el cami d'escòcia cap al referendum d´independència

EL CAMÍ D’ESCÒCIA CAP AL REFERÈNDUM D’INDEPENDÈNCIA

L’evolució del procés escocès

PRESENTACIÓ

El 18 de setembre del 2014, els ciutadans escocesos van ser citats a les urnes per decidir si

Escòcia havia de continuar formant part del Regne Unit o si volien que es convertís en un estat

independent. Durant els més de dos anys previs al referèndum, Escòcia -i la resta del Regne

Unit- va viure un procés històric de debat profund i a múltiples bandes que va culminar amb la

victòria de l’unionisme. El resultat del referèndum, però, no ha servit per tancar el capítol

sobre la independència d’Escòcia: a més de mantenir-lo latent, ha portat a encetar una sèrie

de debats paral·lels que s’aniran desenvolupant al llarg de la segona legislatura del

conservador David Cameron com a primer ministre del govern britànic.

Des de la Delegació del Govern de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda hem seguit de prop

l’evolució del procés escocès des dels diferents angles que el conformen: el polític, el social i

l’econòmic. El resultat d’aquesta anàlisi es materialitza en els dos documents que es presenten

a continuació. D’una banda, el resum dels informes tramesos entre el 28 de gener del 2013 i

l’11 de desembre del 2014 posa en context el procés i n’aïlla cadascuna de les parts que

l’integren per tal d’examinar-les per separat. D’altra banda, els 42 informes elaborats entre el

28 de gener del 2013 i el 16 de gener del 2015 fan un seguiment cronològic dels diferents

esdeveniments que van marcar el període previ a la celebració del referèndum

d’independència, com també dels fets ocorreguts just després de fer-se públics els resultats de

la votació.

El lector, doncs, ha de tenir en compte que aquests documents no presenten una perspectiva

històrica, sinó que s’han elaborat a mesura que s’han anat esdevenint els fets i en base a la

informació i a les valoracions de què s’ha disposat a cada moment concret. Per tant, a banda

de les especulacions o els indicis existents a la data de la redacció de cada text, no es tenen en

consideració les conseqüències polítiques que el resultat de la votació ha implicat tant a nivell

d’Escòcia com del Regne Unit més enllà del gener del 2015. A més, l’eix central és sempre el

referèndum d’independència d’Escòcia, per la qual cosa no es fa referència a altres qüestions

que durant el mateix període es poguessin trobar damunt la taula dels governs escocès i

britànic.

En el seu conjunt, aquestes pàgines tenen l’objectiu de posar a l’abast del públic la informació

recollida i analitzada per la Delegació sobre el procés que ha viscut Escòcia durant els últims

anys entorn de la possibilitat d’independència per tal que sigui utilitzada, si s’escau, per

elaborar continguts de base analítica o històrica.

Josep Suàrez Iborra

Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya al Regne Unit i Irlanda

Londres, octubre del 2015

��

�

�

�

�

��

�

��

�� !""#$��

�� %!�&#'�(�#)� %*�+��",'��

��

��

�� !��"�� -�

��#� $�� %&��.�

�� *'� %/)�'�'�/�%�*)�#� %+%� 0�"#)��

�� '��

�� !��

� � $�� !��

�#� ��

�(� ��!��'��)��$ �!��

�*� +�� ,-��-�

�.� $�� !��"��1�

�� +#�#$�+2/*#")�#�%3�*!"#$� %�*%'�%�4!%'�%'��5�

#�� /��+�� ,-��

�� 5�

#�� +0-��

#� � $�� !��

-� %'�"��'%460�"#%'� %*��%7%�0� !8 ��

(�� 1��)��(�� $��!�� !�� .�

9��*�:#)��1�

�

��

�

�

�

�

�

��

�

��

��

�� !� �� "��

�� ;��9��

#�$ ��%��&�� '��( )�*� %*�� +, � ��

�� -��'�� '�� .��/0��5�

�

�� 9� � �� .�� -��

��7��8 %�'�/�%�*�%3�*!"#$� %*�+��",'� ��'"("#)�<�=�� %�:%�%�� %*��--�� !��

� �

��7��8 %�<�=�� %�7%/�%�� %*��.��2�� !��!��

��$��

�

��7��8 %�<�=�� %�8 )�>� %*��.5��

�

��7��8 %�<�=��.� %�8 )�>� %*��1��$��3�� !��4��

�

��7��8 %�<-=��-� �)/�#*� %*��1��0�� !��"��!��

�

��7��8 %�<.=�� %�8 )#:� %*��!�!�� % �� 5�!��

�

��7��8 %�<1=�� %�?!�@� %*��6��7�� 7�� !��

!�!��

�

��7��8 %�<�=�� %�?!*#�*� %*��5��!��%&�� % ��!�� $��!��7��

!�� 8��

�

��7��8 %�<5=��.� �):�'�� %*��5-�$��

��

�

�

�

�

��7��8 %�<��=�� %�'%�%8 /�%� %*��$��+0-� !��+��-��$��!��!�� ! ��!��

��

�

��7��8 %�<��=�� %�'%�%8 /�%� %*��9!��

�

��7��8 %�<��=�� %�'%�%8 /�%� %*��-�:��!��$��;��< ��5��< ��9��:�� 5��

�

��7��8 %�<��=�� "�!/�%� %*��1�.=>�� 7��.��?�� ?� �

�

��7��8 %�<��=�� %��3%8 /�%� %*�� !�� $��!��

�

��7��8 %�<�-=�� %��3%8 /�%� %*��2�� +@ �� "��!!�� ";�� !��"�

�5��!��-�

� �

��7��8 %�<�.=��1� %��3%8 /�%� %*��$��!��!��$��

�

��7��8 %�<�1=��5� %� %'%8 /�%� %*�� !��< �7��6��1�� ! "��

�

��7��8 %�<��=�� %�:%�%�� %*��-��%&��!��0��% ��:�� $ �!��

��

�

��7��8 %�<�5=��-� %�:%�%�� %*��5�$��1��)��% ��A��B��

�

��7��8 %�<��=�� %�:%�%�� %*��-�2�� +��"�;�$) ��2�� -�

�

��7��8 %�<��=�� %�:%�%�� %*��1�1��$��,��

�

��7��8 %�<��=��.� %�7%/�%�� %*��-�$�� !��+��-�

�

��7��8 %�<��=��1� %�7%/�%�� %*��-�� ,!4�� :�� .��

�

��7��8 %�<��=�� %�7%/�%�� %*��-�� !��"�� C ��

�

��

��

�

�

�

�

��7��8 %�<�-=�� %�8 )�>� %*��-��%&��

��7��8 %�<�.=�� )/�#*� %*��.��:�� % ��

�

��7��8 %�<�1=��-� �)/�#*� %*��.5�$!��'��!�� 4��!��

�

��7��8 %�<��=��.� %�8 )#:� %*��1��$��!�� !��

�

��7��8 %�<�5=��5� %�8 )#:� %*��15�D��!��

��!��

��7��8 %�<��=��.� %�?!�@� %*��!�� !��"��

�

��7��8 %�<��=�� %�?!�@� %*��-�E��??��!��

��7��8 %�<��=��1� %�?!�@� %*��$��!��:�� !�� $��!��

�

��7��8 %�<��=�� %�?!*#�*� %*��5�� !��!�� !�� !4��

��$��

�

��7��8 %�<��=��1� %�?!*#�*� %*��51�$��+� �� -�

�

��7��8 %�<�-=��.� �):�'�� %*��55��

�

��7��8 %�<�.=��.� �):�'�� %*��

�

��7��8 %�<�1=�� %�'%�%8 /�%� %*��$��+0-��!�!��+��-�

�

��7��8 %�<��=��5� %�'%�%8 /�%� %*��1�$��+0-�� !��!��!�� :�� 7�< ��:��!��

$��

�

��7��8 %�<�5=�� %�'%�%8 /�%� %*��$��,�� F��1��)��

�

��7��8 %�<��=�� %��3%8 /�%� %*��-��%&�� 4�� !4��

��

�

�

�

��7��8 %�<��=�� %� %'%8 /�%� %*��1�� :�� 5�

��7��8 %�<��=��.� %�:%�%�� %*��-��$��;�3��

�

�

� � ��

�

� �

��

�

�

�

�

��

��,��1��2��3��.��

�

��)��4�1 �� )��%��4�5�,� �& �� -��666�5�

��7 "��.-�

�

��8��9�� '�� '��.��.��

��!��!��2��'��4�� !� ��/��..�

�

��:��%�� ;��1�� < ��=� ��# ��.��

�

��>��%��+#�!� � �� %! ��)�� 0��.5�

�

��?��,��2��@��A �2��1��$��2�

�� A��1��

�

��@��1�� !��1��

�

��B�� '��,� ��+�4�)� ��0��+%��%��)�� 0�

��"��1-�

�

��6�� '��,� ��+�4�)� ��0��+%��%��)�� 0��1.�

�

�� '��C��#�!�D�*��4��1.�

�

��

�� !� �� "��1��

�

��

,�� $ ��51�

�

��8��9�&� ��$��)(,� �� /��1�

�

��:��E�� !� ��&�� 8��

�

��>��E�� !� ��&��

�

��?��1�� !�� '��F�� G %F��

�� 8�� :��-��

�

��@��1��!�� '��F��G%F��.-�

�

��B��1��!�� '��,� ��.-�

�

��6��%�� '��,� ��?��:��.-�

�

�� 1.

�

�

�

�

�

�

�� ;��9��

#�$ �� '��F��G%F�)�� -��

#�$ ��%��&�� '��( )�*� %*�� +)�� & ��

��.�� $-�� !��/0��-5�

�

# �$ ��8��%��&�� '��( )�*� %*�� +, � ��

��-��'�� '�� .��/0��.��

�

#�$ ��:��!��2�� & ��5�F�� G %F��.1�

�

#�$ ��>��)�� & ��.�

�

#�$ ��?�� 3� �� 5��"��5��

�

�

��

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

��

��

��

�� !"��#��!$%&��%%�� !$%'�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

��(�%)�� !$%'�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

EL CAMÍ D’ESCÒCIA CAP AL REFERÈNDUM D’INDEPENDÈNCIA Resum dels informes

11

1. INTRODUCCIÓ

El 18 de setembre del 2014, els escocesos van decidir romandre al Regne Unit en un

referèndum legal i acordat amb el govern britànic en el qual se’ls va preguntar si creien que

Escòcia hauria de ser un estat independent. Des de la Delegació de la Generalitat al Regne Unit

i Irlanda s’ha anat fent un seguiment del procés escocès al llarg d’aquests darrers anys. Aquest

informe recull el relat dels fets ocorreguts en el període entre el mes de gener del 2013 i el

desembre del 2014.

A mode introductori, el primer punt del document se centra en fer un resum històric del

procés que ha portat a la celebració del referèndum sobre la independència. A continuació,

s’analitzen els debats que han marcat aquest procés, així com també les posicions que han

adoptat tant els partidaris com els contraris a la independència. Posteriorment, es traça

l’evolució de l’opinió pública en relació a la qüestió de la independència escocesa

principalment en base a les enquestes que s’han anat publicant durant la campanya pel

referèndum. Finalment, es fa referència a les conseqüències que el referèndum escocès ha

implicat pel panorama britànic, fent especial èmfasi a l’obertura del debat territorial i als

efectes que ha tingut en els partits polítics. A l’annex, s’hi inclou la cronologia dels fets més

rellevants que han derivat a la celebració del referèndum, a més d’un glossari amb la

descripció dels principals actors involucrats.

L’objectiu global d’aquest document és, doncs, contribuir a fer més entenedor el context de la

celebració del referèndum d’independència d’Escòcia.


12

2. BREU HISTÒRIA DEL PROCÉS

2.1. De la restitució del Parlament escocès a les victòries de l’SNP

Per entendre l’evolució del procés escocès, cal remuntar-se fins a finals de la dècada dels

noranta, quan el govern britànic liderat pel laborista Tony Blair va endegar el procés conegut

com a devolution, que permetia dotar de mecanismes d’autogovern les nacions històriques del

Regne Unit. Després que els escocesos expressessin la voluntat de constituir un Parlament

propi en el referèndum celebrat l’11 de setembre del 1997, es van iniciar els tràmits per a la

creació d’aquesta institució. El procés va culminar amb les eleccions celebrades el dia 6 de

maig del 1999 a Escòcia. L’escrutini va donar la victòria als laboristes, que van formar govern

amb els liberaldemòcrates, deixant l’Scottish National Party (SNP) com la principal força

d’oposició. Uns resultats similars es van produir en les eleccions del 2003, que van permetre

als laboristes mantenir-se al capdavant del govern d’Escòcia en coalició amb els

liberaldemòcrates. No obstant, amb els comicis del 2007 es va revertir la situació. Aquesta

vegada va ser l’SNP liderat per Alex Salmond el partit que es va endur la victòria electoral per

un sol diputat i que va poder formar govern en minoria.

Per primera vegada, doncs, els nacionalistes escocesos integraven el govern d’Escòcia. Durant

la legislatura, l’SNP va presentar al Parlament de Holyrood un avantprojecte de llei1 que

proposava organitzar una consulta sobre la independència. El document incloïa una papereta

amb dues preguntes. La primera demanava si el Parlament escocès hauria de tenir més

competències i la segona, si el Parlament escocès hauria de tenir les competències per poder

assolir la independència. Malgrat tot, durant aquella legislatura l’SNP no va aconseguir el

suport de cap dels partits unionistes amb representació al Parlament escocès. Com a

conseqüència, l’avantprojecte de llei va ser finalment desestimat.

Davant de la negativa, l’SNP va decidir presentar-se a les següents eleccions del maig del 2011

amb la proposta de celebrar una consulta sobre la independència escocesa. El resultat dels

comicis van donar la majoria absoluta de diputats al partit liderat per Alex Salmond (69 de 129)

amb un 44% dels vots. Els escons restants van quedar repartits de la següent manera: 37 pel

Partit Laborista, 15 pel Partit Conservador, 5 pel Partit Liberal Demòcrata, 2 pel Partit Verd i 1

1 Veure l’avantprojecte a l’enllaç http://scotland.gov.uk/Resource/Doc/303348/0095138.pdf

http://scotland.gov.uk/Resource/Doc/303348/0095138.pdf


13

diputat independent. El Parlament escocès sorgit d’aquestes eleccions, per tant, tenia una

majoria de diputats que havien concorregut a les eleccions amb la voluntat de dur a terme un

referèndum per decidir el futur polític d’Escòcia. Aquest compromís fou reafirmat a la

conferència de tardor de l’SNP celebrada l’octubre del mateix 2011.

2.2. La negociació del referèndum entre el govern britànic i l’escocès

Després d’haver reafirmat aquest compromís a la conferència de tardor, assegurant que el

referèndum es realitzaria durant la segona meitat de la legislatura, Alex Salmond va iniciar la

consulta ciutadana “Your Scotland, your referendum” (la teva Escòcia, el teu referèndum) per

demanar l’opinió als ciutadans escocesos sobre aquesta votació. A la consulta, que es va dur a

terme el 25 de gener del 2012, s’establia la proposta de pregunta següent: “Està d’acord amb

què Escòcia hauria de ser un país independent?”. Tot i que mantenia oberta la possibilitat de

fer una consulta amb una doble pregunta com s’havia proposat a l’avantprojecte de llei fallit,

en aquest cas el govern escocès mostrava la seva preferència per un referèndum amb una sola

pregunta.

Inicialment, s’havia considerat que la doble pregunta, que permetia tres possibles respostes (el

manteniment de l’statu quo, l’augment de competències o la independència), reforçava la

posició de l’SNP. Tenint en compte que la majoria de la població escocesa es mostrava a favor

d’un augment de competències (en la terminologia escocesa, devolution max o devolution

plus)2 i que, en canvi, la independència era una opció minoritària, la doble pregunta permetia a

Alex Salmond fer un referèndum amb un risc molt baix pel seu projecte polític. Així, el primer

ministre escocès podria haver seguit defensant la independència (que segons les enquestes

hauria obtingut entre un 20 i un 30% dels vots) i alhora desenvolupar un govern més autònom.

Aquesta situació, a més, hauria forçat als unionistes a haver de pactar una proposta entre ells

o bé anar a remolc dels nacionalistes escocesos.

L’argument principal que explica el canvi d’actitud és l’intercanvi d’interessos i el posterior

acord entre el govern escocès i el govern britànic, que va girar entorn de la possibilitat

d’organitzar un referèndum pactat. Així doncs, en un document presentat el 10 de gener del

2 Per a més informació, veure l’apartat 3. “Opinió pública i evolució de les enquestes”.


14

20123, el primer ministre britànic, David Cameron, va mostrar la seva inclinació per acordar la

celebració d’un referèndum sobre el futur polític d’Escòcia. Per tal d’atorgar-li un marc legal, el

Parlament britànic cediria al Parlament escocès la competència per organitzar un referèndum

d’aquestes característiques. A canvi, però, el govern britànic va posar com a condició que la

pregunta fos clara i directa, que permetés uns resultats fàcilment interpretables. Aquesta

condició era, de fet, un dels pocs punts que compartien els partits unionistes, és a dir, els

partits Laborista, Conservador i Liberal Demòcrata.

Així doncs, el govern escocès va acceptar renunciar a la doble pregunta a canvi d’obtenir un

reconeixement legal del referèndum per part del govern britànic4. Durant la negociació, el

govern de Salmond també va aconseguir que se li concedís la capacitat de definir l’electorat de

cara al referèndum. D’aquesta manera, es va poder incloure la població major de 16 anys. A

més, la utilització del cens de les eleccions del Parlament escocès en lloc del que s’empra en

els comicis del Parlament britànic va permetre incloure a la base electoral els immigrants

residents a Escòcia i no només els ciutadans amb passaport britànic. Amb l’acord final signat

l’octubre del 2012, el govern escocès també va obtenir la potestat de decidir la data del

referèndum, amb el 31 de desembre del 2014 com a data límit.

Per part del govern britànic, es va considerar que s’havia aconseguit el més important, és a dir,

que la pregunta del referèndum acordat fos clara i directa. De fet, en aquell moment es

considerava que la victòria del “no” a la independència seria molt majoritària i, per tant, es

creia que es deixava a Salmond sense els avantatges de la doble pregunta. Malgrat això, en

aquell moment algunes veus acadèmiques van mostrar el seu escepticisme davant l’evidència

d’una suposada victòria del govern britànic.

A principis del 2012, doncs, es van iniciar les converses entre el govern britànic i l’escocès per

tal d’organitzar un referèndum legal i acordat. Durant els primers mesos de l’any, ambdues

parts van consultar tant la ciutadania com els experts per anar teixint les bases legals d’aquest

referèndum.

3 Veure el document “Scotland’s constitutional future” (2013) a l’enllaç

https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/39248/Scotlands_Constitutional_Future.pdf 4 Cal remarcar que, en l’avantprojecte del 2010, es plantejava un referèndum de caràcter consultiu, sense valor

legislatiu.

https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/39248/Scotlands_Constitutional_Future.pdf

https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/39248/Scotlands_Constitutional_Future.pdf


15

Finalment, i després de les negociacions entre la viceprimera ministra escocesa, Nicola

Sturgeon, i el secretari d’estat per Escòcia, Michael Moore, el 15 d’octubre del 2012 es va

anunciar un acord entre el primer ministre escocès i el primer ministre britànic sobre el

referèndum d’independència. En el document on es deixava constància d’aquest acord, es

recollia també que el govern britànic es comprometia a aprovar un decret (order in council)

d’acord amb la Secció 30 de l’Acta d’Escòcia (Scotland Act) de 1998 per permetre un

referèndum amb base legal, legislat pel Parlament escocès i que havia de tenir una sola

pregunta sobre la independència d’Escòcia. A més, es va crear una Comissió Electoral

independent que s’encarregaria de vetllar pel bon funcionament del procés de convocatòria i

de la posterior campanya.

2.3. La convocatòria definitiva i la campanya del referèndum

Abans que s’establís l’acord definitiu entre el govern escocès i el govern britànic, els partidaris i

els detractors de la independència ja van presentar les seves respectives campanyes. Així, el 25

de maig del 2012 es va posar en funcionament de forma oficial la campanya Yes Scotland,

liderada per Blair Jenkins i amb el suport de l’SNP i el Partit Verd escocès. Per altra banda, el 25

de juny es va fer pública la posada en marxa de Better Together, amb Alistair Darling al

capdavant i amb el recolzament dels tres grans partits unionistes escocesos: el Conservador, el

Laborista i el Liberal Demòcrata. A partir de llavors, cada partit es va encarregar de donar els

seus respectius missatges a favor o en contra de la independència d’Escòcia, en un clima de

debat democràtic.

El 30 de gener del 2013, la Comissió Electoral va publicar les seves recomanacions sobre la

pregunta del referèndum i sobre els límits de la campanya. Entre altres coses, va recomanar

que la pregunta fos: “Should Scotland be an independent country?”5 (Hauria de ser Escòcia un

país independent?). Seguint els suggeriments de la comissió, el 21 de març del 2013 es va

presentar al Parlament escocès la Proposta de Llei del Referèndum sobre la Independència,

que tenia com a objectiu confirmar el rol de la Comissió Electoral i introduir la data de la

celebració del referèndum, que es va convocar pel 18 de setembre del 2014.

5 La pregunta proposada inicialment per Salmond era “Do you agree that Scotland should be an independent

country?” (Està d’acord que Escòcia hauria de ser un país independent?).


16

Per tal de reforçar els seus arguments, els governs britànic i escocès van publicar

respectivament informes en contra i a favor de la independència d’Escòcia. D’una banda, el

govern britànic va emetre una sèrie de documents al llarg del 2013 i del 2014 amb el títol The

Scotland Analysis programme, en els quals s’abordaven totes les temàtiques relatives a aquest

possible procés, des de l’economia fins a les relacions internacionals. Per la seva banda, el

govern escocès va culminar la publicació dels seus informes amb el llibre blanc sobre la

independència d’Escòcia titulat Scotland’s Future: your guide to an independent Scotland (El

futur d’Escòcia: la teva guia per una Escòcia independent)6. D’aquesta manera, els partidaris de

la independència es van encarregar d’incidir en les oportunitats que generaria la

independència per a la població escocesa, mentre que des del sector unionista es van voler

destacar els avantatges que suposaria el manteniment d’Escòcia dins el Regne Unit, tenint en

compte que s’havia promès la transferència de més competències per Escòcia, així com també

alertant dels riscos que comportaria una possible secessió.

La campanya va tenir els seus alts i baixos. Encara que en un primer moment la victòria del

“no” semblava clara, el “sí” va anar progressant en les enquestes7, sobretot durant els darrers

mesos i setmanes prèvies al referèndum, en les quals, i especialment després del segon debat

televisat entre Alex Salmond i Alistair Darling, es va veure que una victòria del “sí” era

plausible. Això va obligar als líders dels partits britànics a reaccionar i a intensificar els seus

missatges. És per aquest motiu que setmanes abans del referèndum els líders dels partits

britànics es van desplaçar a Edimburg per demanar als escocesos que es quedessin al Regne

Unit.

2.4. El referèndum i les seves conseqüències

Finalment, el resultat del referèndum celebrat el 18 de setembre del 2014 va donar la victòria

al “no” a la independència, que es va imposar amb el 55,3% dels sufragis enfront el 44,7% de

suport al “sí”. Aquest resultat va precipitar la dimissió d’Alex Salmond i el nomenament de

Nicola Sturgeon com a primera ministra escocesa el 20 de novembre, dos mesos després del

referèndum.

6 Accés a l’informe complet a través de l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/Publications/2013/11/9348/0

7 Per a més informació, veure l’apartat 3. “Opinió pública i evolució de les enquestes”.

http://www.scotland.gov.uk/Publications/2013/11/9348/0


17

A més, i davant la necessitat de complir les promeses fetes durant la campanya electoral, el

govern britànic va iniciar els tràmits per cedir més competències a Escòcia a través de la

Comissió Smith. El debat de la devolució, però, també ha comportat i comportarà

conseqüències en relació a l’ordenació territorial de tot el Regne Unit8.

8 Per a més informació, veure apartat 4. “Les conseqüències del referèndum”.


18

3. ELS DEBATS SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

Durant tot el procés que ha portat al referèndum, hi ha hagut diversos temes que han marcat

el debat. A continuació s’aborden aquests punts essencials, exposant els arguments tant dels

partidaris com dels contraris de la formació d’un nou estat escocès.

3.1. La balança fiscal i els ingressos del mar del Nord

L’economia ha estat l’aspecte que més ha centrat el debat sobre la independència d’Escòcia al

llarg dels darrers anys. Els partidaris de la independència argumentaven que un nou estat

escocès seria més ric i pròsper, mentre que els defensors de l’unionisme sostenien que

l’economia escocesa seria més robusta si es mantenia al Regne Unit.

En aquest sentit, és essencial entendre els arguments donats en referència a la balança fiscal

d’Escòcia. Segons un informe del govern escocès del 6 de març del 2013, Government

Expenditure and Revenues Scotland - March 20139 (Despeses i ingressos públics d’Escòcia –

Març 2013), les dades econòmiques sobre Escòcia pels anys 2011/2012 eren les següents:

Taula 1. Despeses i ingressos públics d’Escòcia durant els anys 2011 i 2012

Territori Ingressos corrents Balanç del pressupost Balanç del pressupost (amb inversió pública)

(milions de

£) % sobre total Regne Unit

(milions de £)

% (milions de £) %

Escòcia – sense ingressos del mar del Nord

46.297 8,2 -13.972 -11,2 -18.159 -14,6

Escòcia – amb ingressos del mar del Nord (per càpita)

47.239 8,2 -13.030 -10,2 -17.217 -13,5

Escòcia – amb ingressos del mar del Nord (geogràfic)

56.871 9,9 -3.398 -2,3 -7.586 -5,0

Regne Unit 572.636 100 -92.297 -6,0 -120.963 -7,9

Elaboració pròpia. Font: The Scottish Government (2013), Government Expediture and Revenues Scotland – March 2013

9 Veure l’informe complet a l’enllaç

http://www.scotland.gov.uk/Topics/Statistics/Browse/Economy/GERS/GERS2013pdf



19

Com es pot observar, el punt clau a l’hora d’interpretar les dades que conté la taula és com es

tracten els beneficis derivats del petroli del mar del Nord, ja que aquests ingressos afecten de

manera dràstica tant la balança fiscal com el dèficit10:

- Interpretació de la balança fiscal entre Escòcia i la resta del Regne Unit: el total de

despesa pública pel benefici d’Escòcia és del 9,3%11. Per tant, si es consideren els

ingressos generats per Escòcia incloent-hi els beneficis derivats del mar del Nord

(9,9%), Escòcia estaria aportant a l’Estat un 0,6% més del que rep. Per contra, si no es

consideren els ingressos derivats del mar del Nord, o s’inclouen d’acord amb el pes

poblacional d’Escòcia, Escòcia rep de l’Estat un 1,1% més del que aporta.

- Dèficit: si s’inclouen els beneficis derivats del mar del Nord, els anys 2011/2012

Escòcia presentava un dèficit del 2,3% (considerablement per sota del dèficit del Regne

Unit en el seu conjunt en aquell període, situat al 6,0%). Per contra, si no s’inclouen els

beneficis derivats del mar del Nord, Escòcia tenia un dèficit de l’11,2% i, per tant, molt

superior al dèficit global del Regne Unit.

Seguint aquesta línia d’argumentació, Yes Scotland va dur a terme una campanya per informar

sobre el dèficit fiscal escocès, basant-se en el supòsit que Escòcia aporta més al Regne Unit del

que en rep. Per la seva banda, el març del 2013 el govern escocès va publicar un informe amb

el títol Oil and Gas Analytical Bulletin12 (Butlletí analític sobre el petroli i el gas) en el qual

destacava la importància dels hidrocarburs en l’economia escocesa. En el document,

defensava una perspectiva molt positiva i afirmava que els ingressos del mar del Nord podrien

representar fins a un 17% del PIB.

Per part del sector unionista, l’argumentació es va basar en el raonament que aquests

ingressos provinents del petroli no són segurs perquè estan sotmesos a una gran volatilitat i, a

més, les previsions són exagerades. En aquest sentit, Better Together va encetar una polèmica

per tenir accés a un document del govern escocès que no havia estat publicat i que explorava

la possibilitat que un nou estat escocès pogués afrontar els riscos de volatilitat financera si

10

L’article de BBC News (6 de maig del 2013) “Gers figures show Scotland’s debt lower that UK level” recull la interpretació d’ambdós governs. Accés a l’article a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-business-21684684 11

The Scottish Government (2014), “Government Expenditure and Revenues Scotland – March 2013”, p. 63. Al document a través de l’enllaç http://www.gov.scot/Topics/Statistics/Browse/Economy/GERS/GERS2013pdf 12

Veure el document a l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/Resource/0041/00416072.pdf

http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-business-21684684


http://www.gov.scot/Topics/Statistics/Browse/Economy/GERS/GERS2013pdf

http://www.scotland.gov.uk/Resource/0041/00416072.pdf


20

depenia excessivament del petroli. Aquest document va ser publicat al blog de campanya de

l’associació unionista13. Davant les acusacions, el govern escocès va intentar redreçar la

polèmica14 explicant que el risc de volatilitat es podria reduir creant un fons d’inversions

sobirà, seguint el model noruec. Aquesta proposta, però, també va generar dubtes perquè la

creació d’un fons sobirà estaria lligat a una reducció de la despesa pública, ja que actualment

els beneficis derivats del mar del Nord s’inclouen com a part del pressupost públic corrent.

El govern britànic va donar també les seves dades pel que fa a la balança fiscal escocesa i al

futur d’una possible Escòcia independent. Més enllà del tema de la moneda, que s’analitza

més endavant, des del govern britànic es va intentar mostrar constantment que la

independència suposaria una sèrie de riscos econòmics per Escòcia. Amb aquest objectiu, el 28

de maig del 2014 va publicar un informe sobre l’economia d’un estat escocès. L’encarregat de

fer la presentació15 va ser el secretari del Tresor britànic, Danny Alexander16, que va defensar

que la creació d’un nou estat suposaria per a cada ciutadà escocès una pèrdua de 1.400 lliures

anuals a causa d’un dèficit provocat per la baixada d’ingressos, pel cost de construir les noves

estructures d’Estat i per l’augment d’impostos i les retallades socials. Aquest document, però,

va causar molta controvèrsia perquè els autors en els quals s’havia basat van denunciar que

s’havien manipulat les seves xifres i s’havien exagerat els costos de la creació d’un nou estat17.

Això va suposar que s’acusés el govern britànic d’imprecisió i de falsedat.

Salmond va aprofitar la publicació de l’informe del Tresor britànic per presentar les seves

pròpies dades18, que demostren que una Escòcia independent milloraria la seva situació

financera any rere any gràcies a l’augment de 0,3 punts del creixement de la productivitat i a

un increment d’ingressos fiscals de 2.400 milions de lliures anuals. Això implicaria que en un

estat escocès cada ciutadà disposaria d’unes 1.000 lliures addicionals cada any.

13

Es pot accedir al document “The truth about taxes, spending and oil in a separate Scotland” que es va publicar al blog de Better Together a l’enllaç http://b.3cdn.net/better/c1d14076ee08022eec_u9m6vd74f.pdf 14

BBC News (6 de març del 2013), “Scottish independence: SNP’s Swinney admits econonomic challenges”. Accés a l’article a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-21679760 15

Es pot accedir al document Scotland analysis: Fiscal policy and sustainability a l’enllaç https://www.gov.uk/government/publications/scotland-analysis-fiscal-policy-and-sustainability 16

Accedir a la transcripció del discurs a l’enllaç https://www.gov.uk/government/speeches/chief-secretary-speaks-at-the-launch-of-the-scotland-analysis-paper-on-fiscal-policy-and-sustainability 17

BBC News (28 de maig del 2014), “Scottish independence: Prof Patrick Dunleavy says Treasury claims ludicrous”. Accedir a l’article a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-27611563 18

Accedir a l’estudi a l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/Topics/Economy/Publications/PSFOutlook

http://b.3cdn.net/better/c1d14076ee08022eec_u9m6vd74f.pdf

http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-21679760

https://www.gov.uk/government/publications/scotland-analysis-fiscal-policy-and-sustainability

https://www.gov.uk/government/speeches/chief-secretary-speaks-at-the-launch-of-the-scotland-analysis-paper-on-fiscal-policy-and-sustainability



http://www.scotland.gov.uk/Topics/Economy/Publications/PSFOutlook


21

En definitiva, des dels sectors partidaris a la independència es va defensar que Escòcia com a

estat independent no només seria viable, sinó que fins i tot milloraria la seva situació

econòmica gràcies principalment als ingressos del mar del Nord19. Per contra, els defensors de

la unió amb el Regne Unit van argumentar que un hipotètic nou estat escocès estaria en pitjors

condicions econòmiques, encara que van admetre que una Escòcia independent podia ser

factible a llarg termini. Cal remarcar, però, que el debat sobre l’economia va anar acompanyat

sovint d’un altre tema crucial de la campanya: la moneda.

3.2. La lliura esterlina i el repartiment del deute

El 23 d’abril del 2013 el Tresor del govern britànic va publicar l’informe20 sobre les diferents

opcions de moneda en una Escòcia independent. El mateix dia, el govern escocès feia públic un

comunicat amb la seva opinió sobre l’informe elaborat pel Fiscal Commission Working Group21.

A la següent taula s’inclouen les principals conclusions d’ambdós informes, així com també les

opinions dels actors implicats.

19

Per ampliar la informació, consultar l’informe fet pel govern escocès i presentat el 19 de novembre del 2013 amb el títol Building Security and Creating Opportunity: Economic policy choices in an Independent Scotland. Accedir el document a l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/Resource/0043/00438277.pdf 20

HM Government (23 d’abril del 2013), Scotland analysis: Currency and monetary policy. Accés a https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/191786/ScotlandAnalysis_acc-1.pdf 21

El Fiscal Commission Working Group assessora el govern escocès i està format per una sèrie d’experts economistes reconeguts internacionalment: Crawford Beverdige CBE (president) i els acadèmics Andrew Hughes Hallett, James Mirrlees (Premi Nobel), Frances Ruane i Joseph Stiglitz (Premi Nobel).


https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/191786/ScotlandAnalysis_acc-1.pdf


EL C

AM

Í D’E

SCÒ

CIA

CA

P A

L R

EFER

ÈND

UM

D’I

ND

EPEN

DÈN

CIA

R

esu

m d

els

info

rmes

22

Tau

la 2

. Mo

ned

a d

’un

a p

oss

ible

Esc

òci

a in

dep

end

ent

(res

um

del

s a

rgu

men

ts e

xpo

sats

pel

s in

form

es d

els

go

vern

s i e

ls a

ctor

s p

rin

cip

als

)

Ll

iura

est

erl

ina

(S

terl

ing

Zo

ne

) Ll

iura

est

erl

ina

(A

do

pci

ó u

nila

tera

l)

Euro

M

on

ed

a p

ròp

ia

Ne

goci

ació

/Co

sto

s d

e t

ran

sacc

ió

- D

epèn

d’u

n a

cord

am

b r

UK

a . -

Els

cost

os

de

tran

sacc

ió e

s m

anti

nd

rien

bai

xos.

- N

o e

s re

qu

erei

x n

ego

ciac

ió.

- El

s co

sto

s d

e tr

ansa

cció

es

man

tin

dri

en b

aixo

s.

- A

cord

am

b la

UE.

-

Co

sto

s el

eva

ts d

e tr

ansi

ció

: can

vi d

e m

on

eda,

cre

ació

d’u

n

ban

c ce

ntr

al,

con

verg

ènci

a am

b e

ls

crit

eris

d’e

ntr

ada

a l’e

uro

. -

Dis

min

uci

ó d

els

cost

os

de

tran

sacc

ió a

mb

la z

on

a eu

ro i

augm

ent

amb

rU

K.

- N

o e

s re

qu

erei

xen

n

ego

ciac

ion

s.

- C

ost

os

sign

ific

atiu

s:

can

vi d

e m

on

eda,

ris

c d

e fu

ga d

e ca

pit

als.

-

Au

gmen

t d

els

cost

os

de

tran

sacc

ió a

mb

to

ts

els

soci

s co

mer

cial

s.

Po

lític

a m

on

età

ria

(in

stit

uci

on

s i

adeq

uac

ió)

- S’

hau

ria

de

pac

tar

la

gove

rnab

ilita

t d

el B

oE

b a

mb

rU

K.

- A

mb

el t

em

ps,

les

eco

no

mie

s p

od

rien

div

ergi

r. A

ixò

d

ific

ult

aria

qu

e le

s d

ecis

ion

s d

el B

oE

foss

in a

deq

uad

es p

er

amb

du

es e

con

om

ies.

- El

Bo

E n

o e

star

ia o

blig

at a

co

nsi

der

ar le

s co

nse

qü

ènci

es

de

les

seve

s d

ecis

ion

s so

bre

l’e

con

om

ia e

sco

cesa

. -

Escò

cia

dep

end

ria

de

cap

ital

im

po

rtat

.

- H

auri

a d

’est

ablir

un

ban

c ce

ntr

al.

- La

po

lític

a m

on

etàr

ia

dep

end

ria

del

BC

E,

dif

icu

ltan

t l’a

deq

uac

ió a

Es

còci

a.

- D

ues

op

cio

ns:

-

Flo

tan

t: a

uto

no

mia

m

on

etàr

ia c

om

ple

ta,

susc

epti

ble

a s

ho

cks.

-

Dir

igid

a (f

ixa)

: fl

exib

ilita

t d

e p

olít

ica

mo

net

ària

lim

itad

a,

po

dri

a re

du

ir

l’exp

osi

ció

a s

ho

cks.

Po

lític

a fi

sca

l

- H

i hau

ria

con

tro

ls s

ob

re la

p

olít

ica

fisc

al.

- A

ugm

ent

del

s co

sto

s cr

edit

icis

p

er E

scò

cia.

-

No

hi h

auri

a co

ntr

ol f

orm

al

sob

re la

po

lític

a fi

scal

.

- A

ugm

ent

del

s co

sto

s cr

edit

icis

per

Esc

òci

a.

- Im

po

sto

s i d

esp

ese

s lim

itat

s p

el m

arc

fisc

al d

e la

UE.

- A

ugm

ent

del

s co

sto

s cr

edit

icis

per

Esc

òci

a.

Esta

bili

tat

fin

ance

ra

- Es

còci

a h

auri

a d

e n

ego

ciar

am

b

UK

per

tal

qu

e el

Bo

E fo

s el

p

rest

ado

r d

e d

arre

ra in

stàn

cia.

- El

Bo

E n

o s

eria

nec

ess

ària

men

t el

pre

stad

or

de

dar

rera

in

stàn

cia.

-

Cap

acit

at li

mit

ada

d’a

po

rtar

liq

uid

itat

al s

eu s

ecto

r fi

nan

cer.

-

- El

no

u b

anc

cen

tral

es

cocè

s se

ria

el

pre

stad

or

de

dar

rera

in

stàn

cia.

EL C

AM

Í D’E

SCÒ

CIA

CA

P A

L R

EFER

ÈND

UM

D’I

ND

EPEN

DÈN

CIA

R

esu

m d

els

info

rmes

23

22 T

he

Gu

ard

ian

(2

3 d

’ab

ril d

el 2

01

3),

“O

sbo

rne

war

ns

of

curr

en

cy r

isks

of

ind

ep

en

de

nt

sco

tlan

d”.

Acc

edir

a l’

arti

cle

a l’e

nlla

ç h

ttp

://w

ww

.gu

ard

ian

.co

.uk/

po

litic

s/vi

deo

/20

13

/ap

r/2

3/o

sbo

rne

-cu

rren

cy-i

nd

ep

end

ent-

sco

tlan

d-v

ideo

23

Ab

ans

de

la c

risi

de

l’eu

ro, l

’SN

P h

avia

def

en

sat

l’eu

ro c

om

a p

oss

ible

mo

ne

da

d’u

na

Escò

cia

ind

epe

nd

en

t.

24 D

icki

e, M

. (2

3 d

’ab

ril d

el 2

01

3),

“Sc

ots

fac

e to

ugh

ch

oic

es o

n c

urr

en

cy”,

Fin

an

cia

l Tim

es, p

. 2.

25 K

ay, J

. (2

4 d

’ab

ril d

el 2

01

3 )

; “Sc

ots

wh

o w

ant

to le

ave

the

UK

mu

st b

e re

ady

to d

rop

ste

rlin

g”,

Fin

an

cia

l Tim

es, p

. 11

.

Ll

iura

est

erl

ina

(S

terl

ing

Zo

ne

) Ll

iura

est

erl

ina

(A

do

pci

ó u

nila

tera

l)

Euro

M

on

ed

a p

ròp

ia

Po

sici

ó d

els

ac

tors

Un

ion

iste

s

- G

ove

rn b

rità

nic

(G

. Osb

orn

e,

min

istr

e d

’Eco

no

mia

): la

ra

cio

nal

itat

eco

nò

mic

a p

er la

q

ual

rU

K a

ccep

tari

a u

na

un

ió

mo

net

ària

no

est

à cl

ara

22.

- B

ette

r To

geth

er (

A. D

arlin

g): e

l go

vern

esc

ocè

s n

o p

ot

asse

gura

r q

ue

es m

anti

nd

ria

la

lliu

ra e

ster

lina.

- El

go

vern

bri

tàn

ic i

Bet

ter

Toge

ther

ap

un

ten

a l’

alt

risc

de

no

ten

ir e

l Bo

E co

m a

p

rest

ado

r d

e d

arre

ra in

stàn

cia.

- B

ette

r To

geth

er d

iu q

ue

Escò

cia

es

po

dri

a ve

ure

fo

rçad

a a

ado

pta

r l’e

uro

p

er e

ntr

ar a

la U

E.

- B

ette

r To

geth

er: s

’hi

op

osa

per

qu

è, e

n c

as

d’in

dep

end

ènci

a, u

n

can

vi d

e m

on

eda

dif

icu

ltar

ia e

nca

ra m

és

les

rela

cio

ns

com

erci

als

amb

rU

K.

Pro

in

de

pe

nd

èn

cia

- G

ove

rn e

sco

cès:

és

la m

illo

r o

pci

ó p

er a

to

tho

m. E

s b

asa

en

les

con

clu

sio

ns

del

Fis

cal

Co

mm

issi

on

Wo

rkin

g G

rou

p.

- L’

eco

no

mia

esc

oce

sa, e

sp. e

l p

etro

li, a

jud

a a

equ

ilib

rar

la

bal

ança

de

pag

amen

ts d

e la

lli

ura

est

erlin

a.

- P

er r

UK

, Esc

òci

a é

s u

n s

oci

co

mer

cial

imp

ort

ant.

-

El c

on

tro

l de

la p

olít

ica

fisc

al

seri

a eq

uiv

alen

t a

les

rest

ricc

ion

s au

toim

po

sad

es e

n

cas

de

mo

ned

a p

ròp

ia o

d

’ad

op

ció

de

l’eu

ro.

- L’

SNP

ho

ha

apu

nta

t en

al

gun

es o

casi

on

s p

er r

em

arca

r q

ue

l’ad

op

ció

de

la ll

iura

no

d

epèn

exc

lusi

vam

ent

del

go

vern

bri

tàn

ic.

- El

Fis

cal C

om

mis

sio

n W

ork

ing

Gro

up

ap

un

ta q

ue

no

és

un

a o

pci

ó a

trac

tiva

.

- G

ove

rn e

sco

cès:

Esc

òci

a p

od

ria

aco

nse

guir

un

a ex

cep

ció

de

l’eu

ro23

. -

FTc : t

ot

i la

dif

icu

ltat

d

’aco

nse

guir

un

a ex

cep

ció

fo

rmal

, es

po

dri

a re

tard

ar l’

entr

ada

a l’e

uro

sin

e d

ie ja

qu

e n

o

com

ple

ix e

ls r

equ

isit

s d

’acc

és i

ja q

ue

la z

on

a eu

ro e

s m

ost

ra r

etic

ent

a ex

pan

dir

-se

en

l’act

ual

itat

24.

- Jo

hn

Kay

, an

alis

ta d

e FT

25 i

exas

sess

or

eco

nò

mic

de

Salm

on

d:

Escò

cia

no

mé

s té

p

od

er e

n u

na

h

ipo

tèti

ca n

ego

ciac

ió

amb

rU

K s

i man

té

ob

erta

l’o

pci

ó d

’un

a m

on

eda

prò

pia

. És

l’ún

ic p

un

t at

ract

iu

qu

e la

cam

pan

ya p

el

“sí”

es

po

t co

mp

rom

etre

a

aco

nse

guir

.

Glo

ssar

i: a

) rU

K:

rest

a d

el R

egn

e U

nit

b

) B

oE:

Ban

c d

’An

glat

err

a

c)

FT:

Fin

an

cia

l Tim

es

http://www.guardian.co.uk/politics/video/2013/apr/23/osborne-currency-independent-scotland-video



24

Des de l’inici de la campanya pel referèndum, Alex Salmond va prometre als escocesos una

independència light, és a dir, construir un estat independent però conservant la lliura esterlina

com a divisa. Tot i que això va provocar el rebuig de certs sectors independentistes que

defensaven que la vertadera independència havia d’incloure també una moneda pròpia, al

final el pragmatisme es va acabar imposant i una gran majoria de la població escocesa preferia

conservar la lliura en cas d’independència.

Tot i això, durant la primera part de la campanya, el govern britànic i els sectors unionistes es

van mostrar escèptics sobre el fet que una Escòcia independent pogués continuar emprant la

lliura. En aquest sentit, el governador del Banc d’Anglaterra, Mark Carney26, en unes

declaracions que va fer el 29 de gener del 2014, va afirmar que la decisió de mantenir la lliura

com a divisa no depenia exclusivament del govern escocès, sinó que havia de ser una decisió

conjunta entre el Banc d’Anglaterra i el govern britànic.

Per la seva banda, Better Together feia el següent plantejament: el mateix govern escocès

afirma que conservar la lliura esterlina (en una Sterling Zone) seria la millor opció per a Escòcia,

però alhora no pot assegurar que es mantindria la lliura en una Escòcia independent. Per tant,

argumentaven, no cal posar en risc la moneda. De fet, des del sector unionista s’insistia

constantment a Salmond perquè expliqués quin seria el seu pla alternatiu si no s’aconseguia

una unió monetària formal de la lliura esterlina, sabent que qualsevol altra alternativa era

impopular i que es podia presentar com una estratègia d’alt risc.

D’altra banda, la resposta de Yes Scotland i del govern escocès se centrava en defensar que

mantenir la lliura esterlina era el millor escenari tant per a una Escòcia independent com

també per la resta del Regne Unit. La línia estratègica dels independentistes era reiterar que la

“zona esterlina” seria beneficiosa per ambdues economies i insistir en el fet que, donada una

eventual negociació en aquest sentit, el govern britànic adoptaria la decisió més raonable.

El debat sobre la moneda en un hipotètic nou estat escocès va tenir el seu punt d’inflexió el 13

de febrer del 2014 amb la visita a Edimburg del ministre del Tresor britànic, George Osborne,

durant la qual va fer un discurs27 centrat en el tema monetari. Osborne va aprofitar l’ocasió per

26

Black, A. (29 de gener del 2014), “Scottish independence: Carney says Scots currency plan more lead to power loss”, BBC News. Accedir a l’article a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-25930075 27

Veure el discurs íntegre a l’enllaç https://www.gov.uk/government/speeches/chancellor-on-the-prospect-of-a-currency-union-with-an-independent-scotland


https://www.gov.uk/government/speeches/chancellor-on-the-prospect-of-a-currency-union-with-an-independent-scotland



25

presentar l’informe que el govern britànic havia elaborat el mateix mes de febrer anomenat

Scotland Analysis: Assessment of sterling currency union28. Segons l’argument clau d’aquest

document, l’èxit del Regne Unit, lligat a la seva política monetària compartida, desapareixeria

en una Escòcia independent. En l’informe, es remarcava que els països amb un control més

directe sobre la política monetària poden tractar millor els problemes econòmics greus, posant

la crisi de l’Eurozona com l’exemple del fet que unes regles fiscals acordades no són suficients

per garantir una unió monetària estable. A més d’advertir dels perills als quals s’exposava un

nou estat escocès, l’informe defensava que no hi ha cap regla o principi en dret internacional

que exigeixi al Regne Unit compartir la moneda amb un hipotètic nou estat escocès.

En el seu discurs, el ministre va afirmar que el vot per una Escòcia independent significaria

allunyar-se de la lliura. Fins llavors, Osborne havia dit que un acord d’aquestes característiques

seria improbable, però encara no ho havia descartat formalment. Dies enrere, en una

conferència de premsa a Downing Street, Cameron havia declarat que seria molt difícil

justificar una unió monetària amb Escòcia després de la independència. Ara, amb el discurs

d’Osborne a Edimburg, el govern britànic es posicionava clarament: el vot a favor de la

independència d’Escòcia significava sortir de la lliura.

En una acció inusual i excepcional, el ministre del Tresor britànic es va referir també als

consells del secretari permanent del Tresor, Nicholas Macpherson, que en una carta29 advertia

de la impossibilitat que una Escòcia independent continués conservant la lliura esterlina. El

govern britànic va voler donar rellevància a les declaracions d’un alt funcionari com a una

28

Accedir a l’informe sencer a l’enllaç https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/279454/CM8815_2901849_SA_SterlingUnion_acc.pdf 29

Sparrow, A. (13 de febrer del 2014), “George Osborne’s speech on Scottish independence: Politics live blog”, The Guardian. Accés a l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/politics/blog/2014/feb/13/george-osbornes-speech-on-scottish-independence-politics-live-blog#block-52fd00f3e4b079f244a5b31f

“La lliura no és un actiu que es pugui dividir entre dos països després d’una ruptura, com una

col·lecció de CDs. Si Escòcia s’allunya del Regne Unit, s’allunya de la lliura del Regne Unit. El

valor de la lliura no està en el paper i la tinta que s’utilitzi per imprimir-la, (...) sinó en el

sistema monetari sencer que el sustenta”.

George Osborne, ministre del Tresor britànic

https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/279454/CM8815_2901849_SA_SterlingUnion_acc.pdf


http://www.theguardian.com/politics/blog/2014/feb/13/george-osbornes-speech-on-scottish-independence-politics-live-blog#block-52fd00f3e4b079f244a5b31f



26

opinió tècnica d’una persona que treballa per l’Estat amb independència del partit polític que

estigui governant en un moment concret i que, per tant, no pot ser acusada de partidista.

A més, Osborne va demanar al govern escocès que presentés el seu pla B davant la negativa de

Londres a permetre el manteniment de la lliura esterlina en un nou estat escocès. La posició

exposada per George Osborne també va ser compartida pel canceller laborista a l’ombra, Ed

Balls30, i el secretari del Tresor, el liberal demòcrata Danny Alexander31.

Les reaccions immediates per part del govern escocès, en boca d’Alex Salmond32, van consistir

en acusar d’amenaces sense fonament el discurs d’Osborne, defensant un altre cop que la unió

monetària entre una Escòcia independent i la resta del Regne Unit era l’escenari més

beneficiós per ambdues parts. A més, Salmond va afegir un nou element al debat: va declarar

que si no es permetia la unió monetària, es podria donar el cas que una Escòcia independent

no acceptés pagar la part proporcional del deute britànic.

En una acció pensada per calmar els mercats financers, el 13 de gener del 2014 el govern

britànic es va veure obligat a confirmar en un comunicat33 que assumiria la responsabilitat

sobre tot el deute públic britànic, uns 1,4 bilions de lliures, si Escòcia es pronunciava a favor de

la independència. No obstant, la nota també deixava clar que Londres reclamaria després la

part proporcional del deute al govern d’una Escòcia independent, a través d’una negociació

entre les dues parts durant la qual s’establiria la quantitat justa i proporcional de les

obligacions del Regne Unit que correspondrien a Escòcia, així com també les condicions de

pagament.

30

Veure Transcript of Ed’s interview on currency union a l’enllaç http://www.edballs.co.uk/blog/?p=4830 31

Després del discurs de George Osborne, el secretari del Tresor, Danny Alexander, va afegir que una unió monetària crearia un risc inacceptable tant per Escòcia com per la resta del Regne Unit. Va fer una crida al govern escocès perquè proposés una moneda alternativa. Alexander va declarar: “Com a escocès, i com a secretari del Tresor del Regne Unit, sobre la base d’aquesta anàlisi, no podria recomanar una unió monetària per a la gent d’Escòcia i el meu partit no podria acceptar una proposta d’aquestes característiques per a la resta del Regne Unit”. “L’SNP, però, continua fent veure que una Escòcia independent podria seguir compartint la lliura”, va dir. “L’SNP continua fent veure que una Escòcia independent podria seguir compartint la lliura”. I va afegir: “No podria, sense acord”. Veure el vídeo de l’entrevista a l’enllaç http://on.aol.com/video/danny-alexander-rules-out-scotlands-currency-union-plan-518122863 32

Black, A. i James, A. (13 de febrer del 2014), “Scottish independence: Yes vote means leaving proud, says Osborne”, BBC News . Llegir l’article a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-26166794 33

Accedir al comunicat UK debt and the Scotland Independence referendum a l’enllaç https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/270643/uk_debt_and_the_Scotland_independence_referendum.pdf

http://www.edballs.co.uk/blog/?p=4830

http://on.aol.com/video/danny-alexander-rules-out-scotlands-currency-union-plan-518122863



https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/270643/uk_debt_and_the_Scotland_independence_referendum.pdf

https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/270643/uk_debt_and_the_Scotland_independence_referendum.pdf


27

De fet, per la seva banda el govern escocès havia insistit durant la campanya que, encara que

legalment el deute seria del govern britànic, el nou estat escocès n’assumiria la seva part

sempre que Escòcia tingués assegurada una part justa dels actius, inclosos els actius

monetaris34. Aquest compromís estava recollit en el llibre blanc d’Escòcia publicat el novembre

del 2013. El document plantejava que, a l’hora de distribuir el deute, es podia utilitzar o bé el

criteri de població o bé fer una estimació de les contribucions anteriors d’Escòcia a les finances

públiques. Aquest últim càlcul es podia fer a partir de les dades de 1980, que és el primer any

del qual es té constància de les xifres corresponents a les balances fiscals.

Ara bé, Salmond va prendre una posició menys cooperativa després que el govern britànic

amenacés Escòcia amb negar-li l’ús de la lliura en cas d’independència. El primer ministre

escocès va argumentar que si el govern de Cameron no s’asseia a negociar l’ús de la lliura en el

nou estat, el govern escocès no pagaria la part que li corresponia del deute, que legalment

pertany només al Tresor britànic.

La controvèrsia sobre la divisa en una Escòcia independent es va mantenir en la mateixa línia

durant els mesos previs al referèndum i va arribar en el seu punt àlgid durant el segon debat

entre Alex Salmond i Alistair Darling realitzat el 25 d’agost del 2014. En aquest cas, Salmond es

va desmarcar dels errors comesos en el primer debat celebrat el 5 d’agost i va donar respostes

més preparades en referència a la moneda que s’utilitzaria en un nou estat escocès. Així,

davant la insistència de Darling perquè presentés la seva proposta alternativa en cas de no

poder mantenir la lliura, Salmond va assegurar tenir tres plans B: l’”esterlinització”, la moneda

pròpia i la moneda de transició. Malgrat tot, segons Salmond, la millor opció passava per

compartir la lliura. Així mateix, en aquesta ocasió, el primer ministre escocès va assegurar de

manera convincent i rotunda que Londres no podia impedir que Escòcia utilitzés la lliura

esterlina. Alhora, va reiterar que si el Regne Unit rebutjava una unió monetària, una Escòcia

independent no pagaria la seva part del deute. “Negar la unió monetària seria tancar la porta a

la possibilitat que Escòcia assumís aquests compromisos”, va sentenciar.

34

Aquest punt sobre el repartiment dels actius i passius també va derivar a controvèrsia, especialment després que el Financial Times publiqués l’article “Multiple questions remain over bank stakes and financial solvency” (4 de febrer del 2014), on defensava que a l’hora de fer el repartiment s’hauria de tenir en compte que l’any 2008 el govern britànic va rescatar el Royal Bank of Scotland i Lloyd’s (propietat del Royal Bank of Scotland).


28

Durant aquest debat, Darling, forçat per una intervenció del presentador, va haver d’admetre

que una Escòcia independent podria arribar a utilitzar la lliura. Salmond va aprofitar

l’avinentesa per qualificar la confessió de Darling com “la revelació més important de la nit”.

En definitiva, pel que fa al tema de la divisa, la gran majoria de la població escocesa era

partidària de mantenir la lliura esterlina en una Escòcia independent. Aprofitant aquesta

opinió majoritària, el sector unionista i el govern britànic van adoptar una actitud escèptica

sobre la possibilitat que un nou estat escocès pogués conservar la moneda. L’escepticisme

inicial, però, es va acabar convertint en un negació més explícita durant els últims mesos de la

campanya. Els independentistes, per la seva banda, eren conscients que qualsevol altra opció

els hagués restat popularitat. És per això que van intentar defensar que l’ús de la lliura seria

beneficiós tant pel govern escocès com pel britànic. Per reforçar la seva posició, però, van

deixar clar que la negació del govern de Cameron a una negociació sobre l’aspecte monetari

comportaria que Escòcia no assumís la seva part proporcional del deute del Regne Unit.

3.3. El sector financer i les grans empreses

El 20 de maig del 2013, el govern britànic va publicar l’informe Scotland Analysis: Financial

services and banking35 (Anàlisi d’Escòcia: serveis financers i bancaris), que se centrava en

analitzar les possibles conseqüències per Escòcia a nivell financer i bancari si aquesta

esdevenia un nou estat.

En l’informe, es destacava la importància del sector per l’economia escocesa, que l’any 2013

representava 8.800 milions de lliures (un 8,8% del seu PIB), a més de 85.000 llocs de treball

directes i 100.000 d’indirectes (un 7% de la força laboral escocesa).

El document afirmava que, en cas d’independència, el pes relatiu del sector bancari a Escòcia

seria extraordinàriament gran, concretament d’un 1.254%. Per tenir altres referències, cal

tenir present que el pes relatiu del sector al Regne Unit és d’aproximadament d’un 492% sobre

el PIB36; abans de la crisi, a Islàndia era del 800% del seu PIB, i del 700% en el cas de Xipre.

35

Consultar el document a l’enllaç https://www.gov.uk/government/publications/scotland-analysis-financial-services-and-banking 36

Mesurat pel valor dels actius.

https://www.gov.uk/government/publications/scotland-analysis-financial-services-and-banking



29

Un altre element problemàtic seria el domini de dos grans bancs: Bank of Scotland i Royal Bank

of Scotland (RBS). Cal tenir present que el 2008 el govern britànic va destinar 45.000 milions de

lliures a recapitalitzar l’RBS i, paral·lelament, el banc va rebre 275.000 milions en garanties a

través de l’esquema de protecció del govern37. La suma d’ambdues quantitats equivaldria al

211% del PIB d’Escòcia el 2008.

Segons l’informe, la importància relativa del sector i la seva concentració faria que una Escòcia

independent fos més vulnerable a una crisi bancària. Aquesta vulnerabilitat es veuria

agreujada pel fet que la independència implicaria renunciar al Banc d’Anglaterra com a

prestador de darrera instància38, i la creació d’un fons de protecció bancari39 seria problemàtic.

Per tant, la independència implicaria un augment dels costos, que afectarien directament als

consumidors, especialment pel que fa a serveis com ara plans d’estalvi o plans de pensions.

Paral·lelament, el document alertava que la creació d’una frontera legal entre Escòcia i la resta

del Regne Unit complicaria les operacions entre els territoris, principalment a causa de la

interdependència del sector. A tall d’exemple, un 84% de les hipoteques expedides per

companyies escoceses estan situades fora d’Escòcia o el 67% dels plans d’estalvi que tenen els

escocesos pertanyen a companyies de la resta del Regne Unit40. Segons l’informe, aquest fet

podria provocar que un nombre significatiu d’empreses abandonessin Escòcia com a seu fiscal

en cas d’independència. Com a conseqüència, es disminuiria la importància d’Escòcia com a

clúster financer, i això derivaria a una caiguda dels ingressos.

L’endemà que el govern britànic va fer públic l’informe, el govern escocès va presentar el seu

propi document d’anàlisi, titulat Scotland’s Economy: the case for independence41 (L’economia

d’Escòcia: el cas de la independència). A diferència del text provinent de Londres, aquest no

oferia una resposta directa sobre les conseqüències de la independència en el sector financer i

bancari, sinó que se centrava principalment en el potencial econòmic d’un nou estat escocès.

D’una banda, el contingut del document establia que la situació econòmica d’Escòcia era millor

37

Asset Protection Scheme. 38

Aquest, però, és un punt disputat ja que el govern escocès argumenta el contrari, és a dir, que una unió esterlina podria incloure el Banc d’Anglaterra com a prestador de darrera instància. 39

Principalment perquè si un dels dos bancs fes fallida, difícilment l’altre podria assumir la cobertura dels seus dipòsits. 40

HM Treasury (20 de maig del 2013), Scotland analysis: Financial services.Consultar la infografia completa a l’enllaç https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/200281/infographic_scotland_analysis_financial_services.pdf 41

Consultar el document a l’enllaç http://www.gov.scot/Publications/2013/05/4084

https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/200281/infographic_scotland_analysis_financial_services.pdf


http://www.gov.scot/Publications/2013/05/4084


30

que la del Regne Unit en el seu conjunt. A més, destacava el perfil exportador de l’economia

escocesa, fent referència a sectors més enllà dels financers i bancaris, com ara l’alimentari o el

manufacturer. En la mateixa línia, l’informe feia un repàs de les fortaleses de l’economia

escocesa, que correspondrien als recursos naturals42, el sistema educatiu43, el sector de les

ciències naturals (Life Sicences)44, el sector creatiu45 i el digital46.

Alhora, l’informe recollia els principals greuges econòmics que reclamava el govern escocès.

D’una banda, destacava les queixes sobre el poc control de la política fiscal, la poca influència

sobre el desenvolupament d’infraestructures (especialment dels aeroports escocesos, que

consideraven infraestructures infradesenvolupades) i el poc benefici que Escòcia obtenia de

l’explotació dels seus recursos naturals. En referència a aquest últim punt, el Fiscal

Commission Working Group recomanava en el seu informe establir un fons sobirà amb els

beneficis derivats del gas i del petroli47.

En conclusió, des del govern britànic i Better Together es van voler mostrar els riscos

econòmics que podria suposar una Escòcia independent, sobretot en el sector financer i també

per les grans empreses. En aquest sentit, les declaracions que directius de Shell, BP, Lloyds

Banking Group o British Airways van fer a favor de mantenir la unió amb el Regne Unit i

advertint -en major o menor mesura- dels perills d’una possible independència, van ser

rebudes amb satisfacció per part dels unionistes. Per la banda del govern de Salmond, per

contra, es van voler destacar els punts forts de l’economia escocesa, que –segons el seu punt

de vista- es veuria afavorida amb la independència.

42

Més enllà dels recursos energètics de gas i petroli, es calcula que Escòcia genera el 25% de l’energia eòlica i mareomotriu d’Europa i el 10% de l’energia de les onades. Actualment, un terç del total de l’energia que s’utilitza a Escòcia és de caràcter renovable. Font: The Scottish Government (21 de maig del 2013), Scotland’s Economy: the case for independence, p. 5. Consultar el document a l’enllaç http://www.gov.scot/Publications/2013/05/4084 43

Més enllà del sistema d’educació universitària de qualitat i gratuïta, recentment hi ha hagut la iniciativa d’oferir places d’aprenent a tots el joves d’entre 16 i 19 anys que no estiguin estudiant. 44

El 2010, sector de ciències de la vida va generar ventes per 2.900 milions de lliures. Font: The Scottish Government (21 de maig del 2013), Scotland’s Economy: the case for independence, p. 5. Veure el document a l’enllaç http://www.gov.scot/Publications/2013/05/4084 45

L’any 2010, el sector creatiu va generar ventes per valor de 4.800 milions de lliures. Font: The Scottish Government (21 de maig del 2013), Scotland’s Economy: the case for independence, p. 5. Accedir al document a l’enllaç http://www.gov.scot/Publications/2013/05/4084 46

Cada any, el sector digital genera 47.000 llocs de treball directes. A més, aporta 3.600 milions de lliures anuals a l’economia escocesa. 47

The Scottish Government (21 de maig del 2013), Scotland’s Economy: the case for independence, p. 5. Veure el document a l’enllaç http://www.gov.scot/Publications/2013/05/4084





31

3.4. L’estat del benestar i el model escocès

Tradicionalment, la població escocesa ha mostrat un posicionament més socialdemòcrata que

l’anglesa, més dominada pel pensament liberal. Aquest fet es va accentuar especialment amb

els governs conservadors liderats per Margaret Thatcher (1979-1990), que van comportar unes

conseqüències negatives per a la indústria escocesa. Des d’aleshores, el Partit Conservador rep

poc suport a Escòcia. De fet, durant la legislatura actual els conservadors escocesos només

compten amb un diputat dels 59 que Escòcia envia al Parlament britànic.

A les altres nacions que integren el Regne Unit, i principalment a Anglaterra, el vot sol tenir

una tendència diferent a l’escocesa. Com a conseqüència, alguns sectors escocesos poden

tenir la sensació que el govern que es constitueix a Londres és un que ells no han escollit.

Aquesta dicotomia es va fer especialment evident durant els governs de Thatcher, així com

també ho és en la legislatura actual, en la qual el conservador David Cameron governa en

coalició amb els liberaldemòcrates.

Per l’SNP i Yes Scotland, el fet que molts escocesos no se sentin representats pel govern

central és la raó principal per defensar la independència. És per això que, durant el període

previ al referèndum, Alex Salmond va argumentar reiteradament que en un nou estat escocès

els ciutadans no tindrien governs que no haguessin votat i que podrien aplicar polítiques

contràries als interessos dels escocesos. En aquest sentit, el lema “Scotland’s future in

Scotland’s hands” (El futur d’Escòcia en mans d’Escòcia) va servir a l’SNP per defensar que la

independència era la millor solució per protegir l’estat del benestar escocès -i especialment el

sistema de sanitat pública- de les retallades aplicades pel govern britànic. A més, des del

govern escocès, i concretament a través del Fiscal Commission Group48, s’afirmava que amb la

independència es podria oferir un sistema tributari més robust i eficient, que garantís la

justícia social. Aquest discurs anava dirigit principalment als votants laboristes de classes

populars. L’objectiu era convèncer-los que la millor manera de vetllar pels seus interessos i

evitar ser governats per conservadors passava per votar “sí” al referèndum.

48

Fiscal Commission Working Group (4 de novembre del 2013), Principles for a Modern and Efficient Tax System in an independent Scotland. Accedir a l’informe a l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/Publications/2013/10/4839/0



32

Un altre informe49 elaborat per un grup d’experts a instàncies del govern escocès també

assegurava que una Escòcia independent podria aportar millores a l’estat del benestar, com

ara al sistema de pensions. En aquest mateix document s’apuntava a un període transitori de 5

anys durant els quals es crearien les estructures necessàries per gestionar l’estat del benestar

escocès, reorganitzar el sistema britànic i pactar el repartiment de responsabilitats i fons.

Des de l’àmbit unionista, per contra, se subratllava que Escòcia rebia un 3% més per càpita en

partides que es destinaven precisament a sustentar l’estat del benestar50 i que, d’altra banda,

resultava molt complex dividir un sistema públic que funcionava de forma unitària. Amb tot, la

independència podria suposar un risc pel manteniment de l’estat del benestar escocès.

A l’hora d’exposar els seus arguments a favor de l’unionisme, però, des de Better Together

eren conscients de la impopularitat que podia generar la participació activa dels conservadors.

És per això que generalment eren líders laboristes com Alistair Darling o Gordon Brown qui

defensaven públicament la unitat del Regne Unit.

Que els laboristes fossin habitualment la cara visible de la campanya contra l’independentisme

i que defensessin l’unionisme al costat dels conservadors va permetre a Alex Salmond

etiquetar-los de “polítics de Westminster”. D’aquesta manera, la campanya independentista

emprava constantment el terme Westminster per criticar l’allunyament dels tres grans partits

britànics dels seus votants escocesos, i també per defensar la necessitat d’una Escòcia

independent que pogués tenir uns governs que representessin tant la ideologia com els

interessos dels seus votants.

En conclusió, tant independentistes com unionistes eren conscients del caràcter

majoritàriament social-demòcrata de la població escocesa i per això van utilitzar arguments,

cadascú des del seu posicionament, per defensar l’estat del benestar d’Escòcia. Segons els

independentistes, un nou estat escocès permetria evitar governs conservadors i alhora

protegir i reforçar l’estat del benestar. Des del sector unionista, però, es defensava que la unió

amb el Regne Unit assegurava el manteniment de l’estat del benestar, mentre que la

independència podia posar-lo en risc.

49

Expert Working Group on Welfare (11 de juny del 2013), Expert Working Group on Welfare. Veure el document a l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/Publications/2013/06/8875 50

Scotland Office i The Rt Hon Michael Moore (11 de juny del 2013), Leaving the UK and keeping UK welfare doesn’t add up. Accedir al document a l’enllaç https://www.gov.uk/government/news/leaving-the-uk-and-keeping-uk-welfare-doesnt-add-up

http://www.scotland.gov.uk/Publications/2013/06/8875

https://www.gov.uk/government/news/leaving-the-uk-and-keeping-uk-welfare-doesnt-add-up



33

3.5. La pertinença a la Unió Europea

De manera anàloga al model socioeconòmic, també hi ha diferències entre el sentiment

europeista a Escòcia i a la resta del Regne Unit. Mentre que la població escocesa sempre s’ha

mostrat més partidària de la Unió Europea (UE), la societat anglesa compta amb destacats

sectors euroescèptics. És per això que el tema de la UE va ser un altre dels punts centrals

entorn del qual va girar la campanya.

El 27 de gener del 2012, el primer ministre britànic, David Cameron, va pronunciar un discurs

comprometent-se a convocar un referèndum sobre la pertinença del Regne Unit a la UE l’any

2017 en cas de resultar reelegit. Aquestes declaracions van derivar també al debat sobre la

pertinença d’una Escòcia independent a la Unió Europea, una disputa que va ser alimentada

amb les diferents posicions i arguments de cada sector.

En primer lloc, segons els independentistes escocesos, l’article 48 del Tractat de la Unió

Europea (TUE) permetria que Escòcia mantingués la seva pertinença a la UE un cop hagués

esdevingut un nou estat. La previsió era que, si el “sí” guanyava el referèndum, durant els

següents 18 mesos s’encetaria una negociació -que estaria avalada per experts internacionals-

per tal que tant el govern britànic com la UE reconeguessin Escòcia com a país independent i

perquè Escòcia fos acceptada als organismes internacionals. Segons Salmond, i tal i com també

constava en el llibre blanc, durant aquest període Escòcia no deixaria de formar part de la UE

perquè, de fet, encara no seria formalment independent del Regne Unit. Al llarg d’aquests

mesos, es pactarien les condicions perquè Escòcia pogués ser un membre més de la UE un cop

s’hagués constituït com a estat. Amb tot, s’evitaria seguir el procediment recollit a l’article 49

del TUE, que s’aplica quan un estat extern a la UE vol integrar-se a la institució. El primer

ministre escocès va assegurar també que la UE estaria interessada en mantenir Escòcia dins

l’organització per dos motius: primer, per les grans reserves de gas que posseeix en el seu

territori i, segon, per la prosperitat de la seva economia.

