1

El Carnaval és vostre!

El passat a l’atac 2.0

Aquí teniu la versió 2.0 de la nostra col·laboració per aquest rellançament

del programa de Carnaval que enguany s’ha anomenat La Sàtira és nostra!

Com ja deveu saber el taller de La Història a les nostres mans. Dones amb

memòria som un taller únic al país. En formem part una setantena de dones

de la ciutat i des del 1998, dimarts rera dimarts, ens trobem per recuperar

records de la vida quotidiana de dècades passades amb l’objectiu d’entendre i

posar en valor els avenços del present. Però la nostra tasca principal és la

d’anar a escoles i instituts , on cada any transmetem les nostres memòries a

més de 1200 alumnes de la ciutat.

Avui, ens fa molta il·lusió participar d’aquest renovat programa de Carnaval i

compartir amb vosaltres els records més llunyans. El taller ha decidit per

unanimitat que siguin les companyes « amb més joventut acumulada” - les

que tenen entre 80 i 90 anys-, les que comparteixin amb vosaltres els seus

records. I aquí teniu els testimonis escollits pel programa, però de memòries

al taller n’hi ha tantes que ens aprofitem de les noves tecnologies per “abocar

el carro”. Per tant, us trobareu primer els testimonis de joventut més

acumulada i que heu pogut llegir al programa i, seguidament, la versió 2.0.

Aquest Passat a l’atac 2.0 és un convit a l’exercici de compartir memòries,

us engrescareu ?

I COM HO HEU DE FER ?

NOMÉS CAL QUE ENS ENVIEU UN MAIL AMB LA VOSTRA

EXPERIÈNCIA, PODEU TAMBÉ ADJUNTAR FOTOGRAFIES. QUAN HO

REBEM HO PENJAREM AL WEB. VINGA ! JA FEU TARD !

2

De l’anyada del 1927 la Núria ens parla del MANTÓ DE MANILA , un objecte molt preuat per a totes les dones de

Vilanova.

El mantó de Manila1 de la mare li va llogar el meu pare quan encara festejaven. Tots dos es coneixien per ser d’una societat desapareguda però molt coneguda que es deia el Coro2. El pare li va demanar a la mare per anar a la comparsa, però ella no tenia mantó i el pare va anar expressament a Barcelona a llogar-lo. Era un mantó gran i molt maco, però aquell no va ser un mantó qualsevol. La mare i l’àvia el van portar a Cal Pujol, una botiga de venda de roba del carrer Caputxins , i allà van convertir el mantó en un mantó-vestit. Les dones per anar a la comparsa s’arreglaven molt. Sempre portaven talons, guants, màscara i per aguantar els clavells una cinteta daurada als cabells. Els homes tampoc no portaven un farcell qualsevol, era un farcell amb dos compartiments on portaven guixots per llençar i confits per regalar (ametlles, que eren més cares). Encara recordo l’última comparsa, era una nena però la tinc ben present. La Guerra va acabar amb tot. I de la història dels meus pares en tinc la fotografia, la voleu veure? Era el 13 de febrer de 1923 i van sortir amb el Coro.

13 de febrer de 1923. Comparsa del Coro. Foto cedida per la Núria Artigas

1 El mantó de Manila rep aquest nom perquè les Filipines eren colònia espanyola i de la seva capital en

sortien els vaixells carregats de mercaderies de la Xina, el Japó o l’índia que arribaven a la península a

través dels ports de Cadis i Sevilla. Tanmateix, els mantons eren originaris de la Xina.

- L’Abans. El Garraf. Vilanova i la Geltrú. Recull gràfic 1873-1965. Efadós, 2000. Pàg. 448 2 El Coro era el nom popular de la Unió Vilanovina (anomenada així per l’associació que es féu amb

l’Acord), que pren com a data fundacional el 7 de desembre de 1861 sota el nom del Orfeón Vilanovés, va prendre l'any 1863 el nom de Unión Vilanovesa. Tot i que durant molts anys el motiu de l'existència de la societat van ser els cors, amb el temps, sobretot a partir dels anys 30, es va transformar en un ateneu, amb una funció social que ha anat adquirint protagonisme en àmbits tan significatius de la vida a Vilanova i la Geltrú com la cultura, les festes i tradicions o l'associacionisme. Per exemple el Coro va impulsar a la Sala a acollir els balls dels primers Carnavals recuperats de la transició. http://www.vilanova.cat/jsp/noticies/detall.jsp?id=33004957#.VKcBEtKG9kI

Núria ARTIGAS … 87 guixots

“El mantó de la meva mare era

un vestit”

3

De l’anyada del 1928 la Núria ens recorda com….

