

existeix una relació molt estreta entre el dret dels pares d’es-

collir el tipus d’educació que desitgen per als seus fills, el

dret dels centres docents privats de tenir un caràcter propi

que expressi clarament l’orientació global que donen a la se-

va acció educativa, el dret dels pares de decidir sobre la for-

mació religiosa i moral que han de rebre els seus fills i el dret

d’elecció de centre docent.

D’altra banda, el dret dels pares d’escollir el tipus d’edu-

cació que s’ha de donar als seus fills és un dret preferent per-

què així ho proclama la Declaració Universal dels Drets Hu-

mans, que en virtut de l’article 10.2 clarifica la interpretació

del sentit i l’abast dels drets i llibertats fonamentals procla-

mats a la Constitució. El fet que la LODE no reconegui explí-

citament aquest dret no li resta importància ni poden ser ig-

norades les conseqüències que se’n deriven.

Per tant, si el raonament exposat és correcte, el dret de

tothom a l’educació va més enllà del dret a una plaça esco-

lar en un centre docent sostingut amb fons públics, ja que im-

plica el dret dels pares d’escollir per als seus fills un tipus

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 50

Page 35: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

EL DRET A L’EDUCACIÓ 51

d’educació i un centre docent que estiguin d’acord amb les

seves preferències.

L’oferta educativa dels centres públics i la dels centres privats

no són antagòniques sinó complementàries

Per tot el que s’ha dit fins aquí, els centres docents cre-

ats per la iniciativa social i dotats d’un caràcter propi mai no

podran ser equiparats totalment als centres públics, encara

que hagin accedit al règim de concerts educatius de cara a la

prestació del servei públic de l’educació (12).

El Tribunal Suprem també s’ha referit a aquesta diferència

essencial entre els centres públics i els centres privats, afir-

mant que “la llibertat d’ensenyament, proclamada a l’article

27 de la Constitució, es projecta directament sobre l’àmbit de

l’educació més que no pas sobre l’ensenyament pròpiament

dit. Per aquest motiu, amb els seus centres docents públics

l’Estat podrà satisfer les màximes exigències de l’alumnat i

de l’ensenyament, considerat com a transmissió de coneixe-

ments científics, però el que no pot fer és suplir l’existència

de centres docents privats amb un ideari educatiu propi, on

els pares de família puguin veure realitzat el dret fonamental

que els seus fills rebin la formació educativa d’acord amb les

pròpies conviccions” (13).

(12) Cf. LODE, 47.

(13) Sentència del Tribunal Suprem de 24 de gener de 1985, fo-

nament jurídic desè.

Page 36: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

Per tant, les places escolars que ofereixen a les famílies

els centres docents públics i les que ofereixen els centres

docents privats amb un caràcter propi són places “diferents”,

i com a tals han de ser considerades.

Si això és així, a la nostra societat democràtica l’oferta

educativa de les escoles creades pels poders públics i la de

les escoles d’iniciativa social no solament no s’han de con-

traposar sinó que tant l’una com l’altra han de ser conside-

rades com una aportació positiva a la societat i han de rebre

el suport necessari dels poders públics, en la mesura que el

dret de tothom a l’educació en un marc de llibertat es pot

exercir més plenament quan existeixen els dos tipus d’ofer-

tes educatives.

En aquest sentit, el Tribunal Suprem ha explicat que l’exis-

tència de centres docents de titularitat privada és el resultat

natural del pluralisme de les societats democràtiques i de

la llibertat d’ensenyament: “L’ a rticle 27 de la Constitució,

pel qual es reconeix la lliber tat de creació de centres do-

cents, és la manifestació primària de la lliber tat d’ensenya-

ment, ja que suposa la inexistència d’un monopoli estatal

docent i, en sentit positiu, l’existència d’un pluralisme edu-

catiu institucionalitzat” ( 1 4 ).

En la mateixa sentència el TS també explica que, en una

societat democràtica i pluralista com la nostra, els centres de

titularitat pública i els d’iniciativa social no solament no són

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 52

(14) Sentència de 24-1-1985, fonament jurídic sisè.

Page 37: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

antagònics sinó que es complementen: “Segons l’article 27

de la Constitució, el nostre sistema educatiu està format per

centres escolars creats pels poders públics i centres escolars

privats, essent ambdues institucions convergents i comple-

mentàries entre si, tal com ho ha declarat reiteradament el

Tribunal Europeu de Drets Humans” (15).