La possibilitat de romandre a la UE, però, va ser posada en dubte reiteradament per part dels

partits unionistes, segons els quals una Escòcia independent sortiria de la Unió Europea i

hauria de negociar una altra vegada el seu ingrés, com si es tractés d’un candidat. Aquest


34

argument es va incloure en el document51 publicat el 17 de gener del 2014 per part del Foreign

Office britànic. El text assegurava que un nou estat escocès no accediria automàticament a la

UE i que el seu ingrés dependria de l’aprovació dels estats membres. En l’informe, també

s’assegurava que Escòcia hauria d’adoptar l’euro si volia ser acceptada com a membre de la

UE.

L’objectiu del document del Foreign Office era donar una resposta al debat sobre la pertinença

a la UE que va tenir lloc el 28 de novembre del 2013 al Parlament escocès, així com també al

seguit de declaracions i fets que se’n van derivar.

El dia anterior al debat, el president espanyol, Mariano Rajoy, havia suggerit que si els resultats

del referèndum escocès donaven la victòria al “sí”, aquest nou estat quedaria fora de la UE i

hauria de sol·licitar de nou el seu ingrés. Quan la diputada i líder del partit laborista a Escòcia

va demanar al primer ministre escocès què li suscitaven les declaracions de Rajoy, Salmond va

citar un document de la Comissió Europea on s’afirmava que “seria legalment possible

renegociar la situació del Regne Unit i d’Escòcia dins de la UE”. Aquest document anònim que

Salmond va mostrar al Parlament va generar una gran indignació per part de l’oposició i bona

part de la premsa, principalment a causa de l’ambigüitat del seu origen. Després de moltes

acusacions, es va descobrir que es tractava d’una carta que havia estat publicada set setmanes

abans al diari digital nacionalista escocès Newsnet. Aquesta publicació, alhora, responia a una

carta que setmanes enrere el secretari de l’SNP d’Aberdeen, John Lind52, havia enviat en

qualitat de ciutadà europeu a la Comissió Europea. Concretament, Lind havia preguntat si

legalment seria possible renegociar la situació entre el Regne Unit i Escòcia. El cap del

Secretariat General de la Comissió Europea, Mario Paulo Tenreiro, li va donar una resposta

afirmativa, i aquesta era el text que s’havia publicat a Newsnet.

Després d’aquesta polèmica, el dia 12 de desembre del 2013 Ruth Davidson, líder del Partit

Conservador escocès, va explicar53 que l’Oficina d’Informació del Parlament de Holyrood tenia

51

HM Government (gener del 2014), Scotland Analysis: EU and international issues. Accedir al document a l’enllaç https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/271794/2901475_HMG_Scotland_EUandInternational_acc2.pdf 52

BBC News (28 de novembre del 2013), “Scottish independence: Alex Salmond rejects EU membership fears”. Llegir l’article a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-25138254 53

Consultar la intervenció de Ruth Davidson (minut 14:50) a l’enllaç http://www.youtube.com/watch?v=yMC7jdF6G2Y&feature=c4-overview vl&list=PL4l0q4AbG0mnVsKDGswgL2CUUNzzMlNCT Veure la transcripció del diàleg entre Ruth Davidson i Alex Salmond a les pàgines 12 i 13 del document http://www.scottish.parliament.uk/parliamentarybusiness/28862.aspx?r=8699&mode=pdf

https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/271794/2901475_HMG_Scotland_EUandInternational_acc2.pdf



http://www.youtube.com/watch?v=yMC7jdF6G2Y&feature=c4-overview%20vl&list=PL4l0q4AbG0mnVsKDGswgL2CUUNzzMlNCT

http://www.youtube.com/watch?v=yMC7jdF6G2Y&feature=c4-overview%20vl&list=PL4l0q4AbG0mnVsKDGswgL2CUUNzzMlNCT

http://www.scottish.parliament.uk/parliamentarybusiness/28862.aspx?r=8699&mode=pdf


35

una carta de la Comissió Europea54 que datava del 5 de novembre i que clarificava les

declaracions de Mario Paulo Tenreiro publicades al diari digital Newsnet. El seu contingut

afirmava que la posició de la UE sobre una Escòcia independent no havia canviat.

A aquest argument s’hi van afegir també les declaracions del mateix 12 de desembre del 2013

del president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy. Acompanyat de Mariano Rajoy, Van

Rompuy va insistir en la idea que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea

des del dia de la declaració d’independència i, per tant, hauria de demanar l’adhesió i seguir

els procediments establerts per l’entrada d’un nou estat a la UE. Això implicaria aconseguir el

suport de tots els seus membres.

Davant d’aquestes afirmacions, el govern escocès va argumentar que Van Rompuy es referia

exclusivament al cas espanyol ja que el procés escocès es basava en un referèndum pactat.

En el debat sobre la pertinença a la UE, doncs, cada part implicada va utilitzar una informació

diferent per reforçar els seus arguments. Mentre que des dels sectors independentistes se

suggeria que l’article 48 del TUE serviria com a base per negociar les condicions de pertinença

sense que en cap moment Escòcia hagués de sortir de la UE, des del punt de vista dels

unionistes el vot per la independència anava acompanyat de la sortida d’Escòcia de la UE.

Finalment, però, la victòria del “no” va comportar que no s’acabés de resoldre quina hauria

estat la resposta final de la UE.

3.6. “Devolution max”

Abans que es convoqués el referèndum amb una sola pregunta sobre la independència, la gran

majoria dels escocesos es mostraven partidaris d’una devolution max o d’una Devo Plus.

Aquests termes es van anar utilitzant indistintament i mai es van arribar a definir d’una forma

clara, però s’entenien com un augment de competències pel govern escocès.

54

Scottish Conservatives (12 de desembre del 2013), Salmond needs to explain if Euro letter is a muddle or a fiddle. Veure l’article a l’enllaç http://www.scottishconservatives.com/2013/12/salmond-needs-explain-euro-letter-muddle-fiddle/

http://www.scottishconservatives.com/2013/12/salmond-needs-explain-euro-letter-muddle-fiddle/



36

Com a conseqüència, es va donar el cas que tant la campanya de Yes Scotland com la de Better

Together van intentar convèncer a aquest sector majoritari de la població que la proposta que

defensaven era la que més s’aproximava a la devo-max.

En aquesta línia, l’11 de febrer del 2013 el govern britànic va publicar l’informe Scotland

Analysis: Devolution and the implication of Scottish independence55, en el qual s’insistia

repetidament que el marc de devolution era el més beneficiós56 per ambdues parts. Alhora, es

presentava com un marc flexible57 que permetia la constant adaptació a noves circumstàncies.

Per la seva banda, la campanya Better Together es basava en la proposta del govern de

Cameron i presentava l’opció de devolution com l’evolució del procés d’autonomia escocès,

que amb el temps derivaria cap a un major nivell d’autogovern.

Així, i a mesura que les enquestes assenyalaven una remuntada del “sí”, els tres grans partits

unionistes es van veure obligats a concretar les seves propostes de devolució, també el Partit

Conservador, que tradicionalment sempre s’havia mostrat reticent a augmentar les

competències d’Escòcia. En aquest sentit, cal destacar la conferència Escòcia en un Regne Unit

canviant: visions unionistes per a una major devolució després del referèndum 58, que va ser

organitzada pel think thank Institute for Government l’1 de juliol del 2014. Durant l’acte, cada

un dels partits unionistes va presentar les seves propostes de devolució de competències.

A mesura que s’apropava la data del referèndum, els tres grans grups polítics britànics van

anar incrementant les seves promeses. A més, van assegurar que votar “no” significava apostar

per un augment de les competències d’Escòcia dins el marc del Regne Unit, però en cap cas

mantenir l’statu quo.

Per la banda independentista, Yes Scotland destacava en les seves comunicacions que la

independència era l’evolució natural de l’autonomia, culminant així el procés d’autogovern

que s’havia iniciat amb la creació del Parlament escocès l’any 1999. A més, durant la campanya

55

Accedir al document a l’enllaç https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/79417/Scotland_analysis_Devolution_and_the_implications_of_Scottish_Independan...__1_.pdf 56

Ib, p. 19 a 23 i 25 a 28. 57

Ib, p. 18 a 19 i 24 a 25. 58

Es pot accedir al resum de la conferència a l’enllaç http://www.instituteforgovernment.org.uk/events/scotland-changing-uk-unionist-visions-further-devolution-after-referendum

https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/79417/Scotland_analysis_Devolution_and_the_implications_of_Scottish_Independan...__1_.pdf


http://www.instituteforgovernment.org.uk/events/scotland-changing-uk-unionist-visions-further-devolution-after-referendum

http://www.instituteforgovernment.org.uk/events/scotland-changing-uk-unionist-visions-further-devolution-after-referendum


37

pel “sí”, els independentistes van posar en qüestió la credibilitat de les promeses fetes pels

grans partits britànics. Consideraven que l’única forma d’obtenir un augment de competències

veritable era votant a favor d’un nou estat escocès.

3.7. Els arguments emocionals i la negativitat de la campanya

La majoria dels arguments que es van donar a favor o en contra de la independència eren de

caràcter racional, basats en factors com l’economia o la millora de l’estat del benestar. Malgrat

això, en alguns moments del debat va despuntar una certa emotivitat més o menys preparada.

Per exemple, en el discurs59 pronunciat a l’Estadi Olímpic de Londres el 7 de febrer del 2014,

David Cameron va defensar la importància que Escòcia es quedés al Regne Unit no només per

raons econòmiques o geopolítiques, sinó emocionals. Cameron va parlar d’una “fusió de

sangs” entre tots dos pobles, i va insistir que no suportaria veure “destrossat” el seu país.

Encara que va reconèixer que l’última paraula era només dels escocesos, el primer ministre

britànic va defensar la voluntat de mantenir la “gran família” del Regne Unit amb un missatge

clar: “Volem que es quedin”.

Aquest missatge va ser repetit al llarg dels últims dies de campanya, durant els quals els líders

dels partits britànics es van desplaçar a Escòcia per traslladar aquesta idea al poble escocès. La

vigília del referèndum, Gordon Brown va fer el seu discurs60, en el qual va apel·lar als

arguments passionals per convèncer els escocesos de quedar-se al Regne Unit.

Des del sector independentista també van fer ús del llenguatge emocional. En aquest sentit,

Salmond va tancar el discurs del 19 d’octubre del 2013 davant la Conferència Nacional de l’SNP

amb les següents paraules:

59

Accés al vídeo del discurs a l’enllaç http://news.stv.tv/scotland/263184-david-cameron-invokes-london-olympic-spirit-in-independence-speech/ Veure la transcripció del discurs a l’enllaç https://www.gov.uk/government/speeches/the-importance-of-scotland-to-the-uk-david-camerons-speech 60

Veure la compareixença de Gordon Brown a l’enllaç https://www.youtube.com/watch?v=J39bBV7CBJk

“Si no nosaltres, qui? Si no és ara, quan? Amics, som la generació de la independència. I el

nostre moment és ara!”.

Alex Salmond, primer ministre escocès

http://news.stv.tv/scotland/263184-david-cameron-invokes-london-olympic-spirit-in-independence-speech/


https://www.gov.uk/government/speeches/the-importance-of-scotland-to-the-uk-david-camerons-speech


https://www.youtube.com/watch?v=J39bBV7CBJk


38

Salmond ja havia reiterat en diverses ocasions que els escocesos són un poble orgullós i

conscient de les seves capacitats, alhora que no admeten les amenaces per part de

determinats sectors unionistes referents als riscos d’una Escòcia independent.

Més enllà de la utilització explícita d’arguments emocionals, el “sí” va permetre a Salmond fer

propostes positives i contribuir a les il·lusions dels escocesos, mentre que la defensa de

l’unionisme no comptava amb aquestes possibilitats ja que havien de fer un discurs contrari a

l’independentisme. El professor Alan Trench ja va advertir que es donaria aquesta situació tan

bon punt es va saber que el referèndum només admetria dues possibles respostes i quan la

campanya es trobava tot just a les beceroles. “No tenir tercera opció fa que inevitablement la

campanya per l’statu quo sigui una campanya negativa, fet que dóna un avantatge comparatiu

a la campanya de la independència”61, va assegurar l’acadèmic.

De fet, Salmond va acusar reiteradament a Better Together de fer una campanya negativa. En

la mateixa línia, molts líders unionistes van advertir durant el període previ al referèndum que

calia fer propostes en positiu per tal d’assegurar que la població escocesa donaria suport al

manteniment d’Escòcia dins el Regne Unit, defensant que un discurs que es basés només en

amenaces no mobilitzaria el vot pel “no” a la independència62. Aquest raonament explica el

canvi de lema de Better Together el juny del 2014, que va passar a ser “No, thanks” amb

l’objectiu de reduir la percebuda agressivitat de la campanya unionista. Tot i això, a dues

setmanes del referèndum, una enquesta de YouGov63 assenyalava que un 60% dels escocesos

considerava que la campanya del “no” havia estat negativa, i només el 31% creia que en

general havia estat positiva. En canvi, la campanya duta a terme pel sector independentista era

considerada com a positiva pel 69% dels enquestats, enfront a un 30% que la considerava

negativa.

La positivitat de la campanya pel “sí”, enfront d’un discurs unionista més basat en la

negativitat i les amenaces, és un dels factors que permet explicar perquè el suport a la

independència va experimentar un augment durant els últims mesos previs al referèndum.

61

The Scotsman (5 d’abril del 2012), “Alan Trench: Devo max needs flesh on it for Union’s sake”. Llegir l’article a l’enllaç http://www.scotsman.com/news/alan-trench-devo-more-needs-flesh-on-it-for-union-s-sake-1-2215302 62

Una de les veus més destacades va ser la del ministre per Escòcia del govern britànic, Alistair Carmichael, les declaracions del qual es van publicar a l’article “Cabinet minister: We’re in danger of losing Scottish independence poll” a The Guardian (29 de març del 2014). Accedir a l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/politics/2014/mar/29/alistair-carmichael-scottish-independence-poll-losing 63

Veure els resultats complets a l’enllaç http://yougov.co.uk/news/2014/09/07/full-results-scottish-independence-2nd-5th-septemb/

http://www.scotsman.com/news/alan-trench-devo-more-needs-flesh-on-it-for-union-s-sake-1-2215302

http://www.theguardian.com/politics/2014/mar/29/alistair-carmichael-scottish-independence-poll-losing

http://yougov.co.uk/news/2014/09/07/full-results-scottish-independence-2nd-5th-septemb/



39

4. OPINIÓ PÚBLICA I EVOLUCIÓ DE LES ENQUESTES

4.1. La majoria a favor de la “devolution max” abans de la convocatòria oficial del

referèndum

La majoria d’enquestes prèvies a la convocatòria del referèndum indicaven un suport baix a la

independència i una major preferència per l’augment de l’autonomia. Aquesta tendència es

pot observar en la sèrie d’enquestes publicades per TNS BMRB.

Gràfic 1. Resultat de la sèrie d’enquestes de TNS BMRB a la pregunta “Pensant sobre el futur

d’Escòcia, a quina d’aquestes tres opcions li donaria més suport?”

Traducció de les respostes, per ordre d’aparició: “Mantenir la situació actual” / “Transferir més poder” / “No ho sé”. Font: TNS BMRB, nota de premsa del 5 d’octubre del 2012.

Aquesta taula mostra el considerable suport amb què comptava l’opció de major autonomia al

llarg del període de temps analitzat, trobant-se en quasi tots els moments com la via més

popular, amb un 35% dels votants en la darrera enquesta de l’octubre del 2012.

29

32

29

34 33

30

37 35

28 26

23 22

10 12

11 9

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Oct. 2011 Jan. 2012 June 2012 Oct. 2012

Q2. Thinking about the future of Scotland, which of these three options would you support the most?

Keep currentarrangement

Transfer morepower

Fullindependece

Don't know


40

La introducció de la pregunta amb dues respostes, doncs, semblava que havia d’afavorir els

unionistes. De fet, segons les enquestes, la majoria d’escocesos que estaven a favor d’un

augment de l’autonomia per a Escòcia s’acabarien inclinant pel “no” a les urnes, davant d’una

pregunta binària sobre la independència.

4.2. L’auge del “sí”

El 17 de setembre del 2014, la vigília de la celebració del referèndum, John Curtice, president

del British Polling Council, va publicar Poll of Polls (L’enquesta de les enquestes)64. El document

feia un recull històric de totes les enquestes publicades fins aleshores. Els resultats permeten

veure l’evolució del “sí” i el “no” a la independència des del d’octubre de 2013 i fins la mateixa

setmana de celebració del referèndum.

64

Curtice, J. (13 de setembre del 2014), “Poll of Polls: 12 September Version 2”, What Scotland thinks. Llegir l’article a l’enllaç http://blog.whatscotlandthinks.org/2014/09/poll-polls-12-september-version-2/

http://blog.whatscotlandthinks.org/2014/09/poll-polls-12-september-version-2/


41

Durant el 2012 i bona part del 2013, els partidaris de la independència semblaven estancats en

una forquilla entre el 30 i el 40%. Ara bé, tal i com mostra el gràfic, des de finals del 2013, el

“sí” a la independència va tendir a anar en augment de forma progressiva. En aquest sentit, a

partir del mes de gener del 2014 el suport a la independència va superar la barrera del 40%. A

finals de març del mateix any, quan el “no” encara conservava un avantatge important

respecte el “sí”, diversos líders unionistes65 van començar a advertir que, si la tendència es

mantenia, el vot per la independència es podia acabar imposant en el referèndum.

Fins l’agost del 2014 el “sí” es va mantenir estancat entorn el 43% dels vots, encara que

demostrava una certa inclinació positiva. Va ser, però, durant la segona meitat d’aquest mes

que el “sí” va iniciar una ràpida remuntada. El 7 de setembre del 2014, a deu dies del

referèndum, es va donar a conèixer la primera enquesta que donava la victòria al “sí”.

L’enquesta va ser realitzada per l’empresa YouGov i The Sunday Times66 la va publicar.

65

Per exemple, The Guardian (29 de març del 2014), “Cabinet minister: we’re in danger of losing Scottish independence poll”. L’article és accessible a l’enllaç http://www.theguardian.com/politics/2014/mar/29/alistair-carmichael-scottish-independence-poll-losing 66

Shipman, T. (7 de setembre del 2014), “Yes leads in Scots poll shock”, The Sunday Times. Veure l’article a l’enllaç http://www.thesundaytimes.co.uk/sto/news/uk_news/scotland/article1455988.ece?CMP=OTH-gnws-standard-2014_09_06



http://www.thesundaytimes.co.uk/sto/news/uk_news/scotland/article1455988.ece?CMP=OTH-gnws-standard-2014_09_06

http://www.thesundaytimes.co.uk/sto/news/uk_news/scotland/article1455988.ece?CMP=OTH-gnws-standard-2014_09_06


42

Segons les dades de YouGov, en tan sols un mes el “sí” havia recuperat 12 punts respecte el

“no”. Com a conseqüència, el 7 de setembre el suport a la independència es posava per davant

del suport a l’unionisme amb un 51% dels vots. Aquesta enquesta va encendre totes les

alarmes al Regne Unit i va obligar als partits unionistes a reaccionar. Els grups polítics a favor

del “no”, doncs, van començar a advertir dels riscos que la independència comportaria, a més

d’insistir en la promesa de dotar el Parlament escocès amb més competències si finalment

l’unionisme s’acabava imposant a les urnes.

4.3. El resultat del referèndum i les diferències entre grups socials

Finalment, el resultat final del referèndum va donar un 44,7% dels vots per l’opció del “sí “ i un

55,3% a favor del “no”.

L’endemà de la votació, YouGov67 i Lord Ashcroft68 van publicar dues enquestes que van

permetre conèixer amb més detall quines eren les característiques dels votants de cadascuna

de les opcions. Encara que les enquestes presenten xifres lleugerament diferents entre elles,

es poden observar certes tendències que es repeteixen69.

- Vot femení: en ambdues enquestes s’observava una diferència entre els vots emesos

per homes i dones. Així, segons l’enquesta de YouGov, el “sí” es va imposar entre els

homes amb un 51%, mentre que només un 42% de les dones van votar a favor de la

independència.

- Diferències generacionals: als resultats de l’enquesta de Lord Ashcroft s’hi observaven

unes diferències molt marcades en referència al suport a la independència entre les

diferents generacions. Per exemple, assenyala que entre els majors de 65 anys el “sí”

va obtenir només el 27% dels vots. En la franja de votants entre 55 i 64 anys, aquesta

mateixa opció va rebre el suport d’un 43% dels electors. Pel que fa a les generacions

67

Veure els resultats de l’enquesta a l’enllaç https://d25d2506sfb94s.cloudfront.net/cumulus_uploads/document/3ptu61d854/Final_Prediction_140918_Final_Website_Rebasing_W2.pdf 68

Accedir als resultats de l’enquesta a l’enllaç http://lordashcroftpolls.com/wp-content/uploads/2014/11/LORD-ASHCROFT-POLLS-Post-referendum-poll-tables-Sept-2014.pdf 69

Curtice, J. (26 de setembre del 2014), “So who voted Yes and who voted No?”, What Scotland Thinks http://blog.whatscotlandthinks.org/2014/09/voted-yes-voted/

https://d25d2506sfb94s.cloudfront.net/cumulus_uploads/document/3ptu61d854/Final_Prediction_140918_Final_Website_Rebasing_W2.pdf

https://d25d2506sfb94s.cloudfront.net/cumulus_uploads/document/3ptu61d854/Final_Prediction_140918_Final_Website_Rebasing_W2.pdf

http://lordashcroftpolls.com/wp-content/uploads/2014/11/LORD-ASHCROFT-POLLS-Post-referendum-poll-tables-Sept-2014.pdf

http://lordashcroftpolls.com/wp-content/uploads/2014/11/LORD-ASHCROFT-POLLS-Post-referendum-poll-tables-Sept-2014.pdf

http://blog.whatscotlandthinks.org/2014/09/voted-yes-voted/


43

més joves, l’enquesta mostrava que en totes elles el “sí” s’havia imposat al “no”. El

grup amb un percentatge més alt a favor de la independència va ser el d’entre 25 i 34

anys, amb un 59% dels vots. Per la seva banda, les dades de YouGov indicaven també

diferències significatives entre les diferents generacions d’escocesos, si bé les seves

xifres no feien referència a uns resultats amb una disparitat tan marcada.

- Vot de classe: totes dues enquestes també assenyalaven diferències entre els votants

segons la classe laboral a la qual pertanyen. En general, es va observar que entre les

classes populars, és a dir, entre els desocupats i aquells que exerceixen feines amb un

nivell de remuneració baix (en molts casos, antics votants laboristes de classe

treballadora) el “sí” va tenir més suport que no entre els votants de classe mitjana i

alta, on el “no” es va imposar de manera clara. L’exemple que millor il·lustra el suport

del “sí” per part de les classes populars és la victòria que el vot independentista va

obtenir a Glasgow amb un 53,5%.

- Lloc de naixement: segons les dades presentades per YouGov, entre els votants

nascuts a Escòcia el suport a la independència es va situar al 49%, mentre que entre

els nascuts a altres parts del Regne Unit només va arribar al 26%. Pel que fa als

escocesos nascuts a la resta del món, un 41% van votar “sí”.

Totes aquestes tendències ja havien estat previstes per moltes enquestes abans de la

celebració del referèndum. Però encara que les dissimilituds entre els diferents grups

sociodemogràfics es van mantenir amb les distàncies que s’esperaven, el vot a favor de la

independència havia anat augmentant a tots els segments de població al llarg de la campanya.

En aquest sentit, cal destacar especialment el suport que va obtenir entre les classes

treballadores, que tradicionalment havien sigut laboristes.


44

5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL REFERÈNDUM

Entre les conseqüències a les quals ha derivat el resultat negatiu del referèndum, se’n poden

destacar dues: la primera és el debat sobre el canvi de model territorial del Regne Unit i la

segona fa referència a les repercussions que el referèndum ha comportat pels partits polítics,

especialment amb la perspectiva de les properes eleccions britàniques, que se celebraran el 7

de maig del 2015.

5.1. L’obertura del debat territorial al Regne Unit

Durant la campanya del referèndum, els partits unionistes es van veure obligats a prometre

més competències als escocesos per tal d’assegurar-se una resposta negativa majoritària a les

urnes. Per tal de fer efectius aquests compromisos, el 19 de setembre, l’endemà mateix de la

votació, es va crear la Comissió Smith70, que el 27 de novembre del 2014 va publicar les seves

recomanacions. Entre les propostes de la comissió destaquen la cessió al Parlament escocès de

l’impost de la renda, així com el control d’altres impostos. La previsió és que el gener del 2015

el govern britànic presenti el seu projecte per incrementar l’autonomia d’Escòcia, en base a les

recomanacions rebudes.

En paral·lel a la dotació de més poders al Parlament escocès, el debat sobre el referèndum ha

tingut també conseqüències per la resta del Regne Unit. Més enllà de les propostes que s’han

fet per atorgar més competències al Parlament de Gal·les, cal destacar l’anomenada West

Lothian (o qüestió anglesa). De fet, Anglaterra és l’única nació del Regne Unit que no té

institucions pròpies, sinó que totes les decisions que l’afecten es prenen al Parlament britànic,

on hi ha també diputats escocesos, gal·lesos i nordirlandesos. Una de les qüestions clau

d’aquest debat és el posicionament dels partidaris del lema ”English votes on English laws”

(vots anglesos per a lleis angleses), que defensen que quan al Parlament britànic es debatin

temes que afecten només a Anglaterra, els diputats que no representen circumscripcions

angleses no puguin participar. En aquest sentit, al llarg de la campanya pel referèndum escocès

s’ha anat formant una majoria d’anglesos que creuen que el Parlament britànic no defensa

70

The Smith Commission (27 de novembre del 2014), Report of the Smith Commission for further devolution of powers to the Scottish Parliament. https://www.smith-commission.scot/wp-content/uploads/2014/11/The_Smith_Commission_Report-1.pdf

https://www.smith-commission.scot/wp-content/uploads/2014/11/The_Smith_Commission_Report-1.pdf

https://www.smith-commission.scot/wp-content/uploads/2014/11/The_Smith_Commission_Report-1.pdf


45

pròpiament els seus interessos i que, a més, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord compten amb

privilegis que els anglesos no tenen.

Durant la campanya prèvia al referèndum escocès, aquest era un debat subjacent que no es va

voler posar al descobert per evitar que pogués perjudicar els interessos unionistes. El sector

polític que estava a favor de mantenir Escòcia dins el Regne Unit va voler centrar-se en la

promesa de cedir més competències a Escòcia per assegurar la victòria del “no” en el

referèndum. Malgrat això, durant el juny del 2012 es va convocar al Parlament britànic la

McKay Commission perquè estudiés aquest tema. El 25 de maig del 2013 la comissió va

publicar les seves conclusions. En base a l’augment progressiu del malestar entre els anglesos

davant les conseqüències de la devolution, la comissió va defensar que les decisions que es

prenen al Parlament britànic però que, en canvi, tenen un efecte distintiu per Anglaterra

haurien de ser preses amb el consentiment d’una majoria de parlamentaris anglesos. Aquest

procediment establiria una pràctica acceptable pels interessos anglesos i, alhora, seria prou

flexible per permetre el vot de la resta de parlamentaris o recórrer al procediment legislatiu

comú en casos que es consideressin necessaris.

Aquest debat, doncs, no s’ha desplegat completament fins després del 18 de setembre del

2014, data de la celebració del referèndum escocès. Ara bé, una vegada es va saber que el

resultat era a favor de l’unionisme, diversos diputats anglesos majoritàriament conservadors

van exigir que calia posar damunt la taula la qüestió dels “English votes on English laws”.

Aquesta demanada també va ser recolzada per diversos líders dels partits britànics. En aquest

sentit, David Cameron va declarar que el debat sobre la cessió de competències a Escòcia havia

d’anar acompanyat d’una discussió sobre el model territorial a la resta del Regne Unit,

especialment a Anglaterra. Aquestes afirmacions van causar un cert malestar entre diversos

sectors de la població escocesa, que van veure en aquestes paraules un intent de no complir o

de posposar les promeses fetes de dotar el Parlament escocès de més competències. De fet,

en una enquesta feta pública per YouGov a principis de novembre i publicada al diari The

Times71 s’assenyalava que si es tornés a celebrar el referèndum, el 49% votaria “sí”, el 45%

votaria “no”, el 2% no votaria i el 4% no saben què votarien.

71

Veure els resultats complets de l’enquesta a l’enllaç http://d25d2506sfb94s.cloudfront.net/cumulus_uploads/document/fyv6pya3md/Times-results-141030-scotland-FULL.pdf

http://d25d2506sfb94s.cloudfront.net/cumulus_uploads/document/fyv6pya3md/Times-results-141030-scotland-FULL.pdf



46

5.2. El panorama electoral després del referèndum

Tot i la victòria del “no” en el referèndum, els partits favorables a la independència, és a dir,

l’SNP i el Partit Verd escocès, han sortit reforçats del procés després d’haver obtingut el 45%

de vots. En el cas de l’SNP, el principal actor implicat en la campanya del “sí”, ha obtingut un

creixement exponencial de militància. Per tant, encara que l’unionisme hagi sortit vencedor a

les urnes i que això hagi acabat amb la carrera d’Alex Salmond com a primer ministre escocès,

el suport a l’SNP ha augmentat i les enquestes preveuen que tornarà a guanyar les properes

eleccions a Holyrood, però amb més claredat. En paral·lel, i si bé en menor mesura, el Partit

Verd també està incrementant la seva presència a l’àmbit polític escocès. Segons les

enquestes, obtindria els percentatges de vot més alts de la seva història, entorn d’un 8%.

Per contra, el Partit Laborista es considera com el principal perjudicat del procés escocès. El fet

d’haver-se hagut de posicionar al costat dels conservadors per defensar el “no” sembla haver-li

restat popularitat a Escòcia. Com a conseqüència, molts dels seus antics votants han optat per

recolzar la causa independentista.

Aquests dos factors deixen un escenari molt incert per a les properes eleccions britàniques.

Tradicionalment, la gran majoria de diputats escocesos al Parlament britànic han estat

laboristes. De fet, actualment 40 dels 59 diputats escocesos són del Partit Laborista, mentre

que 11 són liberaldemòcrates, 6 de l’SNP, 1 és conservador i un altre és independent.

Aquesta correlació de forces, però, podria canviar radicalment en les properes eleccions

previstes pel mes de maig del 2015. Cal tenir en compte que les eleccions al Parlament britànic

se celebren amb circumscripcions uninominals, amb el sistema First Past the Post. És a dir, el

partit que obté més vots en una circumscripció és qui obté el diputat que la representarà a la

Cambra dels Comuns, independentment de quina sigui la diferència en número de vots en

relació als altres partits. Les últimes enquestes assenyalen un augment important del suport a

l’SNP, que podria arribar a obtenir la quasi totalitat dels escons escocesos a Westminster.

Alhora, els partits Laborista i Liberal Demòcrata podrien patir una desfeta, que es veuria

agreujada per la presència del populista i euroescèptic UKIP, que faria encara més difícil que

els partits britànics poguessin obtenir representació a les circumscripcions escoceses.

L’escenari polític escocès, doncs, no contribuiria a facilitar la formació de majories al

Parlament britànic.


47

CRONOLOGIA

3 de maig del 2007: victòria de l’SNP a les eleccions escoceses. Formació d’un govern en

minoria liderat per Alex Salmond.

25 de febrer del 2010: el govern escocès publica un avantprojecte de llei amb la seva proposta

de doble pregunta. La primera fa referència a un augment de competències, mentre que la

segona se centra en la independència. Com que no obté el suport de la resta de partits al

Parlament, el projecte és desestimat.

5 de maig del 2011: victòria per majoria absoluta de l’SNP a les eleccions escoceses després

d’incloure al seu programa electoral la celebració d’un referèndum per la independència.

Octubre del 2011: en la conferència de tardor del partit, l’SNP reitera el seu compromís de

celebrar un referèndum durant la segona meitat de la legislatura i comença oficialment la seva

campanya per la independència.

10 de gener del 2012: el govern britànic inicia una consulta a experts per explorar la

possibilitat de celebrar un referèndum sobre la independència a Escòcia.

25 de gener del 2012: Alex Salmond inicia la consulta ciutadana “Your Scotland, your

referèndum”.

17 de maig del 2012: el govern britànic publica les respostes a la seva consulta, que indiquen

un alt suport a una sola, simple i clara pregunta sobre la independència.

25 de maig del 2012: inici oficial de la campanya favorable al “sí” Yes Scotland, que és liderada

per Blair Jenkins i compta amb el suport de l’SNP i el Partit Verd escocès.

25 de juny del 2012: inici oficial de la campanya Better Together, partidària del “no” a la

independència. És liderada pel laborista Alistair Darling i té el suport dels tres principals partits

unionistes escocesos: el Laborista, el Liberal Demòcrata i el Conservador.


48

10 de juliol del 2012: un panell d’experts constituïts pels partits Laborista, Conservador i

Liberal Demòcrata elabora una proposta de pregunta pel referèndum, suggerint la següent

qüestió: “Escòcia hauria d’esdevenir un Estat independent?”.

9 d’octubre del 2012: després d’una sèrie de trobades entre la viceprimera ministra escocesa

Nicola Sturgeon i el secretari per Escòcia Michael Moore, es declara que s’ha fet un progrés

substantiu pel que fa a l’acord entre el govern escocès i el govern britànic.

15 d’octubre del 2012: el primer ministre britànic David Cameron i el primer ministre escocès

Alex Salmond anuncien un acord sobre el referèndum d’independència. S’estableix una

Comissió Electoral que vetllarà per la convocatòria i la celebració d’aquest referèndum.

30 de gener del 2013: la Comissió Electoral publica les seves recomanacions sobre la pregunta

del referèndum i sobre els límits de campanya.

11 de febrer del 2013: publicació per part del govern britànic del primer dels informes de The

Scotland Analysis programme sobre la independència d’Escòcia. Aquests informes s’aniran

publicant al llarg del 2013 i del 2014. El mateix dia el govern escocès publica el seu propi

informe sobre les conseqüències de la independència.

6 de març del 2013: publicació per part del govern escocès de les dades econòmiques i les

balances fiscals pels anys 2011-2012.

21 de març del 2013: el Parlament escocès presenta la Proposta de Llei del Referèndum sobre

la Independència, que introdueix la data del referèndum: el 18 de setembre del 2014.

26 de març del 2013: Ruth Davidson, líder dels conservadors escocesos, comença a plantejar la

possibilitat de dotar el Parlament escocès de més competències en cas d’una victòria del “no”

a la independència, canviant la posició històrica del partit en aquest tema. Aquestes

declaracions, però, inicialment provoquen un cert malestar a la formació.

23 d’abril del 2013: publicació d’informes per part del govern britànic i del govern escocès en

relació a la moneda en una Escòcia independent.


49

20 de maig del 2013: publicació d’un informe del govern britànic sobre les conseqüències pel

sector financer i bancari en una Escòcia independent. El govern escocès respon amb un

informe que explora les possibilitats econòmiques de la independència.

13 de juny del 2013: publicació d’un informe per part del govern escocès sobre la situació i

possibles millores d’un estat del benestar en una Escòcia independent.

2 de juliol del 2013: publicació per part del govern britànic d’un informe centrat en el possible

impacte microeconòmic d’una Escòcia independent.

7 d’octubre del 2013: es produeixen canvis en el govern britànic. Entre altres càrrecs, se

substitueix el liberal demòcrata Michael Moore com a secretari d’estat per Escòcia, que és

rellevat en el càrrec pel també liberaldemòcrata Alistair Carmichael. El canvi s’interpreta com

un gir per encarar la recta final del procés amb un enfoc més combatiu i no tant pactista.

17-20 d’octubre del 2013: conferència anual de l’SNP.

4 de novembre del 2013: publicació per part del govern escocès d’un informe sobre el sistema

tributari en una Escòcia independent.

19 de novembre del 2013: publicació per part del govern escocès d’un informe sobre la

política econòmica, laboral, fiscal i industrial d’una Escòcia independent.

26 de novembre del 2013: publicació del llibre blanc per a la independència d’Escòcia amb el

títol “Scotland’s Future – Your Guide to an Independent Scotland” (El futur d’Escòcia – La teva

guia per una Escòcia independent).

28 de novembre del 2013: polèmica al Parlament escocès sobre la pertinença a la Unió

Europea d’una Escòcia independent, després que Alex Salmond mostrés una carta de la

Comissió Europea, sense assenyalar-ne el destinatari, en la qual s’explica que un nou estat

escocès podria negociar la seva pertinença a la UE sense necessitat de sortir-ne en cap

moment.


50

12 de desembre del 2013: Ruth Davidson, líder dels conservadors escocesos, mostra una carta

signada per la Comissió Europea en la qual es contradiu la carta mostrada per Salmond. En

aquest document s’assegura que la Comissió Europea no ha canviat la seva posició sobre si

Escòcia es mantindria o no dins la UE si s’independitzés del Regne Unit.

13 de gener del 2014: el govern del Regne Unit afirma que assumiria la responsabilitat sobre

tot el deute públic britànic en cas que Escòcia es pronunciés a favor de la independència. Tot i

això, assegura també que reclamaria a una Escòcia independent la part proporcional d’aquest

deute.

17 de gener del 2014: el govern britànic presenta una anàlisi preparada pel Foreign Office

sobre el pla internacional d’Escòcia independent i sobre la possible pertinença d’aquest nou

estat a la Unió Europea.

3 de febrer del 2014: El diari Financial Times, màxim exponent del món financer britànic, inicia

la publicació d’una sèrie d’articles en els quals alerta dels riscos que comportaria una victòria

independentista en el referèndum.

7 de febrer del 2014: discurs de David Cameron a l’estadi Olímpic de Londres en el qual fa una

defensa apassionada del Regne Unit i demana als escocesos que es quedin.

13 de febrer del 2014: en un discurs a Edimburg, el ministre del Tresor britànic, George

Osborne, assegura per primera vegada de manera explícita que una Escòcia independent no

podria mantenir la lliura esterlina com a divisa.

29 de març del 2014: entrevista al diari The Guardian al secretari d’estat per Escòcia, Alistair

Carmichael, en la qual adverteix que una campanya del “no” merament negativa pot portar a

la victòria del “sí” al referèndum.

12 d’abril del 2014: Congrés de primavera de l’SNP.

4 de maig del 2014: El Sunday Herald, un dels diaris més importants d’Escòcia, es mostra

partidari del “sí” a la independència.


51

28 de maig del 2014: publicació per part del govern britànic i del govern escocès de dos

informes completament contraposats sobre els hipotètics costos i beneficis econòmics d’una

Escòcia independent.

30 de maig del 2014: inici oficial de la campanya del referèndum.

2 de juny del 2014: David Cameron assegura per primera vegada que en cas d’una resposta

negativa al referèndum, el Partit Conservador donaria més poder i competències al Parlament

escocès, especialment pel que fa a fiscalitat i economia.

16 de juny del 2014: la viceprimera ministra escocesa Nicola Sturgeon presenta un esborrany

de Constitució d’una Escòcia independent.

1 de juliol del 2014: en una conferència organitzada pel think thank The Institute for

Government, els tres partits unionistes presenten i concreten les seves propostes per atorgar

més competències a Escòcia en cas de victòria del “no”.

6 d’agost del 2014: primer debat televisat entre Alex Salmond i Alistair Darling, en el qual el

líder de Better Together surt reforçat.

26 d’agost del 2014: segon debat televisat entre Alex Salmond i Alistair Darling. Victòria d’Alex

Salmond i el “sí” continua pujant a les enquestes.

2 de setembre del 2014: una enquesta de l’empresa YouGov publicada al The Sunday Times

dóna per primer cop una victòria al “sí”.

10 de setembre del 2014: els líders dels tres grans partits britànics viatgen a Escòcia per

demanar als escocesos que no surtin del Regne Unit.

18 de setembre del 2014: celebració del referèndum. El “no” s’imposa al “sí” amb un 55,3%

dels vots. Alex Salmond reconeix els resultats i assenyala la seva voluntat de dimitir com a

primer ministre escocès durant els següents mesos.


52

19 de setembre del 2014: creació de la Comissió Smith per part del govern britànic amb

l’objectiu de gestionar les promeses fetes durant la campanya de dotar de més competències

el Parlament escocès.

20 de novembre del 2014: Nicola Sturgeon pren possessió com a primera ministra d’Escòcia,

substituint Alex Salmond.

27 de novembre del 2014: la Comissió Smith publica les seves recomanacions, entre les quals

destaquen cedir al Parlament escocès l’impost sobre la renda i altres taxes com

l’aeroportuària, a més del control sobre la llei electoral. Es preveu que el gener del 2015 el

govern britànic presenti el seu projecte per dotar de més competències el Parlament escocès,

seguint les recomanacions fetes per aquesta Comissió.

�

�

�

��

�

��

��

�� !"��!#��

��$��%��&'(��!��')��%��&'*��

�

�

�

�

�

�

EL CAMÍ D’ESCÒCIA CAP AL REFERÈNDUM D’INDEPENDÈNCIA Recull dels 42 informes

55

INFORME SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL PROCÉS D’ESCÒCIA (1) 28 de gener del 2013

LA CONCRECIÓ DEL REFERÈNDUM ESCOCÈS I LES SEVES IMPLICACIONS

1. LA PROPOSTA DE FER UN REFERÈNDUM AMB TRES POSSIBLES RESPOSTES

Inicialment, el govern escocès va plantejar i defensar la convocatòria d’un referèndum amb tres possibles respostes: statu quo, devo max (o símil) o independència. Hi ha dues raons principals que expliquen aquesta proposta: en primer lloc, es va interpretar que incloure l’opció de devo max servia per respondre a un clam popular1. En segon lloc, el plantejament del govern escocès a l’hora d’executar el referèndum múltiple implicava un risc molt baix2 pel seu projecte polític. Al 2010, amb la publicació del document Scotland’s Future: Draft Referendum (Scotland) Bill Consultation Paper 3, el govern va proposar a la ciutadania una enquesta amb dues opcions de referèndum4:

- Mètode 1, “Vot preferent” (vots alternatius)5: consistia en un referèndum d’opció múltiple en el qual els votants havien d’ordenar les opcions per ordre de preferència, de l’1 al 3 (statu quo, devo max -o símil- o independència). Segons aquest sistema, si amb els vots marcats com a primera preferència no s’aconseguia cap majoria absoluta en cap de les tres opcions, es passava a una segona ronda en la qual s’eliminava l’opció menys votada. Els vots que els participants havien destinat a aquesta tercera opció es distribuïen de forma proporcional entre les seves segones preferències6.

- Mètode 2, “Dues paperetes amb dues preguntes separades”: les preguntes de cadascuna de les paperetes eren (1) “Està a favor de l’statu quo o de més competències?” i (2) “Està a favor de major autonomia o de la independència?”7. En aquest cas, l’estructura d’aquest mètode seguia la mateixa línia que el referèndum de 1997 a partir del qual es va establir l’autonomia escocesa.

Qualsevol d’aquestes dues opcions permetia un referèndum de poc risc per l’Scottish National Party (SNP) per dos motius principals. D’una banda, pràcticament s’assegurava que sortís

1 Com es pot veure a Annex: Opinió Pública (al final d’aquest informe), al llarg dels darrers anys l’opció de devo max

ha sigut la que ha rebut més suport de forma continuada, per davant de statu quo i independència. 2 Trench, A. (1 d’abril del 2010), “The consultation paper on a Scottish independence referèndum”, Devolution

matters. Veure l’article a l’enllaç http://devolutionmatters.wordpress.com/2010/04/01/the-consultation-paper-on-a-scottish-independence-referendum/ 3 Accedir al document a l’enllaç http://scotland.gov.uk/Resource/Doc/303348/0095138.pdf

4 El 2010 el govern escocès va obrir un procés de consulta en el marc del qual va publicar aquest document

explicatiu sobre com fer un referèndum. Els dos mètodes que es presenten, doncs, són només possibilitats i no propòsits en ferm. 5 En l’anglès original, “Preferential Voting (Alternative Vote)”.

6 Aquesta opció podria resultar viable a priori si el resultat final fos el punt intermedi (devo max), però podria

resultar conflictiu si el resultat final fos independència. 7 Trench, A. (1 d’abril del 2010), “The consultation paper on a Scottish independence referèndum”, Devolution

matters. Veure l’article a l’enllaç http://devolutionmatters.wordpress.com/2010/04/01/the-consultation-paper-on-a-scottish-independence-referendum/

http://devolutionmatters.wordpress.com/2010/04/01/the-consultation-paper-on-a-scottish-independence-referendum/


http://scotland.gov.uk/Resource/Doc/303348/0095138.pdf




56

elegida l’opció de devo max amb una clara majoria. De fet, l’opció de l’statu quo rebia poc suport si era confrontada amb la de devo max8. Alhora, s’aconseguia representar el suport a la independència a les urnes i, encara que aquesta opció que no sortís elegida majoritàriament, tampoc era clarament derrotada i es podia continuar utilitzant com a objectiu polític. En canvi, aquesta via seria molt més complicada si es perdés un referèndum amb només dues possibles respostes.

2. EL CANVI A UN REFERÈNDUM AMB UNA SOLA PREGUNTA

A Your Scotland, Your Referendum, publicat el gener del 2012, el govern escocès ja apuntava a un nou mètode de referèndum, que es basava en una sola pregunta curta i directa sobre la independència. En aquest sentit, el document proposava la pregunta “Està d’acord que Escòcia hauria de ser una país independent?”9. Aquesta proposta de referèndum es materialitza finalment amb l’acord d’Edimburg d’octubre del 2012. El canvi s’explica per una sèrie de concessions mútues entre el govern escocès i el britànic que es va materialitzar, entre altres coses, amb la transferència de competències contemplades a la Section 30, que permetien que el govern escocès pogués convocar un referèndum amb valor legal. Pel govern escocès, que el govern britànic reconegués com a legal el referèndum sobre la independència10 era un èxit. Com a contrapartida, però, es va exigir que la pregunta fos clara i directa (independència, sí o no). De fet, aquest era un dels pocs punts en el qual convergien els partits unionistes, que controlaven el Parlament britànic. Per tant, calia acceptar aquesta condició per tal de poder convocar un referèndum legal. El resultat de les negociacions, però, va permetre al govern escocès assolir altres objectius:

- Poder definir l’electorat, amb la possibilitat d’incloure com a votants els joves de 16 i 17 anys, així com també utilitzar la mateixa base electoral que en les eleccions del Parlament escocès. Aquesta, a diferència de l’electorat del Parlament britànic, inclou els residents i no només els ciutadans britànics.

- Poder decidir la data del referèndum, amb el límit establert al 31 de desembre del 2014.

A l’hora de valorar l’impacte de l’elecció d’una pregunta directa, s’assumeix que en termes generals va en detriment del govern d’Alex Salmond. Alguns analistes, però, apunten que aquesta fórmula presenta riscos també pels partits unionistes. En aquest sentit, James Mitchell (Strathclyde University) argumenta11 que, com que no s’inclou l’opció més recolzada per la ciutadania (la devo max), es posa en risc la legitimitat del referèndum i es podria derivar a un

8 Veure Annex: Opinió pública al final d’aquest informe.

9 En l’anglès original: Do you agree that Scotland should be an independent country?

10 En el document de consulta sobre el referèndum publicat el 2010, el govern escocès atorgava un caràcter

consultiu al referèndum i, per tant, no li donava un valor legislatiu. Font: The Scottish Government (2012), Scotland’s Future: Draft Referendum (Scotland) Bill Consultation Paper, p. 17. Veure el document complet a l’enllaç http://www.gov.scot/resource/doc/303348/0095138.pdf 11

BBC News Scotland (14 d’octubre del 2012), Scottish independence: Referendum ‘could be headed four dispute’”. Llegir l’article a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-19940875

http://www.gov.scot/resource/doc/303348/0095138.pdf

http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-19940875


57

escenari de no-acceptació del resultat per part d’alguna de les parts. D’altra banda, el professor Alan Trench (UCL)12 assenyala que els ciutadans partidaris de la devo max podrien interpretar que la independència és el que més s’hi aproxima, especialment la independència lite que està proposant l’SNP darrerament, és a dir, mantenint la lliura esterlina i la reina com a cap d’estat. Per tant, en el referèndum podrien votar-hi a favor. Finalment, diversos experts subratllen que una pregunta amb resposta binària (sí/no) pot condicionar negativament la campanya dels partits unionistes. Argumenten que no tenir una tercera opció fa que la campanya per l’statu quo sigui una campanya negativa, en contra de la independència. Aquest fet pot donar un avantatge comparatiu a la campanya de la independència13, que pot presentar un projecte de país.

3. LES IMPLICACIONS D’UNA “DEVO MAX” PER ESCÒCIA

Les definicions entorn del concepte de devo max són múltiples i la majoria no estan detallades. El seu propulsor inicial va ser el govern escocès, encara que no va arribar a concretar la proposta. Sí va esbossar-ne, però, les línies generals, segons les quals la devo max suposaria un traspàs gairebé total de les competències al Parlament escocès, exceptuant la defensa, els afers exteriors i la política macroeconòmica. Segurament la proposta més concreta i influent ha sigut la que s’ha defensat des de la campanya Devo Plus, que proposa un increment de competències pel Parlament escocès en les següents àrees:

- Autonomia fiscal suficient per cobrir les despeses derivades de les competències del govern escocès, limitant el control del govern britànic a l’IVA (VAT en anglès) i al sistema de seguretat social (National Insurance).

- Transferència de la majoria de competències en benestar social al govern escocès, que actualment representen el 93% del total de les despeses del govern britànic al territori escocès. D’aquesta forma, es limitaria el control del govern britànic al sistema de pensions i altres ajudes econòmiques, com ara les de baixa per maternitat o baixa laboral.

12

Trench, A. (9 de maig del 2012), “‘Scotsman’ article on Devo More and a referendum”, Devolution matter. Accedir a l’article a l’enllaç http://devolutionmatters.wordpress.com/2012/05/09/scotsman-article-on-devo-more-and-a-referendum/ 13

The Scotsman (5 d’abril del 2012), “Alan Trench: Devo more needs flesh on it for union’s sake”. Llegir l’article a l’enllaç http://www.scotsman.com/news/alan-trench-devo-more-needs-flesh-on-it-for-union-s-sake-1-2215302

http://devolutionmatters.wordpress.com/2012/05/09/scotsman-article-on-devo-more-and-a-referendum/

http://devolutionmatters.wordpress.com/2012/05/09/scotsman-article-on-devo-more-and-a-referendum/

http://www.scotsman.com/news/alan-trench-devo-more-needs-flesh-on-it-for-union-s-sake-1-2215302


58

ANNEX: OPINIÓ PÚBLICA En el darrer any i mig s’han dut a terme diverses enquestes per veure el posicionament de l’opinió pública respecte la qüestió de la independència escocesa i/o el possible augment de competències. Els resultats, però, canvien d’una enquesta a l’altra. Aquestes variacions es poden relacionar sovint amb la manera d’exposar la pregunta. En aquest sentit, la inclusió o no de l’opció de l’atorgament de més competències a Escòcia pot derivar a resultats molt diferents. De la mateixa manera, la forma de definir la independència, és a dir, com una ruptura amb la resta del Regne Unit o com a una conseqüència natural del dret d’autodeterminació del poble escocès, també influeix en la resposta que donaran els enquestats. D’una banda, Ipsos MORI Scotland14 va realitzar aquesta enquesta entre el 7 i el 14 de juny del 2012 a una mostra de 1.003 persones. L’enquesta donava l’opció d’escollir entre tres opcions, i la de cedir major autonomia a Escòcia va ser la que va rebre més suport (un 40% dels vots dels enquestats). La segona opció més votada va ser el manteniment de l’statu quo (29%), seguida per la independència (27%). Gràfic 1. Enquesta d’Ipsos MORI Scotland amb tres possibles opcions

14

Veure l’enquesta i els resultats complets a l’enllaç https://www.ipsos-mori.com/researchpublications/researcharchive/2982/Increased-powers-is-the-favoured-option-for-Scotlands-future.aspx

Escòcia hauria de continuar dins el Regne Unit, amb

les mateixes competències que

té en el present 29%

Escòcia hauria de continuar com a part del Regne

Unit incrementant les seves

competències 40%

Escòcia hauria de ser un país

completament independent,

separat de la resta del Regne Unit

27%

Altres 4%

Pensant en el futur constitucional d'Escòcia, quina d'aquestes respostes s'apropa més a la seva visió?

Font: Ipsos Mori Scotland / Reform Scotland

https://www.ipsos-mori.com/researchpublications/researcharchive/2982/Increased-powers-is-the-favoured-option-for-Scotlands-future.aspx




59

D’altra banda, TNS BMRB va repetir la mateixa enquesta de forma periòdica entre l’agost del 2007 i l’octubre del 2012 a una mostra de 995 persones de més de 18 anys. El gràfic que hi ha a continuació mostra les respostes a la pregunta: “Està d’acord que s’hauria de negociar un procés d’independència?”. Gràfic 2. Resultat de la sèrie d’enquestes de TNS BMRB a la pregunta “Si el referèndum se celebrés demà, com votaria?”

Traducció de les respostes, per ordre d’aparició: “A favor de negociar la independència” / “En contra” / “No ho sé”. Font: TNS BMRB, nota de premsa del 5 d’octubre del 2012. Com es pot observar, el suport a les dues respostes varia de forma significativa al llarg del temps. Així, les respostes a favor de la negociació per la independència se situen al voltant del 35% el mes d’agost del 2007 i arriben al 40% entre la tardor del 2007 i la primavera del 2008, baixant fins al 28% a l’octubre del 2012. Les respostes en contra de la independència són també molt variables. A l’agost del 2007 aquesta opció rep un 50% dels vots, mentre que arriba a un 39% el maig del 2009 i l’agost del 2011. El seu punt més àlgid l’assoleix a l’última enquesta de l’octubre del 2012. Finalment, la taula que segueix demostra que l’opció de més autonomia és la que rep un major recolzament al llarg del període analitzat. A l’inici, però, aquesta resposta no s’incloïa a les enquestes perquè es considerava que reduïa el suport a les dues opcions de màxims. De fet, a l’última enquesta del mes d’octubre, l’opció de l’augment de l’autonomia no afecta negativament el resultat de la independència, però sí que altera l’opció de mantenir l’statu quo. En aquest sentit, el 69% dels enquestats contraris a la independència es divideixen entre els que estan a favor de l’statu quo (35%) i els que prefereixen un augment de competències per Escòcia (34%).

35

40 40 39

35 38

36

31

37 39

44

50

28

50

44 41 41

43 40 39

46 45

38

35

30

53

15 16 19

21 22 21

25 23

18

23 21 20 19

0

10

20

30

40

50

60

%

Q1. If such a referendum were to be held tomorrow, how would you vote?

Agree shouldnegotiate onindependence

Do not agree

Don't know


60

Gràfic 3. Resultat de la sèrie d’enquestes de TNS BMRB a la pregunta “Pensant sobre el futur d’Escòcia, a quina d’aquestes tres opcions li donaria més suport?”

Traducció de les respostes, per ordre d’aparició: “Mantenir la situació actual” / “Transferir més poder” / “No ho sé”. Font: TNS BMRB, nota de premsa del 5 d’octubre del 2012. Per tant, sembla que la condició que vol imposar el govern britànic d’incloure una sola pregunta al referèndum que sigui clara i concisa afavoriria el suport a l’statu quo.

29

32

29

34 33

30

37 35

28 26

23 22

10 12

11 9

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Oct. 2011 Jan. 2012 June 2012 Oct. 2012

Q2. Thinking about the future of Scotland, which of these three options would you support the most?

Keep currentarrangement

Transfer morepower

Fullindependece

Don't know


61

INFORME SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL PROCÉS D’ESCÒCIA (2) 12 de febrer del 2013

INFORMES DEL GOVERN BRITÀNIC I DEL GOVERN ESCOCÈS SOBRE LA POSSIBLE INDEPENDÈNCIA D’ESCÒCIA

1. PUBLICACIONS D’INFORMES 1.1. Informes del govern britànic: “The Scotland Analysis programme”

Ahir, 11 de febrer del 2013, el govern britànic va fer públic el primer informe sobre les conseqüències d’una hipotètica independència escocesa. Aquest informe forma part d’un conjunt d’anàlisis, The Scotland analysis programme, que es publicaran al llarg del 2013 i a inicis del 2014. L’informe, Scotland analysis: devolution and the implication of Scottish independence15, insisteix que l’actual marc de devolution és el més beneficiós16 per ambdues parts i que la devolution és un marc flexible17 que permet la constant adaptació a possibles canvis de les circumstàncies. L’anàlisi se centra en les conseqüències que podria comportar la independència d’Escòcia en relació a la seva participació en els organismes internacionals. El document subratlla que les repercussions en aquest àmbit dependran dels precedents en la legislació internacional i dels resultats del procés negociador. En aquest sentit, segons les conclusions de l’anàlisi del marc legislatiu internacional18, en cas que Escòcia s’independitzés, la resta del Regne Unit seria considerada l’estat continuador, mentre que Escòcia es consideraria un nou estat19. Com a resultat d’això, la pertinença a organismes internacionals dependria de les normes internes de cada organisme. En aquest sentit, l’entrada a la UE estaria condicionada pel procés de negociació i es posarien en risc les excepcions que manté actualment el Regne Unit, especialment pel que fa a la no pertinença a la zona euro. En referència al procés de negociació davant d’un hipotètic cas d’independència d’Escòcia, el govern britànic apunta sis principis:

1. Durant el procés de negociació, Escòcia seria part del Regne Unit, mantenint el seu Parlament i govern.

2. Les negociacions es faran de bona fe (bona fides).

15

HM Government (febrer del 2013), Scotland analysis: Devolution and the implications of Scottish independence. Veure el document complet a l’enllaç https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/79417/Scotland_analysis_Devolution_and_the_implications_of_Scottish_Independan...__1_.pdf 16

Ib. p. 19 a 23 i 25 a 28. 17

Ib. p. 18 a 19 i 24 a 25. 18

Dut a terme pels acadèmics especialistes J. Crawford SC i A. Boyle. 19

HM Government (febrer del 2013), Scotland analysis: Devolution and the implications of Scottish independence, p. 37 i 77 a 82.




62

3. Les negociacions seran d’un tarannà completament diferent a anteriors processos, com ara les negociacions per l’acord d’Edimburg.

4. Hi haurà complexitat legal i internacional. 5. Serà un procés llarg. 6. Estableix que el govern britànic no entrarà en converses de prenegociació

abans que se celebri un referèndum. En aquest sentit, es contradiuen les declaracions del govern escocès a favor de reunir-se amb el govern britànic per aclarir els termes d’una possible independència.

A la premsa britànica i internacional s’ha interpretat la publicació d’aquest informe com l’inici de l’ofensiva del govern britànic en contra de la independència. En aquest sentit, el diumenge 10 de febrer el primer ministre David Cameron va publicar al seu web un article amb el seu posicionament20. Per la seva banda, la viceprimera ministra del govern escocès, Nicola Sturgeon, han apuntat que l’informe es basa només en l’opinió de dos experts i que no té en compte altres analistes igualment reconeguts que han opinat que si Escòcia fos independent ambdós estats tindrien la mateixa legitimitat21.

1.2 Informes del govern escocès: “Fiscal Commission Working Group i Scotland’s Future: from the referendum to independence and a written constitution”

El mateix dia que es feia públic l’informe del govern britànic, el govern escocès va publicar el primer informe del grup de treball sobre política fiscal22. El grup està format per economistes reconeguts internacionalment: Crawford Beverdige (C.B.E., Chair) i els acadèmics Andrew Hughes Hallett, Sir James Mirrlees (Premi Nobel), Frances Ruane i Joseph Stiglitz (Premi Nobel). La principal conclusió que presenta el document és que l’economia escocesa seria viable de manera independent. S’aconsella mantenir la lliura esterlina com a moneda i establir una “zona esterlina” amb el Banc d’Anglaterra com a ens regulador de l’estabilitat financera, en el qual el govern escocès hi tindria accés (input)23. Així mateix, el 5 de febrer el govern escocès també va publicar un llibre blanc sobre el procés que portaria a la independència, que fa referència a l’escenari postreferèndum24. En aquest document es calcula que entre la celebració d’un referèndum i la proclamació formal de la independència hi hauria en període d’entre 15 i 18 mesos. Per tant, Escòcia podria esdevenir un nou estat el març del 2016. Alhora, s’assenyala que Escòcia hauria de tenir una Constitució escrita, elaborada per una convenció constitucional.

20

Cabinet Office and The Rt Hon David Cameron MP (10 de febrer del 2013), “Prime Minister on Scotland: ‘Put simply: Britain Works. Britain Works well. Why break it?’”, Gov.uk. Veure l’article a l’enllaç http://www.number10.gov.uk/news/david-cameron-scotland-in-the-uk-best-of-both-worlds/ 21

Sturgeon, N. (11 de febrer del 2013), “UK Government’s legal opinion on EU”, Scotland’s Referendum. Veure l’entrada del blog a l’enllaç https://www.scotreferendum.com/2013/02/uk-governments-legal-opinion/ 22

Fiscal Commission Working Goup (11 de febrer del 2013), “Fiscal Commission Working Group First Report – Annex: Assessment of Key Currency Options”, The Scottish Government. Llegir el document complet a l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/Publications/2013/02/3017 23

Per un resum més detallat, veure Annex 1. Evolució temporal del suport a la independència – Ipsos MORI al final d’aquest informe. 24

The Scottish Government (2013), Scotland’s Future. Your guide to an independent Scotland, p. 649. Veure el document complet a l’enllaç http://www.gov.scot/Resource/0043/00439021.pdf



http://www.number10.gov.uk/news/david-cameron-scotland-in-the-uk-best-of-both-worlds/

https://www.scotreferendum.com/2013/02/uk-governments-legal-opinion/


http://www.gov.scot/Resource/0043/00439021.pdf


63

2. PUBLICACIÓ DE RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ ELECTORAL: LA PREGUNTA I ELS LÍMITS DE LA DESPESA EN CAMPANYA

El 30 de gener, la Comissió Electoral va publicar les seves recomanacions sobre la pregunta del referèndum i sobre els límits de despesa de cara a la campanya prèvia a la votació25. En referència a la pregunta, la Comissió Electoral recomana la següent: “Should Scotland be an independent country?” (Hauria de ser Escòcia un estat independent?). Aquesta opció elimina un dels punts més criticats de la proposta -no oficial- del govern escocès: “Do you agree that Scotland should be an independent country?” (Està d’acord que Escòcia hauria de ser un estat independent?). Amb tot, manté elements positius pel govern de Salmond, ja que no inclou algunes propostes que s’havien fet des del Parlament britànic, com ara la utilització del concepte independent from UK o substituir country per state. Diversos actors contraris a la independència, però, interpreten la pregunta recomanada com un toc d’atenció al govern escocès26. D’altra banda, la Comissió Electoral també aconsella incrementar els límits de despesa que inicialment es plantejava el govern escocès, tal i com es pot observar en la següent taula: Taula 1. Proposta de la Comissió Electoral sobre els límits de despesa

Límits de despesa

Líders de campanya designats (Yes Scotland i Better Together) £1.500.000

Partits polítics representats en el Parlament escocès

SNP £1.344.000

Partit Laborista escocès £834.000

Partit Conservador i unionista escocès £396.000

Partit Liberal Demòcrata £201.000

Partit Verd escocès £150.000

Altres organismes registrats per fer campanya pel referèndum £150.000

Import a partir del qual un organisme que fa campanya s’ha de registrar £10.000

Font: veure la pàgina web de la Comissió Electoral a l’enllaç http://www.electoralcommission.org.uk/find-information-by-subject/elections-and-referendums/past-elections-and-referendums/referendums/scottish-referendum

El govern escocès ha confirmat que acceptarà les recomanacions27 de la Comissió Electoral, encara que a priori no s’hi havia compromès.

25

Veure les propostes de la Comissió Electoral a l’enllaç http://www.electoralcommission.org.uk/elections/upcoming-elections-and-referendums/scotland/referendum-on-independence-for-scotland 26

BBC News (30 de gener del 2013), “In quotes: ‘Reaction to Scottish independence referendum report”. Veure l’article a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-21262646 27

The Scottish Government (30 de gener del 2013), “Government accepts all Electoral Commission recommendations”. Llegir la nota del govern a l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/News/Releases/2013/01/electoral-commission-report30012013

http://www.electoralcommission.org.uk/find-information-by-subject/elections-and-referendums/past-elections-and-referendums/referendums/scottish-referendum



http://www.electoralcommission.org.uk/elections/upcoming-elections-and-referendums/scotland/referendum-on-independence-for-scotland

http://www.electoralcommission.org.uk/elections/upcoming-elections-and-referendums/scotland/referendum-on-independence-for-scotland


http://www.scotland.gov.uk/News/Releases/2013/01/electoral-commission-report30012013


64

3. ALTRES ELEMENTS DESTACATS 3.1. Relació amb la Unió Europea

3.1.1. Correspondència entre Nicola Sturgeon i la Comissió Europea La viceprimera ministra del govern escocès, Nicola Sturgeon, va mantenir un intercanvi per carta amb la Comissió Europea. A continuació, se’n presenta el seguiment cronològic: - Es va adreçar al president de la Comissió Europea José Manuel Barroso demanant

una reunió amb ell per aclarir la posició de la Comissió.

- Va rebre la resposta el 22 de gener del 2013 per part del vicepresident de la Comissió Europea, Maros Sefcovic. A la carta, Sefcovic constatava que la Comissió no s’havia posicionat sobre cap cas específic de possible accés a la UE per part d’un nou estat independent que se separés d’un membre.

- La viceprimera ministra va respondre-li l’endemà agraint l’aclariment i va apuntar que el govern escocès intentarà treballar amb el govern britànic per sol·licitar que la Comissió emeti la seva posició28.

3.1.2. Discurs de David Cameron: el referèndum sobre la pertinença del Regne Unit a la Unió Europea

El 27 de gener del 2013 David Cameron va pronunciar un discurs en el qual es va comprometre a convocar un referèndum durant la propera legislatura sobre la pertinença del Regne Unit a la Unió Europea. Aquesta proposta pot afectar el debat independentista, ja que l’amenaça per part del govern britànic que Escòcia pugui quedar exclosa de la UE si esdevé un nou estat perd força. De fet, el mateix Regne Unit podria sortir de la UE si el referèndum proposat per Cameron tira endavant i si aconsegueix un resultat positiu. En aquest context, Sturgeon es va adreçar als ministres d’Afers Exteriors dels estats membres de la UE per recalcar el compromís d’Escòcia amb la UE29.

3.2. Evolució de les enquestes d’opinió pública

El 24 de gener del 2013 es van publicar els resultats de l’enquesta de l’Scottish Centre for Social Research sobre la possible independència d’Escòcia. En el document, es presenta una evolució negativa del suport a la independència amb una pèrdua de 9 punts percentuals entre el 2011 i el 2012.

28

Es poden consultar totes les cartes, així com també la posició de la viceprimera ministra escocesa a: Sturgeon, N. (23 de gener del 2013), Commission noves back into neutral gear. Accés a la informació a l’enllaç https://www.scotreferendum.com/2013/01/commission-moves-back-into-neutral-gear/ 29

The Scottish Government (27 de gener del 2013), Deputy First Minister writes to EU Foreign Ministers. Veure la nota de premsa a l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/News/Releases/2013/01/european-union27012013

https://www.scotreferendum.com/2013/01/commission-moves-back-into-neutral-gear/

http://www.scotland.gov.uk/News/Releases/2013/01/european-union27012013


65

Taula 2. Scottish Centre for Social Research - Preferències constitucionals, 1999-2012 (%)

1

99

9

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

*

Escòcia fora del Regne Unit - Independència

27 30 27 30 26 32 35 30 24 28 23 32 23 32

Escòcia al Regne Unit però amb més competències - Devolution

59 55 59 52 56 45 44 54 62 56 61 58 61 52

Escòcia al Regne Unit sense incrementar les competències - No Devolution

10 12 9 13 13 17 14 9 9 8 10 6 11 -

No sap / No contesta

5 3 4 6 6 5 8 7 5 8 5 5 5 16

Mostra 1.482 1.663 1.605 1.665 1.508 1.637 1.549 1.549 1.508 1.482 1.495 1.197 1.229 1.003

Font: ScotCent (2012), Attitudes towards Scotland’s Constitutional Future. Initial findings from Scottish Social Attitudes Survey 2012. *Diferent font: Enquesta d’Ipsos MORI per The Times (13 de desembre del 2013), es fa amb la nova pregunta “Should Scotland be an independent country?” Yes/No/Don’t know. Es pot consultar a: https://www.ipsos-mori.com/researchpublications/researcharchive/3130/Support-for-independence-bounces-back.aspx

Malgrat això, quan en la mateixa enquesta es pregunta qui hauria de prendre les decisions sobre Escòcia, un 35% afirma que ho hauria de fer exclusivament el Parlament escocès, posant així en qüestió la pèrdua de suport a la independència30. A més, un 32% dels enquestats només deixaria les decisions sobre afers exteriors i defensa en mans del Parlament britànic. Aquests resultats deixen palès també el suport que rep l’opció d’una autonomia molt desenvolupada, sense arribar a la independència.

30

Cal tenir en compte, però, que les enquestes es varen dur a terme entre juliol i novembre del 2012, quan encara no s’havia arribat a l’acord sobre el referèndum legal (Acord d’Edimburg).

https://www.ipsos-mori.com/researchpublications/researcharchive/3130/Support-for-independence-bounces-back.aspx

https://www.ipsos-mori.com/researchpublications/researcharchive/3130/Support-for-independence-bounces-back.aspx


66

Taula 3. Quina de les afirmacions que apareixen en aquesta targeta és més propera a la seva

visió sobre qui hauria de prendre les decisions per governar Escòcia?

2010 2011 2012

El Parlament escocès hauria de prendre totes les decisions sobre Escòcia 28 43 35

El govern britànic hauria de prendre les decisions sobre defensa i afers exteriors; el Parlament escocès hauria de prendre les decisions sobre tota la resta d’assumptes

32 29 32

El govern britànic hauria de prendre totes les decisions sobre Escòcia 27 21 24

No sap 3 2 2

No contesta - - -

Mostra 1.495 1.197 1.229 Font: ScotCen (2012), Scottish Social Attitudes 2012: Further Tables on Attitudes towards Scotland’s Constitutional Futre.

