el cep · 2019. 5. 20. · ajuntament de torrelavit butlletÍ informatiu de l’ajuntament de...

Ajuntamentde Torrelavit

BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AJUNTAMENT DE TORRELAVIT MAIG 2014 / Núm. 47

EL CEPT O R R E L A V I T

S U M A R I

L’Ajuntament aprova un pressupost

d’1.588.814, 33 € per a l’any 2014

Torrelavit se situa en les primeres

posicions pel que fa a la recollida selectiva

L’Ajuntament compra un nou vehicle per a

la brigada

Celebrada la romeria de Torrelavit a

Montserrat amb diverses novetats

Torrelavit acollirà la Mostractiva 2014,

una trobada comarcal de gent gran que

cada any es fa en un poble de la comarca

Entrevista a Joan Feixas, que anuncia la seva retirada de

l’hoquei

Les patinadores del CET obtenen bones classificacions tant

en individuals com en xous

Celebrada la 19a edició dels Premis Pere Ribé i Durban

2 TORRELAVIT - núm. 47

L’Ajuntament aprova un pressupost per import d’1.588.814,33 # per a l’any 2014El 25 de febrer, l’Ajuntament de Torrelavit va aprovar el pressu-post municipal per a l’any 2014, amb els vots favorables de CiU i l’abstenció del PSC.El pressupost aprovat, d’1.588.814,33 €, que és lleugerament superior al de l’any anterior, s’adapta a les necessitats del muni-cipi, alhora que es mantenen els serveis i els ajuts a les persones i les subvencions a les entitats, i s’inverteix en el manteniment i el condicionament d’infraestructures i la millora de l’eficiència i la qualitat dels serveis.Com a partides més destacables podem esmentar la subcontrac-tació del servei de manteniment de la jardineria i les zones verdes del municipi, que no suposa un increment de la despesa corrent a causa de l’estalvi que ha suposat la inversió en eficiència ener-gètica produïda durant l’any 2013.Respecte al capítol d’inversions, destaca la previsió d’arranjament de diferents carrers i camins del poble, la instal·lació del sistema de telecontrol de l’aigua, els treballs per a l’obertura d’un nou pou d’aigua, actuacions que es sufragaran amb subvencions de la Diputació de Barcelona.Com a actuacions d’envergadura destaca la construcció del Cen-tre d’Interpretació de l’Aigua, actuació que ve finançada en part pel Feder i que és la continuació del projecte iniciat del carrer Major. I també l’arranjament del patí interior de les escoles, per al qual s’està buscant el finançament corresponent per poder-lo executar.

Recollits gairebé 60 quilos de deixalles a la riera a la jornada “Fem dissabte” a Torrelavit

Víctor Climent

El diumenge 11 de maig passat gairebé una trentena de persones van participar a l’activitat popular de neteja de rius i rieres de Catalunya “Fem dissabte”, que va tenir lloc a Torrelavit.La zona escollida va ser el tram de riera que transcorre pel Parc de la Font de les Pubilles, molt concorreguda sobretot ara que ve el bon temps, on els diferents voluntaris es van concentrar a partir de les 10 del matí. Al llarg de gairebé tres hores van aconseguir recollir uns 55 quilos de deixalles entre envasos de plàstic, roba, ferros, fustes, un pneumàtic, la carcassa d’un ordinador, restes d’una cuina, uralites i altres materials com algun tub de PVC.La jornada es planteja com una passejada vora el riu en el trans-curs de la qual es va recollint la brossa que es va trobant. L’objec-tiu principal és sensibilitzar la població sobre l’estat de conserva-ció de la nostra riera i fomentar la participació social i ciutadana en la conservació dels entorns fluvials. L’activitat ja és el segon any que es realitza i està oberta a tothom.Paral·lelament tots els nens i les nenes van poder gaudir de l’en-torn natural, descobrir-lo i conèixer-lo, acompanyats de l’ambien-tòloga Anna Creixell. Molt van marxar cap a casa amb ampolles reciclades plenes de capgrossos que ells mateixos van agafar de la riera. En acabar, es va oferir un refrigeri per a tots els partici-pants.Aquesta activitat també s’ha realitzat el mateix cap de setmana a 3.200 indrets de tot Europa, dels quals 94 han estat a Catalunya, amb activitats organitzades per l’Associació Hàbitats. A Torrelavit l’activitat ha comptat amb el suport i la col·laboració de la Regi-doria de Medi Ambient de l’Ajuntament.

Nou material esportiu

Jordi Capitán

L’any passat la Diputació de Barcelona va atorgar una subvenció destinada a l’Àrea d’Esports per a l’adquisició de material aquàtic i ludicoesportiu. Per aquest motiu es va fer un inventari de les necessitats de la zona esportiva, la piscina i el pavelló i es va de-cidir comprar bastant material aquàtic per a la piscina, ja que la majoria estava força deteriorat (bombolletes, cordes separadores de carrils de flotabilitat, xurros i sureres...). Gràcies a aquesta sub-venció també hem pogut adquirir material esportiu per al futbol, el bàsquet i l’hoquei (cons, pilotes, dorsals...) i s’han comprat prestatgeries i tot el necessari per al seu emmagatzematge.Aquest material ja és a les nostres instal·lacions i aquest estiu en podrem gaudir tant als cursets de piscina com a les diferents activitats esportives que es realitzin al pavelló. D’aquesta mane-ra l’Ajuntament pot millorar la qualitat del servei municipal que dóna als usuaris. Dins el pavelló quedaran molts elements que podran compartir els diferents usuaris que practiquen esports: aeròbic, patinatge, hoquei, futbol sala infantil i grups veterans d’hoquei, bàsquet i futbol sala de les diferents franges d’edat.També hi ha elements aquàtics, com un joc de porteries i un joc de cistelles, que serviran per fer partits dins l’aigua durant la festa de l’esport o en diferents activitats que es puguin plantejar. Espe-rem que amb tot això els usuaris puguin gaudir més fent esport al poble i no s’acabin les demandes o les inquietuds de diferents col·lectius d’iniciar grups per practicar esports.D’altra banda, gràcies a la mateixa subvenció també hem adquirit uns aparcabicicletes que aviat s’instal·laran a les zones que creiem que són més oportunes i on hi ha demanda, com escoles, zona esportiva, aparcament, piscina, Casal de Cultura... Creiem que és una manera perquè tothom qui vulgui utilitzar aquest transport saludable i ecològic pugui disposar d’un lloc adequat i segur on poder deixar la bicicleta aparcada mentre realitza l’activitat.

Adquisició d’un nou vehicle per a la brigada

Montse Carbó

Tenint en compte que el vehicle que fins ara utilitzava la brigada municipal estava força malmès i ja tenia més de deu anys, l’Ajun-tament ha aprofitat una bona oferta per canviar-lo i adquirir un Nissan Pick Up Navara tipus ranxera, que anirà molt bé per als tipus de feines que realitza la brigada: transportar eines, accedir amb més facilitat als camins a l’hora d’anar a revisar els pous... El vehicle ha costat 22.946,19 €.

L’AJUNTAMENT INFORMA

TORRELAVIT - núm. 47 3

L’Ajuntament incorpora dues persones més a la brigada municipalGràcies al Pla d’Ocupació de la Diputació de Barcelona l’Ajun-tament de Torrelavit ha rebut 28 mil euros per crear dos llocs de treball, un per a menors de 30 anys i un altre per a major de 30 anys, per un període de 4 mesos cadascun. L’Ajuntament va difondre la proposta enviant la informació per escrit casa per casa i es van presentar una vintena de currículums. Un cop feta la selecció, els dos candidats escollits per ocupar aquestes dues places han estat Antoni Castellón com a menor de 30 anys i Joan Castaño com a major de 30 anys. Tots dos s’han incorporat a la brigada municipal realitzant tasques de manteniment.

L’AJUNTAMENT INFORMA

Facilitats per als emprenedors localsProperament l’Ajuntament de Torrelavit té previst signar un con-veni amb l’Ajuntament de Sant Sadurní perquè els nous empre-nedors del nostre poble tinguin un espai per desenvolupar els seus projectes al viver d’empreses Nexe.

Es tracta d’un espai com el centre Àgora que ja està en fun-cionament a Vilafranca, tot i que de dimensions més reduïdes. Properament se’n farà una presentació pública per donar més informació sobre aquest projecte.

Torrelavit, a les primeres posicions pel que fa a la recollida selectiva

Des de la Regidoria de Medi Ambient voldríem agrair la ca-pacitat de reciclar aconseguida per veïns i veïnes del nostre municipi, tal com mostren les últimes dades de l’Agència Ca-talana de Residus corresponent a l’any 2012.En el marc dels municipis que formem part de l’Alt Penedès podem observar que el nostre poble es troba a la quarta posició pel que fa a la recollida selectiva; dos dels tres municipis que ens precedeixen tenen implantada la recollida amb el sistema porta a porta. Així doncs, podem estar molt satisfets.Volem seguir treballant per reciclar encara més! I especi-alment, volem animar aquelles persones que creuen que la recollida selectiva és molt complicada perquè facin la prova i comprovin per si mateixos que no és així. Pensem en com volem deixar de net el nostre entorn als nostres fills i des-cendents.

Des de l’Ajuntament volem obsequiar el vostre esforç en-vers al reciclatge regalant un paquet de bosses composta-bles per a la recollida de la fracció orgànica a cada família, que es podrà passar a recollir per les oficines de l’Ajunta-ment fins al 30 de setembre d’enguany.Però no ens hem de relaxar i cal continuar treballant. Des de la Regidoria de Medi Ambient també es fan importants esforços per reduir la quantitat de deixalles, potenciar el re-ciclatge ben fet i intentar abaratir els costos d’aquest servei, i si tots hi contribuïm els resultats són positius.Des del mes de novembre passat la brossa es recull en un camió bicompartimentat que ha servit per abaratir els costos del transport de les nostres deixalles. En un mateix viatge aquest camió s’emporta les dues fraccions: el rebuig i l’orgà-

DECLARACIONS RESIDUS DEIXALLERIA MUNICIPAL DE TORRELAVITResidus 2010 2011 2012 2013PneumàticsFluorescents 30 50Oli vegetal 600 530 380Olis minerals 360 350Solis i pastosos 1.200 240Envasos buits 169 650 210Aerosols 79 220Dissolvents 25 90Reactius laboratori 150 930Cosmètics 29Fitosanitaris 70Bateries 110Àcids 40Piles 290Electrodomèstics 460 650 860Electrònics 4.220 3.540 2.040 3.040Paper i cartró 5.840 4.860 7.960 14.540Vidre 3.000 4.320 4.500Fustes 2.560 2.460 22.720 13.600Ferralla 1.840 3.140 3.080 6.920“Xatarra” 2.420 1.420 1.900Poda 6.100 18.400Cartró/Plàstic brut 16.500 31.500 17.740 7.340Total en kg 33.380 52.632 69.230 71.030

nica, gràcies als dos compartiments de què disposa el vehicle que permeten que els residus no es barregin. Tot i així, el al mes de gener va entrar en vigor una nova llei que incre-menta el preu de recollida i entrada a l’abocador per tona dels residus municipals. Per tant, com més reciclem menys diners haurà de pagar per aquest concepte l’Ajuntament a l’empresa encarregada de recollir el rebuig, és a dir, tot allò que dipositem al contenidor de color verd. Si reciclem bé tots plegats ens podem estalviar molts diners. Des de l’Ajun-tament també es demana que no es deixin bosses fora dels contenidors, ja que els animals les rebenten i escampen la brossa pels carrers, cosa que provoca males olors i una imat-ge de brutícia gens agradable per a ningú.


CULTURA

El diumenge 27 d’abril passat vam celebrar un any més les festes de Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, en el transcurs de les quals es van entregar els premis de la dinovena edició del Concurs Memorial Pere Ribé i Durban.Les activitats es van encetar diumenge al matí amb l’on-zena edició de la Fira de Sant Jordi. Una dotzena de pa-rades omplien la plaça del davant del Casal de Cultura. Els visitants van poder adquirir llibres a la parada muntada per a l’ocasió pels membres de l’AMPA de la llar d’infants municipal El Patinet, a més de bijuteria, roba pintada a mà, joguines de fusta, roses, manualitats i diversos productes artesans, la major part elaborats per paradistes locals. La novetat d’enguany era la parada muntada per la junta del Casal de la Gent Gran de Torrelavit, una original tómbo-la els beneficis de la qual aniran destinats íntegrament al Banc d’Aliments. Des de la Junta del Casal de la Gent Gran es vol agrair la col·laboració de tothom, ja que gràcies a la tómbola i a la venda de xapes s’han aconseguit recollir 550 euros.A les 12 del migdia es va fer la presentació del llibre L’eco del temps de Joan Maria Arenas, editat per l’editorial Vo-liana, fill de qui havia estat durant vint anys el metge de capçalera de Torrelavit i que va passar bona part de la seva joventut al nostre poble. Molts veïns van assistir a la pre-sentació i es van endur un exemplar del llibre signat. Va ser un moment de retrobament molt especial entre diferents membres de la família Arenas i veïns de Torrelavit que hi havien tingut relació durant els anys que havien viscut al poble.A la tarda a la sala d’actes del Casal de Cultura va tenir lloc l’acte de lliurament de premis del XIX Concurs de Primave-ra Memorial Pere Ribé i Durban en les disciplines de dibuix, literatura i fotografia, del catorzè Concurs de Punts de Lec-tura i del Premi al Millor Lector de l’Any per reconèixer els lectors més actius de la Biblioteca Municipal de Torrelavit durant l’any 2013, és a dir aquelles persones que durant l’any passat van demanar més préstecs de llibres. El millor lector en la categoria infantil va ser Aarón Balaguer i en la categoria d’adults Joan Canals.En total es van repartir una quarantena de premis. Com ja és tradició, la Coral de Torrelavit va ser l’encarregada d’obrir l’acte amb un petit concert. En acabar, l’alcalde Ra-mon Riera els va voler adreçar unes paraules d’agraïment, ja que des de fa 19 anys amenitzen aquest acte amb les seves cançons. Tots els cantaires van ser obsequiats, com ja és tradició, amb una rosa. A la sortida qui ho va voler va poder agafar un exemplar dels dos punts de lectura que s’han imprès per promocionar l’ús de la biblioteca munici-pal durant aquest any, elaborats per Pilar Salvany i Pedro Fernández.L’únic apartat en què no s’ha fet concurs ha estat en el de fotografia, ja que només hi ha hagut tres participants i en alguns apartats s’ha presentat una única fotografia. Des de l’organització s’ha decidit exposar les obres i fer un petit obsequi en agraïment als participants, però sense valorar les obres ni fer lliurament dels premis previstos.A continuació us detallem els noms dels premiats d’aques-ta edició.