És a dir, la garantia del dret de tothom a l’educació supo-

sa “l’existència d’un pluralisme educatiu institucionalitzat”

sempre que sigui possible, i els poders públics han de donar

suport eficaç a la diversitat d’ofertes educatives mentre res-

pectin els principis constitucionals i siguin objecte de deman-

da per part de les famílies, evitant de mostrar preferències

per un determinat sector de centres docents.

Per tot això, l’opinió segons la qual les escoles privades

concertades realitzen un paper subsidiari de les escoles pú-

bliques, de tal manera que no té sentit mantenir l’oferta de

places concertades si n’hi ha de disponibles a les escoles pú-

bliques, no s’ajusta als principis democràtics en què es fo-

namenta el dret de tothom a l’educació.

El mateix podríem dir de la reducció del nombre d’unitats

concertades en un centre docent privat quan aquesta reduc-

ció tingués l’exclusiva finalitat de decantar l’alumnat cap als

centres docents públics de la mateixa zona.

EL DRET A L’EDUCACIÓ 53

(15) Ibid.

Page 38: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

Igualment, la denegació d’una sol⋅licitud d’augment del

nombre d’unitats concertades en un centre docent privat,

quan aquest augment d’unitats es justifiqués pel nombre de

famílies que hi demanen plaça per als seus fills, tampoc no

respectaria els principis democràtics en els quals es recolza

el dret de tothom a l’educació.

Per tant, el dret a l’educació és un dret fonamental i prio-

ritari, de tal manera que l’exercici d’aquest dret ha de deter-

minar els criteris d’actuació de les Administracions educati-

ves i ningú no ha de posar-hi impediments, partint del supòsit

que la garantia d’aquest dret es fonamenta en l’existència

d’una xarxa d’escoles diferents, totes igualment sostingudes

amb fons públics i totes igualment obertes a tothom.

La Resolució del Parlament Europeu

sobre el dret a l’educació i la llibertat d’ensenyament

Com a conclusió d’aquestes reflexions, considero oportú

de reproduir alguns articles de la resolució del Parlament Eu-

ropeu sobre el dret a l’educació i la llibertat d’ensenyament,

de 14 de març de 1984. Aquesta resolució no té la categoria

dels “tractats i acords internacionals ratificats per Espanya”

als quals es refereix l’article 10.2 de la Constitució, però el

seu contingut s’hi fonamenta plenament i, en aquest sentit,

n’és una interpretació prou autoritzada.

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 54

Page 39: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

El Parlament Europeu demana que, en tots els països de

la Comunitat Europea, siguin reconeguts els principis se -

güents:

1. Tots els infants i joves tenen dret a l’educació i l’en-

senyament. Aquest dret comprèn el dret de cada infant al ple

desenvolupament de les seves aptituds i facultats. Els pares

tenen dret de decidir l’educació i el tipus d’ensenyament que

s’hagi de donar als seus fills menors, en el marc de les tra-

dicions constitucionals comunes dels Estats membres i de

les lleis que les desenvolupin. (...)

7. La llibertat d’educació i d’ensenyament inclou el dret

de crear un centre i d’impartir-hi un tipus d’ensenyament:

— Aquesta llibertat inclou el dret dels pares d’escollir per

al seus fills, entre els centres existents, un centre que

ofereixi l’educació desitjada. En relació amb això, l’in-

fant també ha de poder anar a una escola que, tant a

l’educació com a l’ensenyament, no doni primacia a

cap religió ni a cap filosofia.

— L’Estat no podrà recomanar o privilegiar les escoles

confessionals en general o els centres d’una confessió

religiosa determinada, ni ha de fer prevaler recomana-

cions semblants o privilegis a favor de l’ensenyament

no confessional.

— D’acord amb el dret que els ha estat reconegut, co-

rrespon als pares decidir el tipus d’escoles que els

EL DRET A L’EDUCACIÓ 55

Page 40: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

seus fills han de freqüentar fins que els fills puguin de-

cidir per ells mateixos. Amb aquesta finalitat, l’Estat té

l’obligació de proveïr els centres públics o privats ne-

cessaris.

— El respecte a la llibertat de consciència ha d’ésser ga-

rantit tant en els centres públics dependents de l’Estat

com en els centres que hi hagin establert un concert.

(...)

