7/22/2019 El Catalanisme Poltic

1/6

c) Obra social:

- Potencia la gesti de la Casa de la Maternitat (creada el 1883 per la Diputaci de

Barcelona), amb l'objectiu de donar assistncia mdica i hospitalria a les dones embarassades iels nadons.

- Creaci de l'Institut d'Educaci General, per tal de promoure els valors del civisme i laciutadania.

- Potenciaci del Museu Social (1909) que volia cobrir serveis relacionats amb el mn deltreball: borsa de treball, consultes gratutes de temes econmico-socials, organitzacid'exposicions, etc. No va reeixir.

d) Creaci d'infraestructures bsiques:

El pla d'obres pbliques absorbia el 60% del pressupost de la Mancomunitat. Tenia com a

objectius bsics: completar la xarxa viria, realitzar obres hidruliques i aprofitar els recursosdisponibles per afavorir el reequilibri territorial de Catalunya.

Molts projectes no es podran realitzar per mancar de pressupost i de temps: eix transversal, eixpirinenc i prepirinenc, per exemple.

e) Tamb es far una important tasca de suport als municipis: creaci Caixa de CrditComunal, de lOficina d'Estudis Jurdics, convocatria de Setmanes Municipals, creaci del'Associaci i Mutualitat de Secretaris i Funcionaris Municipals.

f) Pla d'acci agrria:

Objectiu: augmentar la producci. A travs d'una modernitzaci de les formes de producci:

creaci d'escoles de tcnics mitjans i superiors, experimentaci de conreus, creaci degranges model, promoci del cooperativisme agrari, etc.

7/22/2019 El Catalanisme Poltic

2/6

municipis catalans, organitzat per la Lliga, carlins, nacionalistes i republicans; que aprovar elprojecte de Mancomunitat amb un 94,5% de vots a favor.

El 18 de desembre de 1913 s'aprova el decret de mancomunitats provincials. L'nica que esconstituir ser la catalana (aprovada R. D. de 26-III-1914) que iniciar la seva vida el 6d'abril de 1914 sota la presidncia de Enric Prat de la Riba. A la seva mort (1920) sersubstitut per Puig i Cadafalch. El 1924 ser nomenat president 1'industrial terrassenc Alfons SalaArgem amb lencrrec de desmantellar la Mancomunitat.

La importncia de la Mancomunitat radica en:- s la primera experincia de govern a Catalunya des del 1716 (Decrets de Nova Planta),- s el primer xit important del catalanisme poltic,- realitza una tasca important, malgrat no tenir autonomia poltica i noms poder gestionar lestransferncies que per la llei de 1833-1835 tenien les diputacions provincials (recursosmigrats).

Els objectius bsics de la Mancomunitat seran:

- crear infraestructures de serveis pblics (carreteres, ferrocarrils, obres hidruliques i xarxatelefnica) i administratius (funcionaris eficients, organismes de gesti mancomunats, etc.) quepalliessin els dficits existents i que impulsessin el desenvolupament econmic.

L'obra de la Mancomunitat la podrem sintetitzar en els segents apartats:

a) Obra cultural:

- Potencia lInstitut d'Estudis Catalans (IEC, fundat el 1907 per Prat de la Riba) ambl'objectiu d'impulsar la investigaci cientfica en tots els mbits de la cultura catalana.S'organitz en seccions (histrico-arqueolgica, filolgica i cincies) i publicar importants

obres sobre cincia, histria, literatura i art catal.- Creaci de la Biblioteca de Catalunya, completada amb una xarxa de biblioteques popularsarreu de Catalunya.

- Fundaci del Servei de Conservaci i Catalogaci de Monuments (1915), aix com delMuseu d'Art i d'Arqueologia i del Museu de Cincies Naturals (1915).

- Fixaci de la normativa de la llengua catalana: s'encarrega a Pompeu Fabra, enginyerqumic, que el 1913 havia publicat les seves Normes Ortogrfiques i que al 1917 publicar elDiccionari Ortogrfic.

b) Potenciaci de l'ensenyament:

- Fundaci del Consell de Pedagogia que tenia com a objectius: conixer els moviments derenovaci pedaggica europea, reduir lanalfabetisme, dignificar l'escola i preparar i formarmestres. Es construeixen nombroses escoles, es fan cursos de formaci de mestres, espubliquen revistes i llibres. Especial inters per la creaci de escoles tcniques de formaciprofessional: Escola del Treball (1913), escoles d'Arts i Oficis (Matar, Vilanova i la Geltr,Badalona, etc.), Escola Superior d'Agricultura, Escola de Funcionaris d'Administraci Local,Escola de Bibliotecries, Escola d'Infermeria, Escola Catalana d'Art Dramtic, EscolaSuperior de Bells Oficis (artesans).

