DIJOUS, 2 D’ABRIL DEL 2015 el 3 de vuit 21

El Penedès també existeix...

La innovació és un concepte de vegades ambigu en la seva defini-ció. Formalment consisteix a introduir novetats, mitjançant petits canvis o canvis radicals, que permeten obtenir millors productes o serveis. No hi ha dubtes però que és considerada bàsica en el progrés econòmic i en la gestió empresarial de la societat, encara més si es desenvolupa de manera col·laborativa. És més fàcil poder reconèixer la innovació pels seus resultats, ho podem veure amb tres exemples de passat, present i futur al Penedès. Fa més d’un segle el grup de propietaris rurals de Sant Sadurní d’Anoia anomenats “Set Savis de Grècia” es reunien per dirigir la lluita contra la fil·loxera, quan a finals del segle XIX aquesta plaga va arribar a la regió després d’arruïnar la viticultura de territoris com la veïna França. Les tertúlies dominicals d’aquest grup de patricis sadurninencs que es feien a Can Guineu permetien la participació d’altres personatges de l’època i fins i tot forasters i estrangers de manera esporàdica. La idea d’aturar el trac-tament insecticida i plantar noves vinyes de procedència americana van configurar el Penedès actual i van portar prosperitat a la capital del cava. En aquest any que se celebra el 150è aniversari del ferrocar-ril de Martorell a Tarragona, si heu passat darrerament per davant de l’estació de tren de Vilafranca, podeu trobar-vos que si bé la cafeteria continua sense servei, l’espai del bar ha tornat a obrir després de molts anys tancat. Per cert, un indret únic entre les estacions de rodalies que conserva la decoració i la típica rajola hidràulica a terra de quan va ser creat amb l’edifici l’any 1911. Ara bé, el servei actual és el de ci-cloturisme. En Paddy Mannion, només amb el soroll d’una piulada al Twitter, va obrir el passat 17 de març un centre de benvinguda als vi-sitants per recórrer les vinyes i els cellers en bicicleta. Amb força anys d’experiència en l’activitat ha aconseguit la col·laboració de RENFE –moltes vegades complicada d’obtenir– per oferir un immillorable

Mireu per la finestra

Soazig DarnayArquitecta del paisatge Membre de la Comission de suivi de la charte de Fontevraud Membre de la Comissió del paisatge d’INNOVI

Editat amb la col·laboració de e l 3 d e v u i t . c a tw w w . e l 3 d e v u i t . c a t

redaccio@el3devuit.catmaquetacio@el3devuit.cat

administracio@el3devuit.cat

Redacció i Seu social:Papiol, 1 - 08720Vilafranca del PenedèsTel. 93 892 10 35 Fax 93 818 02 36redaccio@el3devuit.catmaquetacio@el3devuit.catadministracio@el3devuit.cat

Publicitat Alt Penedès:Tel. 93 892 10 35publicitat@el3devuit.cat

Publicitat Baix Penedès:Tel. 977 66 28 93

Delegació Sant Sadurní:Sant Antoni, 908770 Sant Sadurní d’AnoiaTel. 93 818 35 01

Delegació El Vendrell:Ctra. Santa Oliva, 27-35(Edifici RTV El Vendrell)43700 El Vendrell Tel. 977 66 41 61

Impressió:Impressions Lerigraf, SLU

Dipòsit Legal:B-43447-1982

Difusió controlada per Membre de

Donem suport a:

Generalitat de CatalunyaDepartamentde la Presidència

Si bé, evidentment, l’independentisme no va començar el 2012, sí que podríem dir que amb la gran manifestació d’aquell estiu s’ini-ciava això que hem anomenat eufemísticament “el procés”. De la mateixa manera, caldria que acceptéssim que així com l’indepen-dentisme s’havia mogut estrictament en l’àmbit civil i en el d’al-guns moviments polítics gairebé extraparlamentaris, el procés ha estat sempre en mans dels partits polítics. Per molt que la societat civil, ara organitzada massivament sota Òmnium i l’ANC, actuï encertadament com a grup de pressió i provi de marcar d’una ma-nera clara el camí, el procés no va engegar efectivament fins que els grans partits nacionals no es van posar a la feina i, per aquest motiu, qui realment duu les regnes del procés és el president Mas, l’Oriol Junqueras i la gent de la CUP un cop despenjades altres formacions que han preferit jugar ara al “neoputaramonisme”. No sé si és bo o dolent, però és lògic que sigui així. Ningú al món mundial entendria que un procés d’aquesta envergadura es fes al marge de les institucions del país. Tampoc no entendrien, és clar, que hi manqués el suport popular.Ara bé, per molt que sigui lògic que la iniciativa del procés la du-guin els partits, el que ja no ho és tant, de lògic, és que aquest li-deratge esdevingui una excusa per segrestar el procés d’indepen-dència i, abraonant-se de nou a les típiques i esgotadores misèries partidistes, sembrar la desconfiança entre la societat.Fins ara el sobiranisme civil ha fet una tasca ingent de difondre les raons inqüestionables de la independència com a eina per al progrés de la societat catalana. Una tasca que, tanmateix, ha tocat sostre. Sostre en el sentit que pràcticament tothom al nostre país està ja al cas d’aquests arguments. Els indecisos que, diuen, enca-ra ens cal convèncer, no ho són per manca d’informació sinó per manca de confiança. Trencar amb Espanya no és un moviment exempt de riscos i de sacrificis. Tampoc no té l’èxit assegurat immediatament. Això desperta l’ànima poruga que covem els

Els indecisos que, diuen, encara ens cal convèncer, no ho són per manca d’informació sinó per manca de confiança

Ja no ens alimenten molles

Jaume Claramuntwww.molles.cat

El procés segrestat

Hi ha qui pot considerar que som davant unes noves eleccions mu-nicipals, unes més. Però no és així, les que celebrarem el 24 de maig són molt més que unes simples eleccions municipals, som davant la primera volta a les urnes per construir un nou país. La primera volta per guanyar la independència.És l’hora que el moviment social que empeny Catalunya cap a un nou estat es tradueixi en vots i en legitimitat democràtica que per-metin a les institucions saltar la tanca de la gàbia de l’Estat espanyol que ens ofega. És l’hora que la força demostrada a les mobilitzacions –manifestació 2012, Via catalana i “V”– dels darrers tres onze de se-tembre, es tradueixin en força institucional. Si no ho podem fer amb un referèndum pactat amb l’Estat espanyol, com s’ha reclamat fins a l’extenuació, ho farem amb les eines que tenim a l’abast, i aquestes són les eleccions legalment establertes.Això no serà nou per Catalunya, experta a trobar camins per tirar endavant malgrat els límits poc democràtics que se’ns imposen. Així ja ho vam fer quan el 1913 un plebiscit entre els 1.073 ajuntaments catalans sobre la llei de comunitats, amb un suport de 1.016 d’ells que representaven el 95,7% de la població, va ser un important impuls per veure néixer un any després la Mancomunitat de Ca-talunya o quan arran del triomf d’Esquerra Republicana de Ca-talunya a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, Macià proclamà la República Catalana.

Nou país, primera volta

Penso que...

Lluïsa LlopPresidenta ERC-Penedès

Els ajuntaments són imprescindibles en la construcció del nou país. No és, ni de bon tros, el ma-teix, fer-ho amb l’administració més propera al ciutadà al servei del país, o en contra. Ens calen ajuntaments sòlids i al servei del país. Inequívocament independentistes, cap ombra de dubte, i compromesos a fer front a l’emergència social que vivim. I ens cal construir un nou país per defugir de la fallida democràcia de l’Estat espanyol, on l’opacitat, els interessos d’unes classes –i sobretot de monopolis i oligopolis– sobre les altres i la corrupció són a l’ordre del dia. Construir un nou país net, transparent, democràtic, participatiu i socialment just. On la democràcia torni a significar allò que mai hagués hagut de deixar de ser: el govern del poble pel poble. Ara, depèn de nosaltres. El 24 de maig, tenim la primera volta a les urnes per construir un nou país. Depèn de tu.

catalans de fa segles. Una por a la incertesa que només es pot vèncer des de la seguretat institucio-nal i política en un moviment d’unitat d’acció absolut, sense dubtes i sense fissures. Aquesta és la nostra feblesa: dos milions d’independentistes convençuts al carrer tenen menys efecte entre els indecisos que les esgarrinxades Mas-Junqueras. Entendre això és vital per superar l’atzucac.