EL C

AM

Í D’E

SCÒ

CIA

CA

P A

L R

EFER

ÈND

UM

D’I

ND

EPEN

DÈN

CIA

R

ecu

ll d

els

42

info

rmes

6

7

AN

NEX

1

Grà

fic

4. E

volu

ció

tem

po

ral d

el s

up

ort

a la

ind

epen

dèn

cia

– Ip

sos

MO

RI

Fo

nt:

Ipso

s M

OR

I (1

3 d

e fe

bre

r d

el 2

01

3),

Su

pp

ort

fo

r in

dep

end

ence

bo

un

ces

ba

ck. V

eure

els

res

ult

ats

com

ple

ts a

l’en

llaç

htt

p:/

/ww

w.ip

sos-

mo

ri.c

om

/res

earc

hp

ub

licat

ion

s/re

sear

char

chiv

e/3

13

0/S

up

po

rt-f

or-

ind

ep

en

de

nce

-bo

un

ces-

bac

k.as

px

http://www.ipsos-mori.com/researchpublications/researcharchive/3130/Support-for-independence-bounces-back.aspx

http://www.ipsos-mori.com/researchpublications/researcharchive/3130/Support-for-independence-bounces-back.aspx

EL C

AM

Í D’E

SCÒ

CIA

CA

P A

L R

EFER

ÈND

UM

D’I

ND

EPEN

DÈN

CIA

R

ecu

ll d

els

42

info

rmes

6

8

AN

NEX

2

Tau

la 4

. Res

um

de

les

reco

ma

na

cio

ns

del

Fis

cal C

om

mis

sio

n W

orki

ng

Gro

up

Fisc

al C

om

mis

sio

n W

ork

ing

Gro

up

- P

rop

ost

a d

el m

arc

mac

roe

con

òm

ic (

resu

m)31

Po

lític

a m

on

età

ria

i est

abili

tat

fin

ance

ra

Po

lític

a m

on

etàr

ia

- M

on

eda:

lliu

ra e

ster

lina

-

Ban

c ce

ntr

al: B

anc

d’A

ngl

ater

ra

- La

po

lític

a m

on

etàr

ia d

el d

ia a

dia

co

ntr

ola

da

pel

Ban

c d

’An

glat

erra

-

Tip

us

d’in

terè

s e

stab

lert

per

ass

egu

rar

l’est

abili

tat

de

pre

us

a la

“zo

na

este

rlin

a”

- El

go

vern

esc

ocè

s té

inp

ut

form

al e

n la

go

vern

ança

del

Ban

c d

’An

glat

erra

-

Co

mit

è d

e G

ove

rnan

ça M

acro

eco

nò

mic

a p

er c

oo

rdin

ar la

un

ió m

on

etàr

ia f

orm

al

- Es

tab

lir l’

Inst

itu

t M

on

etar

i Esc

ocè

s

Esta

bili

tat

fin

ance

ra

- Es

còci

a é

s re

spo

nsa

ble

de

la r

egu

laci

ó f

inan

cera

, sig

nif

icat

ivam

ent

mar

cad

a p

er le

s re

gula

cio

ns

i dir

ecti

ves

euro

pe

es

- Es

tab

ilita

t fi

nan

cera

ass

egu

rad

a a

la ‘z

on

a es

terl

ina’

de

man

era

con

sist

ent

Po

lític

a fi

sca

l

Pri

nci

pal

fo

nt

de

fin

ança

men

t -

Cap

acit

at im

po

siti

va c

om

ple

ta p

er E

scò

cia

Au

ton

om

ia s

ob

re in

gre

sso

s -

Au

ton

om

ia c

om

ple

ta

- 1

00

% d

els

ingr

esso

s h

auri

en d

e se

r re

spo

nsa

bili

tat

del

Par

lam

ent

esc

ocè

s

Au

ton

om

ia d

e d

esp

ese

s -

Au

ton

om

ia c

om

ple

ta p

er e

stab

lir le

s p

rio

rita

ts

- C

apac

itat

per

co

ord

inar

els

flu

xos

d’in

gres

sos

amb

les

des

pe

ses

- 1

00

% d

e la

de

spe

sa (

incl

oso

s b

enes

tar

soci

al i

def

ensa

) h

auri

a d

e se

r re

spo

nsa

bili

tat

del

Par

lam

ent

esc

ocè

s

Res

po

nsa

bili

tat

fisc

al

(in

clo

sa la

ge

stió

del

deu

te)

- G

ove

rn e

sco

cès

com

ple

tam

ent

resp

on

sab

le d

e la

so

sten

ibili

tat

fisc

al

- “A

cord

co

nju

nt

de

sost

enib

ilita

t fi

scal

” a

la “

zon

a es

terl

ina”

so

bre

l’e

mis

sió

de

deu

te i

els

niv

ells

d’e

nd

euta

men

t

- En

les

neg

oci

acio

ns

po

stre

ferè

nd

um

: aco

rd p

er f

inan

çar

l’act

ual

deu

te d

el R

egn

e U

nit

-

Co

mis

sió

fis

cal i

nd

epen

den

t p

er a

con

sella

r al

go

vern

esc

ocè

s so

bre

so

sten

ibili

tat

de

po

lític

a fi

sca

l

Fon

t: F

isca

l Co

mm

issi

on

Wo

rkin

g G

rou

p (

20

12

), F

irst

Rep

ort

- M

acr

oec

on

om

ic F

ram

ewo

rk.

31 T

rad

ucc

ió p

ròp

ia d

el d

ocu

me

nt

ori

gin

al e

n a

ngl

ès.


69

INFORME SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL PROCÉS D’ESCÒCIA (3) 8 de març del 2013

LA VIABILITAT D’UN NOU ESTAT ESCOCÈS

1. DADES ECONÒMIQUES DEL 2011 I DEL 2012

El 6 de març del 2013 el govern escocès va publicar Government Expediture and Revenues Scotland – March 201332, que conté les dades econòmiques del 2011 i 2012 sobre Escòcia. A la taula que hi ha a continuació es presenta un resum amb les dades més significatives. Taula 5. Resum de “Government Expediture and Revenues Scotland” Ingressos corrents Dèficit

(milions de £) % sobre total Regne Unit

(milions de £) %

Escòcia – sense ingressos del mar del Nord

46.297 8,2% -13.972 -11,2

Escòcia – amb ingressos del mar del Nord (per càpita)

47.239 8,2% -13.030 -10,2

Escòcia – amb ingressos del mar del Nord (geogràfic)

56.871 9,9% -3.398 -2,3

Regne Unit 572.636 100% -92.297 -6,0%

Elaboració pròpia. Font: The Scottish Government (2013), Government Expediture and Revenues Scotland – March 2013

Com es pot observar, segons la forma com es tenen en compte els beneficis que provenen del mar del Nord, les dades deriven a diferents interpretacions33:

- Interpretació de la balança fiscal entre Escòcia i la resta del Regne Unit: per analitzar aquesta dada, primer cal apuntar que el total de despesa pública del Regne Unit a Escòcia és del 9,3%34. Per tant, si es considera que als ingressos generats per Escòcia cal incloure-hi també els beneficis derivats del mar del Nord (9,9%), Escòcia estaria aportant a l’Estat un 0,6% més del que rep. Aquesta és la interpretació que en fa el govern escocès. De la mateixa manera, la campanya Yes Scotland ha utilitzat les xarxes socials35 per informar sobre la seva interpretació de les dades, tal i com es pot veure en la següent infografia:

32

Veure el document a l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/Topics/Statistics/Browse/Economy/GERS/GERS2013pdf 33

BBC News (6 de març del 2013), “Gers figures show Scotland’s debt lower than UK level”. Llegir l’article a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-business-21684684 34

Veure el document a l’enllaç (p. 63) http://www.gov.scot/Topics/Statistics/Browse/Economy/GERS/GERS2013pdf Cal apuntar que tècnicament s’utilitza l’expressió “despesa pública pel benefici d’Escòcia”, ja que s’inclouen despeses que no s’apliquen directament sobre Escòcia, com ara la part proporcional per càpita en pagament dels interessos del deute públic. 35

A més de la pàgina de Facebook (YesScotland) i del compte de Twitter (@ YesScotland), la campanya ha llançat diversos hashtags, per exemple #yesfairer.



http://www.gov.scot/Topics/Statistics/Browse/Economy/GERS/GERS2013pdf


70

D’altra banda, si els ingressos derivats del mar del Nord no s’inclouen als ingressos generats per Escòcia o s’hi inclouen però tenint en compte el pes poblacional d’Escòcia (8,2%), Escòcia rebria de l’Estat un 1,1% més del que aporta.

- Dèficit: si es tenen en compte els beneficis derivats del mar del Nord, Escòcia presenta un dèficit del 2,3%, que es troba per sota del dèficit del Regne Unit en el seu conjunt (6,0%). Però si no s’inclouen els beneficis derivats del mar del Nord, Escòcia presenta un dèficit de l’11,2% i, per tant, superior al dèficit del Regne Unit en el seu conjunt.

A banda d’això, cal apuntar que recentment el govern escocès ha publicat un informe36 en el qual s’indica que una Escòcia independent seria viable a nivell econòmic. Al mateix temps que el govern de Salmond va emetre Government Expediture and Revenues Scotland, Better Together va encetar una polèmica després d’accedir a un document que el govern escocès no havia fet públic. El document explorava la possibilitat que un nou estat escocès pogués afrontar el risc de volatilitat financera per dependre en una proporció alta dels ingressos derivats del mar del Nord, que poden ser molt variables. El centre de la polèmica anava més enllà de l’anàlisi, ja que es va descobrir que el govern escocès tenia el document des de feia un any i no l’havia publicat. Davant això, Better Together ha divulgat una còpia escanejada37 d’una part del document en el seu blog. Per la seva banda, el govern escocès ha intentat redreçar la polèmica explicant que el risc de volatilitat es podria reduir creant un fons d’inversions sobirà, seguint el model noruec38. Amb

36

Per ampliar la informació, veure l’informe 2 d’aquest recull. Accedir al document complet a l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/Publications/2013/02/3017 37

Veure el document a l’enllaç http://b.3cdn.net/better/c1d14076ee08022eec_u9m6vd74f.pdf 38

BBC News (6 de març del 2013), “Scottish independence: SNP’s Swinney admits to economic challenges”. Llegir l’article a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-21679760


http://b.3cdn.net/better/c1d14076ee08022eec_u9m6vd74f.pdf



71

tot, aquesta opció també genera dubtes perquè la creació d’un fons sobirà està lligat a una reducció de la despesa pública. Cal tenir en compte que actualment els beneficis derivats del mar del Nord s’inclouen com a part del pressupost públic corrent.

2. ESCÒCIA I LA UNIÓ EUROPEA

El govern escocès ha fet esforços durant el darrer mes per redreçar l’impacte de l’informe39 del govern britànic sobre els precedents de la llei internacional en cas d’una possible independència. L’informe apuntava que Escòcia, com a estat nou, molt probablement perdria la seva pertinença als organismes internacionals40. En aquest sentit, Nicola Sturgeon va viatjar el 26 de febrer a Brussel·les on va fer un discurs41 a la seu del think tank European Policy Centre. Sturgeon va destacar que, tenint en compte l’acord entre Escòcia i el Regne Unit per acceptar el resultat del referèndum, espera que si es vota majoritàriament a favor de la independència, “la independència escocesa serà acceptada per la comunitat internacional i que s’arribarà a un acord per mantenir la pertinença a la UE”. Així mateix, va recordar que “si hi hagués una discontinuïtat en la pertinença d’Escòcia, s’hauria d’arribar a nous acords per permetre a la flota de la UE pescar en aigües escoceses, i 150.000 ciutadans de la UE que han fet d’Escòcia la seva llar haurien d’afrontar la incertesa del seu estatus”. Per tant, el govern escocès manté la campanya a favor d’una Escòcia independent membre de la UE. D’altra banda, el 3 de març, el professor David Scheffer42 va publicar al seu web un article en el qual rebat els arguments del govern britànic inclosos a l’informe Scotland analysis: Devolution and the implications of Scottish independence43. Principalment, se centra en l’anàlisi de la teoria de l’estat continuador vs. estat nou i presenta un argumentari més favorable a la independència. Scheffer destaca que les conseqüències de la independència dependrien d’un procés de negociació entre dos estats iguals, en el qual ambdós tindrien més interès en un escenari negociat que en un enfrontament emmarcat estrictament per la llei internacional. En la línia del debat sobre la possible relació d’Escòcia amb la UE, el 28 de febrer BBC News44 va publicar un recull amb les opinions dels 27 estats membres i Croàcia sobre l’afer45.

39

HM Government (febrer del 2013), Scotland Analysis: Devolution and the implications of Scottish independence. Accedir al document a l’enllaç https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/79417/Scotland_analysis_Devolution_and_the_implications_of_Scottish_Independan...__1_.pdf 40

Per a més informació, veure l’informe 2 del present recull. 41

European Policy Centre (26 de febrer del 2013), Scotland and the EU. Implications of the referendum on independence. Veure el document a l’enllaç http://www.epc.eu/events_rep_details.php?cat_id=6&pub_id=3372&year=2013 42

Scheffer, D. (3 de març del 2013), Negotiating a better pathway to Scottish independence, The Scottish Government. Veure l’article a l’enllaç https://www.scotreferendum.com/2013/03/negotiating-a-better-pathway-to-scottish-independence/ 43

Accedir el document a l’enllaç https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/79417/Scotland_analysis_Devolution_and_the_implications_of_Scottish_Independan...__1_.pdf 44

Campbell, G. (28 de febrer del 2013), “Scottish independence: Scotland and EU membership”, BBC News. Veure la notícia a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-21602456 45

Johnson, S. (28 de febrer del 2013), “Independent Scotland ‘would have to apply from scratch to join the EU’”, The Telegraph. Llegir l’article a l’enllaç http://www.telegraph.co.uk/news/uknews/scotland/9899322/Independent-Scotland-would-have-to-apply-from-scratch-to-join-EU.html



http://www.epc.eu/events_rep_details.php?cat_id=6&pub_id=3372&year=2013

https://www.scotreferendum.com/2013/03/negotiating-a-better-pathway-to-scottish-independence/




http://www.telegraph.co.uk/news/uknews/scotland/9899322/Independent-Scotland-would-have-to-apply-from-scratch-to-join-EU.html

http://www.telegraph.co.uk/news/uknews/scotland/9899322/Independent-Scotland-would-have-to-apply-from-scratch-to-join-EU.html

EL C

AM

Í D’E

SCÒ

CIA

CA

P A

L R

EFER

ÈND

UM

D’I

ND

EPEN

DÈN

CIA

R

ecu

ll d

els

42

info

rmes

7

2

Tau

la 6

. Pos

ició

del

s 2

7 es

tats

mem

bre

s d

e la

Un

ió E

uro

pea

i C

roà

cia

so

bre

la r

elac

ió e

ntr

e u

na

po

ssib

le E

scòc

ia in

dep

end

ent

i la

UE

Op

inió

Es

tat

Càr

rec

qu

e h

a fe

t d

ecl

arac

ion

s D

ecl

arac

ion

s

Escò

cia

hau

ria

de

so

l·lic

itar

l’ad

mis

sió

Reg

ne

Un

it

Info

rme

del

go

vern

S’

afir

ma

qu

e, e

n c

as d

’ind

epe

nd

ènci

a, e

l mé

s p

rob

able

és

qu

e la

res

ta d

el R

egn

e U

nit

es

con

sid

eri e

stat

co

nti

nu

ado

r (i

, per

tan

t, m

anti

nd

ria

la p

erti

nen

ça a

la U

E se

nse

can

vis

en le

s co

nd

icio

ns

actu

als)

i q

ue

Escò

cia

sigu

i co

nsi

der

ada

un

est

at n

ou

(i h

auri

a d

e so

l·lic

itar

l’ad

mis

sió

).

Rep

úb

lica

Txec

a

Kar

el S

chw

arze

nb

erg,

min

istr

e

d’A

fers

Ext

erio

rs46

Va

dec

lara

r q

ue

Escò

cia

hau

ria

de

sol·l

icit

ar l’

adm

issi

ó (

pro

cés

qu

e la

Rep

úb

lica

Txec

a n

o

blo

qu

ejar

ia)

i pro

bab

lem

ent

no

aco

nse

guir

ia m

ante

nir

les

exc

epci

on

s q

ue

té e

l Re

gne

Un

it.

Irla

nd

a Lu

cin

da

Cre

igh

ton

, min

istr

a d

’Afe

rs

Euro

peu

s47

Va

dec

lara

r q

ue

Escò

cia

hau

ria

de

sol·l

icit

ar l’

adm

issi

ó, t

ot

i qu

e p

ots

er e

l pro

cés

no

se

ria

tan

co

mp

licat

co

m a

mb

un

est

at n

o v

incu

lat

a la

UE.

Esp

anya

Jo

sé M

anu

el G

arcí

a-M

arga

llo,

min

istr

e d

’Afe

rs E

xter

iors

R

ecu

ll le

s d

ecla

raci

on

s se

gon

s le

s q

ual

s Es

còci

a s’

hau

ria

de

po

sar

a la

cu

a i d

eman

ar l’

adm

issi

ó.

Letò

nia

*

Ed

gars

Rin

kevi

cs, m

inis

tre

d’A

fers

Ex

teri

ors

Va

dec

lara

r q

ue

Escò

cia

seri

a co

nsi

der

ada

com

un

no

u e

stat

; tam

bé

va e

smen

tar

la p

oss

ibili

tat

qu

e la

res

ta d

el R

egn

e U

nit

no

her

eti a

uto

màt

icam

ent

la p

erti

nen

ça a

la U

E.

*Po

dri

a es

dev

enir

un

act

or

clau

ja q

ue

assu

mir

à la

pre

sid

èn

cia

euro

pea

a p

rin

cip

is d

el 2

01

5.

No

est

à cl

ar, e

s n

ece

ssit

a u

na

clar

ific

ació

pe

r p

art

de

la U

E

Estò

nia

U

rmas

Pae

t, m

inis

tre

d’A

fers

Ex

teri

ors

“N

eces

site

m u

na

op

inió

lega

l vin

cula

nt

sob

re la

qü

esti

ó. E

stò

nia

no

té

un

a an

àlis

i d’a

qu

est

tip

us”

.

Ho

ngr

ia

Ján

os

Csá

k, a

mb

aixa

do

r a

Lon

dre

s “H

i ha

dif

eren

t o

pin

ion

s (.

..),

esp

erar

em

qu

e B

russ

el·l

es

es

po

sici

on

i”.

Eslo

vàq

uia

M

iro

slav

Laj

cak,

min

istr

e d

’Afe

rs

Exte

rio

rs48

“No

hi h

a u

na

resp

ost

a cl

ara.

Al f

inal

se

rà u

na

dec

isió

po

lític

a p

resa

per

to

ts e

ls e

stat

s m

em

bre

s”.

Ass

um

pte

d

om

èst

ic, p

er

tan

t n

o e

s p

osi

cio

ne

n

Ale

man

ya

Àu

stri

a B

èlgi

ca

Din

amar

ca

Eslo

vèn

ia

Fin

làn

dia

Fr

ança

G

rèci

a Li

tuàn

ia

Mal

ta

Po

lòn

ia

Po

rtu

gal

Ro

man

ia

Suèc

ia

Dec

lare

n q

ue

és u

n a

fer

do

mè

stic

i, p

er t

ant,

no

ten

en u

na

po

sici

ó c

lara

so

bre

el t

em

a o

bé

no

vo

len

exp

ress

ar-l

a ac

tual

men

t.

No

co

nte

ste

n

Bu

lgàr

ia

Cro

àcia

It

àlia

P

aïso

s B

aixo

s X

ipre

--

Elab

ora

ció

prò

pia

. Fo

nt:

Cam

pb

ell,

G. (

28

de

feb

rer

del

20

13

), “

Sco

ttis

h in

dep

end

ence

: Sc

otl

and

an

d E

U m

emb

ersh

ip”,

BB

C N

ews.

Més

info

rmac

ió a

htt

p:/

/ww

w.b

bc.

co.u

k/n

ews/

uk-

sco

tla

nd

-sco

tla

nd

-po

litic

s-2

16

02

45

6

46 B

BC

New

s (1

8 d

e ge

ner

del

20

13

), “

Cze

ch f

ore

gin

min

iste

r Sc

hw

arze

nb

erg

war

ns

Sco

tlan

d w

ill lo

se o

ut

in E

U”.

Acc

edir

a la

no

tíci

a a

l’en

llaç

htt

p:/

/ww

w.b

bc.

co.u

k/n

ew

s/u

k-sc

otl

and

-sco

tlan

d-

po

litic

s-2

10

85

77

8

47 B

BC

New

s (2

5 d

e ge

ner

del

20

13

), “

Sco

ttis

h in

dep

end

ence

: Iri

sh m

inis

ter

says

EU

ap

plic

atio

n ‘w

ou

ld t

ake

tim

e’”.

Veu

re la

no

tíci

a a

l’en

llaç

htt

p:/

/ww

w.b

bc.

co.u

k/n

ews/

uk-

sco

tlan

d-s

cotl

and

-p

olit

ics-

21

19

56

30

48

BB

C N

ews

(17

de

gen

er d

el 2

01

3),

“Sl

ova

kia’

s La

jcak

say

s n

o c

lear

an

swer

to

ind

epe

nd

ent

Sco

tlan

d’s

EU

fu

ture

”. L

legi

r la

no

tíci

a a

l’en

llaç

htt

p:/

/ww

w.b

bc.

co.u

k/n

ews/

uk-

sco

tlan

d-s

cotl

and

-p

olit

ics-

21

05

61

58












73

3. LA COMPARATIVA ENTRE ESCÒCIA I CATALUNYA

Durant les darreres setmanes ha incrementat l’atenció sobre les possibles similituds i diferències entre el procés escocès i el català. En aquest sentit, el 19 de febrer el periodista David Maddox (The Scotsman) va publicar un article49 en el qual criticava l’SNP per no fer més aliances internacionals amb altres processos sobiranistes, especialment amb el de Catalunya. Uns dies més tard, la Universitat d’Edimburg va publicar al seu web una anàlisi50 de la Dr. Elisenda Casanas-Adam on es compara el procés d’Escòcia amb el català.

49

Maddox, D. (19 de febrer del 2013), “David Maddox: SNP wins no friends by snubbing the underdogs”, The Scotsman. Veure l’article a l’enllaç (http://www.scotsman.com/news/david-maddox-snp-wins-no-friends-by-snubbing-the-underdogs-1-2798053 50

Brown, C. (4 de març del 2013), “Another independence referendum in 2014? Recent Developments in Catalonia”, Scotland’s Referendum: Informing the Debate, ed. The University of Edinburgh. Veure el text a l’enllaç http://www.referendum.ed.ac.uk/another-independence-referendum/

http://www.scotsman.com/news/david-maddox-snp-wins-no-friends-by-snubbing-the-underdogs-1-2798053

http://www.scotsman.com/news/david-maddox-snp-wins-no-friends-by-snubbing-the-underdogs-1-2798053

http://www.referendum.ed.ac.uk/another-independence-referendum/


74

INFORME EVOLUCIÓ PROCÉS ESCOCÈS (4) 26 de març del 2013

ELS ÚLTIMS ESDEVENIMENTS REFERENTS AL PROCÉS ESCOCÈS

1. LLEI DE REFERÈNDUM

El 21 de març es va presentar al Parlament escocès51 la proposta de Llei de Referèndum sobre la Independència d’Escòcia52. La gran novetat que introdueix la proposta de llei és la data per celebrar el referèndum, que es convocaria el 18 de setembre del 2014. La resta de continguts del document ratifiquen el que ja s’havia fet públic en declaracions anteriors: - La pregunta que proposa el govern confirma la suggerida per la Comissió Electoral:

“Should Scotland be an independent country?” (Hauria de ser Escòcia un estat independent?).

- Tot i que no es regula directament per mitjà de la Llei de Referèndum sobre la Independència, es fa referència a la proposta de llei de vot també pels joves de 16 i 17 anys53, que està pendent d’aprovació.

- Es confirmen els límits de despesa proposats per la Comissió Electoral. - Es confirma la tasca de la Comissió Electoral a l’hora de supervisar la votació i el

compliment dels límits de depesa.

La proposta de llei de referèndum ha iniciat, doncs, el procés d’aprovació54, que consisteix en tres fases d’escrutinis i debats fins arribar al vot final, que s’espera que tingui lloc el novembre del 2013 (es poden veure els detalls del calendari previst a la taula 1). No s’espera que el procés d’aprovació de la llei de referèndum compti amb massa impediments, ja que l’SNP té majoria absoluta al Parlament escocès55.

Taula 7. Calendari previst

2013

21 de març S’introdueix la proposta de llei pel referèndum d’independència d’Escòcia al Parlament escocès.

Principis de setembre Stage 1 - Es publica l’informe del Parlament sobre la proposta de llei.

Mitjans de setembre Stage 1 - Debat al Parlament sobre la proposta de llei.

Principis/mitjans d’octubre

Stage 2 - Escrutini de la proposta de llei al Parlament.

Tardor Es preveu la publicació del llibre blanc del govern escocès sobre les conseqüències de la independència.

51

Es pot veure part de la intervenció del primer ministre escocès, Alex Salmond, a l’enllaç http://www.scotsman.com/news/politics/top-stories/scottish-independence-referendum-date-september-18-1-2849108 52

Accedir al document a l’enllaç http://www.scottish.parliament.uk/S4_Bills/Scottish%20Independence%20Referendum%20Bill/b25s4-introd.pdf 53

Llegir el document a l’enllaç http://www.scottish.parliament.uk/parliamentarybusiness/Bills/60464.aspx 54

Es pot seguir el procés a l’enllaç http://www.scottish.parliament.uk/parliamentarybusiness/Bills/61076.aspx 55

L’SNP té 65 diputats en una cambra de 129. S’espera que els dos parlamentaris del Partit Verd escocès també donin suport a la proposta. Per tant, entre tots dos sumarien una majoria de 67 diputats sobre 129.

http://www.scottish.parliament.uk/S4_Bills/Scottish%20Independence%20Referendum%20Bill/b25s4-introd.pdf

http://www.scotsman.com/news/politics/top-stories/scottish-independence-referendum-date-september-18-1-2849108

http://www.scotsman.com/news/politics/top-stories/scottish-independence-referendum-date-september-18-1-2849108

http://www.scottish.parliament.uk/S4_Bills/Scottish%20Independence%20Referendum%20Bill/b25s4-introd.pdf

http://www.scottish.parliament.uk/parliamentarybusiness/Bills/60464.aspx

http://www.scottish.parliament.uk/parliamentarybusiness/Bills/61076.aspx


75

Mitjans de novembre Stage 3 - Vot final al Parlament.

Desembre Consentiment reial.

2014

22-25 de maig Eleccions europees.

29 de maig Comença el període de campanya controlada (16 setmanes): s’apliquen límits a la despesa.

24 de juny 700è aniversari de la batalla de Bannockburn (victòria d’Escòcia davant d’Anglaterra i consegüent independència d’Escòcia).

18 de setembre Referèndum.

S’esperava que la data del referèndum fos a finals d’octubre o novembre, tot i que finalment s’ha concretat de cara al 18 de setembre del 2014. Entre les diverses interpretacions per explicar la selecció d’aquesta data, la que ha tingut més ressò considera que s’ha avançat per evitar les conferències dels grans partits polítics del Regne Unit, que se celebren a l’octubre i que podrien esdevenir plataformes polítiques molt influents en defensa de la unió.

2. OPINIÓ PÚBLICA

Coincidint amb la introducció al Parlament de les lleis del referèndum, les dues campanyes a favor i en contra de la independència han publicat diverses enquestes. D’una banda, Yes Scotland ha fet difusió d’una enquesta de Panelbase, organitzada en dues seccions. En la primera es demana directament l’opinió sobre la independència d’Escòcia a partir de la pregunta inicial de l’SNP. En base als resultats, Yes Scotland destaca que només hi ha una diferència de 5 punts percentuals entre el “sí” i el “no”. Taula 8. Enquesta Panelbase per “The Sunday Times” i “Real Radio Scotland” (resposta directa)

“Do you agree that Scotland should be an independent country?” (Està d’acord que Escòcia hauria de ser un país independent?)

Sí 37%

No 42%

Indecís 21%

Font: The Huffington Post UK (5 de febrer del 2012), “Scottish independence – Poll Shows Nation Unsure And Divided). Veure l’article a l’enllaç http://www.huffingtonpost.co.uk/2012/02/05/scottish-independence---p_n_1255544.html

La segona secció de l’enquesta presenta les percepcions sobre l’impacte que tindria la independència a diversos nivells.

http://www.huffingtonpost.co.uk/2012/02/05/scottish-independence---p_n_1255544.html



76

Taula 9. Enquesta Panelbase per “The Sunday Times” i “Real Radio Scotland”

Quin efecte creu que tindria la independència d’Escòcia sobre...

Efecte positiu (%) Efecte negatiu (%) NS/NC (%)

La cultura escocesa 64 9 27

La confiança escocesa 59 19 22

La salut 47 17 41

L’educació 47 19 34

El medi ambient 50 15 35

Reduiria (%) Augmentaria (%) NS/NC (%)

La criminalitat 27 17 56

La pressió fiscal 11 43 46

Elaboració pròpia. Font: The Huffington Post UK (5 de febrer del 2012), “Scottish Independence Poll Shows Nation Unsure And Divided”. Veure a l’enllaç http://www.huffingtonpost.co.uk/2012/02/05/scottish-independence---p_n_1255544.html

Cal destacar l’elevat nombre de persones que o bé no han expressat el seu punt de vista o bé encara no han format la seva opinió. De fet, aquest grup considerablement nombrós d’indecisos poden esdevenir claus en el resultat del referèndum. Per la seva banda, la campanya unionista Better Together s’ha centrat en temes econòmics i subratlla especialment la divisió d’opinions respecte a la moneda a Escòcia, com es pot observar a la següent taula:

Taula 10. Enquesta YouGov/Better Together56

Independentment de la probabilitat de que voti en el referèndum, quina moneda preferiria que utilitzés Escòcia? Seria millor per Escòcia...

... ser un país independent, però mantenint la lliura esterlina, inclús si això significa que les decisions sobre la moneda escocesa es prenguin fora del país.

17%

... mantenir-se dins el Regne Unit i mantenir la lliura, permetent que els parlamentaris per Escòcia influeixin en les decisions sobre la moneda.

56%

... tenir una moneda pròpia i que les decisions sobre política monetària es prenguin a Escòcia.

10%

... entrar a l’euro. 5%

No ho sap. 12% Font: Veure els resultats complets a l’enllaç http://b.3cdn.net/better/b6cb0bc37905d7a459_v6m6iv4cq.pdf

Recentment també s’han publicat algunes enquestes amb intencions de vot en circumscripcions clau. Pel que fa a Escòcia, es destaca una caiguda notable del suport als Liberal Demòcrates i una lleugera pujada dels laboristes. Si es confirmés aquesta tendència, l’SNP obtindria una majoria encara més marcada que l’actual.

56

Enquesta realitzada entre el 18 i el 20 de març a una mostra de 1.091 escocesos majors de 18 anys.



http://b.3cdn.net/better/b6cb0bc37905d7a459_v6m6iv4cq.pdf


77

3. ECONOMIA

3.1. Gas i petroli

En l’informe Oil and Gas Analytical Bulletin57, el govern escocès destaca la importància del sector dels hidrocarburs en l’economia escocesa, que té una contribució al PIB de 25 mil milions de lliures el 2011 (17% del PIB). Alhora, l’informe apunta que, en contraposició a les perspectives provinents de l’oficina de pressupost del govern britànic, totes les anàlisis destaquen una perspectiva molt positiva per la producció de gas i petroli. En base als diferents estudis que s’han dut a terme, l’informe presenta quatre possibles escenaris pels propers 6 anys, que varien en una contribució impositiva d’entre 41 i 57 mil milions de lliures. El govern destaca que la mitjana d’aquests quatre escenaris, és a dir, 48 mil milions de lliures, resulta molt positiva; fins i tot supera la contribució del sector en l’actualitat, que correspon a 10,6 bilions de lliures entre 2011 i 2012. En aquest sentit, el govern remarca la posició estratègica que Escòcia pot desenvolupar com a “capital energètica d’Europa”, ja que el 2010 produïa el 36% dels hidrocarburs de la UE i es calcula que les seves reserves de petroli representen el 57% del total de reserves de la UE.

3.2. Atur

En el marc de les dades d’atur preocupants, Escòcia ha publicat recentment una comparativa amb el Regne Unit que presenta un escenari més positiu. Mentre que la taxa d’atur a Escòcia és del 7,4% (gener del 2013), a la resta del Regne Unit és del 7,8%. Aquesta actualització situa Escòcia en la taxa més baixa dels últims tres anys. La diferència és encara més significativa pel que fa a l’atur juvenil. Mentre que a Escòcia és d’un 17%, a la resta del Regne Unit és d’un 20,6%. Per tant, Escòcia ha aconseguit una caiguda de l’atur juvenil de 7,7 punts percentuals en un any.

4. ESTRUCTURES D’ESTAT

L’1 d’abril entra en funcionament una reordenació de la policia d’Escòcia58. Aquesta reestructuració eliminarà 8 de les àrees policials en què es divideix el cos per tal de reforçar el control central. Amb aquest canvi, la policia escocesa passarà a ser la segona força policial del Regne Unit, després de la policia metropolitana de Londres.

57

The Scottish Government (març del 2013), Oil and Gas Analytical Bulletin. Veure a l’enllaç http://www.gov.scot/Topics/Statistics/Browse/Business/Energy/OilGas 58

BBC News (17 de març del 2013), “Q&A: Scotland’s new police service – Police Scotland”. Veure el text a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-21820882

http://www.gov.scot/Topics/Statistics/Browse/Business/Energy/OilGas


EL C

AM

Í D’E

SCÒ

CIA

CA

P A

L R

EFER

ÈND

UM

D’I

ND

EPEN

DÈN

CIA

R

ecu

ll d

els

42

info

rmes

INFO

RM

E SO

BR

E L’

EVO

LUC

IÓ D

EL P

RO

CÉS

D’E

SCÒ

CIA

(5

) 2

5 d

’ab

ril d

el 2

01

3

PO

LÍTI

CA

MO

NET

ÀR

IA I

L’ES

TAT

DE

LES

CA

MP

AN

YES

PEL

REF

ERÈN

DU

M

1.

DEB

AT

SOB

RE

LA F

UTU

RA

MO

NED

A D

’UN

A P

OSS

IBLE

ESC

ÒC

IA IN

DEP

END

ENT

El

23

d’a

bri

l es

va

pu

blic

ar l

’info

rme

del

go

vern

bri

tàn

ic s

ob

re l

es d

ifer

ents

op

cio

ns

de

mo

ned

a q

ue

po

dri

a u

tilit

zar

un

a p

oss

ible

Esc

òci

a in

dep

end

ent5

9 . A

qu

est

és e

l se

gon

d’u

na

sèri

e d

’an

àlis

is e

n p

rofu

nd

itat

qu

e p

ub

licar

à el

go

vern

de

Cam

ero

n6

0 . El

mat

eix

dia

, el

go

vern

esc

ocè

s va

em

etre

un

co

mu

nic

at e

lab

ora

t p

el F

isca

l Co

mm

issi

on

Wo

rkin

g G

rou

p61

qu

e va

lora

va le

s co

ncl

usi

on

s d

e l’i

nfo

rme.

En

aq

ues

ta t

aula

es

pre

sen

ten

les

pri

nci

pal

s co

ncl

usi

on

s d

’am

bd

ós

do

cum

ents

, aix

í co

m t

amb

é le

s d

ifer

ents

po

sici

on

s d

els

pri

nci

pal

s ac

tors

. Ta

ula

11

. Mo

ned

a d

’un

a p

ossi

ble

Esc

òci

a in

dep

end

ent

(res

um

del

s a

rgu

men

ts e

xpo

sats

pel

s in

form

es d

els

go

vern

s i e

ls a

cto

rs p

rin

cip

als

)

Ll

iura

est

erl

ina

(S

terl

ing

Zo

ne

) Ll

iura

est

erl

ina

(A

do

pci

ó u

nila

tera

l)

Euro

M

on

ed

a p

ròp

ia

Ne

goci

ació

/Co

sto

s d

e

tran

sacc

ió

Dep

èn d

’un

aco

rd a

mb

rU

Ka .

Els

cost

os

de

tran

sacc

ió e

s m

anti

nd

rien

b

aixo

s.

No

es

req

uer

eix

neg

oci

ació

. El

s co

sto

s d

e tr

ansa

cció

es

man

tin

dri

en b

aixo

s.

Aco

rd a

mb

la U

E.

Co

sto

s el

eva

ts d

e tr

ansi

ció

: ca

nvi

de

mo

ned

a, c

reac

ió d

’un

b

anc

cen

tral

, co

nve

rgèn

cia

amb

els

cri

teri

s d

’en

trad

a a

l’eu

ro.

Dis

min

uci

ó d

e co

sto

s d

e tr

ansa

cció

am

b la

zo

na

euro

, au

gmen

t am

b r

UK

.

No

es

req

uer

eixe

n

neg

oci

acio

ns.

C

ost

os

sign

ific

atiu

s: c

anvi

d

e m

on

eda,

ris

c d

e fu

ga d

e ca

pit

als.

A

ugm

ent

del

s co

sto

s d

e tr

ansa

cció

am

b t

ots

els

so

cis

com

erci

als.

59 H

M G

ove

rnm

ent

(23

d’a

bri

l del

20

13

), S

cotl

an

d a

na

lysi

s: C

urr

ency

an

d m

on

eta

ry p

olic

y. V

eure

el d

ocu

men

t a

l’en

llaç

htt

ps:

//w

ww

.go

v.u

k/go

vern

me

nt/

up

load

s/sy

stem

/up

load

s/at

tach

men

t_d

ata/

file

/19

17

86

/Sco

tlan

dA

nal

ysis

_acc

-1.p

df

60

El p

rim

er in

form

e se

cen

trav

a en

l’es

tatu

s in

tern

acio

nal

d’u

na

Escò

cia

ind

epe

nd

ent.

Per

a m

és

info

rmac

ió, v

eure

l’in

form

e 2

d’a

qu

est

rec

ull.

Pe

r ac

ced

ir a

l do

cum

en

t o

rigi

nal

, clic

ar a

l’en

llaç

h

ttp

s://

ww

w.g

ov.

uk/

gove

rnm

en

t/u

plo

ads/

syst

em/u

plo

ads/

atta

chm

ent_

dat

a/fi

le/7

94

17

/Sco

tlan

d_

anal

ysis

_Dev

olu

tio

n_a

nd

_th

e_im

plic

atio

ns_

of_

Sco

ttis

h_I

nd

epe

nd

an..

.__1

_.p

df

61

El F

isca

l Co

mm

issi

on

Wo

rkin

g G

rou

p a

sse

sso

ra e

l go

vern

esc

ocè

s i e

stà

form

at p

er e

xper

ts e

con

om

iste

s re

con

egu

ts in

tern

acio

nal

me

nt:

Cra

wfo

rd B

ever

dig

e C

BE

(pre

sid

ent)

i el

s ac

adèm

ics

An

dre

w H

ugh

es

Hal

lett

, Sir

Jam

es M

irrl

ees

(Pre

mi N

ob

el)

, Fra

nce

s R

uan

e i J

ose

ph

Sti

glit

z (P

rem

i No

bel

). L

es c

on

clu

sio

ns

del

seu

pri

mer

info

rme

es v

an r

eco

llir

a l’i

nfo

rme

2.



EL

CA

MÍ D

’ESC

ÒC

IA C

AP

AL

REF

ERÈN

DU

M D

’IN

DEP

END

ÈNC

IA

Rec

ull

de

ls 4

2 in

form

es

7

9

Po

lític

a m

on

età

ria

(in

stit

uci

on

s i a

deq

uac

ió)

S’h

auri

a d

e p

acta

r la

go

vern

abili

tat

del

B

oEb

am

b r

UK

. A

mb

el t

em

ps,

les

eco

no

mie

s p

od

rien

d

iver

gir,

dif

icu

ltan

t q

ue

les

de

cisi

on

s d

el

Bo

E fo

ssin

ad

equ

ades

en

am

bd

ós

caso

s.

Bo

E n

o e

star

ia o

blig

at a

co

nsi

der

ar le

s co

nse

qü

ènci

es

de

les

seve

s d

ecis

ion

s so

bre

l’e

con

om

ia e

sco

cesa

. Es

còci

a d

epen

dri

a d

e ca

pit

al

imp

ort

at.

Hau

ria

d’e

stab

lir u

n b

anc

cen

tral

. La

po

lític

a m

on

etàr

ia

dep

end

ria

del

BC

E, d

ific

ult

ant

l’ad

equ

ació

a E

scò

cia.

Du

es o

pci

on

s:

1.

Flo

tan

t:

auto

no

mia

m

on

etàr

ia

com

ple

ta,

susc

epti

ble

a x

ocs

. 2

. D

irig

ida

(fix

a):

po

lític

a m

on

etàr

ia

limit

ada,

po

dri

a re

du

ir l’

exp

osi

ció

a

sho

cks.

Po

lític

a fi

sca

l

Hi h

auri

a co

ntr

ols

so

bre

la p

olít

ica

fisc

al.

Au

gmen

t d

els

cost

os

cred

itic

is

per

Esc

òci

a.

No

hi h

auri

a co

ntr

ol f

orm

al

sob

re la

po

lític

a fi

scal

.

Au

gmen

t d

els

cost

os

cred

itic

is

per

Esc

òci

a.

Des

pes

es i

imp

ost

os

limit

ats

pel

mar

c fi

scal

de

la U

E.

Au

gmen

t d

els

cost

os

cred

itic

is p

er E

scò

cia.

Esta

bili

tat

fin

ance

ra

Escò

cia

hau

ria

de

neg

oci

ar a

mb

la r

UK

per

ta

l qu

e el

Bo

E fo

s e

l pre

stad

or

de

dar

rera

in

stàn

cia.

El B

oE

no

ser

ia n

ece

ssàr

iam

ent

el p

rest

ado

r d

e d

arre

ra

inst

ànci

a.

Cap

acit

at li

mit

ada

d’a

po

rtar

liq

uid

itat

al s

eu s

ecto

r fi

nan

cer.

El

no

u b

anc

cen

tral

esc

ocè

s se

ria

el p

rest

ado

r d

e d

arre

ra in

stàn

cia.

Po

sici

ó d

el

acto

rs

Un

ion

iste

s

Go

vern

bri

tàn

ic (

G. O

sbo

rne,

min

istr

e d

’eco

no

mia

): la

rac

ion

alit

at e

con

òm

ica

per

la q

ual

la r

UK

acc

epta

ria

un

a u

nió

m

on

etàr

ia n

o e

stà

clar

a62

. B

ett

er

Toge

the

r (A

. Dar

ling)

: el

go

vern

es

cocè

s n

o p

ot

asse

gura

r q

ue

es

El g

ove

rn b

rità

nic

i B

ett

er

Toge

the

r ap

un

ten

l’al

t ri

sc d

e n

o t

enir

el B

oE

com

a

pre

stad

or

de

dar

rera

inst

ànci

a.

Be

tte

r To

geth

er

sub

ratl

la q

ue

Escò

cia

es

po

dri

a ve

ure

fo

rçad

a a

ado

pta

r l’e

uro

per

en

trar

a la

UE.

Be

tte

r To

geth

er

s’h

i op

osa

, ja

qu

e en

cas

d

’ind

epen

dèn

cia,

un

can

vi

de

mo

ned

a d

ific

ult

aria

en

cara

mé

s le

s re

laci

on

s co

mer

cial

s am

b r

UK

.

62 T

he

Gu

ard

ian

(2

3 d

’ab

ril d

el 2

01

3),

“O

sbo

rne

war

ns

of

curr

en

cy r

isks

fo

r in

dep

en

de

nce

Sco

tlan

d –

vid

eo”.

Acc

edir

al c

on

tin

gut

a l’e

nlla

ç h

ttp

://w

ww

.gu

ard

ian

.co

.uk/

po

litic

s/vi

deo

/20

13

/ap

r/2

3/o

sbo

rne

-cu

rren

cy-i

nd

ep

en

de

nt-

sco

tlan

d-v

ideo


EL

CA

MÍ D

’ESC

ÒC

IA C

AP

AL

REF

ERÈN

DU

M D

’IN

DEP

END

ÈNC

IA

Rec

ull

de

ls 4

2 in

form

es

8

0

man

tin

dri

a la

lliu

ra e

ster

lina.

Pro

in

de

pe

nd

èn

cia

Go

vern

esc

ocè

s: é

s la

mill

or

op

ció

per

am

bd

ós

(en

bas

e a

les

con

clu

sio

ns

del

Fi

scal

Co

mm

issi

on

Wo

rkin

g G

rou

p).

L’

eco

no

mia

esc

oce

sa, e

spec

ialm

ent

el

pet

roli,

aju

da

a eq

uili

bra

r la

bal

ança

de

pag

amen

ts d

e la

lliu

ra e

ster

lina.

P

er r

UK

, Esc

òci

a é

s u

n s

oci

co

mer

cial

im

po

rtan

t.

El c

on

tro

l de

po

lític

a fi

scal

ser

ia

equ

ival

ent

a le

s re

stri

ccio

ns

auto

- im

po

sad

es

en c

as d

e m

on

eda

prò

pia

o

d’a

do

pci

ó d

e l’e

uro

.

L’SN

P h

o h

a ap

un

tat

en

algu

nes

oca

sio

ns

per

re

mar

car

qu

e l’a

do

pci

ó d

e la

lliu

ra n

o

dep

èn e

xclu

siva

men

t d

el

gove

rn b

rità

nic

. El

Fis

cal C

om

mis

sio

n W

ork

ing

Gro

up

ap

un

ta q

ue

no

és

un

a o

pci

ó a

trac

tiva

.

Go

vern

esc

ocè

s: E

scò

cia

po

dri

a ac

on

segu

ir u

na

exce

pci

ó d

e l’e

uro

63.

FTc : t

ot

i la

dif

icu

ltat

d

’aco

nse

guir

un

a ex

cep

ció

fo

rmal

, es

po

dri

a re

tard

ar

l’en

trad

a a

l’eu

ro s

ine

die

ja

qu

e n

o c

om

ple

ix e

ls r

equ

isit

s d

’acc

és i

qu

e ac

tual

men

t la

zo

na

euro

es

mo

stra

ret

icen

t a

exp

and

ir-s

e64

.

Joh

n K

ay65

, an

alis

ta d

e FT

66: E

scò

cia

no

mé

s té

p

od

er e

n u

na

hip

otè

tica

n

ego

ciac

ió a

mb

rU

K s

i m

anté

ob

erta

l’o

pci

ó d

’un

a m

on

eda

prò

pia

. És

l’ún

ica

alte

rnat

iva

atra

ctiv

a q

ue

la

cam

pan

ya p

el “

sí”

es p

ot

com

pro

met

re a

aco

nse

guir

.

Glo

ssar

i: a

) rU

K:

rest

a d

el R

egn

e U

nit

– b

) B

oE:

Ban

c d

’An

glat

erra

– c

) FT

: Fi

na

nci

al T

imes

63 A

ban

s d

e la

cri

si d

e l’e

uro

, l’S

NP

hav

ia d

efe

nsa

t l’e

uro

co

m a

po

ssib

le m

on

ed

a d

’un

a Es

còci

a in

dep

en

de

nt.

64

Dic

kie,

M. (

23

d’a

bri

l del

20

13

), “

Sco

ts f

ace

tou

gh c

ho

ices

on

cu

rre

ncy

”, F

ina

nci

al T

imes

, p. 2

. 65

Exa

sses

sor

eco

nò

mic

d’A

lex

Salm

on

d.

66 K

ay, J

. (2

4 d

’ab

ril d

el 2

01

3),

“Sc

ots

wh

o w

ant

to le

ave

the

UK

mu

st b

e re

ady

to d

rop

ste

rlin

g”, F

ina

nci

al T

imes

, p. 1

1.


81

Des de Better Together destaquen que el mateix govern escocès afirma que mantenir la lliura esterlina (Sterling Zone) és la millor opció per a Escòcia. Alhora, però, subratllen que el govern no pot assegurar que la lliura es mantindria. Davant d’això, qüestionen el fet de posar en risc la possibilitat de perdre la moneda actual. Darrerament, aquesta campanya està insistint perquè el president escocès expliqui quina seria l’alternativa en cas que no s’aconseguís una unió monetària formal amb la lliura esterlina. Des de Better Together saben que explicitar qualsevol alternativa (ja sigui l’euro, una moneda pròpia o una adopció unilateral de la lliura) és actualment impopular i es podria presentar com una estratègia d’alt risc. D’altra banda, des de Yes Scotland defensen que mantenir la lliura esterlina seria la millor opció per Escòcia i també per la resta del Regne Unit. En cas de pacte, es negociaria d’igual a igual. Així, malgrat haver de coordinar la política monetària, es faria de manera més equilibrada i paral·lelament s’aconseguiria autonomia completa en política fiscal. De moment, doncs, la línia estratègica principal es basa en destacar que la “zona esterlina” seria beneficiosa per ambdues economies i que, davant d’una eventual negociació en aquest sentit, el govern britànic adoptaria la decisió més raonable.

2. CAMPANYES: FINANÇAMENT, DEBATS I MISSATGE 2.1. Finançament

En les darreres setmanes s’està produint una certa controvèrsia sobre el finançament de les campanyes pel referèndum. D’una banda, Yes Scotland ha recaptat fins a 1,6 milions, mentre que Better Together ha recaptat fins a 1,2 milions. En aquest sentit, l’SNP ha acusat67 Better Together de rebre 500.000 lliures d’Ian Taylor68, director executiu de Vitol, una companyia petrolera basada a Ginebra. Taylor havia donat suport econòmic al partit conservador en ocasions anteriors i aquest vincle ja l’havia criticat el partit laborista perquè argumentaven que la seva companyia mantenia acords comercials amb Líbia, l’Iraq de Saddam Hussein i Sèrbia69. Aquesta crítica va en línia amb la preocupació de l’SNP que la campanya de Better Together pugui atreure fons de persones o organitzacions de fora d’Escòcia. Es pregunten si és legítim que una persona que no tindrà dret a vot en el referèndum pugui finançar amb quantitats econòmiques importants una de les campanyes.

67

Carrell, S. (19 d’abril del 2013), “Scottish Labour defend Tory donor as Alex Salmond calls for rethink”, The Guardian. Consultar l’article a l’enllaç http://www.guardian.co.uk/politics/scottish-independence-blog/2013/apr/19/vitol-bettertogether-labour-scotland Dinwoodie, R. (11 d’abril del 2013), “No campaign urged to hand back Money from oil chief”, Herald Scotland. Veure l’article a l’enllaç http://www.heraldscotland.com/politics/referendum-news/no-campaign-urged-to-hand-back-money-from-oil-chief.20640681 68

Carrell, S. (8 d’abril del 2013), “Better Together first to declare donors, and ignores ‘Scotland only challenge’”, The Guardian. Veure l’article a l’enllaç http://www.guardian.co.uk/politics/scottish-independence-blog/2013/apr/08/scottish-independence-campaign-funding?CMP=twt_gu 69

Com a conseqüència, la campanya va ser multada per vulnerar les sancions de les Nacions Unides. Carrell, S. (19 d’abril del 2013), “Scottish Labour defend Tory donor as Alex Salmond calls for rethink”, The Guardian. Veure l’article a l’enllaç http://www.guardian.co.uk/politics/scottish-independence-blog/2013/apr/19/vitol-bettertogether-labour-scotland

http://www.guardian.co.uk/politics/scottish-independence-blog/2013/apr/19/vitol-bettertogether-labour-scotland


http://www.heraldscotland.com/politics/referendum-news/no-campaign-urged-to-hand-back-money-from-oil-chief.20640681

http://www.heraldscotland.com/politics/referendum-news/no-campaign-urged-to-hand-back-money-from-oil-chief.20640681

http://www.guardian.co.uk/politics/scottish-independence-blog/2013/apr/08/scottish-independence-campaign-funding?CMP=twt_gu

http://www.guardian.co.uk/politics/scottish-independence-blog/2013/apr/08/scottish-independence-campaign-funding?CMP=twt_gu




82

2.2. Debat

Alex Salmond ha demanat un debat70 cara a cara amb David Cameron, però s’espera que el primer ministre britànic declini la proposta. Per la seva banda, Better Together proposa un debat entre el seu líder, Alistair Darling, i Alex Salmond. El First Minister afirma, però, que si ha d’haver-hi un debat entre els representats de les campanyes a favor i en contra de la independència, seria més apropiat que fos entre Alistair Darling i Blair Jenkins, líder de la campanya Yes Scotland.

2.3. Missatge

Les dues campanyes sobre el referèndum s’estan intentant posicionar com la continuació lògica del procés de devolution. La campanya Better Together es vol presentar com l’opció que continua el procés d’autonomia que, segons diuen, amb el temps evolucionarà cap a un escenari de més autogovern. Per reafirmar la seva posició, en els seus comunicats subratllen que les tres grans forces polítiques unionistes donen suport a un increment de l’autonomia. Aquest punt ja es va comentar en l’anterior informe, en el qual es destaca principalment el canvi de posició del partit conservador. La campanya Yes Scotland, però, argumenta en els seus comunicats que la independència és l’evolució natural de l’autonomia, que culminaria el procés d’autogovern que es va iniciar amb la creació del Parlament escocès el 1999.

70

Carrell, S. (25 de març del 2015), “As Salmond and Cameron battle over TV debates, the pollsters are already winning”, The Guardian. Veure l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/politics/scottish-independence-blog/2013/mar/25/scottish-independence-scotland

http://www.theguardian.com/politics/scottish-independence-blog/2013/mar/25/scottish-independence-scotland

http://www.theguardian.com/politics/scottish-independence-blog/2013/mar/25/scottish-independence-scotland


83

INFORME SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL PROCÉS D’ESCÒCIA (6) 22 de maig del 2013

LES PERSPECTIVES ECONÒMIQUES D’UN HIPOTÈTIC ESTAT ESCOCÈS

1. INFORME DEL GOVERN BRITÀNIC “SCOTLAND ANALYSIS: FINANCIAL SERVICES AND BANKING”

El 20 de maig el govern britànic va presentar el tercer anàlisis sobre la possible independència d’Escòcia. En aquesta ocasió, l’informe, Scotland Analysis: Financial services and banking71, se centra en les possibles conseqüències pel sector financer i bancari. En el document es destaca la importància del sector per l’economia escocesa: en l’actualitat el sector financer i bancari representa 8.800 milions de lliures per Escòcia (un 8,8% del seu PIB), a més de 85.000 llocs de treball directes i 100.000 d’indirectes, que suposen el 7% de la força laboral escocesa. En cas d’independència, el pes relatiu del sector bancari a Escòcia augmentaria considerablement. Actualment, el pes relatiu del sector al Regne Unit és d’aproximadament un 492%72 sobre el PIB, mentre que abans de la crisi a Islàndia era d’un 800% del seu PIB i d’un 700% en el cas de Xipre. Si Escòcia fos independent, es calcula que el pes relatiu del sector seria d’un 1.254% del seu PIB. Un altre element problemàtic seria el domini dels dos grans bancs: Bank of Scotland i Royal Bank of Scotland (RBS). Cal tenir present que el 2008 el govern britànic va destinar 45.000 milions de lliures a recapitalitzar l’RBS i, paral·lelament, el banc va rebre 275.000 milions en forma de garanties a través de l’esquema de protecció del govern73. La suma d’ambdues quantitats equivaldria al 211% del PIB d’Escòcia el 2008. Segons l’informe, la importància relativa del sector i la seva concentració faria que una Escòcia independent fos vulnerable a una crisi bancària. Aquesta vulnerabilitat es veuria agreujada pel fet que la independència implicaria renunciar al Banc d’Anglaterra com a prestador de darrera instància74; alhora, la creació d’un fons de protecció bancari seria problemàtic75. Davant d’aquesta debilitat sistèmica, l’informe apunta que la independència implicaria una augment dels costos, que afectarien directament als consumidors especialment pel que fa a serveis com ara plans d’estalvi o plans de pensions. Paral·lelament, s’apunta que la creació d’una frontera legal entre Escòcia i la resta del Regne Unit complicaria les operacions entre els territoris. Aquest fet és especialment rellevant si es

71

Consultar l’informe a l’enllaç https://www.gov.uk/government/publications/scotland-analysis-financial-services-and-banking 72

Mesurat pel valor dels actius. 73

Asset Protection Scheme. 74

Com s’esmenta a l’informe 5 del present recull, aquest és un punt disputat ja que el govern escocès defensa una unió esterlina que podria incloure el Banc d’Anglaterra com a prestador de darrera instància. 75

Principalment perquè si un dels dos grans bancs fes fallida, l’altre difícilment podria assumir la cobertura dels seus dipòsits.




84

valora la interdependència del sector. Per exemple, un 84% de les hipoteques expedides per companyies escoceses estan situades fora d’Escòcia, i el 67% dels plans d’estalvi que tenen els escocesos pertanyen a companyies de la resta del Regne Unit76. Davant l’augment de riscos i de dificultats legals, l’informe conclou que es podrien donar dos escenaris. O bé un nombre significatiu d’empreses abandonarien Escòcia com a seu legal, comportant que Escòcia perdés importància com a clúster financer i, alhora, reduint els ingressos públics, o bé Escòcia es mantindria vulnerable a shocks financers77 si el panorama empresarial no canviés de forma significativa.

1.1. Resposta del govern escocès a través de l’informe “Scotland’s Economy: the case for independence”78

L’endemà de la presentació de l’informe del govern britànic, el govern escocès va presentar el seu propi anàlisi. El document no dóna una resposta directa a la possible vulnerabilitat del sector financer i bancari en cas d’independència, sinó que se centra principalment en el potencial econòmic d’una Escòcia independent. En primer lloc, es destaca la posició avantatjada de l’economia escocesa respecte al conjunt del Regne Unit i se’n subratlla el seu perfil exportador. En aquest sentit, el document remarca la importància de sectors exportadors més enllà del financer i bancari:

- Sector de menjar i begudes: amb 5.380 milions de lliures en exportacions, és un dels sectors exportadors més importants de l’economia escocesa79.

- Sector manufacturer: factura 14.700 milions de lliures en exportacions, que equival al 61% del total d’exportacions internacionals escoceses80.

En la mateixa línia, es fa un recull de les fortaleses de l’economia escocesa: els recursos naturals81, el sistema educatiu82, el sector de les ciències naturals (Life Sciences)83, el sector creatiu84 i el sector digital85.

76

Per més dades sobre la interdependència del sector es pot consultar la infografia a l’enllaç https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/200281/infographic_scotland_analysis_financial_services.pdf 77

Veure la cobertura mediàtica que s’ha fet d’aquest tema als enllaços que hi ha a continuació: https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/200281/infographic_scotland_analysis_financial_services.pdf http://www.ft.com/cms/s/b102ebf0-c07f-11e2-8c63-00144feab7de,Authorised=false.html?_i_location=http%3A%2F%2Fwww.ft.com%2Fcms%2Fs%2F0%2Fb102ebf0-c07f-11e2-8c63-00144feab7de.html%3Fsiteedition%3Duk&siteedition=uk&_i_referer=#axzz3bKEhMtvG http://www.wsj.com/articles/SB10001424127887324787004578492862482509282 http://www.telegraph.co.uk/news/uknews/scotland/10067282/Treasury-Savings-and-pensions-at-risk-in-independent-Scotland.html http://uk.reuters.com/article/2013/05/19/uk-britain-scotland-banking-idUKBRE94I02Z20130519 78

The Scottish Government (21 de maig del 2015), Scotland’s Economy: the case for independence. Veure l’article a l’enllaç http://www.gov.scot/Publications/2013/05/4084 79

Ib. 80

Ib. 81

Més enllà dels recursos energètics de gas i petroli, es calcula que Escòcia genera el 25% de l’energia de les onades. Actualment, un terç del total de l’energia que s’utilitza a Escòcia prové d’energies renovables. Font: The Scottish Government (21 de maig del 2013), Scotland’s Economy: the case for independence. Accedir al text a l’enllaç http://www.gov.scot/Publications/2013/05/4084





http://www.ft.com/cms/s/b102ebf0-c07f-11e2-8c63-00144feab7de,Authorised=false.html?_i_location=http%3A%2F%2Fwww.ft.com%2Fcms%2Fs%2F0%2Fb102ebf0-c07f-11e2-8c63-00144feab7de.html%3Fsiteedition%3Duk&siteedition=uk&_i_referer=#axzz3bKEhMtvG



http://www.wsj.com/articles/SB10001424127887324787004578492862482509282

http://www.telegraph.co.uk/news/uknews/scotland/10067282/Treasury-Savings-and-pensions-at-risk-in-independent-Scotland.html

http://www.telegraph.co.uk/news/uknews/scotland/10067282/Treasury-Savings-and-pensions-at-risk-in-independent-Scotland.html

http://uk.reuters.com/article/2013/05/19/uk-britain-scotland-banking-idUKBRE94I02Z20130519




85

L’informe també fa un recull dels principals greuges econòmics que reclama el govern escocès. Entre altres aspectes, destaca el poc control que té sobre la política fiscal, la poca influència que exerceix en el desenvolupament d’infraestructures (en aquest punt destaquen especialment la situació dels aeroports escocesos, que consideren infradesenvolupats) i el baix rendiment econòmic que Escòcia obté de l’explotació del seus recursos naturals. En aquest sentit, el Fiscal Commission Working Group subratlla en el seu informe la importància d’establir un fons sobirà amb els beneficis derivats del gas i petroli86.

2. EVOLUCIÓ DE L’OPINIÓ PÚBLICA Darrerament s’han publicat una sèrie d’enquestes amb dades preocupants per la campanya per la independència. YouGov, per encàrrec de la campanya unionista Better Together, va publicar els resultats d’una enquesta87 en la qual el 62% dels enquestats declaren que no creuen que la proposta d’independència d’Alex Salmond sigui prou convincent. Aquests resultats inclouen també el 25% dels votants de l’SNP. En el mateix sentit, Ipsos MORI va publicar els resultats de la seva enquesta88 periòdica, que també presenta resultats negatius per a la campanya per un nou estat escocès. Entre els enquestats que ja havien decidit el seu vot, un 59% votarien en contra de la independència, mentre que un 31% s’hi posicionaria a favor. Cal destacar, també, la diferència en intenció de vot a les àrees geogràfiques categoritzades segons el seu nivell de riquesa. Tal i com mostra el gràfic 1, les zones més riques es mostren més contràries a la independència (66% en contra i 21% a favor), mentre que a les àrees amb menys recursos econòmics es pot considerar que hi ha una intenció de vot més equilibrada entre els favorables (un 37%) i els contraris (un 40%) a la independència.

82

A banda del sistema d’educació universitària de qualitat i gratuït, recentment hi ha hagut la iniciativa d’oferir places d’aprenent a tots el joves d’entre 16 i 19 anys que no estiguin estudiant. 83

El 2010, el sector de les ciències naturals (Life Sciences) va generar vendes per valor de 2.900 milions de lliures. Veure el document a l’enllaç http://www.gov.scot/Publications/2013/05/4084 84

L’any 2010, el sector creatiu va generar vendes per valor de 4.800 milions de lliures. Es pot accedir al document a l’enllaç http://www.gov.scot/Publications/2013/05/4084 85

Cada any, el sector digital genera 47.000 llocs de treball directes. A més, aporta 3.600 milions de lliures anuals a l’economia escocesa. 86

The Scottish Government, (21 de maig del 2013), Scotland’s Economy: the case for independence, p.5. Accedir a la informació a l’enllaç http://www.gov.scot/Publications/2013/05/4084 87

L’enquesta de YouGov es va realitzar entre el 24 i el 26 d’abril del 2013 a una mostra de 1.038 adults. Veure els resultats a l’enllaç http://d25d2506sfb94s.cloudfront.net/cumulus_uploads/document/3qfam93qi4/YG-Archive-Better-Together-results-260413.pdf 88

Ipsos MORI va fer l’enquesta entre el 29 d’abril i el 5 de maig del 2013 a una mostra de 1.001 adults. Veure els resultats complets a l’enllaç https://www.ipsos-mori.com/researchpublications/researcharchive/3172/Support-for-Scotland-remaining-part-of-the-UK-increases.aspx




http://d25d2506sfb94s.cloudfront.net/cumulus_uploads/document/3qfam93qi4/YG-Archive-Better-Together-results-260413.pdf

http://d25d2506sfb94s.cloudfront.net/cumulus_uploads/document/3qfam93qi4/YG-Archive-Better-Together-results-260413.pdf

https://www.ipsos-mori.com/researchpublications/researcharchive/3172/Support-for-Scotland-remaining-part-of-the-UK-increases.aspx



86

37 34

26 23

21

40

46

64 64 66

23 20

10 13 13

0

10

20

30

40

50

60

70

1 (Menysriques)

2 3 4 5 (Més riques)

%

Suport per àrees (Classificades per percentils de riquesa)

Àrees geogràfiques per riquesa

A favor

En contra

No saben / No contesten

Gràfic 5. Suport a la independència

D’altra banda, el diari Sunday Times va encarregar una enquesta a Panelbase89 que presenta uns resultats similars als anteriors90: un 36% dels enquestats estan a favor de la independència, un 44% en contra i un 20% no saben o no contesten. A l’enquesta també es va incloure una pregunta en referència a la possibilitat que el Regne Unit abandoni la UE. En aquest sentit, quan es preguntava què votarien en el referèndum escocès si semblés probable que el Regne Unit abandonés la UE, un 44% va declarar que votaria a favor de la independència, coincidint amb un 44% que votaria en contra i 12% que es mantenia indecís. De fet, la relació amb la UE té molta influència en el posicionament de la ciutadania en referència a la independència. Alguns analistes apunten que si Cameron cedís a les pressions internes i decidís avançar el referèndum sobre la pertinença a la UE al llarg de la legislatura actual, l’SNP podria retardar la data del referèndum a Escòcia amb l’objectiu que la incertesa o bé la sortida del Regne Unit de la UE inclinés l’opinió pública a favor de la independència91.

89

Panelbase va realitzar l’enquesta entre el 10 i el 16 de maig del 2013 a una mostra de 1.004 persones. 90

Herald Scotland (19 de maig del 2013), “Poll: independence support would rise if voters think UK’s leaving the EU”. Llegir l’article a l’enllaç http://www.heraldscotland.com/news/home-news/poll-independence-support-would-rise-if-voters-think-uks-leaving-eu.1368959712 91

Trench, A. (9 de maig del 2013), “Will an EU referendum kill the Scottish independence referendum?”, The Spectator. Veure el text a l’enllaç http://blogs.spectator.co.uk/coffeehouse/2013/05/will-an-eu-referendum-kill-the-scottish-independence-referendum/

Elaboració pròpia. Font: Ipsos MORI (9 de maig del 2013), Support for Scotland remaining part of the UK

increases. Veure els resultats de l’enquesta a l’enllaç https://www.ipsos-

mori.com/researchpublications/researcharchive/3172/Support-for-Scotland-remaining-part-of-the-UK-

increases.aspx

http://www.heraldscotland.com/news/home-news/poll-independence-support-would-rise-if-voters-think-uks-leaving-eu.1368959712

http://www.heraldscotland.com/news/home-news/poll-independence-support-would-rise-if-voters-think-uks-leaving-eu.1368959712

http://blogs.spectator.co.uk/coffeehouse/2013/05/will-an-eu-referendum-kill-the-scottish-independence-referendum/

http://blogs.spectator.co.uk/coffeehouse/2013/05/will-an-eu-referendum-kill-the-scottish-independence-referendum/





87

3. CONFLICTE INTERN A LA CAMPANYA YES SCOTLAND

El debat i els posicionaments davant les diferents opcions de moneda per una Escòcia independent92 han derivat a tensions en el si de la campanya independentista Yes Scotland. En aquest sentit, alguns dels seus membres destacats han manifestat el seu malestar pel fet que el govern escocès i l’SNP hagin declarat que la millor opció per una Escòcia independent és una unió esterlina amb la resta del Regne Unit93. De fet, ells s’han posicionat a favor d’una moneda pròpia perquè, diuen, aquesta opció donaria a Escòcia una autonomia completa. Entre els membres de Yes Scotland que han declarat públicament el seu malestar hi ha:

- Dennis Canavan94: president del consell assessor de Yes Scotland. Va ser membre del Parlament escocès primer amb el partit laborista i, després, de forma independent.

- Scottish Greens: encara que el Partit Verd Escocès té poca representació al Parlament escocès (5 parlamentaris d’un total de 129), té una influència simbòlica a la campanya Yes Scotland ja que és un dels pocs actors polítics a favor de la independència més enllà de l’SNP.

- Scottish Socialist Party: la seva situació és similar a la del Partit Verd Escocès, encara que actualment no tenen representants al Parlament de Holyrood. En l’anterior legislatura van obtenir 6 escons.

92


Carrell, S. (1 de maig del 2013), “Scotland’s currency row: a critical moment for the ‘yes’ campaign”, The Guardian. Accedir a l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/politics/scottish-independence-blog/2013/may/01/scottish-independence-currency-conflict 94

Buchanan, R. (30 d’abril del 2013), “Scottish independence: Yes Chairman Canavan backs Scots currency”, BBC News. Veure l’article a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-22358755

http://www.theguardian.com/politics/scottish-independence-blog/2013/may/01/scottish-independence-currency-conflict

http://www.theguardian.com/politics/scottish-independence-blog/2013/may/01/scottish-independence-currency-conflict



88

INFORME SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL PROCÉS D’ESCÒCIA (7) 13 de juny del 2013

VALORACIÓ DE L’ESTAT DEL BENESTAR, L’ECONOMIA, L’OCUPACIÓ I EL SECTOR ENERGÈTIC AMB LA PERSPECTIVA D’UN NOU ESTAT ESCOCÈS

1. ESTAT DEL BENESTAR

Un grup d’experts, l’Expert Working Group on Welfare, ha publicat, a instàncies del govern escocès, el seu primer informe95 sobre la situació actual i les possibles millores de l’estat del benestar96 a Escòcia. En el marc del debat sobre la independència, l’informe apunta que, en cas d’independència, seria positiu que ambdós governs pactessin una etapa de transició d’aproximadament 5 anys. Durant aquest període, es podrien crear les estructures necessàries per tal de gestionar l’estat del benestar escocès, reorganitzar el sistema britànic i pactar el repartiment de responsabilitats i fons. El govern escocès ha reaccionat positivament a les conclusions de l’informe97. Nicola Strugeon ha declarat que el govern escocès estaria disposat a pactar una etapa de transició sempre i quan això no limités l’autonomia del govern escocès a l’hora de fer les seves pròpies polítiques relacionades amb l’estat del benestar. Per la seva banda, el govern britànic ha afirmat a través del secretari d’estat per Escòcia, Michael Moore, que no resulta creïble que Escòcia pugui abandonar el Regne Unit, mantenir el sistema del benestar i alhora ser completament autònoma per posar en funcionament polítiques en aquest àmbit98. En la declaració, també es destaca que actualment Escòcia rep partides vinculades al benestar d’un 3% més per càpita en relació a la resta del Regne Unit. En la mateixa línia, la campanya unionista Better Together remarca que la qüestió de l’estat del benestar i la complexitat de separar-ne l’escocès de la resta és un argument més per oposar-se a la independència.