A part de disfressar-me també anava a la comparsa amb el meu cosí, i no es

feia com ara en diumenge, jo hi anava els dimarts. El que sortia el diumenge al

migdia era la cavalcada3, que recollia diners per l’hospital. Sempre repartien

caramels i ametlles ensucrades, feien molt de goig.

Núria Casajuana difressada. Anys 20

3 La Cavalcada era un conjunt de cotxes o carros on , per exemple, les noies portaven el mantó de Manila

i panederetes de vímet pel recapte a favor de l’Hospital . Per aquest acte tothom aportava la quantitat que

podia. El resultat final podia ser un bon senyal per saber “la salut” econòmica de la ciutat. Va ser un acte

de Carnaval que s’allargà moltes dècades, ja que tenia el seu origen l’any 1858, moment en el que només

hi intervenien homes sols.

Ma. Núria Casajuana Farràs

… 86 guixots “ A la comparsa el dimarts,

naturalment!”

4

De l’anyada del 1930 la Montserrat ens explica que …

Ara tothom té fotografies, potser massa i tot. Fins i tot jo vaig amb un llapis de memòria ple i moltes tardes m’entretinc a escanejar les fotografies antigues. Aquest any se m’ha girat feina i volia trobar unes fotos de Carnaval. Mirant i

remirant…bingo! És antiga? Nooo… és molt antiga! Per què la tinc? Doncs perquè eren de la meva mare, però l’enigma ve del perquè la tenia la meva mare. Un

misteri. Abans no se’n feien tantes de fotos, només se’n feien dels esdeveniments especials. Qui ho diria que tots podem tenir a casa “trossos d’història”! Un

consell, cuideu les fotos antigues.

Les comparses a principis del segle XX. Imatge cedida per Montserrat Tetas

El pare de la Montserrat. Imatge cedida per Montserrat Tetas

MONTSERRAT TETAS MESTRES

… 85 guixots Per què tinc una foto tan antiga

de les comparses a casa ?

5

De l’anyada del 1935 a la Judith sempre li han explicat que ella….

Jo vaig néixer el 24 de febrer de 1935. En aparença un dia qualsevol, oi? Doncs, no. Resulta que aquell 24 de febrer es celebrava el Vidalot4 a Vilanova i ,com cada any, la meva mare va sortir per anar-lo a veure… però a mig camí va decidir que millor era tornar cap a casa. Es veu que jo ja tenia ganes de veure món! Aquell dia la meva mare no va poder veure el Vidalot, però per primera vegada em va veure a mi.

Foto cedida per la Judith Salvó. Comparsa anys trenta

4 Vidalot o comparsa del Vidalot. Era un acte molt destacat abans de la Guerra Civil i a tall d’exemple

posarem una descripció que realitzà l’escriptor vilanoví Manuel Amat i que va ser recuperada per Jaume

Barberà per la publicació Estampes Vilanovines (1880-1920). Vilanova i la Geltrú, 1982.

La comparsa del Vidalot, que jo recordo (…) tenia un craàcter trepidant i era d’un humor desenfrenat i

directe, regularment expressat a base de prodigar cops d’escombra (…). Solia atacar els qui miraven ,

utilitzant llegum cru.(…)

JUDITH SALVÓ SORDÉ …79 guixots

Jo sóc “filla” del Vidalot

6

De les anyades del 1931 i del 1941 respectivament,

Tant la Rosa Arnal com la Rosa Aviñó, no només coincideixen en el nom i en la primera lletra del cognom. Les dues ens recorden i aporten fotografies d’un altre gran acte del Carnaval d’abans de la Guerra, la rua. La rua5 va substituir la batalla de les flors entre 1912 i 1936 i consistia en una desfilada de carruatges davant d’un jurat habilitat per premiar-ne el millor. La primera ens explica que la seva foto és feta el 19 de febrer de l’any 1912 on ara és la biblioteca Joan Oliva i abans era el Centre Federal. Va ser la carrossa que va aconseguir el primer premi, per tant, és la foto de la primera rua amb primer premi de totes les rues que es van fer. Ho heu entès? Per la seva part la Rosa Aviñó ens explica que la seva era de la carrossa del Pòsit de Pescadors de l’any 1920 i que hi anaven la seva tieta i el seu oncle de joves, quan encara festejaven. Totes dues han tingut cura del patrimoni fotogràfic de la seva família i comenten que tenen unes quantes fotos de Carnaval molt interessants. És la sort de ser de Vilanova de tota la vida!