Entre Turisme i vinyes El sector professional vitivinícola està replet de contrastos en les seves activitats, les seves representacions socials i les seves inquietuds. L’actualitat ens ho demostra en aquest principi de mes: d’una banda, s’està preparant un esdeveniment enoturístic mundial a La Xampanya, patrocinat en part per la Diputació de Barcelona: (“IWINECT La Champagne 2015” 8-9 d’abril), on el Penedès estarà present a través de VINSEUM i alguns operadors del sector. En aquesta ocasió, es tracta d’ensenyar l’aparador del territori, la qual cosa desperta el nostre orgull: els paisatges, les empreses exemplars, la inventiva i el caràcter particular i acolli-dor de la població. És el moment del glamur: els vins, el patrimoni cultural, la varietat de les destinacions. El moment de fer somiar, de seduir, de portar la gent fins a un món diferent. D’altra banda, el passat 26 de març, la pagesia catalana (entre ella els viticultors) es manifestava als carrers de Madrid contra la PAC (Política Agrí-cola Comuna europea) 2015-2020. Les ajudes s’han regionalit-zat, limitant la solidaritat i l’harmonització de les polítiques de redistribució d’ajudes entre els països. Els pagesos denuncien la dificultat d’aconseguir uns preus justos, molts no poden cobrar un salari decent. A Catalunya les ajudes baixen de 41,5 milions d’euros per any per al conjunt de l’agricultura. Les ajudes seguei-xen promovent les macroinstal·lacions quan es demana cada ve-gada més esforços a les petites empreses per mantenir el paisatge i el caràcter rural autèntic del nostre territori (entre uns altres per promoure el turisme…). El TTIP (Tractat Transatlàntic en nego-ciació entre Europa i EUA) no milloraria la situació. Una via més optimista és la inversió massiva del sector en la millora de la qualitat i en l’agricultura ecològica: es van presentar el 23 de març els resultats del 2014 a Catalunya; la superfície de les vinyes ha augmentat un 22% i el nombre de cellers, 24%. Una evolució reflectida en les edicions de Vinum Nature, la fira dels vins ecològics de Barcelona que tindrà lloc al maig en el Museu marítim en la seva 3a edició. El nombre d’expositors havia augmentat un 56% entre 2013 i 2014. El futur dels cellers petits s’entén cada vegada més en la suma de la sostenibilitat i del turisme, reinventant i activant el territori local.

Innovació col·laborativa

Només l’aplicació futura i els resultats obtinguts permetrà considerar aquesta idea com a innovació

equipament ampliant al Penedès el turisme respectuós amb el medi ambient, igual que altres emprene-dors com Burricleta i Vicicling. Durant les passades setmanes he participat del programa InnovaPime al Penedès per al foment de la innovació a través de l’Emprenedoria Col·laborativa dins l’estratègia RIS3CAT. Els diversos agents presents a les reunions teníem l’encàrrec de generar idees de projectes cooperatius. De les diverses converses vaig proposar un punt d’accés a les vinyes que mitjançant Wi-Fi, alimentat per energia solar i integrat als pals de senyalització dels camins per evitar l’impacte paisatgístic, donés res-posta a la falta de cobertura rural. Així ajudés la promoció de l’enoturisme mitjançant les xarxes socials, facilitant als turistes que ens visiten que comparteixin in situ fotografies i comentaris. Només l’aplicació futura i els resultats obtinguts permetrà considerar aquesta idea com a innovació.

Daniel Garcia Periswww.danielgarciaperis.cat