EL CATALÀ OCCIDENTAL EN 5

MINUTS

CATALÀ OCCIDENTALDEFINICIÓ

Un dels dos grans grups de dialectes en què s’ha dividit el català tenint en compte sobretot, aspectes fonètics, encara que també n’hi ha de morfològics i lèxics.

MARC FÍSICLa frontera geogràfica entre el català occidental i oriental ve marcada per la conca del riu Segre i els seus afluents a la banda occidental, i per la conca del Llobregat i afluents, a l’oriental.

TERRITORIS •Principat d’Andorra•Principat de Catalunya: oest de la província de Tarragona i tota la província de Lleida, llevat d’una part del Solsonès (català oriental) i de la Val d’Aran (de parla occitana).•Comarques aragoneses de parla catalana (Franja de Ponent).•País Valencià, excepte comarques de l’interior i zones discontínues meridionals, de parla castellana.•El Carxe, zona de tres municipis a la Regió de Múrcia

DIALECTES I SUBDIALECTES

•Nord-occidental Pallarès Ribagorçà Lleidatà

•Tortosí o valencià de transició

•Valencià Septentrional Central o Apitxat Meridional

Fets històrics que poden haver influït en els trets distintius del català occidental

•Absència de romanització: persistència de llengües basques al nord (Ribagorça, Pallars) fins al segle X.

•Forta arabització, des del segle VIII, de la zona de Lleida, Terres de l’Ebre i País Valencià, on hi va haver una forta desromanització, la qual cosa pot haver fet aflorar primitius trets lingüístics preromans.

FONÈTICA•Vocalisme àton:

Absència de vocal neutra [ə]. En posició àtona, la e tancada [e] i la e oberta [ɛ], es pronuncien e tancada [e], mentre que la [a] es manté com [a]. Exemples: peuet / Pauet. En lleidatà, la /a/ àtona a final de paraula, excepte els monosíl·labs, es pronuncia e oberta [ɛ]. Ex: Lleida

La o tancada [o] i o oberta [ɔ], en posició àtona es pronuncia o tancada [o], i no [u], com passa en la major part del català oriental. Ex: doneta – duneta

•Vocalisme tònic: la e provinent de les Ē (llargues) i Ǐ (breus) del llatí, que va esdevenir /e/ tancada en llatí vulgar, es manté tancada en català occidental, mentre que en el català oriental es va transformar en e oberta[ɛ] (o vocal neutre [ə] a les Balears). Ex: ceba, cadena

•Fricativa palatal sorda [ʃ] i sonora [ʧ]: tendència en la major part de dialectes i situacions, a fer-les africades [ʧ], com a xarxa /ʧarʧa/ o pujar [ʤ] /puʤa(r)/. En valencià apitxat fins i tot les sonores s’ensordeixen. Ex: taronja/tarɔntʃa/

•Presència de la semivocal [j] davant de la fricativa palatal sorda /ʃ/en el dígraf -ix-. Ex: coix, caixa

•Pronunciació de la /r/ final a tots els mots, també els infinitius, a la major part del valencià. Ex: segur, cantar

MORFOLOGIA•Possessius: meua, teua, seua

•Manteniment de la nasal /n/ als plurals d'antics esdrúixols acabats en -n Ex: hòmens

•Els pronoms febles ens/-nos i us/-vos es fan mos i vos a totes les posicions. Ex: no mos estimen

•Article determinat masculí lo/los en nord-occidental, tortosí i en zones del valencià septentrional.

•Verbs incoatius en -ix, -/-isc. Ex.: jo servisc, tu servixes

•Formes verbals diferents en valencià (excepte en gran part del valencià septentrional, on es conjuguen igual que en la resta del català occidental)

Terminació en –e al Present Indicatiu i Subjuntiu de la 1a conjugació. A la 2a i 3a. conjugació, terminació zero en Indicatiu i terminació -a en Subjuntiu. Ex: jo cante, jo sent, que jo senta

Perfet de subjuntiu en –ara / -era / -ira. Ex: jo cantara, tu dormires

LÈXIC• Lèxic d’origen llatí d’evolució diferent que al català oriental (no castellanismes). Ex: català

occidenal espill (llatí spĕcŭlu)/català oriental mirall (llatí vulgar mīracŭlu); català occidental roig (llatí rŭbĕu) /català oriental vermell (latí vermĭcŭlum)

• Molts més arabismes que en català oriental , especialment en tortosí i en valencià (no castellanismes). Ex: abellota (aglà) , safanòria (pastenaga), dacsa (blat de moro).

Llista de mots d’ús comú:CATALÀ OCCIDENTAL

CATALÀ ORIENTAL (Central)

Granera Escombra

Rabosa Guineu

Xiquet / xic Noi

Arena Sorra

Bes Petó

Moixó / Pardal Ocell

CATALÀ Central + NORDOCC.

VALENCIÀ

Sortir Eixir

Tarda Vesprada

Avui Hui

Dolent Roí

Agafar Agarrar

Aviat Enjorn