7/22/2019 El Catalanisme Poltic

3/6

Apareixen dues tendncies: una ms liberal (Ildefons Sunyol, Jaume Carner) i, una altra, msconservadora (Prat de la Riba, Francesc Camb) que s'acaba imposant. El 1905 els candidats de laLliga dominen les eleccions municipals de Barcelona. La publicaci d'un acudit contra l'exrcit

a la revista Cu-Cut! va provocar lassalt per part d'un grup de militars a la redacci del Cu-Cut! i La Veu de Catalunya (25-XI-1905) i la promulgaci de la Llei de Jurisdiccionsper laqual totes les ofenses contra l'exrcit, la ptria i els seus smbols passaven a dependre de la justciamilitar.

El 1906 es crea Solidaritat Catalana, aliana de tots els grups catalanistes, excepte el PartitRadical, i que, entre altres coses, rebutja laLlei de Jurisdiccions. Aquest mateix any, el sector msliberal de la Lliga se'n separa i forma el Centre Nacionalista Repblica (Domnech iMontaner, I. Sunyol, J. Carner) que publicar un setmanari,El Poble Catal.

El 1907 Solidaritat Catalana aconsegueix un triomf electoral molt gran en les eleccionsgenerals: 41 dels 44 diputats catalans al Congrs. La Setmana Trgica provoca la dissoluci de

Solidaritat Catalana.Entre 1914 i 1923, la gesti de La Mancomunitat ser la gran obra de la Lliga. Durant aquestperode, La Mancomunitat va elaborar unes Bases per a l'Autonomia de Catalunya (1918),aprovades en referndum popular el juny de 1919, per que mai serien aprovades a Madrid.

El 1921 es produeix una nova escissi de la Lliga: el sector ms radical forma AcciCatalana, descontents per la collaboraci de la Lliga amb el govern de Maura.

c) El catalanisme d'esquerres

1908: creaci del Partit Radical d'Alejandro Lerroux: republic, anticlerical i anticatal(burgesia =catalanisme). Importants xits electorals, gran arrelament popular.

1910: creaci de la UFNR (Uni Federal Nacionalista Republicana) fusi de tots els grupsrepublicans catalans, excepte elPartit Radical de Lerroux).

1914: Pacte de Sant Gervasi, aliana electoral UFNR - Partit Radical. Fracs electoral,desaparici de la UFNR (els sectors ms catalanistes l'abandonen).

1917: creaci Partit Republic Catal de Francesc Layret, Marcell Domingo i LlusCompanys.

1922; creaci d'Estat Catal de Francesc Maci. Independentista radical i partidari de l'acciviolenta: complot del Garraf (1925), Prats de Moll (1926).

1923: creaci de la Uni Socialista de Catalunya (escissi del PSOE) de Rafael Campalans,

Gabriel Alomar i M. Serra i Moret. Ideologia socialista i nacionalista catalana.1931: creaci d'Esquerra Republicana de Catalunya, fusi de diversos grups (Estat Catal,Partit Republic Catal, grup deL'Opini), partitmajoritari a Catalunya durant la II Repblica.

3. La Mancomunitat (1914-1925)

La primera idea de crear una federaci de les quatre diputacions catalanes s del 1877. No serfins el 1911 que Prat de la Riba, president de la Diputaci de Barcelona, redactar un projectede Mancomunitat que ser aprovat per les quatre Diputacions i presentat al Govern espanyol.

El 1912 el Congrs de Diputats redacta un altre projecte de Mancomunitat que retallaconsiderablement el projecte inicial. Aquest mateix any es realitza un plebiscit entre els

7/22/2019 El Catalanisme Poltic

4/6

Els efectes del manifest van ser d'augmentar lhostilitat del govern central contra Catalunya, perva engrossir les bases catalanistes.

El 1886 Almirall public Lo Catalanisme, primera exposici sistemtica de les ideescatalanistes. Tot i que la soluci que proposava Almirall era interclassista -els interessos deCatalunya per sobre els interessos de classe- aquesta proposta no fou acceptada per laburgesia i el Centre Catal es va dividir.

b) El catalanisme conservador

El 1887 el sector ms conservador del Centre Catal es va separar i fund la Lliga deCatalunya (ngel Guimer, L. Domnech i Montaner) que prengu fora amb duesactuacions publiques:

missatge a la reina regent M. Cristina de 1888: programa de reivindicacions autonmiques campanya contra el projecte de codi civil (1889) i en defensa del dret civil catal.