9. El dret a la llibertat d’ensenyament implica l’obligació

dels Estats membres de fer possible l’exercici pràctic d’aquest

dret, inclòs l’aspecte econòmic, i de concedir als centres les

subvencions públiques necessàries per a l’exercici de la seva

missió i el compliment de les seves obligacions en condicions

idèntiques a les que gaudeixen els corresponents centres pú-

blics, sense discriminació per raó de l’entitat titular, els pa-

res, els alumnes o el personal. Tanmateix, això no és obsta-

cle perquè les escoles creades per la iniciativa privada

demanin una determinada aportació personal que reflecteixi

la seva pròpia personalitat i tendeixi a refermar la seva inde-

pendència.

10. En relació a Espanya i Portugal, cal que respectin ple-

nament els esmentats principis de llibertat d’ensenyament

des del moment de la seva entrada en la Comunitat”.

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 56

Page 41: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

3. BREU SÍNTESI CONCLUSIVA DE LA REFLEXIÓ REALITZADA

De les reflexions realitzades fins aquí, en podem treure al-

gunes conclusions que venen a respondre les qüestions que

havia plantejat al començament.

Les conclusions són aquestes:

Primera

A la nostra societat democràtica el dret de tothom a l’e-

ducació no es garanteix prou bé amb la simple oferta de pla-

ces escolars indiferenciades, ja que existeixen diferents tipus

d’educació segons el model de persona, de vida i de societat

en el qual s’inspirin, i els pares tenen el dret preferent d’es-

collir el tipus d’educació que desitgen per als seus fills.

L’expressió tipus d’educació té un significat més ampli i

profund que l’expressió educació religiosa i moral, que pot

ser considerada una dimensió de la primera. Escollir tipus

d’educació implica l’elecció dels valors que inspiren i donen

coherència al conjunt de l’acció educativa.

Segona

Els pares poden exercir el seu dret preferent d’escollir el

tipus d’educació que desitgen per als seus fills a través de

EL DRET A L’EDUCACIÓ 57

Page 42: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

l’elecció d’un centre docent d’iniciativa social que reflecteixi

clarament aquest tipus d’educació en el seu caràcter propi.

L’elecció d’un centre docent concret i d’un tipus d’educa-

ció determinat per part dels pares es també una manera de

decidir sobre la formació religiosa i moral que els seus fills

han de rebre d’acord amb les seves conviccions.

Tercera

Els pares dels alumnes han de veure respectades les se-

ves conviccions en tots els centres docents, tant si han es-

collit lliurement un centre concret com si hi han confiat l’edu-

cació dels seus fills per no haver pogut elegir un altre centre

escolar que ofereixi el tipus d’educació d’acord amb les se-

ves preferències.

No obstant això, la direcció dels centres docents, tant

dels públics com dels privats, ha de facilitar als pares l’exer-

cici del dret de donar als seus fills la formació religiosa i mo-

ral que estigui d’acord amb les pròpies conviccions, ja que

aquest dret pot ser considerat una dimensió del dret de tot-

hom a l’educació (16).

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 58

(16) Veure nota 8.

Page 43: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

Quarta

En una societat democràtica l’oferta educativa de les es-

coles creades pels poders públics i la de les escoles d’ini-

ciativa social no solament no són antagòniques sinó que es

complementen, en la mesura que tots dos tipus de centres

docents donen resposta al dret de tothom a l’educació en un

marc de llibertat.

Cinquena

L’accés al finançament públic per part dels centres do-

cents privats, de cara a facilitar l’exercici del dret de tothom

a l’educació en un marc de llibertat, no pot condicionar ni li-

mitar l’oferta d’un determinat tipus d’educació que respongui

al desig de les famílies.

És més, les famílies que han escollit un centre docent pri-

vat per a educar-hi els seus fills han de poder expressar el

seu suport al manteniment i l’actualització constant del mo-

del educatiu que han preferit per a ells.

Sisena

El dret de tothom a l’educació està estretament relacionat

amb d’altres drets constitucionals que han de poder ser exer-

cits en un marc de llibertat: dret a la gratuïtat de l’educació

EL DRET A L’EDUCACIÓ 59

Page 44: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 60

bàsica, d ret d’elecció de centre escolar, dret a la formació re l i-

giosa i moral d’acord amb les pròpies conviccions, dret de cre-

ació i direcció de centres privats i dret d’establir-ne el caràcter

p ropi, llibertat de càtedra dels professors, dret dels pare s ,

p rofessors i alumnes de participar en la gestió dels centre s

sostinguts amb fons públics, i dret d’associació de pares i

d’alumnes.