19a edició del Memorial Pere Ribé i Durban

Mercè Amat

Mercè Amat

Mercè Amat


CULTURA

CONCURS DE DIBUIXCategoria Infantil P3

1r premi: Roc ClaretCategoria Infantil P4

1r premi: Lídia ÁlvarezCategoria Infantil P5

1r premi: Júlia ZolfaghariCategoria Infantil Primer

1r premi: Abril JuvéCategoria Infantil Segon

1r premi: Aarón PuertoCategoria Infantil Tercer

1r premi: Alice StokesCategoria Infantil Quart

1r premi: Marçal PalàCategoria Infantil Cinquè

1r premi: Liam StokesCategoria Infantil Sisè

1r premi: Otger Esteve

CONCURS LITERARI

PoesiaCategoria Adults

1r premi: Miro caer la lluvia de Luisa Aznar2n premi: El vent de Montse Urpinell

Sisè1r premi: Què és la vida? de Pau Carnero

Cinquè1r premi: Sant Jordi d’Aina Montserrat

Tercer1r premi: La por d’Abril Julién

ProsaCategoria Adults

1r premi: Quant val una vida? de Joan Seus2n premi: El llarg viatge de Cristina Boada

Categoria Juvenil A1r premi: L’estació del mig de Josep Riba

Sisè1r premi: El poble de Pedro Fernández

Cinquè1r premi: Necessito el meu racó de Carla Batlle

Quart1r premi: La rosa màgica de Maria Alias

Tercer1r premi: Els colors xerraires d’Ariadna Alcázar

Primer1r premi: En Jordi i la princesa de Mireia

Casadevall, Keila Sánchez, Abril Juvé, Jana Olivé i Carla Contreras

CONCURS DE PUNTS DE LECTURACategoria de P3

1r premi: Àlex LuqueCategoria de P4

1r premi: Néstor BatlleCategoria de P5

1r premi: Jan PascualCategoria de Primer

1r premi: Carla ContrerasCategoria de Segon

1r premi: Oriol PalàCategoria de Tercer

1r premi: Abril JuliénCategoria de Quart

1r premi: Martina PuertasCategoria de Cinquè

1r premi: Jan MarimonCategoria de Sisè

1r premi: Pedro FernándezCategoria Juvenil A (de 12 a 14 anys)

1r premi: Gisela RuizCategoria Adults

1r premi: Pilar Salvany2n premi: Juana Aznar3r premi: Montserrat Guasch

PREMIS DE DIBUIX

ROC CLARET - 1r premi Infantil P3 LÍDIA ÁLVAREZ - 1r premi Infantil P4


CULTURA

Maquetació i impressió: GRÀFIQUES DEL FOIX, SL - Vilafranca

Tiratge: 650 exemplars

D.L.: B-19.194-2012OTGER ESTEVE - 1r premi Infantil Sisè

MARÇAL PALÀ - 1r premi Infantil Quart LIAM STOKES - 1r premi Infantil Cinquè

AARÓN PUERTO - 1r premi Infantil Segon ALICE STOKES - 1r premi Infantil Tercer

JÚLIA ZOLFAGHARI - 1r premi Infantil P5 ABRIL JUVÉ - 1r premi Infantil Primer


CULTURA

PREMIS DE LITERATURA - Poesia

ABRIL JULIÉN1r premi Tercer

LA POR

La por la porto a sobre joa berenar a esmorzar,a dinar i a sopar!Quan me’n vaig anar a dormirvaig sentir que algú em cridavai jo espantada vaig pensar:si jo tinc por el monstre em menjarà,però si no tinc por el monstre m’estimarà!I em vaig treure de sobre la pori ara visc molt millor!i el monstre pesatamb mi s’ha quedat,i un nom li he posati es diu Estimat!

AINA MONTSERRAT1r premi Cinquè

SANT JORDI

Sant Jordi ha arribatamb l’espasa amunt i avall.El drac l’ha queixalati Sant Jordi una ventada li ha donat,Sant Jordi a la princesa ha rescatat.La princesa tota bellal’ha picat una abella.Sant Jordi l’ha portatamb el cavall aquí i allà.Ha buscat una mica de fangper posar-li a la mà,ella ha cridatperquè li feia molt de mal.Sant Jordi s’ha enamoratd’una princesa anomenada Montserrat.Sant Jordi i Montserrat s’han casata dalt del terrat.

PAU CARNERO1r premi Sisè

QUÈ ÉS LA VIDA?

La vida pot canviar per moments,per instants.

Nosaltres sols som fullesmogudes pel vent.

Fins que un dia arribala nit eterna, la foscor infinita.

El destí ningú el pot decidirperò sí triar camins rocososo camins plans cap ala llibertat o cap a llocs infernals.

MONTSE URPINELL2n premi Categoria Adults

EL VENT

Arribà de cop,en un hivern d’absurds extrems,com cap altre que volgués ser recordat;sense una butlla en el sobrevent,ni tan sols el rondineig d’una cicatriu vetustaancorada sota l’escorça dels anys.Cap ànima viva sortí a rebre’l. I els únics mots de benvingudaforen isolats grinyols de forrellats.L’assolament era factible,baldament mai no s’hagués imaginat.

Malgrat les seves presses per arribar,de seguida frisà per fugir.S’adonà que res l’havia dut allíi era res també allò que el desficiavavers el no-res que atorga el tot.

Primer, s’entestà a fer avançar el temps,però de tant donar-li cordael rellotge s’aturà en qualque nit foscade la seva biografia insubstancial.

Llavors, se li va ocórrer moure l’espai:si no podia eixir-neforçaria tot allò que el feia delejara venir a ell, costés el que costés.

Mentrestant, el tastaventdonava voltes i més voltessense comprendre, sense implicar-se.Les bardisses a desgrat s’ajaçaven al seu pas.I l’aire s’anava embrutant de la polsque cobria les essències oblidades.

Al seu torn, les vergues quasi nuesli oferien mil reverències de paüra,i, una a una, les últimes vestidures.I ell, afermat i enutjat alhora,rebutjà cadascuna de les ofrenes,estampant-les contra tot allòque s’alçava al damunt de la terra.

De tant en tant,un udol llarg i esborronadors’escolava per on la ventúriatrobava vedada l’entrada.A la teulada, un canalóespetegava esporuguit,mentre escopia insults de desdeny.El moviment restà estàtic en el moviment,sense inferències a dins,sense interferències de fora.

Se n’anà de cop,en un hivern d’absurds extrems,sense cap bromall a sotavent.I un munt de raons fetes malbé,escampades per tot arreu,a l’espera de la seva reconstrucció.

JAN PASCUAL - 1r premi Infantil P5

NÉSTOR BATLLE - 1r premi Infantil P4

ÀLEX LUQUE - 1r premi Infantil P3


CULTURA

LUISA AZNAR1r premi Categoria Adults

MIRO CAER LA LLUVIA

Miro caer la lluviaA través de mi ventana,Y el sonido melancólicoDe las gotas en los cristales,Reavivan mis sentimientos,Mis flaquezas, y vanidades.

Y veo todo más sencilloEn la paz de la tormenta,Que sonrío cuando piensoEn la miseria de la riqueza,La soledad del poder,Lo vulgar de la nobleza,Del que se cree superiorPues cualquiera le supera.

Y la vida que vivimosComo tristes marionetas,Bailando al son que tocan,Quienes dirigen la orquesta.

PREMIS DE LITERATURA - Prosa

Lo difícil que lo hacemosEn nuestra fugaz existencia,Destruyendo poco a pocoLa madre naturaleza,Que nos perdona día a díaOfreciendo sus cosechas,Y nos cubre con su mantoDe inigualable belleza.

Y yo sigo mirando la lluviaA través de mi ventana,Y las gotas en los cristalesSon el llanto melancólico,De mi alma desolada.

MIREIA CASADEVALLKEILA SÁNCHEZABRIL JUVÉJANA OLIVÉCARLA CONTRERAS1r premi Primer

EN JORDI I LA PRINCESA

Hi havia una vegada un rei i una reina que vivien en un castell d’or.Una vegada va venir un drac ferotge, enllu-ernat per aquell castell, i volia menjar-se tot el món.Un dia va venir dalt d’un cavall un noi molt guapo que es deia Jordi.El rei li va encarregar que lluités contra el drac.El drac va resultar que era molt juganer i li va tirar una pilota als peus del Jordi per jugar a futbol.Van fer un partit amb la pilota i van fer un empat de tres a tres.Es van fer amics i van conèixer la princesa que era guapíssima.La princesa es va casar amb el Jordi però, el drac va tenir gelos i es va emportar la prince-sa a la seva cova. En Jordi va lluitar contra el drac i el va guanyar.De la seva sang en va sortir una rosa vermella amb diamants.En Jordi el va fer sant i el poble va quedar tranquil per sempre.

ARIADNA ALCÁZAR1r premi Tercer

ELS COLORS XERRAIRES

Hi havia una vegada una escola que era molt gran i quan no hi havia ningú els colors co-braven vida. Un dia com un altre que es van tornar a quedar sols, els colors van començar a xerrar entre ells. Feien tant de soroll que no es van adonar que havia entrat un pro-fessor a buscar la seva carpeta. El professor

es va quedar parat i sorprès. Els colors li van dir que no els tingués por, que ells no eren dolents, eren inofensius i a ells els agradava parlar perquè en tot el dia no podien fer-ho perquè hi havia els nens. El professor els va dir que ho havia d’explicar al director i tenir una convivència bona entre tots i no calia que aquest do es quedés amagat. El direc-tor es va posar molt content i ho va explicar als nens. Des d’aquell dia els colors feien els deures amb els nens i els parlaven i donaven consells sobre els colors que quedaven bé en

el dibuix o no. Des de llavors en aquella esco-la sempre guanyaven els premis dels concur-sos de dibuix de tota la comarca.

MARIA ALIAS1r premi Quart

LA ROSA MÀGICA

Hi havia una vegada un nen i una nena que eren germans, el nen es deia Jordi i la nena Jana.

CA

RLA

CO

NTR

ERA

S - 1r prem

i Infan

til Primer

AB

RIL JU

LIÉN - 1r p

remi In

fantil Tercer

MO

NTSER

RA

T GU

ASC

H - 3r p

remi A

du

lts


CULTURA

Un dia a la nit la Jana va llegir un conte d’una rosa màgica, si pensaves en una cosa es feia realitat.

Al dia següent va anar al bosc. La Jana va tro-bar una rosa i va pensar en una gossa petita i la rosa va fer el seu pensament realitat, li va ficar el nom de Mini. Llavors la Jana va dir: “Jordi, Jordi, mira, és una rosa màgica com la del meu conte”. I llavors el Jordi va pensar en una cosa però no es va fer realitat.

La Jana va dir: “El teu pensament no s’ha fet realitat perquè era dolent, per això no s’ha fet realitat”. Llavors va pensar en una altra cosa i se li va fer realitat, era una mansió molt gran amb piscina. La Jana va agafar una tor-reta i dintre la torreta va posar la rosa perquè ningú no l’arranqués.

El Jordi i la Jana van cuidar la rosa, la Jana va pensar que tots els pobres tinguessin menjar, aigua i una casa. Un dia el Jordi va pensar en un estable per a un cavall i la Jana va pensar en un cavall, van cuidar la Mini i el cavall que es deia Llamp.

Es van fer molt famosos gràcies al Llamp que feia curses de cavalls i gràcies també que la Mini feia curses de gossos. I llavors quan el Jordi i la Jana van ser feliços i la gent del po-ble va ser feliç, la rosa va desaparèixer i va anar a un altre poble, i va anar de poble en poble fins que tot el món fos feliç.

CARLA BATLLE1r premi Cinquè

NECESSITO EL MEU RACÓ

Tothom té el seu racó, on guarda les alegries, on deixa les tristeses, on amaga les mentides, on posa les veritats, tot això és el meu racó.

On puc deixar-me anar o quan no puc més o no puc tirar endavant, és quan penso que sóc especial.

Jo em considero especial. Perquè sé lluitar, jo no sóc d’aquelles persones que es rendeixen fàcilment. Jo em crec que ho sóc i faig que es faci realitat.

Jo no tinc por, sinó por de ser qui no sóc, aquest és el meu dilema.