95

Expert Working Group on welfare (11 de juny del 2013), “Expert Working Group on Welfare Report”, The Scottish Government. Veure el document a l’enllaç http://www.gov.scot/Publications/2013/06/8875 96

El grup se centra en el concepte de welfare britànic, que en aquest cas es refereix bàsicament al sistema de pensions i altres ajudes públiques. No adreça directament altres elements com ara la sanitat o l’educació pública. 97

The Scottish Government (juny del 2013), “Scottish Government’s initial response to the Expert Working Group on welfare Report”. Accedir al document a l’enllaç http://www.gov.scot/Resource/0042/00424220.pdf 98

Scotland Office and the Rt Hon Michael Moore (11 de juny del 2013), “It is not credible for Scotland to leave the UK family, keep the welfare system, but fare the welfare policies, Michael Moore said today”, Gov.uk. Llegir l’article a l’enllaç https://www.gov.uk/government/news/leaving-the-uk-and-keeping-uk-welfare-doesnt-add-up





89

2. ECONOMIA I TREBALL

El 12 de juny, l’Oficina per Estadístiques Nacionals (Office for National Statistics) va publicar les dades trimestrals d’ocupació al Regne Unit amb uns resultats força positius per Escòcia. Entre febrer i abril del 2013 es va reduir l’atur en 6.000 persones (arribant al 7,1% d’atur) i es va incrementar l’ocupació en 47.000 persones. El govern escocès ha destacat que amb aquest increment s’arriba a la taxa d’ocupació més alta des del 2009. Així, Escòcia se situa com la nació amb la taxa d’atur més baixa del Regne Unit, que en el seu global es manté gairebé estable al 7,8%. En aquest sentit, cal subratllar especialment les dades d’atur juvenil, que en els darrers 18 mesos s’han reduït del 25% al 15%, i que possiblement estiguin relacionades amb l’èxit del programa Modern Apprenticeships99. També s’han donat dades positives en referència a la creació de noves empreses a Escòcia, amb una taxa que se situa per sobre de la dels països petits del nord d’Europa que formen l’anomenat “Arc de la prosperitat”100. Encara que Escòcia hagi millorat la seva taxa en aquest àmbit, però, continua mantenint-se per sota de la taxa global del Regne Unit. Tot i l’evolució positiva del mercat laboral i la generació de noves empreses a Escòcia, hi ha altres indicadors econòmics que són preocupants. Entre els que més s’han destacat hi ha les dades de consum, que no s’estan recuperant com en altres àrees del Regne Unit: mentre que a Escòcia hi ha un creixement interanual del 0,8%, al global del Regne Unit és d’un 3,4%101.

3. ENERGIA

En l’àmbit de l’energia, que constitueix un dels pilars del projecte del govern per una Escòcia independent, darrerament s’han produït alguns fets als quals cal fer referència. En primer lloc, s’ha comunicat que Escòcia no ha complert amb els objectius de reducció de CO2 que s’havien marcat102. De fet, aquest és el segon any que no s’aconsegueix complir amb les xifres establertes. Davant d’això, el govern escocès ha admès que aquest escenari posa en qüestió la capacitat d’Escòcia per aconseguir l’objectiu global de reducció d’un 42% de CO2 respecte als nivells d’emissió de 1990 de cara al 2020.

99

La iniciativa de Modern Apprenticeships és una col·laboració entre el govern, les institucions educatives i les empreses. L’objectiu és que els aprenents aconsegueixin una qualificació professional combinant formació i treball en una empresa. El govern subvenciona els costos de formació dels aprenents i les empreses assumeixen el salari, que com a mínim ha de correspondre al sou mínim. Enguany, com a part del programa s’han ofert 25.00 places. Veure més informació a l’enllaç http://www.skillsdevelopmentscotland.co.uk/our-services/modern-apprenticeships/ 100

BBC News (6 de juny del 2013), “Improvements in Scotland’s start-up rate”. Accedir al text a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-business-22787173 101

Macwhirter, I. (13 de juny del 2013), “Scotland still has a job on its hands to reverse decline”, Herald Scotland. Veure l’article a l’enllaç http://www.heraldscotland.com/mobile/comment/columnists/scotland-still-has-a-job-on-its-hands-to-reverse-decline.21330686?_=b0dc31b1919c02932892b59d0c0e365cd75629c6 102

Carrell, S. (7 de juny del 2013), “Scotland misses anual carbon target for second year running”, The Guardian. Veure l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/environment/2013/jun/07/scotland-miss-carbon-target

http://www.ons.gov.uk/ons/rel/lms/labour-market-statistics/june-2013/index.html

http://www.scotland.gov.uk/News/Releases/2013/06/LMS12062013

http://www.skillsdevelopmentscotland.co.uk/our-services/modern-apprenticeships/

http://www.skillsdevelopmentscotland.co.uk/our-services/modern-apprenticeships/


http://www.heraldscotland.com/mobile/comment/columnists/scotland-still-has-a-job-on-its-hands-to-reverse-decline.21330686?_=b0dc31b1919c02932892b59d0c0e365cd75629c6

http://www.heraldscotland.com/mobile/comment/columnists/scotland-still-has-a-job-on-its-hands-to-reverse-decline.21330686?_=b0dc31b1919c02932892b59d0c0e365cd75629c6

http://www.theguardian.com/environment/2013/jun/07/scotland-miss-carbon-target


90

Aquestes dades són especialment negatives pel govern escocès ja que volen presentar Escòcia com el motor de l’energia verda a Europa. Amb tot, el govern escocès destaca que, tot i no aconseguir l’objectiu anual, Escòcia encara lidera la reducció d’emissions a Europa. En segon lloc, el secretari d’Energia del govern britànic va remarcar que, en cas d’independència, Escòcia perdria les subvencions britàniques per energies renovables103. Actualment, aquestes subvencions són de 1.400 milions de lliures l’any, és a dir, un terç de les inversions que el Regne Unit fa en energia eòlica, mareomotriu i de les ones.

4. EVOLUCIÓ ELECTORAL Després que el Partit Conservador escocès virés104 cap a una posició més favorable a una major autonomia, diversos analistes105 han apuntat que el debat sobre la independència podria representar una oportunitat pels conservadors a l’hora de recuperar l’espai polític a Escòcia. Com es pot veure als gràfics publicats pel Financial Times, l’evolució històrica dels conservadors és negativa, especialment pel que fa al nombre de parlamentaris britànics escollits a Escòcia. De fet, en les últimes eleccions generals només han obtingut un escó.

Però més enllà dels possibles beneficis electorals que pugui comportar pels conservadors, el gir de la posició del partit pot tenir conseqüències molt rellevants pel conjunt d’Escòcia. De fet, si el resultat del referèndum és negatiu, probablement a mig termini s’ampliaria l’autonomia escocesa ja que els altres dos partits unionistes (laboristes i liberal demòcrates) s’hi han posicionat a favor.

103

Carrell, S. i Harvey, F. (22 de maig del 2013), “Scotland warned independence could cost billions in renewable subsidies”, The Guardian. Llegir l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/environment/2013/may/22/scotland-independence-cost-billions-renewables 104

Durant un discurs, la líder del partit, Ruth Davidson, va anunciar la formació d’una comissió liderada per Lord Strathclyde amb l’objectiu d’estudiar un canvi de posició respecte a l’opció de l’autonomia. Per a més informació sobre el contingut i les implicacions del discurs, veure l’informe 4 del present recull. 105

Dickie, M. (9 de juny del 2013), “Independence vote offers Tories an opening in Scotland”, Financial Times.

http://www.theguardian.com/environment/2013/may/22/scotland-independence-cost-billions-renewables


91

Així, que el partit conservador aposti també per un augment de l’autonomia, pot comportar un increment del suport al “no” al referèndum: si els partits unionistes aconsegueixen defensar la idea que un vot en contra de la independència permet incrementar l’autonomia, estarien oferint l’opció preferida per la majoria dels escocesos. De fet, cal recordar que les enquestes que han inclòs l’opció de més autonomia enfront de la independència, la primera opció ha sigut la que ha rebut més suport de forma sostinguda durant els últims anys.


92

INFORME SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL PROCÉS D’ESCÒCIA (8) 8 de juliol del 2013

LES POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES MICROECÒNOMIQUES PER A UNA ESCÒCIA INDEPENDENT, ELS PROBLEMES INTERNS DE YES SCOTLAND I

L’AUGE DE LA IDENTITAT ANGLESA

1. “SCOTLAND ANALYSIS”, INFORME SOBRE MICROECONOMIA El 2 de juliol el govern britànic va publicar el quart informe analític, Scotland analysis: Business and microeconòmic framework106. Aquest document se centra en el possible impacte a l’àmbit microeconòmic d’una hipotètica independència escocesa. L’informe destaca que la independència complicaria el comerç entre Escòcia i la resta del Regne Unit ja que, encara que ambdues nacions es mantinguessin dins la UE, la integració del mercat europeu no és tan profunda com la integració interna del mercat britànic. Aquest nivell menor d’integració afectaria especialment el sector dels serveis, que representa el 82% del mercat laboral a Escòcia. Alhora, s’apunta que Escòcia depèn del comerç amb la resta del Regne Unit (veure gràfic 6). De fet, una reducció d’un 1% de les exportacions d’Escòcia a la resta del Regne Unit equival a 450 milions de lliures en vendes. Gràfic 6. Exportacions d’Escòcia per destí en milions de lliures (2002-2011)

Font: HM Government (2013), Scotland analysis: Business and microeconomic framework.

106

Veure el document a l’enllaç https://www.gov.uk/government/publications/scotland-analysis-business-and-microeconomic-framework

https://www.gov.uk/government/publications/scotland-analysis-business-and-microeconomic-framework

https://www.gov.uk/government/publications/scotland-analysis-business-and-microeconomic-framework


93

Segons l’informe, aquesta ruptura del mercat intern es veuria empitjorada amb el temps ja que ambdues nacions adoptarien regulacions diferenciades que implicarien una dificultat creixent a l’hora de comerciar. L’informe també subratlla que la independència obstaculitzaria la mobilitat laboral geogràfica. Segons el document, les dificultats afectarien a un gran nombre de persones si es té en compte que anualment 95.000 residents britànics van a Escòcia i viceversa, i unes 30.000 persones creuen diàriament la frontera entre Escòcia i Anglaterra per anar a treballar. Finalment, es recorda que Escòcia es beneficia d’infraestructures integrades com ara les xarxes de telecomunicacions o el Royal Mail (servei de correus), que compta amb un servei de 6 dies a la setmana, superior al mínim europeu de 5 dies setmanals. A l’informe s’alerta que aquestes estructures també es veurien afectades en cas d’independència.

1.1. Reacció del govern escocès

Nicola Sturgeon, viceprimera ministra escocesa, va desestimar completament l’informe i el va qualificar de “seriosament defectuós”107. Un dels aspectes que va valorar van ser les paraules del ministre d’Empresa, Vince Cable, que durant la presentació del document va insistir que les persones que viuen prop de la frontera podrien veure’s afectades per les tarifes de roaming. Segons Sturgeon, la Comissió Europea té previst eliminar aquestes tarifes. De fet, el mateix dia que Cable va fer les declaracions, el preu de les tarifes de roaming va disminuir substancialment a la UE com a pas previ a la seva supressió.

2. POSSIBLES PROBLEMES DE PLANTILLA I DE FONS PER YES SCOTLAND

En els darrers mesos, la campanya Yes Scotland ha perdut dues figures importants de l’equip directiu. El març va dimitir Jacqueline Caldwell, encarregada de dirigir les operacions de campanya, i la setmana passada s’hi va sumar Susan Steward, directora de comunicacions. Ambdues van al·legar motius personals i, de moment, no han estat substituïdes. Des de l’equip de la campanya Yes Scotland s’afirma que les seves funcions les han assumit la resta de membres de l’equip directiu: Blair Jenkins, director executiu; Shirley-Anne Somerville, directora de comunitats, i Ian Dommett, director de màrqueting. Els mitjans escocesos han interpretat que les dimissions es deuen a la incapacitat per augmentar el suport a la independència que, de fet, no s’ha incrementat de forma significativa des del llançament de la campanya ara fa més d’un any. D’altra banda, Sunday Herald108 apunta a una altra possible raó lligada als suposats problemes per recaptar fons per la campanya. Segons el rotatiu, s’han produït tensions entre Yes Scotland i l’SNP perquè el partit no ha entregat la totalitat dels 2 milions de lliures amb què s’hauria compromès. Afegeix, a més, que els 1,3 milions de lliures restants provenen principalment de 5 grans donants vinculats a l’SNP. Aquest fet demostra que la base de donants de la campanya és molt limitada.

107

Howarth, A. (2 de juliol del 2013), “Scottish Independence: Cable denies scaremongering”, The Scotsman. Veure l’article a l’enllaç http://www.scotsman.com/news/politics/top-stories/scottish-independence-cable-denies-scaremongering-1-2985548 108

Gordon, T. (7 de juliol del 2013), “Cash qüestions for Yes Scotland as another senior figure quits after just six months”, Herald Scotland. Llegir l’article a l’enllaç http://www.heraldscotland.com/politics/referendum-news/cash-questions-for-yes-scotland-as-another-senior-figure-quits-after-just-six-months.21537964

http://www.scotsman.com/news/politics/top-stories/scottish-independence-cable-denies-scaremongering-1-2985548

http://www.scotsman.com/news/politics/top-stories/scottish-independence-cable-denies-scaremongering-1-2985548

http://www.heraldscotland.com/politics/referendum-news/cash-questions-for-yes-scotland-as-another-senior-figure-quits-after-just-six-months.21537964

http://www.heraldscotland.com/politics/referendum-news/cash-questions-for-yes-scotland-as-another-senior-figure-quits-after-just-six-months.21537964


94

3. INFORME IPPR: IDENTITAT ANGLESA I DISSENY INSTITUCIONAL L’informe England and its Two Unions de l’Institute for Public Policy Research (IPPR)109, Cardiff University i University of Edinburgh, apunta a un increment de la preeminència de la identitat anglesa. Segons l’informe, la majoria dels habitants d’Anglaterra tenen una identitat dual “anglesa i britànica”, però amb una tendència a prioritzar l’anglesa. Entre altres factors causals, s’apunta a la percepció d’un procés de devolution desequilibrat. En aquest sentit, el 2007 un 24% dels anglesos afirmaven que Escòcia “rebia més del que és just”; el 2012 aquest percentatge havia incrementat fins a un 52%. Aquestes tendències tenen implicacions pel futur disseny institucional del propi Regne Unit. A nivell d’Anglaterra, s’ha produït un increment entre aquells que creuen que les lleis angleses haurien de ser aprovades només per parlamentaris anglesos (30%) i aquells que defensen la creació d’un parlament regional anglès (29%), mentre que només un 25% considera que cal mantenir el model actual110. En referència al disseny de la relació entre Anglaterra i Escòcia, un 78% dels enquestats considera que el Parlament escocès hauria de “pagar els serveis que ofereix amb impostos recaptats a Escòcia”. Aquesta posició pot esdevenir especialment rellevant si es produeix un vot negatiu al referèndum per la independència. De fet, els tres principals partits ja s’han compromès a incrementar l’autonomia fiscal d’Escòcia si finalment es manté dins el Regne Unit. Finalment, un 30% dels anglesos enquestats es mostren favorables a la independència d’Escòcia, mentre que un 49% s’hi posicionen en contra i el 21% no ho sap. Un segon aspecte relacionat amb l’increment de la identitat anglesa és la posició del Regne Unit respecte a la UE. L’informe destaca que un 50% dels anglesos votaria a favor de sortir de la UE si hi hagués un referèndum, mentre que un 33% votaria en contra, un 12% no ho sap i un 5% no votaria. En aquest sentit, l’expansió de l’euroescepticisme pot esdevenir rellevant pel debat escocès. De fet, segons una enquesta de Panelbase del 10 de maig publicada per Sunday Times111, un 44% dels escocesos es veurien molt o bastant inclinats a votar a favor de la independència si semblés que el Regne Unit podria sortir de la UE, en contraposició a un 30-35% que hi votaria a favor sense considerar aquest factor.

109

L’Institute for Public Policy Research (IPPR) és un destacat think tank britànic. Veure l’article publicat el juliol del 2013 a l’enllaç http://www.ippr.org/publications/england-and-its-two-unions-the-anatomy-of-a-nation-and-its-discontents 110

Anglaterra és l’única nació del Regne Unit que no té parlament propi. Per tant, les lleis, encara que afectin exclusivament a Anglaterra, es voten al Parlament britànic amb el conjunt de parlamentaris. Aquest ha estat un tema de debat polític d’ençà que es va començar el procés de devolution (conegut com a qüestió West Lothian), però no ha sigut fins ara que l’opinió pública ho ha percebut com un tema urgent. 111

Accedir als resultats complets a l’enllaç www.panelbase.com/news/TheSundayTimesScottishPollTables190513.pdf

http://www.ippr.org/publications/england-and-its-two-unions-the-anatomy-of-a-nation-and-its-discontents

http://www.ippr.org/publications/england-and-its-two-unions-the-anatomy-of-a-nation-and-its-discontents


95

INFORME SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL PROCÉS D’ESCÒCIA (9) 26 d’agost del 2013

ESCENARIS DE FUTUR EN CAS D’UN RESULTAT NEGATIU AL REFERÈNDUM

1. CANVIS APROVATS A L’”SCOTLAND ACT 2012” Actualment, el Parlament escocès controla el 15% dels seus ingressos, que depenen principalment d’una subvenció en bloc (block grant) del Parlament britànic que es calcula a partir de la fórmula Barnett112. Amb l’aprovació de l’Scotland Act 2012, però, s’han introduït reformes per incrementar el control del Parlament escocès sobre els seus ingressos. Aquests canvis entrarien en funcionament en el supòsit que el resultat del referèndum per la independència fos negatiu. Si aquest nou marc s’implementés completament, es calcula que el 2016 el Parlament escocès controlaria entre el 30 i el 35% dels seus ingressos113. Actualment, en l’àmbit de les imposicions de l’estat, el Parlament escocès només té competència per establir la “taxa variable escocesa” (en anglès, SVR114), que permet al Parlament escocès tenir la capacitat d’augmentar o disminuir l‘impost sobre la renda amb un marge del 3%115. En aquest sentit, l’Scotland Act 2012 introdueix la novetat que el Parlament escocès pugui controlar una part del tipus impositiu sobre la renda. La reforma dividiria l’impost entre una part britànica i una part escocesa. A més, a partir de l’abril del 2016, els principals tipus impositius sobre la renda establerts pel govern central es veurien reduïts en un 10%, i el nou tipus impositiu escocès s’aplicaria sobre aquest tipus impositiu britànic reduït. Així, els contribuents escocesos haurien de pagar al govern central un tipus impositiu del 10%, 30% o 40% (en lloc dels tipus actuals del 20%, 40% i 50%). Alhora, haurien de pagar el tipus impositiu escocès, que seria escollit pel Parlament de Holyrood i que podria ser equivalent al del Regne Unit (d’un 10%) o bé inferior o superior116. L’Scottish Devolution Commission (coneguda com a Comissió Calman) també va recomanar que es traspassés al govern escocès el control d’alguns impostos i taxes menors. La Scotland Act 2012 segueix aquesta recomanació parcialment, ja que inclou el traspàs del stamp duty, la land tax i la landfill tax117, però el govern central mantindria el control sobre l’aggregates levy i l’air passenger duty118.

112

Wilkinson, M. (16 d’abril del 2015), “What is the Barnett formula?”, The Telegraph. Llegir l’article a l’enllaç http://www.telegraph.co.uk/news/uknews/1580787/How-the-Barnett-formula-works.html 113

Jarrett, T. i Webb, D. (6 de juliol del 2012), “Scotland’s economy: current situation and issues related to independence”, House of Commons Library. Accedir al text a l’enllaç http://researchbriefings.parliament.uk/ResearchBriefing/Summary/SN06292 114

Scottish Variable Rate. 115

Seely, A. (febrer del 2012), “Devolution tax powers to the Scottish Parliament: the Scotland Act”, House of Commons Library. 116

Ib. 117

El stamp duty és l’impost sobre la compra d’immobles a partir d’un preu determinat; la land tax és l’impost sobre la propietat de segones residències i terres no d’ús principal, i la landfill tax és la taxa de disposició de residus. 118

L’aggregates levy és la taxa ambiental sobre l’explotació comercial d’agregats (sorra, grava...). L’air passanger duty és la taxa aeroportuària.

http://www.telegraph.co.uk/news/uknews/1580787/How-the-Barnett-formula-works.html

http://researchbriefings.parliament.uk/ResearchBriefing/Summary/SN06292


96

2. POSSIBLES GIRS EN EL FUTUR: CAP A UNA MAJOR AUTONOMIA?

A l’inici de la campanya (no oficial) sobre el referèndum d’independència, diversos analistes van apuntar que la clau podia residir en la capacitat del actors unionistes per presentar un discurs coherent i positiu sobre el futur d’Escòcia, enfront d’un discurs negatiu i immobilista. Tot i que no hi ha un projecte conjunt pel futur d’Escòcia al Regne Unit, darrerament els principals partits polítics unionistes han reforçat les seves posicions a favor de millorar la situació autonòmica escocesa de cara a un futur119. Aquest posicionament a favor d’un increment del grau d’autonomia es pot entendre com un moviment tàctic per atreure a la majoria de l’opinió pública escocesa que, de fet, ha declarat constantment la preferència de més autonomia, especialment fiscal, enfront de l’opció d’independència o statu quo. Encara que és possible que aquests posicionaments tinguin motivacions electoralistes, sembla cada vegada més plausible que en cas de vot negatiu al referèndum els partits unionistes es veurien obligats a demostrar el seu compromís amb algun moviment a favor de l’increment de l’autonomia. A continuació, es presenta un quadre que resumeix les reformes més previsibles d’acord amb els possibles resultats electorals a les dues cambres parlamentàries, la britànica i l’escocesa.

119

Per veure amb detall l’evolució de cada partit veure l’Annex: evolució de les posicions dels partits unionistes a Escòcia al final de l’informe.

EL C

AM

Í D’E

SCÒ

CIA

CA

P A

L R

EFER

ÈND

UM

D’I

ND

EPEN

DÈN

CIA

R

ecu

ll d

els

42

info

rmes

97

Tau

la 1

2. E

scen

ari

s d

e fu

tur

per

Esc

òci

a s

ego

ns

el g

uan

yad

or

de

les

elec

cio

ns

al P

arl

am

ent

brit

àn

ic

Par

tit

Lab

ori

sta

Par

tit

Co

nse

rvad

or

Gu

anya

do

r d

e le

s e

lecc

ion

s al

P

arla

me

nt

esc

ocè

s

SNP

1

. R

efo

rme

s su

bst

anci

als

L’es

cen

ari

mé

s fa

vora

ble

per

l’a

ugm

ent

d’a

uto

no

mia

esc

oce

sa

seri

a la

co

mb

inac

ió d

e m

ajo

ria

de

l’SN

P a

Esc

òci

a i

de

maj

ori

a la

bo

rist

a al

Reg

ne

Un

it.

En a

qu

est

con

text

, é

s p

revi

sib

le q

ue

es

do

ni u

n in

crem

ent

sub

stan

cial

de

l’au

ton

om

ia f

isca

l:

- In

crem

ent

de

con

tro

l so

bre

l’im

po

st d

e la

ren

da.

- A

uto

no

mia

en

tax

es a

ero

po

rtu

àrie

s.

-

Po

ssib

le f

lexi

bili

tzac

ió e

n l

’imp

ost

so

bre

so

ciet

ats

(am

b c

erta

re

ticè

nci

a p

er p

art

del

Par

tit

Lab

ori

sta,

per

ò l

’SN

P p

od

ria

aco

nse

guir

aq

ue

sta

dem

and

a).

Tot

i ser

l’e

scen

ari

mé

s fa

vora

ble

, el

Par

tit

Lab

ori

sta

s’o

po

sari

a a

altr

es d

em

and

es d

est

acad

es

de

l’SN

P:

- Tr

asp

às d

e co

mp

etèn

cie

s re

fere

nts

a b

ene

star

so

cial

. ×

-

Can

vi d

e si

ste

ma

de

càlc

ul

de

les

tran

sfer

ènci

es

de

fon

s d

el

gove

rn c

entr

al a

l go

vern

esc

ocè

s (a

ra c

alcu

lat

amb

la f

órm

ula

B

arn

ett)

. ×

3

. C

on

fro

nta

ció

El

rec

ent

dis

curs

de

la l

íder

del

Par

tit

Co

nse

rvad

or

esco

cès,

Ru

th

Dav

idso

n,

apu

nta

a

un

a p

oss

ible

re

form

a p

er

augm

enta

r l’a

uto

no

mia

fis

cal

d’E

scò

cia.

To

t i

així

, el

Par

tit

Co

nse

rvad

or

a n

ivel

l b

rità

nic

no

s’h

a p

ron

un

ciat

pú

blic

amen

t en

aq

ues

ta l

ínia

. D

e fe

t, é

s p

revi

sib

le q

ue

un

fra

càs

del

re

ferè

nd

um

, e

spec

ialm

ent

si e

l p

erc

enta

tge

del

“sí

” n

o s

up

era

el 4

0%

, lim

iti

no

tab

lem

ent

l’am

bic

ió d

e la

ref

orm

a.

Aix

í mat

eix,

si l

’SN

P g

ove

rnés

a E

scò

cia,

pro

bab

lem

ent

es d

on

aria

u

n e

scen

ari

de

con

fro

nta

ció

dia

lèct

ica

entr

e am

bd

ós

gove

rns.

D

’un

a b

and

a, e

l go

vern

bri

tàn

ic p

od

ria

pre

sen

tar

un

a h

ipo

tèti

ca

der

rota

en

el

refe

rèn

du

m c

om

la

pre

ferè

nci

a d

els

esc

oce

sos

per

u

na

refo

rma

limit

ada

i p

ausa

da.

Per

co

ntr

a, d

avan

t d

’aq

ues

t es

cen

ari,

l’SN

P

inte

nta

ria

forç

ar

la

mat

eria

litza

ció

d

e le

s p

rop

ost

es

qu

e el

P

arti

t C

on

serv

ado

r h

agu

és

fet

du

ran

t la

ca

mp

anya

pel

re

ferè

nd

um

. D

’aq

ues

ta m

aner

a, e

s p

od

ria

do

nar

u

na

situ

ació

d’im

pàs

am

b in

cert

esa

de

futu

r.

Par

tit

Lab

ori

sta

2

. R

efo

rma

limit

ada

Si

el

p

arti

t la

bo

rist

a gu

anyé

s le

s el

ecci

on

s ge

ne

rals

i

les

esco

cese

s, p

od

ria

imp

lem

enta

r el

seu

pro

gram

a d

e re

form

es

idea

ls, q

ue

segu

irie

n u

na

línia

sim

ilar

al q

uad

re 1

.

- In

crem

ent

de

con

tro

l so

bre

l’im

po

st d

e la

ren

da.

- A

uto

no

mia

en

tax

es a

ero

po

rtu

àrie

s.

-

Po

ssib

le f

lexi

bili

tzac

ió e

n l

’imp

ost

so

bre

so

ciet

ats

(sen

se

pre

ssió

de

l’SN

P, p

oss

ible

men

t n

o s

’ap

liqu

i).

× -

No

es

tr

ansf

erir

ien

co

mp

etèn

cie

s d

e

ben

est

ar

soci

al

ni

tam

po

c d

el s

iste

ma

de

tran

sfe

rèn

cia

de

fon

s. ×

4

. R

efo

rme

s si

mb

òliq

ue

s A

qu

est

esc

enar

i lim

itar

ia

l’am

bic

ió

de

les

refo

rme

s.

Pre

visi

ble

men

t, a

mb

dó

s p

arti

ts p

od

rien

arr

ibar

a u

na

aco

rd p

er

incr

emen

tar

el %

qu

e el

Par

lam

ent

esc

ocè

s co

ntr

ola

de

l’im

po

st

sob

re l

a re

nd

a (

). P

erò

no

es

tran

sfer

iria

el

con

tro

l so

bre

cap

d

els

imp

ost

os

men

ors

n

i es

re

alit

zari

a u

n

tras

pàs

d

e

com

pet

ènci

es

(×).


98

Així doncs, en cas d’un resultat negatiu en el referèndum escocès, es donarien dues fases de reforma: primer, la implementació de l’Scotland Act 2012 i, després, un possible increment ambiciós de l’autonomia. L’abast i el grau de la reforma estarien determinats pels partits que governessin al Regne Unit i Escòcia. En qualsevol cas, però, tots els possibles escenaris que apareixen en el quadre es veuran influïts també pel debat de la “West Lothian Question”, de la qual se’n fa referència a continuació.

3. POSSIBLES CANVIS DEL SISTEMA DE GOVERN A ANGLATERRA

Com a reacció al debat sobre la independència d’Escòcia i l’increment d’autonomia de les tres nacions autònomes, s’està reobrint el debat no resolt sobre l’encaix d’Anglaterra com a nació en un Regne Unit més “federal”. Aquest debat es coneix com la “West Lothian Question” i fa referència a la possibilitat que els parlamentaris no anglesos (és a dir, escocesos, gal·lesos i nordirlandesos) hagin o no de votar sobre assumptes que afecten només a Anglaterra. De fet, Anglaterra té la particularitat de ser l’única nació del Regne Unit sense parlament propi. Mentre que la resta de nacions poden desenvolupar una política autònoma en la qual els parlamentaris anglesos no hi tenen influència directa, les polítiques relacionades amb Anglaterra depenen directament del Parlament britànic en el seu conjunt. Per tant, els representants escocesos, gal·lesos i nordirlandesos al Parlament britànic incideixen també en les polítiques angleses120. Es considera que aquest factor és un dels que ha influït en la percepció majoritària entre els anglesos que Escòcia es beneficia de forma desproporcionada del sistema actual, especialment pel que fa a nivell econòmic. De fet, un 60% dels enquestats anglesos declara no confiar que el govern britànic defensi els interessos específicament anglesos. Davant d’aquesta situació, s’han fet diverses propostes:

- Iniciar un procés de devolution per Anglaterra, és a dir, establir un parlament exclusivament anglès. Aquesta opció, però, només compta amb un suport molt minoritari tant entre l’opinió pública com a nivell polític.

- Eliminar les autonomies.

- Reduir el nombre de parlamentaris escocesos a la Cambra dels Comuns, com ja es va fer amb els parlamentaris nordirlandesos quan es va establir el Parlament nordirlandès. Aquesta opció, però, difícilment obtindrà el suport suficient ja que els actuals parlamentaris escocesos, de diferents afiliacions polítiques, s’hi oposen frontalment. De fet, si s’arribés a fer una proposta formal, possiblement el mateix Partit Laborista s’hi oposaria perquè Escòcia és un dels planters de vot laborista en les eleccions generals. Amb tot, és poc probable que es plantegi aquesta opció, ja sigui abans o després del referèndum escocès, encara que el resultat sigui negatiu. En aquest cas, podria servir d’argument per tornar a obrir el debat independentista.

120

Malgrat tot, aquest disseny institucional no ha causat un gran impacte real perquè, de fet, la majoria parlamentària britànica i la majoria parlamentària per Anglaterra sempre han coincidit, amb excepció de dos períodes curts (entre 1964 i 1966 i entre febrer i octubre del 1974).


99

- Establir una norma, o acord voluntari, segons la qual els parlamentaris no anglesos no puguin votar en qüestions que afecten exclusivament a Anglaterra.

Per tal de valorar el problema i les possibles solucions, el govern britànic va encarregar un informe a la comissió sobre les conseqüències del procés de devolution per la Cambra dels Comuns (coneguda com a McKay Commission)121. En aquest sentit, la recomanació de la comissió segueix la línia de l’últim punt anterior: aquelles decisions que es prenen a nivell britànic però que tenen un efecte distintiu per Anglaterra haurien de ser preses per part d’una majoria de parlamentaris de les constitucions angleses, o bé angleses i gal·leses si és que l’efecte recau sobre totes dues nacions. Aquest procediment establiria una pràctica acceptable pels interessos anglesos i, alhora, seria prou flexible per permetre el vot de la resta de parlamentaris o recórrer al procediment legislatiu comú en casos que es consideressin necessaris. Tot i que aquesta opció podria aconseguir un suport majoritari a la Cambra dels Comuns, no s’espera que s’estableixi abans del referèndum ja que es podria interpretar com una reducció de la influència d’Escòcia sobre el Regne Unit i, per tant, podria afavorir el vot per la independència122.

121

The McKay Commission (març del 2013), Report of the Commission on the consequences of Devolution for the House of Commons. Veure el document a l’enllaç http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20130403030652/http://tmc.independent.gov.uk/report-of-the-commission-on-the-consequences-of-devolution-for-the-house-of-commons/ 122

Lodge, G. (27 de maig del 2013), “Labour should embrace Commons voting reform, not fear it”, The Guardian. Veure l’article a l’enllaç http://www.guardian.co.uk/uk/scotland-blog/2013/mar/27/scotland-westlothian-commons-reform

http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20130403030652/http:/tmc.independent.gov.uk/report-of-the-commission-on-the-consequences-of-devolution-for-the-house-of-commons/

http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20130403030652/http:/tmc.independent.gov.uk/report-of-the-commission-on-the-consequences-of-devolution-for-the-house-of-commons/

http://www.guardian.co.uk/uk/scotland-blog/2013/mar/27/scotland-westlothian-commons-reform

http://www.guardian.co.uk/uk/scotland-blog/2013/mar/27/scotland-westlothian-commons-reform


100

ANNEX: EVOLUCIÓ DE LES POSICIONS DELS PARTITS UNIONISTES A ESCÒCIA Partit Liberal Demòcrata A falta de fer-ho formal a la conferència del partit de finals d’octubre, el Partit Liberal Demòcrata planteja, a través de l’informe Federalism: the best future for Scotland123, un sistema federal per al conjunt del Regne Unit. L’informe és el resultat d’una comissió liderada per l’expresident del partit, Menzies Campbell, que ha comptat amb la participació de l’actual líder dels Liberal Demòcrates escocesos, Willie Rennie. L’informe proposa124 que el Parlament escocès controli aproximadament dos terços de la seva política fiscal, incloent-hi les competències de recaptació de l’impost sobre la renda, els impostos sobre dividends, els impostos de successió i els aeroportuaris. Segons el document, el control sobre l’IVA i els impostos vinculats a les begudes alcohòliques continuarien en mans del govern britànic. A nivell general, l’informe presenta un pla federal pel conjunt del Regne Unit, que implicaria la creació d’un parlament federal. Tot i que el partit sembla coincidir amb una part important de la població escocesa125 a l’hora de demanar més autonomia, la seva presència actual a les diferents cambres de representants és reduïda, especialment al Parlament escocès, on només compta amb 5 dels 129 escons. En canvi, la seva representació de les circumscripcions escoceses al Parlament britànic és més alta, ja que tenen 11 dels 59 representants. Per tant, la seva influència efectiva en unes hipotètiques reformes seria molt limitada. Possiblement només podrien donar suport parlamentari a una altra força política. Partit Laborista El Partit Laborista és el segon en força parlamentària a Escòcia amb 37 dels 129 escons del Parlament escocès. També és el partit que més circumscripcions escoceses representa al Parlament britànic, ja que compta amb 41 dels 59 escons (69,5%). De fet, el Partit Laborista tradicionalment ha estat la força dominant a Escòcia, tant pel que fa a la representació a Westminster com també al Parlament de Holyrood, on van guanyar les eleccions el 1999 i el 2003, mentre que el 2007 es van quedar a un sol escó de l’SNP. El Partit Laborista va ser qui va gestionar el procés de devolution entre 1997 i 1999, i actualment els seus integrants continuen declarant el seu compromís cap a aquesta forma d’organització estatal. De fet, sovint s’autodenominen “The Party of Devolution”126. Recentment van establir l’Scottish Labour Devolution Commission, que recollirà tant l’opinió d’experts com la del públic en general sobre les possibles reformes per tal d’incrementar

123

Accedir a l’informe complet a l’enllaç https://www.smith-commission.scot/wp-content/uploads/2014/10/Scottish-Liberal-Democrats-Submission-1.pdf 124

BBC News (17 d’octubre del 2012), “Scottish independence: Lib Dems push federal UK plans”. Veure la notícia a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-19974690 125

Aproximadament, amb un 30% de l’electorat. 126

BBC (15 d’octubre del 2012), “Details of Scotland referendum agreement unveiled”. Veure la declaració de Margaret Curran, secretària d’estat per Escòcia a l’ombra, a l’enllaç http://news.bbc.co.uk/democracylive/hi/house_of_commons/newsid_9759000/9759937.stm

https://www.smith-commission.scot/wp-content/uploads/2014/10/Scottish-Liberal-Democrats-Submission-1.pdf

https://www.smith-commission.scot/wp-content/uploads/2014/10/Scottish-Liberal-Democrats-Submission-1.pdf


http://news.bbc.co.uk/democracylive/hi/house_of_commons/newsid_9759000/9759937.stm


101

l’autonomia. Quan tinguin els resultats finals, la comissió publicarà un informe amb una proposta de posició pel partit laborista escocès. De moment, només s’han fet públics uns resultats preliminars, als quals ja s’ha fet referència al quadre anterior sobre escenaris de futur per Escòcia. Partit Conservador Ruth Davidson, líder del Partit Conservador a Escòcia des del 2011, va anunciar el 26 de març la revisió de la posició del partit en un discurs a la Royal Society of Edimburg127. Durant el discurs, va reconèixer l’equivocació dels conservadors a l’hora de decidir no participar a la Convenció Constitucional Escocesa128 el 1989 i en ser l’únic partit que va fer campanya pel “no” abans del referèndum per l’autonomia escocesa de 1997. En aquest sentit, Davidson va anunciar que, tenint en compte que la majoria dels escocesos estan a favor de l’autonomia fiscal, el partit revisaria la seva posició en base al següent principi: el Parlament escocès ha de ser responsable davant el seu electorat, i l’única manera de fer-ho és amb una major responsabilitat sobre la recaptació d’impostos. Malgrat aquesta declaració, Davidson no va especificar cap proposta concreta del partit. Sí va anunciar, però, la creació d’un grup de treball que s’encarregarà de revisar les diferents opcions i fer una recomanació al partit. El grup de treball està integrat pels següents membres:

- Líder: Lord Strathclyde, exministre per Escòcia i exlíder de la Cambra dels Lords.

- Annable Goldie, parlamentària i exlíder del Partit Conservador a Escòcia.

- Alex Ferguson, parlamentari i expresident del Parlament escocès129.

A més, oferiran consell independent dos experts en afers constitucionals:

- Alan Trench, membre honorífic de l’Escola de Ciències Socials i Polítiques de la Universitat d’Edimburg.

- Adam Tomkins, catedràtic John Millar en Llei Pública a l’Escola de Dret de la Universitat de Glasgow.

També compten amb recollir les opinions d’altres experts en el sector econòmic i cívic escocès. Encara que no s’ha establert un marc temporal que concreti quan es presentaran els resultats del grup de treball, s’espera que es pronunciï abans del referèndum del 18 de setembre del 2014.

127

Per llegir el discurs, accedir a l’enllaç http://www.scottishconservatives.com/2013/03/strengthening-devolution-taking-scotland-forward/ 128

La Convenció Constitucional Escocesa es va establir el 1989 entre diversos partits polítics i altres actors per debatre i elaborar una proposta comuna sobre la reforma per dotar d’autonomia a Escòcia. El procés va durar 6 anys i la convenció es considera com un dels principals elements a l’hora de liderar el canvi que va concloure amb la creació del Parlament Escocès el 1999. 129

Presiding Officer.

http://www.scottishconservatives.com/2013/03/strengthening-devolution-taking-scotland-forward/

http://www.scottishconservatives.com/2013/03/strengthening-devolution-taking-scotland-forward/


102

INFORME SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL PROCÉS D’ESCÒCIA (10) 2 de setembre del 2013

EL “SÍ” SUPERA EL “NO” A ESCÒCIA PER PRIMERA VEGADA DES DE LA PUBLICACIÓ DE LA PREGUNTA DEL REFERÈNDUM

1. ENQUESTA DE PANELBASE D’acord amb l’enquesta realitzada per Panelbase encarregada per l’SNP en referència al referèndum convocat pel 18 setembre del 2014, els partidaris del “sí” se situen en un 44% i els del “no” en un 43%. Hi hauria un 13% d’indecisos130. Aquesta és la primera vegada que el “sí” supera el “no”. Cal tenir en compte que aquest nou escenari es dóna un cop l’electorat ja coneix la pregunta concreta del referèndum. D’aquesta manera, es confirma l’encert dels qui creien que l’anticipació del text de la pregunta afavoriria una resposta positiva a la independència.

2. ENQUESTA DE YOUGOV Per altra banda, l’enquesta realitzada per YouGov i encarregada per Devo Plus, que representa les forces unionistes, mostra que el “no” aconseguiria un 59% dels vots, mentre que l’opció del “sí” es quedaria en un 29%. Per tant, els resultats d’aquesta enquesta són oposats als de l’anterior131.

130

Els resultats de l’enquesta de Panelbase es poden consultar a l’enllaç http://www.snp.org/media-centre/news/2013/sep/year-go-yes-point-ahead 131

Els resultats de l’enquesta de YouGov es poden consultar a l’enllaç http://d25d2506sfb94s.cloudfront.net/cumulus_uploads/document/2rnh7dcu0g/YG-Archive-Devo-Plus-results-220813-Scottish-independence.pdf

http://www.snp.org/media-centre/news/2013/sep/year-go-yes-point-ahead

http://www.snp.org/media-centre/news/2013/sep/year-go-yes-point-ahead

http://d25d2506sfb94s.cloudfront.net/cumulus_uploads/document/2rnh7dcu0g/YG-Archive-Devo-Plus-results-220813-Scottish-independence.pdf

http://d25d2506sfb94s.cloudfront.net/cumulus_uploads/document/2rnh7dcu0g/YG-Archive-Devo-Plus-results-220813-Scottish-independence.pdf


103


APERTURA DEL PARLAMENT ESCOCÈS

DISCURS D’ALEX SALMOND EL DIA DE L’APERTURA DEL PARLAMENT ESCOCÈS, EL 3 DE SETEMBRE DEL 2013

El primer ministre escocès, Alex Salmond, va presentar ahir 4 de setembre del 2013 el programa de Govern pel curs polític 2013-2014. En primer lloc, va destacar que el poble escocès ja havia decidit en un referèndum fa 16 anys que volia un parlament escocès. Segons Salmond, aquest gest demostra que la gent va optar clarament per considerar que les decisions sobre Escòcia s’havien de prendre des d’Escòcia i no des de Westminster. En aquest sentit, Salmond va insistir que a nivell de persones, famílies i comunitats, la presa de decisions des d’Escòcia ha funcionat132 i va recordar que deixar les decisions en mans de Westminster té un cost elevat. Durant el seu discurs, Salmond va fer referència a l’enquesta de Panelbase133, i més concretament al fet que un 60% dels escocesos confia en el Parlament escocès per la presa de decisions, enfront a un 16% que confien en Westminster. També va argumentar que si Escòcia fos un país independent, el seu PIB augmentaria en un 17% en tres anys gràcies, entre altres aspectes, al fet que les reserves de gas i petroli serien tingudes en compte per primera vegada en les seves estadístiques del PIB. Això suposaria que Escòcia se situés en el top 10 dels països de la OCDE amb la major renta per càpita. A nivell econòmic, també va subratllar que l’economia escocesa ha tingut una evolució més positiva que la de la resta del Regne Unit en els últims anys. Segons Salmond, la independència beneficiaria Escòcia també a l’hora de poder desenvolupar de forma autònoma les polítiques de benestar més adequades pels ciutadans escocesos. En aquest sentit, Salmond es va referir a les reformes que Westminster té planificades de cara a l’any que ve i que suposaran una reducció dels ingressos de les famílies de 2 bilions de lliures esterlines. Finalment, va incidir en el fet que el Parlament escocès ha demostrat des de fa 14 anys que és més capaç que el Parlament britànic a l’hora de generar progressos reals pels escocesos. Per tancar el discurs d’apertura, Salmond va recordar que ja només falten 380 dies pel referèndum i va insistir en el seu argument inicial, segons el qual és millor que la gent pugui prendre les seves pròpies decisions i no que hi hagi algú que decideixi per ells. De fet, fa dos dies el primer ministre escocès ja va avançar que l’argument a favor de la independència d’Escòcia era “molt simple”: les decisions sobre Escòcia les han de prendre les persones que més es preocupen per Escòcia i que es veuen més afectades per allò que hi passa, és a dir, la gent que hi viu i hi treballa. Segons Salmond, els individus, les famílies i les

132

Salmond recolza aquesta afirmació amb diversos arguments relatius a les millores que han experimentat certs aspectes, com són la cura de la gent gran, la salut, l’educació o certs impostos. 133

Per a més informació, veure l’informe 10 d’aquest recull.


104

comunitats s’han beneficiat de la devolution, però els costos pel poble escocès continuen sent massa elevats a causa de l’alt volum de decisions que es prenen des de Westminster. D’altra banda, el mateix dia que Salmond va fer aquestes declaracions, el parlamentari britànic pel Partit Conservador George Osborne va reafirmar l’argumentari del seu grup polític en contra de la independència d’Escòcia, basant-se en els perills que suposaria per a la indústria del gas i el petroli i, per tant, per l’economia dels escocesos134. En aquest sentit, cal remarcar que el govern escocès és conscient de la importància d’aquest sector i per això ha creat una comissió d’experts independents que provenen tant de l’àmbit públic com del privat135. L’objectiu d’aquesta comissió és assessorar el Govern sobre els aspectes més tècnics de les polítiques de la indústria d’hidrocarburs que caldria posar en marxa en una futura Escòcia independent.

134

Maddox, D. i Barnes, E. (3 de setembre del 2013), “Scottish independence: Osborne paints grim picture”, The Scotsman. Veure l’article a l’enllaç http://www.scotsman.com/news/politics/top-stories/scottish-independence-osborne-paints-grim-picture-1-3072408 135

Urquhart, F. (3 de setembre del 2013), “Scottish indepenence: oil commission revealed”, The Scotsman. Llegir l’article a l’enllaç http://www.scotsman.com/news/politics/top-stories/scottish-independence-oil-commission-revealed-1-3072911

http://www.scotsman.com/news/politics/top-stories/scottish-independence-osborne-paints-grim-picture-1-3072408

http://www.scotsman.com/news/politics/top-stories/scottish-independence-osborne-paints-grim-picture-1-3072408

http://www.scotsman.com/news/politics/top-stories/scottish-independence-oil-commission-revealed-1-3072911

http://www.scotsman.com/news/politics/top-stories/scottish-independence-oil-commission-revealed-1-3072911


105


CANVI DE SECRETARI D’ESTAT PER ESCÒCIA: DE MICHAEL MOORE A ALISTAIR CARMICHAEL

El dilluns 7 d’octubre el govern britànic va fer diversos canvis en alguns càrrecs. Aquest és un procés habitual al Regne Unit que rep el nom de cabinet reshuffle o senzillament reshuffle. L’objectiu és netejar la imatge del govern quan es troba malmesa o quan hi ha la voluntat de fer un canvi en la línia de les polítiques d’algun ministeri. En aquest cas, el canvi més important ha estat el que afecta el càrrec de secretari d’estat per Escòcia. Tenint en compte que falta un any pel referèndum d’independència escocès, aquest és un relleu que cal analitzar. Fins ara, el càrrec de secretari d’estat per Escòcia l’ocupava el liberaldemòcrata Michael Moore, que és diputat per la circumscripció escocesa de Berwickshire, Roxburgh i Selkirk. Moore ha estat substituït pel també liberaldemòcrata Alistair Carmichael. Michael Moore ocupava el lloc des de l’any 2010, dues setmanes després de formar-se la coalició entre el Partit Conservador i el Partit Liberal Demòcrata. Moore va tenir un paper clau en l’Acord d’Edimburg signat ara ja fa més d’un any, el 15 d’octubre del 2012, entre Alex Salmond i David Cameron. De fet, aquest es considera el seu gran èxit. Quan tan sols falten dotze mesos pel referèndum del 18 de setembre del 2014, el govern britànic ha considerat necessari tenir un home més dur en la figura de secretari d’estat per Escòcia per encarar la recta final. Així doncs, ha substituït el perfil més amable de Moore pel d’Alistair Carmichael, que treballarà al costat d’Alistair Darling, líder de la campanya Better Together. Moore té un tarannà amable i institucional, i no és considerat pel seu partit com un gran lluitador polític; “no és un home de campanya”, diuen. De fet, va resultar clarament perdedor en el cara a cara televisiu contra Nicola Sturgeon el mes de maig. Per la seva banda, Carmichael és el número dos dels liberaldemòcrates escocesos i diputat a la Cambra dels Comuns per Orkney i Shetland. A diferència del seu antecessor, és un home carismàtic, proper però alhora combatiu. Es defineix com un “activista” i, segons alguns analistes, pot arribar a ser “agressiu”. A més, coneix bé el primer ministre escocès. S’espera que l’estratègia de Carmichael per oposar-se a l’opció sobiranista de l’SNP es basi en arguments econòmics, com ha deixat entreveure en una de les seves primeres declaracions.


106

En aquest sentit, el nou secretari d’estat ja ha deixat clar que s'enfrontarà al primer ministre escocès, Alex Salmond, en debats televisius tantes vegades com calgui, si el líder independentista accepta la invitació. D’altra banda, el govern escocès presentarà el 26 de novembre el llibre blanc sobre els beneficis de la independència. Per tant, una de les primeres tasques que tindrà Carmichael serà “parar el cop” d’aquest informe. De fet, s’especula que el canvi de secretari d’estat s’ha fet abans de la publicació del document per evitar possibles interpretacions de debilitat per part del govern britànic. En diversos mitjans de comunicació, es considera que l'elecció de Carmichael representa la voluntat de Londres de radicalitzar el seu discurs per contrarestar al líder de l'SNP, Alex Salmond. El viceprimer ministre britànic, Nick Clegg, ha declarat que tot i que no descarta un retorn de Moore al govern, és necessari un nou perfil amb una “experiència diferent” de cara a la consulta. De fet, en general el canvi ha estat ben acceptat tant per part dels liberaldemòcrates com també pels unionistes. Per la seva banda, l’SNP ha lamentat la decisió i ha interpretat el canvi com una “reacció de pànic” de Londres que demostra “problemes seriosos” de la campanya a favor del “no”. El portaveu de l’SNP a Westminster, el diputat Angus Robertson, ha lloat la feina de Moore durant aquests tres anys que ha ocupat el càrrec. També ha afegit que l'elecció de Carmichael “és per ajudar a difondre el discurs de la por sobre Escòcia i la independència”, aspecte pel qual “alguns membres del Partit Conservador creien que Moore no era prou apte”, ha afirmat.

“Aquest referèndum no és un debat abstracte sobre la nacionalitat o qualsevol altra cosa que els nacionalistes puguin anar dient. Es tracta de consolidar el lloc d'Escòcia dins del Regne Unit perquè puguem continuar amb el creixement econòmic que ha començat ara, perquè puguem assegurar els llocs de treball per al poble d'Escòcia. Es tracta de respondre a una pregunta crucial: quina és la millor manera de viure pel nostre futur i com les nostres vides i mitjans de vida poden resultar afectats per la decisió que prenguem el setembre que ve? Tinc la intenció de presentar amb passió un argumentari clar i positiu per romandre al Regne Unit”.

Alistair Carmichael , secretari d’estat per Escòcia


107

“L’SNP viu a cavall entre l’optimisme necessari i la síndrome de Cassandra, és a dir,

que la majoria de militants veuen el futur -i el futur, per ara, i segons totes les

enquestes, és el no al referèndum- i la impossibilitat material d’evitar que aquest

futur esdevingui realitat. Però potser serà aquest mateix optimisme el que els durà,

no sé si a les portes de la victòria, però sí a un resultat molt més que sorprenent. I

ara, un dels elements que potser, internament, l’SNP considera -però no confessa-

és mesurar on pot estar el nivell de la derrota i la humiliació; de la derrota sense

més i de la derrota-quasi-victòria-moral, que seria una dolça derrota, com va dir una

vegada Felipe González el 1993”.

Joaquim Aranda, corresponsal d’El Punt-Avui al Regne Unit

INFORME SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL PROCÉS D’ESCÒCIA (13) 22 d’octubre del 2013

79ª CONFERÈNCIA ANUAL NACIONAL DE L’SNP, DEL 17 AL 20 D’OCTUBRE DEL 2013

1. “FORWARD”

Falta menys d’un any per la celebració del referèndum del 18 de setembre del 2014. Per això, la conferència anual nacional del Partit Nacionalista Escocès que ha tingut lloc a Perth del 17 al 20 d’octubre ha generat una gran expectació. Fins i tot algunes parts de l’acte van arribar a ser seguides pel canal de televisió BBC Parliament. El congrés ha reunit uns 1.200 delegats, així com també una cinquantena de diplomàtics, entre els quals hi havia representants del Estats Units d’Amèrica, de la Xina i de Qatar. Aquest any, l’eslògan, “Forward” (cap endavant), s’ha centrat en el procés independentista que està vivint Escòcia. En el moment de la conferència, darrere l’escenari hi havia una gran pantalla en la qual, a més de l’eslògan, s’hi podia veure un marcador electrònic que indicava els dies, hores, minuts i segons que falten pel referèndum. El corresponsal d’El Punt-Avui al Regne Unit, Joaquim Aranda, ha valorat la situació actual de l’SNP a partir de la seva conferència anual. En relació a la conferència, el 17 d’octubre el primer ministre escocès, Alex Salmond, va fer el discurs d’obertura en el qual va marcar les línies del congrés. En primer lloc, va assegurar que el “sí” guanyarà perquè el poble escocès confia més en el Parlament escocès a que no en Westminster a l’hora de prendre les millors decisions per Escòcia. També va proclamar que el 18 de setembre serà “la més gran oportunitat que el poble escocès hagi tingut mai, l’oportunitat d’escollir la independència i un millor futur per a Escòcia”. Va afegir que Escòcia ho té tot per ser de forma exitosa un país independent. Alhora, va destacar la confiança com un element clau per aconseguir un vot positiu majoritari, i va atacar durament el que va anomenar “projecte de la por” (Project Fear) que la campanya del “no” s’ha atribuït a sí mateixa. Dirigint-se als delegats, Salmond va dir que “l’única cosa de


108

la qual la gent ha de tenir por és del “projecte de la por”. Segons diu, el poble escocès votarà per l’esperança en què es basa el “sí” abans de fer-ho pels arguments de la campanya pel “no”. En el marc de la conferència, el dissabte 19 d’octubre el First Minister va fer el seu discurs més esperat, que va ser retransmès en directe per BBC Parliament. De bon principi, va incidir en l’oportunitat única que representa el referèndum, “l’oportunitat d’una generació”. D’acord amb Salmond, el 18 de setembre el poble escocès té l’opció de construir un país pròsper, de crear una societat justa i d’esdevenir un país independent. Salmond va voler deixar clar que un resultat a favor de la independència no serà una victòria de l’SNP, ni de la campanya del “sí”, ni tan sols de la coalició d’interessos i entusiasme que dóna suport a un vot positiu: la victòria del “sí”, diu, serà per damunt de tot un acte de confiança nacional i de confiança en un mateix. En aquest sentit, i com ja havia argumentat en ocasions passades, Salmond va recordar que el poble escocès és el més indicat per prendre decisions sobre el seu propi futur. Igual que ja havia fet en el discurs d’obertura, va tornar a contraposar el to positiu i optimista de la campanya del “sí” amb el negatiu de la campanya del “no”. Sent conscient de la rellevància de l’aspecte econòmic, Salmond va aportar dades per enfortir una sèrie d’arguments que, segons ell, demostren que Escòcia es pot permetre la independència. De fet, va subratllar que el primer ministre britànic, David Cameron, ha admès que no és correcte suggerir que Escòcia no pugui esdevenir un nou país independent i exitós. A més, el líder de la campanya Better Together, Alistair Darling, ha declarat recentment que no s’ha de qüestionar si Escòcia podria sobreviure com un nou estat. “És clar que podria”, va dir. A banda d’això, el First Minister va anunciar que el 26 de novembre el govern escocès presentarà el llibre blanc sobre la independència. En aquest sentit, va demanar que un cop presentat aquest document, el primer ministre britànic accepti participar en un debat cara a cara, ja que fins ara s’hi ha negat. En relació a això, va enumerar un seguit de punts que cal debatre, entre els quals s’hi troba el tema dels impostos –especialment l’anomenada Bedroom Tax-, els ingressos generats pel petroli i el gas del mar del Nord, la presa de decisions, el sistema de salut pública, el sistema educatiu, la delinqüència, la privatització del Royal Mail (servei de correus) i altres ens públics, i el de la refineria Grangemouth. Durant el discurs, Salmond va avançar part del contingut del llibre blanc sobre la independència, que inclourà dos punts principals:

- Establir el full de ruta del govern escocès entre la data del referèndum i les primeres eleccions del 2016, quan s’escolliria un Parlament escocès independent.

- Explicar el motiu de la voluntat d’independència, la visió que el govern escocès té d’Escòcia i quina és l’Escòcia que voldrien en un futur. És en aquest últim aspecte en el qual Salmond més desenvolupa el seu discurs.

En tot cas, el primer ministre escocès ja ha avançat que si Escòcia esdevé un país independent, el govern crearà una comissió per a una situació laboral justa (Fair Work Commission). Finalment, és important tenir constància de les últimes paraules que Salmond va fer servir per tancar el seu discurs, que van ser pronunciades amb un convenciment que va aconseguir fer emocionar a bona part del públic.


109

“After almost a century of Scotland moving forward to this very moment, let us ask ourselves these simple questions: if not us, then who? If not now, then when? Friends: we are Scotland’s independence generation. And our time is now”. (“Un segle després que Escòcia hagi estat avançant fins arribar en aquest moment, deixeu-nos que ens formulem a nosaltres mateixos aquestes senzilles preguntes: si no nosaltres, llavors qui? Si no ara, llavors quan? Amics, nosaltres som la generació de la independència d’Escòcia, i el nostre moment és ara”).

Alex Salmond, primer ministre escocès


110

INFORME SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL PROCÉS D’ESCÒCIA (14) 8 de novembre del 2013

SISTEMA FISCAL PER A UNA ESCÒCIA INDEPENDENT

1. PRINCIPIS PER A UN SISTEMA TRIBUTARI MODERN I EFICIENT PER A UNA ESCÒCIA INDEPENDENT

El 4 de novembre, la Comissió Fiscal Independent (Fiscal Commission Working Group)136, creada pel govern escocès per col·laborar en el desenvolupament d’un sistema fiscal i d’un marc macroeconòmic robust per a una Escòcia independent, va publicar un informe sobre els principis per a un sistema tributari modern i eficient: Principles for a Modern and Efficient Tax System in an Independent Scotland137. En aquest sentit, cal remarcar la transparència tant per part del govern escocès com del govern britànic a l’hora de tractar els temes relatius a la possible independència d’Escòcia. De fet, aquest últim informe de la comissió fiscal independent es pot trobar al web del govern escocès i és accessible a tothom. A continuació es destaquen alguns dels punts més rellevants de l’informe: En primer lloc, amb l’actual marc constitucional, el Parlament escocès és responsable d’un 7% del conjunt dels impostos recaptats a Escòcia. Està previst que aquesta xifra pugi fins a un 15% amb la cessió de noves competències contemplades a la Scotland Act 2012. En aquest sentit, la independència suposaria el control complet de tots els impostos, a més d’autonomia per part del govern escocès a l’hora de crear-ne de nous, implementar-los i recaptar-los. La necessitat de plantejar un sistema tributari postindependència comporta l’oportunitat de reexaminar el marc fiscal com a conjunt i redissenyar-ne un de nou basat en les circumstàncies, preferències i principis específicament escocesos, així com tenint en compte les noves tecnologies i els nous sistemes de recull de dades. De fet, el sistema tributari del Regne Unit és complex i costós, i diversos estudis han deixat palès que hi ha moltes possibilitats de millora a nivell de disseny i funcionament. Un nou mecanisme tributari escocès podria representar un gran avantatge des d’un punt de vista competitiu, ja que podria ser més robust i eficient que el d’alguns competidors clau. A l’hora de redissenyar el nou sistema tributari, caldria tenir en compte una sèrie de requisits:

- Ser un sistema modern i eficient. - Crear un marc macroeconòmic eficaç. - Promoure la competitivitat i el creixement econòmic i combatre les desigualtats. - Implementar i dirigir la transició cap a una autonomia plena. - Considerar el context europeu i internacional.

136

Per a més informació, veure l’enllaç http://www.gov.scot/Topics/Economy/Council-Economic-Advisers/FCWG 137

Veure l’informe complet a l’enllaç http://www.gov.scot/Publications/2013/10/4839/0

http://www.gov.scot/Topics/Economy/Council-Economic-Advisers/FCWG

http://www.gov.scot/Publications/2013/10/4839/0


111

En aquest sentit, els principis del nou mecanisme tributari haurien de ser la simplicitat, la neutralitat, l’estabilitat i la flexibilitat. Si es tenen en compte totes aquestes premisses, es minimitzarien despeses com les d’administració, alhora que es maximitzaria la recaptació i es donaria un impuls a les inversions i al creixement. Per seguir aquestes bases, caldrà trobar un equilibri entre, per una banda, les diverses opcions impositives i, per l’altra, la forma d’estructurar i desenvolupar els elements individuals que conformen aquestes opcions. L’informe deixa clar que el sistema tributari -en conjunció amb altres polítiques com les de benestar i serveis públics- pot ser utilitzat per definir les línies que reflecteixen la visió sòcio-econòmica d’un país. També tindrà, doncs, un paper crucial pel marc macroeconòmic. En tot cas, la transició cap a un nou sistema tributari requereix temps. De fet, és vital que aquesta transició es faci de manera suau: l’informe recomana al govern escocès que elabori un pla clar de com el sistema tributari s’anirà desenvolupant en un de modern i específic per a Escòcia. Entre altres coses, s’haurà de tenir en compte la construcció d’un marc per a prendre decisions basat en objectius i principis precisos, amb una anàlisi cost-benefici dels canvis tant a curt com a llarg termini. L’informe Principles for a Modern and Efficient Tax System in an Independent Scotland té en compte tant la realitat com la doctrina relativa al tema fiscal, i té en consideració les experiències d’altres països que confirmen que els estats petits poden recaptar els seus impostos de forma més eficient138. A més, inclou una sèrie de recomanacions finals per al govern escocès, que fan referència als objectius que ja s’han inclòs en el present document.

138

Per ampliar la informació, veure pàgines 38 i 39 de l’informe a l’enllaç http://www.gov.scot/Resource/0043/00434977.pdf



112


INFORME DEL GOVERN ESCOCÈS “BUILDING SECURITY AND CREATING OPPORTUNITY: ECONOMIC POLICY CHOICES IN AN INDEPENDENT

SCOTLAND” El 19 de novembre, el govern escocès va fer públic a la ciutat de Dundee l’informe Building Security and Creating Opportunity: Economic Policy Choices in an Independent Scotland139. Cal remarcar que aquest és l’últim treball que presenta el govern escocès abans de la publicació del llibre blanc sobre la independència, previst de cara el 26 de novembre. Al llarg de les 201 pàgines, l’informe fa un esbós de com seria la política econòmica, laboral, fiscal i industrial en una Escòcia sobirana. La idea principal és que polítiques adequades als interessos i necessitats concretes dels escocesos produirien importants beneficis, que es traduirien en un creixement addicional de l’1%, a més de crear gairebé 200.000 llocs de treball. L’argument econòmic és un punt clau de cara al referèndum i al seu resultat. Per això l’SNP ha decidit publicar aquest document. Ara bé, l’informe no ofereix opcions econòmiques concretes, sinó que exposa les eleccions que podrien fer els escocesos amb independència que un govern es decanti per unes o altres polítiques en funció del seu color. A l’inici, l’informe sosté que la prosperitat econòmica d’una nació depèn de les fortaleses i del talent de la seva gent, dels seus recursos naturals, les seves infraestructures i de com es governa. En aquest sentit, afirma que Escòcia compta amb les fortaleses econòmiques i financeres per ser un país independent amb èxit. S’argumenta també que una Escòcia seria més productiva si s’aprofités la seva base industrial i manufacturera tradicional, si s’adaptessin les lleis laborals a la captació d’immigrants, si s’oferissin incentius fiscals als inversos estrangers, si es reduïssin els impostos corporatius al nivell d’Irlanda i si es potenciés el turisme i l’exportació de whisky. A l’informe també es presenten els resultats d’una sèrie de càlculs, entre els quals s’hi troben els següents:

- Un creixement econòmic mínim del 9% de cara al 2037. - Un increment de la producció de l’1%. - Ingressos addicionals de 6.000 milions d’euros al sector turístic. - La incorporació a llarg termini de 180.000 treballadors qualificats a la força laboral,

que ajudarien a mantenir el sistema de jubilació. Finalment, l’informe del govern escocès també aborda el tema de la moneda que s’hauria de fer servir en una Escòcia independent, un aspecte sobre el qual encara no s’havia pronunciat clarament. Al document es fa la proposta d’establir una unió monetària formal amb el Regne Unit. En aquest sentit, la política monetària vindria establerta pel Banc d’Anglaterra a partir de les condicions de l’àrea de la lliura esterlina. Segons s’argumenta, aquesta decisió seria beneficiosa tant per Escòcia com pel nou Regne Unit.

139

Per llegir l’informe complet, accedir a l’enllaç http://www.gov.scot/Resource/0043/00438277.pdf



113

Per altra banda, The Institute for Fiscal Studies (un think tank amb seu a Londres) va publicar recentment l’informe Fiscal sustainability of an independent Scotland140. En aquest sentit, cal tenir en compte que mentre que el govern escocès tracta el tema de la independència i les seves implicacions des d’un punt de vista polític i a llarg termini, aquest think tank ho fa seguint un patró tècnic i a curt termini. Segons aquest últim informe, un nou estat escocès s’hauria d’enfrontar a la difícil tasca de retallar el seu deute i absorbir l’impacte dels minvants ingressos generats pel petroli del mar del Nord. De fet, tot i que es pretén que el petroli sigui la gran font de finançament d’una Escòcia independent, es preveu un descens de la seva producció en els propers anys. En referència a les conseqüències de la independència a nivell de la sostenibilitat dels comptes públics, The Institute for Fiscal Studies considera que suposaria un ajust fiscal del 0,8% en el Regne Unit i del 1,19% a Escòcia per a l’exercici 2020-2021; es considera que en aquest exercici ja s’haurà executat la separació si el “sí” guanya el referèndum del 18 de setembre de 2014.

140

Amior, M.; Crawford, R. i Tetlow, G. (novembre del 2013), “Fiscal Sustainability of an independent Scotland”, Institute for Fiscal Studies. Veure l’informe complet a l’enllaç http://www.ifs.org.uk/comms/r88.pdf

http://www.ifs.org.uk/comms/r88.pdf


114


EL LLIBRE BLANC PER A LA INDEPENDÈNCIA D’ESCÒCIA L’informe del govern escocès Scotland’s Future: Your Guide to an Independent Scotland141, conegut com a llibre blanc de la independència, va ser presentat pel primer ministre Alex Salmond i la viceprimera ministra Nicola Sturgeon el 26 de novembre del 2013, en una roda de premsa celebrada a la ciutat de Glasgow. A més de l’informe complet, que consta de 670 pàgines, el govern també ha elaborat un resum142 de 47 pàgines, que resulta ser una versió adaptada del document original i que és més accessible al públic general. Tots dos documents es poden trobar en diversos formats: on-line, e-book o en paper. El llibre blanc és de lectura clara i amena, sense excessius tecnicismes que suposin una barrera per als lectors no especialitzats. S’hi han inclòs alguns esquemes molt il·lustratius, com per exemple els que expliquen com es prenen les decisions ara i com es prendrien en el cas que Escòcia esdevingués un nou estat. A continuació, es presenta l’estructura del document, a més d’una anàlisi del seu contingut.

1. ESTRUCTURA L’informe Scotland’s Future: Your Guide to an Independent Scotland està dividit, primer, en cinc parts, que a la vegada se subdivideixen en deu capítols diferents: (1) La independència, (2) Les finances d’Escòcia, (3) Finances i economia, (4) Salut, benestar i protecció social, (5) Educació, capacitats i ocupació, (6) Relacions internacionals i defensa, (7) Justícia, seguretat i afers interiors, (8) Medi ambient, Escòcia rural, energia i recursos, (9) Cultura, comunicació i àrea digital i (10) Construint una democràcia moderna. A continuació, s’hi inclouen els annexes (A, B, C i D) i, finalment, les notes finals.

2. CONTINGUT El llibre blanc comença exposant quins són els beneficis que aportarà la independència, especialment si el Partit Nacionalista Escocès (Scottish National Party, SNP) és el primer partit en governar en un nou estat escocès. En el document s’exposen les visions i les prioritats d’acció de l’SNP, la qual cosa fa pensar que es tracta d’un programa de govern. El text concreta quin serà el procés que se seguirà si guanya el “sí” i quin serà el funcionament del nou estat. En aquest sentit, estableix un període de transició de 18 mesos que aniria des

141

Per accedir a l’informe complet, veure l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/Publications/2013/11/9348/0 142

Consultar el resum a l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/Publications/2013/11/8021/0




115

“Les decisions sobre Escòcia, les decisions que ens afecten, que afecten les nostres famílies, les nostres comunitats i el futur del nostre país, s’han de prendre a Escòcia per reflectir els punts de vista i les preocupacions del poble escocès, i no pas des de Westminster, on tenen diferents prioritats que sovint no són compartides pels votants escocesos”.

Scotland’s Future: Your Guide to an Independent Scotland

del 18 de setembre del 2014 –moment en què es podria fer públic un resultat positiu del referèndum– fins el 24 de març del 2016, quan es declararia la independència d’Escòcia de forma efectiva. En referència a les primeres eleccions, la data es preveu pel 5 de maig del 2016.

2.1. Part 1: l’argumentari a favor de la independència L’SNP sempre ha insistit que qui ha de prendre les decisions sobre Escòcia és la gent que hi viu i hi treballa. Tal com va explicar Salmond durant la presentació, el llibre insisteix que la independència “no es tracta d’un objectiu en sí mateix, sinó que és un mitjà per fer d’Escòcia un lloc millor”. Aquesta primera part, doncs, se centra en explicar 6 punts claus:

1. Per què Escòcia necessita la independència. a. Per crear una Escòcia més democràtica. b. Per construir un país més pròsper. c. Per esdevenir una societat més justa.

2. Com serà una Escòcia independent en aspectes clau com la moneda, la monarquia o la

pertinença a la Unió Europea.

3. Què passarà durant el procés de transició entre l’anunci del resultat positiu del referèndum i el dia de la declaració d’independència.

4. Quins són els punts forts a nivell financer i econòmic.

5. Quins són els beneficis de la independència i les prioritats d’acció del Govern actual en

el cas que resultés ser el primer govern d’una Escòcia independent.

6. Quines serien les conseqüències d’una resposta negativa. Cal recordar que Salmond sempre ha afirmat que Escòcia es pot permetre ser independent. Segons el primer ministre escocès, si es té en compte el PIB per càpita, el 2011 Escòcia s’hauria situat en la 8ª posició dels 34 països de l’OCDE. També s’hauria situat en la mateixa posició si s’hagués valorat la quantitat d’impostos recaptats, i hauria tingut unes finances més fortes que el Regne Unit durant les tres últimes dècades.


116

2.2. Part 2: el sector financer Al llarg de la segona part, l’informe se centra en diversos aspectes relatius a l’àmbit financer.