La carrossa amb el primer premi l’any 1912 davant la biblioteca Joan Oliva. Imatge cedida per la Rosa Arnal

5 Informació extreta de Casimir Martí i Martí. Vilanova i la Geltrú 1850-1975. Volum. I. Pàg.312.

ROSA ARNAL COSTA … 83guixots ROSA AVIÑÓ MALLÉN

…73 guixots Nosaltres tenim fotos d’una tal “rua”

7

Rua de l’any 1920. Pòsit de pescadors. Imatge cedida per Rosa Aviñó

De l’anyada del 1929 la Carme ens fa memòria dels seus records com espectadora

VIP, que en aquella època es deia de “ primera fila”…

Diuen que el Carnaval de Vilanova és més de participar que de mirar. Però sempre hi ha qui mira i qui segueix tots els actes, després es converteixen en els autèntics jurats amb comentaris tan sentits com “aquest any millor que l’any passat”… o al revés. La Carme ens comenta que: recordo dos Vidalots molt especials. Jo era petita i recordo l’últim Vidalot dels anys 30 i ,alhora, també recordo el primer Vidalot recuperat perquè la meva filla era de la societat l’Acord, que el va impulsar. Recordo que va sortir de la Sala, que abans era una sala de ball i festes molt coneguda i, avui, és un centre d’exposició d’art contemporani. L’altre record “històric” que em fa molta il·lusió de recordar va ser el de les primeres comparses del Foment, seria l’any 1956 i em van avisar que em quedés a veure-les passar. Era fosc, jo havia plegat de treballar i em vaig esperar. Eren poques parelles, però va ser molt emocionant.

I només ens queda per dir que la nostra participació en el programa no s’acaba a aquí. Tenim

massa memòria acumulada per explicar-la en tres fulls. Us convidem, doncs, a seguir mirant a

partir de la pàgina web. Vinga, que ja feu tard!

Taller La Història a les nostres mans. Dones amb memòria, febrer 2015. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

CARME MARTÍ PIÑOL … 85 guixots

Espectadora VIP

8

I ara…. El passat a l’atac 2.0!

De l’anyada del 1934 la Rosa també s’ha sorprès quan…

Igual que les seves companyes de taller s’ha posat a buscar per casa fotos de Carnaval antigues. I el seu esforç ha valgut la pena. N’ha trobat una amb molta solera i ara la vol compartir amb vosaltres. Enhorabona Rosa! Segueix buscant més tresors!

Fotografia de parelles. Anys de la 2a República

ROSA VIDAL FIGUERAS

…80 guixots L’he trobada!

9

De l’anyada del 1937 la Camèlia sembla que hagi fet un màster carnavalenc, té de

tot i sap un munt d’històries dels carnavals passats…

Voleu que parli de mantons? Doncs en parlo. Sabíeu que el mantó del ball de mantons no era el mateix que el d’anar a la comparsa? Moltes dones ens reservem el bo pel ball però, ja fa molts anys, que em vaig trobar el que feia servir la meva àvia per anar a la comparsa. Era un simple triangle, era més lleuger, més còmode i no pesava tant a l’hora d’anar a saltar. Voleu que parli de barretines? Doncs en parlo. Aporto les fotos de dues barretines històriques. La primera era la del meu avi, que la feia servir per anar amb els del Pòsit, té més de 120 anys i hi ha una V brodada i un crec a la punta per a que quedés més bé quan la portava posada. L’altre barretina és la de la mítica Grècia Groga, és molt més delicada que l’altra, és com de ras. El meu pare pertanyia a aquesta entitat humorística vilanovina despareguda amb l’esclat de la guerra. També porta un crec a la punta.

Barretina del pòsit. Barretina de la Grècia Groga

Voleu que us parli dels concursos que es feien el dimarts del Vidalot de no fa tants anys? Doncs us en parlo. Us aporto una foto que dóna testimoni que vam guanyar el primer premi per una gran disfressa…anàvem de coixí de fer puntes. Original, eh? Però també hem anat de caramels o de làmpares. Finalment, adjunto una foto de quatre generacions de dones d’una mateixa família vestides de comparseres. Tot un luxe!

CAMÈLIA FERRER GARRIGA

…77 guixots

Per on voleu que comenci?

10

Primer premi del concurs del Vidalot . Anys 90.

Vidalot anys 90. Vestides de caramels.

Vidalot anys 90. Vestides de làmpares

11

Quatre generacions de comparseres vilanovines. Fotografia cedida per Camèlia Ferrer

Jo sempre dic que sóc vilanovina d’adopció perquè hi vaig venir a viure al casar-me, però si comptem bé els anys, ja en porto més aquí que en cap altre lloc. I a l’arribar a una casa de Vilanova de tota la vida, m’he anat trobant i conservant elements “vilanovins” que ara són autèntics tresors. Pensant amb el què tenia per fer aquesta col·laboració em va venir a la memòria que tenia un objecte molt i molt especial. La barretina de la Grècia Groga del meu sogre. Mireu de quina bona salut gaudeix!

