EL CONILLET

QUE

VA

DESAPARÈIXER

Vet aquí una vegada, hi havia un castell que estava en un

gran bosc màgic. Els arbres que hi havia eren pins amb el

tronc de diamants de coloraines i la capçada d'or groc.

Al castell, hi vivia una fada amb el seu unicorn. La fada tenia

una vareta màgica plena de purpurina.

Al mig del bosc, s'alçava una muntanya altíssima que estava

habitada per una família de conills.

Un dia, un dels conills que sortia a buscar menjar es va perdre

pel bosc perquè buscant buscant se li va fer tard i va arribar

la nit.

La família, en veure que no arribava, es va començar a

preocupar i a posar-se molt trista.

Al dia següent, la fada que li agradava passejar pel bosc de

bon matí es va trobar amb un conill adormit i tremolós al

costat d'una col.

Així que va decidir agafar-lo i endur-se'l a casa. El va estar

cuidant durant molt de temps com si fos el seu fill.

Mentrestant, a casa del conill, tots estaven molt preocupats i

van decidir, anar al bosc a buscar-lo.

- mare, tu aniràs pel mig. fillet, ves per la banda de la porta.

filleta, tu, per l’esquerra i jo aniré per la dreta.

Tots van sortir del cau i cridaven:

- fillet, on ets?

- anem a buscar-te al bosc

- on estas?

- fillet...fillet, estem preocupats

- germanet...germanet

van estar buscant i buscant durant tres dies i tres nits però no

el van trobar.

La fada va sentir els crits de la família conill, va anar corrents i

va transformar al petit conillet en una pilota que va deixar al

balcó.

De cop, la mare conilla va veure al castell, i va dir:

- a lo millor està aquí el nostre fill. Ho podríem preguntar.

- toc! Toc!

– qui és?- va dir la fada

- som la família conill. has vist al nostre fillet?

- l’he vist passar per aquí però s’ha anat cap al bosc.

La fada va tancar la porta.

La família conill va anar al bosc però no van trobar al conillet

i van pensar que la fada els havia enganyat i van tornar al

castell.

- toc, toc!

- aquí olora a conill- va dir el pare.

Mentrestant, la "pilotaconill" va saltar pel balcó.

Quan la fada va obrir la porta, el pare conill va dir:

-Escolta fada, volem entrar al teu castell per veure si està

el nostre fill ja que al bosc no l'hem trobat, que ens deixes

entrar?

-I tant! - va dir la fada, rient per dins -. Podeu passar i us

asseguro que a casa meva no trobareu ningú.

Tota la família del conillet va començar a mirar per tot el

castell, per tots els amagatalls possibles però allà no van

trobar al conillet.

De cop i volta el germà del conillet va sortir al balcó i va

veure com va caure una pilota al carrer, com es va trencar i

com d'allà va sortir el seu germanet.

-Pares, pares!! Ja l'he trobat! Aquesta fada l'havia

convertit en una pilota! Ens ha enganyat a tots!

Quan la fada va saber que la pilotaconill havia escapat, es

va empipar tant i tant que va agafar la seva vareta i en un

no res va convertir a tots els conills en ocells, va obrir la

finestra i els va dir:

-Ara, ja podeu marxar de casa meva i no us vull tornar a

veure mai més.

La fada molt cansada, va anar a dormir i mentre roncava,

el germà conillet li va prendre la vareta amb tots els seus

poders. Van fer servir la vareta per tornar a ser com abans i

quan ja eren conills van decidir castigar a la fada.

Van esperar a que es despertés i de seguida que va obrir els

ulls la van convertir en una fada petitaaa molt petita, com un

cigronet. Després van fer que es posés a ploure, van agafar a

la fada i la van posar en una gota d'aigua. Allà la van tenir

nedant una bona estona fins que la fada va suplicar:

-Si us plau, si us plau!! Traieu-me d'aquí, vull sortir!! No puc

nedar més!

-D'acord, però no volem que t'apropis mai més a

nosaltres, entesos?

-Si! Perdoneu-me i mai més tornaré a molestar ningú!

I així va ser com els conillets van salvar al seu fill d'aquella

fada dolenta.

I vet aquí una fada i vet aquí un conill, aquest conte ja no té

perill!