Jo penso que ningú no és perfecte, sinó no estaríem en aquest món.

Nosaltres hem tingut la nostra infància, ca-dascú l’ha tingut d’una manera o d’una altra.

Alguns l’han tingut d’una manera més difícil o d’una de més fàcil.

Però jo no sóc d’aquelles persones que volen canviar la seva vida, el seu voltant. Som com som i ens hem d’agradar nosaltres mateixos, si no som com som en realitat no seríem per-sones...

Jo sóc cada vegada més optimista perquè m’adono que les coses es poden mirar de mil maneres, o des de mil racons...

PEDRO FERNÁNDEZ1r premi Sisè

EL POBLE

En Pau era un cantant de rock molt famós que durant molts anys havia estat voltant pel món fent concerts, últimament estava vivint a Londres.Estava cansat de voltar tant i no tenir casa fixa i va decidir que volia deixar de cantar i anar a viure a un poble petit, ell pensava en Catalunya, on havien viscut els seus avis. Ell no coneixia res de Catalunya ni hi tenia fa-miliars, per tant va decidir buscar casa per internet.Va buscar al poble dels seus avis i sí, va trobar un pis que li anava bé per preu i per espai.No va trigar gaire a fer les maletes i anar-hi, pel camí somiava en aquell poble petit i bo-nic del qual li havien parlat tant.Per internet havia vist que tenia mil habi-tants.Va arribar a Barcelona i a l’aeroport ja l’es-perava el propietari del pis, li va pagar 123.000 $ i li va entregar les claus.En Pau va agafar un taxi i li va donar l’adre-ça al taxista Alberto per anar cap a Vilavella. Estava impacient per arribar a casa seva. L’Al-berto el va despertar quan van arribar. I en obrir els ulls va preguntar: “On som?”L’Alberto li va dir: “Som a Vilavella, davant del teu pis.”En Pau no s’ho creia, allò estava ple de pisos, no semblava pas un poble, blocs i blocs alts i plens de finestres.Va acomiadar el taxista i va entrar a casa seva, un setè pis, tenia son i volia dormir. L’ascensor no funcionava, no podia pujar tot l’equipatge per les escales, va decidir pregun-tar als veïns què passava. Trucava un timbre i un altre i ningú no contestava.“Estic sol a l’edifici?”, es va preguntar.Va puja a peu i va anar a dormir. L’endemà va descobrir que estava sol al pis, al bloc i al poble... Donava voltes i no trobava ningú, era un poble fantasma.Va anar a l’Ajuntament i allà li van explicar el que havia passat: havien construït molts pisos pensant que els vendrien i no els havien venut, és a dir, que a la part nova del poble no hi vivia ningú, només ell.Va tenir molta feina durant la nit netejant el pis.Va tenir por en saber que estava sol, va sentir un soroll molt estrany i es va espantar. A en Pau no li agradava gens estar sol. Va deci-

dir fer un concert a Vilavella. Es va dedicar a penjar cartells pels pobles de les contorna-des.El concert va ser tot un èxit. En Pau va apro-fitar l’avinentesa per fer propaganda del seu poble desert.Molts joves van anar a viure a Vilavella.Des d’aquell dia en Pau no es va sentir mai més sol ni atemorit per cap soroll.

JOSEP RIBA1r premi Categoria Juvenil A

L’ESTACIÓ DEL MIG

Aquell dia vaig marxar tard de la feina. Havia estat un dia llarg i dur. La meva dona em de-via estar esperant. Vaig córrer a buscar el tren que em portaria al mateix destí de cada dia. Era de nit, però no es veia cap estrella: el cel estava ennuvolat, o ho semblava.Al cap de quinze minuts d’haver caminat des de l’oficina, vaig arribar a l’estació. I llavors va ser quan vaig notar que alguna cosa no rutllava, anava malament, com quan has quedat amb algú que aprecies molt, no arri-ba, i comences a tenir un mal pressentiment, que acaba quan veus aquella persona a la llu-nyania i et saluda amb un somriure dibuixat a la cara.L’estació estava silenciosa, només es sentia, molt de tant en tant, un sorollet que em feia saltar un pam del terra cada vegada. Els llums estaven apagats i em costava veure alguna cosa. Vaig encendre la llum del mòbil, i em vaig dirigir cap a la parada, cap a la via del tren. Pensava: “No et preocupis, no arribaràs tard a casa, segur que ha marxat la llum, i ho deuen estar solucionant”. Però no n’estava gaire segur. Volia que, en realitat, haguessin arribat uns marcians a l’estació, i s’haguessin endut totes les persones, o que em volgues-sin fer una festa sorpresa tots els meus amics, tot i no ser el meu aniversari.La via del tren, tota la parada, estava buida.Em vaig atabalar de cop i volta, i em va aga-far molta por. Vaig tenir l’instint de marxar i de no tornar a entrar. Vaig agafar la maleta i, com si m’hi anés la vida, vaig començar a córrer. Tot allò que sempre m’havia semblat tan normal va obtenir una imatge fantasma-gòrica. Un cop a fora vaig mirar el rellotge.Havia passat cinc minuts dins d’aquella esta-ció. Vaig agafar un taxi dos carrers avall.El taxista era un home gran i feia la impressió que ja tenia una experiència en el sector. Li vaig explicar tota la història. Ho havia d’expli-car a algú. Va pensar una mica i va dir el que jo també creia: que era un fet molt estrany el que havia passat aquella nit. Va posar la rà-dio, però no recordo quina freqüència. El que sí que sé és que era una de local. La veritat és


CULTURA

que estava molt pensatiu, i no donava gaire importància al que deien, però vaig atendre al que deien quan van començar a explicar:“... del Mig hi ha hagut un nou incident per culpa de la vaga iniciada avui perl sector de transports, que durarà tres dies. Es veu que els protestants han tallat l’electricitat a tota l’estació, i la gent ha hagut de marxar cap a l’estació més propera, l’estació d’Alemanya. Ja hi estan arribant un equip d’electricistes per arreglar el problema. Els seguirem infor-mant. I en el temps...”“Ostres, la vaga de transport, no hi havia pensat” vaig dir-me per dintre.El taxista es va girar cap a mi i va riure.

JOAN SEUS1r premi Categoria Adults

QUANT VAL UNA VIDA?

Situem-nos en un poble petit de la serralada de Marina.Una nena, que no tindria més de 5 anys, sent parlar els seus pares amb el metge del poble sobre el seu germà, que té un any menys que ella.Des del seu amagatall de l’escala, escolta acuradament, sense perdre detall, tot el que diuen, i una llàgrima traïdora llisca per les galtes enrogides.D’una revolada, s’aixeca i tota decidida se’n va a la seva habitació, obre la porta del seu armari, acosta una cadira i treu un pot de vi-dre que hi tenia amagat al fons, al prestatge de dalt de tot, posa el pot sobre el llit, el des-tapa i n’aboca el contingut.Compta amb molta cura la quantitat que hi ha, ho compta fins a tres vegades, no hi ha error, hi ha les monedes que hi ha i prou.Amb molta cura, torna a posar les monedes dins el pot de vidre, el tapa i sigil·losament surt per la porta del darrere de la casa, s’ori-enta i es dirigeix cap a la farmàcia del poble.Un cop dins, espera pacientment que el far-macèutic acabi de parlar amb el senyor que té davant seu, a l’altre costat del taulell. Ve-ient que la conversa no té caire d’acabar en breu, la nena pica amb el peu a terra, s’acla-reix el coll, però res, el farmacèutic segueix parlant amb aquell senyor tan ben vestit, no la sent; llavors ella treu una moneda de 20 cèntims del pot i pica sobre el taulell, el far-macèutic es gira i amb cara de pocs amics, veient que és una nena, li diu:– Què és el que vols? Estic parlant amb el meu germà que ha vingut de Barcelona, i fa uns quants anys que no ens veiem.– Bé, senyor, perdoni, però jo voldria par-lar-li del meu germà petit, que està malalt, en realitat, està molt malalt i vull comprar un miracle.

– Perdona, què has dit?, que vols comprar un miracle?

– Sí, senyor, he dit que vull comprar un mira-cle, ja que al meu germà, que es diu Andreu, alguna cosa molt dolenta li està creixent dins del cap i el meu pare sempre diu que tan sols un miracle el pot salvar, per això voldria saber quant val un miracle.

– Mira, filla, jo no venc miracles, ho sento, però no puc ajudar-te.

– Escolti, senyor, tinc diners per pagar-lo, i si no són suficients, aconseguiré el que falti, digui’m, si li plau, quant val un miracle.

El germà del farmacèutic es mira a la nena i li diu:

– Quina classe de miracle vols comprar per al teu germà?

– No ho sé, senyor, jo tan sols sé que està molt malalt i que la meva mare diu que ne-cessita una operació, però que no la poden pagar perquè no tenen diners, per això jo he portat els meus, per pagar-la.

– I quants diners tens?

– Un euro i trenta cèntims. Això és tot el que tinc, però faré el que sigui per aconseguir-ne més, si és necessari.

– Bé, ves per on, un euro i trenta cèntims, és el preu del miracle que pot necessitar el teu germà.

La nena li dóna els diners, i el senyor molt ben vestit, agafant-la de la mà, li diu.

– Porta’m al costat del teu germà, que el vull conèixer, igual que als teus pares, perquè se-gurament tinc el miracle que necessites.Resulta que l’home ben vestit, el germà del farmacèutic, era un eminent neurocirurgià.Un cop va conèixer a l’Andreu i li va fer una primera visita, els va dir als pares:– No es preocupin de res, ara mateix em poso en contacte amb la clínica on treballo a Barcelona perquè enviïn una ambulància a buscar l’Andreu, naturalment vostès dos i la nena l’acompanyaran i estaran al seu costat tot el temps que calgui.A cap d’un mes, l’Andreu, amb els seus pares i germana, tornaren cap a casa, estava com-pletament curat.Asseguts a la taula, mentre dinaven, el pare va dir:– Veritablement, l’aparició del metge ha es-tat un miracle, primer perquè ha curat l’An-dreu i després perquè no ens ha costat res, però estic segur que ha estat un miracle molt car, no em puc imaginar quant.La nena, amb un somriure d’orella a orella, pensa: jo si que sé quant val un miracle: UN EURO I TRENTA CÈNTIMS. El que ella no pot entendre és que la resta del cost ha estat la seva fe.Sí, ja sé que aquest conte no és real, perquè miracles d’aquest caire no solen passar a la vida. La nena no es fa aquesta mena de re-flexions a la seva edat, els metges, alguns, no són tan altruistes com el del conte i les

ORIOL PALÀ - 1r premi Infantil Segon

JAN MARIMON - 1r premi Infantil Cinquè

MARTINA PUERTAS - 1r premi Infantil Quart


CULTURA

clíniques, molt menys. Per desgràcia, de nens amb malalties greus i pares angoixats i de-sesperats per no poder pagar les despeses, per cert, molt elevades, de la curació, n’hi ha molts, potser massa i tot.Per desgràcia nostra, portem una vida tan atrafegada que ni ens adonem de què passa al nostre costat, i si per casualitat ho veiem, moltes vegades girem el cap i dirigim la vista cap a un altre lloc.No siguem hipòcrites i fem pels altres el que voldríem que fessin per nosaltres.Pensem que la majoria de les vegades un mi-racle no val més d’un euro amb trenta cèn-tims.

CRISTINA BOADA2n premi Categoria Adults

EL LLARG VIATGE

Vint-i-nou de desembre del 1880, només fal-ten un parell de dies pel canvi d’any.El dia s’ha llevat fred i gris, típic d’hivern, i a Lloret de Mar regna una calma només tren-cada pels crits dels pescadors que fan la tira-da a la platja. El poble, envoltat de camps i vi-nyes, és un entramat de carrers estrets plens de casetes i una majestuosa façana marítima, amb un aire colonial que li és donat per les nombroses palmeres i cases d’indians.En Blai arriba a la notaria d’estil modernista situada a la plaça de la Constitució, l’indret més distingit per excel·lència, davant de “la vidrerenca”, i truca a la porta del despatx de Don Francisco de Castellnou i Segur.– Endavant, ja pot entrar –diu el notari.– Xesc, què vols? Per què tantes presses? –exclama el seu amic Blai, tot sorprès mentre el seu amic notari obre un calaix i treu una caixa.– Què és? Una caixa d’havans? –li pregunta una mica encuriosit.– No, home, no! Bé, sí que és una caixa de “puros”, però dins he trobat guardades les teves cartes –respon en Xesc.– Les cartes? –llavors la cara d’en Blai s’il-lumina.– Sí..., les teves cartes, les que crèiem perdu-des a l’incendi. Tens una estoneta per viatjar en el temps?