Barretina de la Grècia Groga. Fotografia cedida per Rosa Serdà

ROSA SERDÀ SOLER

80 Guixots Si es pot…guardeu i

conserveu

Balls de només dues hores?

I més coses de les comparses

12

Un ball de només dues hores, us preguntareu?

Els meus records daten de finals dels anys 50 del segle passat. Durant tres dies es feia al Foment un ball de tarda que li deien de Les Dues Hores i que estava dedicat a la jovenalla. Jo encara anava a l’escola, a una escola de monges, i els dies de Carnaval , a les set quan plegàvem, ens feien anar a la capella a resar un desagravi pels molt pecats que es feien per Carnaval. I què féiem quan sortíem de l’escola? – us preguntareu. Doncs només anàvem corrents cap al Foment perquè el ball ja havia començat, però encara quedava una bona estona per ballar i riure, sobretot riure, que de ballar en sabíem ben poc. Més coses dels primers anys de les Comparses recuperades… L’any 1959 vaig anar a la Comparsa per primera vegada. També feia molt poc que tornaven a ser “oficials”. Prèviament, el comparser havia demanat permís als pares de la comparsera. Vàrem sortir amb una parella una mica més gran que nosaltres i que ja eren nòvios. La societat escollida va ser la Talaia, una de les que té una trajectòria més llarga de la ciutat. Vàrem dinar al Solvi del Passeig del Carme i després de dinar, les diferents societats de la ciutat ens visitàvem . Es ballava un ball i apa! Cap a un altre local. Sempre vaig anar amb el mateix comparser, amb el temps ens vam fer nòvios i …amb el temps ens vam casar. Quantes parelles de comparsers s’han fet nòvios o s’han casat? Pregunteu i ja ho veureu.

ROSA ROMAGOSA CARBONELL

71 guixots

Balls de només dues hores? I més coses de les comparses

13

Exportació de comparses? I tant! Mireu què explica la meva néta Isona… Em dic Isona. La meva iaia participa els dimarts a la tarda al taller de la Història a les nostres mans. Dones amb memòria. Ara no visc a Vilanova , ara visc a molts quilòmetres de distància, a Bruxelles. A l’escola m’han demanat que expliqui coses de la meva ciutat i de les seves festes. De totes les que hi ha, he triat el Carnaval, i del Carnaval, les Comparses. I sabeu, què? Encara que visqui a Bruxelles no hi faltem mai. Els meus pares, el meu germà i jo sempre venim perquè pensem que són les millors festes del món, SÍ, del món mundial. Ens veiem! Isona

Sóc la Isona

ESTHER DÍAZ HERNÁNDEZ

… 74 guixots A casa ens dediquem a

l’exportació de Les Comparses

14

A casa tinc un Carnestoltes…. Sí, ho heu sentit bé. No tothom ho pot afirmar amb aquesta rotunditat. En canvi, jo sí…i tornaré a fer. TINC UN CARNESTOLTES DE CARN I OSSOS A CASA. Us en faré cinc cèntims. Resulta que el meu marit a l’any 1975, durant la nit del dijous gras de l’any de les Associacions a la Sala, ja va fer de Carnestoltes. I li va agradar tant, que l’any 1977, en plena transició i puixança del Carnaval de Vilanova va tornar a ser l’encarregat de fer de Carnestoltes per llegir el Sermonet a la xatonada de la Unió Vilanovina de la nit del dijous gras. I per fer-ho ben fet, ja ho sabeu, s’ha de practicar molt i molt. Assaig a casa, i més assaig a casa… i més assaig a casa…I al final me’ls vaig aprendre jo!

CARNESTOLTES Portada del sermonet de 1977

Cedit per Ma. dels Àngels Barbacil

Ma. dels Àngels Barbacil Sancho

… 72 guixots

A casa tinc un Carnestoltes

15

Sermó de 1975

Cedit per Ma. dels Àngels Barbacil

16

Guarnir els carrers. Què bonics que queden! Passes pels carrers i la mirada se te’n va cap als balcons i cap amunt. A veure aquest carrer ? A veure aquell altre ? Aquest sempre destaca… Però algú pensa amb la feina que hi ha al darrera ? És una feina agradable , buscada i desitjada…però feina. Potser per això s’ha anat perdent i ara s’està intentant recuperar! Quantes hores que m’havia passat cosint i cosint…, però què bé que m’ho passava amb els del meu carrer. I és clar ! El resultat ho compensa tot, oi ? Endavant amb aquesta iniciativa ! Recuperem els carrers guarnits, us ho demana una veterana , gràcies!

Foto cedida per la Ma. Àngela Prat Foto cedida per la Ma. Àngela Prat

Ma. Àngela Prat Font

… 71 guixots

Cosir per guarnir carrers

17

Foto cedida per la Ma. Àngela Prat