- Descripció de les fortaleses de les finances nacionals d’Escòcia durant les últimes dècades, comparant-les a les finances del Regne Unit.

- Estimació de quina seria la posició financera d’Escòcia en el moment de la independència (2016/2017).

- Establiment de les prioritats del Govern durant els primers mesos de l’existència del

Parlament escocès.

2.3. Part 3: set aspectes clau La part 3 se subdivideix en set capítols que se centren en set aspectes clau. En cadascun d’aquests apartats s’analitzen els canvis que necessita Escòcia, les oportunitats que la independència suposa per a poder fer aquests canvis (sigui quin sigui el partit que governi) i, finalment, les prioritats d’actuació del govern de l’SNP.

2.3.1. Finances i economia En aquest capítol es fa referència a les mesures per impulsar l’economia, les mesures per crear llocs de treball i assegurar que Escòcia té mà d’obra qualificada, motivada i remunerada de forma justa i, finalment, també s’aborden diferents propostes relacionades amb la moneda, el sistema tributari i les regulacions financeres. Segons el llibre blanc, Escòcia té una base econòmica forta i com a país independent ajustaria les seves polítiques a les empreses i a la indústria escocesa.

2.3.2. Salut, benestar i protecció social

L’informe enumera diferents propostes per millorar les pensions, construir un sistema més just de benestar social i continuar protegint la sanitat pública (National Health Service, NHS). El document assegura que els pensionistes estaran millor en una Escòcia independent.

2.3.3. Educació, capacitats i ocupació

S’argumenta que la independència suposaria un gran benefici pel sistema educatiu, especialment a l’hora d’ajudar a sortir de la pobresa i accedir al mercat laboral. Concretament, es tracten els següents aspectes:

- Explicació dels beneficis de la independència pel sistema educatiu en general - Propostes relatives a la cura d’infants - Lluita contra les desigualtats en el sistema educatiu - Protecció de l’accés gratuït als estudis superiors - Reforç de l’àmbit de la recerca i innovació


117

2.3.4. Relacions internacionals i defensa

S’aborden temes com ara la pertinença a la Unió Europea, la representació internacional d’Escòcia i diverses propostes per les forces armades escoceses. Es diu que una Escòcia independent tindria la seva pròpia veu a la ONU, a la OTAN, al Consell d’Europa i a la Commonwealth, entre altres institucions.

2.3.5. Justícia, seguretat i interior

El llibre blanc ressalta les diverses opcions pel sistema judicial d’una Escòcia independent. S’hi inclouen la protecció contra el terrorisme i altres amenaces, i l’establiment d’un sistema d’immigració i ciutadania que estigui en acord amb les necessitats d’Escòcia.

2.3.6. Medi ambient, Escòcia rural, energia i recursos

Es recorda que Escòcia té prou recursos naturals per assegurar la seva prosperitat i fer front als reptes globals del segle XXI.

2.3.7. Cultura, comunicació i àrea digital

A l’àmbit cultural, Escòcia ja té moltes competències a través de la devolution. El govern escocès ho veu com un punt important que pot ser desenvolupat i millorat en una Escòcia independent. A la següent taula s’hi inclouen les propostes clau de l’SNP relatives a aquests set capítols: Taula 13. Què farà l’SNP en una Escòcia independent? Temes Acció de l’SNP segons el llibre blanc per la independència

Finances i economia

- Introducció d’un sistema fiscal més senzill per reduir costos i evitar

el frau fiscal.

- Reducció d’impostos: o Establir una escala de reducció de la Corporation Tax

(impost de societats) fins a un 3% per tal d’estimular l’economia, retenir i atraure noves inversions.

o Reduir l’Air Passenger Duty (taxes aeroportuàries) en un 50%.

- Moneda: conservar la lliura esterlina i el Banc d’Anglaterra seria el

prestador de darrera instància. No es preveu cap altra possibilitat.

- Deute públic: caldrà que hi hagi negociacions.

Salut, benestar i protecció social

- Augmentar les pensions en funció de la inflació, els sous o un 2,5%,

agafant la xifra més alta.

- Augmentar l’edat de jubilació als 66 anys el 2020 (com a la resta


118

del Regne Unit), encara que una comissió independent revisarà aquest augment i qualsevol altre canvi que pugui haver-hi posteriorment.

- Suprimir la Bedroom Tax

143 durant el primer any d’independència.

- Continuar donant serveis socials i transport gratuïts per a la gent

gran.

- Augmentar el salari mínim interprofessional en funció de la inflació.

Educació, capacitats i ocupació

- Integrar l’enfocament de les polítiques socials més àmplies a

l’àmbit de l’educació, ja sigui a nivell d’impostos o promovent ajudes per fer front a la pobresa infantil.

- Ampliar el suport als infants i a les seves famílies, augmentant les places d’escoles bressol per facilitar la conciliació de la vida laboral i la vida familiar.

- Transformar durant el primer any el sistema d’atenció infantil

perquè arribi al nivell dels millors d'Europa. Així, es podria garantir que tots els nens de 3 i 4 anys, i els de 2 que siguin vulnerables, tinguin dret a 1.140 hores anuals d’atenció infantil.

- Mantenir la matrícula gratuïta als estudiants escocesos que estudien a Escòcia, però cobrar quotes als estudiants de la resta del Regne Unit, tal i com ja es fa actualment.

- Mantenir un "espai comú d'investigació" al Regne Unit a nivell

universitari.

Relacions internacionals i defensa

- Unió Europea: Escòcia té com a objectiu unir-se a la UE el mateix

dia que es declari la independència. Durant la transició de 18 mesos, Escòcia negociaria amb la UE la seva plena acceptació com a estat de dret a partir de l’article 48 del Tractat de Lisboa, que parla de l’“efecte de continuïtat”.

- Escòcia es mantindria fora de la zona euro. - Establir una xarxa d’ambaixades (entre 70 i 90) arreu del món en

ciutats com Beijing, Islamabad, Seül i Washington.

- Demanar l’ingrés a la OTAN. De fet, s’han establert contactes inicials amb aquesta institució. Escòcia voldria ser-ne un membre no nuclear, ja que hi ha la previsió de retirar les armes nuclears Trident del riu Clyde a partir del 2020.

- Crear un exèrcit propi, que correspondria a la Força de Defensa

Escocesa, amb 15.000 efectius a temps complet i 5.000 reservistes. - Conservar la base naval a Faslane com a base naval convencional i

com a seu de la “Força de Defensa Escocesa”.

143

La Bedroom Tax implica una reducció de les ajudes socials per allotjament que reben les persones en cas que tinguin més habitacions de les que necessiten i que estiguin desocupades.


119

- Buscar una relació més estreta amb el Consell Nòrdic de Ministres.

- Comprometre’s legalment a destinar un 0,7% del PIB a l’ajuda

internacional, amb l’aspiració d’arribar fins a l’1%.

Justícia, seguretat i interior

- Designar l’Appeal Court d’Edimburg com a última instància judicial

d’Escòcia (“Supreme Court”).

- Desenvolupar vincles més propers amb la UE i l’OTAN en relació a la ciberseguretat.

- Les fronteres escoceses romandran obertes per a tots els ciutadans

de la UE (incloent-hi els del Regne Unit i Irlanda), tenint en compte que Escòcia seguirà sent-ne membre.

- No s’aplicarà el Tractat de Schengen (actualment tampoc s’aplica al Regne Unit).

- Considerar els ciutadans britànics que resideixen habitualment a

Escòcia com a ciutadans escocesos.

- Permetre la doble nacionalitat amb el Regne Unit.

Medi ambient, energia i recursos

- Conservar el mercat comú del Regne Unit per l’electricitat i el gas.

- Crear un Fons d’Energia Escocès.

- No fer canvis en el règim fiscal del petroli i del gas sense una

consulta prèvia. El govern escocès diu que no compta augmentar els impostos sobre la indústria petrolera.

- Donar veu a Escòcia en les negociacions sobre agricultura i pesca a

través de la seva representació directa a Europa.

Cultura, comunicacions i àrea digital

- Crear un Scottish Broadcasting Service (SBS), utilitzant en un

principi el personal i els recursos de BBC Scotland. - Crear una relació formal, una mena “d’aliança d’empreses”, entre

la BBC i l’SBS per garantir que els escocesos puguin seguir rebent les produccions de la BBC.

- Conservar les taxes sobre la televisió i les seves exempcions.

- Tornar a nacionalitzar el Royal Mail (servei de correus). - Millorar la cobertura geogràfica de les telecomunicacions,

especialment en àrees rurals allunyades.

Monarquia constitucional

- El rei o reina d’Anglaterra seria el cap d’estat d’Escòcia.


120

2.4. La construcció d’una democràcia moderna

En la part 4, el llibre blanc estableix el calendari i el procés per tal que Escòcia esdevingui un estat després d'un vot afirmatiu per la independència, és a dir, entre el referèndum del 2014 i l’establiment formal de la independència el 2016. S'hi descriu la transició que es durà a terme i les negociacions que es requeriran. També estableix les oportunitats per a una democràcia moderna, amb una Constitució pròpia. A més, explica com la igualtat i els drets humans seran protegits i promoguts en el marc de la independència. Durant el període entre el referèndum i la declaració d’independència es duran a terme les negociacions amb la resta del Regne Unit, representat pel govern de Westminster, i amb altres socis i organitzacions internacionals, especialment la UE, per tal de resoldre els termes de la pertinença continuada. Finalment, després d'aquests preparatius i negociacions, Escòcia assumirà el seu estatus com a país independent el 24 de març del 2016. Els acords que s’estableixin entre els governs d’Escòcia i del Regne Unit per marcar els paràmetres de transició per a la independència d’Escòcia es faran en base a l’esperit de l’Acord d’Edimburg. Aquests acords tindran per objectiu:

- Establir el calendari necessari fins el dia de la independència l’any 2016. - Determinar els principis, els processos i el calendari per a la negociació i celebració

dels acords que portaran a la signatura de l’Acord final d’independència. - Proporcionar al govern escocès i al Parlament d'Escòcia les facultats legals

necessàries per preparar-se per la independència.

Poc després d’un resultat favorable a la independència al referèndum, el govern escocès demanarà la transferència de les competències perquè el Parlament escocès pugui establir la plataforma constitucional -és a dir, les lleis i les disposicions administratives- per tal que Escòcia esdevingui un estat. L'acord final amb la resta del Regne Unit cobrirà una ampli ventall d'assumptes, tot i que la prioritat absoluta serà el lliurament sense fissures dels serveis públics als ciutadans d’ambdós dos països. El prorrateig del deute nacional del Regne Unit serà negociat i acordat. Es proposa que el deute nacional es reparteixi en funció de la contribució històrica d’Escòcia a les finances públiques del Regne Unit, o bé en funció del nombre d’habitants. També es planteja compensar el percentatge del deute que li correspon a Escòcia amb la seva part alíquota dels actius que té el Regne Unit. Es considera que l’impacte del deute en el PIB escocès serà inferior al del Regne Unit en el seu conjunt. Amb la independència, el govern escocès haurà de desenvolupar noves funcions ja que assumirà la responsabilitat de servir un país independent. En el llibre, s’expressa el desig del govern escocès actual de fer una convenció constitucional. En aquest espai, s’oferiria l’oportunitat de modernitzar la democràcia escocesa sobre la base d'una Constitució escrita que estableix la forma com el país és governat i quins són els drets dels seus ciutadans. El govern escocès considera que una convenció constitucional garantirà un procés participatiu en el qual el poble d'Escòcia, així com també els polítics, les organitzacions de la societat civil, els interessos empresarials, els sindicats i les autoritats locals podran tenir


121

un paper directe en la formació de la Constitució. D’aquesta manera, el govern escocès seria només una de les moltes veus que contribuiria al debat i ajudaria a donar forma a una Constitució escrita escocesa. No obstant això, hi ha algunes disposicions que el Govern creu que han de ser considerades per l'assemblea constituent:

- Igualtat d'oportunitats - Dret a viure lliure de discriminació i prejudici - Prohibició constitucional que Escòcia pugui tenir armes nuclears amb base al seu

territori - Drets socials i econòmics - Dret a l’educació, a la salut i a la protecció de l’infant

2.5. La resposta a 650 preguntes sobre la independència que han sigut formulades a l’SNP

En el document s’explica que la majoria d’aquestes preguntes poden ser respostes de forma objectiva, mentre que d’altres depenen del resultat de les negociacions amb el govern de Westminster. En aquest cas, l’SNP respon les qüestions en base a una posició que consideren raonable i de sentit comú tant pels interessos d’Escòcia com pels de la resta del Regne Unit. Quan la resposta a una pregunta depèn de les decisions polítiques d’un futur govern d’una Escòcia independent, donen l’opinió del govern escocès actual. Si un ciutadà volgués fer una pregunta diferent a les 650 que s’inclouen al llibre blanc, el govern escocès el remet a la pàgina web144. Un cop plantejada la pregunta, li faria arribar la resposta i, alhora, s’inclouria a la secció Preguntes i respostes de la plataforma digital.

144

www.scotreferendum.com


122

INFORME SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL PROCÉS D’ESCÒCIA (17) 19 de desembre del 2013

L’ANUNCI DEL PRESIDENT MAS, LES DECLARCIONS DE VAN ROMPUY I LES REACCIONS ESCOCESES

Ja fa mesos que s’aprecia un cert distanciament del govern escocès en referència al cas català, que es va incrementant a mesura que passen els dies i s’esdevenen els fets. En el present informe s’analitza la reacció del govern escocès i de l’oposició davant les declaracions que el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, va fer a La Moncloa poc després que el president Artur Mas anunciés la pregunta i la data del referèndum.

1. LES DECLARACIONS DE VAN ROMPUY Hores després que el president Mas anunciés la data i la pregunta de la consulta el 12 de desembre, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va rebre a La Moncloa el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy. En la roda de premsa que va tenir lloc després de la trobada, Van Rompuy va llegir una declaració per insistir que una Catalunya independent, així com qualsevol altre nou estat, quedaria exclòs dels tractats de la Unió145 i, per tant, també de la Unió Europea. El president del Consell Europeu va explicar que el nou estat podria demanar l’adhesió seguint el mateix procediment que els països que mai han format part de la UE. Els paràmetres a complir consten a l’article 49 del Tractat de la Unió Europea (TUE), entre els quals hi ha aconseguir l’acceptació de tots els estats membres. Van Rompuy també va declarar: “A mi no m’incumbeix expressar-me sobre una qüestió interna, [sobre] la disposició constitucional d’un estat membre; a mi això no em toca”146. Però va afegir que confia que Espanya continuarà sent un estat “unit i fiable de la Unió Europea”. Van Rompuy va concloure la seva intervenció explicant que “com a belga”147 és contrari als separatismes i, segons la seva perspectiva, cal un esforç per mantenir la unitat. Va especificar, però, que conservar la unitat no significa que els estats no s’hagin de reformar per aconseguir una major descentralització.

145

Pel que fa als Tractats de la UE, Van Rompuy va afirmar: “Si una part del territori d’un estat membre deixa de ser part d’aquest estat perquè es converteix en un estat nou independent, els tractats ja no s’aplicaran més en aquest territori. (...) Segons l’article 49 del Tractat de la UE, qualsevol estat europeu que respecti els principis especificats a l’article 2 del TUE pot sol·licitar l’adhesió a la UE (...), però tenint en compte que aquesta petició és subjecte a la ratificació per part de la totalitat dels estats membres i de l’estat sol·licitant”. Extracció del discurs de Herman Van Rompuy basada en una traducció facilitada per la SAEUE. 146

Paraules textuals del president del Consell Europeu. Traducció facilitada per la SAEUE. 147

El president del Consell Europeu va dir: “Ara parlo com a belga, i la meva resposta és que es necessita un esforç per mantenir-se unit i aquest esforç val la pena. Durant tota la meva carrera professional he estat en contra dels moviments separatistes del meu país i, per extensió, dels altres països. Això no significa que no treballi per fer una reforma de l’estat i procurar que hi hagi més descentralització. Però sí que estic convençut que per a tots els nostres estats membres i pels seus ciutadans mantenir-se units és la millor opció”. Traducció facilitada per la SAEUE.


123

2. REACCIONS DEL GOVERN D’ESCÒCIA A LES DECLARACIONS DE VAN ROMPUY

Davant d’aquestes declaracions, alguns ministres del govern escocès van assegurar que Van Rompuy es referia al cas espanyol, que, segons ells, és clarament diferent a l’escocès ateses les circumstàncies constitucionals. Segons el govern escocès, és molt clar que Escòcia pot negociar els termes específics d’una pertinença a la Unió Europea des de dins de la UE, i ho faria al llarg dels 18 mesos que se situen entre l’endemà del referèndum i la declaració d’independència prevista el març del 2016. Han assegurat que aquesta posició és sostinguda per molts experts internacionals i reafirmada també per la Comissió Europea mitjançant correspondència. El govern de Salmond va emfatitzar que fins i tot els propis assessors legals del govern britànic descriuen aquesta postura com a “realista”. En aquest sentit, en el seu llibre blanc148 el govern escocès proposa entrar a la UE per mitjà de l’article 48 del TUE, és a dir, amb un procés de negociació interna, i no a través de l’article 49 del mateix tractat, que fa referència als procediments habituals d’adhesió. La viceprimera ministra del govern escocès, Nicola Sturgeon, va declarar que el cas escocès és únic i que “trobaria increïble que després del referèndum Escòcia no fos benvinguda a la UE”149.

3. REACCIONS DE L’OPOSICIÓ AL PLANTEJAMENT DEL GOVERN ESCOCÈS

Aquestes declaracions del govern escocès sobre les afirmacions que va fer Van Rompuy respecte a la pertinença a la Unió Europea, van suscitar certes reaccions per part de l’oposició escocesa. El First Minister Alex Salmond va ser acusat per part d’alguns diputats de desorientar els votants en aquest tema. Es queixaven de la carta de la Comissió Europea que Salmond va citar el novembre al Parlament, la qual indicava que seria legalment possible renegociar la situació del Regne Unit i d’Escòcia dins de la Unió Europea. No obstant, Ruth Davidson, líder del Partit Conservador escocès, el dia 12 de desembre va manifestar que el Parlament escocès havia rebut una carta de la Comissió Europea, la qual indicava que la seva posició no havia canviat i que un nou país independent quedaria exclòs de la UE. Davidson va afirmar que Van Rompuy havia fet una intervenció molt significativa, com molts dels seus homòlegs europeus que evidencien que Salmond s’equivoca. Per la seva banda, el líder del Partit Liberal Demòcrata escocès, Willie Rennie, va titllar d’“ingènua” la creença per la qual l’SNP afirma que una Escòcia independent romandria a la UE amb tots els beneficis que el Regne Unit ha aconseguit al llarg de tots aquests anys.

148

Per veure el document original, accedir a l’enllaç http://www.gov.scot/Resource/0043/00439021.pdf i a l’informe 17 d’aquest recull. 149

Sturgeon va fer aquesta afirmació quan va ratificar davant dels diputats del Parlament escocès que “Escòcia ha complert amb la legislació europea durant 40 anys i es calcula que hi ha aproximadament 160.000 ciutadans d’altres països membres de la UE vivint a Escòcia”.



124

La portaveu d’afers exteriors del Partit Laborista a Escòcia, Patricia Ferguson, va dir que “la posició que Alex Salmond sustenta sobre la pertinença d’Escòcia a la UE ja no es pot mantenir perquè, de fet, les autoritats europees estan contradient reiteradament les seves afirmacions”. Segons Ferguson, Salmond està demanant a la gent que ignori les evidències, “tot tapant-se les orelles”. Finalment, el secretari d’estat per Escòcia, el liberaldemòcrata Alistair Carmichael, va declarar que “no es pot obviar que una Escòcia independent hauria d’afrontar un viatge molt difícil de tornada a la UE”, ja que segons Carmichael “ningú pot afirmar com acabaran aquestes negociacions, ni quant de temps implicaran”.

4. CONCLUSIÓ

Així doncs, el govern de Salmond intenta distanciar el procés escocès del català, justificant que les circumstàncies polítiques i constitucionals són totalment diferents en un país i en l’altre. Encara que el cas català és conegut a Escòcia i que és present entre polítics, acadèmics i periodistes, cada dia s’observa amb més distància. Aquest fet és atribuïble a diversos factors:

- La voluntat de separar ambdós processos per no contaminar-se amb la guerra mediàtica del govern espanyol.

- El fet que el seu procés ja està pactat i que, per tant, ja no interessa fer soroll.

- La voluntat d’evitar complicitats amb Catalunya i aconseguir la no-bel·ligerància del govern espanyol, que pot ser decisiu perquè Escòcia romangui a la Unió Europea si esdevé un nou estat. Tal i com s’ha explicat anteriorment, la intenció de Salmond és pactar la permanència a la UE des de dins mateix de la institució, mitjançant l’article 48 dels Tractats de la Unió Europea.

En aquest sentit, declaracions com la del dia 18 de desembre per part del ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, en les quals va afirmar que hi ha sintonia política entre Londres i Madrid sobre el que pugui passar a Escòcia i Catalunya, reforcen encara més la posició d’unilateralitat del govern escocès. La premsa tampoc és una excepció a l’hora de seguir aquesta tendència. Un bon exemple és que davant l’anunci del president Mas de la data i la pregunta del referèndum, el diari The Scotsman ni tan sols va recollir la notícia a l’edició en paper, mentre que l’article del web150 no era massa favorable a Catalunya. Entre d’altres coses, l’article argumentava que la diferència entre “estat” i “estat independent” és ambigua, que tant el govern espanyol com la UE i l’OTAN s’oposen al procés, i que les enquestes mostren una gran divisió. Per tant, hi ha una clara voluntat per part de la majoria de sectors de la societat escocesa d’allunyar-se del procés català. D’una banda, els que estan a favor de la independència d’Escòcia mantenen aquesta posició perquè els seus objectius no es vegin afectats. De l’altra, els que hi estan en contra volen evitar potenciar el sentiment independentista que pugui acabar capgirant les enquestes.

150

The Scotsman (12 de desembre del 2013), “Catalonia sets date for independence referendum”. Veure l’article a l'enllaç http://www.scotsman.com/news/world/catalonia-sets-date-for-independence-referendum-1-3230954

http://www.scotsman.com/news/world/catalonia-sets-date-for-independence-referendum-1-3230954


125

“I have a letter from the Head of the European Commission Secretariat General addressing exactly this question, saying: The on-going democratic process is a matter for the UK and the Scottish Governments and Scottish people. And I just say it would be, of course, legally possible to renegotiate the situation of the UK and Scotland within the EU”.

Alex Salmond Primer ministre d’Escòcia


LES CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES DE LES CARTES DE LA COMISSIÓ EUROPEA ENVIADES A UN CIUTADÀ ESCOCÈS

En les darreres sessions plenàries que han tingut lloc al Parlament escocès, s’ha generat un intens debat entre el Govern i l’oposició. L’origen de la disputa són unes cartes escrites per la Comissió Europea sobre la renegociació de la situació entre el Regne Unit i Escòcia en el si de la Unió Europea. En el present informe s’ordenen i es clarifiquen aquests esdeveniments.

1. LA POLÈMICA CARTA DE LA COMISSIÓ EUROPEA El 28 de novembre, durant la sessió plenària al Parlament escocès, es van tractar les declaracions que havia fet el dia anterior Mariano Rajoy, en les quals va suggerir que si Escòcia aconseguia la sobirania en el referèndum, quedaria fora de la UE i hauria de sol·licitar de nou el seu ingrés. Quan la diputada laborista Johann Lamont va preguntar a Salmond què li suscitaven aquestes paraules, Salmond va citar un document de la Comissió Europea -que posteriorment generaria una gran polèmica- on s’afirmava que “seria legalment possible renegociar la situació del Regne Unit i d’Escòcia dins de la UE”. Concretament, les paraules exactes que Salmond va utilitzar són les següents151.

1.1. Les reaccions

L’ambigüitat de l’origen del document anònim que Salmond va mostrar i citar al Parlament va generar una gran indignació entre l’oposició i bona part de la premsa. De seguida van començar a circular rumors sobre el fet que la correspondència que Salmond havia citat no l’havia enviat oficialment la Comissió Europea al govern escocès, sinó que provenia de la pàgina web del diari digital nacionalista Newsnet.scot i havia estat publicada set setmanes abans.

151

En el següent enllaç es poden veure les declaracions d’Alex Salmond en directe (minut 3’16): http://www.youtube.com/watch?v=8Pwc8075CRM

http://www.youtube.com/watch?v=8Pwc8075CRM


126

Posteriorment a la sessió de control al Govern, el portaveu oficial del Primer Ministre va admetre que no tenia coneixement de a qui anava dirigida la carta, ni tampoc a quina pregunta responia. Aquest fet va provocar la indignació de l’oposició, que va acusar Salmond d’“amateur i poc honest”, entre d’altres atributs. Hores després, John Lind, secretari de l’SNP d’Aberdeen, va manifestar ser el receptor de la carta i va assegurar que provenia de fonts oficials de la Comissió Europea, concretament del cap del Secretariat General de la Comissió Europea, Mario Paulo Tenreiro. Lind va confessar “estar molt satisfet de rebre aquesta carta de la Comissió Europea on queda molt clar que Escòcia pot negociar la seva posició des de dins de la UE”, i igualment content que el Primer Ministre es referís al document durant la sessió parlamentària. Segons Lind, que va insistir en la veracitat de la carta, “és absolutament legítim que aquesta informació sigui de domini públic152”. No obstant, els mitjans de comunicació i els partits polítics van reaccionar atacant a Salmond i al seu govern. La majoria de mitjans, com ara The Daily Record, The Scottish Sun, The Scottish Daily Mail, The Herald, The Express, The Guardian o BBC van publicar articles acusant el govern de Salmond d’haver extret la carta d’internet i d’haver enganyat a la població153. En aquest sentit, la diputada laborista Lamont va preguntar si era apropiat “dirigir el Govern a través de Google”. Inicialment, la carta va ser publicada el 9 d’octubre com una exclusiva al diari digital pro independentista Newsnet.scot154. De fet, el mitjà de comunicació va detallar tots els fets en un extens article155 el 30 de novembre. En el text s’explica que el govern escocès no va “descarregar la carta d’internet”, sinó que va ser el mateix diari qui va fer-la arribar al govern el 9 d’octubre. Newsnet.scot assegura també que un dia abans de publicar la carta van enviar-la a la BBC, però la va ignorar. En l’article publicat el 30 de novembre, el diari digital acusa els mitjans de comunicació escocesos de ser un “animal unionista” i es pregunta si el contingut de la carta era irrellevant pel fet de ser anònima i enviada per un mitjà pro independentista. Newsnet.scot afirma que els diaris van utilitzar la font de la història per deslegitimar la carta genuïna de Mario Paulo Tenreiro, i declara que considerar vàlides només les cartes que s’envien directament al govern ratlla la censura.

152

BBC News (28 de novembre del 2013), “Scottish independence: Alex Salmond rejects EU membership fears”, Veure l’article a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-25138254 153

Es poden consultar els articles d’aquests mitjans de comunicació britànics en els següents enllaços: http://www.dailyrecord.co.uk/news/politics/alex-salmond-accused-government-google-2863514 http://www.telegraph.co.uk/news/politics/10482112/Alex-Salmond-rejects-Spanish-PMs-Europe-warning.html http://www.theguardian.com/politics/2013/nov/28/independent-scotland-eu-judicial-expert-alex-salmond http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-25138254 154

Per accedir a l’exclusiva, veure l’enllaç http://newsnet.scot/2013/10/exclusive-ec-official-confirms-no-legal-barrier-to-continued-scottish-eu-membership/ 155

Per llegir l’article, clicar a l’enllaç http://newsnet.scot/2013/11/lifted-from-the-internet-the-poisoning-of-the-independence-debate/


http://www.dailyrecord.co.uk/news/politics/alex-salmond-accused-government-google-2863514

http://www.telegraph.co.uk/news/politics/10482112/Alex-Salmond-rejects-Spanish-PMs-Europe-warning.html

http://www.theguardian.com/politics/2013/nov/28/independent-scotland-eu-judicial-expert-alex-salmond


http://newsnet.scot/2013/10/exclusive-ec-official-confirms-no-legal-barrier-to-continued-scottish-eu-membership/

http://newsnet.scot/2013/10/exclusive-ec-official-confirms-no-legal-barrier-to-continued-scottish-eu-membership/

http://newsnet.scot/2013/11/lifted-from-the-internet-the-poisoning-of-the-independence-debate/

http://newsnet.scot/2013/11/lifted-from-the-internet-the-poisoning-of-the-independence-debate/


127

Dear, Further to the message you received from my colleague Mr. Tenreiro which may have led to some misunderstanding I wish to make clear that the Commissions position remains the same as set out in its answer to the House of Lords from President Barroso and in response to several written questions to the European Parliament.

Jens Nymand Christensen Director, SG

Relations with the European Parliament Secretariat General, European Commission

2. LA SEGONA CARTA DE LA COMISSIÓ

En l’informe 18 d’aquest recull s’exposa que Van Rompuy, en una trobada que va mantenir amb Mariano Rajoy el passat 12 de desembre a Madrid, va afirmar que una Catalunya independent, així com qualsevol altre nou estat, quedaria fora de la UE. Aquestes declaracions van reobrir el debat al Parlament escocès sobre la pertinença a la UE, que ja s’havia discutit quan Salmond va presentar la carta suposadament enviada per la Comissió Europea. En la sessió de control al govern del 12 de desembre, la líder del Partit Conservador escocès, Ruth Davidson, va explicar que l’Oficina d’Informació del Parlament escocès tenia una carta de la Comissió Europea amb data del 5 de novembre on es clarificaven les declaracions de Mario Paulo Tenreiro156. Encara que Davidson va instigar Salmond a explicar les raons per les quals no havia mencionat el contingut d’aquesta carta, el primer ministre escocès va centrar-se a reiterar que la carta publicada per Newsnet.scot era genuïna i que provenia de la Comissió Europea. Amb tot, Davidson va acusar Salmond literalment de “Pinotxo”. Hores més tard, es va fer públic un article a la web del Partit Conservador escocès titulat “Salmond needs to explain if Euro letter is a muddle or a fiddle”157, a més de la carta mencionada prèviament per Davidson on s’afirma que una Escòcia independent no esdevindria automàticament membre de la UE. El contingut de la carta era el següent: Per tal de verificar ambdues cartes i aclarir els fets, la Delegació s’ha posat en contacte amb la Comissió Europea. En aquest sentit, Roland Eisenberg, que és membre del Secretariat General, ha ratificat la validesa de tots dos textos. Encara que l’explicació d’Eisenberg ha estat poc detallada, sí ha afirmat que la Comissió Europea va rebre una pregunta d’un ciutadà europeu, concretament de John Lind, demanant si seria legalment possible renegociar la situació del Regne Unit i Escòcia en el si de la UE, i que el cap del Secretariat general de la Comissió Europea, Mario Tenreiro, va enviar la resposta al mateix Lind. Eisenberg també ha comentat que el 9 de novembre la Comissió va enviar una altra carta a Lind, aquesta vegada signada pel director del Secretariat General de la Comissió Europea, Jens Nymand Christensen. En el missatge es feia referència a la confusió que havia generat la carta de Tenreiro i es manifestava que la posició de la Comissió era la mateixa que l’expressada pel president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, a la Cambra dels Comuns.

156

Veure la intervenció de Ruth Davidson al minut 14’50 a l’enllaç http://www.youtube.com/watch?v=yMC7jdF6G2Y&feature=c4-overview-vl&list=PL4l0q4AbG0mnVsKDGswgL2CUUNzzMlNCT 157

Veure l’article a l’enllaç http://www.scottishconservatives.com/2013/12/salmond-needs-explain-euro-letter-muddle-fiddle/

http://www.youtube.com/watch?v=yMC7jdF6G2Y&feature=c4-overview-vl&list=PL4l0q4AbG0mnVsKDGswgL2CUUNzzMlNCT

http://www.youtube.com/watch?v=yMC7jdF6G2Y&feature=c4-overview-vl&list=PL4l0q4AbG0mnVsKDGswgL2CUUNzzMlNCT




128

3. CONCLUSIÓ

Aquesta successió de fets s’explica pels diferents interessos polítics dels partits escocesos, però també pel contingut de la carta signada pel cap del Secretariat General de la Comissió Europea, Mario Paulo Tenreiro, que possiblement no va preveure prou bé les conseqüències que podia comportar el seu missatge. En tot cas, els partits polítics han utilitzat el document que més els ha convingut segons els seus interessos. En aquest sentit, Salmond va aprofitar el document de Tenreiro, que es desmarca del posicionament oficial de la Comissió Europea mantingut fins aleshores, com una oportunitat per demostrar la viabilitat de la renegociació de la situació entre el Regne Unit i Escòcia en el si de la UE. Cal tenir en compte, però, que aquestes cartes tenen per objectiu respondre la pregunta d’un ciutadà de la UE. De fet, el posicionament de la Comissió Europea sobre la negociació d’un eventual estat independent de moment és genèrica i no va dirigida a cap cas concret. Són els governs estatals els qui han de demanar a la Comissió la seva postura davant d’un escenari específic. Però encara que la Comissió ha mostrat voluntat per fer públic el seu posicionament en diverses ocasions, el govern britànic encara no ha fet la petició.


129


EL REGNE UNIT TRANQUIL·LITZA ELS MERCATS El 13 de gener del 2014 el govern del Regne Unit va publicar un comunicat en el qual afirma que si Escòcia s’independitza, honorarà els termes dels contractes de deute emesos pel Regne Unit i satisfarà als inversors tot el deute. El present informe analitza el contingut del comunicat, les raons que l’han motivat, les reaccions que ha generat, així com també la posició que ha adoptat el govern d’Escòcia.

1. EL REPARTIMENT DEL DEUTE ENTRE ESCÒCIA I EL REGNE UNIT El 13 de gener, el govern britànic es va veure obligat a confirmar en un comunicat158 que assumiria la responsabilitat sobre tot el deute públic britànic, uns 1,4 bilions de lliures esterlines (1,7 bilions d’euros) a 31 desembre 2013, en el cas que Escòcia es pronunciés a favor de la independència en el referèndum de setembre. Segons aquest comunicat oficial159 del Departament del Tresor, “en el cas de la independència d’Escòcia del Regne Unit, l’executiu de Londres honorarà en totes les circumstàncies els contractes de deute amb tercers”. No obstant això, segons la nota informativa, després Londres reclamaria directament la part proporcional del deute al govern d’un nou estat escocès a través d'una negociació entre les dues parts. Per tant, una Escòcia independent seria responsable d’una part justa i proporcional de les obligacions del Regne Unit. Per tant, primer seria el Regne Unit qui satisfaria als inversors tot el deute i, a continuació, negociaria amb Edimburg quina part correspondria a cadascú. El text també diu que caldria acordar un contracte entre el govern britànic “continuant” i l’estat escocès independent on es definissin les respectives parts del deute i les condicions de pagament.

2. OBJECTIU DE LA MESURA

L’objectiu de la mesura és evitar que s’expandeixi el nerviosisme en el mercat del deute abans de la celebració del referèndum d’Escòcia que tindrà lloc el 18 de setembre, tal i com va explicar el cap del Departament de Tresoreria, Danny Alexander, en unes declaracions a la BBC160. Segons el Financial Times161, Alexander tem que “els inversors puguin començar a

158

Veure el comunicat a l’enllaç https://www.gov.uk/government/publications/uk-debt-and-the-scotland-independence-referendum 159

Ib. 160

Per veure les declaracions, clicar a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/business-25710129

https://www.gov.uk/government/publications/uk-debt-and-the-scotland-independence-referendum


http://www.bbc.co.uk/news/business-25710129


130

demanar una major prima de risc en els propers mesos argumentant que part del deute del Regne Unit es podria transferir a una nova Escòcia independent sense història creditícia”. Amb aquest anunci, doncs, el govern britànic espera apaivagar el nerviosisme entre els inversors i evitar un augment de la prima de risc ara que s’apropa el 18 de setembre. Malgrat això, en la seva nota oficial el Departament del Tresor no fa referència al debat polític, sinó que justifica la seva acció únicament per a garantir l’estabilitat econòmica. Per tant, la solució del Tresor britànic és la d’assumir una “completa responsabilitat” pel deute en cas d’independència i reclamar després els diners al govern d’una Escòcia independent en base a una negociació. El tresorer va anunciar als inversors que pagarà directament tots els seus bons, fins i tot si Escòcia vota a favor de la separació el proper mes de setembre. Segons el Financial Times162, però, encara que la decisió de Londres d’assumir la responsabilitat legal de la totalitat del deute en cas d’independència “calmarà els dubtes dels mercats”, això pot “afectar les dinàmiques de les negociacions entre el govern britànic i l’escocès.

3. REACCIONS

3.1. Alex Salmond

El primer ministre escocès va assegurar a la BBC163 que una Escòcia independent pagaria la seva part justa del deute, i que aquesta mesura posa el país “en una posició forta” a l’hora de negociar les condicions econòmiques després del referèndum. Salmond va afegir que seria de “sentit comú” compartir la moneda després de la proclamació d’independència.

3.2. Alistair Darling

Per la seva banda, Alistair Darling, líder del moviment unionista Better Together, va reconèixer que el govern britànic ha pres una decisió sensata i va alertar que la lliura esterlina és un sistema monetari completament cobert pel govern britànic. “No és un bé per ser compartit com una col·lecció de CDs després d’un divorci”, va declarar Darling.

3.3. David Cameron

El primer ministre britànic, David Cameron, va assegurar en unes declaracions que l’“argument econòmic” ja està guanyat i que la missió dels propers mesos serà “guanyar el cor dels escocesos i convèncer-los de les raons emocionals i històriques per seguir a la Unió”.

161

Dickie, M., Parker, G. i Wigglesworth, R. (12 de gener del 2014), “Treasury gives debt on Scotland”, Financial Times. Veure l’article a l’enllaç http://www.ft.com/cms/s/0/f37babe6-7ba2-11e3-84af-00144feabdc0.html#axzz2qHdNvLHD 162

Ib. 163

BBC News (13 de gener del 2014), “Scottish independence: Treasury makes debt pledges”. Veure la notícia a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/business-25707218

http://www.ft.com/cms/s/0/f37babe6-7ba2-11e3-84af-00144feabdc0.html#axzz2qHdNvLHD

http://www.ft.com/cms/s/0/f37babe6-7ba2-11e3-84af-00144feabdc0.html#axzz2qHdNvLHD



131

4. POSICIONAMENT DEL GOVERN ESCOCÈS

Poc després de l’anunci del govern britànic, es va publicar un comunicat al web del govern escocès en el qual Alex Salmond reconeixia que el Departament del Tresor està començant a ser realista quan afirma que es responsabilitzarà del deute emès. El document posa de manifest que la mesura presa pel govern britànic ja havia estat proposada per la Comissió Fiscal164 un any enrere, a més de ser també recollida en el llibre blanc d’Escòcia publicat el passat mes de novembre. En el comunicat, el govern escocès reitera que està disposat a negociar amb el govern britànic, assumint la responsabilitat d’una part justa del deute, sempre que Escòcia tingui assegurada una part justa dels actius, incloent-hi els actius monetaris. El govern escocès assegura que l’anunci del Departament del Tresor posa de manifest que Escòcia està en una posició forta per negociar un tracte just del repartiment del deute, i insta al govern del Regne Unit a tenir en compte en tot moment l’esperit dels Acords d’Edimburg. Finalment, Salmond, a través del comunicat, demana al govern britànic que escolti la majoria del poble escocès, que segons les enquestes veurien de sentit comú compartir la moneda. En aquest sentit, Alistair Darling va manifestar l’any passat que és necessari prendre aquesta decisió “abans de quedar atrapat per la febre de la campanya del no”.

5. EL LLIBRE BLANC

Tal i com ja s’ha comentat en els paràgrafs anteriors, el llibre blanc del govern escocès assenyala que, en cas d’independència, Escòcia seria responsable de la part del deute nacional actual. Concretament, el document fa referència al deute nacional al capítol 10165. A continuació, s’inclou el contingut referent a aquest tema166:

164

Fiscal Commission Working Group (febrer del 2013), “First Report – Macroeconomic Framework”. Accedir al document a l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/Resource/0041/00414291.pdf 165

Veure les pàgines 348 i 349 del document a l’enllaç http://www.gov.scot/resource/0043/00439021.pdf 166

Aquest és el text original: “The Fiscal Commission looked in detail at options for transferring debt to Scotland[376]

. Following that consideration, the Scottish Government does not envisage that a proportion of UK debt would be legally transferred to Scotland on independence, since this is likely to require the agreement of lenders and would introduce unnecessary complexity. Instead, the Scottish Government envisages that the two governments, once Scotland's share of the UK debt has been set, will establish arrangements under which the servicing costs of this share is met by the Scottish Government. The average maturity of UK debt at present is about 15 years. The longest dated UK debt is for 60 years. It will be for the governments to agree the maturity profile of UK debt so that the Scottish Government refinances our agreed share of the UK debt as it matures, based on the overall maturity profile of UK debt, as part of a planned programme of borrowing. Over time, therefore, the full amount of UK debt apportioned to Scotland will become the responsibility of the Scottish Government. At that point, Scotland will cease financing UK debt”.

http://news.scotland.gov.uk/News/First-Minister-on-treasury-debt-plan-830.aspx


http://www.gov.scot/resource/0043/00439021.pdf



132

6. LA NOTA TÈCNICA DEL GOVERN BRITÀNIC A continuació es mostra la nota tècnica167 que el govern britànic va publicar al seu web el passat 13 de gener, en el context del referèndum d’independència d’Escòcia. A continuació, s’inclouen els punts principals que recull la nota, que ja s’han comentat en apartats anteriors:

167

HM Treasury (13 de gener del 2014), “UK debt and the Scotland independence referendum”. Accedir al document a l’enllaç https://www.gov.uk/government/publications/uk-debt-and-the-scotland-independence-referendum

“La Comissió Fiscal ha examinat en detall les opcions per transferir el deute a Escòcia. En qualsevol cas, el govern escocès no preveu la possibilitat que una proporció del deute del Regne Unit sigui transferida legalment a una Escòcia independent, ja que requeriria l’acord dels creditors i introduiria una complexitat innecessària. En canvi, el govern d’Escòcia preveu que els dos governs, un cop hagin acordat la part de deute del Regne Unit que ha d’assumir Escòcia, establiran acords complementaris per determinar quina part de costos de gestió d’aquest deute ha d’anar a càrrec del govern escocès. El venciment mitjà del deute del Regne Unit és en l’actualitat d’uns 15 anys, essent la data més llunyana 60 anys. Correspondrà a ambdós governs acordar el perfil del venciment del deute del Regne Unit, per tal que el govern escocès refinanci la part acordada de deute a mesura que aquest venci, com a part d’un programa de préstecs. Amb el temps, per tant, l’import total del deute del Regne Unit assignat a Escòcia passarà a ser responsabilitat plena del govern escocès. En aquest moment, Escòcia deixarà de finançar el deute britànic”.

The Scottish Government (2013), Scotland’s Future, p. 348-349

1.1. En el cas de la independència d’Escòcia, el govern del Regne Unit honorarà en totes les circumstàncies els termes dels contractes de deute emès pel Regne Unit. Un estat escocès independent serà responsable d’una part justa i proporcional de les obligacions del Regne Unit. De tota manera, una part de l’existència actual d’instruments financers que han estat emesos pel Regne Unit no es transferiria a Escòcia. Per exemple, no hi hauria cap canvi en la contrapart pels posseïdors de bons sobirans (gilts) emesos pel govern britànic. El que hauria de fer una Escòcia independent és aconseguir fons per la seva banda i reemborsar al Regne Unit l’import d’aquests títols. 1.2. Caldria establir un contracte completament separat entre el govern del Regne Unit “continuant” i el govern d’una Escòcia independent. El repartiment del deute i les condicions de repagament estarien subjectes a negociació. 1.3. En cas d’independència, caldria considerar cas per cas l’espectre complert dels actius i passius -passat, futur i contingent- en la negociació entre els governs del Regne Unit i Escòcia. Això significa que les negociacions haurien de cobrir totes les formes del deute indicades en aquesta nota, no tan sols bons i lletres del Tresor.




133

7. ELS CRITERIS PER FER LA REDISTRIBUCIÓ DEL DEUTE Un cop el govern britànic ha reconegut que assumiria la responsabilitat sobre tot el deute públic si Escòcia s’independitzés, el punt clau serà acordar el repartiment del deute. En aquest sentit, cal tenir present que Alex Salmond havia amenaçat en no assumir la part de l’endeutament que li correspondria a Escòcia si no es permetia la utilització de la lliura esterlina com a moneda corrent davant una hipotètica victòria del “sí” a la independència. Així, les diferents possibilitats del repartiment del deute dependran de l’acord polític al qual s’arribi. Les diverses alternatives estan recollides de forma detallada al primer informe del grup de treball de la Comissió Fiscal del govern d’Escòcia168. Segons l’informe, una manera de repartir el deute seria en base al criteri de la població. Si Escòcia assumís un repartiment net del deute del sector públic el 2017-18 en funció a la població, s’estima que el deute tindria un valor de 126 milions de lliures, que equivaldria al 72% del PIB escocès. Una altra opció seria basar el càlcul en una estimació de les contribucions anteriors d’Escòcia a les finances públiques del Regne Unit. Segons els economistes, d’aquesta manera el deute del Regne Unit compartit tindria un valor de 40,60 milions de lliures. Aquesta xifra equival aproximadament al 27,6% del PIB (incloent-hi el petroli del mar del Nord) i, per tant, seria més baixa que l’anterior. Segons l’informe, aquestes dades mostren que el nivell de deute seria més manejable per una Escòcia independent i que, amb les finances públiques més sòlides, Escòcia partiria d’una millor posició per administrar la seva part del deute. El llibre blanc del govern d’Escòcia169 també recull aquestes dues alternatives de repartiment del deute. Concretament, en el cas del còmput de les contribucions a les finances públiques del Regne Unit, estipula que es podrien fer els càlculs a partir del 1980, que correspon al primer any del qual es tenen càlculs de les balances fiscals. Si finalment s’acordés utilitzar el segon criteri, caldria també estipular els anys de la contribució, encara que només hi ha dades des del 1980. El llibre blanc també destaca que com que Escòcia ha estat en una posició relativament més forta que el Regne Unit al llarg d’aquests anys, un repartiment històric del deute seria més baix que un repartiment per població.

8. CONCLUSIÓ

El 13 de gener, el govern britànic es va veure obligat a emetre un comunicat en el qual s’afirmava que en cas d’independència d’Escòcia del Regne Unit, l’executiu de Londres honoraria en totes les circumstàncies el deute nacional. Aquesta mesura presa pel Tresor Britànic s’explica per la voluntat d’evitar possibles incerteses en els mercats que puguin afectar

168

The Scottish Government (2013), Fiscal Commission Working Group – First Report – Macroeconomic Framework. Veure l’informe a l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/Resource/0041/00414291.pdf 169

The Scottish Government (26 de novembre del 2013), “Chapter 10. Building a Modern Democracy”, Scotland’s Future. Accedir al document a l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/Publications/2013/11/9348/14 Els criteris del repartiment del deute estan recollits a la pàgina 93.




134

la prima de risc, ja que una inquietud dels inversors suposaria una pujada del tipus d’interès de les hipoteques, dels préstecs personals i dels crèdits a les empreses. Si el resultat del referèndum fos a favor de la independència, s’iniciaria tot un procés de negociació llarg i complicat, en el qual cadascú faria valdre els seus interessos. Els governs britànic i escocès no tan sols haurien de negociar la proporció del deute nacional que toca pagar a Escòcia, sinó que també haurien de pactar el tipus d’interès que Escòcia pagaria al Tresor, el termini de temps establert per pagar el deute i els costos de gestió, entre altres aspectes.


135


INFORME DEL GOVERN BRITÀNIC “SCOTLAND ANALYSIS: EU AND INTERNATIONAL ISSUES”

El govern britànic ha posat a disposició del públic un portal informatiu en el qual es poden consultar tots els documents d'anàlisi i de recerca sobre el futur d'Escòcia170. Entre aquests documents s’hi troba el que va presentar el 17 de gener del 2014 amb el títol Scotland analysis: EU and International issues171, que consisteix en una anàlisi preparada pel Foreign Office sobre, entre altres aspectes, les conseqüències de la independència a nivell de la UE i la seva materialització al pla internacional. Aquest document consta de tres capítols: el primer fa referència a la política internacional del Regne Unit; el segon, a les xarxes internacionals de network i de les influències del Regne Unit, i el tercer està dedicat a la Unió Europea. A més, té quatre annexos. L’informe comença amb un Executive summary, que és més aviat una declaració d’intencions del govern britànic. El govern de Cameron parteix de la premissa que cal assegurar que el debat per la independència escocesa inclogui tots els aspectes en joc. En aquest sentit, en el document el govern britànic reitera la seva posició respecte d’Escòcia i construeix un discurs en base a una sèrie d’arguments segons els quals el futur d’Escòcia seria més positiu si es mantingués dins el Regne Unit. En aquest sentit, fa referència als beneficis que li aporta ser-ne membre i també subratlla els problemes que podria trobar-se com a estat independent. El govern britànic exposa que encara que hi ha precedents de parts d’estats que es constitueixen com a estats nous, pocs d’ells formaven part d’estats vells, exitosos i establerts com ho és el Regne Unit. També destaca que no s’ha donat cap cas similar en una part d’un estat membre de la Unió Europea (UE). En el capítol tercer de l’informe es fa referència a la Unió Europea. En aquest punt del document, es rebaten les afirmacions, consignes i escenaris de treball que conté el llibre blanc Scotland’s Future, del 26 de novembre del 2013, segons el qual Escòcia podria emprar l’Article 48 del Tractat de la Unió Europea (TUE) com a fonament jurídic per a la continuïtat a la UE i, a més, mantindria les exempcions que ara gaudeix per formar part del Regne Unit. L’informe es focalitza en dues tesis dissuasives principals. La primera té per objectiu facilitar un argumentari unionista articulat als responsables públics del govern britànic, mentre que la segona pretén augmentar la percepció de risc entre l’electorat escocès si decideixen optar per la independència:

- Escòcia no accedirà automàticament a la UE i dependrà de les vicissituds de tots i cadascun dels altres estats membres [fa referència directa a Espanya al punt 3.30, p.67], cap dels quals tindrà interès a negociar-hi condicions més favorables per als

170

Accedir al portal informatiu a l’enllaç https://www.gov.uk/government/collections/scotland-analysis 171

Accedir al document a l’enllaç https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/271794/2901475_HMG_Scotland_EUandInternational_acc2.pdf

https://www.gov.uk/government/collections/scotland-analysis




136

escocesos que les actuals; l’Article 48 no serà acceptat per excepcional i, encara que ho fos, consentiria a tots els estats a posar noves qüestions i reformes sobre la taula, fet que entorpiria el calendari fixat per l’executiu escocès i les seves previsions d’èxit.

- Escòcia perdrà la lliura esterlina i haurà d’adoptar l’euro, com cada nou candidat; haurà d’accedir a Schengen i renunciar a l’Àrea Comuna de Circulació Regne Unit-Irlanda, i perdria pràcticament la totalitat d’altres exempcions i derogacions parcials (els opt-outs, un concepte percebut molt positivament al Regne Unit). L’estudi també cita altres aspectes com la PAC i els fons estructurals. En resum, la independència els faria perdre entre 2.200 i 4.300 milions d’euros.

Cal tenir en compte, però, que el document omet algunes informacions o fa una referència inexacte sobre alguns aspectes:

- El Regne Unit, sense Escòcia, perdria població, PIB i superfície, i també hauria de renegociar a la baixa la seva influència nominal a la UE: el nombre de vots al Consell; el nombre d’eurodiputats; el xec britànic i les subvencions subjectes a aquests indicadors bàsics [al punt 3.11 de l’informe, a la p.62, es diu que continuaria essent membre “on its existing terms”].

- S’omet que d’altres països també tenen arranjaments estables per acomodar la seva participació en afers de la Unió Europea, com ara és el cas dels lands alemanys mitjançant el Bundesrat, o el cas de Flandes, que ha presidit directament formacions del Consell d’Educació.

- Quan se citen els posicionament dels presidents Van Rompuy o Barroso, o quan s’insinuen opinions sobre Espanya, s’obvia que la postura oficial de la UE és la de respectar el principi de no interferència en afers interns dels estats membres i que no s’emetran parers o dictàmens formals fins que un estat membre no ho demani sobre la base d’un escenari concret. Ara bé, el present estudi es pot considerar un escenari precís preparat pel Regne Unit, però no l’acompanya la petició formal a les institucions de la UE d’emetre una posició detallada.

- Per tal de complir tant amb el principi de cooperació lleial que recull el TUE (Art. 4) com amb el compromís de reconèixer el resultat del referèndum escocès, el Regne Unit estaria obligat a revertir la seva pròpia hipòtesi i declarar que, en cas d’un resultat positiu el 18 de setembre, tots dos estats resultants serien successors del Regne Unit statu quo ante, també a efectes de pertinença a la UE. Per tant, que Escòcia negociés de forma paral·lela l’accés formal a la UE com un estat nou seria redundant. Malgrat tot, cal tenir present que aquest escenari és nou en el si de la UE i que la resposta institucional encara està pendent d’articulació.

- Per últim, el document no té en compte que Escòcia ja coopera amb diversos estats membre de la UE per endegar el sorgiment d’un nou estat que funcioni en termes de participació a la presa de decisions de la UE. Escòcia ha agraït públicament als Països Baixos l’assistència tècnica prestada davant d’aquest repte.


137


RELACIONS INTERNACIONALS D’ESCÒCIA I RECONEIXEMENT INTERNACIONAL

En el present informe s’analitza el marc de política exterior que el govern escocès prendria com a base en cas d’una independència d’Escòcia. A continuació, es fa un resum dels conceptes més destacats que s’inclouen en el capítol 6 del llibre blanc publicat pel govern escocès on es defineix el futur d’un hipotètic nou estat. Alhora, també es fa un recull dels viatges oficials que l’executiu de Salmond ha realitzat al llarg dels anys 2012 i 2013. En referència al reconeixement internacional, les situacions d’Escòcia i Catalunya tenen pocs punts en comú. De fet, en els Acords d’Edimburg172, que van ser signats pels governs britànic i escocès el passat 2012, ambdues parts es comprometen a respectar i reconèixer els resultats que derivin del referèndum en base a l’esperit del Memoràndum d’Entesa173. A més, tots dos governs es comprometen a seguir treballant conjuntament de manera constructiva174. En aquest sentit, després del referèndum, si el resultat fos favorable a la independència, Escòcia hauria d’establir negociacions no només amb el Regne Unit per definir el procés de transició cap a la construcció d’un nou estat escocès, sinó també amb la UE i altres països i organitzacions. En qualsevol cas, però, el Regne Unit seria el primer en reconèixer un nou estatus d’Escòcia, independentment dels processos que hagués de seguir per tal de formar part dels organismes internacionals. A banda d’això, actualment el govern escocès ja està treballant per enfortir els seus lligams comercials i econòmics amb les grans potències actuals, alhora que postular-se com un referent internacional en recerca i innovació. Amb aquest objectiu, Salmond i el ministre d’Afers Exteriors escocès, Humza Yousaf, han viatjat a països estratègics com els Estats Units, la Xina, l’Índia o els Emirats Àrabs.

172

HM Government i The Scottish Government (15 d’octubre del 2012), Agreement between the United Kingdom Government and the Scottish Government on a referèndum on independence for Scotland, Consultar el document a l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/Resource/0040/00404789.pdf 173

BBC News (15 de desembre del 2012), Scottish Independence: Icelandic president Olafur Grimsson enters debate. Llegir la notícia a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-20740200 174

Pàgina 30 del llibre blanc d’Escòcia Scotland’s Future: Your Guide to an Independent Scotland: “The United Kingdom and Scottish Governments are committed, through the Memorandum of Understanding between them and others, to working together on matters of mutual interest and to the principles of good communication and mutual respect. The two governments have reached this agreement in that spirit. They look forward to a referendum that is legal and fair producing a decisive and respected outcome. The two governments are committed to continue to work together constructively in the light of the outcome, whatever it is, in the best interests of the people of Scotland and of the rest of the United Kingdom”.




138

1. EL CAPÍTOL 6 DEL LLIBRE BLANC: LES RELACIONS INTERNACIONALS I LA DEFENSA Per primera vegada, si Escòcia es constitueix com un nou estat, els seus interessos nacionals es representaran directament a nivell internacional. Aquest nou plantejament es desenvolupa concretament al capítol 6 del llibre blanc per la independència. A continuació, se’n resumeixen els conceptes més importants.

1.1. Plantejament

- Adquirir un rol actiu en la comunitat internacional. - Objectiu primordial: promoció i protecció dels interessos nacionals d’Escòcia. - Prioritats: cooperació, desenvolupament, comerç, partenariat, justícia internacional i

pau. - Característiques que es consideren: voluntat de tenir en compte la dimensió reduïda

d’Escòcia i els seus interessos nacionals específics a l’hora d’adoptar les estratègies d’acció exterior (no hi ha la voluntat de reproduir l’estructura del govern de Westminster).

- Atractius: abundància d’aigua dolça, subministrament de petroli i gas i potencial per ser un país de referència en el camp de les energies renovables.

- Polítiques per adquirir prestigi internacional, per exemple a través de la promoció d’un creixement basat en una economia sostenible o dels models d’excel·lència, com ara en l’àmbit universitari.

- Marc de la política exterior: o Membre actiu en les institucions mundials que defensen els drets humans.

Tenir un rol independent en organismes internacionals i multilaterals, incloent-hi l’ONU i l’OTAN.

o Membre actiu en el desenvolupament internacional, en la línia dels objectius del Desenvolupament del Mil·lenni de les Nacions Unides i altres acords internacionals.

Promoció de les polítiques de desenvolupament internacional. De fet, amb poders limitats, a Escòcia ja s’han dut a terme programes internacionals de desenvolupament amb resultats molt satisfactoris.

Països prioritaris on centrar-hi les polítiques de desenvolupament: Malawi, Zàmbia, Rwanda, Tanzània, Índia, Pakistan i Sri Lanka.

o Establir cooperació amb els veïns de les illes britàniques i amb els països del nord d’Europa. Clara voluntat de cooperar amb el Regne Unit quan els interessos coincideixin.

o Voluntat d’establir un compromís ferm amb la UE. En el llibre blanc es fa referència a l’actitud negativa que té

Westminster vers la UE, així com a l’amenaça que pot suposar per Escòcia el referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la UE.

- Construir un sistema de defensa i seguretat que garanteixi la seguretat del territori escocès, dels ciutadans i de les institucions.


139

1.2. Oportunitats

La marca internacional d’Escòcia és un dels actius més importants del país. De fet, fins i tot sense ser independent, segons un estudi publicat el 2012 pel govern escocès175, el valor de la marca internacional d’Escòcia se situa en una posició similar o superior a la de països com Dinamarca, Finlàndia, Irlanda o Nova Zelanda. D’altra banda, Escòcia tindrà dret a una part equitativa de les propietats que el Regne Unit posseeix a l’exterior (o una part del seu valor). Per exemple, el Foreign Office té gairebé 5.000 propietats a l’estranger, amb un valor estimat de 1.9 mil milions de lliures. Si el repartiment es fes en base al criteri de la població, a Escòcia li tocarien 150 milions, els quals li permetrien establir-se ràpidament en els països prioritaris.

1.3. Pla d’acció exterior

L’acció internacional d’Escòcia girarà al voltant de tres pedres angulars que se solapen i interactuen:

1) Partenariat amb els veïns de les illes britàniques. Tot i que els Acts of Union seran derogats, per part d’Escòcia hi haurà la voluntat de: - Formar part de la zona esterlina: compartir moneda i una àrea de viatge (sense

necessitat de passaports ni fronteres). - Mantenir una unió social a través de la llengua, la cultura i la història. - Cooperar en àrees primordials com la de defensa i establir acords transfronterers

en matèries de salut.

A banda d’això, el govern escocès també preveu tenir presència diplomàtica escocesa a Londres i Dublín. A més, té la voluntat de participar activament en el British Council, que té el secretariat a Edimburg.

2) Paper regional com a membre actiu de la UE amb forts lligams amb els països nòrdics i l’Àrtic: - Voluntat de formar part de la UE i maximitzar els beneficis de la seva pertinença:

o Reforçar el compromís en els següents àmbits: energia i canvi climàtic; medi marí; pesca; agricultura; recerca i creativitat, i llibertat, seguretat i justícia.

o Estratègies prioritàries: completar el mercat interior, especialment pel que fa als serveis; maximitzar les oportunitats per a les empreses escoceses en el marc de les accions prioritàries identificades per la Comissió Europea per estimular el creixement; potenciar l’acció col·lectiva en grans reptes socials com la seguretat energètica, l’envelliment actiu, la millora de la salut pública o la reducció de les desigualats socials; cooperar en matèria de justícia i afers interiors per fer front a la delinqüència organitzada i al terrorisme, i ajudar als ciutadans d’Escòcia a viure i treballar en altres estats membres i viceversa.

o Participar a l’agenda Europa2020.

175

Kulikauskaite, E. i Van Rijswijk, W. (2012), The Anholt – G&F Roper Nation Brands Index: 2012 for Scotland, Scottish Government Strategic Research. Veure el document a l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/Publications/2012/12/4188/downloads#res409519

http://www.scotland.gov.uk/Publications/2012/12/4188/downloads#res409519


140

o Aconseguir que la reforma de l’UE sigui més propera als ciutadans i respongui a les seves preocupacions.

- Incorporació a la UE: o Després del referèndum, el govern d’Escòcia iniciarà les negociacions amb

Westminster, amb les institucions de la UE i amb els seus estats membres amb l’objectiu d’acordar com es duria a terme la incorporació a la UE.

o El govern escocès ha proposat que aquest procés transcorri en un període de 18 mesos entre la celebració del referèndum i la proclamació d’independència. La seva voluntat és entrar a formar part de la UE el mateix dia que es proclami independent a través de l’article 48 del Tractat de la UE, que estableix la modificació dels tractats.

o El govern escocès no vol entrar a la zona euro, sinó mantenir la lliura esterlina.

o Tampoc vol entrar a formar part de la zona Schengen, però sí mantenir una lliure circulació de persones entre Escòcia i la resta del Regne Unit.

3) Política internacional: - Països referents de característiques similars: Suècia, Nova Zelanda176, Suïssa i

Finlàndia. o Són països que tenen un paper de lideratge en organitzacions internacionals.

Per exemple, Nova Zelanda va jugar un paper clau en el Procés d’Oslo. o Soft power i formació de coalicions específiques i informals.

- Estratègia: centrar-se en temes i àrees específiques per aconseguir més impacte. o Escòcia ja té reputació internacional en els següents camps: desenvolupament

internacional, drets humans i canvi climàtic.

1.4. Prioritats d’acció

1) Relacions bilaterals: - Intenció d’establir una relació més estreta amb el Consell Nòrdic de Ministres177.

Escòcia té interessos compartits amb els seus veïns de l’Atlàntic del Nord, com Islàndia i Noruega, i un interès comú en l’Àrtic i l’Alt Nord.

- Intenció d’establir una xarxa d’oficines a l’estranger per representar els interessos d’Escòcia a nivell internacional amb l’objectiu principal de promoure un creixement econòmic sostenible.

- Les ambaixades escoceses tindran cinc funcions: comercial, governamental, cultural, de desenvolupament i consular.

- Cada una d’aquestes funcions prevaldrà en major o menor importància en funció del país de destinació.

- Prioritats: desenvolupament d’oportunitats comercials en mercats estratègics.

176

El mes de març del 2013 el govern escocès va publicar un informe anomenat Economic and Competition Regulation in an independent Scotland amb l’objectiu d’assolir una economia forta, estable i moderna, amb un marc normatiu que respongui a les millors pràctiques. Per l’elaboració de l’informe, el govern escocès va analitzar els casos de Nova Zelanda, Austràlia i Holanda com a països de referència. Veure l’informe a l’enllaç http://www.gov.scot/Resource/0041/00415411.pdf En un discurs pronunciat per Nicola Sturgeon el 26 de febrer del 2013 al European Policy Centre, aquesta agraeix públicament la col·laboració oferta per l’administració holandesa. Veure el discurs a l’enllaç https://www.scotreferendum.com/2013/02/speech-to-european-policy-centre-in-brussels-26-february-2013/ 177

Per a més informació sobre el Consell Nòrdic de Ministres, veure l’enllaç http://www.norden.org/en/nordic-council-of-ministers


https://www.scotreferendum.com/2013/02/speech-to-european-policy-centre-in-brussels-26-february-2013/

http://www.norden.org/en/nordic-council-of-ministers

http://www.norden.org/en/nordic-council-of-ministers


141

- Localitats inicials previstes: Londres, Beijing, Berlín, Brasília, Canberra, Delhi, Dublín, Islamabad, Madrid, Moscou, París, Pretòria, Seül, Tòquio, Varsòvia, Washington, Malawi i Lilongwe.

- Voluntat d’establir consolats als Estats Units, al Canadà i a la Xina. - Designació de cònsols honoraris de la diàspora escocesa als llocs on no hi hagi

representació. - La xarxa de 27 oficines a l’exterior de l’SDI ofereix una base sòlida per a la

representació internacional. - Estimació de les despeses de funcionament de la xarxa: entre 70 i 90 oficines a

l’estranger. Cost: entre £90 i £120 milions. - Països similars a Escòcia (Dinamarca, Irlanda, Finlàndia, Eslovàquia i Nova Zelanda)

tenen entre 50 i 100 missions a l’estranger, i entre 1.100 i 2.700 empleats. - Voluntat de dur a terme missions diplomàtiques conjuntes amb altres estats, en

particular amb la resta del Regne Unit (ex. Regne Unit-Canadà o el Tractat de Hèlsinki de Cooperació entre Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia).

2) Participar en organitzacions internacionals i multilaterals (prenent com a referent

països similars com ara Irlanda, Finlàndia i Dinamarca): - ONU: promoció de temes prioritaris pel poble escocès com ara drets humans, canvi

climàtic o desenvolupament global. - OTAN - OCDE - OMC - Consell d’Europa - Commonwealth - Totes aquestes organitzacions tenen el seu procediment d’accés. Escòcia ja n’és

membre a través del Regne Unit i, per tant, ja compleix amb tots els requeriments. Després del referèndum, s’iniciaran negociacions amb aquests organismes.

- Després del referèndum, Escòcia notificarà la intenció d’adquirir responsabilitat en els tractats multilaterals i bilaterals del Regne Unit que siguin d’interès d’Escòcia.

- La voluntat per part del govern escocès és que els altres estats mostrin la seva predisposició perquè Escòcia continuï amb les seves obligacions dins dels Tractats. El mateix dia que la República Txeca va proclamar la seva independència, l’1 de gener de 1993, el Regne Unit va escriure a ambdós països que van sortir de la divisió per notificar-los que els reconeixeria en el si dels tractats.

3) Desenvolupament internacional: - Voluntat d’establir lligams a través de les relacions històriques i contemporànies

existents entre Escòcia i els països amb vies de desenvolupament. - Compromís a consagrar el 0,7% del PIB. - Prioritats d’acció:

o Polítiques dirigides a abolir els deutes injustos. o Fomentar la igualtat de gènere. o Aplicar una política de coherència.

- Desenvolupar accions dins de les oficines a l’exterior del govern escocès i treballar estretament amb el sector privat, el sector serveis i la societat civil.

- Cooperar amb el Departament Internacional de Desenvolupament del Regne Unit.


142

1.5. Defensa

- Una de les raons primordials que el govern escocès dóna per voler la independència és la necessitat de millorar la defensa. Durant dècades, Escòcia ha format part d’un sistema de defensa basat en un projecte de poder global.

- Escòcia ha comptat amb una de les majors concentracions d’armes nuclears d’arreu del món, malgrat l’oposició frontal de la societat escocesa.

- El govern de Westminster suggereix que Escòcia necessita el Regne Unit per la seva defensa. Segons el govern escocès, però, la política de defensa ha estat un fracàs, ja que Escòcia disposa d’armes que no necessita i, en canvi, no té actius necessaris com avions de patrulla marítima.

- Una Escòcia independent pot seguir el camí d’altres nacions similars, i fer les seves pròpies contribucions als acords col·lectius de defensa en el marc de l’OTAN.

- Escòcia heretarà una part dels actius en defensa del Regne Unit, que es concretaran durant les negociacions.

- Estratègia: o Controlar les fronteres d’Escòcia (tant les terrestres com les aèries i les

marítimes), dissuadir els atacs i protegir els ciutadans i els actius de l’amenaça. o Protegir els interessos nacionals d’Escòcia, així com el benestar econòmic. o Contribuir a la protecció i promoció dels drets humans, de l’estat de dret, dels

valors democràtics, de la pau i de la seguretat internacional. - Partenariats internacionals:

o OTAN, OCDE i UE. o Importància de mantenir una estreta col·laboració amb el Regne Unit.

2. VIATGES INTERNACIONALS

A continuació, s’inclou una taula-resum que recull els viatges oficials que el govern escocès ha realitzat al llarg del 2012 i 2013. Els viatges principalment han estat encapçalats pel propi Alex Salmond, així com també pel seu ministre d’Afers Exteriors, Humza Yousaf. En l’últim any, les visites organitzades pel govern escocès han tingut la voluntat de promocionar l’economia i el comerç d’Escòcia. De fet, un dels objectius principals del govern és establir forts lligams amb les principals potències econòmiques mundials, alhora que postular-se com a una economia basada en la recerca i la innovació, que sigui un referent pels països emergents. D’aquesta manera, al llarg del 2013 s’han realitzat dos viatges a la Xina, un als Estats Units, un a l’Índia i un als Emirats Àrabs. En aquest sentit, cal tenir en compte que Escòcia és un país amb grans recursos energètics. Taula 14. Viatges oficials del govern escocès durant el 2013

2013

Data (descendent)

País/Tema Enllaç

3/11/2013

Visita de Salmond a la Xina: reunió amb el ministre d’Afers Exteriors, Yang Jiechi, i suport a una delegació comercial de 30 empreses escoceses.

Scottish Government I Scottish Government II Scottish Government III

http://scottishgovernment.presscentre.com/News/First-Minister-convenes-trade-delegation-in-China-5bd.aspx

http://scottishgovernment.presscentre.com/News/Scotland-and-Hong-Kong-to-share-research-expertise-5e4.aspx

http://scottishgovernment.presscentre.com/News/FM-leads-high-level-oil-and-gas-talks-in-China-5bf.aspx

http://scottishgovernment.presscentre.com/News/FM-leads-high-level-oil-and-gas-talks-in-China-5bf.aspx


143

10/11/2013

Visita del ministre d’Afers Exteriors, Humza Yousaf, a Qatar i als Emirats Àrabs. Yousaf va assistir a la conferència ADIPEC, una de les més importants en el sector del petroli i el gas. L’acompanyava una delegació de 40 empreses.

Scottish Government

18-19/10/2013 Visita del ministre d’Afers Exteriors a Pakistan i Índia en una missió comercial i de cooperació.

Scottish Government

Scottish Government India

19/05/2013 Visita del ministre d’Afers Exteriors a Qatar per promoure les exportacions escoceses a Orient Mitjà.