“Arenys de Mar, 5 de juliol del 1860.Estimat amic Xesc,Et deu semblar estrany saber del teu amic Blai després de tant de temps, però vaig fugir precipitadament de Barcelona: era un matí de juliol del 1858 i portava setze ho-res seguides treballant a la fàbrica. Víctima del cansament, vaig cometre un error amb el rebobinatge de la filatura que li va costar

dos dits al meu company Anton. Poc li va costar a l’encarregat del Vapor del Fil fer-me fora d’allí tot colpejant-me amb una barra de ferro. En tornar a casa vaig patir l’inevitable i colossal escridassada del meu pare, begut com sempre, davant l’atemorida mirada dels meus germans petits. Sense dubtar-ho un moment vaig girar cua, deixant enrere aquell infern que no podia dir llar d’ençà de la mort de la mare, i una fàbrica on portava esclavit-zat quatre llargs i esgotadors anys. No, no em sabria mai greu abandonar Barcelona i el barri de Sant Andreu, necessitava respirar.Baixant els graons de tres en tres, quasi en-sopego amb la Laia, una nena que vivia de la caritat i s’aixoplugava sempre al sota-escala. Deuria tenir un parell d’anys menys que jo, uns deu, i el seu aspecte era bastant llasti-mós, ja que sempre duia la cara ronyosa i la roba esparracada. Em mirà somrient amb aquella cara sempre bruta que mai li esbrina-ves si darrere s’hi amagava una carona d’àn-gel o de diablet, i em preguntà:– On vas vailet? –sempre m’anomenava vai-let, tot i que sabia el meu nom.– No ho sé, però lluny de tot i de tothom, m’ofego –li vaig contestar jo amb un bri de veu que amb prou pena em va sortir d’una gola escanyada pel plor contingut.I ella d’un bot s’aixecà i digué:– Doncs bé, vinc!No em va sorprendre gens, ni mai li vaig pre-guntar per què em va seguir. Era molt reser-vada, no explicava mai res, quasi no parlava. Sovint m’oblidava que la duia al costat.Sense saber on anar, vaig seguir com per in-èrcia la Riera d’Horta, amb els seus camps a banda i banda, fins endinsar-nos a Sant Mar-tí.Vam travessar el Besòs que, sortosament, baixava molt pobre aquell estiu. Allà aprofi-tàrem per refrescar-nos, i per primera vega-da vaig veure-li la cara neta a la Laia. Tenia la pell molt blanca però pigada, uns cabells castanys clars que feien conjunt amb els seus grans i expressius ulls, un nas harmoniós i una boca petitona però amb uns llavis molt molsuts. Era una nena realment bonica, mai ho hauria imaginat.El dia es va anar apagant i estàvem realment cansats. Havíem menjat fruita i tomàquets que agafàvem dels horts però encara està-vem afamats. Vam trobar un tancat ple de bales de palla i hi passàrem la nit. En sortir el sol, i abans que l’amo ens enxampés, vam continuar el nostre camí fins al litoral. Davant nostre es presentava el dia més clar i blau que jo havia contemplat mai i es respirava un aire pur, amb una olor molt característica i que m’ha acompanyat fins avui: l’olor a marina.Teníem el mar allà, el podíem tocar, era im-mens. Jo l’havia vist un parell d’anys enrere,

amb la mare, poc abans que morir a la revol-ta, però per l’expressió de la Laia, per ella era la primera vegada. S’assegué a la sorra i el contemplà una bella estona.Continuàrem caminant pel costat de la plat-ja, deixant la serralada de Marina a l’altra banda i Barcelona al darrere, fins arribar a unes drassanes on es construïen uns velers enormes. Érem a Badalona, n’estava segur, ja que havia sentit parlar del Maria Assumpta, un vaixell enorme que ja s’estava enllestint i que ara tenia al davant. Em vaig quedar bo-cabadat contemplant aquella meravella que almenys feia quaranta metres de llarg (vaig comptar-ho així per sobre). La Laia, com sem-pre, no va dir res però també estava sorpre-sa i va fer que sí amb el cap quan el mestre d’aixa li preguntà si volia una llesca de pa. Ara, tot pensant-hi, crec que despertàvem un sentiment de llàstima, ja que estàvem molt prims i deixats.Aquell dia vam menjar bé, ja que el Sr. Nico-lau i els seus ajudants ens va donar una mi-queta dels seus àpats: pa, formatge, poma..., fins i tot traguets de vi d’una bóta, el poble era terra de vinyes.Amb la panxa plena no tardàrem a arribar a Montgat, on podríem passar la nit aixoplu-gats a l’estació del ferrocarril, ja que sembla-va que es presentava fresqueta.El primer ferrocarril del matí ens despertà amb una gran bafarada de vapor.Prosseguírem el nostre camí uns dies més, ja no recordo amb certesa quants, però sí que recordo els petits poblets que passàvem, tots pescadors i amb aquella olor tan caracterís-tica. Menjàvem el peix de platja de rebuig, les fruites i verdures que s’arraconaven a les parades dels mercats, i el que podíem rampi-nyar d’algun hort. Van ser dies durs i intensos però que ara recordo gratament.Un capvespre una oloreta de sardina cuita ens va recordar que encara no havíem fet cap mos. Venia d’una foguerada d’un pescador ja vell, prim, amb una espessa barba blan-ca, una gorra blau marí i una pipa. Se’n coïa mitja dotzena. Aixecà la vista i ens observà uns segons i, tot seguit, agafà una dotzena més de sardines i les posà a la graella. Vam menjar i beure com mai ho havíem fet, ara coneixíem el significat de la paraula “estar tip”; ens explicà moltes històries de la mar, del poble on havia nascut i que estava més al nord, de la seva ermita i la seva verge Santa Cristina i que aquell mateix dia 24 n’era la festa major. Crec que es diu Lloret i allí en-cara hi viu la seva germana. La Laia, tot i el cansament, l’escoltava molt atenta –massa i tot, amb devoció. Passàrem la nit sota una barca, mentre ell pescava amb l’Aurora, com tota la vida havia fet. A trenc d’alba va arribar i ens despertà. L’acompanyàrem fins a una caseta dins un carreró estret, prop de la plaça de l’església. Ens féu seure a la taula i sortí


CULTURA

altre cop al carrer, deixant-nos allà tot sols. La Laia i jo només ens esguardàrem uns se-gons, perplexos per l’estranya situació. Una estoneta més tard el pescador obrí la porta carregat amb una lletera i un pa rodó. D’en-çà d’aquell esmorzar encara estic en aquella casa d’Arenys, que ja en dic llar.Sis mesos més tard la Laia va marxar sense dir-nos res. Sempre havia estat un xic reser-vada, però darrerament es comportava d’una manera estranya, jo ja feia temps que li no-tava un canvi.He apreciat molt el Quim i durant aquests dos anys que hem estat junts m’ha ensenyat a llegir i escriure, per això ara t’he volgut explicar un trosset de l’aventura de la meva vida escrit per mi mateix.Fa deu dies que una forta pulmonia se l’ha endut. Ell volia que continués pescant amb l’Aurora, l’herència que m’ha deixat, però jo tinc un buit a dintre molt gran.Records, el teu amic Blai.”

Una llàgrima rellisca per la cara d’en Blai, és dolorós. Havia apreciat molt el vell Quim, ja que li devia molt i no pot ni pensar què hau-ria estat d’ell sense el seu aixopluc.– Vols que continuï llegint? –li pregunta en Xesc, tot obtenint un silenci afirmatiu.

“Arenys de Mar, 9 d’agost del 1861.Estimat amic Xesc,Ja fa un any que en Quim va finir i crec que he continuat prou bé el seu llegat. Tots els seus amics pescadors m’han ajudat a enten-dre i conèixer l’art de pescar i els tinc gran es-tima, però he fet ja 15 anys i vull veure món.Cada dia entro a la capella de l’hospital. Allà van enterrar l’indià Josep Xifré, de qui en Quim m’havia explicat un munt d’històries ja que eren amics de joventut, i qui va fer les Amèriques i en va tornar molt ric. Sempre me l’he imaginat passejant pel poble amb el seu vestit blanc, el barret jipijapa, el rellotge i la cadena d’or penjant i un gran puro fumejant. Crec que en Quim sempre el va envejar i que, si hagués tingut l’oportunitat, hauria marxat també com ell i el seu germà.Fa un parell de dies que han traslladat les restes d’en Xifré a un panteó al costat del seu hospital i li han gravat aquesta inscripció: “Josep Xifré i Casas, qui del seu patrimoni fundà aquesta casa per a la cura dels ma-lalts”.En Quim va passar tota una vida enyorant una altra vida. Jo no ho faré. Estic decidit a vendre l’Aurora i, amb els diners que n’obtin-gui, marxar a l’Havana.Espero de tot cor, amic meu, poder continuar la nostra correspondència.Desitja’m sort, el teu amic Blai.”

En Xesc aixeca la vista de la carta, mira en Blai tot expectant i li pregunta:– Què vas fer allà a l’Havana? Mai m’ho has explicat, només sé que en vas tornar carregat amb un munt de diners i que la gent et criti-cava dient que els havies aconseguit amb el tràfic d’esclaus. No és veritat això, oi, amic meu?En Blai va estar callat una estona, com no atrevint-se a donar una resposta per por a perdre una de les dues coses més importants de la seva vida, l’amistat del seu amic. Però agafà aire i parlà:– Mai traficaria amb persones, jo mateix vaig ser “venut” a una fàbrica als 8 anys, escla-vitzant-me 16 hores diàries i perdent les il-lusions i la infantessa. Aquest record ja no em fa mal, ja que quan vaig enfilar la Riera d’Horta vaig aconseguir la llibertat i mai he deixat que me la prenguessin. No he estat un sant allà. Vaig contactar, tal i com em vas recomanar, amb l’Antonio López i vaig estar treballant en els seus negocis d’exportació durant 4 anys, temps suficient per aprendre l’engranatge del comerç cubà. Quan em va voler ensenyar més, vaig adonar-me de quina era la seva principal ocupació i font d’ingres-sos: els esclaus. Llavors vaig trencar tota rela-ció amb ell i, encara avui, em costa de creure com el rei li va concedir el títol de “marqués de Comillas”, marquès del seu poble, un po-ble que no pot estar-ne gaire orgullós.Ja t’he dit que no vaig ser un sant. Amb els coneixements i els contactes que havia adquirit vaig voler aconseguir diners ràpi-dament, ja que els cubans estaven bastant exaltats i qualsevol dia podia haver-hi una revolta. Vaig especular molt i amb tot tipus de mercaderies, fins i tot em vaig dedicar al contraban.No n’estic orgullós, però gràcies a aquestes activitats he fundat l’asil i l’escola. Amb això sento la meva ànima neta.

En Xesc tenia el rostre molt serè com si ja es-perés una resposta com aquella. Es va limitar a posar-li la mà l’espatlla. Agafà la darrera carta de dins la caixa i continuà llegint.

“Arenys de Mar, 15 de desembre del 1868,Estimat amic Xesc,He estat set anys treballant a l’Havana, a l’illa de Cuba, i en tornar a Arenys m’he trobat la teva carta.Primer de tot, vull comunicar-te que t’acom-panyo en el sentiment per la mort del teu pare, E.P.D., era una excel·lent persona que va fer molt per Sant Andreu.Després vull disculpar-me per no haver-te es-crit durant tot aquest temps, ni donar-te una adreça per fer-ho tu.Em sap molt de greu la complicada situació que està passant la teva família arran de la revolta del General Prim.La política mai m’ha interessat, però no com-prenc com una de les famílies més adinera-des i influents de Barcelona pot passar, d’un dia a l’altre, de tenir-ho tot a no tenir res. És injust, ara que a mi em comença a anar bé a la vida, tu tens un revés com aquest. Sàpigues que em tens aquí per al que vulguis i necessitis, fins i tot diners, ja que la meva posició econòmica actual és molt diferent a la que tenia abans.A Cuba també ha esclatat una revolta, per això he tornat. Els cubans volen independit-zar-se i s’han rebel·lat contra les forces reials. Tot va començar una nit d’octubre a la De-majagua, la finca d’en Céspedes, un exaltat. Per a seguretat, els espanyols han marxat de l’illa.No tinc més paraules, res et pot confortar. Espero de tot cor que la teva mare millori de la seva malaltia.PD: Recordes la tarda que ens vam conèixer? Només ens hem vist un cop. Érem dos nens que van passar tota la tarda jugant a la pla-

PEDRO FERNÁNDEZ - 1r premi Infantil Sisè

JUANA AZNAR - 2n premi Adults


CULTURA

ceta Orfila, mentre els nostres pares eren dins l’església presenciant l’acte de lliurament de les terres del marquesat a la parròquia. Un acte molt generós per part vostra.Quina estirada d’orelles vam rebre per ha-ver-nos escapat de l’església!Una abraçada del teu amic Blai.”

