LLENGUA DE FOC

Barcelona 2014

Joan Martínez PorcellEl Dr. Joan Martínez Porcell (1960) és pre-vere de la diòcesi de Barcelona. Des de fa molts anys ensenya filosofia en la Facultat de Filosofia de Catalunya, d’on ha estat també degà. Amb una llarga llista de publicacions en el pensament filosòfic i acostumat a expressar-se per mitjà del concepte i la paraula, està convençut que aques-ta no es pas l’única via que ens permet de des-cobrir les qüestions cabdals de l’existència. En

acabar l’any passat ens felicitava per Nadal amb el Poema del teu Nadal (Llengua Nacional 2013) que posava a les nostres mans un text inèdit, lluminós i carregat de força i bellesa.

Llengua de Foc (Llengua Nacional 2014) és un veritable pregó de Pentecosta i un cant a l’obra i a l’acció de l’Esperit Sant en el nostre cor. Aquest bell poema comunica emoció i sentiment de gratitud a l’Esperit de Pentecosta, el qual rebé l’encàrrec de fer de tots nosaltres noves criatures, que posa dempeus l’Església i ens empeny cap al Pare.

La present edició de Llengua de Foc va precedida d’una didàc-tica introducció teològica, la qual ens ajuda a descobrir i a secun-dar l’acció de l’Esperit en la nostra vida quotidiana, i acaba amb la seqüencia de Pentecosta que cada any ressona joiosa al terme del temps pasqual. Adreçat a creients delerosos de conèixer i estimar el gran Do de Déu, Llengua de Foc esdevé un bell cant a l’acció de l’Esperit que, il·luminant el nostre racó fosc —la nostra darrera solitud—, converteix el nostre cor en temple viu de Déu.

LLENGUA DE FOC

Joan Martínez Porcell

Barcelona 2014

Primera edició: març del 2014

Text i Fotos de la coberta i interiors:

Joan Martínez Porcell

© JOAN MARTÍNEZ PORCELL

Reservats tots els drets. La reproducció total o parcial

d’aquesta obra per qualsevol procediment, compre-

nent-hi la reprografia i el tractament informàtic, sense

l’autorització escrita de l’autor, estaran sotmeses a les

sancions establertes per la llei.

Maquetació: Associació Llengua Nacional

C. Sant Pere més Alt, 25

08003 Barcelona

ISBN: 978-84-616-8601-8

Dipòsit legal: B. 5.923-2014

Imprès: Gràfiques Rey

C. Albert Einstein, 54, C/B, Nau 14-15

08940 Cornellà de Llobregat

Llengua de Foc

5

INTRODUCCIÓ TEOLÒGICA

1. Constatacions d’un oblit

Sembla oportú fer una breu introducció teològica a un poema sobre l’Esperit Sant. En primer lloc perquè és probable que per a alguns lectors —fi ns i tot creients— l’Esperit Sant continuï essent aquell «gran desconegut» en què el coneixíem en èpoques no pas tan distants en el temps. Era ben poc el que se’ns parlava de l’Esperit Sant, malgrat que la mateixa catequesi de l’Església l’invocava constantment com a motor de la santifi cació de les nostres ànimes. I, en segon lloc, perquè voldria evitar algunes con-fusions que potser algunes metàfores poden produir si no van precedides d’algunes notes teològiques prèvies.

No és la meva intenció fer un resum acurat de pneuma-tologia, que és com es coneix el tractat sobre l’Esperit Sant en teologia catòlica, sinó tan sols oferir unes breus pinze-llades per a contextualitzar adequadament el poema. Abans de tot, voldria fer dues constatacions prèvies.

La primera és que una vida cristiana harmònica ne-cessita recuperar el lloc que pertany a l’Esperit en el di-namisme de la vida cristiana. En algunes formes de vida

Joan Martínez Porcell

6

cristiana, en la mesura que s’apaga en elles la vitalitat amb què l’Esperit Sant actua en la nostra vida, ja sigui per oblit o per desconeixença, en aquesta mateixa mesura la vida cristiana esdevé preferentment un conjunt de normes i preceptes que, en molts casos, vénen a suplir el lloc buit que deixa el do més preuat de la fe: Déu mateix com a do. És una deformació entendre la vida del cristià com la d’una persona que observa fi delment els Manaments de la Llei de Déu, que rep els sagraments, que practica la caritat, i, al mateix temps, oblida o ignora el Déu que inhabita el seu cor. Podríem afi rmar que aquest cristià té amb Déu una relació ex-cèntrica, és a dir, des-centrada d’allò central, que és Déu mateix.