El 1891 es crea la Uni Catalanista, confederaci d'entitats catalanistes (Lliga, Centre Catal ialtres) que en una assemblea celebrada el 1892 aprov per unanimitat les Bases per a laConstituci Regional Catalana oBases de Manresa,primer projecte de constituci particular deCatalunya. Idees principals:

Corts prpies el catal llengua nica carcter corporativista (vot limitat als pares de famlia i gremis) organitzaci en comarques no obligatorietat del servei militar.

El carcter conservador de la Uni Catalanista, l'allunya de les classes treballadores, per

coincideix amb la ideologia catalanista d'una part de l'esglsia catalana (conservadora,antiliberal i, en alguns aspectes, relacionada amb el carlisme). Les figures ms importantsd'aquesta tendncia foren el bisbe de Vic, Josep Torras i Bages (La Tradici Catalana, 1892), elcanonge Jaume Collell i la revistaLa Veu de Montserrat (1878-1900).

Durant els darrers anys del segle XIX, la Uni Catalanista va crixer enormement i vaincrementar la seva incidncia en tots els mbits de la societat:

1897, Missatge al rei dels Hellens: manifest pblic de solidaritat amb els habitants deCreta, sota domini turc.

oposici guerres de Cuba i Filipines.

La crisi colonial i el fracs dels intents regeneracionistes debiliten la Uni Catalanista. El1899 es crea la Uni Regionalista, que el 1901 dna pas a laLliga Regionalista (fusi de la UniRegionalista i del Centre Nacional Catal (creat el 1899).

La Lliga Regionalista dominar el catalanisme poltic fins el 1923. De mentalitatconservadora. La seva base social estar integrada per membres de la burgesia industrial,classes mitjanes, professionals liberals i terratinents. Monrquica, partidria d'un certfederalisme i proteccionista econmicament. El lder ms important ser Enric Prat de la Riba queal 1906 publica La Nacionalitat Catalana. El portaveu de la Lliga ser el diari La Veu deCatalunya.

El 1901 la Lliga t el seu primer xit electoral en les eleccions legislatives a Barcelona: lacandidatura dels 4 presidents (Bartomeu Robert, Albert Rusiol, Llus Domnech i Montaner iSebasti Torres).

7/22/2019 El Catalanisme Poltic

5/6

La curiositat historiogrfica per investigar poques passades, de plenitud, va contribuir arestituir el prestigi que havien tingut la llengua i la cultura.

A banda d'Aribau, altres erudits com Joaquim Rubi i Ors, Lo Gayter del Llobregat, vanajudar a prestigiar el catal com a llengua literria. De tota manera, fou la restauraci dels JocsFlorals (1859) l'element clau en aquest procs de recuperaci de la llengua. A partir de lasegona meitat del XIX, el moviment iniciat per la Renaixena pren una dimensi mspopular: poetes com Jacint Verdaguer (mossn Cinto), autors de teatre com Frederic Soler,Seraf Pitarra, i ngel Guimer; aparici de publicacions peridiques (La Campana deGrcia), activitats musicals (Cors Clav, 1845; Orfe Catal, 1896), composicions musicals degran arrelament popular (El cant de la senyera de J. Maragall i Ll. Millet, L'emigrant de J.Verdaguer i A. Vives,Els Segadors d'A. Vives i Ll. Millet), la popularitzaci de la sardana il'excursionisme, la proliferaci d'ateneus, casinos, cooperatives, societats d'esbarjo, associacionsculturals, ...

No ser fins a l'ltim ter del segle XIX que aquest sentiment de pertnyer a una comunitatdiferenciada per la histria, la cultura i la llengua conflu en un plantejament poltic, diferent del'Estat espanyol: el catalanisme poltic.

Els precedents (catalanisme prepoltic) s'entreveuen en tots els conflictes poltics, socials ieconmics del segle XIX (revoltes populars dels anys 30 i 40), sobretot durant el sexennirevolucionari a partir de les idees federalistes de Pi i Margall i Valent Almirall. Aquest ltimredact lesBases para la Constitucin Federal de la Nacin Espaola y para la del Estado deCatalua. Els federals ms radicals arribaren a intentar proclamar l'Estat Catal dins laRepblica Federal Espanyola.

