EL DIFTONG I LA DIÈRESI

ÍNDEX

1. Introducció2. El Diftong: Definició i tipus3. El hiat4. El triftong5. Exemples6. La dièresi7. Estalvi de la dièresi8. Exemples

1. INTRODUCCIÓ

Quan separem les síl·labes d’una paraula hem de parar una atenció especial a aquells casos en què apareixen dues vocals en contacte. En aquests casos es poden pronunciar les dues vocals en un mateix cop de veu (diftong) o en dos (hiat):

ai – re (ai, diftong) a – e – ro – port (la a i la e no fan diftong)

Conèixer els diftongs és important per poder accentuar correctament, ja que si ens equivoquem a l’hora de determinar les síl·labes d’una paraula apliquem les normes d’accentuació erròniament. Per exemple:

À – vi – a: La paraula àvia s’accentua perquè és esdrúixola (la i i la a no formen diftong)

No totes les vocals permeten formar diftongs. Llegeix i observa les paraules següents: totes tenen diftong. Quines vocals són necessàries per formar un diftong? Intenta deduir-ho.

peu, aigua, peix, cuina, pau, riu, nou, freqüent, tou, duu, nau, feu

En un diftong una de les vocals (o les dues) és una i o bé una u.

1. EL DIFTONG

DEFINICIÓ: Dues vocals pronunciades en un sol cop de veu

El diftong:

Diftong decreixent:

1. Vocal forta + vocal dèbil Ai, ei, oi, au, eu ou (ai-re)

2. Vocal dèbil + vocal dèbil ui, iu, uu (riu) Diftong creixent:

1. Grups Gu: gua, güe, güi, guo (pin-güí)

2. Grups Qu: qua, qüe, qüi, quo (quo-ta)

Dèbils: i, u Fortes: a, e, o

3. i+ vocal (a l'inici de paraula) iogurt, iode, hiena, ioga..

4. i, u entre vocals noia, deia, veuen... Atenció!

No sempre que tenim una i seguida d’una a, e, o es forma un diftong creixent. Només quan aquesta i és a l’inici de paraula o bé es troba entre vocals.

Exemple:Són a la mateixa síl·laba, tenen diftong: io-de, io-gurt, fe-ia, no-ia, hie-na...No tenen diftong, són síl·labes diferents: di-a, his-tò-ri-a, re-li-gi-ó…

Recorda: A l’hora d’encerclar un diftong, només s’encerclen les vocals!

2. HIAT

Definició: Dues vocals juntes pronunciades en síl·labes diferents

1. Vocal dèbil + vocal forta: ia, ie, io, ua, ue, uo (cu-a, Ma-ri-a)

2. Forta + forta: ae, ao, ea, eo, oa, oe (bo-a)

3. EL TRIFTONG

Definició: Tres vocals pronunciades en un sol cop de veu. (Poc habitual)

Diftong creixent + vocal decreixent (uai): guai

PA-RA-GUAI

4. EXEMPLE

Empaitar em-pai-tar (Decreixent) Quotidià quo-ti-di-à (creixent – hiat) Història his-tò-ri-a (hiat) Peuet pe-uet (creixent) Joies jo-ies (creixent) Aquari a-qua-ri (creixent) Guaitar guai-tar (triftong)

5. LA DIÈRESI

1. Per indicar que sona la U en els grups qüe, qüi, güe, güi: Llen-gües

2. Per trencar el diftong: Pe-üc, can-vi-ï, a-gra-ï-a

Si dues ii van seguides sempre porta dièresi la segona. Exemple: Canviï, estudiïn

Sempre porten dièresi les paraules que no tenen la tònica al diftong, perquè sinó es posa l’accent.

7. ESTALVI DE LA DIÈRESI

Formes verbals acabades en vocal + IR (tercera conjugació):

1. Gerundi (agraint) 2. infinitiu (agrair) 3. condicional (agrairia) 4. futur (agrairé) Sufixos llatins: -us, -um (Màrius) Sufixos: –ista, -isme (egoisme) Excepció proïsme Si podem posar accent: agraírem Prefixos: a-, anti-, co-, contra-, re-, semi-: reiventar,

coincidir Excepció Reüll i formes del verb Reeixir.

Fixa-t’hi:

Els verbs amoïnar i aïllar Porten dièresi perquè pertany al seu lexema.

8. EXEMPLES

Conduires Conduires (condicional) Egoisme Egoisme (sufix –isme) Traidor Traïdor (trencar dift. i no accent) Reunir Reunir (prefix re-) Harmonium Harmònium (sufix –um) Agrait Agraït (trencar diftong) Envii Enviï (trencar diftong) Conduissis Conduïssis (trencar dift. i no accent) Agraiem Agraíem (plana en -m) Paisos Països (trencar dift. i no accent)