The Scotsman

23/6/2013

Visita del ministre d’Afers Exteriors a la Xina per dur a terme una sèrie de compromisos diplomàtics, culturals i comercials amb Beijing, Shenzhen i Hong Kong.

Scottish Government

04/04/2013 Visita de Salmond a Nova York i Washington en una missió comercial anomenada “Today’s Manhattan”.

Taula 15. Viatges oficials del govern escocès durant el 2012

2012

Data (descendent) País/Tema Enllaç

05-09/12/2012 Fòrum de negocis Xina-Escòcia. Delegació encapçalada per Salmond.

China-Scotland Business Forum

04/11/2012

Visita de la secretària de Cultura i Afers Exteriors, Fiona Hyslop, a l’Índia per promoure Escòcia com a una nació creativa i una economia competitiva basada en la innovació.

Scottish Government

20/11/2012 Visita de Salmond a la Baixa Saxònia per potenciar la cooperació energètica.

Multi-million Euro deal for Ayrshire maritime firm

19/11/2012

Visita de Salmond a París, que inclou una trobada amb companyies energètiques franceses que tenen inversions a Escòcia i una trobada amb la ministra francesa d’Ecologia, Desenvolupament Sostenible i Energia, Delphine Batho.

24-30/09/2012 Visita de Salmond a Chicago. US company creates Glasgow centre of excellence (7 peces)

16-20/06/2012 Visita de Salmond a Califòrnia per fomentar la recerca i la innovació.

Launch of Scottish-Californian stem cell research (4 peces)

15/05/2012 Visita de Salmond a Noruega per temes energètics.

GPS locates permanent base in Norway (2 peces)

16/01/2012

Visita de Salmond a Abu Dhabi. Assisteix a la World Future Energy Summit i participa a trobades amb el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki Moon, i amb el president xinès, Wen Jiabao.

First Minister in Abu Dhabi (2

peces)

http://scottishgovernment.presscentre.com/News/Strengthening-our-links-with-Gulf-States-5ff.aspx

http://scottishgovernment.presscentre.com/News/Building-links-with-Pakistan-541.aspx

http://scottishgovernment.presscentre.com/News/Scotland-forges-stronger-links-with-India-544.aspx

http://scottishgovernment.presscentre.com/News/Scotland-forges-stronger-links-with-India-544.aspx

http://www.scotsman.com/news/politics/top-stories/snp-msp-humza-yousaf-makes-qatar-trade-trip-1-2936750

http://scottishgovernment.presscentre.com/News/External-Affairs-Minister-visits-China-1a6.aspx

http://www.scotland.gov.uk/News/Releases/2011/12/19135951

http://www.scotland.gov.uk/News/Releases/2012/11/india-visit04112012

http://www.scotland.gov.uk/News/Releases/2012/11/ayrshire-maritime-firm21112012

http://www.scotland.gov.uk/News/Releases/2012/11/ayrshire-maritime-firm21112012

http://www.scotland.gov.uk/News/Releases/2012/10/AAMEurope-Glasgow02102012

http://www.scotland.gov.uk/News/Releases/2012/10/AAMEurope-Glasgow02102012

http://www.gov.scot/News/Releases/2012/06/scottish-californian-stem21062012

http://www.gov.scot/News/Releases/2012/06/scottish-californian-stem21062012

http://www.scotland.gov.uk/News/Releases/2012/05/gps-norway15052012

http://www.scotland.gov.uk/News/Releases/2012/05/gps-norway15052012

http://www.scotland.gov.uk/News/Releases/2012/01/AbuDhabi16012012


144

3. CONSIDERACIONS

És evident, doncs, que el gran referent d’Escòcia són els països nòrdics. De fet, Escòcia comparteix amb els seus veïns nòrdics una mida similar, una concepció dels models de vida similars, i una voluntat per desenvolupar polítiques similars (com ara en l’àmbit de les energies renovables). Fins i tot, l’any 2010 un grup de professionals escocesos van crear una plataforma anomenada Nordic Horizons178 amb l’objectiu d’augmentar el coneixement i fomentar el debat sobre la vida i la política en els països nòrdics. Considerant les històries d’independència d’aquests països, es pot deduir que rebran amb els braços oberts els seus socis escocesos per tota la cooperació possible que pugui sorgir. De moment, el president islandès, Ólafur Grímsson, en unes declaracions a la BBC179 va afirmar que “la independència d’Escòcia podria ser el camí cap a la prosperitat de la societat escocesa”. En aquest sentit, cal recordar que Islàndia va ser el primer estat que va reconèixer els països Bàltics. Al mateix temps, el govern escocès intenta potenciar els seus lligams comercials i econòmics amb les grans potències mundials actuals i postular-se com a un referent internacional en recerca i innovació. Amb aquest objectiu, Salmond i el seu ministre d’Afers Exteriors, Humza Yousaf, han realitzat tot un seguit de viatges a països estratègics com els EEU, la Xina, l’Índia o els Emirats Àrabs. Tenint la certesa que el Regne Unit acceptarà -tal i com va fer amb Irlanda- el resultat del referèndum i reconeixerà Escòcia com un nou estat independent en el cas que guanyi el “sí”, es pot deduir que Escòcia no tindrà cap problema per ser reconeguda com un estat a nivell internacional. Caldrà veure però, els procediments que haurà d’iniciar per romandre o accedir de nou als organismes internacionals i multilaterals, dels quals el Regne Unit ja n’és membre.

178

Per a més informació, veure l’enllaç http://www.nordichorizons.org/ 179

BBC News (15 de desembre del 2012), “Scottish independence: Icelandic president Olafur Grimsson enters debate”. Veure la notícia a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-20740200

http://www.nordichorizons.org/



145


EL MÓN FINANCER BRITÀNIC ES VA POSICIONANT A FAVOR DEL “NO” En el moment en què falten vuit mesos per la celebració del referèndum d’Escòcia, el govern britànic ha accelerat la seva campanya per fomentar un resultat negatiu a la votació. En aquesta línia cal destacar el clar posicionament del món financer i també del seu màxim exponent, el diari Financial Times que des de dilluns 3 de febrer, publica cada dia a primera plana un article relatiu a la independència d’Escòcia. Aquest article va acompanyat, ja en les pàgines interiors, d’altres textos més analítics sobre el mateix tema. Cal subratllar que, fins ara, el Financial Times havia publicat pocs continguts en referència al procés escocès i, en tot cas, sempre molt equilibrats. L’article de la portada del dilluns 3 de febrer porta per títol “Spain pledges not to interfere in Scotland’s push for independence” (Espanya anuncia que no interferirà en la independència d’Escòcia), i inclou les recents declaracions del ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo. L’endemà, van aparèixer dos nous articles al mateix rotatiu, un dels quals va ser publicat també a primera pàgina. Tots dos se centren en les conseqüències que la independència d’Escòcia tindria en l’economia i, més concretament, en el sector financer. Els dos dies següents, el 5 i el 6 de febrer, el Financial Times va tornar a incloure un article a la portada i dos més a l’interior. Per tant, el diari britànic va publicar a primera pàgina i durant quatre dies seguits continguts sobre el procés escocès. El govern britànic ha començat una campanya mediàtica perquè és conscient de la importància de donar xifres per convèncer els votants i els inversors que Escòcia ha de romandre unida al Regne Unit. De fet, el primer punt d’inflexió de l’executiu britànic respecte el procés escocès es va donar l’octubre del 2012, quan es va produir el canvi de secretari d’estat per Escòcia. Ara, la nova estratègia consisteix principalment en difondre arguments econòmics. A continuació, s’extreuen els punts clau dels articles.

1. CONSEQÜÈNCIES EN EL SECTOR FINANCER

La necessitat de crear una nova entitat reguladora suposaria un cost molt alt que no es pot obviar. En unes declaracions recents, l’Scottish Financial Enterprise180 (SFE), que és la patronal que representa la indústria dels serveis financers escocesos181, ha alertat que en cas d’una resposta del referèndum a favor de la independència, els gestors de fons amb seu a Escòcia haurien d’assumir uns costos milionaris per la creació d’aquesta nova entitat. A part de les taxes associades a un nou regulador, aquests fons també haurien de sufragar costos administratius originats per l’existència d’agències a ambdues bandes de la frontera. El

180

Declaracions recollides a l’article del Financial Times “Scottish funds warn on break-up” publicat el 4 de febrer del 2014. 181

Més informació a l’enllaç http://www.sfe.org.uk/about-us.aspx

http://www.sfe.org.uk/about-us.aspx


146

director del SFE, Owen Kelly, ha alertat que el volum econòmic d’aquest nou regulador financer hauria de ser costejat per la pròpia indústria escocesa. A més, Kelly ha declarat que els gestors de fons haurien d’adaptar els seus productes i serveis a una nova taxa pels seus clients, així com també a un nou règim normatiu, fet que implicaria més despeses addicionals i una major dificultat. L’última setmana de gener del 2014, el govern escocès va publicar una enquesta titulada Global Connections Survey182, on es reconeixia la interdependència existent entre el sector financer d’Escòcia amb el de la resta del Regne Unit. L’article també recorda que l’any 2012 els serveis financers escocesos van ser el sector més important d’exportació, amb uns guanys d’11.2 mil milions de lliures, i el 86% d’aquests guanys provenien de vendes fetes al Regne Unit. Per la seva banda, la campanya Better Together fa referència a un possible èxode financer generalitzat amb conseqüències devastadores tant a nivell exclusivament financer com també a nivell de les economies familiars. Pel que fa a les conseqüències pels treballadors del mateix àmbit financer, s’analitzen a l’apartat 5. Finalment, l’SFE també ha expressat la seva preocupació davant d’una possible resposta afirmativa en el referèndum perquè, segons diu, els proveïdors dels serveis financers podrien perdre terreny davant els competidors quan es desenvolupin les negociacions entre Escòcia i el Regne Unit, i també amb els governs dels països de la Unió Europea.

2. REPARTIMENT DEL DEUTE, ROYAL BANK OF SCOTLAND I LLOYDS BANKING GROUP

El repartiment del deute també és un tema que genera preocupació i que, de fet, suposaria un desavantatge important per a Escòcia183. A l’hora de fer la compensació d’actius i passius també s’hauria de tenir en compte el Royal Bank of Scotland (RBS) i l’entitat bancària Lloyds (propietari del Bank of Scotland), i això suposaria una gran càrrega per a l’economia escocesa. Cal tenir present que arran de la crisi del 2008, quan tant l’RBS com el Lloyds Banking Group estaven pràcticament en fallida, el Tresor britànic va injectar un volum de capital que l’ha convertit en el principal accionista d’ambdós bancs, concretament amb un 81% de l’RBS i un 33% del Lloyds. Són, doncs, dos bancs pseudonacionalitzats.

3. MONEDA I POLÍTICA MONETÀRIA

Pel que fa a la moneda d’una Escòcia independent, no és segur que s’aconsegueixi fer un pacte amb el Banc d’Anglaterra per mantenir la lliura esterlina com a divisa. En aquest sentit, hi ha diversos ministres britànics que s’han mostrat força escèptics respecte a aquest tema. De fet,

182

Veure els resultats complets de l’enquesta a l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/topics/statistics/browse/economy/exports/GCSIntroduction 183

Jenkins, P i Dickie, M. (3 de febrer del 2014), “Questions remain over bank stakes and financial solvency”, Financial Times. Llegir l’article a l’enllaç http://www.ft.com/cms/s/0/7a68e65a-89bd-11e3-abc4-00144feab7de.html#axzz3alFa5DtA

http://www.scotland.gov.uk/topics/statistics/browse/economy/exports/GCSIntroduction

http://www.ft.com/cms/s/0/7a68e65a-89bd-11e3-abc4-00144feab7de.html#axzz3alFa5DtA

http://www.ft.com/cms/s/0/7a68e65a-89bd-11e3-abc4-00144feab7de.html#axzz3alFa5DtA


147

recentment el govern del Banc d’Anglaterra184 ha declarat que aquesta decisió no depèn del govern escocès, sinó que es tracta d’una decisió conjunta entre el Banc d’Anglaterra i el govern britànic. Va afegir que, en tot cas, Escòcia hauria d’estar preparada per cedir part de la seva sobirania en l’àmbit de la política monetària.

4. INCERTESA PER LES INVERSIONS A ESCÒCIA

El dia 4 de febrer, el director de British Petroleum (BP), Bob Dudley, va fer unes declaracions185 a la BBC que va recollir l’endemà el Financial Times186. El director de la BP, que té seu a Londres i grans negocis a Edimburg, va advertir que existeix “una gran incertesa” per la companyia davant la possibilitat d’una independència d’Escòcia. Dudley també es va mostrar preocupat per l’aspecte monetari i va assegurar que cada vegada veu més complicat que Escòcia segueixi conservant la lliura en cas d’esdevenir un nou estat. A més, va afegir que la BP té “una immensitat de gent (...) [i] una gran quantitat d’inversions a Escòcia”. Per això va concloure que “el Regne Unit és un gran país i hauria de romandre unit”. Malgrat tot, Dudley va assegurar que tirarà endavant la inversió de 10 mil milions de lliures al mar del Nord fins el 2016, que és la més gran de BP a la regió. En aquest sentit, Alistair Darling, responsable de la campanya Better Together, va assenyalar que les valoracions de Dudley suposen la declaració més rellevant provinent del món dels negocis que s’ha fet en el marc del debat sobre el referèndum escocès. Darling va afegir: “Espero que més empresaris parlin; aquest és un assumpte massa important per deixar-lo només en mans dels polítics”.

5. OCUPACIÓ

Una altra conseqüència que pot derivar d’un resultat del referèndum favorable a la independència i també d’una crisi del sector financer pot ser la pèrdua de llocs de treball. De fet, a Escòcia més de 90.000 persones treballen al sector financer, que correspon a més d’un 9% del PIB. En aquest sentit, tal i com s’ha comentat en el punt 1, Better Together fa referència a un possible èxode financer generalitzat que implicaria conseqüències negatives pel sector de l’ocupació.

6. BÉNS DE CONSUM

L’any passat els directius dels supermercats van advertir d’un possible augment dels preus a Escòcia en el cas d’una victòria del “sí”. Tot i que molts membres de l’SNP van titllar els comentaris d’alarmistes, segons el Financial Times aquesta amenaça és real.

184

Black, A. (29 de gener del 2014), “Scottish independence: Carney says Scots currency plan may lead to power loss”, Financial Times. Llegir les declaracions senceres a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-25930075 185

Veure les declaracions senceres a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/business-26028481 186

Per a més informació, consultar l’article “BP chief energises unionists with warning of break-up 'uncertainties'” que es va publicar al Financial Times el 5 de febrer del 2012.





148

Durant dècades, els 5,2 milions de ciutadans escocesos han pagat els mateixos preus pels queviures dels supermercats que els 64 milions de britànics, malgrat que els costos de transport són més elevats en el cas d’Escòcia. Els minoristes i els experts en competència declaren que això podria canviar si Escòcia esdevingués un estat nou, ja que sense la protecció de les polítiques nacionals de fixació de preus els escocesos acabarien pagant més pels béns de consum immediat, incloent-hi la roba, els medicaments, les articles de drogueria, de papereria i de maquinària187. D’aquesta manera, John Fingleton, expresident de l’Autoritat Competent d’Irlanda i director executiu de l’Oficina de Comerç Just, ha declarat que tenint en compte que Escòcia està molt poc poblada, els botiguers hauran d’assumir el cost addicional pel transport. Fingleton descarta la possibilitat que els minoristes iniciïn una guerra de preus per atraure els compradors escocesos, ja que considera que a les nacions petites de manera natural hi ha menys competència: “Si no tens un mercat prou gran, la rivalitat és més feble”, ha declarat. Encara que alguns afirmen que el mercat minorista irlandès podria donar lliçons a una Escòcia independent, grans empreses com la cadena de supermercats Tesco operen a Irlanda i a Irlanda del Nord, però els seus negocis s’executen com a entitats separades que utilitzen amb diferents divises, amb diferents equips de gestió, amb diferents règims fiscals i diferents estructures de compra. D’altra banda, el director executiu de l’entitat Business for Scotland188, Gordon Maclntyre-Kemp, rebutja les preocupacions dels minoristes, i considera que un sistema fiscal escocès reformat podria suposar una disminució dels preus pels comprador. Maclntyre-Kemp ha declarat que tot i que els costos de distribució podrien ser més elevats, els costos dels terrenys i de mà d’obra són inferiors a Escòcia. En aquest sentit, considera que una Escòcia independent podria tenir un mercat competitiu, amb oportunitats pels minoristes per mantenir o reduir els costos i, a més, mantenir la rendibilitat.

7. DEFENSA

Des del Ministeri de Defensa s’està demanant als caps i executius de les empreses dedicades al sector de la defensa que es posicionin i que adverteixin de la potencial gran pèrdua de llocs de treball i altres dificultats que poden donar-se si Escòcia esdevé independent189. De fet, se’ls ha demanat que segueixin l’exemple del director de BP. Actualment, el sector de defensa genera 1.800 milions de lliures a Escòcia. Davant d’una eventual independència, no és clar si la construcció de vaixells al riu Clyde es podria mantenir. BAE Systems, la companyia constructora d’aquests vaixells, ha declarat que seria el Ministeri de Defensa qui prendria la decisió de continuar construint els vaixells a Escòcia o de canviar la ubicació de les drassanes.

187

Per a més informació, consultar l’article “Retailers see price threat to remote shoppers” que es va publicar al Financial Times el 5 de febrer del 2014. 188

Per a més informació, veure l’enllaç http://www.businessforscotland.co.uk/ 189

Per a més informació, consultar l’article del Financial Times “Defence groups urged to enter poll battlefield” del 6 de febrer del 2014.

http://www.businessforscotland.co.uk/


149

8. INDÚSTRIA NUCLEAR

En el cas d’un resultat positiu al referèndum, els membres del Parlament britànic han expressat la seva preocupació pel Trident190. De fet, parlamentaris dels tres grans partits han declarat al Financial Times que haurien de reconsiderar si és adient o no invertir en la substitució del sistema de míssils nuclears situat a Escòcia en cas que el “sí” guanyés.

190

Veure l’article del 6 de febrer del 2014 del Financial Times “Battle for Trident primed to reignite”.


150


NOTA EXPRÉS SOBRE EL DISCURS DE DAVID CAMERON DE DIVENDRES 7 DE FEBRER

El govern britànic ha iniciat una campanya mediàtica: des de fa quatre dies, el Financial Times ha anat publicant diàriament un article a primera pàgina sobre el procés escocès. Avui, 7 de febrer del 2014, seguint la mateixa línia, la portada inclou un text que s’avança al discurs que el primer ministre britànic, David Cameron, ha pronunciat avui a l’Estadi Olímpic de Londres191. S’especula que Cameron ha escollit aquest espai per tal de fer un paral·lelisme entre l’èxit de l’equip britànic als Jocs Olímpics de Londres i el Regne Unit com a entitat política. En el discurs, Cameron ha parlat de forma apassionada sobre els seus sentiments pel país i de la importància que Escòcia es quedi al Regne Unit. Aquesta vegada, no ha apel·lat a raons econòmiques, geopolítiques o diplomàtiques, sinó a raons emocionals. En aquest sentit, ha fet referència a la relació entre els habitants del Regne Unit: “Fa més de tres segles que estem vivint junts, treballem junts i que ens unim casant-nos, tenint fills i vivint a una banda i a l’altra de la frontera”. Seguint amb l’argument de la “fusió de sangs”, Cameron ha explicat orgullós que ell té herència escocesa perquè el seu cognom prové de les West Highlands i que, de fet, el lema del clan Cameron és ”unim-nos”. Ha recalcat que això és exactament el que ha fet el Regne Unit. Així doncs, l’argument que ha fet servir al llarg del seu discurs ha sigut el de les emocions, fent especial èmfasi en allò que ha significat el Regne Unit i en el que ha aconseguit com a gran nació al llarg dels segles. En el seu parlament, Cameron ha admès que no suportaria veure "destrossat" el seu país si Escòcia s'independitzés i ha insistit que queden set mesos per salvar-lo de la secessió. És per això que ha demanat a Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord que enviïn un missatge clar als habitants d'Escòcia: "Volem que es quedin”. Si bé Cameron ha reconegut que l’última paraula la té “únicament” la població resident a Escòcia, que és d’uns 5 milions de persones, també ha ressaltat que els 63 milions d'habitants del país restants resultaran "profundament afectats per la decisió" i se sentiran "disminuïts sense Escòcia". És per això que ha demanat l’ajuda de tota la població, concretament de la gent que té amics, veïns i familiars a Escòcia. “Agafeu el telèfon, quedeu, envieu correus electrònics, tuits, parleu i digueu-los que voleu que es quedin!”, ha insistit Cameron. El primer ministre britànic ha repetit que estima el Regne Unit, ha comparat el país amb una gran família i ha deixat clar que lluitarà tant com pugui per tal de mantenir-lo unit.

191

Escoltar el discurs a l’enllaç http://news.stv.tv/scotland/263184-david-cameron-invokes-london-olympic-spirit-in-independence-speech/ Veure la transcripció del discurs a l’enllaç https://www.gov.uk/government/speeches/the-importance-of-scotland-to-the-uk-david-camerons-speech Cal recordar que al Regne Unit es té per costum explicar amb antelació què dirà el polític abans que faci el discurs. De fet, fins i tot es pot fer referència a frases senceres. És per això que aquest matí, abans que Cameron comparegués a l’Estadi Olímpic de Londres, els principals diaris britànics ja recollien el contingut del discurs, avançant fins i tot el to “dramàtic” que el primer ministre faria servir.






151

Finalment, Cameron també ha advertit de les possibles conseqüències d’un resultat positiu al referèndum. En aquest sentit, ha recalcat que un vot afirmatiu no té marxa enrere: suposaria la independència i, per tant, no més devolution. Aquestes declaracions de Cameron han coincidit amb la publicació de diversos documents del National Institute of Economic and Social Research192 en els quals s’alerta, entre altres coses, que la independència afectaria l'economia escocesa i l'equilibri polític del Regne Unit. A continuació, es recullen les frases clau del discurs del primer ministre britànic:

- "Estimo aquest país. Estimo el Regne Unit i tot allò que representa, i lluitaré amb tot el que tinc perquè estiguem units”.

- "Penseu en tot allò que hem fet junts, tot el que podem fer junts, tot el que representem”.

- “(...) si aquesta família de nacions es trenca, quelcom molt poderós i preuat desapareixeria per sempre”.

- “Hi ha raons morals, econòmiques, geopolítiques, diplomàtiques i, sí –diguem-ho amb orgull– emocionals perquè el Regne Unit es mantingui unit”.

- Referint-se al Regne Unit: “(...) l’hem construït junts, maó a maó. Escòcia, Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord: maó a maó”.

- “Aquesta és casa nostra i no podria suportar veure aquesta casa destrossada”.

- “Volem que us quedeu”.

- "El nostre gran Regne Unit –valent, brillant, bucaner, generós, tolerant, orgullós. Aquest és el nostre país”.

- “Equip Gran Bretanya, l’equip guanyador en la història mundial. Hem de fer pinya per un futur guanyador”.

- “Fa més de tres segles que estem vivint junts, treballem junts i que ens unim casant-nos, tenint fills i vivint a una banda i a l’altra de la frontera”.

192

Veure els documents a l’enllaç http://niesr.ac.uk/publications

http://niesr.ac.uk/publications


152


LA CAMPANYA S’INTENSIFICA AMB ELS DISCURSOS D’OSBORNE I STURGEON

Ahir, dijous 13 de febrer, va ser un dia destacat pel procés escocès. Primer, el canceller del Tresor britànic, George Osborne, va fer un discurs a Edimburg i, seguidament, la viceprimera ministra escocesa Nicola Sturgeon va fer una compareixença a Londres. Com es pot observar, tots dos van participar en actes fora del seu territori habitual, amb la qual cosa pretenien crear un cop d’efecte.

1. ANTECEDENTS

Des de fa dues setmanes s’han anat succeint una sèrie d’esdeveniments que demostren el nerviosisme creixent a mesura que s’apropa la data del referèndum i que els resultats de les

enquestes són una mica més ajustats193. Per fer decantar la balança al costat del “no”, els tres grans partits britànics han unit forces per rebutjar el pla del govern escocès de conservar la lliura esterlina en cas d’independència. En aquest sentit, el governador del Banc d’Anglaterra, Mark Carney, va fer unes declaracions194 el 19 de gener en les qual deia que la decisió de seguir amb la lliura esterlina com a moneda no depenia del govern escocès, sinó que era una decisió conjunta entre el Banc d’Anglaterra i el govern britànic. Va afegir que, en tot cas, Escòcia hauria d’estar preparada per cedir part de la seva sobirania en l’àmbit de la política monetària. Per altra banda, la setmana passada el Financial Times va publicar diàriament i a primera pàgina un article sobre el cas escocès195. Finalment, divendres el primer ministre britànic, David Cameron, va fer un discurs sense precedents196 en el qual va fer una crida apassionada –i basada essencialment en arguments emocionals– als escocesos per convèncer-los de votar a favor de mantenir-se dins el Regne Unit.

193

Un sondeig fet per l’empresa ICM revela que la tendència a favor de la independència ha pujat cinc punts, del 32 al 37%, mentre que el recolzament per la unió ha baixat del 49 al 44%. Per a més informació, consultar l’article Peterkin, T. (26 de gener del 2014), “Scottish independence within SNP’s grasp-poll”, The Scotsman. Accedir a l’article a l’enllaç http://www.scotsman.com/news/politics/top-stories/scottish-independence-within-snp-s-grasp-poll-1-3281655 194

Carney, M. (29 de gener del 2014), “The economics of currency unions”, Bank of England. Veure la transcripció del discurs a l’enllaç http://www.bankofengland.co.uk/publications/Documents/speeches/2014/speech706.pdf 195


Per a més informació, veure l’informe 24 del present recull.

http://www.scotsman.com/news/politics/top-stories/scottish-independence-within-snp-s-grasp-poll-1-3281655

http://www.scotsman.com/news/politics/top-stories/scottish-independence-within-snp-s-grasp-poll-1-3281655

http://www.bankofengland.co.uk/publications/Documents/speeches/2014/speech706.pdf


153

2. POSICIONAMENT DEL GOVERN BRITÀNIC RESPECTE A LA QÜESTIÓ MONETÀRIA Ahir el canceller del Tresor britànic, George Osborne, va desplaçar-se a Edimburg per fer un discurs197 centrat en el tema monetari, en el qual va valorar la possibilitat que una Escòcia independent mantingui la lliura esterlina, que de fet és la voluntat del govern escocès. Osborne va aprofitar la compareixença per presentar l’informe que el govern britànic ha elaborat aquest mes de febrer anomenat Scotland Analysis: Assessment of sterling currency union198. A continuació, es resumeixen els arguments clau d’aquest informe:

- La política monetària compartida, que és un èxit de la unió del Regne Unit, desapareixeria amb una Escòcia independent.

- Els països amb un control més directe sobre la política monetària poden tractar millor els problemes econòmics greus.

- Una Escòcia independent estaria més exposada als riscos volàtils de les indústries energètiques i financeres.

- La crisi de l’Eurozona ha demostrat que les regles fiscals acordades no són suficients per garantir una unió monetària estable.

- No hi ha cap regla o principi en dret internacional que exigeixi al Regne Unit compartir la moneda amb una Escòcia independent.

En el seu discurs, el Canceller va descartar una unió monetària formal en cas que Escòcia s’independitzés confirmant, per tant, que una victòria del “sí” implicaria allunyar-se de la lliura. Encara que Osborne havia dit que un acord d’aquestes característiques seria improbable, i que dies enrere Cameron declarés en una roda de premsa a Downing Street que seria molt difícil justificar una unió monetària amb Escòcia després de la independència, fins ara el govern britànic no s’havia posicionat formalment. El Canceller també va formular en veu alta diverses preguntes, entre les quals: “Per tant, quan els nacionalistes diuen que la lliura és tan seva com de la resta del Regne Unit, realment insinuen que una Escòcia independent podria beneficiar-se de la moneda dels contribuents d’un país que acaben de deixar?”; “Caldria tenir en compte les circumstàncies d’aquest país estranger quan s’estableixin els tipus d’interès?”. Osborne va afegir: “El Regne Unit està creixent més ràpid que qualsevol altra economia avançada d’Europa, i dins de la unió, Escòcia està creixent més ràpid que la resta; res podria ser més perjudicial per la seguretat econòmica d’Escòcia que dividir el nostre Regne Unit”.

197

HM Treasury i The Rt Hon George Osborne MP (13 de febrer del 2014), “Chancellor on the prospect of a currency union with an independent Scotland”, Gov.uk. Veure la transcripció del discurs a l’enllaç https://www.gov.uk/government/speeches/chancellor-on-the-prospect-of-a-currency-union-with-an-independent-scotland 198

Veure l’informe a l’enllaç https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/279454/CM8815_2901849_SA_SterlingUnion_acc.pdf

“La lliura no és un actiu que es pugui dividir entre dos països després d’una ruptura, com una col·lecció de CDs. Si Escòcia s’allunya del Regne Unit, s’allunya de la lliura del Regne Unit. El valor de la lliura no està en el paper i la tinta que s’utilitzi per imprimir-la, (...) sinó en el sistema monetari sencer que el sustenta”.

George Osborne, ministre del Tresor britànic






154

“Les unions monetàries entre estats sobirans estan plenes de dificultats. Requereixen un compromís extraordinari i un desig genuí de veure una unió més estreta entre els pobles involucrats. Recomano vivament oposar-se a la unió monetària tal i com és defensada si Escòcia vota a favor de la independència”.

Nicholas Macpherson Secretari permanent del Tresor britànic

En una acció inusual, el Canceller també es va referir als consells del secretari permanent del Tresor, Nicholas Macpherson, que en una carta199 advertia de la impossibilitat que una Escòcia independent continués conservant la lliura esterlina. El govern britànic va voler donar importància a les declaracions d’un alt funcionari com a mostra d’una opinió tècnica d’algú que treballa per l’Estat amb independència del partit polític que governi i que, per tant, no pot ser acusada de ser partidista. Durant la seva declaració, Osborne va demanar al govern escocès que presentés el seu pla B a nivell de política monetària davant la negativa de Londres que una Escòcia independent mantingui la lliura esterlina. La posició exposada per George Osborne també ha estat recolzada pel canceller laborista a l’ombra (Shadow Chancellor), Ed Balls200, i el secretari liberaldemòcrata del Tresor (Chief Secretary to the Treasury), Danny Alexander201.

3. REACCIONS DEL GOVERN ESCOCÈS

Les reaccions del govern escocès no es van fer esperar. El primer ministre escocès, Alex Salmond, va respondre que l’actitud de Londres resultarà contraproduent. “Els escocesos som un poble orgullós i amb nosaltres no funcionaran les amenaces; molta gent que no sabia què votar se sentirà intimidada, pressionada i castigada”202, va dir. Salmond va reiterar que la falta d’un acord per una unió monetària podria portar a l’impagament de la part corresponent d’Escòcia del deute del Regne Unit en cas d’independència. “Tot el deute acumulat fins el moment de la independència legalment pertany al Tresor britànic, tal i com ja es va confirmar el mes passat, i Escòcia no pot pagar un deute que no és legalment nostre”, va dir.

199

Sparrow, A. (13 de febrer del 2014), “George Osborne’s speech on Scottish independence: Politics live blog”, The Guardian. Veure la carta al següent enllaç: http://www.theguardian.com/politics/blog/2014/feb/13/george-osbornes-speech-on-scottish-independence-politics-live-blog#block-52fd00f3e4b079f244a5b31f 200

Balls, E. (13 de febrer del 2014), “Transcript of Ed’s interview on currency union”, Ed Balls. Veure la transcripció de l’entrevista a l’enllaç http://www.edballs.co.uk/blog/?p=4830 201

Després del discurs de George Osborne, el liberaldemòcrata Danny Alexander va afegir que una unió monetària crearia un risc inacceptable tant per Escòcia com per la resta del Regne Unit. Davant d’això, va fer una crida al govern escocès per establir una proposta de moneda alternativa. Alexander va afegir: “Com a escocès, i com a secretari del Tresor del Partit Liberal Demòcrata del Regne Unit, sobre la base d’aquest anàlisi, no podria recomanar una unió monetària per la gent d’Escòcia i el meu partit no podria acceptar una proposta d’aquestes característiques per la resta del Regne Unit”; “L’SNP continua fent veure que una Escòcia independent podria seguir compartint la lliura; no podria, sense acord”. Veure el vídeo de l’entrevista a l’enllaç http://on.aol.com/video/danny-alexander-rules-out-scotlands-currency-union-plan-518122863 202

Black, A. i James, A. (13 de febrer del 2014), “Scottish independence: ‘Yes’ vote means leaving pound, says Osborne”, BBC News. Per a més informació, consultar l’article a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-26166794



http://www.edballs.co.uk/blog/?p=4830






155

Per la seva banda, la viceprimera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, també va tenir l’oportunitat de rebatre el mateix dia les declaracions del secretari del Tresor britànic. En una entrevista a Sky News203, Sturgeon va explicar que dos anys enrere l’exgovernador del Banc d’Anglaterra havia confessat a Salmond que la posició del Tresor no seria la mateixa que l’actual en cas d’un resultat afirmatiu en el referèndum. La viceprimera ministra escocesa va explicar que si Escòcia votés majoritàriament “sí”, la gent del Regne Unit voldria una unió monetària tal i com demostren els resultats d’una enquesta204 recent, segons la qual el 71% de la població d’Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord hi estarien a favor. Sturgeon ja havia valorat l’actitud del govern britànic un dia abans de les declaracions d’Osborne. Durant la seva intervenció com a convidada al programa de ràdio de la BBC “Good Morning Scotland”205, va afirmar que el govern britànic ha donat l’indici més clar fins el moment que el seu argument està perdent consistència: “Amb menys d’una setmana hem passat del bombardeig d’amor de David Cameron a recuperar el bullying i la intimidació”, va dir. Sturgeon considera que l’actitud de l’executiu de Cameron “és un bluf, ja que si aquesta fos la posició del govern de Westminster, tindria l’oposició de la majoria de l’opinió pública tant d’Escòcia com d’Anglaterra”. “Costaria als seus propis negocis milers de milions de lliures esterlines, suposaria un gran forat a la seva balança de pagaments i haurien de sufragar la totalitat del deute del Regne Unit”, va assegurar. El mateix dia que Osborne va fer les declaracions a Edimburg, a la tarda Sturgeon tenia programada una conferència206 a la UCL a Londres, “Scotland's Future: the case for an independent Scotland”. En una sala plena i en un ambient molt distès, Sturgeon va exposar els arguments pels quals Escòcia seria un país millor en cas de ser independent, que coincideixen amb els que s’inclouen al llibre blanc207. A continuació, es va iniciar un debat amb els presents. Durant la seva intervenció, Sturgeon va explicar que, al seu entendre, la independència significa treballar conjuntament amb responsabilitat amb altres nacions i organismes com un company d’igual a igual. A més, va declarar: “Amb la independència, Escòcia ja no podrà culpar a Londres per les coses que s’han fet malament, tal i com de vegades fem; la responsabilitat pels nostres èxits i errors serà nostra”. La viceprimera ministra va assegurar durant el discurs que una Escòcia independent tindria l’oportunitat de fer les coses de manera diferent, fent compatible una economia forta amb una justícia social. En aquest sentit, Sturgeon va criticar durament les polítiques restrictives del govern conservador de Cameron. Va ser especialment dura amb les reformes privatitzadores que l’executiu britànic ha implantat recentment al sistema de sanitat pública (National Health Service, NHS) i a les universitats, augmentant el preu de les matrícules. Sturgeon va afirmar que el 10% dels estudiants d’Anglaterra es veuen forçats a marxar a estudiar a les universitats d’Escòcia, fet que ha obligat al govern escocès a incrementar-los les tarifes a contracor.

203

Veure l’entrevista a l’enllaç (minut 2’07) http://news.sky.com/story/1210805/osborne-warns-scotland-no-union-no-pound 204

STV (29 de desembre del 2013), “Rest of UK backs independent Scotland keeping the pound, poll shows”, STV News. Accedir a l’article a l’enllaç http://news.stv.tv/politics/258520-rest-of-uk-backs-independent-scotland-keeping-the-pound-poll-shows/ 205

Escoltar l’entrevista a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/programmes/p01gy0v2 206

Veure la conferència de Sturgeon a l’enllaç http://www.youtube.com/watch?v=RhVI8LDIpxs 207

Accedir al llibre blanc Scotland’s Future a l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/Publications/2013/11/9348/0

http://news.sky.com/story/1210805/osborne-warns-scotland-no-union-no-pound

http://news.sky.com/story/1210805/osborne-warns-scotland-no-union-no-pound

http://news.stv.tv/politics/258520-rest-of-uk-backs-independent-scotland-keeping-the-pound-poll-shows/

http://news.stv.tv/politics/258520-rest-of-uk-backs-independent-scotland-keeping-the-pound-poll-shows/

http://www.bbc.co.uk/programmes/p01gy0v2

http://www.youtube.com/watch?v=RhVI8LDIpxs



156

A més, Sturgeon va subratllar que la independència podria contribuir a reforçar les relacions entre Escòcia i la resta de les nacions de les illes britàniques. “S’ha demostrat que les coses es poden fer diferent; s’ha demostrat que la manera de fer de Westminster no és l’única –tal i com hem fet amb els poders limitats que el Parlament escocès disposa–, i crec que una Escòcia independent podria proporcionar exemples positius a altres parts del Regne Unit que també estan essent defraudades per l’statu quo i que anhelen un canvi progressista tant com nosaltres”, va dir. Sturgeon va fer referència als països nòrdics com a exemple a seguir i amb qui, de fet, Escòcia ja manté unes relacions estretes a través del Consell Nòrdic. Durant l’espai de debat, la viceprimera ministra escocesa va ser qualificada de separatista per part d’un membre del públic. Sturgeon va respondre-li que la voluntat de ser independents es basa en “el desig de ser responsable, per poder decidir les pròpies decisions i ser-ne responsables, i també per ser un bon veí, un contribuïdor positiu”. Tot i que no va ser el tema sobre el qual va centrar-se el debat, Sturgeon també va ser qüestionada sobre les declaracions de George Osborne. Utilitzant els mateixos arguments que havia emprat al llarg del dia, va criticar durament la campanya del “no” del govern britànic, afirmant que el discurs d’Osborne podria ser contraproduent. Sturgeon considera que posició del Canceller forma part d’una estratègia del Govern per fer front a l’increment del suport a la causa independentista que mostren els sondejos d’opinió més recents. A més, va repetir: “Forma part d’un bluf i la gent ho sap; sigui el que sigui el que Osborne pensi, nosaltres no som ximples”. En referència a la unió monetària, la viceprimera ministra va qualificar d’”absurd” rebutjar-la, ja que perjudicaria a les empreses instal·lades a Anglaterra que comercien amb Escòcia i suposaria “uns costos de transacció de cents de milions”. Sturgeon també va ser preguntada per una periodista de l’ACN sobre la situació catalana i, com ja és habitual, no va voler allargar-se amb la resposta. “La decisió sobre si Catalunya ha de ser independent l’ha de prendre el poble de Catalunya”, va dir. No obstant, va afegir: “Sí que puc dir, i faré un elogi del govern britànic en aquest aspecte, que l’Acord d’Edimburg entre Alex Salmond i David Cameron és un model de democràcia constitucional”. També va recordar les declaracions de la setmana passada de Margallo al Financial Times, on va afirmar que si el procés era democràtic i constitucional –en aquest punt Sturgeon va afegir: “I ho és, gràcies a l’Acord d’Edimburg”–, Espanya no hi tindria res a dir.

4. CONCLUSIÓ

Les declaracions de George Osborne han derivat a una intensificació del debat sobre la independència. A més, marquen un contrast amb el “bombardeig d’amor” que Cameron va voler transmetre als escocesos la setmana passada durant un discurs. Així doncs, les bones paraules i les bones intencions es combinen amb declaracions dures i acusacions mútues entre els principals actors del procés. Després del llarg silenci mantingut per part de la premsa i dels polítics britànics sobre el fet escocès, i a vuit mesos del referèndum, sembla que la treva relativa s’ha trencat i que ja no hi ha marxa enrere. La campanya, doncs, està en plena efervescència i les principals figures, com


157

el primer ministre britànic, el governador del Banc d’Anglaterra i el canceller del Tresor britànic –així com diversos membres del Parlament britànic–, s’han pronunciat públicament. En aquest context, els arguments econòmics, i molt especialment tot allò relacionat amb la lliura esterlina, s’estan convertint en un dels elements clau que possiblement centraran el debat i que acabaran inclinant la balança cap a un costat o cap a l’altre.


158

INFORME SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL PROCÉS D’ESCÒCIA (25) 12 de març del 2014

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA INTENSIFICACIÓ DEL DEBAT

Arran d’unes declaracions el mes passat per part del canceller del Tresor britànic, George Osborne, el debat sobre la independència entre Escòcia i el Regne Unit es va intensificar. En aquest context, el 3 de març el canal televisiu escocès STV News va fer pública una enquesta que havia encarregat a Ipsos MORI208. El discurs d’Osborne, que es va centrar principalment en la moneda i en advertir que una Escòcia independent no compartiria la lliura esterlina amb el Regne Unit, sembla doncs haver donat els seus fruits. A continuació, es descriuen i analitzen els resultats de l’enquesta i les seves conseqüències. També es fa referència a les noves tesis federalistes sorgides recentment al Regne Unit.

1. ELS RESULTATS

Per a la realització de l’enquesta, Ipsos MORI va entrevistar a 1.001 escocesos majors de 16 anys entre el 20 i el 25 de febrer. Es tracta de la tercera enquesta d’aquesta empresa encarregada per STV. La primera, realitzada el setembre del 2013209, situava el “sí” al 31% i el “no” al 59%, amb un 10% dels votants que “no ho sabien”. Una altra enquesta realitzada el mes de desembre210 revelava que el suport havia augmentat al 34%, el “no” havia passat al 57% i el percentatge d’indecisos continuava essent del 10%. Taula 16. Comparativa dels resultats de les enquestes d’Ipsos MORI de setembre i desembre del 2013 i febrer del 2014

Sí No Indecisos

Setembre 31% 59% 10%

Desembre 34% 57% 10%

Febrer 32% 57% 11%

L’enquesta més recent revela que el 32% dels escocesos votarien “sí” a la independència (dos punts per sota de l’enquesta de desembre), un 57% votarien “no” i un 11% encara no ho sap. Quan els enquestadors van extreure més informació als indecisos, van concloure que d’entre ells, un 36% votaria “sí” i un 64% votaria “no”.

208

Veure els resultats de l’enquesta a l’enllaç d’STV http://news.stv.tv/politics/265962-stv-poll-should-scotland-be-an-independent-country-yes-32-no-57/ i a l’enllaç d’Ipsos MORI http://www.ipsos-mori.com/newsevents/events/121/Scottish-Referendum-200-days-to-go.aspx 209

Per a més informació sobre l’enquesta d’Ipsos MORI del mes de setembre del 2013, accedir a l’enllaç http://news.stv.tv/politics/239979-referendum-stv-ipsos-mori-poll-shows-no-campaign-has-28-point-lead/ 210

Veure més detalls sobre l’enquesta del mes de desembre a l’enllaç http://news.stv.tv/politics/252342-stv-poll-on-independence-referendum-puts-yes-at-34-and-no-at-57/

http://news.stv.tv/politics/265962-stv-poll-should-scotland-be-an-independent-country-yes-32-no-57/

http://news.stv.tv/politics/265962-stv-poll-should-scotland-be-an-independent-country-yes-32-no-57/

http://www.ipsos-mori.com/newsevents/events/121/Scottish-Referendum-200-days-to-go.aspx


http://news.stv.tv/politics/239979-referendum-stv-ipsos-mori-poll-shows-no-campaign-has-28-point-lead/

http://news.stv.tv/politics/252342-stv-poll-on-independence-referendum-puts-yes-at-34-and-no-at-57/

http://news.stv.tv/politics/252342-stv-poll-on-independence-referendum-puts-yes-at-34-and-no-at-57/


159

Els resultats de l’enquesta també mostren una bretxa cada vegada més ampla entre els qui viuen en zones més o menys pròsperes. En aquest sentit, el suport a la independència ha augmentat entre el que viuen en zones més desfavorides d’Escòcia (un 47% votaria que “sí”), mentre que ha disminuït en les àrees més afavorides, on només un 20% donaria suport a la independència a les urnes. La divisió de gènere també persisteix. Entre els homes, el 38% votarien “sí”, mentre que el 54% votaria “no”. Pel que fa les dones, tan sols un 27% votaria “sí”, i el 59% votaria “no”. L’edat també és un factor a tenir en compte, ja que els votants d’entre 25 i 34 anys estan més disposats a votar a favor de la independència que la resta de sectors de la població. Si fos pels joves, el “sí” guanyaria amb un 45% i el “no” aconseguiria un 43%. Per contra, la gent que té més de 55 anys és més reticent a l’emancipació d’Escòcia, i tan sols el 28% votaria “sí”.

(Ipsos/Mori - STV)


160

D’altra banda, una investigació transfronterera addicional, realitzada per Ipsos MORI i el King’s College London211, i publicada pel rotatiu The Guardian212, suggereix que els escocesos se senten angoixats pels possibles efectes econòmics d’una eventual independència. Aquesta conclusió es basa en els resultats d’una enquesta formulada per via telefònica entre l’1 i el 3 de febrer del 2014 a 1.012 persones de més de 18 anys del conjunt del Regne Unit. Segons els resultats, els escocesos tenen més temor que els anglesos i els gal·lesos sobre l’efecte de la independència al Regne Unit en el seu conjunt, i també es preocupen per Escòcia en particular. En aquest sentit, la majoria dels escocesos, concretament el 52%, consideren que un vot positiu debilitaria la lliura, en comparació a només un 32% dels anglesos i gal·lesos que comparteixen aquest punt de vista. Un 49% dels escocesos creuen també que la independència podria reduir els fons públics d’Escòcia, mentre que solament el 24% d’anglesos i gal·lesos opina el mateix. En referència a l’economia escocesa, un 52% d’escocesos i un 53% d’anglesos i gal·lesos pensen que l’economia d’Escòcia es veuria afectada negativament per la independència. A més, un 57% dels escocesos consideren que la sortida d’Escòcia suposaria uns efectes encara més greus pel Regne Unit en el seu conjunt, mentre que només un 43% d’anglesos i gal·lesos comparteixen aquest punt de vista. Finalment, més escocesos (63%) que anglesos i gal·lesos (50%) consideren que la independència comportaria una pitjor relació entre Edimburg i el Regne Unit.

1.1. Valoracions El director d’Ipsos MORI, Mark Diffley, va afirmar: “L’última enquesta mostra que les actituds del públic han canviat molt poc en els darrers tres mesos i el lideratge de la campanya del no sembla que estigui consolidat”. D’altra banda, va afegir: “És una bona notícia pels membres de la campanya pel sí el fet que el 36% dels indecisos estiguin disposats a votar de forma afirmativa”. Alistair Darling, el líder de Better Together, també va valorar els resultats: “Aquesta enquesta posa de manifest el fracàs d’Alex Salmond per no explicar als escocesos què substituiria la lliura en cas de marxar del Regne Unit, una acció que ha fet perdre suport als nacionalistes”. A més, va declarar: “La idea que els votants vagin a les urnes amb una bena als ulls pel que fa a la qüestió més fonamental del país no és creïble, la gent necessita escoltar un pla B d’Alex Salmond”. Per la seva banda, el líder de Yes Scotland, Blair Jenkins, va subratllar: “Mirant els resultats de les enquestes des del passat novembre, la mitjana del suport al sí ha augmentat tres punts passant al 41%, mentre que el suport al no ha disminuït tres punts, passant al 59%; per tant, l’enquesta mostra clarament que encara tot està per dir”. I va afegir: “De llarg, el més revelador és que els votants indecisos estan més inclinats a votar sí, ja que gairebé 4 de cada 10 votarien afirmativament”.

211

Veure els resultats de l’enquesta a l’enllaç http://www.ipsos-mori.com/newsevents/events/121/Scottish-Referendum-200-days-to-go.aspx 212

Carrell, S. i Clark, T. (3 de març del 2014), “Scottish anxieties an independence revealed in poll”, The Guardian. Llegir l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/uk-news/2014/mar/03/scottish-anxiety-independence-revealed-poll



http://www.theguardian.com/uk-news/2014/mar/03/scottish-anxiety-independence-revealed-poll

http://www.theguardian.com/uk-news/2014/mar/03/scottish-anxiety-independence-revealed-poll


161

2. ANÀLISI Cal tenir present que els resultats de les enquestes arriben després de les setmanes en què s’ha viscut més tensió entre els polítics britànics i escocesos des de l’inici del procés. A més, a principis de març la petrolera Shell va manifestar a través del Financial Times el seu suport perquè Escòcia es mantingui dins del Regne Unit. Segons el seu punt de vista, aquesta situació contribuiria a l’estabilitat del país213. Fins ara, Shell, una de les petroleres més importants amb presència a Escòcia, no havia volgut pronunciar-se sobre el referèndum. El conseller delegat de la companyia, però, va optar per acabar-se sumant al debat després que altres empreses com BP, Lloyds Banking Group o British Airways ja ho haguessin fet. En aquest context, el passat dia 5 de març Salmond va participar en una conferència organitzada per la revista New Statesman. Durant la compareixença, es va tornar a referir a “l’interès comú” tant per part d’Escòcia com del Regne Unit a l’hora de compartir la moneda. També va optar per canviar lleugerament la seva retòrica, fent una crida al cor dels escocesos a favor del “sí”. En aquest sentit, va afirmar que el referèndum és una oportunitat: “El futur d’Escòcia estarà en mans d’Escòcia, una Escòcia que no serà mai estrangera; compartim llaços de família i d’amistat, d’intercanvis de comerç, història i cultura que mai han depès d’un Parlament aquí, a Westminster, i que perduraran i s’enfortiran després de la independència”. Per altra banda, Carmichael va fer unes declaracions en les quals alertava que uns resultats afirmatius el dia del referèndum suposarien la pèrdua de la lliura esterlina com a moneda, la sortida de la Unió Europea i, entre altres mals majors, el trasllat de nombroses empreses que ara tenen la seu a Escòcia a altres parts del Regne Unit.

3. L’APARICIÓ DE GORDON BROWN Després de molt temps en silenci, el 10 de març l’exprimer ministre britànic Gordon Brown va demanar en un discurs a Glasgow214 fer “canvis constitucionals” al Regne Unit per donar més poder a Escòcia i garantir un “no” en el referèndum d’independència. Brown ha mantingut un perfil discret des de que va abandonar Downing Street. Recentment, però, ha decidit entrar al debat: ha proposat posar en marxa polítiques descentralitzadores i enfortidores de l’autonomia per reformar l’statu quo i així fer front a l’independentisme escocès. L’exprimer ministre laborista, que segueix sent una figura política respectada a Escòcia, va anunciar que en els pròxims mesos estarà més actiu a favor del vot unionista. A continuació es recullen les propostes més destacades de Brown:

- Una reforma de tipus constitucional que garanteixi la permanència del Parlament escocès i una nova llei escrita que estableixi que el Regne Unit té com a propòsit posar en comú i compartir entre les quatre nacions (Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord) els recursos per la defensa, la seguretat i el benestar dels ciutadans.

213

La Vanguardia (6 de març del 2014), “Shell, la última compañía que no apoya la independencia de Escocia”. Veure l’article a l’enllaç http://www.lavanguardia.com/internacional/20140306/54402841617/shell-contra-independencia-escocia.html 214

BBC News (10 de març del 2014), “Scottish independence: Gordon Brown outlines ‘power-sharing’ UK”. Llegir l’article a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-26510735

http://www.lavanguardia.com/internacional/20140306/54402841617/shell-contra-independencia-escocia.html

http://www.lavanguardia.com/internacional/20140306/54402841617/shell-contra-independencia-escocia.html



162

- Una nova divisió de poders entre Escòcia i el Regne Unit per donar més autogovern als escocesos en matèria laboral, de salut, transport i regeneració econòmica.

- Un nou acord fiscal que permeti a Escòcia recaptar un 40% dels ingressos en lloc del 12% actual.

- Una transferència “radical” de poders cap avall, des dels Parlaments de Westminster i Holyrood a les comunitats locals.

Segons Brown, aquestes reformes convertirien “un estat centralitzat i unitari del passat en una unió d’iguals, on es comparteixi el poder arreu del Regne Unit”. Els polítics escocesos han reaccionat amb perplexitat davant aquestes propostes per reforçar l’autonomia escocesa que, de fet, van dirigides als escocesos que volen més poder per Escòcia però no la independència. Per la seva banda, Sturgeon va avisar que no hi ha “cap possibilitat que tot això passi”, i va afirmar que “quan els partits de Westminster poden transferir més poders no ho fan, però ho proposen quan veuen l’amenaça del sí en el referèndum”. D’altra banda, el 7 de març l’editor internacional del Financial Times, David Gardner, va defensar a l’article “Espanya i el Regne Unit no haurien de témer la paraula de la lletra F” que la resposta als problemes a l’estat espanyol i al Regne Unit no ha de ser necessàriament el separatisme o l’unionisme, sinó que podria consistir en un federalisme creatiu asimètric. A l’article, Gardner lamentava que “Madrid utilitza la Constitució d’Espanya com una bíblia per colpejar catalans i bascos” i assegurava que no és accidental que l’independentisme creixi en dos estats que són “antigues i orgulloses nacions postimperials de caire monàrquic”. Finalment, concloïa que “no hi cap raó perquè algunes regions, especialment les que tenen un sentit profund de nació, no puguin tenir més autogovern que d’altres si això és el que volen”.

4. CONCLUSIÓ George Osborne no anava errat quan afirmava que el tema de la moneda faria augmentar el suport a una resposta negativa al referèndum. De fet, sovint es diu que el poble escocès és més pràctic que sentimental, i els resultats d’aquestes enquestes així ho demostren. Tot i que la intenció de vot pel “sí” tan sols hagi disminuït dos punts percentuals, és difícil que els polítics escocesos puguin capgirar la situació. En aquest sentit, potser Alistair Darling, líder de Better Together, no s’equivoca quan atribueix aquesta davallada del “sí” a l’absència d’un pla B per part del govern escocès. De fet, tot i que el govern britànic està donant un exemple de democràcia arreu del món, legítimament també està dipositant totes les seves energies per aconseguir que aquest procés fracassi. Quan falten aproximadament sis mesos per la celebració del referèndum, el debat continua generant opinions en relació a la hipotètica independència d’Escòcia. L’última intervenció l’ha feta Gordon Brown, que proposa apostar per un federalisme asimètric.


163

INFORME SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL PROCÉS D’ESCÒCIA (26) 8 d’abril del 2014

CANVI D’ESTRATÈGIA I UNA NOVA ENQUESTA

Darrerament, entre les files unionistes ja no hi ha un convenciment tan clar que el resultat del referèndum sigui a favor del “no” i, de fet, es comença a palpar un clima de tensió. Aquest temor ha derivat a un canvi públic d’estratègia per part d’alguns polítics contraris a la independència d’Escòcia. En aquest sentit, cal destacar les declaracions del ministre per Escòcia del govern britànic i membre del Partit Liberal Demòcrata, Alistair Carmichael. A més, si fa tres setmanes Ipsos MORI publicava una enquesta que mostrava que els escocesos eren més propensos a votar “no” en el referèndum i que hi havia poc marge perquè els favorables a la independència poguessin capgirar la situació, aquesta setmana Panelbase ha publicat uns resultats oposats. A continuació, a més d’analitzar el canvi d’estratègia dels unionistes, es presenten els resultats i les reaccions de l’última enquesta publicada per Panelbase.

1. CANVI D’ESTRATÈGIA

Alistair Carmichael, en una entrevista publicada a The Guardian215 el 29 de març, alerta del risc real de perdre el referèndum d’independència d’Escòcia i mostra la seva preocupació per la possibilitat que els unionistes donin per segura la victòria del “sí”. Carmichael atribueix aquest risc al perill que els unionistes desmotivats no vagin a votar el dia del referèndum. Davant d’això, el polític liberaldemòcrata ha canviat d’estratègia: mentre que fins ara el govern britànic s’havia dirigit als partidaris del “sí” i als indecisos, Carmichael es dirigeix per primera vegada als unionistes que poden abstenir-se a la votació. Per tant, ja no es tracta de convèncer als partidaris del “sí” i els indecisos dels avantatges que comportaria quedar-se al Regne Unit, sinó de mobilitzar els partidaris del “no” que donen per assegurada la seva victòria i que poden no acudir a les urnes el dia 18 de setembre. Segons el ministre per Escòcia, doncs, l’objectiu ha de ser evitar que els unionistes s’abstinguin. En aquest sentit, Carmichael argumenta: “Els independentistes tenen més fam de victòria i els unionistes desmotivats no reaccionen davant les amenaces del primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond”. A més, afirma: “Correm el perill que quan ens n’adonem sigui massa tard; tothom ha de saber que és una votació seriosa i que no és impossible que els nacionalistes la puguin guanyar”. Carmichael declara que la campanya del “sí”, que possiblement és la millor finançada de la història política britànica, podria seguir avançant a les enquestes al llarg dels següents mesos. Per contrarestar aquesta tendència, aposta perquè el discurs de la campanya en contra no prengui el mateix to agressiu que la seva opositora. Tot i la manca de recursos econòmics,

215

Helm, T. (29 de març del 2014), “Cabinet minister: we’re in danger of losing Scottish independence poll”, The Guardian. Veure l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/politics/2014/mar/29/alistair-carmichael-scottish-independence-poll-losing




164

considera que caldria trobar mecanismes per aconseguir que els votants unionistes s’impliquin més en la campanya. Alhora, però, és conscient que això suposa un repte perquè mentre que pels nacionalistes la independència és la seva raó de ser, els unionistes tenen altres prioritats. Seguint la mateixa línia, tant Nick Clegg216, líder del Partit Liberal Demòcrata al Regne Unit, com Will Rennie217, líder d’aquest partit a Escòcia, han alertat en una conferència a Aberdeen de la possibilitat que guanyi el “sí” en el referèndum si la campanya pel “no” no canvia d’estratègia. Segons Rennie, la campanya unionista hauria de ser molt més positiva i hauria de destacar els punts forts i els beneficis de romandre al Regne Unit. De fet, Rennie ha instigat al moviment Better Together, encapçalat per Alistair Darling, a passar de la negativitat que fins ara els ha caracteritzat a un discurs més positiu fins el moment del referèndum. “Volem parlar més sobre les coses, i menys sobre els peròs i els contres”, assegura. Per la seva banda, Clegg insta als opositors a la independència a demostrar que Escòcia tindrà noves oportunitats si roman al Regne Unit. “Oblidem els cors i les ments, es tracta de captivar la imaginació”, ha declarat. Segons Clegg, la campanya pel “no” no tan sols s’ha de centrar en els riscos i les conseqüències que comporta deixar el Regne Unit, sinó que també ha de remarcar les oportunitats de quedar-se. Per això fa la proposta als partits Laborista i Conservador d’apostar per polítiques descentralitzadores com a contraoferta a la independència. “Rebutjar la independència no portarà a l’actual statu quo, sinó que serà un pas gegant cap a la visió liberal de més autogovern”, diu. Finalment, Clegg afirma que “la possibilitat de romandre al Regne Unit ha de ser tan emocionant com el drama de sortir-ne”.

2. RESULTATS DE LA NOVA ENQUESTA

Diumenge 6 d’abril es va publicar una nova enquesta218 de l’empresa Panelbase i encarregada per la web política independentista Wings over Scotland219 sobre la intenció de vot en el referèndum d’independència d’Escòcia. Les respostes van ser recollides entre el 28 de març i el 4 d’abril i els resultats situen el “sí” a un 41%, el “no” al 46% i el vot dels indecisos al 14%. Els resultats també revelen que si s’excloguessin els indecisos, el vot positiu rebria un 47% de suport, mentre que el vot contrari a la independència seria recolzat per un 53% dels electors.

Cal destacar, però, que aquesta enquesta ha rebut moltes crítiques perquè Panelbase no ha especificat la mostra de la població utilitzada. A més, si no es té en compte la xifra d’indecisos, els resultats no reflecteixen la situació real ja que precisament aquest segment de població pot ser decisiu. De fet, els votants indecisos han estat fins ara el públic objectiu tant per la campanya del “sí” com per la del “no”.

216

Carrell, S. (28 de març del 2014), “Nick Clegg urges Scottish independence oponents to State case for staying”, The Guardian. Accedir a l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/politics/2014/mar/28/nick-clegg-scottish-independence-opponents-case 217

Carrell, S. (28 de març del 2014), “Scotland could vote for independence unless pro-UK campaign improves”, The Guardian. Llegir l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/politics/2014/mar/28/scotland-vote-independence-uk-campaign 218

Per a més informació sobre els resultats de l’enquesta, veure l’enllaç (per accedir-hi, cal copiar l’enllaç al buscador) http://www.panelbase.com/media/polls/F5673tables.pdf 219

Per a més informació sobre Wings of Scotland, consultar l’enllaç http://wingsoverscotland.com/about/

http://www.theguardian.com/politics/2014/mar/28/nick-clegg-scottish-independence-opponents-case

http://www.theguardian.com/politics/2014/mar/28/nick-clegg-scottish-independence-opponents-case

http://www.theguardian.com/politics/2014/mar/28/scotland-vote-independence-uk-campaign

http://www.theguardian.com/politics/2014/mar/28/scotland-vote-independence-uk-campaign

http://www.panelbase.com/media/polls/F5673tables.pdf

http://wingsoverscotland.com/about/


165

El 28 d’octubre del 2013, Panelbase va publicar una enquesta220 similar encarregada també per Wings over Scotland que situava el vot del “sí” al 37%, el del “no” al 45% i el dels indecisos al 17%. A més, el 24 de març del 2014 aquesta empresa va publicar una altra enquesta encarregada pel diari digital independentista Newnet Scotland en la qual atribuïa un 40% al “sí”, un 45% al “no” i un 15% als indecisos. Amb tot, cal recordar que els resultats difereixen de manera significativa amb els de les enquestes realitzades per Ipsos MORI. Les taules que es poden consultar a continuació exemplifiquen aquestes diferències: Taula 17. Comparativa dels resultats de les enquestes d’Ipsos MORI

Sí No Indecisos

Setembre 31% 59% 10%

Desembre 34% 57% 10%

Febrer 32% 57% 11%

Taula 18. Comparativa dels resultats de les enquestes de Panelbase

Sí No Indecisos

Octubre 37% 45% 17%

Març 40% 45% 15%

Abril 41% 46% 14%

A continuació s’inclouen els resultats de l’enquesta de Panelbase del dia 6 d’abril. Taula 19. Resultats de l’enquesta de Panelbase del 6 d’abril del 2014

Sí No Indecisos

Gènere Masculí 48% 39% 13%

Femení 34% 52% 14%

Edat

16-34 43% 45% 12%

35-54 44% 40% 17%

+55 37% 51% 12%

Edat i gènere

Homes 16-34 58% 31% 11%

Homes 35-54 49% 35% 16%

Homes +55 38% 51% 11%

Dones 16-34 26% 62% 13%

Dones 35-54 38% 44% 18%

Dones +55 35% 52% 13%

Classe social ABC1 (alta i mitjana) 40% 48% 12%

C2DE (treballadora) 41% 43% 15%

220

Per accedir als resultats de l’enquesta, entrar al següent enllaç i clicar sobre l’opció 28/10/2013: http://www.panelbase.com/media/polls.html

http://www.panelbase.com/media/polls.html


166

3. REACCIONS

El director executiu de Yes Scoltand, Blair Jenkins, ha declarat que “el que mostra aquesta enquesta [de Panelbase amb data del 6 d’abril del 2014] és que la política de la por practicada darrerament pels unionistes està fallant i que cada vegada són més els que pensen que el sí promet un futur millor per a ells, per als seus éssers estimats i per a Escòcia”. Jenkins subratlla el fet que tot i l’alarmisme generat pels representants de la campanya pel “no”, aquests resultats mostren el suport més elevat pel “sí” des de l’inici de la campanya. Per la seva banda, la viceprimera ministra del govern escocès, Nicola Sturgeon, ha reconegut: “No donem res per fet, però el sí tan sols necessita un ritme del 3% per guanyar i estem segurs que aconseguirem guanyar aquest mes de setembre”. A més, ha afegit: “Alistair Darling i la campanya del no tenen serioses preguntes per respondre en referència al seu bluf sobre la lliura, però sembla que estiguin amagant el cap sota l’ala i que siguin incapaços d’allunyar-se d’aquesta campanya profundament negativa que estan duent a terme”. A la premsa britànica, però, han tingut més ressò les declaracions del líder de Better Together, Alistair Darling, que va intervenir diumenge 6 d’abril al programa de la BBC The Andrew Marr Show. Quan va ser preguntat sobre les crítiques rebudes últimament pel fet que la campanya Better Together és massa negativa, Darling va respondre que, de fet, són els nacionalistes qui són “consistentment negatius” respecte els partidaris de romandre al Regne Unit. De fet, va anar més enllà i va acusar als integrants de Yes Scotland d’avergonyir Escòcia per la manera com demonitzen els que no pensen com ells. En aquest sentit, Darling ha assegurat que quan recentment el director executiu de l’empresa escocesa Weir Group, Keith Cochrane, va alertar de l'augment dels costos de les empreses si Escòcia s’independitza, el comportament cap a ell per part de sectors nacionalistes va ser irrespectuós. De la mateixa manera, quan el lobby empresarial Confederation of British Industry (CBI) va comparèixer davant d’un comitè al Parlament escocès, va ser “demonitzat” de manera vergonyosa. Darling considera que, de fet, són els representats de la campanya pel “no” qui fan una campanya positiva que ressalta els beneficis de romandre al Regne Unit. Per contra, argumenta que els nacionalistes escocesos mantenen una actitud negativa i que responen sense respecte quan algú manifesta no estar a favor de les seves tesis.

4. MÉS EMPRESES QUE ES POSICIONEN A FAVOR DEL “NO”

Al llarg d’aquestes setmanes, més empreses escoceses han manifestat públicament les seves reticències a una possible independència del Regne Unit. Com ja s’ha mencionat, el 3 d’abril Keith Cochrane, el president executiu d’una de les companyies manufactureres més grans d’Escòcia, Weir Group, va explicar en una entrevista a la BBC Radio 4221 que l’empresa no té cap posició oficial sobre el referèndum, però que personalment hi votaria en contra arran de la publicació d’un informe de 80 pàgines encarregat per l’empresa a la consultoria privada Oxford Economics222. Aquest estudi estima que la introducció d’una nova moneda podria costar a les empreses escoceses més de 800 milions de lliures, i que en cas d’independència els impostos serien més alts per les empreses escoceses.

221

Escoltar l’entrevista a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-26864850 222

Veure l’informe a l’enllaç http://weir.co.uk/independencereport


http://weir.co.uk/independencereport


167

CBI, un dels lobbies empresarials més importants del Regne Unit, també ha manifestat la seva intenció d’abandonar Escòcia si s’independitza. El 25 de març, el seu director general, John Cridland, va criticar durament la idea d’independència d’Escòcia i va declarar que la “visió econòmica nacionalista no quadra”223. De fet, a la seva web s’hi pot trobar una nota de premsa224 que explica perquè el pla econòmic del govern escocès i el seu llibre blanc no són factibles225. En aquest sentit, Cridland ha manifestat que les propostes del govern escocès no contenen cap pla creïble per la reducció del dèficit, cap pla B per la moneda que una Escòcia independent utilitzaria, ni cap claredat sobre la futura relació amb la UE. En aquest context, el 2 d’abril es va viure una situació tensa al Parlament de Holyrood entre els líders empresarials escocesos i polítics de l’SNP en el si d’un debat sobre l’impacte econòmic de la independència226. El director de CBI a Escòcia, Ian McMillan, va parlar de “fragmentació” del mercat britànic i va alertar sobre la impossibilitat de reduir el dèficit i de consolidar-se fiscalment en cas d’independència. Aquestes declaracions van derivar a un clima de tensió. Com a conseqüència, se li va exigir a un dels membres de la Comissió d’Economia del Parlament que deixés “d’assetjar” a McMillan. En la mateixa línia, l’empresa financera americana d’administració d’actius BlackRock també ha manifestat que la independència d’Escòcia derivaria a problemes substancials pels inversors. Aquesta empresa, que va obrir la seva primera oficina fora dels Estats Units a Edimburg, considera que una Escòcia independent crearia grans incerteses, costos i riscos per les empreses i els plans de pensions d’Escòcia i de la resta del Regne Unit. No obstant, els nacionalistes s’han alegrat de sentir que l’emissora British Sky Broadcasting (BSkyB), una de les empreses que genera més llocs de treball al sector privat escocès, ha manifestat als seus empleats que no tenia cap intenció de reubicar-se en cas que el referèndum sortís positiu.

5. CONCLUSIONS

Tot i que els resultats de l’enquesta de Panelbase varien substancialment en comparació als últims d’Ipsos MORI, s’està començant a percebre un canvi d’estratègia per part del govern britànic que estaria dirigida a mobilitzar els unionistes que podrien abstenir-se el dia del referèndum escocès. Els polítics liberaldemòcrates han alertat de la possibilitat real que guanyi el “sí” en el referèndum d’independència; aquesta és la primera vegada que un partit unionista contempla públicament aquest escenari. D’ençà de l’inici de la campanya, els integrants del Partit Liberal

223

Carrell, S. (26 de març del 2014), “Independent Scotland would have some influence in EU as Finland, says CBI”, The Guardian. Accedir a l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/politics/2014/mar/26/independent-scotland-influence-eu-finland-cbi 224

CBI (26 de març del 2014), “Scottish Government’s economic plan for independence does not add up”, The Guardian. Veure l’article a l’enllaç http://www.cbi.org.uk/media-centre/press-releases/2014/03/scottish-governments-economic-plan-for-independence-does-not-add-up/. Cridland, J. (26 de març del 2014), “Scottish government’s case for independence does not stack up”, CBI. Veure el text a l’enllaç http://www.cbi.org.uk/media-centre/the-point/2014/03/john-cridland-scotland-huff-post-blog/ 225

Veure l’anàlisi de CBI a l’enllaç http://www.cbi.org.uk/media/2631703/cbi_analysis_-_scottish_government_s_independence_white_paper.pdf http://www.cbi.org.uk/media-centre/the-point/2014/03/john-cridland-scotland-huff-post-blog/ 226

BBC News (3 d’abril del 2014), “Scottish independence: Weir Group boss Keith Cochrane says ‘I’ll vote No’”. Llegir l’article a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-26864850

http://www.theguardian.com/politics/2014/mar/26/independent-scotland-influence-eu-finland-cbi

http://www.theguardian.com/politics/2014/mar/26/independent-scotland-influence-eu-finland-cbi

http://www.cbi.org.uk/media-centre/press-releases/2014/03/scottish-governments-economic-plan-for-independence-does-not-add-up/

http://www.cbi.org.uk/media-centre/press-releases/2014/03/scottish-governments-economic-plan-for-independence-does-not-add-up/

http://www.cbi.org.uk/media-centre/the-point/2014/03/john-cridland-scotland-huff-post-blog/

http://www.cbi.org.uk/media/2631703/cbi_analysis_-_scottish_government_s_independence_white_paper.pdf

http://www.cbi.org.uk/media/2631703/cbi_analysis_-_scottish_government_s_independence_white_paper.pdf

http://www.cbi.org.uk/media-centre/the-point/2014/03/john-cridland-scotland-huff-post-blog/



168

Demòcrata no s’havien mostrat mai preocupats per la seva línia d’actuació. Ara, però, fan autocrítica: consideren que cal potenciar els aspectes positius de romandre al Regne Unit i, alhora, evitar la confrontació permanent. D’altra banda, si fa unes setmanes Gordon Brown sorprenia a la població apostant per un federalisme asimètric, ara Nick Clegg proposa augmentar la devolution i assegura que un resultat en contra de la independència no significaria estancar-se en l’statu quo. Finalment, cal tenir present que la campanya pel “sí” encara no ha aconseguit convèncer a la majoria de les empreses, que al llarg de les últimes setmanes han anat mostrant la seva disconformitat amb la possible independència d’Escòcia.