Ara és una llàgrima amarga la que llisca per la cara d’en Xesc.En Blai trenca el trist moment:– Xesc, aquesta ha estat la darrera carta i ja saps perquè. Si, a la desgràcia de la pèrdua de la teva mare s’hi sumà l’expropiació de totes les terres i els béns que la teva família havia conservat durant tants segles. Recordo aquell matí fred de gener, era l’any 1869, tres setmanes després d’aquesta darrera carta. Jo era al casino fent el cafè i va entrar un noi ben vestit, alt, de cabell llarg i ondulat color castany brillant, mirada intensa i un aire aris-tocràtic no gaire usual. El vaig mirar encuri-osit, deuria tenir la mateixa edat que jo –uns 22 anys– i em va sorprendre que s’acostés tot decidit a mi, com si em conegués de tota la vida i, tot d’una, vaig tenir un grat pres-sentiment.L’expressió del Xesc va canviar i esbotzà un somriure:– Estava buscant un noi de la meva edat, ric –però no de mena– per haver fet les Amèri-ques i allà estaves tu: assegut en un tambo-ret, amb un vestit blanc, un barret jipijapa, mostrant la cadena i el rellotge d’or. Només et faltava el puro per completar la descripció que una vegada em vas fer d’en Xifré.Tots dos esclataren a riure.En Xesc continuà:– Em vaig enganxar a tu, no tenia res més en aquest món. Em va agradar la idea de marxar l’endemà mateix a Lloret de Mar, tot i que no sabia ben bé on era. Era molt noble per part teva el fet de buscar la germana d’en Quim Camarasa i retornar-li els diners de l’Aurora. Tot plegat era l’única herència que havia dei-xat el seu germà, una herència que, a més a més, només t’havia deixat a tu.– És clar, què volies que fes una velleta amb una barca! El munt de diners que li vaig en-tregar van servir per crear l’hospital, la que va ser la darrera gran obra d’en Quim –exclamà en Blai molt orgullós.– Era un gest que t’honrava, però aquell matí de marxa només teníem un nom, Teresa. De totes totes, agafàrem el carruatge i aquell mateix vespre ja fèiem nit a l’hostal de Santa Cristina.– Sí... –sospirà en Blai.Va regnar el silenci uns minuts. Uns minuts que els van transportar molt lluny.En Xesc seguí:

– En Pep de l’hostal no va dubtar ni un segon a respondre quan li vam preguntar si coneixia la Te-resa Camarasa. Jo que venia de Barcelona em vaig sorprendre que allí tothom es conegués, veritablement era un poble. Va dir-nos que treballava des de feia molts anys a la “Torre Lunática” una institució mental. Demanà al Roc, el seu fillol, que ens hi acom-panyés l’endemà al matí. Després de l’esmorzar agafàrem el car-ruatge i no trigàrem a arribar, el camí era bo. En Roc ens esperaria davant, a l’horta Gelats.Aquell sanatori feia respecte, els vilatans n’hi deien el manicomi, i era una edificació gran i fosca, amb l’única llum d’uns jardins im-mensos on es veien passejar uns pocs malalts.Ja a dins, no sé si eren els nervis per trobar la Teresa o és que el lloc em feia canguelis, però esta-va tremolant.– Sí, ja et recordo, per això vaig ser jo qui preguntà pel doctor Campderà. Era tot un senyor, vestit amb una bata blanca i que assentí amb el cap quan li pre-guntàrem si podíem veure a la Sra. Camarasa, però ens deixà desconcertats quan ens respongué si volíem veure la Sra. Camarasa-mare o la Sra. Cama-rasa-filla, ja que les dues treballaven allà. En Quim sempre em deia que la seva germana s’havia quedat per vestir sants!– Quina senyora, la Teresa! –recorda en Xesc amb nostàlgia…– I… quan… –s’atura en Blai.– Sí, Blai, quan arribaren totes dues. Una bai-xeta i grassoneta, d’uns setanta anys i amb tot el cabell gris, i l’altra tan jove i bella, amb aquells cabells llargs, aquells ulls..., es veia clarament que no eren família. Recordo que les cames et van fer figa quan la jove t’acostà aquells llavis tan molsuts a l’orella i et xiuxi-uejà… “hola vailet”. La vas abraçar tan fort que semblava que la trencaves.– I encara avui l’abraço amb la mateixa inten-sitat, tot i que fa deu anys que ens vam casar i que tenim dos nens. Me l’estimo tant… –en Blai feia una cara de babau…– De seguida vam comprendre la seva fugida de casa en Quim. Sempre li havien meravellat les històries que explicava el pescador sobre les bones obres de la Teresa amb els necessi-tats. I, un bon dia, va marxar a cercar-la. I fins llavors la Teresa la va educar i en va tenir cura com d’una filla.– I a tu, Xesc, et van servir els estudis que vas fer amb aquells capellans a Can Fanga, eh?!

Mira’t ara, tot un Don Francisco, un notari. I aviat tindràs enllestida la casa neoclàssica que t’està fent en Torras i Mataró a la Rambla de l’Oest. Ara només et faltarà la mossa.Somriuen tots dos.– Vaig tenir una gran sort que aquest arqui-tecte accedís a fer-la, aprofitant que feia la d’en Llobet. Respecte al tema de la mossa, per què creus que estic construint una casa tan gran? Aviat tindreu una sorpresa.Amb aire nostàlgic i amb els ulls humits, en Blai diu en veu baixa:– La sort de la meva vida va ser ensopegar a l’escala amb la Laia, tot just iniciar el meu vi-atge. Mira’m ara, tot un senyor, un dels prin-cipals comerciants marítims de Lloret, amb la Laia i els nens, amb una magnífica casa al carrer del Mar.En Xesc, veient que en Blai s’estava posant tou, proposa anar a fer un cigaló a Can Mai-tanquis, una taverna del carrer Major, pin-toresca per la seva façana tota coberta per heures, i fer una partideta de botifarra amb en Bartomeu, l’amo.En Xesc hi accedeix ràpidament.– Tots tres vam fer un llarg viatge –diuen tots dos amb satisfacció.

PILAR

SALV

AN

Y - 1r p

remi A

du

lts

GISELA

RU

IZ- 1r prem

i Juven

il A


JOVENTUT

El dissabte 5 d’abril, va tenir lloc el Raid d’Aventura 2014, que enguany arribava a l’onzena edició. En aquesta oca-sió, se’n va variar el format, incloent totes les habituals proves del raid en un format de cursa d’orientació.La prova es va iniciar a les 15 h a la zona esportiva, on es va fer una explicació a tots els participants del funcionament d’una prova d’orientació, se’ls va fer entrega a cada equip del corresponent mapa i acte seguit es va donar el tret de sortida.Els equips disposaven de 5 hores per localitzar el màxim de balises possibles, orientant-se tan sols amb el mapa que se’ls havia entregat moments abans i creant la millor estra-tègia per tal d’aconseguir ser a la resta de proves a l’hora corresponent.D’aquesta forma cada equip va escollir el seu recorregut, tenint en compte la puntuació de cada balisa, aconseguir localitzar-ne el màxim possible i tenint en compte les hores que tenien assignades a cadascuna de les proves del raid.A les 8 de la tarda era l’hora màxima que tenien els equips per ser novament a la zona esportiva i entregar a l’orga-

11è Raid d’Aventura de Torrelavit

nització la targeta de control amb les balises que havien localitzat marcades.En el transcurs de la tarda, els participants van poder jugar al paintball, tirar-se per una gran tirolina i practicar l’esca-lada, entre altres activitats.Un cop realitzar el recompte, l’equip que va resultar gua-nyador de la prova va ser l’equip local “El Equipo A”, que va aconseguir la màxima puntuació.

Enguany, el cap de setmana jove que es ve celebrant ara fa 15 anys, l’hem volgut ampliar durant tota la setmana oferint tallers i activitats per a la po-blació jove de Torrelavit.La programació d’activitats es va ini-ciar el dimarts 1 d’abril al Servei Jove, on aproximadament quinze joves van participar en un taller de customitzar roba. En aquest taller els participants van poder decorar i actualitzar roba vella convertint-la en peces úniques, originals i a l’última moda.El dimecres 2 es va portar a terme un campionat de Play Station 3 amb el joc FIFA’14, en el qual van participar

Setmana Jove 2014

deu joves. El campionat va durar 3 hores aproximadament i el guanya-dor es va emportar un val valorat en

Núria Pérez Núria Pérez

Núria Pérez

Jaume Domènech

20 euros per gastar a la botiga Tripi-jocs de Sant Sadurní d’Anoia.Finalment, el divendres dia 4 es va realitzar un torneig de ping-pong al Servei Jove. Aquesta activitat, tot i ser la menys participativa, va ser molt di-vertida per als participants. És va rea-litzar el torneig amb els cinc joves que hi van assistir i va durar aproximada-ment dues hores.Considerem que la proposta d’ampli-ar el cap de setmana jove ha tingut molt bona rebuda i esperem poder tornar-ho a repetir l’any vinent amb noves activitats i tallers.


JOVENTUT

El Servei Jove de Torrelavit és un equipament d’ús exclusiu per a joves que ofereix diferents serveis i activitats adreça-des als i les joves de Torrelavit.El Servei està ubicat als baixos del Casal de Cultura i està obert els dilluns de 15.30 a 18.00 h i els dimarts i dimecres de 18.30 a 21.30 h.

QUÈ HI TROBAREU?

• SALA D’OCI I TEMPS LLIUREAquesta sala és la més gran de l’equipament i disposa d’una taula de ping-pong, una Play Station 3, jocs de taula i revistes juvenils.La sala està equipada amb un sofà, taules i cadires perquè els joves s’hi puguin trobar i compartir el seu temps lliure.

• ESPAI WIFI I PUNT TICEl servei jove està dotat amb connexió Wifi que permet connectar els mòbils i ordinadors portàtils a la xarxa. A més, disposem de tres ordinadors connectats a internet.

• AULA D’ESTUDIDisposem d’una aula d’estudi on poder fer els deures o es-tudiar. Tenim taules, cadires, servei d’escàner i impressions en paper.

• PUNT D’INFORMACIÓ JUVENILServei d’informació i assessorament per a joves sobre tre-ball, educació, oci, habitatge i salut.Pots accedir al servei de manera presencial (durant l‘ober-tura de l’Espai Jove) o ens pots enviar la teva consulta mit-jançant l’adreça electrònica [email protected] o a través del Facebook del servei jove (Dinamo Torrelavit).

QUINES ACTIVITATS OFERIM AQUEST ANY 2014?

• Classes de repàs low costClasses d’estudi dirigit en grups reduïts de joves on es re-alitza l’acompanyament i el reforç dels joves participants en la realització dels deures i la preparació dels exàmens.- Activitat adreçada a nois i noies de 6è de primària a 4t

d’ESO.- Els dimarts de 16.30 a 18 i els dijous de 18 a 19.30 a

l’Espai Jove de Torrelavit.- El preu de l’activitat és de 30 euros al mes.Si voleu més informació us podeu posar en contacte amb la tècnica de joventut enviant un mail a [email protected] o trucant al 938 995 570 en els horaris indicats anteriorment.

• Cursos formatius-Curs de monitors esportius i primers auxilis

Activitat adreçada a persones majors de 16 anys.Del 24 de maig al 7 de juny (divendres de 17 a 21 h i dissabtes de 10 a 14 h) al Servei Jove.Preu per a joves fins a 30 anys: 45 euros. Preu per a per-sones de més de 30 anys: 75 euros.

Què és el Servei Jove i què hi podeu trobar?-Curs de premonitors de lleure

Activitat adreçada a joves de 16 a 18 anys.Del 27 de setembre al 25 d’octubre (dissabtes de 10 a 14 h) a l’Espai Jove.Preu: 50 euros.

Enguany oferim descomptes i facilitats de pagaments:- El pagament es pot fer fraccionat.- 20% de descompte per a joves aturats (fins a 30 anys)

sense prestació.- 20% de descompte per a joves (fins a 30 anys) amb dis-

minució del 33% o superior.- 5% de descompte per a joves (fins a 30 anys) amb el

carnet de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Bar-celona a l’atur sense prestació.

• Activitats d’oci i temps lliurePeriòdicament realitzem activitats d’oci, culturals o espor-tives dirigides a joves. Les properes activitats programades són les següents:-Curs “en forma pel teu compte”

Solució anticrisi per tal de fer activitat física de forma adequada, estar en forma i amb el mínim cost. Curs on s’aplicaran teories i coneixements de l’activitat física i la salut a través de sessions pràctiques.Dies: Tots els dilluns del 26 de maig al 16 de juny (4 ses-sions) de 19.30 a 20.30 h.Lloc: Servei Jove de Torrelavit.Preu: 5 euros (tot el curs).

- Taller de polseres amb gomes (aprendrem a fer 4 polseres en 1a!)Dia i hora: dimarts 27 de maig a les 18 h.Lloc: Servei Jove de Torrelavit.Preu: Gratuït.Inscripcions: el mateix dia al Servei Jove.

-3r campionat de FIFA ’14 (PS3)Dia: dimarts 3 de juny a les 18 h.Lloc: Servei Jove de Torrelavit.Preu: Gratuït.Inscripcions: el mateix dia al Servei Jove.

-Taller de bijuteriaDia i hora: 17 de juny a les 18 h.Lloc: Servei Jove de Torrelavit.Preu: Gratuït.Inscripcions: fins al 10 de juny al Servei Jove.

Si ets jove, vius a Torrelavit i tens propostes per fer, vine al Servei Jove i en parlem! Volem que totes les activitat que realitzem siguin del teu interès, i per això la teva participació és fonamental!


El 14 de desembre un grup de setze seixantins de Torrelavit van celebrar conjuntament el seu aniver-sari amb un sopar plegats. En aquesta ocasió van decidir fer-ho en un domicili particular. A la taula no hi faltava de res i s’ho van passar d’allò més bé. Com a obsequi de record, una petita bola de vidre a l’interior de la qual hi havia la fotografia de grup dels seixantins. A tots ells, per molts anys.