Segons la doctrina constitucional, tots aquests drets rela-

cionats amb el dret a l’educació són compatibles i es condi-

cionen mútuament (17).

Setena

El que ha de determinar la política educativa i l’acció de

govern en una societat democràtica haurà de ser sempre la

garantia d’aquests drets i llibertats, evitant de posar l’educa-

ció al servei d’altres interessos, per legítims que siguin.

És a dir, els poders públics tenen l’obligació de vetllar per-

què l’oferta educativa conjunta dels centres docents de titu-

laritat pública i dels centres d’iniciativa social afavoreixi

l’exercici de tots aquests drets sense condicionaments inne-

cessaris.

(17) CF. Sentència 5/1981 de 13 de febrer (LOECE), i Sentència

77/1985 de juny (LODE).

Page 45: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

Vuitena

Per tot això, el conjunt dels centres docents sostinguts

amb fons públics (de titularitat pública i d’iniciativa social)

constitueixen necessàriament una xarxa plural o diversifica-

da, en la qual totes les ofertes educatives de caràcter bàsic

han de rebre el mateix suport dels poders públics per tal que

tothom pugui accedir-hi lliurement, ja que tots aquests cen-

tres col⋅laboren igualment en la prestació del servei públic de

l’educació.

APÈNDIX

Algú podria creure que les reflexions que acabo d’oferir no

són d’actualitat, perquè a hores d’ara el debat a què m’he re-

ferit és un debat totalment superat. Fins i tot podria haver-hi

algú que cregués que avui ja ningú no discuteix els grans prin-

cipis constitucionals relatius a l’educació.

Lamento haver de dir que jo no comparteixo pas aquesta

opinió, i que m’agradaria tenir arguments per a canviar la me-

va manera de pensar en acabar el nostre diàleg en el semi-

nari que avui iniciem.

Per a justificar aquesta afirmació, deixeu-me citar dos tex-

tos d’un informe de 224 pàgines recentment publicat a Bar-

celona (juny de 2000). Té per títol Educació i immigració, i ha

EL DRET A L’EDUCACIÓ 61

Page 46: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

estat escrit per un equip de professionals de l’educació

p reocupats per l’escolarització dels fills de famílies immigrants,

com a resultat d’un treball de seminari patrocinat per la Fun-

dació Jaume Bofill.

El primer text diu:

“La Constitució reconeix el dret dels pares d’escollir la

formació religiosa i moral que estimin més oportuna per

als seus fills (27.3), però en canvi no recull el dret a l’e-

lecció del centre, i ambdues coses no es poden confon-

dre. L’elecció d’un centre concret entre els sostinguts

amb fons públics tampoc no és un dret legal; ni constitu-

cional ni legal” (18).

En el segon text s’afirma el següent:

“El respecte de l’Administració educativa cap al dret

dels pares d’escollir l’educació que volen per als seus

fills no sembla legítim si no es compleixen com a mínim

quatre requisits”. El primer requisit citat és aquest: “Que

no es confongui el dret reconegut dels pares d’escollir

una educació diferent de la pública, amb l’inexistent dret

d’escollir centre docent” (19).

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 62

( 1 8 ) Educació i immigració, Editorial Mediterrània, Barc e l o n a ,

2000, pàgina 38.

(19) Ibid., pàgina 92.

Page 47: EL DRET A L’EDUCACIÓ · En efecte, l’apartat 2 de l’article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives

EL DRET A L’EDUCACIÓ 63

D’altra banda, en el debat que els darrers anys ha tingut

lloc a casa nostra relacionat amb el contingut del decret que

regula el procés d’admissió d’alumnes en els centres do-

cents sostinguts amb fons públics s’han manifestat opinions

no pas coincidents amb les que jo he exposat.

I encara més: darrerament a Catalunya s’han fet propos-

tes relacionades amb un eventual “pacte entre l’escola pú-

blica i l’escola privada” que es fonamentaria en la cre a c i ó

d’una xarxa educativa única que, segons el meu criteri, no

garantiria prou bé l’exercici del dret de tothom a l’educació en

un marc de llibertat d’ensenyament.

Davant de tot això, em pregunto:

Quina explicació té que, quan la Constitució encara no ha

complert els primers 25 anys, el sentit i l’abast d’alguns dels

drets fonamentals que s’hi proclamen, i en particular el sen-

tit i l’abast del dret de tothom a l’educació, siguin objecte de

lectures tan diferents?