I la segona constatació que voldria fer és que proba-blement som davant el misteri diví que tenim més a la vora nostre. De fet, la teologia afi rma com a veritat fonamental de la fe cristiana que l’Esperit habita en nosaltres. No estem mai sols, i és la santifi cació dels nostres cors la tasca que li ha estat encomanada. Tota la coneixença que tenim de l’Es-perit prové directament de la Revelació. Jesús, quan anun-cia i promet que enviarà l’Esperit Sant, l’anomena Paràclit —en llatí ad-vocatus, que literalment vol dir el qui és cridat ‘a prop’, ‘al costat’. Aquesta paraula es refereix a una per-sona que ens ha de fer d’assessor, d’advocat, d’intercessor, o també d’una persona que ens exhorta i consola. Jesucrist, mentre era en aquest món, havia dut a terme aquesta matei-xa missió; però, abans de tornar al Pare, havia promès als

Llengua de Foc

7

deixebles: «Jo pregaré el Pare, i us donarà un altre Paràclit que resti amb vosaltres per sempre, l’Esperit de la veritat, que el món no pot rebre, perquè no el veu ni el coneix; vos-altres el coneixeu, perquè es quedarà amb vosaltres [...]. Us he dit aquestes coses estant amb vosaltres, però el Protec-tor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, ell us ensenyarà totes les coses i us farà recordar tot el que us he dit» (Jo 14, 16-17.26).

2. La descoberta de l’Esperit Sant en els nostres cors

L’Esperit Sant és la tercera persona de la Santíssima Trinitat. Ho creiem des de petits. Per revelació de Jesucrist sabem que el Pare ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill; quan envià el seu Verb, envià també el seu alè, que també és de naturalesa divina.

La Revelació de l’Esperit Sant ha estat gradual. Des del començament fi ns a la plenitud dels temps, la missió del Verb i de l’Esperit del Pare va romandre amagada, però activa. En la creació, en les teofanies de l’Antic Testament i en la Llei antiga, en l’exili del poble d’Israel i en l’espe-rança del seu Messies, l’Esperit ja hi era present. Però no es produeix plenament la seva manifestació fi ns que Jesús no acompleix la seva missió en lliurar-se a la mort per nos-altres i ressuscitar d’entre els morts.

Llengua de Foc

25

LLENGUA DE FOC

Darrera solitud

Fatigat del desert de quimeres i enganys,i decebut de les seves ensarrones i estafes,et trobaves aturat a ran del camí.

Amb els ulls dels sentits closos per fora,captiu al bell mig de tu,et dolia l’ànima presonera en la fosca de dins.

Abandonares a la nostàlgia del tempsles engrunes d’èxits atapeïts de buit,els trossets de desitjos de fang esquerdats,i alguns bocins d’orgull passat.

Et decebia tota fugida de tu cap al mónsi havies de retornar de nou vençutfi ns al melic en què t’ofegaves.

No passava ni un bri d’aire fresc de llibertatpel celobert del teu habitacle tancat,

Joan Martínez Porcell

58

abans que podreixi el nostre racói el torni un cau trist, fosc i sol.

Igual que fou poderósel silenci de Maria al peu de la creu,així ens cal custodiar la paraula que calla i ens fa viure en Déu.

I mentre la Mare infl amada del foc de l’Esperitens acompanya camí a casa,cal que sempre bategi en el teu cor el desig d’abrasar-te com a ella en l’Esperit de Pentecosta.

Llengua de Foc

61

SEQÜÈNCIA DE PENTECOSTA

Veniu, oh Esperit Sant,des del cel al nostre pitamb un raig de llum divina.Pare dels pobres, veniu;deu-nos els dons que teniu,oh Sol que el cor il·lumina.Vós sou el consolador,de l’ànima Habitador,i dolcíssim refrigeri.En els treballs sou confort,en les penes sou conhort,en la calor sou temperi.Oh divina Claredat,visiteu la intimitatdel cor que ja us ansia.Res no tindrà l’home si vósno li deu vostre socorsdivinal, que bé li sia.Tot el que no és net renteu;tot el que ja és sec regueu;cureu tota malaltia.

Joan Martínez Porcell

62

Tot l’indòmit endolciu;tot el fred encalentiu;regiu el qui s’esgarria.Deu als fi dels confi atsdels vostres dons esperatsla sacrosanta Setena;el mèrit de la virtut,el camí de la salut,la joia immortal i plena.Amén. Al·leluia!

63

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ TEOLÒGICA .....................5

1. Constatacions d’un oblit. ............................5

2. La descoberta de l’Esperit Sant. .................7

3. Viure segons l’Esperit. ...............................9

4. Per la fe, mirem amb els ulls de Déu. ........11

5. Els símbols de l’Esperit. ............................16

6. Els set dons de l’Esperit Sant. ....................17

LLENGUA DE FOC ......................................25

Darrera solitud ...............................................25

Gran Desconegut ...........................................28

Hoste Diví ......................................................35

Pare d’orfes ....................................................38

Foc abrasador .................................................43

Esperit de Pentecosta .....................................47

Ànima de la teva ànima .................................53

Amistat divina ...............................................56

SEQÜÈNCIA DE PENTECOSTA .................61