169

INFORME SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL PROCÉS D’ESCÒCIA (27) 15 d’abril del 2014

ESPERANÇA I OPTIMISME AL CONGRÉS DE PRIMAVERA DE L’SNP

1. EL CONGRÉS DE PRIMAVERA DE L’SNP

Coincidint amb el 80è aniversari de l’Scottish National Party (SNP), i a 158 dies pel referèndum sobiranista del 18 de setembre, dissabte 12 d’abril ha tingut lloc el congrés anual de primavera de l’SNP a la capital escocesa del petroli, Aberdeen227. Aquest congrés, que ha comptat amb la presència de més de mil delegats, és l’últim que se celebra abans del referèndum i s’ha viscut amb molta eufòria per part dels assistents. Aquest clima optimista s’explica per l’augment progressiu del suport a la independència que mostren les darreres enquestes. Els últims resultats que s’han publicat són els d’una enquesta de Panelbase228 encarregada per Yes Scotland, que situen el “sí” al 40%, el “no” al 45% i el vot dels indecisos al 15%. A més, si fa dues setmanes eren els polítics liberals qui alertaven de la possibilitat d’una victòria del “sí” en el referèndum, el 10 d’abril The Guardian229 va publicar un article sobre els efectes negatius de la campanya pel “no”. En el text, s’hi incloïen les opinions de cònsols estrangers ubicats a Edimburg. Encara que mesos enrere la majoria d’ells consideraven que la victòria dels independentistes era improbable, ara en canvi pensen que és probable, encara que no segura. En aquest sentit, no creuen que el Regne Unit es negui a compartir la lliura amb Escòcia si esdevé un nou estat. Finalment, també comparteixen l’opinió sobre el fet que les polítiques dutes a terme pel govern britànic estan fent perdre el debat a la campanya pel “no”. En aquest context, el congrés d’Aberdeen ha servit de clam per unir esforços de cara a la recta final de la campanya. Amb aquest objectiu, la viceprimera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, ha citat un vers de la cançó Wild mountainside de l’escocesa Eddi Reader: “L’últim tram del camí és a les nostres mans; si caus, et recolliré”. A continuació, s’analitzen els punts més destacats del congrés.

227

Diferents mitjans de comunicació n’han fet referència. Veure els següents enllaços: http://www.theguardian.com/politics/2014/apr/12/alex-salmond-labour-voters-scottish-independence http://www.theguardian.com/commentisfree/2014/apr/13/scottish-referendum-yes-could-happen-editorial http://www.ft.com/cms/s/0/480fac74-c30c-11e3-b6b5-00144feabdc0.html?siteedition=uk#axzz2yqkc7OVg http://www.heraldscotland.com/politics/viewpoint/alex-salmond-snp-conference-speech.1397313096 228

Veure els resultats de l’enquesta a l’enllaç (per accedir-hi, cal copiar l’enllaç al buscador) http://www.panelbase.com/media/polls/F5696Yesscotlandtables.pdf 229

Carrell, S. (10 d’abril del 2014), “Scotland likely to choose independence, foreign diplomats believe”, The Guardian. Accedir a l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/politics/2014/apr/10/scotland-likely-choose-independence-foreign-diplomats

http://www.theguardian.com/politics/2014/apr/12/alex-salmond-labour-voters-scottish-independence

http://www.theguardian.com/commentisfree/2014/apr/13/scottish-referendum-yes-could-happen-editorial

http://www.ft.com/cms/s/0/480fac74-c30c-11e3-b6b5-00144feabdc0.html?siteedition=uk#axzz2yqkc7OVg

http://www.heraldscotland.com/politics/viewpoint/alex-salmond-snp-conference-speech.1397313096

http://www.panelbase.com/media/polls/F5696Yesscotlandtables.pdf

http://www.theguardian.com/politics/2014/apr/10/scotland-likely-choose-independence-foreign-diplomats

http://www.theguardian.com/politics/2014/apr/10/scotland-likely-choose-independence-foreign-diplomats


170

1.1. L’SNP: la força de l’optimisme

En la recta final de la campanya, l’estratègia de l’SNP consisteix en presentar-se com la força de l’optimisme, el constructivisme i la inclusió. The Guardian230 ha definit el partit com “una poderosa maquinària electoral que combina l’entusiasme d’una política insurgent amb la professionalitat d’un partit que està acostumat a governar”. Afegeix: “Fins i tot, després de set anys governant a Edimburg, l’SNP ha aconseguit mantenir-se popular”. Per contra, tal i com ja es va mencionar en l’anterior informe, bona part de la societat ja fa mesos que considera que la campanya pel “no” és excessivament destructiva i negativa. De fet, l’entrada en campanya del primer ministre, David Cameron, del seu ministre del Tresor, George Osborne, i la intervenció del president de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, entre d’altres, han resultat ser contraproduents pels partidaris de la unió. En aquest sentit, cal recordar que tradicionalment els polítics conservadors han provocat un cert rebuig entre els escocesos, que històricament s’han caracteritzat per ser un poble políticament progressista. L’última declaració abans del congrés que ha contribuït al discurs pessimista l’ha feta l’exministre de Defensa laborista i exsecretari general de l’OTAN, George Robertson. En una compareixença a Estats Units, Robertson ha afirmat que “la independència d’Escòcia seria un cataclisme per a Occident en una època de revoltes internacionals, i que donaria alè a les forces del mal”. A més, ha destacat que un estudi del govern britànic assegura que en cas d’independència augmentaria la factura de l’energia a Escòcia i, per tant, les empreses perdrien competitivitat231. En aquest context, el primer ministre escocès, Alex Salmond, ha assegurat que els partidaris del “no” “estan fent la campanya més miserable, negativa, depriment i absolutament avorrida de la història política moderna”. Ha afegit que “el govern de Cameron i els grans partits anglesos han perdut qualsevol contacte amb la realitat”. “Com més continuïn amb aquesta línia, més es multiplicaran els partidaris del sí; en contrast amb tanta negativitat, els independentistes donem un missatge positiu, ple d’esperança, que ofereix la possibilitat d’un futur diferent, i els electors indecisos hi estan responent d’una manera favorable”, ha dit232. Per la seva banda, Nicola Sturgeon s’ha referit a les declaracions de Robertson i ha conclòs: “Amb amics com lord George, no és estrany que la campanya del no tingui tants problemes”.

1.2. Un pas endavant per aconseguir vots

1.2.1. Una crida al suport dels votants laboristes

Tot i que les enquestes revelen un augment progressiu del vot pel “sí”, el “no” encara s’imposa, per la qual cosa els independentistes necessiten aconseguir més adeptes per guanyar. De fet, ja fa temps que les anàlisis polítiques assenyalen que el resultat del 18 de

230

Carrell, S. (12 d’abril del 2014), “’Team Scotland’: Salmond calls on Labour voters to back independence”, The Guardian. Llegir l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/politics/2014/apr/12/alex-salmond-labour-voters-scottish-independence 231

Fraser, D. (9 d’abril del 2014), “Scottish independence: ‘Yes’ vote could hit energy sector, says UK government”, BBC News. Veure l’article a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-26939252 232

Per llegir el discurs sencer, accedir a l’enllaç http://www.heraldscotland.com/politics/viewpoint/alex-salmond-snp-conference-speech.1397313096







171

setembre dependrà fonamentalment dels treballadors industrials indecisos, que majoritàriament són laboristes. Per això, el dia abans del congrés, Sturgeon va apel·lar obertament als votants laboristes perquè recolzin el “sí” amb l’argument que la independència és el millor context perquè el laborisme pugui exercir el poder a Escòcia. “No voteu no per parar l’SNP, voteu sí per reivindicar el Partit Laborista”, va declarar la viceprimera ministra. De fet, les enquestes revelen que entre 150.000 i 200.000 laboristes podrien votar “sí” el proper 18 de setembre, una xifra que podria donar majoria als sobiranistes. És per això que Salmond i el seu equip dipositen les energies en aconseguir el vot d’aquest segment de la població. Seguint aquesta estratègia, i en la mateixa línia que Sturgeon, el primer ministre escocès ha demanat obertament el vot als laboristes: “No seran els conservadors els que decidiran què convé a Escòcia quan aquí no pinten res i només tenen un diputat escocès al Parlament britànic; no ens manarà un partit que està fent tot el que pot per desmantellar l’estat del benestar i privatitzar la totalitat dels serveis públics”. En el seu discurs de clausura, Salmond ha centrat la seva intervenció en les polítiques socials. Ha destacat que la independència permetria “un govern amb control sobre la fiscalitat, la Seguretat Social, la immigració, els ingressos del petroli i el gas, la política europea i sobre altres matèries que ara estan sota el control de Westminster”. Ha assegurat, a més, que el govern seria de l’SNP o laborista, però mai conservador: “Massa gent pensa que votar independència és votar l’SNP, però en realitat votar independència és votar la campanya del sí, integrada per gent molt diversa dins i fora del meu partit”.

1.2.2. Una crida al vot femení Les enquestes demostren que les dones estan molt menys inclinades a votar “sí” que els homes. De fet, gairebé en totes les enquestes la intenció del vot del “sí” de les dones es troba a més de deu punts percentuals per sota de la dels homes, independentment de l’empresa que realitzi l’enquesta. Per aquest motiu, Salmond ha fet una crida també al vot femení amb un seguit de promeses per millorar la situació actual de les dones. Entre altres coses, Salmond ha assegurat que en una Escòcia independent hi haurà més dones governant, més guardaries subvencionades i més ajuts a les famílies.

1.3. Un equip Escòcia

Salmond ha anunciat també que en cas que guanyi el “sí” en el referèndum es crearà immediatament “un equip Escòcia”, és a dir, un grup de negociadors integrat per membres de tot l’espectre polític que tindran per objectiu acordar amb el govern de Cameron totes les condicions d’independència. Cal recordar que si el resultat del referèndum és favorable a la secessió, començarà un període de transició en el qual el govern escocès i el britànic hauran de pactar temes clau com la moneda, el repartiment del deute, el repartiment d’actius, el procés d’integració a la Unió Europea i les extraccions de gas i petroli, entre d’altres.


172

Aquest anunci arriba quinze dies després que The Guardian publiqués unes polèmiques declaracions anònimes233 d’un ministre britànic que assegurava que, contràriament al que diu el discurs oficial del govern de Cameron, és possible un acord entre Escòcia i el Regne Unit per compartir la moneda.

1.4. Sense voler fer comparacions amb Catalunya

En una roda de premsa internacional el dia abans del congrés, quan Nicola Sturgeon va ser preguntada directament pel cas català va respondre: “Correspon a la gent de Catalunya determinar el seu camí cap endavant”. Encara que ha volgut evitar comparacions amb el procés que viu Catalunya, davant de la pregunta sobre si Escòcia hauria convocat un referèndum sense l’acord de Londres, ha respost que sí: “Creiem que el Parlament escocès té els poders legals per convocar un referèndum”. Ha reconegut, però, que ha estat molt millor signar els Acords d’Edimburg per establir, de manera consensuada, les bases legals del referèndum. La viceprimera ministra ha negat que la qüestió catalana pugui condicionar la posició del govern de Madrid i altres estats respecte la pertinença a la UE en cas d’una Escòcia independent. En aquest sentit, ha recordat que recentment el ministre espanyol d’Afers Exteriors, José-Manuel García-Margallo, ha declarat que “mentre el procés escocès sigui democràtic i consensuat, Espanya no té res a dir”.

2. CONCLUSIÓ

Actualment són pocs els que consideren que la victòria del “no” al referèndum sigui segura. De fet, es comença a contemplar un resultat favorable al “sí” com una possibilitat real. Fa dues setmanes els polítics liberaldemòcrates ja alertaven d’aquest escenari. Ara, a més, els cònsols estrangers a Edimburg apel·len als efectes negatius de la campanya agressiva del “no” i opinen que la victòria del sobiranisme és probable. Mentrestant, els independentistes, encapçalats per l’SNP, estan passant per una època dolça. En la recta final de la campanya estan fent una demostració de força i valentia, i estan disposats a dedicar tots els esforços per guanyar a les urnes. Per aconseguir fer decantar la balança de forma definitiva, ara busquen el vot dels laboristes (no només dels indecisos) i el vot femení. Si l’SNP es troba en un moment d’optimisme és també pel fet que un matrimoni gran escocès que el 2011 va guanyar el primer premi de l’Euromilions ha decidit fer una donació de més d’un milió de lliures a la campanya pel “sí”. Aquesta donació no ha estat ben rebuda pels unionistes. De fet, actualment els unionistes estan desconcertats i no saben com reorientar la seva estratègia. La utilització del catastrofisme i les amenaces no ha donat el resultat esperat, possiblement perquè la societat escocesa no està acostumada a aquestes pràctiques. Per tal

233

Watt, N. (29 de març del 2014), “Independent Scotland ‘may keep pound’ to ensure stability”, The Guardian. Llegir el text a l’enllaç http://www.theguardian.com/politics/2014/mar/28/independent-scotland-may-keep-pound

http://www.theguardian.com/politics/2014/mar/28/independent-scotland-may-keep-pound


173

de donar un nou enfoc a la campanya del “no”, els liberaldemòcrates –cal recordar que el secretari d’estat per Escòcia, Alistair Carmichael, n’és i que el seu partit forma part del govern britànic juntament amb els conservadors– ja han reconegut que és necessari utilitzar un to més positiu i apassionat. Els conservadors i els laboristes, per la seva banda, encara no s’han pronunciat al respecte. Si els unionistes canvien l’estratègia, però, d’aquí a unes setmanes l’escenari es podria tornar a capgirar.


174


EL PRIMER MOVIMENT DE LA PREMSA BRITÀNICA Diumenge 4 de maig el diari dominical Sunday Herald, dirigit pel mateix grup que The Herald, va declarar públicament la seva predilecció per una Escòcia independent. Aquest gest ha estat molt celebrat entre les files nacionalistes perquè fins ara la posició de la premsa d’Escòcia respecte el procés ha sigut més aviat freda i distant. A continuació, s’analitzen les declaracions fetes en l’editorial del diari i es fa una explicació detallada dels mitjans de comunicació escocesos.

1. UN DELS DIARIS MÉS INFLUENTS D’ESCÒCIA APOSTA PEL “SÍ”

Sunday Herald, un dels rotatius més influents d’Escòcia, el dia 4 de maig es va posicionar obertament a favor de la independència amb la publicació d’una portada dissenyada per l’artista i escriptor escocès Alasdair Gray. En l’editorial titulat “El premi és un país millor”234 es donen els arguments pel seu suport al vot pel “sí” en el referèndum del proper 18 de setembre. De fet, Sunday Herald -un dels principals dominicals escocesos, de tendència de centre-esquerra i publicat a Glasgow- sempre ha mostrat un clar suport a la devolució d’Escòcia.

1.1. L’editorial

L’editorial afirma que la decisió que cal prendre no és entre el manteniment de l’statu quo i un futur desconegut, sinó entre “una estructura política en fallida i l’oportunitat de refer la societat [escocesa] d’una manera més equitativa, inclusiva, oberta i justa”. "Les decisions que afecten les nostres vides les hem de prendre aquí, per a la gent que viu aquí”, afirma el diari. Afegeix: “Escòcia és una nació antiga i una societat moderna; comprenem el passat tan bé com podem i intuïm el futur (...), però la història no és res pels nens que neixen aquest matí a les ciutats i viles d'aquest país”. I sentencia: “En el seu nom reivindiquem un futur millor, més digne i més just, on els governs de cada país es regeixin sempre per les decisions dels ciutadans”. Segons l’editorial, la independència dóna a Escòcia “una oportunitat històrica per elegir el tipus de país que hauria de permetre a la seva gent prosperar”. “Escòcia no serà de la nit al dia una terra d’oportunitats. Un referèndum no canvia de cop el llegat del passat. (...) El que ens ofereix és l’oportunitat de canviar el curs de la història, d’explorar rutes menys transitades, de definir un destí”. El diari creu que “els escocesos mai no han tingut por de sorprendre el món”. “Som un petit país que ha tingut com a hàbit produir grans pensadors”, assegura.

234

Llegir l’editorial a l’enllaç http://www.heraldscotland.com/comment/sunday-herald-view/the-prize-is-a-better-country-it-is-as-simple-as-that-why-the-sunday-hera.24133829

http://www.heraldscotland.com/comment/sunday-herald-view/the-prize-is-a-better-country-it-is-as-simple-as-that-why-the-sunday-hera.24133829

http://www.heraldscotland.com/comment/sunday-herald-view/the-prize-is-a-better-country-it-is-as-simple-as-that-why-the-sunday-hera.24133829


175

Sense perdre de vista les dificultats que el nou estat d’Escòcia hauria de fer front, com ara el tema de la lliura esterlina o bé la pertinença a la UE, el diari creu que el millor resultat és un vot per la independència. No obstant, i tot i declarar-se independentista, també assegura que serà imparcial i equilibrat a l’hora d’informar sobre el procés obert a Escòcia.

1.2. Les raons d’aquest canvi d’actitud

A més de Sunday Herald, The Herald & Times group també són propietaris de The Herald i The Evening Times. Segons he explicat el diari digital Newsnet Scotland235, els propietaris haurien donat llibertat als respectius editors per decidir si els diaris donen suport al “sí” o al “no” en el referèndum. The Herald encara no s’ha posicionat en aquest aspecte. El grup Herald forma part de la cadena de diaris regionals Newsquest, que al seu torn pertany al grup americà Gannet.

1.3. “The Scottish Sun” podria ser el proper diari a donar suport a la independència Arran d’aquesta notícia, tant la premsa escocesa com la britànica contemplen la possibilitat que el següent rotatiu que es posicioni a favor de la independència sigui The Scottish Sun. Amb més de 250.000 exemplars, The Scottish Sun, que pertany al grup Murdoch, és un dels tabloides amb més tirada a Escòcia. De fet, aquestes especulacions van començar a circular després que el mateix Murdoch fes una piulada el mes de febrer al seu compte de Twitter amb el contingut: “Deixeu anar a Escòcia i que competeixi. Tothom hi sortiria guanyant”. A banda d’això, Murdoch i Salmond han expressat admiració mútua en diverses ocasions. En una entrevista a l’edició de la setmana passada de GQ Magazine –també del grup Murdoch–, Salmond descrivia el magnat de la comunicació com un “home extraordinari”.

2. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ A ESCÒCIA

2.1. La premsa

Encara que a tres setmanes de l’inici del període oficial que regula la consulta Sunday Herald s’hagi posicionat a favor de la independència, la majoria de diaris escocesos es mostren força escèptics i distants respecte a aquest tema. De fet, tot i que alguns han donat suport a la campanya del “sí”, la gran majoria de diaris que es venen a Escòcia es continuen oposant a la independència del país. Aquest fet es pot atribuir a la caiguda de la indústria de la premsa a Escòcia en els darrers anys, que ha propiciat que la majoria de diaris que es troben avui en dia en territori escocès estiguin dirigits per grups no escocesos.

235

Kelly, M. (4 de maig del 2014), “Sunday Newspaper becomes first to back independence”, Newsnetscotland.com. Llegir l’article a l’enllaç http://www.newsnet.scot/nns-archive/index.php?option=com_content&view=article&id=9138:sunday-newspaper-becomes-first-to-back-independence&catid=6:general&Itemid=89

http://www.newsnet.scot/nns-archive/index.php?option=com_content&view=article&id=9138:sunday-newspaper-becomes-first-to-back-independence&catid=6:general&Itemid=89




176

Taula 20. Els principals diaris escocesos

Explicació Propietari Alineament polític

The Daily Record Líder dels tabloides a Escòcia, va ser fundat el 1895 i es publica a Glasgow. És el diari més llegit. Exemplars: 253.500

Pertany a Trinity Mirror, el grup de premsa més gran de la Gran Bretanya. Publica diaris com Daily Mirror, Sunday Mirror, People, The Scottish Sunday Mail i Daily Record.

Partit Laborista i unionista. S’oposa a l’SNP i a la independència d’Escòcia.

Sunday Mail És un diari dominical que està vinculat al The Daily Record. Exemplars: 400.000

Trinity Mirror. Partit Laborista i unionista. S’oposa a l’SNP i a la independència d’Escòcia.

The Herald Diari escocès que es publica amb format broadsheet a Glasgow. Va ser fundat el 1783 i es diu que és un dels diaris nacionals més antics del món. Exemplars: 47.226

Editor: Magnus Llewellin. El 2013 el diari, juntament amb les seves publicacions relacionades –The Evening Times i Sunday Herald-, va passar a formar part del grup Newsquest. Aquest és el tercer grup de premsa escrita del Regne Unit, que alhora pertany al grup Gannet.

Centre-esquerre. No s’ha pronunciat sobre el tema escocès, però es mostra escèptic.

The Sunday Herald

Diari dominical fundat el 1999. Exemplars: 23.000

Newsquest. Editor: Richard Walker

Centre-esquerre. S’ha declarat independentista.

The Scotsman És un dels tabloides escocesos més llegits. Va ser fundat l’any 1817 i es publica a Edimburg. Exemplars: 40.000

El 2005 Scotsman va ser comprat per la companyia Johnston Press, que va ser fundada a Escòcia i actualment és una de les més grans del Regne Unit.

El diari es declara unionista.

Scotland on Sunday

És un dominical escocès vinculat a The Scotsman.

Johnston Press. El diari es declara unionista.

The Sunday Post

És un diari dominical que es va fundar el 1914 i que es caracteritza per publicar una àmplia combinació de notícies i històries sentimentals.

Pertany a D.C Thomson & Co. És una empresa escocesa establerta a Dundee.

No es defineix políticament, però es mostra escèptic amb la independència d’Escòcia.


177

The Scottish Sun És la versió escocesa del diari britànic The Sun. Va ser fundat el 1987 a Glasgow. Majoritàriament té el mateix contingut que l’edició britànica, però amb algunes notícies exclusivament d’Escòcia.

El propietari és News UK, el grup dirigit per Rupert Murdoch, que darrerament s’ha vist implicat en una sèrie de polèmiques de les quals els mitjans n’han fet ressò a nivell internacional.

Tradicionalment és conservador, encara que del 1997 al 2009 es va declarar laborista. És fonamentalment populista.

2.2. La televisió

- BBC Scotland: és un element constitutiu de la British Broadcasting Corporation i, per tant, està dirigida per la BBC Trust. Encara que l’emissora es finança amb fons públics del Regne Unit a Escòcia, té autonomia pròpia. BBC Scotland coordina tres de les cinc estacions del país: BBC One Scotland, BBC Two Scotland i BBC Alba.

- BBC1 Scotland: és el canal insígnia de l’emissora i proporciona als espectadors la

desconnexió territorial de la xarxa de la BBC al Regne Unit. A nivell de contingut, ofereix una barreja de comèdia de producció pròpia, teatre i notícies d’actualitat.

- BBC2 Scotland: és la desconnexió territorial de la britànica BBC Two. Durant aquesta

desconnexió, s’emeten notícies regulars, programació infantil i la cobertura del Parlament escocès.

- BBC Alba: és el canal de televisió digital gaèlic escocès que forma part de la BBC. Va ser

inaugurat l’any 2008. Aquesta emissora és única per dos motius: primer, perquè s’emet sota la llicència de la BBC juntament amb una altra entitat, MG Alba, i segon, perquè és el primer canal no temàtic que prové plenament d’Escòcia. Per tant, la majoria dels seus programes són fets dins el territori escocès.

- STV i ITV Border: són dues estacions independents però molt similars que formen part

de la companyia STV Grup. D’una banda, STV va començar a emetre el 1957 i actualment és la gran rival de la BBC Scotland. Aquest canal emet principalment notícies, temes d’actualitat, política i programes d’esport al nord i centre d’Escòcia. ITV1, d’altra banda, cobreix els territoris del sud.

El passat mes d’abril, la patronal de la indústria britànica, CBI, va comunicar que havia fet la petició formal a la Comissió Electoral del Regne Unit per registrar-se com a part interessada en el referèndum d’Escòcia. L’objectiu era poder participar formalment a la campanya contra la independència. Aquesta decisió va crear un gran debat tant a nivell extern com intern, ja que alguns socis consideraven que l’organització s’havia de quedar al marge de les discussions polítiques. Davant d’això, i per tal de donar una imatge de parcialitat, el 24 d’abril la BBC va sol·licitar donar-se de baixa temporalment de la patronal fins que passés el referèndum236.

236

Carrell, S. (24 d’abril del 2014), “BBC suspends CBI membership over its no campaign in Scotland referendum”, The Guardian. Veure l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/media/2014/apr/24/bbc-suspends-cbi-membership-no-campaign-scottish-referendum

http://en.wikipedia.org/wiki/News_UK

http://www.theguardian.com/media/2014/apr/24/bbc-suspends-cbi-membership-no-campaign-scottish-referendum

http://www.theguardian.com/media/2014/apr/24/bbc-suspends-cbi-membership-no-campaign-scottish-referendum


178

Altres agències governamentals escoceses, així com també la Universitat d’Edimburg, van fer la mateixa sol·licitud. No obstant, dos dies més tard, la institució va acabar cedint davant de les pressions rebudes i va demanar a la Comissió Electoral que també anul·lés la seva petició.

3. CONCLUSIÓ

Fins ara la premsa escocesa havia mostrat una actitud totalment distant en relació al procés. És per això que la decisió d’un diari tan prestigiós com Sunday Herald de manifestar públicament el seu suport a la victòria del “sí” al referèndum és una bona notícia pels sectors nacionalistes. En aquest sentit, ara que només falten tres setmanes perquè s’iniciï el període oficial que regula la consulta, es podria donar el fet que la premsa escocesa i altres mitjans de comunicació audiovisuals comencessin a pronunciar-se de forma clara a favor o en contra d’un nou estat escocès. De fet, les enquestes d’opinió mostren que a pocs mesos del referèndum s’està produint un acostament progressiu entre el “sí´” i el “no”.


179


XIFRES CONTRAPOSADES ENTRE ELS GOVERNS ESCOCÈS I BRITÀNIC SOBRE ELS COSTOS DE LA INDEPENDÈNCIA

Dimecres 28 de maig del 2014, tant el govern escocès com el britànic van presentar paral·lelament dos estudis totalment oposats i divergents sobre els hipotètics costos i beneficis econòmics i fiscals de la independència d’Escòcia. Tots dos informes es van presentar a Edimburg, un de la mà del secretari del Tresor britànic, Danny Alexander, i l’altre per part del primer ministre escocès, Alex Salmond. Ambdós pretenen convèncer als seus electors dels beneficis de romandre o separar-se del Regne Unit de cara al referèndum del proper 18 de setembre. Mentre que el govern britànic pronostica que la independència suposaria una pèrdua de 1.400 lliures anuals per a cada ciutadà, el govern escocès afirma que cada ciutadà en guanyaria 1.000.

1. L’ESTUDI PRESENTAT PEL GOVERN ESCOCÈS El primer ministre Alex Salmond va presentar les dades237 per part del govern escocès en base a l’argument que “qui pot decidir millor com cal administrar Escòcia són els ciutadans d’aquest país”238. Salmond va afirmar que una Escòcia independent estaria en més bona situació financera any rere any i que tindria 5.000 milions de lliures més el 2030, aproximadament catorze anys després de la hipotètica independència. D’una banda, el primer ministre escocès va exposar diversos motius per justificar el suport a la independència. Segons Salmond, Escòcia experimentaria un augment de 0,3 punts en el creixement de la productivitat a llarg termini, fet que reduiria diferències amb els competidors escocesos i provocaria l’augment d’ingressos fiscals en 2.400 milions de lliures anuals. A més, es produiria un augment de la taxa d’ocupació en 3,3 punts, fet que situaria Escòcia al mateix nivell que els cinc països principals de l’OCDE i de les economies del G-7. D’altra banda, Salmond també va fer referència a les conseqüències que un nou estat escocès comportaria pel territori. Entre altres coses, va assenyalar que es produiria un augment d’ingressos en concepte de taxes de 1.300 milions de lliures que, per càpita, suposaria 2.000 lliures més de beneficis per als escocesos a finals del període 2029-2030. En aquest sentit, el primer ministre escocès va afirmar que “el sistema actual és dolent per als escocesos, que paguen més a Westminster del que reben”. També va afegir que “en els cinc anys previs al 2012-2013, Escòcia, de mitjana, representava el 9,5% dels ingressos fiscals del Regne Unit, i es calcula que ha rebut el 9,3% de la despresa”.

237

Accedir a les dades a l’enllaç http://www.scotland.gov.uk/Topics/Economy/Publications/PSFOutlook 238

Veure les declaracions a l’enllaç https://www.youtube.com/watch?v=hYrTQ3GNSu0&feature=youtube_gdata

http://www.scotland.gov.uk/Topics/Economy/Publications/PSFOutlook

https://www.youtube.com/watch?v=hYrTQ3GNSu0&feature=youtube_gdata


180

2. L’ESTUDI PRESENTAT PEL GOVERN BRITÀNIC

El secretari general del Tresor, el liberaldemòcrata Danny Alexander239, va assegurar durant la presentació de l’informe240 del govern britànic que si Escòcia es queda dins el Regne Unit tindrà un futur “més segur, amb unes finances més fortes i una societat més progressista”. Alexander va afirmar que, d’aquesta manera, Escòcia podria compartir recursos i riscos amb el Regne Unit, fet que implicaria un dividend de 1.400 lliures per a cada persona. Per tant, els escocesos disposarien de “1.400 lliures més” a nivell de despesa pública si no s’independitzessin. A més, el secretari general del Tresor va explicar que “una Escòcia independent començaria en una situació financera pitjor que la del Regne Unit, ja que hauria d'afrontar un dèficit entre els ingressos per taxes i la despesa en serveis públics superior al 5%”. Segons les projeccions del govern britànic, aquests diners inclouen el cost de construir la infraestructura del nou estat, així com les despeses diverses provinents de les polítiques que voldria aplicar l’hipotètic nou estat escocès. També tenen en compte altres factors com l’envelliment de la població, una rebaixa dels beneficis del petroli i un cost de finançament més alt als mercats. Així doncs, pels unionistes, les conseqüències que els escocesos haurien d’afrontar en cas d’una eventual independència passarien per un augment generalitzat d’impostos i importants retallades en serveis socials. D’aquesta manera, Danny Alexander va explicar que per oferir nivells similars de serveis públics en els propers vints anys, una Escòcia independent hauria d’augmentar la recaptació d’impostos un 13% des del principi. L’estudi assenyala que això equivaldria a situar l’IRPF al 28%, l’IVA al 26% i augmentar en un 40% els impostos sobre l’alcohol, el tabac i els vehicles. El secretari del Tresor també va explicar que el fet d’establir un nou estat podria arribar a suposar un cost de 1.500 milions de lliures, l’equivalent a l’1% del PIB escocès.

3. POLÈMICA EN LES XIFRES

No obstant, el Financial Times241, en un article publicat el 28 de maig, informava que el Tresor britànic podria haver manipulat la investigació dels acadèmics Patrick Dunleavy, de la London School of Economics (LSE), i Robert Young, de la Universitat de Western Ontario (Canadà), en la qual es va basar l’elaboració de l’estudi presentat a Edimburg. A l’article, els acadèmics sostenien que la informació facilitada pel govern britànic es fonamentava en càlculs “estranyament inexactes”. Segons Dunleavy, les xifres presentades pel govern britànic són “estrafolàriament imprecises i s’apliquen amb unes hipòtesis errònies, exagerant els costos de la creació de noves institucions de govern, i sense tenir en compte que ja hi ha estructures creades”. A més, en una entrevista posterior a la BBC242, el professor de la LSE va afirmar que “és molt important que les persones que contribueixen als debats ho facin amb informació acurada i

239

Llegir la transcripció del discurs a l’enllaç https://www.gov.uk/government/speeches/chief-secretary-speaks-at-the-launch-of-the-scotland-analysis-paper-on-fiscal-policy-and-sustainability 240

Veure l’informe a l’enllaç https://www.gov.uk/government/publications/scotland-analysis-fiscal-policy-and-sustainability 241

Dickie, M. i Stacey, K. (28 de maig del 2014), “Scotland data duel stokes voter distrust”, Financial Times. Accedir la notícia a l’enllaç http://www.ft.com/cms/s/2/b095714e-e688-11e3-b8c7-00144feabdc0.html#axzz3alFa5DtA 242

Escoltar l’entrevista a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-27611563





http://www.ft.com/cms/s/2/b095714e-e688-11e3-b8c7-00144feabdc0.html#axzz3alFa5DtA



181

no, com és el cas, amb informació totalment imprecisa”. “La xifra extreta de la nostra recerca és correcta”, va dir, “però mai hem afirmat que els costos de creació de qualsevol organisme públic en una nova Escòcia serien de 15 milions de lliures”. Dunleavy va insistir que el Tresor havia exagerat el cost de la creació de les institucions de govern, i va assegurar que les despeses en nous sistemes fiscals i de benestar social serien una inversió que valdria la pena. “Si el govern escocès està actualitzant els seus sistemes fiscals i de benestar social, que costarà centenars de milions de lliures, és de suposar que inverteixi en els sistemes més actualitzats i eficaços existents”, va declarar. Per la seva banda, Young va aclarir a l’article que la seva xifra, 1.500 milions, no es refereix a Escòcia, sinó que s'extrapola d'unes prediccions fetes per uns altres acadèmics sobre el cas hipotètic d'un nou estat al Quebec. Per Young, la xifra de crear el nou estat escocès seria d'uns 600 milions, la meitat de la comptabilitzada per Londres.

4. CONCLUSIÓ La presentació de l’informe per part del govern britànic amb la inclusió de dades basades en la investigació dels acadèmics Dunleavy i Young ha derivat a acusacions al Tresor britànic, que ha estat titllat de manipulador i “estrafolàriament” imprecís per part de tota la premsa, fins i tot la britànica. Des del Financial Times a The Guardian, passant també per la BBC, han posat en qüestió el Tresor britànic i han condemnat rotundament l’error que ha comès. A tants pocs dies per la celebració del referèndum, una equivocació d’aquestes característiques pot implicar un gran revés pels unionistes.


182


LA PRIMERA SETMANA DE CAMPANYA El dia 30 de maig va començar la campanya pel referèndum d’Escòcia. En el present informe es fa un resum dels fets més destacats que s’han produït al llarg d’aquesta setmana.

1. ASPECTES DESTACATS

1.1. Canvi de gir dels conservadors, que ofereixen més devolució

Sens dubte el més destacat que s’ha produït des de l’inici de la campanya pel referèndum han estat les declaracions que David Cameron va fer dilluns 2 de juny243. Per primera vegada, el primer ministre britànic assegurava que si el resultat del referèndum sortia negatiu, el Partit Conservador donaria més poder i competències al govern escocès principalment en l’àmbit de la fiscalitat i l’economia, que corresponen a les àrees més desitjades pels escocesos. Amb aquestes declaracions, el Partit Conservador fins i tot va més enllà de les promeses fetes pel Partit Laborista. Pels conservadors, l’objectiu d’aquest pas endavant a favor de la devolution (devo-max) és mostrar aires nous de modernitat i intentar fer-se un lloc a la política escocesa. De fet, el Partit Conservador a Escòcia és pràcticament residual; tan sols tenen un diputat a la Cambra dels Comuns. Els seus líders són conscients que l’estratègia no ha funcionat a Escòcia i per això intenten reformular el seu discurs. Si es té en compte aquest últim gir polític per part dels conservadors, actualment totes les forces polítiques majoritàries que donen suport a la campanya del “no” (conservadors, laboristes i liberaldemòcrates) es mostren favorables a atorgar més poders als escocesos si aquests voten majoritàriament en contra de la independència. Per tant, encara que els resultats del referèndum fossin negatius, els escocesos guanyarien més devolució i noves competències.

1.2. Carta d’Alex Salmond al “London Evening Standard”

Dilluns 2 de juny, el diari London Evening Standard (que es reparteix cada dia a la tarda pel carrer i al metro i que possiblement és un dels rotatius més llegits a Londres) sorprenia als lectors amb la publicació d’una carta extensa escrita directament pel First Minister escocès. La

243

Stacey, K. (2 de juny del 2014), “Scots’ place in union is changed, whatever happens in referendum”, Financial Times. Veure l’article a l‘enllaç http://www.ft.com/cms/s/0/cad78c40-ea61-11e3-afb3-00144feabdc0.html#axzz33r0VbCuU Dickie, M. (2 de juny del 2014), “Conservatives set out more powers for Scotland”, Financial Times. Accedir al text a l’enllaç http://www.ft.com/cms/s/0/1ff4bae4-ea4a-11e3-8dde-00144feabdc0.html#axzz33r0VbCuU

http://www.ft.com/cms/s/0/cad78c40-ea61-11e3-afb3-00144feabdc0.html#axzz33r0VbCuU

http://www.ft.com/cms/s/0/cad78c40-ea61-11e3-afb3-00144feabdc0.html#axzz33r0VbCuU

http://www.ft.com/cms/s/0/1ff4bae4-ea4a-11e3-8dde-00144feabdc0.html#axzz33r0VbCuU


183

carta, titulada “Una Escòcia lliure pot servir de contrapès al poder de Londres”244, se centrava en els següents arguments:

- És important que els veïns, amics i família dels escocesos a Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord tinguin l’oportunitat d’entendre perquè la independència és la decisió correcta per Escòcia, i que reconeixin l’oportunitat que suposa per la resta del Regne Unit.

- Els lligams existents entre les nacions d’aquestes illes es mantindran i es potenciaran quan Escòcia esdevingui independent. Londres continuarà sent una ciutat visitada pels escocesos ja sigui per motius de feina o plaer, i alhora Escòcia continuarà sent un gran atractiu pels londinencs.

- Londres és una ciutat global i multicultural. Els escocesos han contribuït al seu desenvolupament al llarg dels segles i aquesta relació es mantindrà en el futur, sigui quina sigui la situació constitucional d’Escòcia.

- La voluntat d’independència d’Escòcia es basa en la premissa que per a qualsevol nació és preferible que les decisions que li afecten estiguin preses pels seus mateixos ciutadans.

- L’actual sistema del Regne Unit implica que Escòcia sempre serà una regió subordinada a Westminster.

- Escòcia ha pagat més taxes per càpita que qualsevol regió del Regne Unit en els darrers 33 anys.

- Una Escòcia independent continuarà treballant estretament amb Londres i servirà per reequilibrar l’economia de les illes. Alhora, un nou estat escocès presentaria una oportunitat per la resta del Regne Unit a l’hora d’afrontar els reptes econòmics i socials actuals.

1.3. Gordon Brown aposta per una reforma del Senat

Gordon Brown, polític estimat i lloat a Escòcia, va ser l’encarregat de fer el discurs inaugural de la campanya245 per part dels laboristes el 3 de juny. Brown va reivindicar fermament el vot a favor del “no”. Alhora, però, va apostar per un canvi constitucional, que transformi la Cambra dels Lords en una mena de cambra superior per tal que actuï com a Senat representant dels territoris. D’aquesta manera, els laboristes intenten que la campanya se centri en els beneficis socials que implicaria mantenir-se al Regne Unit. No obstant, al llarg d’aquesta setmana l’SNP, sobretot de la mà de la viceprimera ministra del govern escocès, Nicola Sturgeon, no ha deixat de repetir als electors que no han de confiar en aquestes promeses fetes pels partits unionistes favorables a més devolució després del

244

Salmond, A. (2 de juny del 2014), “Alex Salmond: A free Scotland can balance the power of London”, Evening Standard. Llegir l’article a l’enllaç http://www.standard.co.uk/comment/comment/alex-salmond-a-free-scotland-can-balance-the-power-of-london-9471083.html 245

Dickie, M. (3 de juny del 2014), “Labour kicks off campaign against Scottish independence”, Financial Times. Veure el text a l’enllaç http://www.ft.com/cms/s/0/685bd02c-eb1e-11e3-9c8b-00144feabdc0.html?siteedition=uk#axzz33r0VbCuU

http://www.standard.co.uk/comment/comment/alex-salmond-a-free-scotland-can-balance-the-power-of-london-9471083.html

http://www.standard.co.uk/comment/comment/alex-salmond-a-free-scotland-can-balance-the-power-of-london-9471083.html

http://www.ft.com/cms/s/0/685bd02c-eb1e-11e3-9c8b-00144feabdc0.html?siteedition=uk#axzz33r0VbCuU

http://www.ft.com/cms/s/0/685bd02c-eb1e-11e3-9c8b-00144feabdc0.html?siteedition=uk#axzz33r0VbCuU


184

referèndum. Alerten que només la independència donarà a Escòcia els instruments necessaris per forjar un futur més pròsper.

1.4. Alistair Darling compara el comportament d’Alex Salmond amb el del líder nord-coreà Kim Jong-il

El 6 de juny, en una entrevista al diari New Statesman, el líder de la campanya pel “no”, Alistair Darling, va comparar el comportament d’Alex Salmond amb el del dictador nord-coreà Kim Jong-il246. Segons el seu punt de vista, “la campanya del referèndum d’Escòcia s’ha quedat encallada en amenaces i intimidacions”. Darling va manifestar que les declaracions que Salmond havia fet a la BBC en les quals afirmava que “l’UKIP és un partit que obté representació a Escòcia per cortesia de la BBC” eren pròpies del líder de Corea del Nord.

1.5. Obama aposta pel “no”, tot i que respecta la decisió dels escocesos

El dia 5 de juny, Obama va fer unes declaracions inesperades en referència al procés escocès en motiu de la cimera del G7 a Brussel·les. Tot i que va manifestar la seva predilecció per un Regne Unit unitari que mantingui unes bones relacions amb els EUA, també ha declarat que qui ha de decidir el futur d’Escòcia són els escocesos. Obama ha assegurat que respectarà el resultat del referèndum sigui quin sigui.

2. CONCLUSIÓ

Tot i que els mitjans de comunicació havien donat una certa importància al fet que la campanya electoral s’iniciés oficialment la setmana passada, el cert és que no s’ha percebut cap canvi substancial. De fet, encara que no de manera oficial, ja fa mesos que la campanya està en funcionament. És per això aquesta setmana no s’ha palpat cap canvi transcendent. No obstant, és important subratllar que per primera vegada en la història del Regne Unit un govern conservador aposta per oferir més devolució a Escòcia. Aquesta és una notícia que sens dubte no deixa indiferent a ningú. Alhora, denota que el govern de Cameron comença a estar realment preocupat pel que pugui passar el proper 18 de setembre.

246

Brooks, L. (4 de juny del 2014), “Alex Salmond is behaving like Kim Jong-il, says Alistair Darling”, The Guardian. Veure l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/politics/2014/jun/04/scottish-independence-alex-salmond-kim-jong-il-alistair-darling

http://www.theguardian.com/politics/2014/jun/04/scottish-independence-alex-salmond-kim-jong-il-alistair-darling

http://www.theguardian.com/politics/2014/jun/04/scottish-independence-alex-salmond-kim-jong-il-alistair-darling


185


FALTEN 100 DIES PEL REFERÈNDUM

A 100 dies de la celebració del referèndum d’independència d’Escòcia, els partidaris del “sí” i del “no” inicien el veritable compte enrere. Els actes celebrats ahir van deixar palès quin serà l’objectiu principal d’ambdues campanyes. Mentre que els favorables a l’independentisme intenten guanyar terreny en el vot femení, els contraris procuren assegurar el vot dels treballadors de les zones més industrials d’Escòcia.

1. ELS PARTIDARIS DE LA CAMPANYA DEL “SÍ” Tot i que les enquestes publicades fins ara indiquen que el sector unionista té avantatge en els resultats del referèndum (la distància entre el “sí” i el “no” depèn dels autors de cada enquesta), Alex Salmond ha dit a la BBC que “encara queda temps per superar les enquestes desfavorables”247. En la mateixa línia, Yes Scotland assegura que encara és possible convèncer a la majoria d’indecisos perquè votin a favor del “sí”. El primer ministre escocès ha declarat: “Si es fa una mitjana [del resultat] de totes les enquestes, (...) necessitem un canvi del 6%”. I ha afegit: “En els mesos previs a les darreres eleccions escoceses hem aconseguit que un 16% canviï la seva posició, [per tant] encara tenim temps”. Salmond creu que l’argument clau per guanyar no es basa només en el fet que Escòcia seria més pròspera, sinó que també tindria una societat més igualitària a l’hora de repartir els recursos naturals i humans del país. A més, considera que els polítics partidaris del “sí” estan més ben valorats que els de la campanya del “no”. Per la seva banda, la viceprimera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha volgut celebrar la fita dels 100 dies amb un acte a Edimburg, en el qual totes les dones que formen part del gabinet i també que representen a d’altres organitzacions han respost a preguntes fetes per un centenar de ciutadanes. Els principals aspectes que s’han tractat a la reunió han girat entorn de la igualtat de gènere, així com de la promesa de l’SNP en referència a la millora dels serveis d’atenció a la infància. Per altra banda, Yes Scotland ha anunciat que els firmants de la Yes Declaration ja han arribat a les 789.191 persones. L’any passat, l’SNP s’havia fixat l’objectiu simbòlic d’arribar al milió de firmes, ja que segons algunes estimacions aquesta xifra coincideix amb la meitat dels vots que el sí necessita per aconseguir la victòria.

247

BBC News (9 de juny del 2014), “Scottish independence: Referendum campaigns mark 100 day milestone”. Llegir l’article a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-27754046



186

2. EL SECTOR UNIONISTA

2.1. Alistair Darling Els actes de Better Together han començat a Glasgow, on el seu portaveu, Alistair Darling, ha assegurat que els tres principals partits unionistes (laboristes, conservadors i liberals) han acordat que Escòcia tingui més poders en cas de vot contrari a la independència. D’aquesta manera, “si la gent vota que no, serà un vot pel canvi, no per l’statu quo”248, ha assegurat. No obstant, no ha deixat clar si aquesta proposta conjunta es farà abans o després del referèndum. A més, tal i com Salmond feia la setmana passada, Darling ahir va publicar un article al diari London Evening Standard249. El text reclama als londinencs que s’impliquin en el debat del referèndum. Argumenta que milers d’escocesos viuen a la capital britànica i, encara que no podran votar el 18 de setembre, també s’han de posicionar. El portaveu de Better Together explica, doncs, que és possible que properament Londres també es vegi afectada pel debat sobre la independència d’Escòcia. En aquest sentit, ha dit que ara s’inicia la recta final de la campanya i un dels aspectes importants en joc és el dels negocis. En l’article, Darling destaca que compartir la mateixa moneda i el mateix règim regulador implica que les firmes escoceses poden vendre els seus productes als clients de qualsevol part del Regne Unit, incloent-hi Londres, sense cap problema. Alistair Darling acaba l’escrit amb la següent afirmació: “Nosaltres estem millor junts i per això Londres i Escòcia poden tenir el millor dels dos mons”.

2.2. Gordon Brown Mentrestant, un article publicat avui 10 de juny del 2014 al Financial Times250 recull que Gordon Brown ha advertit a la campanya del “no” “que els arguments condescendents que utilitza podrien galvanitzar la causa nacionalista i de retruc provocar la independència d’Escòcia per error”. De fet, ja fa temps que l’exprimer ministre britànic alerta que el to negatiu emprat per la campanya de Better Together, que planteja el debat amb termes dicotòmics com “Regne Unit versus Escòcia”, podria acabar amb un dany irreversible. De fet, l’últim any Better Together ha basat la seva campanya en l’immobilisme i l’alarmisme, i ha intentat convèncer en tot moment sobre els possibles desavantatges de la independència. Per Brown, el que hauria de fer la campanya del “no” és centrar-se en els beneficis de mantenir-se dins el Regne Unit: “[Cal tenir presents] la posada en comú i l’intercanvi de recursos entre tot el Regne Unit a nivell de defensa, seguretat [i] economia (...); seríem molt estúpids si no parléssim dels ciments importants que ens mantenen units a la unió”. Finalment, Brown demana a David Cameron que mantingui un debat obert amb Alex Salmond, tal i com de fet reclama el primer ministre escocès.

248

Tran, M. i Walker, P. (9 de juny del 2014), “100 days to Scotland independence vote – live blog”, The Guardian. Llegir l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/uk-news/scotland-blog/2014/jun/09/scotland-independence-referendum-countdown-live-updates 249

Darling, A. (9 de juny del 2014), “Alistair Darling: Scots in London should speak out on independence”, London Evening Standard. Llegir l’article a l’enllaç http://www.standard.co.uk/comment/comment/alistair-darling-scots-in-london-should-speak-out-on-independence-9513092.html 250

Pickard, J. (9 de juny del 2014), “Gordon Brown warns Scotland could be lost by mistake”, Financial Times. Veure el text a l’enllaç http://www.ft.com/cms/s/0/f3d9c828-efbc-11e3-bee7-00144feabdc0.html#axzz34DypSQHs

http://www.theguardian.com/uk-news/scotland-blog/2014/jun/09/scotland-independence-referendum-countdown-live-updates

http://www.theguardian.com/uk-news/scotland-blog/2014/jun/09/scotland-independence-referendum-countdown-live-updates

http://www.standard.co.uk/comment/comment/alistair-darling-scots-in-london-should-speak-out-on-independence-9513092.html

http://www.standard.co.uk/comment/comment/alistair-darling-scots-in-london-should-speak-out-on-independence-9513092.html

http://www.ft.com/cms/s/0/f3d9c828-efbc-11e3-bee7-00144feabdc0.html#axzz34DypSQHs


187

3. CONCLUSIÓ Quan queden 100 dies pel referèndum del 18 de setembre, sembla que els partidaris de la campanya del “sí” no han aconseguit construir una majoria independentista suficient que encapçali les enquestes. No obstant, Alex Salmond encara es mostra confiat en poder revertir la situació. De fet, els unionistes no han consolidat un lideratge suficientment ampli per assegurar una victòria contundent, i el percentatge que les enquestes atribueixen al nombre d’indecisos (entre el 10% i el 20%) podria acabar decidint el resultat final del referèndum. Aquesta setmana s’entra oficialment en l’etapa mes àlgida, dura i llarga de campanya. És per això que ni independentistes ni unionistes es poden permetre cap error greu que pugui perjudicar els seus interessos.


188


EL GOVERN ESCOCÈS PRESENTA LA NOVA CONSTITUCIÓ PROVISIONAL D’UNA ESCÒCIA INDEPENDENT

La viceprimera ministra del govern escocès, Nicola Sturgeon, en un acte251 fet ahir al Centre de Dret Constitucional d’Edimburg, va presentar l’esborrany de Constitució que porta per títol “The Scottish Independence Bill: a consultation on an interim constitution for Scotland252”. Aquest document estableix la manera com es regirà Escòcia si esdevé independent.

1. ASPECTES A TENIR EN COMPTE

Nicola Sturgeon va donar a conèixer ahir, 16 de juny del 2014, la Constitució temporal en forma de projecte de llei que, si és aprovada pel Parlament, entraria en vigor a partir del 24 de març del 2016. De l’esborrany de Constitució, cal destacar-ne els següents aspectes:

- La Constitució que va presentar ahir el govern escocès és provisional i serà la base del nou estat fins que no se n’hagi aprovat una de definitiva.

- En cas que el resultat del referèndum del proper 18 de setembre surti positiu, entrarà en vigor el dia que Escòcia esdevingui independent després del període de transició, és a dir, el proper 24 de març del 2016.

- En cas d’independència, les eleccions generals d’Escòcia tindran lloc el mes de maig del 2016. A continuació, es convocarà una comissió d’experts que, durant el procés constituent, redactarà la Constitució. El document resultant haurà de ser ratificat pel poble abans del 2017.

- Des del 16 de juny del 2014, el mateix dia de la presentació de la Constitució temporal, es va posar en marxa una consulta pública per tal que els ciutadans puguin fer els comentaris que considerin oportuns sobre aquest primer esborrany de Constitució.

En el seu discurs, Sturgeon va afirmar: “Una constitució escrita pot ser la base sobre la qual podrem construir una Escòcia millor; (...) una constitució escrita és una part important per la identitat d’una nació [ja que] defineix qui som i estableix els valors que ens són propis”. En aquest sentit, la viceprimera ministra del govern escocès va lamentar que el Regne Unit sigui l’únic país de la UE sense una constitució escrita. Finalment, va assegurar que l’esborrany de Constitució seria la declaració d’independència d’Escòcia, que es basaria en el principi de la sobirania del poble.

251

Per a més informació sobre l’acte, veure l’enllaç https://www.scotreferendum.com/2014/06/written-constitution-in-an-independent-scotland/ 252

Llegir l’esborrany de la Constitució a l’enllaç http://www.gov.scot/Resource/0045/00452762.pdf

https://www.scotreferendum.com/2014/06/written-constitution-in-an-independent-scotland/

https://www.scotreferendum.com/2014/06/written-constitution-in-an-independent-scotland/



189

2. ANÀLISI DE LA CONSTITUCIÓ

L’esborrany de Constitució escocesa comença amb un pròleg de la viceprimera ministra del govern escocès, Nicola Sturgeon, en el qual declara que el principi fonamental que regeix el document és la sobirania del poble escocès. Sturgeon explica que aquest principi, recollit a la secció II de la Constitució, serà la primera pedra fundacional d’una Escòcia independent. La viceprimera ministra considera que la simplicitat d’aquest principi no ha d’emmascarar el seu caràcter radical i democràtic. Aquesta Constitució provisional, que estableix les bases del nou estat, compta amb trenta-set articles i, a més, inclou la derogació de l’Acte d’Unió del 1707 entre Escòcia i Anglaterra. A continuació, es presenten els articles fonamentals que configuren aquest esborrany:

2.1. Primera part: Independència

1. Independència

La primera part de la Constitució es refereix a la independència. En aquest punt s’afirma que des del dia de la declaració d’independència, el Parlament d’Escòcia té la capacitat de modificar qualsevol llei i que el govern escocès assumeix tota la responsabilitat a l’hora de governar el país.

2.2. Segona part: Constitució

2. Sobirania del poble

“A Escòcia, el poble és sobirà”, estableix l’esborrany de la Constitució. Aquesta sobirania es defineix a partir de la base que tot el poder i l’autoritat del nou estat escocès deriva de la voluntat del poble i està subjecte a ell.

3. La naturalesa de la sobirania del poble

Aquest article especifica que els referèndums són una forma d’expressió de la sobirania del poble escocès i que aquesta només serà limitada per la pròpia Constitució i pels acords de tipus internacional que Escòcia accepti.

4. Constitució provisional d’Escòcia

5. Nom de l’Estat

El nom de l’Estat és Escòcia.

6. El territori d’Escòcia

D’acord amb el dret internacional, el territori d’Escòcia continua consistint en tota la terra, illes, aigües internes i mar territorial que actualment s’assenyalen com a escoceses.


190

7. Forma de govern i d’Estat

Escòcia és una monarquia constitucional i independent. La forma de govern d’Escòcia és una democràcia parlamentària.

8. Bandera nacional i himne

La bandera nacional d’Escòcia continua sent la Saltire o la creu de Saint Andrew. El Parlament escocès pot, si s’escau, escollir un himne nacional d’Escòcia.

9. Cap d’estat

Aquest article de la Constitució anomena la reina Elisabet II com a cap de l’estat i reina d’Escòcia. En cap moment es fa referència a la seva condició de reina del Regne Unit o de cap de la Commonwealth, sinó que se li confereix una identitat estrictament escocesa.

10. Legislació

El poder legislatiu està en mans del Parlament escocès.

11. Executiu

El poder executiu continua sent exercit per part del govern d’Escòcia.

12. Responsabilitat de l’Estat davant de la ciutadania

El Parlament escocès i els seus membres, en tant que representants dels ciutadans escocesos, són responsables davant del poble i també davant del Parlament d’Escòcia.

13. Independència del poder judicial

Tots els membres del poder judicial són independents i lliures de tot control o influència externa a l’hora de dur a terme les funcions judicials.

14. Tribunal Superior de Justícia

15. L’estat de dret

El principi d’estat de dret es continua aplicant a Escòcia.

16. La funció pública escocesa

Hi haurà una funció pública escocesa.

17. Govern local

Hi haurà un govern local escocès.

18. Ciutadania escocesa

En aquest capítol s’aclareix qui es pot considerar ciutadà escocès. Concretament, estableix que ho seran aquells que en el moment de la independència tinguin passaport britànic i/o visquin o


191

hagin nascut a Escòcia. També ho seran tots els nascuts a Escòcia després de la independència si els seus pares tenen ciutadania escocesa o resideixen permanent a Escòcia, així com també qualsevol persona nascuda fora d’Escòcia si un dels pares té ciutadania escocesa i el nounat és registrat a Escòcia. La Constitució provisional també aclareix que els descendents d’escocesos podran sol·licitar la nacionalitat i que qualsevol ciutadà escocès podrà tenir un règim de doble nacionalitat si així ho desitja.

19. Relacions internacionals i política estrangera

El document estableix que a l’hora de desenvolupar les relacions internacionals amb països tercers, Escòcia:

- Observarà i promourà el respecte pel dret internacional. - Promourà els valors escocesos i la pau, la justícia i la seguretat internacional. - Promourà bones relacions entre els estats i les nacions.

20. Organitzacions internacionals

El govern escocès prendrà les decisions que es requereixin i que es considerin adequades per assegurar que Escòcia continua formant part de les organitzacions internacionals.

21. Ratificació dels acords internacionals

Els acords internacionals que signarà el nou estat sempre hauran de ser ratificats pel Parlament escocès, excepte en el cas d’aquells que actualment ja estan en vigor a Escòcia i dels quals Escòcia continuarà formant-ne part un cop ja sigui independent.

22. Incorporació dels acords internacionals

23. Desarmament nuclear

El govern escocès es compromet a negociar el desmantellament i la retirada de les armes nuclears, com la gran base britànica de submarins, presents actualment en el territori escocès.

24. Incorporació del dret europeu

L’ordenament jurídic europeu serà incorporat a la legislació escocesa.

25. Ciutadania europea

Una persona que tingui la ciutadania escocesa, en virtut de l’article 20 del Tractat de Funcionament de la UE és també ciutadana europea. Per tant, es dóna per fet que Escòcia formarà part de la UE.

26. Respecte pels drets humans


192

27. Referències al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals

La Constitució consagra aquest conveni com a llei pròpia. De fet, dedica diversos apartats a relatar que els drets civils dels escocesos són tots els reconeguts com a drets per la comunitat internacional i remarca de forma especial que ningú no pot ser discriminat.

28. Igualtat

Cada persona a Escòcia és igual davant la llei i té els mateixos drets i obligacions.

29. Benestar dels infants

El govern escocès i les autoritats públiques han de salvaguardar el benestar dels infants escocesos quan duguin a terme les seves tasques.

30. Comunitats de les illes

El govern escocès ha de tenir en compte les necessitats especials de les illes escoceses, considerant les característiques específiques de cada àrea geogràfica i de cada comunitat.

31. El medi ambient

Cada persona té el dret a viure en un medi saludable. El govern i les autoritats escoceses han de protegir i vetllar per la qualitat mediambiental. Concretament, han de promoure la conservació de la biodiversitat i establir mesures per tal de combatre el canvi climàtic.

32. Recursos naturals

Els recursos naturals d’Escòcia han d’utilitzar-se de manera sostenible.

33. Condició per a una Constitució permanent

En aquest article s’explica quin serà el procés d’elaboració de la Constitució permanent d’Escòcia. En aquest sentit, s’estableix que una convenció constitucional independent del Govern i del Parlament redactarà la Constitució. Els integrants d’aquesta convenció es decidiran per mitjà d’una llei parlamentària, que també donarà indicacions sobre la forma de sotmetre la Constitució al vot del poble escocès.

34. – 37. Mesures de transició

Els últims quatre articles estableixen que les lleis tant escoceses com britàniques que estiguin en vigor abans de la independència continuaran sent efectives després de la independència, a excepció de l’Acta d’Unió amb Anglaterra de 1707 i si és que no són modificades per una altra llei aprovada pel Parlament.

3. CONSULTA A LA CIUTADANIA El govern escocès assegura al document que el procés d’elaboració d’una Constitució escocesa és una oportunitat única per expressar els valors dels escocesos, articular les aspiracions de les


193

generacions futures, comprometre els ciutadans, reformar les institucions i els mètodes de governança, així com també revitalitzar la democràcia i la societat civil. Finalment, el govern dedica les últimes pàgines del document a convidar la població escocesa a expressar la seva opinió sobre l’esborrany de Constitució. En concret, demana als escocesos que responguin les següents preguntes:

- Quina és la seva opinió sobre la Constitució d’independència escocesa? - Què pensa sobre el procés d’elaboració d’una Constitució escrita, establert a la secció

33? - Té cap altre comentari?

Els ciutadans tenen temps fins el 20 d’octubre del 2014 per enviar les seves propostes.


194


LES VISIONS UNIONISTES APOSTEN PER AMPLIAR LA DEVOLUCIÓ DESPRÉS DEL REFERÈNDUM D’ESCÒCIA

1. LA POSICIÓ DELS PARTITS UNIONISTES RESPECTE EL REFERÈNDUM ESCOCÈS A DEBAT

Ahir, dimarts 1 de juliol, el think tank The Institute for Government va organitzar una conferència amb el títol “Escòcia en un Regne Unit canviant: visions unionistes per a una major devolució després del referèndum”. La conferència va comptar amb la participació d’un representant de cadascun dels tres partits unionistes britànics, que van exposar les propostes més recents de les seves organitzacions polítiques. En tots tres casos la tendència gira entorn de la voluntat d’atorgar més poders al govern escocès. A mesura que s’apropa la data del referèndum, l’objectiu dels unionistes es va centrant més en incidir en el vot dels indecisos. Per aquesta raó, el passat mes de juny els tres líders dels partits unionistes a Escòcia, Johann Lamont (conservador), Ruth Davidson (laborista) i Willie Rennie (liberaldemòcrata) van fer una declaració conjunta en la qual es comprometien a atorgar més autogovern a Escòcia en cas que el “no” guanyés en el referèndum d’independència. De fet, des de l’inici, el primer ministre escocès, Alex Salmond, va ser conscient de la dificultat d’una victòria del “sí”. És per això que el seu pla original consistia en convèncer a Cameron perquè la resposta a la pregunta del referèndum inclogués tres possibles opcions: la independència, la plena sobirania fiscal o el manteniment de l’statu quo. No obstant, el govern britànic no va acceptar aquesta petició i va obligar a plantejar la consulta en termes binomis: independència o no independència. Amb el temps, però, la situació s’ha capgirat. Ara, tant el primer ministre conservador David Cameron, com el líder laborista Ed Miliband i el liberaldemòcrata Nick Clegg han ofert una ampliació de l’autonomia fiscal a Escòcia que garanteixi el control de la recaptació d’aproximadament el 60% dels seus impostos. No obstant, encara que tots tres partits unionistes convergeixin en aquest punt, existeixen algunes diferències significatives entre la concreció de les seves propostes. D’una banda, Peter Duncan, que és assessor de comunicació estratègica i exdiputat del Partit Conservador escocès al Parlament britànic, va subratllar que la davallada del Partit Conservador a Escòcia en els darrers anys és inexplicable. Per contrarestar aquesta tendència, va exposar les principals propostes del Partit Conservador elaborades per la Comissió dels Conservadors Strathclyde253. Principalment, aquestes propostes fan referència a la cessió de competències al govern escocès per part del govern britànic en les següents àrees: modificació i ampliació del tipus impositiu i de les bandes de l’impost sobre la renda; control sobre la recaptació dels impostos i sobre la política de benestar social, i gestió del subsidi d’assistència social. La responsabilitat del règim de les pensions continuaria estant en mans del govern britànic.

253

Per a més informació sobre el Partit Conservador escocès, accedir a l’enllaç http://www.scottishconservatives.com/

http://www.scottishconservatives.com/


195

Per la seva banda, el líder adjunt del Partit Laborista escocès i diputat al Parlament britànic per Glasgow, Anas Sarwar, va presentar el treball realitzat per la Comissió de Devolució dels laboristes escocesos, que proposa atorgar un poder més ampli al Parlament escocès a nivell d’autonomia financera. En aquest sentit, els laboristes plantegen traspassar parcialment la gestió de l’impost sobre la renda a Escòcia. Com a conseqüència, el Parlament escocès tindria la capacitat d’augmentar el seu pressupost a partir de la variació del tipus impositiu. Segons sembla, el control escocès podria exercir-se a tres quartes parts de l’impost. Malgrat tot, caldria que hi hagués un equilibri entre la fiscalitat descentralitzada i el suport central al Regne Unit per tal d’assegurar una prestació de serveis públics de qualitat arreu del territori britànic. Els laboristes també proposen la introducció de nous tipus impositius, a més de transferir poders a nivell de subsidis d’habitatge, assistència social i administració de tribunals laborals. Finalment, Jeremy Purvis, que és membre de la Comissió d’Autonomia del Partit Liberal Demòcrata i exdiputat del Parlament escocès, va explicar les propostes dels liberaldemòcrates recollides a l’informe Campbell II. Segons consta en el document, aquest grup polític permetria que els escocesos controlessin prop de dos terços dels seus impostos. També donaria autonomia financera total al Parlament escocès en referència al tipus impositiu i a les bandes de l’impost sobre la renda, a més de transferir l’impost de successions, de rendiments de capital i l’Air Passenger Duty (la taxa que es carrega als passatgers de les línies aèries). No obstant, àmbits com la defensa, afers exteriors o les pensions es gestionarien conjuntament amb el Regne Unit. Purvis va presentar l’escenari actual com una gran oportunitat per crear un estat veritablement federal. En aquest sentit, va reconèixer que el Regne Unit és una unió de nacions. Després de les intervencions dels tres participants de la conferència, es va obrir un torn de preguntes durant el qual molts assistents britànics van expressar el seu temor pel fet que més traspassos puguin comportar serioses repercussions a Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord. De fet, bona part del públic no acabava d’entendre perquè els partits han optat per aquest nou plantejament d’última hora en referència al seu posicionament polític vers el referèndum escocès, especialment en el cas del Partit Conservador. De fet, encara que els laboristes van ser els responsables d’iniciar el procés de devolució d’Escòcia l’any 2007 i que els liberaldemòcrates ja feia temps que temptejaven les tesis federalistes, el Partit Conservador mai abans havia defensat l’ampliació de poders del Parlament escocès.

2. CONCLUSIÓ

Cameron va negar rotundament a Salmond la possibilitat d’incorporar una pregunta al referèndum lligada a la plena sobirania fiscal. Ara, però, el primer ministre escocès ja ha aconseguit el seu objectiu, independentment de quins acabin sent els resultats del proper 18 de setembre: els partits unionistes han acceptat l’increment de la devolució d’Escòcia en cas d’una victòria del “no”. En aquest sentit, a l’inici del procés possiblement Salmond no s’imaginava que els partits unionistes acceptarien abans del referèndum l’augment de la sobirania fiscal per Escòcia. Igualment, però, és probable que Cameron tampoc pensés que l’acceptació del repte del referèndum acabés implicant les dificultats amb les quals s’enfronta actualment. Segurament, antecedents com els de Gibraltar i de les Illes Malvines/Falkland van incidir en el fet que optés per pactar la convocatòria d’un referèndum amb el govern escocès.


196

Encara que els sondejos segueixin inclinant-se per una victòria del “no”, el percentatge d’indecisos continua sent elevat. Aquest fet preocupa als partits unionistes, que fins fa pocs mesos s’havien mostrat totalment convençuts de la seva victòria. Aquesta actitud, però, ha repercutit negativament als resultats de les últimes enquestes. És per això que s’han vist obligats a replantejar el seu discurs i a adaptar-se a les demandes del poble escocès, que majoritàriament és més favorable a l’opció de la devo-max (la devolució màxima) que a la independència. A 90 dies pel referèndum, la nova estratègia duta a terme pels partits unionistes podria començar a donar els seus fruits. De fet, dues enquestes molt recents, una d’elles publicada per The Times i l’altra pel Financial Times, indiquen respectivament un 54% a favor del “no” i un 35% a favor del “sí”, i un 49% a favor del “no” i un 37% a favor del “sí”. No obstant, molts britànics londinencs que convergien amb les tesis dels seus partits ara es troben desorientats per aquest canvi precipitat i sense precedents. Molts d’ells temen que més devolució acabi derivant inevitablement a la independència d’Escòcia i comporti, com a conseqüència, efectes imprevisibles també pel conjunt d’Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord.


197


ELS ACTIVISTES ESCOCESOS SE CENTREN EN EL “MISSING MILLION” A tan sols dos mesos pel referèndum d’independència del 18 de setembre, el Financial Times publica avui, 17 de juliol, un article254 en el qual remarca la importància decisiva que tindrà el vot dels indecisos i dels no registrats en la votació. El diari alerta que, tal i com apunten alguns analistes, algunes enquestes no estan tenint en compte aquest important sector de la població escocesa. De fet, les empreses encarregades de dur a terme les enquestes ajusten les seves previsions basant-se en patrons de votació anteriors. Com a conseqüència, es podria estar ignorant l’opinió del 50% dels adults escocesos que no acostumen a votar i que són popularment coneguts com el “missing million” (milió desaparegut). Per tant, es calcula que d’entre el total d’indecisos, una de cada cinc persones està desproporcionadament representada pels sondejos. Aquest sector de la població escocesa, que fins ara les enquestes no han inclòs en els seus estudis, està integrat per persones desocupades i que resideixen en els barris més pobres d’Escòcia, principalment a Glasgow, com és el cas de Mosspark i de Govan. Aquest últim, que compta amb un nombre molt elevat d’indecisos i no registrats, és un dels molts barris obrers que va propulsar la victòria sense precedents de l’SNP al Parlament escocès el 2011. Cal tenir present, però, que en les darreres eleccions a Escòcia només un 43% de la població del sud de Glasgow va votar. Ara, en canvi, els experts preveuen que la participació en el referèndum del proper 18 de setembre doblarà aquesta xifra, de manera que aquesta votació és més imprevisible que les anteriors. En aquest sentit, fins fa poc tant els representants i voluntaris de la campanya pel “sí” com els de la campanya pel “no” han tingut la tendència de centrar-se només en les persones que voten regularment i que, per tant, estan inscrites al registre electoral. No havien considerat que la votació del referèndum és un cas excepcional. Malgrat tot, durant les últimes setmanes l’estratègia d’uns i d’altres ha canviat de manera radical. Per la seva banda, els voluntaris que donen suport a la independència han començat a anar de porta en porta pels barris escocesos més desfavorits per saber si els seus habitants estan registrats i per a qui se senten inclinats a votar en el referèndum. A més, en el cas de Govan, així com també en la majoria de barris pobres, els seus regidors són laboristes i estan duent a terme una campanya molt intensa a favor del “sí”.