Festa dels seixantins

Concorregut sopar del Dia de la Dona

SOCIETAT

Un any més Torrelavit ha dedicat tota una setmana a rea-litzar activitats destinades a la dona en commemoració del Dia de la Dona Treballadora que se celebra el 8 de març.La setmana es va encetar amb un taller de manualitats per aprendre a treballar amb goma eva a càrrec de Carme Ma-teo, també es va oferir un taller de cuina amb tast inclòs a càrrec de Françoise Rouviere, un taller de relaxació i musi-coteràpia amb l’objectiu d’aprendre a desconnectar, reduir l’ansietat i augmentar l’autoestima a través de la música conduït per Lluïsa Puigcerver i el darrer dels tallers va anar a càrrec de Marina Mestres, que a través del joc teatral i la improvisació ens va ensenyar a explorar les diferents possibilitats que tenim a través del nostre cos. L’assistència a totes les activitats va ser destacable, tot i que l’acte més concorregut va ser el sopar que va tenir lloc el passat 7 de març al Casal de Cultura, en el qual van participar 124

Mercè Amat Mercè Amat

Mercè Amat

Mercè Amat

Mercè Amat


El nostre Casal de la Gent Gran va organitzar una sortida de cinc dies a París, ciutat de la llum, del 8 al 12 de maig de 2014. Vam sortir 56 persones de Torrelavit i pobles de l’entorn. El dia 8 a les 9’20 del matí vam agafar el tren d’al-ta velocitat francès (TGV) per arribar a l’estació de París-Lió aproximadament de les 3’45 de la tarda. En aquesta es-tació ens esperava el Jordi, xofer d’Autocars Vendrell, per realitzar la visita panoràmica de la ciutat, gràcies a la qual vam poder observar la majestuositat de la capital francesa: la gran avinguda dels Champs Elysées de 2 quilòmetres de llargada i que desemboca a la Place de l’Etoile on hi ha el famós Arc del Triomf. Vam passar també per la plaça de la Concòrdia, la plaça de la Madeleine, que actualment és un dels principals centres del comerç de l’alimentació de luxe, amb un pintoresc mercat de flors al costat del qual destaquen les toilettes, una curiosa construcció modernis-ta del 1905.El dia 9 al matí ens vam dirigir al Barri Llatí de la ciutat, sím-bol del maig de 1963, amb la Universitat de la Sorbona. Es tracta d’una de les zones més animades de París. Vam fer una llarga cua per entrar a la catedral de Notre Dame, una de les catedrals franceses més antigues d’estil gòtic. A la tarda vam visitar el famós museu du Louvre, on hi ha la

Viatge a París del Casal de la Gent Gran

Gioconda de Leonardo da Vinci. París té 426 parcs i jardins i mig milió d’arbres, o sigui un arbre per cada quatre pa-risencs. Al Barri Llatí vam visitar els jardins de Luxemburg, creats per la reina Maria de Medicis l’any 1612, té 26 hec-tàrees i voreja el palau de Luxemburg; també vam visitar la famosa Tour Eiffel.El dia 10 vam continuar coneixent la ciutat i vam visitar el modern districte de la Defense, considerat un dels distric-tes de negocis més importants d’Europa. A la tarda ens vam dirigir a un dels racons més màgics de París, el barri de Montmatre situat al punt natural més alt de París i vam poder descobrir en cada un dels seus carrerons i places l’ambient romàntic del París bohemi, tal i com els pintors de la plaça Teatre demostren a les seves obres. Vam visitar la basílica del Sacré Coeur gaudint d’una panoràmica di-ferent de la ciutat. A continuació vam gaudir d’una passe-jada per les aigües del riu Sena amb el bateau mouche. El dia 11 vam visitar els castells de Chambord i Chenonceau i vam arribar fins a Limoges, on vam pasar la nit. El dia 12 vam sortir de Limoges, vam dinar en ruta la famosa cas-soleta i cap a quarts de 9 de la nit vam arribar als nostres punts de partida.

Josep Ribé

SOCIETAT

Josep Ribé

Mercè Amat

Josep Ribé

dones, una xifra que s’incrementa any rere any i que fa que aquesta data s’hagi convertit en una cita anual per a les dones del poble.Com ja és tradició es va servir un sopar a base de pa amb tomàquet, embotits, truites, pizzes, refrescos, aigua, cava, coca i cafè. Havent sopat, es va jugar al bingo de la dona amb importants premis en metàl·lic per a les guanyadores de les línies i els bingos. I la novetat d’enguany va ser el karaoke, una manera ben animada de cloure la celebra-ció. L’encarregada d’inaugurar el karaoke va ser la pubilla de Torrelavit 2014, Lídia Muñoz, interpretant en solitari el primer tema de la nit. Seguidament, van ser moltes les as-sistents que van cantar i ballar cançons d’Alejandro Sanz, David Civera, Sau, Miguel Bosé i Nino Bravo entre altres. A la sortida de l’acte, com ja és tradició, les assistents van ser obsequiades amb un ramet de mimosa, la flor del dia de la dona.


El Joan és un senyor de 65 anys que va néixer i ha viscut tota la vida a Tor-relavit. Conegut com el Joan de Cal Ticus de la Pineda, els seus companys el descriuen com un bon xicot, gene-rós, bon company, treballador, parti-cipatiu, però que mai està quiet i de vegades dóna algun ensurt.Com ell mateix diu:Era una persona molt activa i molt treballador, però d’ençà que tinc Pàrkinson, m’ha canviat la vida. Encara que per sort meva a Torre-lavit hi ha el centre de serveis on puc anar totes les tardes i fer coses que m’agraden, com manualitats, cuidar l’hort, fer tallers de memò-ria...– Quant fa que assisteixes al cen-tre?

Entrevista a Joan Font Tarrida, usuari del Centre de Serveis Terapèutics de Torrelavit

– Com és un dia al centre?Doncs arribem a les 15 h, després de dinar, i ens posem al dia, comentem les novetats, les notícies, les coses que ens han passat. Després, fem l’activi-tat que toca aquell dia, cada dia fem una activitat diferent, manualitats amb fang, amb tela, decoració, fem activitats per treballar la memòria, aprenem coses. També cuidem l’hort on plantem faves, menta, flors... Així fins l’hora de berenar, en què des-cansem una estona i agafem força. Després de berenar fem gimnàstica i activitats per moure el cos..., total que una vegada sortim d’allà, hem treballat una mica tot, el cos, la ment, hem rigut i passa la tarda volant.

Sussanna Padilla

SOCIETAT

Els dies 17 i 18 de maig un important nombre de Torrelavi-tencs hem participat a la tradicional Romeria a Montserrat. Els més esportistes, una cinquantena, van sortir a peu la nit del divendres a dissabte a les 3 de la matinada des del car-rer del Bosc, un altre grup de gent va sortir amb bicicleta a les 6 de la matinada i la resta ho van fer amb cotxes parti-culars el dissabte al matí, amb l’objectiu de passar un cap de setmana de germanor a Montserrat allotjats en cel·les.Aquest any hi havia diverses novetats. La primera era el cotxe escombra que es va incorporar a Piera i va anar se-guint la gent que anava a peu fins a Collbató, per si algú necessitava algun tipus d’assistència; afortunadament no es va haver d’assistir a ningú. L’altra novetat era la botifar-rada, un esmorzar popular que es va preparar a Collbató amb l’objectiu que la gent que fa tot el camí i els que s’in-corporen per fer les costes poguessin esmorzar plegats. Hi van participar unes 50 persones i va ser tot un èxit. La ter-cera novetat era la visita programa per dissabte a la tarda

Torrelavit de Romeria a Montserratal monestir de les benedictines de Montserrat, en la qual hi van participar una dotzena de persones i que també va ser molt interessant.Diumenge a les 11 del matí a la Basílica, en el transcurs de la missa conventual, es va fer una ofrena floral en nom del poble de Torrelavit. També es va oferir a la Verge vi i cava, productes típics del nostre poble cedits per a l’ocasió per diverses marques (Joan Segura Pujadas, Àngela Marquès Rigol i Segura Viudas) i l’alcalde Ramon Riera, en nom de la romeria de Torrelavit, va llegir unes breus paraules de presentació.A la sortida de la Missa Conventual, a la porteria del mo-nestir un dels monjos va rebre els membres de la nostra romeria per conversar una estona sobre el lema de l’any 2014, “Fill, aquí tens la teva mare”.El diumenge a la tarda les 130 persones aproximadament que vam passar el cap de setmana a Montserrat vam dei-xar les cel·les per tornar cap a casa.

Mercè Amat

Mercè Amat

Aproximadament un any, just des que va obrir. Al principi em va costar una mica, perquè estava acostumat a estar a casa i fer el que em venia de gust. A poc a poc em vaig anar in-tegrant i vam anant fent una família, poc nombrosa, però ben avinguda. I ara ho disfruto molt.


Amb aquesta imatge inaugurem una nova secció de la revista El Cep. Es tracta de posar a prova el vostre coneixement del municipi i la vostra habilitat per localitzar les imatges que us anirem proposant. En aquesta ocasió es tracta que ens digueu el

següent:

A quin indret de Torrelavit es troba aquesta pedra amb aquesta inscripció?

L’enigma

L’ENIGMA

Ramon Riera

Els tres primers encertants d’aquest enigma que us proposem tindreu com a obsequi una ampolla de cava que podreu passar a recollir pel Casal de Cultura.


El 14 de març representants de l’Assemblea Nacional Ca-talana van ser a Torrelavit per recollir signatures per donar suport a la iniciativa que el proper 9 de novembre es pu-gui fer la consulta que permeti als ciutadans de Catalunya votar sobre si volem o no ser un estat independent. Tot i que molts veïns ja havien signat en altres indrets, al llarg de la tarda es va aconseguir recollir un centenar de signa-tures més. La setmana següent, el dia 22 de març, coin-cidint amb la campanya que es feia de manera conjunta a tots els municipis catalans, els membres de l’Assemblea van tornar a ser a Torrelavit per facilitar que els veïns que la setmana anterior no haguessin pogut signar tinguessin una nova oportunitat per fer-ho. El punt de recollida de signatures es va instal·lar al carrer Major.D’altra banda, el 8 d’abril va tenir lloc al Casal de Cultura de Torrelavit l’acte de presentació de l’Assemblea Nacional Catalana, per tal d’explicar als veïns quina és la tasca de l’assemblea i quin és el full de ruta a seguir per als pro-

L’ANC també recull signatures a Torrelavit

pers mesos, quines seran les diferents activitats previstes i què és el que s’està preparant de cara al proper 11 de setembre. Com ja s’ha informat a través dels mitjans de comunicació, aquest any la concentració serà a Barcelona, tot i que també hi haurà diferents actes descentralitzats a diversos municipis. A l’acte de presentació, entre altres, hi van assistir el vicepresident de l’ANC, Jaume Marfany, i Montserrat Rossell, membre del secretariat nacional de l’ANC. Aquest acte també va servir per aconseguir establir contacte amb diversos veïns de Torrelavit per formar una representació de l’ANC al nostre municipi. Alguns dels in-teressats ja es van reunir a finals del mes passat i sembla que finalment s’aconseguirà tenir aquesta representació, per la qual cosa a partir d’ara ja no haurem de dependre dels representants de l’ANC de municipis veïns a l’hora d’organitzar les activitats.

Més de mil euros per a la Marató de TV3Un any més els veïns de Torrelavit han do-nat mostra de la seva solidaritat col·laborant amb La Marató de TV3. Aquest any eren di-verses les activitats proposades per al dia 15 de desembre. La proposada des de l’Ajun-tament i el Casal de Cultura era fer diana i bescanviar els punts aconseguits per centí-metres de fil i un globus que es podia deco-rar al gust de cadascú i afegir-lo a la cadena de globus muntada per a l’ocasió. Van ser molts els que es van atrevir a fer punteria i al final es va aconseguir una cadena de prop de 200 globus. Per recuperar forces també es podia adquirir un got de xocolata desfe-

SOCIETAT

Mercè Amat

Mercè Amat

Mercè Amat


Ajuts del Programa d’Atenció Social a les Persones amb Discapacitat (PUA)Aquest programa té per objecte facilitar els ajuts econò-mics necessaris per al desenvolupament de l’autonomia personal de les persones amb discapacitat, física, psíquica o sensorial, amb mesures compensatòries, per tal de millo-rar-ne la qualitat de vida i fomentar-ne la integració social.A qui va dirigit?En poden ser beneficiàries les persones que tinguin reco-negut un grau de discapacitat igual o superior al 33% i que compleixin les condicions i els requisits establerts.Alguns dels ajuts tècnics que es poden demanar són: llit articulat, matalàs antiescares, baranes de llit, cadira dutxa, barres de paret, etc.

Ajuts de Suport a l’Autonomia en la pròpia llarL’objectiu d’aquests ajuts és contribuir al desenvolupament de les persones amb discapacitat en les activitats de la vida quotidiana i diària, tant a la llar com a la comunitat, fent possible la seva autonomia mitjançant un ajut comple-mentari que els doni el suport personal necessari i promo-gui la seva integració social (alimentació, cura de la salut i utilització dels sistemes de protecció, aspectes relacionats amb la capacitació, competències i habilitats socials per millorar la convivència, les relacions socials, la participació, etc.). L’ajut es concedeix perquè el beneficiari rebi el servei d’una entitat col·laboradora del programa.A qui va dirigit?En poden ser beneficiàries les persones amb discapacitat física, intel·lectual i/o persones amb discapacitat derivada

Benestar Social informade malaltia mental que vulguin viure soles o amb altres persones beneficiàries del programa de suport o que tin-guin reconegut un grau de dependència igual o superior al grau I o amb una discapacitat reconeguda igual o superior al 65%, i que necessitin suport personal per al desenvolu-pament d’una vida autònoma, i persones sordcegues que vulguin viure soles o amb altres persones beneficiàries del programa de suport o que tinguin reconegut un grau de dependència igual o superior al grau I o amb una discapa-citat reconeguda igual o superior al 65%, i que necessitin suport diari a la llar però no els calgui la presència perma-nent d’un cuidador o cuidadora.

