LA COLUMNA LA COLUMNA EL CARNAVAL

El carnaval és una celebració que pertany al calendari lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil que se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d’hivern. Però el carnaval s’ha d’em-marcar dins un cicle sencer amb sentit pro-pi, el cicle que precedeix la quaresma. Per tant, des d’aquesta altra perspectiva, per situar el carnaval en el calendari hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera.

El diumenge següent és Diumenge de Pas-qua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i arri-bem al Dimecres de Cendra, el primer dia de la quaresma i l’últim del carnaval. El dijous anterior és l’inici tradicional de la setmana de carnaval o Dijous Gras. D’aquesta mane-ra, el Dimecres de Cendra es mourà entre els dies 4 de febrer i 10 de març, i el Dijous Gras oscil·larà entre el 29 de gener i el 4 de març.

En la vella societat rural, fortament estruc-turada pel cristianisme, el temps de carnes-toltes oferia, mascarades rituals d'arrel pa-gana i un lapse de permissivitat que s'opo-sava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la quaresma. Actual-ment el carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic al voltant del rei Carnestoltes.

Històricament han destacat diferents carna-vals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats, com els de Barcelona, el de Sitges, i Tarragona en el vessant més brasilera i el de Vilanova i la Gel-trú i Solsona com a tradicionals.

Font i més informació: Viquipèdia

El concurs de truites DIJOUS GRAS, D’OU FINS EL NAS!

Com cada any celebrem aquest dia tan senyalat amb el ja

històric concurs de truites, plats a base d’ou o coca de llar-

dons.

Any rere any els nens i les nenes, les famílies, els i les joves,

els i les usuaris/es d’Omnia i els/les Gepis s’han anat su-

perant i fer-se amb el tant desitjat premi, no ha estat feina

fàcil, ni ho serà.

Així doncs, treballeu als fogons, doneu-li un xic de creativi-

tat, un polsim d’amor i a gaudir d’un dia molt especial.

Hi podran participar tots els socis/es del

Club i les seves famílies, els joves que

fan estudi als instituts, els alumnes

d’Òmnia,...

Els plats es podran presentar a secreta-

ria el mateix dia 23 de Febrer des de les

15:15h.

DISSABTE 11 DE MARÇ

OBJECTIU:

Famílies, tornem a intentar-ho?

SANT JERONI

1.236m

NÚMERO 38 FEBRER 2017

CARNAVAL

2017

Fem-nos les disfresses ANIMEU-VOS A PARTICIPAR AMB NOSALTRES!

AQUEST ANY ENS DISFRASSEM DE: ESQUIMALS

El Consell del Bull QUE ÉS I QUI EL FORMA?

Format per un integrant de cada grup de l’esplai, el Consell del Bull serà l’encarregat de su-pervisar tots els dies, que tots els infants, joves i Gepis, compleixin les ordres que ens pre-senta el Rei Carnestoltes. A tots aquells que no les compleixin el Consell del Bull els pintarà la cara de color negre.

Un any més el Carnaval ja és aquí!!!

Aquest 2017 treballarem "El canvi climàtic", i hem pensat disfressar-nos d'Esquimals, Si no tenim cura del planeta, es-tem extingint cultures!

Tant important és la situacio del nostre planeta com la de tenir estones divertides amb els nostres fills/es, és per això que us animem a que vingueu a fer les disfresses amb els vostres fills i filles i a participar de les diferents activitats que us proposem.

Entre tots I totes compartirem estones ben divertides!

"US HI ESPEREM!!!"

VENIU A DISFRESSAR-VOS! Del 16 al 17 i del 20 al 24 de febrer de 17h a 19h

Dissabte 18 de 10h a 13h

Calendari d’activitats GAUDIM DE LA FESTA AMB LA FAMÍLIA

16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 1

Fem-nos les disfresses

Dijous Gras

Rua de Carnaval

Dimecres de Cendra

Del 16 de febrer a l’1 de març

19, 25 i 27 el Club d’Esplai Bellvitge romandrà tancat

I tot això per què.... NO TOT ÉS RAUXA AQUESTS DIES, TAMBÉ CAL TENIR SENY!

Horaris: Dijous Gras de 17h a 19h | Rua de Carnaval de 10h a 14h | Dimecres de Cendra de 17h a 19h

A finals del segle XVII l'ésser humà va començar a utilitzar combustibles fòs-

sils, que la Terra havia acumulat en el subsòl, durant la seva història geològica.

La crema de petroli, carbó i gas natural ha causat un augment del CO2 en l'at-

mosfera que últimament és d'1,4 p.p.m. a l'any i ha produït conseqüentment

un augment de la temperatura. S'estima que des que hi ha constància de la

mesura de temperatures, fa uns 150 anys (sempre dins de l'època industrial),

aquesta ha augmentat 0,5°C i es preveu un augment d'1°C en el 2020 i de 2°C

en el 2050.

A principis del segle XXI l'escalfament global sembla irrefutable, a pesar que

les estacions meteorològiques en les grans ciutats han passat d'estar en la pe-

rifèria de la ciutat, al centre d'aquesta i l'efecte d'illa urbana també ha influït

en l'augment observat. Els últims anys del segle XX i els primers anys del pre-

sent segle es caracteritzen per posseir les temperatures mitjanes més elevades

fins ara arreplegades.

El canvi climàtic és diferent si es veu des de la perspectiva d’un ciutadà de la

UE o dels EUA, amb bona capacitat tecnològica i econòmica per adaptar-se

als canvis, o des de la d’un esquimal que depèn per a la seva alimentació de

l’extensió del gel o la d’un habitant de les illes Maldives —conjunt d’unes

1600 illes de corall— pels quals l’extensió del seu país depèn de la magnitud

de l’ascens del nivell del mar.