254

Stacey, K. (17 de juliol del 2014), “Scottish activists shift focus to “missing million”. Veure l’article a l’enllaç http://www.ft.com/cms/s/0/6ab26672-0cb8-11e4-90fa-00144feabdc0.html?siteedition=uk#axzz37i8UtJXj

http://www.ft.com/cms/s/0/6ab26672-0cb8-11e4-90fa-00144feabdc0.html?siteedition=uk#axzz37i8UtJXj


198

De la mateixa manera, els integrants de la campanya del “no” també han pres consciència del pes que poden tenir els escocesos amb aquest perfil. Per això estan dedicant grans esforços a l’hora de convèncer-los de votar a favor del manteniment de la unió. En general, els veïns d’aquestes àrees es mostren especialment preocupats per aspectes com l’economia, les pensions i la reforma de l’estat del benestar. Encara que possiblement decideixin el seu vot a última hora, segons el professor de la Universitat de Strathclyde John Curtice, els sondejos suggereixen que estan més disposats a votar a favor de la independència perquè tenen poc a perdre davant d’un canvi de la situació actual d’Escòcia. Per fer front a aquesta tendència, els unionistes s’estan centrant a alertar-los dels perills que podria comportar la independència d’Escòcia, com ara la pèrdua de l’statu quo. Més enllà de la decisió final dels integrants de l’anomenat “missing million”, però, les últimes enquestes assenyalen una àmplia victòria del “no”. Aquest fet fa molt difícil que amb només dos mesos el “sí” pugui remuntar els xifres adverses.


199


PRIMER CARA A CARA ENTRE SALMOND I DARLING

Aquest dimarts dia 6 d’agost del 2014 al vespre va tenir lloc l’esperat i únic cara a cara televisat sobre la independència d’Escòcia entre el primer ministre escocès, Alex Salmond, i el líder de la plataforma unionista Better Together i exministre de Finances durant el mandat de Gordon Brown, Alistair Darling. El debat, que va ser retransmès des del Conservatori Reial d’Escòcia a Glasgow, va ser moderat pel responsable de política de la cadena escocesa STV, Bernard Ponsonby, i va comptar amb la presència de 350 espectadors. Mentre que els escocesos van poder-lo seguir en directe per televisió, la resta de ciutadans del Regne Unit i del món van poder-lo veure en streaming. Aquesta plataforma, però, no sempre va funcionar correctament.

1. UNA OPORTUNIAT ÚNICA PER A SALMOND Inicialment, el debat era vist com una oportunitat única perquè Salmond i els partidaris de la independència poguessin alterar el curs de la història. Però les valoracions que es fan l’endemà del debat no indiquen cap canvi en aquesta direcció. És possible que, a més del desenvolupament del debat, els esdeveniments que van produir-se el mateix dia interferissin en les intencions del líder escocès. En aquest sentit, aquell matí els líders dels partits unionistes van fer una declaració conjunta a Glasgow per reafirmar el seu compromís de dotar de més poder al Parlament de Holyrood en els àmbits de fiscalitat i polítiques socials si el “no” finalment s’imposa en el referèndum del 18 de setembre255. D’aquesta manera, Londres s’ha compromès fermament a concedir una àmplia sobirania fiscal a Edimburg perquè gestioni entre el 40% i el 50% dels impostos que recapti. De fet, la majoria d’analistes consideren que el debat sobre la descentralització serà determinant durant les últimes sis setmanes prèvies al referèndum. D’altra banda, poc abans de l’inici del cara a cara, Ipsos MORI va revelar els resultats de l’última enquesta256 encarregada per la cadena STV, que també és la responsable d’emetre el debat entre Salmond i Darling. Els resultats indiquen una victòria clara del “no” amb un 54%, enfront d’un 40% del “sí”. L’estudi també mostra, però, que des de l’última enquesta s’han reduït quatre punts entre les dues respostes. El debat, doncs, es presentava com l’última oportunitat de Salmond per convèncer el prop de mig milió de votants indecisos que podrien fer decantar la balança a favor del “sí”. Però l’escenari ideal per l’SNP, en el qual Salmond hauria dominat el debat i Darling n’hauria sortit derrotat, no es va donar. De fet, tots dos polítics van mantenir un nivell dialèctic molt elevat al

255

BBC News (5 d’agost del 2014), “Scottish independence: UK leaders pledge parliament powers”. Veure l’article a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-28654142 256

Veure els resultats de l’enquesta a l’enllaç http://www.ipsos-mori.com/researchpublications/researcharchive/3429/Yes-continues-to-make-progress-as-we-enter-the-final-stretch.aspx

http://www.bbc.co.uk/news/uk-28654142

http://www.ipsos-mori.com/researchpublications/researcharchive/3429/Yes-continues-to-make-progress-as-we-enter-the-final-stretch.aspx




200

llarg del programa. Es van mostrar rotunds i convençuts en les seves declaracions, i van intentar posar en evidència les contradiccions del seu rival, encara que en cap moment es va derivar a actituds agressives per evitar produir indignació entre els indecisos. Encara que segons el Financial Times Darling té la reputació de ser un dels polítics més avorrits del Regne Unit, va ser l’autor d’algunes de les millors frases de la nit257, a més de mostrar una postura de fortalesa i serenitat durant la seva intervenció.

2. ELS ARGUMENTS Al llarg del debat, Salmond va mantenir la seva línia estratègica i retòrica. En aquest sentit, va centrar part de la seva intervenció a qualificar la campanya unionista com “el projecte de la por”. A més, va acusar Alistair Darling de la recessió que viu el país, i va declarar: “Al Regne Unit hi ha centenars de famílies amb nens que han d’acudir als bancs d’aliments mentre el govern destina quantitats obscenes de diners a les armes nuclears de la base militar de Faslane, al nord de Glasgow; nosaltres apostem per construir un país més just, on les polítiques socials siguin una prioritat”. El primer ministre escocès també va oferir arguments sobre la viabilitat econòmica d’una Escòcia independent, que aniria lligada al sector del turisme, a la força de treball jove i ben formada i sobretot als recursos naturals, principalment el petroli. En relació a això, va posar l’exemple dels països nòrdics, concretament de Noruega, com a model de país que gestiona els seus propis recursos. Finalment, Salmond va assegurar que Londres no representa els interessos escocesos. “Estem sotmesos a un govern conservador que no hem votat, entossudit a retallar l’estat del benestar i amb uns valors socials que no són els nostres”, va dir. Per la seva banda, Alistair Darling va basar bona part dels seus arguments en xifres, especialment relacionades amb el sector de l’economia, que de fet és el factor que més dubtes genera entre els votants susceptibles de decantar-se per la independència. Darling també va posar en qüestió la moneda que Escòcia usaria en cas d’independència, el seu ràting i prima de risc, els interessos que hauria de pagar i la massa de deute públic que heretaria. A més d’apel·lar al sentiment històric, Darling també va posar sobre la taula altres temes com la permanència a la Unió Europea, el futur de les pensions, la pèrdua de llocs de treball, la fuga d’empreses o la quantitat de petroli que queda al mar del Nord.

3. LES REACCIONS Tant Salmond com Darling van utilitzar tots els seus arguments al llarg del debat per enfortir la seva posició i, de fet, tots dos van tenir una participació destacable. És per això que, un cop finalitzat el cara a cara, va resultar difícil assenyalar un guanyador clar. Aparentment, però, va sortir-ne més afavorit el “no”.

257

Dickie, M. i Stacey, K. (5 d’agost del 2014), “Salmond labours as Darling gets best lines”. Llegir l’article a l’enllaç http://www.ft.com/cms/s/0/f1c6a080-1ce7-11e4-b4c7-00144feabdc0.html?siteedition=uk#axzz39bBZnzSf

http://www.ft.com/cms/s/0/f1c6a080-1ce7-11e4-b4c7-00144feabdc0.html?siteedition=uk#axzz39bBZnzSf


201

En aquest sentit, la primera enquesta realitzada per ICM pel diari The Guardian258 a 512 persones situa a Alistair Darling com a guanyador del debat amb un 56% dels vots dels espectadors, enfront el 44% que es posiciona a favor de Salmond. No obstant, la majoria d’enquestats també pensa que Salmond és qui té la personalitat més atractiva (47% contra 39%). Els tuits que es van emetre el mateix vespre del debat ja apuntaven cap a aquesta direcció. A les xarxes socials, doncs, es van publicar més comentaris favorables a l’exministre de Finances britànic que no pas al primer ministre escocès. Igualment, la premsa britànica també considera que Darling va estar més a l’alçada de les circumstàncies que Salmond, o bé que Salmond no va ser capaç de dominar el debat de manera clara. Per exemple, un dels articles més destacats de l’edició del Financial Times del 5 d’agost, que porta per títol “Salmond labours as Darling gets best lines”259 (Salmond treballa i Darling obté les millors frases), critica la negativa de Salmond a l’hora d’identificar un pla B per la moneda si la resta del Regne Unit rebutja continuar compartint la lliura esterlina després de la independència.

4. CONCLUSIÓ Després de 90 minuts de debat, es pot afirmar que la sorpresa de la nit no va ser la feblesa o el fracàs de Salmond, sinó més aviat la fortalesa i la convicció que va mostrar Darling en tot moment. De fet, la impressió majoritària prèvia al debat entre els ciutadans britànics era que seria el primer ministre escocès qui, amb la seva retòrica i amb la il·lusió i simpatia que desprèn, sortiria fàcilment victoriós del debat. La realitat, però, va acabar sent una altra: ambdós líders van saber utilitzar tots els seus recursos de manera molt satisfactòria i van contribuir a reafirmar les posicions dels seus votants. Aquesta era l’última oportunitat de Salmond per convèncer el màxim nombre d’indecisos, i fins i tot de partidaris del “no”, de votar a favor de la independència d’Escòcia. Per tant, tenint en compte les repercussions que ha generat el debat, els independentistes escocesos ho tenen molt complicat a l’hora de capgirar la situació ara que només falten sis setmanes per la celebració del referèndum.

258

Quinn, B. i Owen, P. (20 d’agost del 2014), “Salmond v Darling: the debate for Scotland ‘as it happened’”, The Guardian. Accedir al text a l’enllaç http://www.theguardian.com/uk-news/scottish-independence-blog/live/2014/aug/05/alex-salmond-v-alistair-darling-the-debate-for-scotland-live 259

Dickie, M. i Stacey, K. (5 d’agost del 2014), “Salmond labours as Darling gets best lines”, Financial Times. Accedir a l’article a l’enllaç http://www.ft.com/cms/s/0/f1c6a080-1ce7-11e4-b4c7-00144feabdc0.html?siteedition=uk#axzz39bBZnzSf

http://www.theguardian.com/uk-news/scottish-independence-blog/live/2014/aug/05/alex-salmond-v-alistair-darling-the-debate-for-scotland-live

http://www.theguardian.com/uk-news/scottish-independence-blog/live/2014/aug/05/alex-salmond-v-alistair-darling-the-debate-for-scotland-live




202


SEGON DEBAT INTENS ENTRE SALMOND I DARLING Dilluns 25 d’agost, des de les 20.30 h i fins les 22 h, va tenir lloc l’esperat segon debat entre el primer ministre escocès, Alex Salmond, i el cap de la campanya Better Together i exministre de Finances laborista, Alistair Darling260. El cara a cara va ser retransmès pel canal de televisió BBC Two i va ser presentat pel periodista Glenn Campbell. 200 persones que havien sigut prèviament seleccionades per l’institut de sondejos ComRes van poder seguir el debat en directe, a més de tenir l’oportunitat de poder fer preguntes als dos ponents.

1. UNA OPORTUNITAT PER AMBDÓS POLÍTICS Encara que segons la impressió general de l’opinió pública Darling hauria sortit vencedor del primer debat celebrat el 5 d’agost, ambdós polítics tenien molt en joc en aquest segon cara a cara. D’una banda, Salmond tenia el repte de recuperar posicions a les enquestes i, sobretot, convèncer als indecisos de votar a favor de la independència. D’altra banda, Darling volia aconseguir que el “sí” s’imposés d’una forma clara.

2. ELS ARGUMENTS A només tres setmanes de la celebració del referèndum, l’economia va tornar a centrar el debat sobre la independència d’Escòcia. Com que en el primer cara a cara Darling va basar la seva estratègia en l’aspecte de la moneda, aquesta vegada Salmond s’havia preparat i va saber donar respostes més convincents. Malgrat tot, l’opinió general dels escocesos és que el debat sobre la independència s’està centrant massa en la qüestió monetària. Al llarg del debat, doncs, Darling va preguntar al primer ministre escocès quin és el seu pla B en cas que no sigui possible que Escòcia pugui mantenir la lliura si arriba a ser independent. Salmond va assegurar que, en referència a aquest aspecte, té tres plans B: l’”esterlinització”, la moneda pròpia i la moneda de transició. Malgrat tot, va subratllar que la millor opció passaria per compartir la lliura amb el Regne Unit. Per posar exemples d’unió monetària, va citar diverses alternatives adoptades per altres països com Suècia, Noruega o Hong Kong. A més, va reiterar diverses vegades que, per tal de fer realitat aquesta opció, busca el mandat del poble escocès. Així mateix, Salmond va assegurar que Londres no pot impedir a Escòcia d’utilitzar la lliura esterlina. També va afegir que en cas de rebuig per part del Regne Unit, Escòcia no pagarà el deute compartit. “Negar la unió monetària seria tancar la porta a la possibilitat que Escòcia assumís aquests compromisos”, va dir Salmond.

260

Per a més informació sobre el debat, veure l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/live/uk-scotland-28927917

http://www.bbc.co.uk/news/live/uk-scotland-28927917


203

El punt àlgid del debat es va donar quan, davant d’una intervenció del presentador, Darling va haver d’admetre que un nou estat escocès podria arribar a utilitzar la lliura. Salmond, per la seva banda, va aprofitar l’ocasió per destacar la declaració del líder unionista com la “revelació més important de la nit”. Més enllà de la moneda, durant el cara a cara també es va fer referència a les reserves de petroli del mar del Nord i als serveis socials bàsics, especialment a l’NHS (sistema de sanitat pública). Respecte al petroli com a font de riquesa d’una hipotètica Escòcia independent, Darling va advertir de la volatilitat i de la poca fiabilitat dels ingressos que pugui generar aquest sector energètic. Sobre la gestió dels serveis socials bàsics, Salmond va alertar dels riscos de continuar al Regne Unit.

3. LES REACCIONS A diferència del primer debat, Salmond es va mostrar més incisiu que el líder unionista, encara que Darling en cap moment va cedir terreny al seu opositor. En aquest sentit, a l’article “Salmond mixes bonhomie with bare knuckles”261 (Salmond barreja bonhomia amb cops de puny sobre la taula), el Financial Times assegura que el primer ministre escocès va aconseguir donar vida altra vegada a la campanya del “sí”. També cal destacar que durant el cara a cara, Salmond va dirigir les seves intervencions principalment als votants indecisos de les classes treballadores. A més, tal i com demostra una enquesta duta a terme per ICM i que va ser difosa immediatament després del final del debat pel rotatiu The Guardian262, durant el programa els espectadors es van mostrar més inclinats a donar suport a Salmond. En aquest sentit, segons l’enquesta el líder independentista escocès va guanyar el debat amb un 71% dels vots dels enquestats, mentre que Darling només va rebre el suport del 29%. Aquest resultat difereix del que es va publicar després del primer debat, en el qual Darling es va imposar al primer ministre escocès amb el 56% dels vots.

4. CONCLUSIÓ La impressió general del debat que va tenir lloc la nit del 25 d’agost és que va ser molt més disputat que el primer i, per tant, és possible que contribueixi a aportar intensitat al llarg de les tres setmanes prèvies al referèndum. Aquesta, doncs, va ser l’última oportunitat de Salmond per intentar convèncer els votants indecisos i capgirar els resultats de les enquestes a favor del “sí” a la independència.

261

Veure l’article a l’enllaç http://www.ft.com/cms/s/0/fcb13454-2ca2-11e4-ada0-00144feabdc0.html#axzz3BU8zAtVO 262

Carrell, S. i Brooks, L. (26 d’agost del 2014), “Scottish independence: Salmond scores victory over Darling in fractious debate”, The Guardian. Llegir l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/politics/2014/aug/25/scottish-independence-debate-alex-salmond-alistair-darling

http://www.ft.com/cms/s/0/fcb13454-2ca2-11e4-ada0-00144feabdc0.html#axzz3BU8zAtVO

http://www.ft.com/cms/s/0/fcb13454-2ca2-11e4-ada0-00144feabdc0.html#axzz3BU8zAtVO

http://www.theguardian.com/politics/2014/aug/25/scottish-independence-debate-alex-salmond-alistair-darling


204


EL “SÍ” S’APROPA AL “NO”

L’enquesta263 duta a terme per YouGov i publicada avui, dimarts 2 de setembre, als diaris The Times264 i The Sun265 situa els partidaris de la independència d’Escòcia que es mostren convençuts a votar “sí” el proper 18 de setembre al 47%, mentre que el percentatge corresponent als enquestats favorables al “no” és d’un 53%. Per tant, actualment la diferència entre les dues opcions és només de 6 punts. Aquesta reduïda distància entre resultats contrasta amb el lideratge de 14 punts amb què els unionistes comptaven respecte als independentistes a mitjans d’agost, abans del darrer debat entre el primer ministre escocès, Alex Salmond, i el líder de la campanya Better Together i exministre de Finances, Alistair Darling. Aquestes dades, que s’han publicat quan només falten 16 dies pel referèndum, s'han obtingut a partir d’una mostra de 1.063 ciutadans residents a Escòcia. D’aquesta manera, el suport a la independència ha augmentat 8 punts durant les últimes setmanes. Actualment, doncs, el sector favorable a la independència només necessitaria 3 punts per tal d’imposar-se a les urnes. Els resultats de l’enquesta s’han publicat el mateix dia que finalitza el termini en el qual els escocesos podien registrar-se per votar al referèndum. Durant les últimes setmanes, les inscripcions en aquest registre han augmentat significativament. De fet, es preveu que la participació a la votació sigui una de les més altes de la història d’Escòcia.

1. ENQUESTES PRECEDENTS L’última enquesta realitzada per YouGov és la que mostra uns resultats més positius per la campanya del “sí”. De fet, les enquestes anteriors solien indicar una diferència de com a mínim 16 punts entre les dues respostes. Aquesta distància, però, ha anat disminuint en les darreres xifres publicades.

263

Per veure els resultats complets de l’enquesta accedir a l’enllaç http://d25d2506sfb94s.cloudfront.net/cumulus_uploads/document/nc8vsimg82/Times_Scotland_Results_140815_Monday.pdf 264

McIntosh, L. i Coates, S. (2 de setembre del 2014), “Scotland poll puts Union on a knife edge”, The Times. Llegir l’article a l’enllaç http://www.thetimes.co.uk/tto/news/uk/scotland/referendum/article4194006.ece 265

Newton Dunn, T. i Musson, C. (setembre del 2014), “Yes campaign just three points from victory in poll surge”, The Sun. Veure l’article a l’enllaç http://www.thescottishsun.co.uk/scotsol/homepage/news/scottishpolitics/referendum2014/5874140/Yes-campaign-just-three-points-from-victory-in-poll-surge.html?teaser=true

http://d25d2506sfb94s.cloudfront.net/cumulus_uploads/document/nc8vsimg82/Times_Scotland_Results_140815_Monday.pdf


http://www.thetimes.co.uk/tto/news/uk/scotland/referendum/article4194006.ece

http://www.thescottishsun.co.uk/scotsol/homepage/news/scottishpolitics/referendum2014/5874140/Yes-campaign-just-three-points-from-victory-in-poll-surge.html?teaser=true

http://www.thescottishsun.co.uk/scotsol/homepage/news/scottishpolitics/referendum2014/5874140/Yes-campaign-just-three-points-from-victory-in-poll-surge.html?teaser=true


205

En el gràfic es pot observar l’evolució dels resultats. A principis d’agost, doncs, l’enquesta de YouGov266 situava el “no” com a guanyador amb un avantatge de 22 punts, amb un 61% dels escocesos donant suport a la permanència d’Escòcia dins del Regne Unit i només un 39% a favor de la independència. L’enquesta de mitjans d’agost267, però, indicava que la diferència entre el “sí” i el “no” havia passat a 14 punts, amb un 57% dels escocesos donant suport al “no” i un 43% recolzant el “sí”. El president de YouGov, Peter Kellner, afirma268 que els resultats de la darrera enquesta del 2 de setembre que situen la diferència entre el “no” i el “sí” a només sis punts demostren que una victòria del “sí” actualment és possible.

2. ANÀLISI DELS RESULTATS Kellner es mostra convençut de la fiabilitat dels resultats de l’última enquesta perquè, argumenta, una cinquantena dels entrevistats ja havien format part de la mostra d’enquestes anteriors que presentaven un resultat ampli a favor del “sí”. Per tant, segons el president de YouGov, és possible fer una comparativa entre les respostes que han donat a diferents moments. Si l’anàlisi se centra en les respostes de la cinquantena d’escocesos que han format part de la mostra de diferents enquestes, la campanya pel “sí” hauria guanyat 35 partidaris i tan sols n’hauria perdut 8. Contràriament, la campanya pel “no” només n’hauria guanyat 13 i n’hauria perdut 21. La majoria de canvis de sentit de vot s’han donat entre els votants laboristes i liberaldemòcrates. De fet, fa tan sols un mes només el 18% de les persones que havien donat suport als laboristes en les darreres eleccions al Parlament escocès es mostraven predisposades a votar “sí”, mentre que la xifra actual correspon al 30%. D’altra banda, el vot a favor del “sí” entre els votants liberaldemòcrates s’ha duplicat i en aquests moments arriba al 24%. Alhora, els votants de l’SNP que tenien la intenció de votar “no” s’ha reduït del 29% al 22%. Finalment, pel que fa als votants tories, que només corresponen a un de cada deu ciutadans escocesos, continuen defensant fermament l’opció unionista: mentre que un 97% dóna suport al “no”, un 3% votaria “sí”. YouGov considera que un factor important que explica aquest canvi és l’actitud vers l’economia. Periòdicament, l’empresa de sondejos ha preguntat als enquestats si consideraven que la independència afavoriria o bé empitjoraria la situació actual d’Escòcia. A finals de juny, el nombre d’enquestats que valoraven la independència com un escenari negatiu per a l’economia escocesa eren un 49%, mentre que els que consideraven que la independència seria positiva eren un 27%. Actualment, però, la bretxa és molt més estreta, ja que les xifres han acostat posicions fins arribar a un 44% i a un 35% respectivament.

266

Veure els resultats de l’enquesta a l’enllaç http://cdn.yougov.com/cumulus_uploads/document/n9xblv6gc0/Sun_Results_Scottish_Independence_140807.pdf 267

Consultar els resultats de l’enquesta a l’enllaç http://d25d2506sfb94s.cloudfront.net/cumulus_uploads/document/nc8vsimg82/Times_Scotland_Results_140815_Monday.pdf 268

Kellner, P. (2 de setembre del 2014), “Support for Scottish independence jumps to 47%”, You Gov UK. Accedir a la informació a l’enllaç http://yougov.co.uk/news/2014/09/02/support-scottish-independence-jumps-47/

http://cdn.yougov.com/cumulus_uploads/document/n9xblv6gc0/Sun_Results_Scottish_Independence_140807.pdf



http://yougov.co.uk/news/2014/09/02/support-scottish-independence-jumps-47/


206

A més, la campanya pel “sí” també s’ha vist reforçada pel temor generalitzat de la pèrdua de qualitat del National Health Service (NHS, servei de salut públic britànic) a Escòcia si es manté dins el Regne Unit. De fet, només el 9% dels enquestats considera que l’NHS milloraria a Escòcia si es queda dins la unió. D’altra banda, el 37% de la mostra considera que la independència garantiria un millor servei de l’NHS, mentre que el 27% creu que el sistema es deterioraria. Per tant, després del segon debat entre Alex Salmond i Alistair Darling, el primer ministre escocès ha començat a neutralitzar el temor davant les conseqüències d’una eventual independència d’Escòcia, que ha permès el lideratge del “no” al llarg dels darrers mesos. Encara que molts escocesos es mostren preocupats pel tema de la moneda, molts d’altres també comencen a témer els efectes que puguin derivar de mantenir-se dins el Regne Unit.

3. REACCIONS El portaveu de la campanya pel “sí”, Blair Jenkins, ha declarat aquest matí que els resultats de l’última enquesta demostren que el suport a la independència està guanyant força, fet que suposa un posicionament sense precedents a favor de la separació. Segons Jenkins, Escòcia és un dels països més rics del món i cada dia que passa “més i més gent és conscient que un vot pel sí és una oportunitat per fer que aquesta gran riquesa funcioni millor per a tots aquells que viuen i treballen a Escòcia”. D’altra banda, el director de Better Together, Blair McDougall, ha destacat l’existència d’una majoria silenciosa. En aquest sentit, ha declarat: “Necessitem que la majoria silenciosa que dóna suport al no actuï, ja sigui el dia de la votació, picant portes, fent trucades o parlant amb amics i família (...); la majoria silenciosa ha de poder sentir-se segura de parlar”. Finalment, ha sentenciat: “Nosaltres parlem per la majoria dels escocesos, però aquesta enquesta confirma que si la gent vol que Escòcia es quedi al Regne Unit, ha de votar”.

4. CONCLUSIÓ Al llarg dels propers 16 dies, es veurà si l’impuls de l’últim mes es manté o si, per contra, el “sí” ja ha tocat sostre després del segon debat televisiu. En aquests moments, però, sembla poc probable que si finalment el “no” s’acaba imposant, ho faci amb un marge molt superior, tal i com s’esperava a l’inici. És per això que els responsables de Better Together estan molt pendents de les tendències que marquen els resultats de les enquestes.


207


EL “SÍ” S’IMPOSA PER PRIMERA VEGADA I CAMERON, MILIBAND I CLEGG VIATGEN PLEGATS A ESCÒCIA

L’enquesta publicada el 7 de setembre al diari The Sunday Times i realitzada per YouGov269 atorga per primera vegada la majoria per la mínima als partidaris de la independència. Aquest fet ha generat una gran preocupació a Westminster, així com també als mercats financers.

1. ELS RESULTATS DE L’ENQUESTA

L’enquesta pronostica un avantatge molt ajustat dels favorables al “sí”, que obtenen el 51% dels vots envers el 49% que s’inclinen pel “no”, si s’exclouen els indecisos. Si es té en compte aquest darrer segment de població, el “sí” també s’imposa amb un 47% al “no”, que correspondria a un 45%. L’enquesta de YouGov revela que l’augment de l’independentisme va lligat a un sentiment de desconfiança vers els polítics de Westminster, especialment per part dels votants laboristes. De fet, el 35% d’aquests es mostren favorables a la independència. Entre els conservadors, tan sols el 7% donen suport a la secessió, una xifra que arriba al 16% en el cas dels liberaldemòcrates. D’aquests resultats també se n’extreu que els líders independentistes generen més confiança que els unionistes. Un 42% dels escocesos afirma confiar en Salmond, i un 44% amb la viceprimera ministra escocesa, Nicola Sturgeon. En canvi, només el 33% dels escocesos confien en el líder de la campanya unionista Better Together, Alistair Darling, i el 23% declaren que confien amb David Cameron o Ed Miliband. Una altra de les causes que s’atribueix a la disminució del suport als unionistes són els fonaments de la campanya pel “no”, que principalment s’han basat en les conseqüències negatives que podrien repercutir en Escòcia si finalment sortís del Regne Unit. Seguint aquesta tònica, el 6 de setembre Ed Miliband va advertir als escocesos que si guanya la independència, caldrà imposar controls frontereres amb guàrdies armats entre ambdós països270.

269

Per a més informació sobre els resultats de l’enquesta, veure l’enllaç http://yougov.co.uk/news/2014/09/07/full-results-scottish-independence-2nd-5th-septemb/ 270

BBC News (27 de juny del 2014), “Scottish independence: Miliband raises border post prospect”. Llegir el text a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-28053031





208

En aquest sentit, segons l’enquesta un 60% dels escocesos considera que la campanya del “no” ha estat negativa, i només el 31% creu que en general ha estat positiva. En canvi, la campanya duta a terme pel sector independentista és considerada com a positiva pel 69% dels enquestats, mentre que un 30% la considera negativa. Encara que en les enquestes realitzades per altres empreses com Panelbase271 o TNS272 el “no” es continua imposant al “sí” (a l’enquesta de Panelbase, correspon a un 52% vers un 48%; a TNS, un 38% vers un 39%), en tots els casos es confirma la tendència a l’alça del resultat favorable a la independència.

2. REACCIONS

Aquests resultats han causat una gran preocupació entre els partidaris de mantenir la unió, alhora que han contribuït a agreujar les divisions entre conservadors i laboristes. Els primers responsabilitzen el Partit Laborista, que tradicionalment ha sigut la força política dominant a Escòcia, d’haver perdut el control sobre els seus votants. D’altra banda, els laboristes acusen als conservadors d’haver aplicat unes mesures d’austeritat que han generat una gran impopularitat a Escòcia. La reina Elisabet II ha trencat el silenci que havia mantingut fins ara en relació a la qüestió escocesa. Des de la seva residència d’estiu a Balmoral (Escòcia), ha declarat que està completament a favor de la unitat del Regne Unit i que s’estarà a Escòcia fins el dia del referèndum. Per la seva banda, el primer ministre britànic, David Cameron, ha assegurat que no té la intenció de dimitir en cas que guanyi el “sí”. Malgrat això, la majoria d’experts i també alguns membres del govern consideren que no li quedaria cap altra opció perquè caldria buscar i atribuir responsabilitats polítiques. Finalment, el primer ministre escocès, Alex Salmond, ha declarat a la BBC: “Estem fent una campanya positiva que atrau gent que mai abans havia estat involucrada en política i que troba estimulant la idea de poder tenir el futur d’aquest país a les seves mans per fer-lo més just, més pròsper i amb una societat més justa”.

3. GEORGE OSBORNE I EL NOU PLA DE GORDON BROWN L’avenç de l’opció independentista ha portat el govern britànic a oferir més poders a Escòcia si finalment es manté dins el Regne Unit. En aquest sentit, quan el ministre de Finances britànic, George Osborne, va ser entrevistat el dia 7 de setembre al programa de contingut polític de la BBC The Andrew Marr Show273, va anunciar que properament els tres grans partits unionistes presentaran un pla conjunt per

271

Veure els resultats de l’enquesta a l’enllaç (per accedir a l’enllaç cal copiar-lo al buscador) http://www.panelbase.com/media/polls/F6134tables08091010.pdf 272

Per a més informació sobre els resultats de l’enquesta, veure l’enllaç http://www.tns-bmrb.co.uk/news/scottish-opinion-monitor-swing-to-yes-makes-referendum-vote-too-close-toca-1 273

Veure el vídeo de l’entrevista a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-29098887

http://www.panelbase.com/media/polls/F6134tables08091010.pdf

http://www.tns-bmrb.co.uk/news/scottish-opinion-monitor-swing-to-yes-makes-referendum-vote-too-close-to-%20ca-1

http://www.tns-bmrb.co.uk/news/scottish-opinion-monitor-swing-to-yes-makes-referendum-vote-too-close-to-%20ca-1



209

oferir “més i nous poders per a Escòcia” en matèria fiscal, de despesa pública i d’estat del benestar. Osborne va assegurar que “els escocesos podran gaudir del millor dels dos mons, evitaran els riscos de la separació i gaudiran de més control sobre el seu destí”. De fet, el govern britànic ja fa mesos que ofereix més poders al Parlament escocès si no es trenca la unió. Aquesta promesa, però, recorda a la que va fer el govern canadenc durant els dies previs al referèndum de 1995 i ha semblat una reacció improvisada per part del govern britànic després de la publicació dels resultats de l’enquesta de YouGov. Tot i que Osborne va admetre que els grans partits de Westminster encara han de definir els detalls del pla, va subratllar que “la gent ha de saber que si voten no, votaran per més devolució de poders sense la incertesa que comporta la separació del Regne Unit”. D’altra banda, la nit del 8 de setembre l’exprimer ministre laborista, Gordon Brown, va presentar una agenda274 sobre nous poders en matèria de finances, serveis socials i impostos que seran transferits al Parlament d’Escòcia en cas d’una victòria del “no” en el referèndum. No obstant, la iniciativa està poc definida i tot apunta que els escocesos aniran a votar sense conèixer-ne el seu contingut exacte. Encara que la idea de posar en funcionament aquesta nova agenda inicialment compti amb el suport de conservadors i liberaldemòcrates, es podrien produir desacords a l’hora de concretar les mesures. D’acord amb el calendari de Brown, els plans es començarien a posar en pràctica a partir de l’endemà del referèndum. D’aquesta manera, el mes d’octubre el govern britànic presentaria les seves propostes de canvi, el novembre es publicaria el document de l’acord i l’esborrany de legislació d’Escòcia es tramitaria el mes de gener. En aquest esborrany, Brown vol que s’hi inclogui un acord perquè Edimburg controli bona part dels impostos generats a Escòcia, a més del compromís de destinar 1.700 milions de lliures per a beneficis socials. No obstant, els laboristes, al contrari que els liberaldemòcrates i conservadors, no estan disposats a cedir tot el control de l’IRPF.

4. CAMERON, MILIBAND I CLEGG VAN DEMÀ A EDIMBURG Sense que hi hagi cap precedent similar, aquest migdia la BBC es feia ressò de l’anunci275 conjunt de David Cameron, Ed Miliband i Nick Clegg en el qual comuniquen que l’endemà visitaran plegats Escòcia i, per tant, faltaran al Prime Minister’s Questions que se celebra cada dimecres al Parlament de Westminster. L’objectiu dels tres líders polítics és anar a Escòcia per dir a la seva població: “We want you to stay” (volem que us quedeu). En aquest sentit, Cameron, Miliband i Clegg han declarat: “Hi ha moltes coses que ens divideixen, però si hi ha una cosa en la qual estem d’acord apassionadament és que el Regne Unit està millor unit”. Novament, la BBC compara aquest gest conjunt amb les accions dutes a terme pels activistes detractors de la independència dies abans del referèndum del Quebec quan van veure que els resultats de les enquestes assenyalaven un trencament de Canadà. De fet, els experts

274

Parker, G.; Dickie, M. i Aglionby, J. (9 de setembre del 2014), “Scottish independence: Brown pledges ‘Burns Night declaration’”, Financial Times. Accedir a l’article a l’enllaç http://www.ft.com/cms/s/2/156366a0-3786-11e4-bd0a-00144feabdc0.html#axzz3alFa5DtA 275

BBC News, (9 de setembre del 2014), “Cameron and Miliband to skip PMQs and head to Scotland”. Veure l’article a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-politics-29125406

http://www.ft.com/cms/s/2/156366a0-3786-11e4-bd0a-00144feabdc0.html#axzz3alFa5DtA

http://www.ft.com/cms/s/2/156366a0-3786-11e4-bd0a-00144feabdc0.html#axzz3alFa5DtA

http://www.bbc.co.uk/news/uk-politics-29125406


210

consideren que el missatge “we want you to stay” que van llançar els polítics canadencs va ajudar a guanyar el “no” per un avantatge molt petit.

5. LA CAIGUDA DEL MERCAT BORSARI La jornada d’ahir va contribuir a la caiguda de la lliura esterlina. Així, la lliura es va devaluar un 1,3% davant del dòlar, i es va situar en la seva cotització més baixa des del mes de novembre del 2013. A més, les grans companyies amb forta implantació a Escòcia, com Bank of Scotland (que pertany al Lloyds Banking Group), Standard Life, l’empresa energètica escocesa SSE i el Royal Bank of Scotland també van patir pèrdues a causa del descens de la cotització dels seus títols. Ahir a la nit, la BBC anunciava que si guanya el “sí”, el Royal Bank of Scotland (RBS) faria un canvi immediat de seu social, d’Edimburg a Londres. Cal tenir present, però, que el RBS està gairebé nacionalitzat i la seva gestió es fa en la seva totalitat des de Londres amb la intervenció del govern central. Així mateix, el Nobel d’Economia Paul Krugman publicava a The New York Times un article276 en el qual advertia:

6. CONCLUSIÓ Els resultats del sondeig realitzat per YouGov publicats el 7 de setembre han sorprès els líders de la campanya pel “no” i han suposat un daltabaix entre els partidaris de mantenir la unió. La seva reacció sembla que ha consistit en improvisar estratègies d’última hora per mantenir Escòcia dins el Regne Unit. Davant la visita conjunta dels tres líders unionistes, caldrà veure quina és la reacció de la població escocesa. Les últimes intervencions de polítics unionistes han tendit a generar rebuig entre la societat escocesa i sembla que hagin sigut contraproduents en relació als interessos unionistes.

276

Krugman, P. (7 de setembre del 2014), “Scots, what the Heck?”, The New York Times. Veure l’article a l’enllaç http://www.nytimes.com/2014/09/08/opinion/paul-krugman-scots-what-the-heck.html?_r=0

“Tinc un missatge per als escocesos. Tingueu por, molta por. Els riscos d’anar sols

són enormes. Podeu pensar que Escòcia es podria convertir en un altre Canadà,

però és molt probable que s’acabi convertint en una Espanya sense la llum del sol”.

Paul Krugman

http://www.nytimes.com/2014/09/08/opinion/paul-krugman-scots-what-the-heck.html?_r=0


211


ELS ESCOCESOS DECIDEIXEN MANTENIR-SE AL REGNE UNIT El 18 de setembre, després de molts mesos de campanya, el poble escocès ha decidit mantenir-se al Regne Unit. Aquesta decisió ha comportat i comportarà una sèrie de conseqüències tant pels representants de la campanya del “sí”, com pels membres de la campanya del “no”, així com també pel poble escocès i per la resta del Regne Unit. A continuació s’analitzen els resultats del referèndum i les conseqüències que se’n deriven.

1. UNS RESULTATS DIFÍCILS DE DIGERIR PER L’SNP Després d’una intensa campanya prèvia a la celebració del referèndum, finalment els escocesos han decidit mantenir-se dins el Regne Unit, amb el 55% dels vots a favor del “no” i el 45% dels vots pel “sí”. Aquesta diferència suposa 400.000 vots277. La participació al referèndum ha batut tots els rècords històrics, ja que ha superat el 85% a tot el territori, encara que a Glasgow només ha votat el 75% de la població. En referència al període previ a la votació, cal tenir en compte una sèrie de dades: s’ha destinat un pressupost de 30 milions de lliures a la campanya; més de 2,5 milions de famílies han rebut informació a les seves llars; l’últim mes els call centres habilitats per la Comissió Electoral han rebut 10.927 trucades, i el 97% dels escocesos s’han registrat per votar278. Els resultats han sigut molt difícils de digerir pel partit de Salmond, ja que aquells territoris amb una forta implantació de l’SNP no han respost com s’esperava. De fet, només 4 de les 32 circumscripcions s’han inclinat a favor de la independència. Així doncs, el “sí” ha guanyat clarament a Glasgow –la circumscripció més poblada– (el “sí” ha rebut el 53,49% dels vots, mentre que el “no” n’ha rebut un 46,51%), a Dundee (57,35% vers 42,65%), a North Lanarkshire (51,07% vers 48,93%) i a West Dunbartonshire (53,96% vers 46,04%). En la resta de circumscripcions, però, s’ha imposat el “no”. A Aberdeenshire, per exemple, que és la circumscripció de Salmond, a més de la seu de la prospecció del petroli i la que té la renda per càpita més alta, el “sí” ha obtingut només el 39,64% dels vots. A la capital, Edimburg, els resultats encara són més clars a favor de mantenir la unió, ja que un 60% dels ciutadans s’han manifestat a les urnes en contra de la independència. El factor econòmic, doncs, sembla haver estat la clau de la victòria del “no”. Tal i com s’esperava, les zones més pròsperes d’Escòcia han votat a favor de romandre al Regne Unit, mentre que les zones més pobres han donat suport a la independència, encara que no de

277

Per a més informació, accedir a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/events/scotland-decides/results 278

Informació proporcionada per la Comissió Electoral britànica.

http://www.bbc.co.uk/news/events/scotland-decides/results


212

forma suficient. A l’Escòcia rural, a les illes d’Orkney i Shetland i a les zones frontereres amb Anglaterra ha sigut on el “no” s’ha imposat amb més força. Algunes enquestes també apunten que, tal i com ja s’havia suggerit, la majoria de la població femenina s’ha decantat pel “no”, de la mateixa manera que els jubilats, que potser temien pel manteniment de la seva pensió279. Encara que el “no” s’hagi endut la victòria, els resultats no suposen la derrota de l’independentisme. De fet, els més joves –és a dir, la població a partir de 16 anys, que en aquest cas era l’edat mínima per poder votar– s’han decantat massivament pel “sí”. Això garanteix, per tant, la supervivència del corrent sobiranista de cara al futur. Malgrat això, la derrota a les urnes ha comportat la dimissió de Salmond com a líder de l’SNP i com a primer ministre del govern escocès, encara que va ser ell qui va portar el partit nacionalista escocès a guanyar les eleccions de 2011 per majoria absoluta. La seva marxa es farà efectiva el novembre d’enguany, quan els membres del partit escullin un nou successor al congrés de l’SNP. Encara que abandoni la primera línia política, però, Salmond continuarà sent diputat al Parlament escocès per Aberdeenshire. Després d’aquest episodi, l’SNP procura seguir endavant. De moment, la meitat dels consellers del govern escocès ja han manifestat el seu suport incondicional a l’actual viceprimera ministra del govern, Nicola Sturgeon, com a futura cap del partit i de l’executiu. Sturgeon, que prové d’una família molt humil de Glasgow i que és advocada de professió, va créixer políticament a l’Escòcia del thatcherisme. Potser per aquest motiu se la situa d’una tendència política més d’esquerres que Salmond i s’espera que porti un canvi de rumb al partit.

2. UNS RESULTATS DIFÍCILS DE GESTIONAR A WESTMINSTER Si els resultats han estat un cop molt dur per l’SNP, la victòria dels partits unionistes també s’entreveu amarga ja que comporta la paradoxa d’obrir el debat territorial al Regne Unit. Aquest debat pot generar moltes controvèrsies entre els partits unionistes i també en el si dels mateixos grups polítics. L’establiment d’aquesta nova agenda es remunta en el moment en què les enquestes mostraven un augment significatiu del suport a la independència quan només faltava un mes pel referèndum. Davant d’això, els tres grans partits britànics van prometre als escocesos la transferència de nous poders fiscals, millores en matèries de benestar social i regulació laboral si rebutjaven la independència. Ara que la celebració del referèndum ja ha passat, la transferència de poders a Escòcia es veu des dels partits unionistes com un problema de solució complexa, tal i com apuntaven tots els comentaris un cop ja es van conèixer els resultats de la votació. De moment, però, tant Cameron com Miliband –que es troba a Manchester pel congrés de tardor del partit– han reafirmat la seva voluntat de complir el calendari amb Escòcia.

279

Per a més informació sobre aquest apunt, consultar els resultats de l’enquesta de Lord Ashcroft a l’enllaç http://lordashcroftpolls.com/wp-content/uploads/2014/09/Scotland-Post-Referendum-poll-Full-tables-1409191.pdf i llegir l’article de Jeavans, C. (19 de setembre del 2014), “In maps: How close was the Scottish referendum vote?”, BBC News a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-29255449

http://lordashcroftpolls.com/wp-content/uploads/2014/09/Scotland-Post-Referendum-poll-Full-tables-1409191.pdf

http://lordashcroftpolls.com/wp-content/uploads/2014/09/Scotland-Post-Referendum-poll-Full-tables-1409191.pdf



213

En aquest sentit, quan Cameron va comparèixer ahir a Downing Street després de la publicació dels resultats definitius del referèndum, va reafirmar la seva promesa de dotar de més autonomia a Escòcia. A més, va anunciar el nomenament de Lord Smith of Kelvin per tal que supervisi el procés de devolució de competències a Escòcia en matèria d’impostos, despesa i política social, i es preveu que abans de les eleccions generals del maig del 2015 el paquet legislatiu (és a dir, l’esborrany d’una nova Scotland Bill) ja estigui llest. No obstant, Cameron va deixar clar que els canvis constitucionals que beneficiaran Escòcia no s’aplicaran fins que hagin passat les eleccions generals. En aquest sentit, el primer ministre britànic va afirmar: “Hem escoltat la veu d’Escòcia; ara hem d’escoltar la veu de milions d’anglesos”. Alhora, va remarcar que els poders que es retornaran a Escòcia en el futur no dependran només del resultat de les eleccions, sinó també de que s’estableixi un marc constitucional diferent per a tot l’Estat. D’aquesta manera, els canvis constitucionals a què el referèndum escocès ha abocat el país obren un debat territorial que cap dels tres partits unionistes s’havia plantejat iniciar de manera immediata. De moment, Ed Miliband ja ha advertit a Cameron que no firmarà precipitadament cap mena d’acord fins que no es convoqui una convenció nacional de cara a la tardor del 2015 per considerar l’assumpte. D’altra banda, un sector important dels conservadors insisteix que no es pot cedir més poder a Escòcia i, per tant, permetre que més assumptes escocesos deixin de ser tramitats a Westminster, sense que prèviament es faci front a l’anomenada “qüestió West Lothian”280. Aquest aspecte fa referència a la situació actual en la qual els diputats escocesos a la Cambra dels Comuns poden influir en matèries que afecten només a Anglaterra i Gal·les, mentre que els temes que afecten exclusivament a Escòcia es decideixen al Parlament de Holyrood. Aquest grup de conservadors demana a Cameron que es prohibeixi als diputats escocesos votar sobre afers que només afecten a Anglaterra. No obstant, aquesta estratègia xoca frontalment amb els interessos laboristes, ja que en cas d’aplicar la petició d’aquest sector tory, el pes dels conservadors a Westminster durant aquestes votacions podria ser molt més superior al dels laboristes, que solen comptar amb més de 40 diputats del partit laborista escocès. Un altre aspecte del qual s’ha parlat al llarg dels últims dies és la creació de governs regionals. En aquest línia, Ed Miliband ha fet referència recentment a la necessitat de donar més poder a les regions i a les grans ciutats d’Anglaterra. Finalment, una altra possibilitat seria adoptar un sistema federal que ampliés les competències a Escòcia, Gal·les i Anglaterra, amb una assemblea d’Anglaterra paral·lela als Comuns.

3. CONCLUSIÓ La celebració del referèndum a Escòcia ha comportat l’obertura d’un debat que pot derivar a moltes ramificacions, però en cap cas a una solució fàcil. Tot i que els tres líders dels partits unionistes han ratificat la seva predisposició a atorgar els poders promesos a Edimburg, al llarg dels últims dies també ha quedat palès que la devolució anirà acompanyada d’una reforma

280

Pel nom de la circumscripció del diputat que va plantejar la qüestió per primera vegada el 1977, el laborista Tam Dalyell.


214

territorial a nivell nacional que es produirà després dels resultats de les eleccions del maig del 2015. De moment, però, el govern britànic publicarà a finals d’octubre un document amb les seves propostes de devolució. En aquest sentit, Cameron ha assegurat que el projecte de llei estarà preparat el gener, i la Scotland Bill serà aprovada abans del dia 25 del mateix mes.


215


LES CONSEQÜÈNCIES MÉS IMMEDIATES DESPRÉS DEL REFERÈNDUM

Dos mesos després del referèndum escocès del 18 de setembre i de la victòria unionista, el “tema escocès” segueix ben present a l’agenda política del país. A continuació, es destaquen algunes qüestions que se’n deriven.

1. NICOLA STURGEON: UNA NOVA “FIRST MINISTER” PER ESCÒCIA El dia 20 de novembre, Nicola Sturgeon281 va prendre possessió com a First Minister d’Escòcia282, després de ser escollida pel Parlament escocès amb 66 vots a favor, 15 en contra i 39 abstencions283. El nou viceprimer ministre, que la substitueix en el càrrec, és John Swinney, que va ser líder de l’SNP des del mes de setembre del 2000 i fins el setembre del 2004. Avui, 21 de novembre del 2014, la nova primera ministra ha escollit el seu equip de govern284 i el 26 de novembre presentarà el seu programa de govern.

2. EL COMPLIMENT DE LES PROMESES DE DAVID CAMERON Amb l’objectiu de gestionar les promeses de més devolution, el 19 de setembre el govern britànic va crear la Comissió Smith285, presidida per Lord Smith of Kelvin. Aquesta comissió es va establir com un òrgan totalment independent per tal de facilitar les converses sobre la devolució de més poders al Parlament escocès. La Comissió Smith publicarà les seves recomanacions (Heads of Agreement) el 27 de novembre. A partir d’aquí, el govern britànic s’ha compromès a fer un seguit de passos. Primer, farà públic el ventall de propostes de la Comissió Smith en relació a la devolution i ampliarà la possibilitat de fer consultes sobre aquestes propostes. I segon, respondrà a les recomanacions de la Comissió Smith amb la presentació d’un projecte legislatiu previst de cara el gener del 2015. Les recomanacions també serviran com a base per elaborar una nova legislació, la Scotland Bill, que el govern que es formi després de les eleccions generals del maig del 2015 presentarà al nou Parlament britànic per tal que l’aprovi.

281

Per a més informació sobre el perfil de Nicola Sturgeon, llegir el següent article: Black, A. (19 de novembre del 2014), “The Nicola Sturgeon story”, BBC News. Veure el text a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-25333635 282

Veure el vídeo a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-30127064 283

BBC News (19 de novembre del 2014), “Nicola Sturgeon is elected first minister of Scotland”. Veure la notícia a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-30118626 284

BBC News (21 de novembre del 2014), “Nicola Sturgeon announces new Scottish cabinet”. Llegir la notícia a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-30138550 285

Per a més informació sobre la Comissió Smith, consultar l’enllaç https://www.smith-commission.scot/






https://www.smith-commission.scot/


216

El compromís inicial del govern de Cameron ha derivat a la redacció del Command Paper286, en el qual es recullen les propostes de devolution dels tres partits polítics del Regne Unit amb més pes: el Conservador, el Laborista i el Liberal Demòcrata. Amb tot, després del referèndum el govern britànic sembla que està liderant un procés que tindria per objectiu aconseguir un consens entre els principals partits britànics sobre quin nivell de devolució s’hauria d’atorgar a Escòcia.

3. LA “QÜESTIÓ WEST LOTHIAN”: EVEL (“ENGLISH VOTES FOR ENGLISH LAWS”) En les seves declaracions posteriors al referèndum escocès, David Cameron va afirmar: “Hem escoltat la veu d’Escòcia; ara hem d’escoltar la veu de milions d’anglesos”. Alhora, va remarcar que els poders que es retornin a Edimburg en un futur no dependran només del resultat de les eleccions generals, sinó també de que s’estableixi un marc constitucional diferent per a tot l’Estat. El referèndum escocès, doncs, ha portat a encetar un debat territorial i de modificacions constitucionals al Regne Unit que cap dels tres partits unionistes s’havia plantejat com un escenari immediat. En aquest sentit, un sector important dels conservadors insisteix que no es pot procedir a la cessió de més poder a Escòcia sense que abans es resolgui la situació que permet als diputats escocesos –que són principalment laboristes- intervenir en decisions relacionades només amb Anglaterra i Gal·les. Aquesta qüestió, que se l’anomena “West Lothian” o bé EVEL (English votes for English laws), s’agreujarà si s’augmenten els poders del Parlament escocès. Aleshores, Westminster tramitaria encara menys assumptes relacionats amb Escòcia ja que la competència estaria en mans de Holyrood. Aquesta setmana, David Cameron ha comparegut davant el Liaison Committee i ha defensat la necessitat que el procés de devolution de poders a Escòcia vagi acompanyat de canvis a Westminster que suposin arribar a EVEL287. En aquest sentit, ha suggerit que els diputats escocesos no haurien de poder votar en assumptes que afecten exclusivament Anglaterra, tal i com demanava un sector del seu grup polític.

4. LA DIFÍCIL SITUACIÓ DEL PARTIT LABORISTA ESCOCÈS El referèndum d’Escòcia i les seves conseqüències ha portat el Partit Laborista escocès a fer front a un procés de reestructuració interna. El 24 d’octubre, Johann Lamon va dimitir com a líder del partit288, i al cap de pocs dies la va seguir el seu número dos, Anas Sarwar. Malgrat això, Sarwar es mantindrà en el càrrec fins que s’elegeixi un nou líder el 13 de desembre289.

286

Accedir al document a l’enllaç https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/363236/Command_paper.pdf 287

BBC News (20 de novembre del 2014), “David Cameron goes on attack over English votes”. Llegir la notícia a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-politics-30126907 288

BBC News (25 d’octubre del 2014), “Johann Lamont resignation: Scottish Labour leader stands down immediately”. Veure la notícia a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-29765415 289

BBC News (31 d’octubre del 2014), “Scottish Labour leadership: Sarwar resignation sparks double contest”. Veure el text a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-scotland-politics-29845021

https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/363236/Command_paper.pdf

http://www.bbc.co.uk/news/uk-politics-30126907




217

5. UNA ENQUESTA DE YOUGOV DÓNA LA VICTÒRIA AL “SÍ” EN UN NOU HIPOTÈTIC REFERÈNDUM ESCOCÈS

A principis de novembre, YouGov va fer públics els resultats d’una nova enquesta encarregada pel diari The Times290. Segons el sondeig, si es tornés a celebrar el referèndum, el 49% dels enquestats votaria “sí”, el 45% donaria suport al “no”, el 2% s’abstindria i 4% desconeix per quina de les dues respostes es decantaria.

290

Veure els resultats complets a l’enllaç http://d25d2506sfb94s.cloudfront.net/cumulus_uploads/document/fyv6pya3md/Times-results-141030-scotland-FULL.pdf




218

INFORME SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL PROCÉS D’ESCÒCIA (41) 11 de desembre del 2014

RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ SMITH

Després de la victòria del “no” en el referèndum escocès celebrat el 18 de setembre, a instàncies del govern britànic es va formar una Comissió en la qual hi han participat els cinc partits amb representació al Parlament escocès291. L’objectiu era analitzar com es podien materialitzar les promeses de més autonomia que els partits unionistes havien fet a Escòcia durant la campanya prèvia al referèndum. El 27 de novembre la Comissió Smith va publicar les seves conclusions. Ara, el govern britànic les farà servir com a base per elaborar una legislació que presentarà a principis del 2015 i que dotarà de més poder les institucions escoceses.

1. LES COMPETÈNCIES A TRANSFERIR A ESCÒCIA El document, que ha estat acceptat per totes les parts, assenyala quines són les competències que se cediran al govern escocès i quines es mantindran al Regne Unit. Entre les competències més destacades292 que es traspassen cal destacar les següents293:

- Cessió d’impostos: aquest és el punt més rellevant del document. Es preveu que el govern escocès rebi la totalitat de l’anomenada Income Tax (IRPF) pagada pels escocesos294, a més d’un 50% de l’IVA (VAT en anglès)295 tributat a Escòcia. Se cedeix també el control de les taxes aeroportuàries. Entre els impostos que continuaran sent gestionats pel Parlament britànic hi ha la Corporation Tax (impost de societats) i les National Insurance Contributions (contribucions a la seguretat social).

- Capacitat d’endeutament: s’incrementa el poder del Parlament escocès perquè pugui

endeutar-se, encara que primer serà necessari un acord amb el Parlament britànic.

- Poders electorals: el Parlament escocès tindrà la capacitat de regular les campanyes electorals, incloent-hi els límits de despeses i la duració de la publicitat, a més de

291


Es pot consultar la llista completa de competències que es traspassen al següent article: Siddique, H. (27 de setembre del 2014), “New powers for Scotland: Key points from the Smith commission”, The Guardian. Veure l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/politics/2014/nov/27/scottish-devolution-smith-commission-key-points 293

Al següent article, es fa una comparació amb Catalunya: Arnett, G. (5 de desembre del 2014), “How do Scotland’s tax and spending powers compare with Catalonia?”, The Guardian. Llegir l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/news/datablog/2014/dec/05/how-do-scotlands-tax-and-spending-powers-compare-with-catalonia 294

L’IRPF seguirà sent recaptat pel govern britànic, però es preveu que a l’assignació que el Parlament britànic dóna a les institucions escoceses a partir d’ara s’hi inclogui l’IRPF recaptat a Escòcia. Aquest fet faria que l’assignació augmentés considerablement. 295

Es preveu que el Parlament escocès disposi dels primers 10 punts recaptats de l’IVA. Actualment l’IVA està al 20%, per tant això suposaria que, amb aquest percentatge, el Parlament escocès disposés del 50% de l’IVA recaptat a Escòcia.

http://www.theguardian.com/politics/2014/nov/27/scottish-devolution-smith-commission-key-points

http://www.theguardian.com/politics/2014/nov/27/scottish-devolution-smith-commission-key-points

http://www.theguardian.com/news/datablog/2014/dec/05/how-do-scotlands-tax-and-spending-powers-compare-with-catalonia

http://www.theguardian.com/news/datablog/2014/dec/05/how-do-scotlands-tax-and-spending-powers-compare-with-catalonia


219

poder permetre el vot a partir dels 16 anys. També tindrà competències per modificar la llei electoral que s’aplica per elegir els diputats al Parlament escocès. Per introduir aquest canvi, però, caldrà l’aprovació de dues terceres parts dels diputats escocesos.

- Ajuts socials: el Parlament escocès tindrà la competència de poder gestionar diversos

ajuts socials, entre els quals hi ha els relacionats amb la dependència, la maternitat i l’habitatge. Escòcia també tindrà la capacitat de poder ampliar l’ajuda als aturats a través de nous programes o bé reformant els ja existents. A més, es preveu que Holyrood pugui crear i administrar nous ajuts socials. Per tal de poder executar aquestes capacitats, el document esmenta que el Parlament britànic transferirà a l’escocès la quantitat econòmica necessària.

- Llicència de les explotacions interiors de gas i petroli: el Parlament escocès serà

l’encarregat d’autoritzar les explotacions de gas i petroli que es produeixen a terra ferma. La llicència per l’explotació en alta mar, que és la més important, es manté en mans del Regne Unit.

Es preveu que el finançament de les institucions escoceses es continuï calculant per mitjà de la fórmula Barnett296, que té en compte la població i les competències cedides, entre les quals hi hauria també la gestió de l’IRPF i altres impostos. En aquest sentit, la Comissió Smith calcula que l’assignació anual que es destina al Parlament escocès augmentarà uns 14 mil milions de lliures addicionals297.

2. REACCIONS L’SNP, malgrat haver participat en l’elaboració del document i haver-lo acceptat, ha mostrat la seva insatisfacció davant el fet que la Comissió Smith no prevegi transferir la gestió de l’impost de societats ni tampoc de les contribucions a la Seguretat Social. En aquest sentit, però, cal tenir present la proximitat de l’inici de la campanya electoral prèvia a les eleccions del Parlament britànic, que tindran lloc al maig del 2015 i en les quals l’SNP busca obtenir un resultat que li permeti erigir-se com el garant d’un vertader augment de competències per Escòcia. Per la seva banda, els partits unionistes han expressat en major o menor mesura la seva satisfacció pel document presentat. Esperen que el text serveixi per mantenir Escòcia dins el Regne Unit. Caldrà veure, però, de quina manera es materialitzen les conclusions de la Comissió Smith en la legislació que es preveu aprovar el gener del 2015.

296

Shepherd, J. (19 de setembre del 2014), “What is the best Barnett formula and how does it work?”, The Guardian. Llegir l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/politics/2014/sep/19/what-is-barnett-formula-how-work-scotland-wales-northern-ireland 297

Brooks, L. (27 de novembre del 2014), “Scotland to control £14bn of income tax and welfare benefits in cross-party deal”, The Guardian. Llegir l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/politics/2014/nov/27/scotland-scottish-parliament-power-14bn-income-tax-welfare-cross-party-deal-lord-smith

http://www.theguardian.com/politics/2014/sep/19/what-is-barnett-formula-how-work-scotland-wales-northern-ireland

http://www.theguardian.com/politics/2014/sep/19/what-is-barnett-formula-how-work-scotland-wales-northern-ireland

http://www.theguardian.com/politics/2014/nov/27/scotland-scottish-parliament-power-14bn-income-tax-welfare-cross-party-deal-lord-smith

http://www.theguardian.com/politics/2014/nov/27/scotland-scottish-parliament-power-14bn-income-tax-welfare-cross-party-deal-lord-smith


220


ESCÒCIA: ÚLTIMES NOVETATS Han passat quatre mesos des de la celebració del referèndum per la independència d’Escòcia i gairebé dos mesos des de la publicació de les conclusions de la Comissió Smith sobre el procés de transferència de competències a les institucions escoceses298. En el present informe s’analitza en quin estat es troba el procés de devolució i quina és la situació dels partits escocesos de cara a les eleccions generals britàniques previstes el maig del 2015.

1. EL PROCÉS DE DEVOLUCIÓ, EN MARXA Durant les primeres setmanes de gener del 2015, el Parlament britànic ha estat treballant per transformar en legislació les propostes plantejades per la Comissió. S’ha establert el 25 de gener com a data límit per presentar la legislació definitiva. Caldrà veure, però, fins a quin punt les propostes de la Comissió Smith són acceptades pels parlamentaris britànics. De fet, aquest aspecte podria ser crucial de cara a la campanya electoral de les eleccions generals. En referència a la transferència de competències, de moment ja s’ha cedit la gestió del fracking al govern escocès299.

2. EXPECTATIVES ELECTORALS: L’EROSIÓ DEL PARTIT LABORISTA ESCOCÈS Després de la dimissió de Johann Lamont com a líder dels laboristes escocesos l’octubre del 2014, es va obrir un període per renovar aquest lideratge a través d’una votació dels parlamentaris del Partit Laborista escocès, els membres del grup polític i els integrants dels sindicats. Finalment, aquest procés va portar a l’elecció de Jim Murphy300, que va rebre el suport d’un 55,7% dels vots. Murphy, que fins ara era diputat al Parlament britànic per Escòcia, se li encomana la tasca d’aconseguir que els escocesos recuperin la confiança perduda en el Partit Laborista. Durant els últims anys, Escòcia (que compta amb 59 escons del total de 650 del Parlament britànic) ha enviat majoritàriament diputats laboristes a Westminster. En les últimes eleccions generals britàniques celebrades el 2010, el repartiment d’escons escocesos va quedar de la següent manera: 41 diputats pel Partit Laborista, 11 pel Partit Liberal Demòcrata, 6 per l’SNP i 1 pel Partit Conservador.

298


Maddox, D. (22 de maig del 2015), “Smith Commission: fracking powers devolved first”, The Scotsman. Llegir l’article a l’enllaç http://www.scotsman.com/news/politics/top-stories/smith-commission-fracking-powers-devolved-first-1-3659656 300

BBC News (13 de desembre del 2014), “MP Jim Murphy named Scottish Labour leader”. Llegir el text a l’enllaç http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-30461687

http://www.scotsman.com/news/politics/top-stories/smith-commission-fracking-powers-devolved-first-1-3659656

http://www.scotsman.com/news/politics/top-stories/smith-commission-fracking-powers-devolved-first-1-3659656



221

El referèndum per la independència, però, ha tingut conseqüències negatives pel Partit Laborista, que s’ha vist alineat amb el Partit Conservador a l’hora de defensar el “no” i això el podria perjudicar de cara a les eleccions al Parlament britànic. En aquest sentit, en un article del 26 de setembre del 2014 titulat “Labour set for a bloodbath in Scotland in general election, poll says” (El Partit Laborista, en vistes d’un bany de sang a Escòcia), el diari The Guardian analitzava la situació electoral escocesa de cara a les eleccions generals301. Segons les previsions de l’estudi, l’SNP passaria d’obtenir un 20% dels vots a rebre’n un 43%, mentre que el suport als laboristes disminuiria d’un 42% a un 26%. Seguint la mateixa línia, els liberaldemòcrates passarien de tenir un 19% dels vots a obtenir-ne un 6%, i els conservadors en rebrien un 13%, enlloc del 17% de les últimes eleccions. Si es traslladen aquestes dades al nombre d’escons, l’SNP tindria 45 diputats, 10 serien pels laboristes, 3 pels liberaldemòcrates i, finalment, 1 seria pels conservadors. Altres enquestes sobre la distribució dels vots a Escòcia de cara a les eleccions generals també preveuen un augment del suport als nacionalistes escocesos i una disminució als laboristes, encara que les xifres siguin menys contundents. Segons les previsions que s’han fet fins ara, doncs, el canvi radical que es donaria en l’escenari electoral escocès podria comportar repercussions importants en el conjunt del Regne Unit. De fet, malgrat la victòria de l’opció unionista en el referèndum, l’SNP n’ha sortit reforçat ja que ha augmentat exponencialment els seu suport302 i ara és percebut per la majoria d’escocesos com el partit que millor representa els seus interessos303. En aquest sentit, si l’SNP aconseguís tenir una presència d’una trentena de diputats al Parlament britànic possiblement liderats per l’exprimer ministre escocès Alex Salmond -que es presentarà a les eleccions generals a la circumscripció escocesa de Gordon-, els nacionalistes escocesos podrien ser determinants a l’hora d’incidir en la formació de majories a Westminster. De fet, en aquests moments les enquestes preveuen un empat tècnic entre conservadors i laboristes, tot i que aquests últims comptarien amb un lleuger avantatge. Cap dels dos partits, però, obtindria la majoria absoluta. Davant d’això, i si finalment s’acabés donant aquest escenari, Salmond ja ha descartat un pacte formal amb els laboristes. Sembla que, preferiblement, s’inclinaria per negociar tema per tema304. Per la seva banda, el líder dels laboristes britànics, Ed Miliband, no ha volgut pronunciar-se sobre els possibles pactes postelectorals i s’ha limitat a demanar la majoria absoluta als votants britànics305. Mentrestant, els laboristes escocesos intenten polaritzar la campanya entre els conservadors i els laboristes. Asseguren que un vot per l’SNP només serveix per mantenir David Cameron al govern, i fins i tot es volen mostrar com un partit útil pels que van votar a favor de la independència en el referèndum306.

301

Clark, T. (26 de desembre del 2014), “Labour set for a blood path in Scotland in general election, poll says”, The Guardian. Veure l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/uk-news/2014/dec/26/labour-bloodbath-scotland-general-election-2015-snp-westminster 302

McGee, A. (5 d’octubre del 2014), “SNP Membership Now at 100.000 Members!”, Huffington Post. Llegir l’article a l’enllaç http://www.huffingtonpost.co.uk/alan/snp-membership-now-at-100000-members_b_5935416.html 303

The Scotsman (28 de desembre del 2014), “SNP MPs ‘best to represent Scotland’ says poll”. Llegir el text a l’enllaç http://www.scotsman.com/news/uk/snp-mps-best-to-represent-scotland-says-poll-1-3645201 304

Macnab, S. (8 de desembre del 2014), “Alex Salmond rules out formal pact with Labour”, The Scotsman. Accedir a l’article a l’enllaç http://www.scotsman.com/news/uk/alex-salmond-rules-out-formal-pact-with-labour-1-3628346 305

Watt, N. (11 de gener del 2015), “Ed Miliband dismisses talk of post-election pact with SNP”, The Guardian. Llegir l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/politics/2015/jan/11/ed-miliband-dismisses-election-pact-snp 306

Carrell, S. (5 de gener del 2015), “Labour woos 200.000 former voters in Scotland in bid to avert election route”, The Guardian. Consultar l’article a l’enllaç http://www.theguardian.com/politics/2015/jan/05/labour-target-200000-former-voters-prevent-general-election-route

http://www.theguardian.com/uk-news/2014/dec/26/labour-bloodbath-scotland-general-election-2015-snp-westminster

http://www.theguardian.com/uk-news/2014/dec/26/labour-bloodbath-scotland-general-election-2015-snp-westminster

http://www.huffingtonpost.co.uk/alan/snp-membership-now-at-100000-members_b_5935416.html

http://www.scotsman.com/news/uk/snp-mps-best-to-represent-scotland-says-poll-1-3645201

http://www.scotsman.com/news/uk/alex-salmond-rules-out-formal-pact-with-labour-1-3628346

http://www.theguardian.com/politics/2015/jan/11/ed-miliband-dismisses-election-pact-snp

http://www.theguardian.com/politics/2015/jan/05/labour-target-200000-former-voters-prevent-general-election-rout

http://www.theguardian.com/politics/2015/jan/05/labour-target-200000-former-voters-prevent-general-election-rout


222

GLOSSARI

Alexander, Danny: diputat liberaldemòcrata escocès al Parlament britànic. Secretari del Tresor

britànic des del 29 de maig del 2010.

Better Together: principal organització encarregada de la defensa del “no” al referèndum. Va

rebre el suport del Partit Laborista, el Partit Liberal Demòcrata i el Partit Conservador. Cap al

final de la campanya, va canviar el seu lema per No Thanks.

Brown, Gordon: natural de Glasgow, primer ministre britànic des del juny del 2007 fins el maig

del 2010.

Cameron, David: primer ministre britànic des de l’11 de maig del 2010 i líder del Partit

Conservador des del 2005.

Carmichael, Alistair: secretari d’estat per Escòcia des del 7 d’octubre del 2013, substituint

Michael Moore. Diputat liberaldemòcrata escocès al Parlament britànic.

Clegg, Nick: viceprimer ministre del Regne Unit des de l’11 de maig del 2010. Líder del Partit

Liberal Demòcrata britànic des del desembre del 2007.

Darling, Alistair: líder de la campanya Better Together. Diputat laborista escocès al Parlament

britànic des del 1987, va ocupar diversos càrrecs ministerials durant els governs laboristes de

Tony Blair i Gordon Brown.

Davidson, Ruth: líder del Partit Conservador escocès des del novembre del 2011. Membre del

Parlament escocès.

Jenkins, Blair: líder de la campanya Yes Scotland. Sense afiliació política.

Lamont, Johann: líder del Partit Laborista escocès des del desembre del 2011 fins el 24

d’octubre del 2014. Membre del Parlament escocès.

Miliband, Ed: líder del Partit Laborista britànic des del setembre del 2010. Membre del

Parlament britànic i cap de l’oposició des del setembre del 2010.


223

Moore, Michael: secretari d’estat per Escòcia des del 29 de maig del 2010 fins al 7 d’octubre

del 2013. Diputat liberaldemòcrata escocès al Parlament britànic.

Salmond, Alex: primer ministre d’Escòcia i líder de l’Scottish National Party (SNP) en el període

que va des del 16 de maig del 2007 fins el 19 de novembre del 2014.

Sturgeon, Nicola: viceprimera ministra escocesa des del maig de 2007 fins el novembre del

2014. Des del 20 de novembre del 2014, assumeix el càrrec de primera ministra d’Escòcia i

esdevé líder de l’SNP.

Yes Scotland: principal organització encarregada de la defensa del “sí” al referèndum. Va rebre

el suport de l’SNP i del Partit Verd Escocès.

el cami d'escòcia cap al referendum d´independència

News & Politics