Servei d’Informació i Assessorament a la DonaÉs un servei d’orientació i assessorament psicològic i jurí-dic especialitzat. Assessora, orienta i realitza una primera atenció a les dones que viuen situacions de violència mas-clista. Els serveis que presta són:

• Atenció psicològica• Atenció jurídica• Atenció psicològica infantil

Per accedir a aquests serveis, cal posar-se en contacte amb els Serveis Socials bàsics de Torrelavit en horari d’atenció al públic, trucant a l’Ajuntament del municipi.D’altra banda, la Generalitat disposa d’un telèfon d’aten-ció a les dones víctimes de la violència masclista que funci-ona 24 h al dia els 365 dies de l’any:

SOCIETAT

ta ben calenta, que estava per sucar-hi pa. L’activitat es va completar amb una demostració d’agility, una modali-tat esportiva que es fa amb gossos. Els organitzadors van muntar un circuit per poder fer la demostració i seguida-ment el públic assistent va poder fer el mateix circuit amb les seves mascotes. Aquesta activitat també va aplegar un bon nombre de curiosos.El Casal de la Gent Gran també ha col·laborat amb La Marató un any més recollint donatius entre els 50 socis i sòcies que van participar al tradicional dinar de Nadal que sempre celebren per aquestes dates. El grup excursionista de Can Rossell de la Serra també tenien activitat aquest mateix dia i també van aprofitar l’ocasió per recollir fons per a La Marató. Val a dir que a tot el recollit en aquestes activitats s’hi ha de sumar l’import que un grup de petites Llúcies del poble cada any lliuren en forma de donatiu a La Marató. Així doncs entre totes les activitats es van recollir més de 700 euros, als quals hem de sumar els 300 euros que hi ha aportat com cada any l’Ajuntament de Torrelavit amb l’objectiu de contribuir a la investigació de les malal-ties neurodegeneratives. Mercè Amat


El dia 23 d’abril vam celebrar a l’escola la DIADA DE SANT JORDI. A diferència del curs passat, la participació i impli-cació de pares, mares i familiars dels alumnes de l’escola va ser més elevada. Per una banda les mares delegades van ser les encarregades de la venda de llibres i roses i per altra banda molts familiars van ser voluntaris tant en la lectura de poemes com en el desenvolupament dels tallers.El resultat va ser un èxit, per tant, MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS COL·LABORADORS!

Desenvolupament de la diadaAl matí, doncs, vam obrir la diada amb una lectura conjun-ta de poemes relacionats amb la natura al pati de l’escola, en un acte obert a tothom. A la vegada hi va haver la para-da de llibres i roses també al pati de l’escola. Vam aprofitar per fer la recollida per al banc d’aliments i també per fer les votacions per triar el nou logo de l’escola.

Diada de Sant Jordi a l’escola

CULTURA

A la tarda vam fer una altra tanda de lectura de poemes i un cop finalitzades les lectures els alumnes van fer els tallers monitoritzats per familiars que voluntàriament es van apuntar.La venda de llibres, roses i la recollida del banc d’aliments van ser obertes a tothom de les 9-10 h, 12-13 h i a la tarda de les 15-16.30 h.


Trenta anys de Pessebre Vivent

Aquest passat Nadal 2013 hem celebrat la trentena edició del Pessebre Vivent de Torrelavit. Com cada any veïns i ve-ïnes de la població han col·laborat en la transformació del barri del Vilet i de part de Terrassola per representar esce-nes del Betlem de fa 2 mil·lennis i escenes costumistes del Nadal de Catalunya. Per poder recordar aquest aniversari, hem començat a fer un recull de fotografies digitalitzades de passades edicions del Pessebre que esperem anar am-pliant, i que ja vau poder veure en una projecció a l’esglé-sia de Sant Marçal, que també va obrir les seves portes.Caldria agrair a moltes persones la seva col·laboració, més d’un centenar han participat en aquesta edició, a tots vos-altres moltíssimes gràcies. Aquest any vam haver de canvi-ar precipitadament la data de la representació del Pessebre del dia 25 al dia 29 de desembre, a causa de la pluja. Tant els participants en el Pessebre com els propietaris de les ca-ses ens van donar totes les facilitats per fer possible aquest canvi de data tan poc planificat.Els barris del Vilet i el de Terrassola tenen cases amb molt d’encant i racons especials que ens agrada poder mos-trar-vos a tots els veïns, així com també a les persones que vénen d’altres indrets. Per tot això us convidem a participar al Pessebre del 2014, a donar noves idees i, és clar, també a venir a visitar-lo.

Comissió Pessebre Vivent

CULTURA

Tonita Amat

Tonita Amat

Tonita Amat

Tonita Amat

Tonita Amat


El pavelló municipal de Torrelavit ha estat un any més l’es-cenari on s’ha celebrat el tradicional concurs de disfresses, que cada any sorprèn al públic assistent per l’originalitat de les disfresses que s’hi presenten i les coreografies amb què són presentades. Val a dir, però, que aquest any hi ha hagut menys participació i que en general les disfres-ses han estat menys vistoses o espectaculars que en altres edicions.

El concurs de disfresses arriba a la 22a edició

Aquest any la celebració del carnaval ha estat força tard, ja que ha tingut lloc a principis del mes de març. A la tarda es va fer el carnaval infantil, amb una rua que va recórrer els principals carrers del poble fins arribar al pavelló po-liesportiu, on els esperava un divertit espectacle a càrrec del grup d’animació Plou i Fa Sol i berenar per a tots els participants. Com l’any passat, també hi va haver premis per a les millors disfresses.

CULTURA

Mercè Amat

Mercè Amat

Mercè Amat

Mercè Amat

Mercè Amat

A les 11 de la nit i, també al pavelló poliesportiu, va tenir lloc la 22a edició del concurs de disfresses, que com cada any congrega un bon nombre de curiosos per gaudir de les divertides coreografies dels participants. En l’apartat infantil el primer premi de la categoria individual va ser per a la Laia Gutiérrez i la coreografia Tú sí que vales i els segon premi per a Toni Valcárcel amb Animals. A l’apartat de grups el primer premi va ser per al grup Ui, quin fred, un grup de pingüins molt simpàtics; el segon premi per a un grup d’ocells que es presentaven amb la disfressa Una nova vida i el tercer premi va ser per al terrorífic grup de zombis Rip zom. El jurat, format un any més per membres del grup de teatre Llavor d’Art del Pla del Penedès, va deci-dir lliurar un altre tercer premi a les hostesses del grup Air Cep Torrelavit.

En la categoria d’adults, que ha estat la que enguany ha vist més disminuïda la seva participació, els premis van quedar repartits de la següent manera: A l’apartat de parelles el primer i únic premi va ser per a Minnies lladres. En la ca-tegoria de grups el primer premi se’l van endur Deliri reial, una divertida posada en escena de les conseqüències de les caceres reials que duu a terme la nostra monarquia, això sí amb molt d’humor. El segon premi va ser per a Des de l’aire.com, un grup de turistes que visitaven Catalunya en globus aerostàtics. A la categoria de carrosses el primer i únic pre-

mi va ser per a Verema, uns voluminosos i colorits gotims de raïm acompanyats per pagesos amb tractor inclòs.Igual que l’any passat, els guanyadors van ser obsequiats amb premis en metàl·lic i, a la mitja part del ball, la Comis-sió de Festes va convidar tothom a coca i cava. El ball va estar amenitzat per l’orquestra Moonlight i es va allargar fins ben entrada la matinada.


El 12 de febrer passat un grup de nois i noies de Mas Al-bornà van participar en un esmorzar ofert per la junta del Casal de la Gent Gran. Aquest any els nois i les noies de Mas Albornà han estat els encarregats d’elaborar els obse-quis que el Casal de la Gent Gran lliura als seus socis per Nadal: una bonica caixa pintada a mà i decorada amb flors realitzades amb càpsules de Nespreso, amb la qual es va obsequiar les senyores que van participar a la sortida del pre-Nadal, i unes bosses cosides i pintades a mà plenes d’herbes aromàtiques, obsequi que van rebre els partici-pants al dinar de Nadal del 15 de desembre. En el moment

Alumnes de Mas Albornà esmorzen amb la junta del Casal de la Gent Gran

de venir a presentar el diferents obsequis que elaboren des del taller ocupacional de Mas Albornà, la presidenta del Casal de la Gent Gran els va prometre que passat festes es tornarien a veure i que farien un esmorzar conjunt. La junta del Casal de la Gent Gran va obsequiar els joves i els seus monitors amb xocolata desfeta i coca.D’altra banda, uns dies més tard la gent del Casal de la Gent Gran es tornaven a entaular per celebrar el Dijous Gras amb un berenar, que com és habitual va anar d’allò més bé. No hi va faltar un bon assortit de botifarres, cava a dojo i coca de llardons, tal i com marca la tradició.

Vam començar la setmana de carna-val amb l’arribada del Rei Carnestol-tes, que ens va donar totes les con-signes per passar tota la setmana ben esbojarrats!

Dimarts

Carnestoltes, el rei dels desvergonyits et mana:

“Avui molt bé ens ho passarem i si fa fred al cap un barret”

Dimecres

Carnestoltes, el rei dels eixelebrats et mana:

“Surt del llit, esmorza amb gana i vine a l’escola amb pijama”

Carnaval a l’escola“No t’ho pensis més, posat la roba del revés”

Divendres

Carnestoltes, el rei dels desvergonyits et mana:

“Si mudat vols anar, un llaç o corbata t’has de posar”

Durant la setmana, els nens van anar fent la cinta amb la fruita que per classes van escollir. El divendres a la tarda van fer tallers relacionats amb la fruita: olorar diferents fruites i textu-res, fer pinxos de fruita i xocolata i en-devinar quines fruites hi havia dintre d’unes capses amb els ulls tapats.

CULTURA

Mercè Amat

DijousCarnestoltes, el rei dels desvergonyits et mana:

Mercè Amat


A finals del mes de gener, com cada any coincidint amb la festivitat de Sant Pau, vam celebrar la Festa Major d’hi-vern. Les activitats van ser moltes i variades, per a tots els gustos. Una de les novetats va ser el taller de maquillatge i manualitats que va tenir lloc el dissabte al matí al carrer Major, adreçat als més menuts, i l’exposició de festa major adreçada als nens i les nenes de la llar i de l’escola que es va realitzar uns dies abans al Casal de Cultura amb l’ob-jectiu d’acostar als més menuts el món de la cultura i els balls populars. Els nens i les nenes van tenir l’oportunitat de tocar el timbal, posar-se dins els capgrossos, ballar dan-ses, tocar les forques dels diables, mirar fotografies i veure els vestits de cada ball de prop. Gràcies a aquesta activitat un grup de mares van proposar a la Regidoria de Cultura restaurar els antics capgrossos realitzats per l’Esplai La Bal-dufa, que estan bastant malmesos. Si hi esteu interessats, aquest grup de mares, nens i nenes es troben cada dimarts a la tarda al local de la parròquia on abans hi havia l’esplai per arreglar-los i, si convé, fer-ne algun altre de nou amb l’objectiu que puguin ballar per la Festa Major d’estiu.

Recull de Festa Major d’hivern

CULTURA

A la Festa Major no hi van faltar tampoc cinema, ball, cor-refoc, el sopar de festa major amb bingo popular, aquest any a càrrec del grup de teatre Pels Pèls, sardanes, exhibi-ció de balls populars i jocs lúdics i inflables per als petits de la família per tancar el programa.

Txell Coca Mercè Amat

Txell Coca Mercè Amat

Txell Coca Toni Pausa

Mercè Amat


Festes majors i processons

UNA MIRADA A LES ARRELS

Festes majorsDurant una pila d’anys, tant abans de la nos-tra guerra com bastants anys després, la festa estava centrada en el ball. Recordo orquestres com els Pòkers, amb aquelles camises plenes de farbalans multicolors que donaven una gran alegria al ball. I la Sensación, que al fi-nal de la peça “ball de rams”, el de la “verra” la feia girar i girar que era tota una apoteosi. I recordo l’Enric de cal Jeroni sempre darrere el micròfon donant instruccions o rifant la “toia”. Quins records!El que jo ja no puc recordar, perquè va ser abans de la nostra malaurada guerra, eren els programes de ball com el de la figura, i tam-bé els carnets de ball, amb el qual hom sabia abans de començar les peces que tocarien els músics i fins i tot amb quina noia les ballarien. Ah, i si un mateix noi ballava més de dos balls seguits amb la mateixa noia, sempre hi havia algú per certificar-ho i comentar que ja hi ha-via festeig.

No m’atreveixo a dir si quan jo era un nen (anys quaranta i cinquanta) aquells costums eren millors o pitjors que els d’ara. Cada època s’ha significat per unes modes i uns usos que les defineixen, influïdes sobretot per la situació social i política del país. I tot i que trobaríem molta gent que es decantaria per jutjar que “abans” sempre era millor que el present, prefereixo mirar cap al futur, tot reconeixent que ara ens trobem en un moment delicat, no solament pel tema econòmic sinó també pels valors socials. Però anem al tema concret. Les festes majors s’han conservat, afortunadament. I m’atreveixo a dir que potser fins i tot han millorat quant a contingut, si les comparem amb les de la meva infància. Pel que fa a les processons, seguint la “caiguda lliure” en què es troba immersa l’Església Catòlica, han passat a ser merament testimonials a les nostres contrades.

1954

ProcessonsL’acte d’anar a la processó era quelcom seriós i protocol·lari. Tant si era viscut des de dintre, com era el cas de molts de nos-altres que érem escolanets, com viscut des de fora pels integrants de la processó. Era quelcom solemne i fins i tot emotiu pel clima de recolliment que es creava. Tant els homes com les dones vestien les seves millors gales i lluïen uns magnífics ciris el gruix dels quals era paral·lel a l’estatus econòmic; això sí, el protocol exigia que havien d’anar agrupats en funció del sexe.