Per no fou fins als anys de la Restauraci que el catalanisme poltic prengu forma, grcies a una

gran varietat de propostes. D'una banda, des d'una perspectiva federalista (progressista), i, d'unaaltra, per la burgesia i l'Esglsia (conservador).

2. Les formulacions del catalanisme poltic fins a la Segona Repblica

a) El catalanisme progressista

Almirall fou l'nima del moviment catalanista laic i repblica durant els primers anys de laRestauraci, sobretot quan trenc relacions amb els federals de Pi i Margall i plantej lanecessitat d'unir totes les tendncies del catalanisme (federalisme republic/Renaixena). Ambaquest objectiu va convocar el 1r. Congrs Catalanista (1880) del qual va nixer el CentreCatal que tres anys ms tard convoc el 2n. Congrs Catalanista. Acords d'aquest Congrs:

declaraci a favor cooficialitat del catal conservaci dret catal petici poltica proteccionista condemna militncia dels catalanistes en els partits dinstics.

El lideratge d'Almirall arrib al mxim quan, el 1885, aconsegu que les organitzacionseconmiques de la burgesia catalana, les institucions culturals ms destacades i el CentreCatal signessin una Memria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunyaconeguda com a Memorial de Greuges que va ser presentada al rei Alfons XII. El Memorialdenunciava l'opressi que Castella exercia sobre Catalunya, demanava una harmonitzaci delsinteressos de les diferents regions de l'Estat, reivindicava el proteccionisme econmic i la defensadel dret catal.

7/22/2019 El Catalanisme Poltic

6/6

EL CATALANISME POLTIC

Definici: Conjunt de doctrines i de moviments socials i poltics, sorgits al segle XIX, que

afirmen la personalitat poltica de Catalunya i reivindiquen la voluntat d'incidir en la gestiadministrativa del pas.

1. Les arrels del catalanisme poltic

a) La llengua catalana al segle XIX

La societat catalana era, durant el XIX , majoritriament disglssica: la seva prctica totalitatparlava nicament la llengua prpia del pas. Per aquesta no era prcticament usada perescrit ni en actes de relleu (activitats acadmiques o oficials).

En l'mbit poltic, militar i judicial el catal havia estat bandejat totalment a causa delsDecrets de Nova Planta. D'altres mbits oficials (registre de la propietat, escriptures

notarials) tamb havia desaparegut el catal. Mentre a l'ensenyament la permanncia de lleisque insisteixen en l'ensenyament en castell indiquen la permanncia de la llengua catalana.Tamb les primeres publicacions de l'poca moderna eren en castell: el 1792 apareix elDiario de Barcelona, encara que acceptava creacions literries en catal, igual que ho feienaltres publicacions en castell (El Vapor). Les primeres publicacions en catal seran: LaRenaixensa (1871, quinzenal els deu primers anys), elDiari Catal (Valent Almirall, 1879) iLa Veu de Catalunya (1899).

Raons de la situaci del catal:- discriminaci en el marc legal,- actitud collaboracionista d'una part de les classes dirigents,- complex d'inferioritat.

b) La Renaixena

Aquest sentiment d'inferioritat va anar desapareixent per dues causes:- el desenvolupament econmic que porta la industrialitzaci, fa crixer una burgesia que esmant fidel a la llengua i la cultura del pas;- l'actitud d'una part de la intellectualitat que opta per la recuperaci del catal com ainstrument de creaci literria.

Aquest corrent de renovaci cultural i literari, lligat amb els corrents romntics (exaltaciindividualisme, subjectivisme i nacionalisme) imperants a Europa a principis del segle XIX,es desenvolupa a Catalunya a partir de la dcada dels trenta.

La publicaci aEl Vapor (1833) de l'Oda a la Ptria de Bonaventura Caries Aribau marcal'inici del que hom anomena laRenaixena. Un antecedent ja el podem trobar quan el 1815,Josep Pau Ballot publica la Gramtica i Apologia de la Llengua Catalana.

El gran mrit dels homes de la Renaixena, ms enll de la qualitat estricta de la sevaproducci literria, fou la seva tasca per la dignificaci de 1'idioma i per la recuperaci del'orgull de parlar-lo.

Aix i tot la Renaixena crea una cultura elitista, impregnada de conservadorisme social, idestinada a un petit grup de lletraferits que utilitzaven un catal arcatzant, diferent del queusava, quotidianament, la resta de la poblaci i al que consideraven vulgar.