Joan A. Feixas Colomer


HISTÒRIA

Enterraments, confessions, noces, festes… Actuacions molt peculiars d’un rector de Terrassola, i altres de

polítiques i consistorials interessades (1880-1933)

Avui porto unes notícies curioses troba-des a la premsa escrita. Són actuacions religioses i/o laiques que surten de la “normalitat”. O potser alguna és ben normal, tot depèn del costat de qui s’ho mira, perquè totes les coses tenen un ampli ventall de mires. Aquí va el tastet:

En el día ocho del corriente falleció en Terrasola del Panadés el hijo de un su-jeto que hace algún tiempo redimió el censo de una viña que procedía de aquel curato. Al ser de día, el in-teresado se presentó al cura párroco á fin de que dispusiese el entierro; pero cual no fue su sorpresa al verse insultado por éste diciéndole que era un excomulgado por haber redimido aquel censo. Después de todo, el pá-rroco le dijo que si quería se verificase el entierro debía pagar tres pesetas por adelantado; más cuando se las entregaba y le exigía recibo de haber-las percibido, negose a expedírselo, por lo que el afligido padre se fué “in continenti” á Villafranca á produ-cir sus quejas al Sr. Dean, quien las atendió, mandando al párroco llevase á efecto el entierro, sin exigir pago al-guno por adelantado.

La Unión. Diario Democrático de la Noche, 12 de juny del 1880

Manojo de flores místicas[…] Se confesó la viuda, recibió la ab-solución, levantóse del confesionario, y, cuando se preparaba a comulgar, recuerda el cura (de Terrasola) que poseía la penitente algunos bienes nacionales. Recordarlo y salir pitando del confesionario y acercarse á ella, y decirle: “me vuelvo atrás de lo de la absolución”, fué obra de un segun-do…Bien hecho, bien hecho. Curas así, tan celosos y tan barbianes, me están haciendo mucha falta.

El Motín. Periódico Satírico Semanal (setmanari satíric, republicà

i anticlerical creat el 1881), 19 de juny del 1881

LA VEU DELS CORRESPONSALS. Paraules textuals del sermó pronunciat lo diumenje passat pe’l rector de Terrasola: “Quan los fiels catòlichs trasladavan los sagrats restos de Pio IX desde una part de

Roma á l’altra, las turbas infernals ó sigan los republicans vàn armar una revolució per apoderarse dels restos y fer escarni ab ells: pero apercebuts los verdaders fiels, se posaren á la defensa, logrant derrotar á las infernals turbas que’s retiraren ab una rabia diabólica”.¿Saben que’l sagrari de Terrassola dèu ser molt gros? Perquè si’l rector los hi fa creure això, combregan ab rodas de molí.

La Campana de Gràcia (setmanari satíric, republicà i anticlerical fundat

el 1870), 31 de juliol del 1881

[…] Lo rector de Terrasola del Panadés vá dir que’ls que havian adquirit béns del clero no tenían salvassió possible.Aquestas dugas notícias nos las comunicá’l corresponsal de Vilafranca.

La Campana de Gràcia, 8 d’abril del 1883

Lo rector de Terrasola ha fet un sermó dihent que la culpa de las malas cullitas y de que aquest any las patatas surtin podridas las tenen los francmasons que aquí á Espanya’s disfrassan ab lo nom de liberals, los quals vàn cremar los convents a l’any 35 y no fà molts anys ván matar á alguns sacerdots. Afegeix que’ls propagadors de tant malehidas ideas son La Campana de Gràcia, El Diari de Barcelona, El Diluvio y altres diaris excomunicats, y que l’únich periòdich bò, es El Correo Catalán. Acabà anunciant que’l diumenge pròxim faria un sermó sobre’ls bruixots y que revelaria qui del poble n’era.Un altre xiflat.

La Campana de Gràcia, 1 de juny del 1884

Haventse celebrat en lo poble de Lavid del Panadés un enterro civil de un espiritista, ab molta solemnitat y bona compostura’l famós rector de Terrasola vá fer un sermó dihent que l’enterro de Lavid era un enterro de gos, ja que no hi havia anat capellá: que vuit dias després de la revolució, ell ja va dir que si aquesta triumfava, al cap de 20 anys tots se

tornarien béstias y que aquest cas ja havia arribat molt avants de la fetxa indicada, etc. etc. - Francament, lo rector de Terrasola al dir que tots se tornaran bestias, se fá massa favor.

La Campana de Gràcia, 24 d’agost del 1884

Lo rector de Terrasola vol inmortalisarse. Temps endarrera va fer un viatje desde Sant Sadurní ab dos individuos, ab los quals vá disputar de religió y de periòdichs, dihent las mil y una barbaritats, de tal manera que’ls seus contrincants en mes de quatre ocasions ván tenir que picarli la cresta, deixantlo sense paraula. Donchs bé, ‘l dia de la festa major del poble, després del ofici vá dir: “Are resarem un pare nostre y una ave Maria per dos devots suscriptors de La Campana de Gràcia, que varen tenir la poca vergonya de insultarme al cotxe venint de Barcelona”. Lo mateix rector l’altre dia en un sermó vá calificar de pillets, borratxos y potser escapats de presidi als redactors de La Campana de Gràcia y d’El Diluvi.Si algún dia té de repetir aquests calificatius, tinga al menos la bondat de avisarnos y farém que’ls tribunals li ensenyin de modos posantli un mos1 a la boca.

La Campana de Gràcia, 8 de febrer del 1885

Terrasola del Panadés, 3 de desembreEl merlot negre d’aquest poble, Mossén Boca-tort, ha despedit á tres administradoras de las fillas de Maria. Ara aquestas están desconsoladas y dihuen pestes del capellà.Els está bé, per tontas; ¿per qué hi van ahont no hi tenen res que fer y ahont no aprenen més que ximpleries?

La Campana de Gràcia núm. 1.804, 12 de desembre del 1903

Més laics que DéuD’una La Vanguardia de la setmana passadaTORRELAVIT“Con motivo de la fiesta mayor de ésta población, el “Centre Català


HISTÒRIA

Republicà Radical” ha organizado los siguientes festejos:Dia 15, a las diez, oficio solemne, y a las doce, conferencia por don Jai-me Polo. Por la tarde y por la noche, bailes a cargo de populares orques-tinas. El dia 16, festividad de san Roque, por la mañana, se festejará el 70 aniversario de la fundación de la Hermandad de San Roque con un oficio solemne, y por la tarde y por la noche se repetirán los bailes, comen-zando el de la noche con un selecto concierto”.Sembla que en les properes eleccions els radicals es proposen comprar vots pagant amb dies d’indulgència.

El Be Negre (setmanari satíric i polític creat el 1931, dos dies

després de proclamar-se la Segona República), any III,

22 d’agost del 1933

Un laic com un templeLa vila de Sant Quintí de Mediona, al Penedès, té un alcalde que mereix una mica de popularitat.L’home disputa aferrissadament al rector les ànimes dels veïns i intenta per tots els mitjans junyirles a l’alcal-dia laica en lloc de la parròquia ca-tòlica.Aquest alcalde, acabada la cerimònia dels matrimonis civils, té per costum adreçarse als nuvis amb aquesta fór-mula:Déu us faci ben casats!

Mirador (setmanari de literatura, art i política, de clar sentit europeu,

fundat el 1929), any V, núm. 235, dijous 3 d’agost del 1933

Les set primeres notícies (una del 1880, dues del 1881, una del 1883, dues del 1884 i una del 1885) ens deixen veure el tarannà pel qual es regia el capellà de torn de Terrassola, que era Francesc Sa-maranch.2 De fet, aquestes actuacions devien anar lligades al procés de desa-mortització; un procés historico-econò-mic ja iniciat a finals del segle XVIII i que no va acabar fins ben entrat el segle XX (1924). Sobretot va ser degut a l’amor-tització de Mendizábal (1836), que va anar molt lligada a la reforma del cler-gat: es van suprimir els ordes religiosos, excepte els dedicats a beneficència; tots els convents i les propietats de l’Esglé-sia es van declarar béns nacionals (entre ells, terres i béns no productius) que ha-vien anat acumulant com a beneficiàries de donacions, testaments i d’altres, i es van posar a la venda pública en subhas-ta, prèvia taxació oficial. O sigui que l’ac-tuació s’entén en la mesura que se’ls van

acabar molts privilegis ancestrals. Fou també l’època de la revolució liberal.També veiem Francesc Samaranch con-trari a un enterrament espiritista (que suposo que li prenia clientela). Val a dir que l’espiritisme és una doctrina apare-guda a França al segle XIX, que va abra-çar bona part d’Europa i dels Estats Units i va crear milers de societats en aquells temps. Com més s’entestava en els seus posicionaments retrògrads portats als extrems, més era contestat i era motiu de befa pel bàndol contrari, des dels sectors liberals fins als més anticlericals de l’època.També fa poc hem recollit una dita que es féu famosa d’un rector del nostre poble (qui sap si era aquest mateix de Terrassola, que podria molt ben ser-ho, i jo hi pujaria de peus que ho era), que deia així, referint-se al cobrament dels delmes3 per part de l’església: «Qui doni blat de contravent o cànem de marge, serà excomunicat».4

La notícia del 1903 del rector de Lavit, a l’inici de llegir-la («El merlot negre…»), em va estranyar i em va fer pensar en la viticultura i en la classe de raïm negre francès que fa mig segle que es va im-portar i ara es conrea al nostre Penedès, i del qual tan bon vi negre s’extreu. Però, en continuar llegint, ja s’endevina que no té res a veure amb la viticultura, sinó que fa referència al símil amb el mascle de la merla, i «negre», a la sotana del capellà, que sembla que era Joan Vallès i Berart.2

Quant a la notícia de Torrelavit del 1933, cal dir que el Partit Republicà Radical fou un partit espanyol fundat el 1908 per A. Lerroux, i que, al llarg de la seva histò-ria, va incloure des del radicalisme an-ticlerical fins al republicanisme, i fins al conservadorisme, en col·laboració amb la dreta monàrquica i confessional. Un galimaties polític, que va ser il·legalitzat quan va acabar la Guerra Civil.Finalment, afegeixo una notícia curiosa del poble veí de Sant Quintí, amb un al-calde laic que celebrava matrimonis ci-vils el 1933, durant la Segona República (això ja s’entén), però que acaba les ce-rimònies invocant Déu per a una bona fi del sagrament (?). Aquesta notícia m’ha recordat un conte molt reeixit sobre un enterrament laic, del cèlebre escriptor de Mequinensa Jesús Moncada (†), del seu llibre Històries de la mà esquerra. Sem-pre m’he preguntat com és que avui en dia, que cada vegada són més normals i sovintejats els casaments civils, gairebé no hi ha enterraments d’aquesta índole, o, en tot cas, són molt i molt escassos.Val a dir que la majoria de notícies estan extretes de diaris i setmanaris satírics, republicans i, fins i tot, anticlericals. En altres notícies locals, podrem veure en

una altra ocasió la part oposada: retalls de la vida religiosa local des de la banda més confessional, practicant i militant de l’Església catòlica, que tan va impregnar la vida diària (de sol a sol i, fins i tot, de nit) de la nostra societat.Per sort, avui i aquí convivim en perfec-ta harmonia creients de diferents con-fessions, agnòstics i ateus. I conviuen les diferents religions i credos en parts d’aquest món cada vegada més globa-litzat; senyal de tolerància, respecte i llibertat. Però, malauradament, a altres parts del món les religions –en ple segle XXI– encara vessen sang i enceten guer-res estèrils.Notícies periodístiques extretes de la Biblioteca Virtual de la Prensa Histórica del Gobierno de España, de la Memò-ria Digital de Catalunya (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalu-nya, Biblioteca de Catalunya i Arxiu de Revistes Catalanes Antigues –ARCA–) i de l’Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España.

Pere Rovira i Alemany

NOTES

1. Part de les morralles (conjunt de corretges que s’acomoda al cap d’una bèstia de càr-rega) que fa de fre i entra dins la boca del cavall o mul.

2. Segons el rectorologi publicat al llibre Torre-lavit, ahir i avui d’un poble del Penedès, de Salvador Llorach i Santis, que conté encara algunes llacunes per aclarir i/o omplir. De fet, he corroborat –al Boletín Oficial Extraor-dinario de este Obispado, referent a Barcelo-na, 1897– el nomenament de Francisco Sa-maranch i Albí com a rector de Santa Maria de la Geltrú, a Vilanova i la Geltrú, el maig del 1897; així com el de Joan Vallès i Berart de “Sant Marsal de Terrasola” en el mateix butlletí. Això vol dir que quan Samaranch plegà el 1888 de Terrassola, devia ser enviat a un altre poble que, junt amb Vilanova i la Geltrú més tard, va patir la vena irascible del mossèn en qüestió. Terrassola sembla que va repetir conseqüències semblants, ara amb mossèn Joan Vallès (batejat amb els mal-noms de Boca-tort o Merlot Negre).

3. Impost o cens del 10% sobre la collita dels camperols que es pagava com a tribut a l’es-glésia, destinat a assegurar el manteniment del clericat i els edificis religiosos.

4. El blat de contravent era el blat poc o mal granat, que pesava poc i que quan es venta-va a l’era marxava més lluny que el gra bo, entremig d’aquest i el boll. El cànem de mar-ge devia ser el que naixia ran de marges, de ben segur més migrat i curt i de més baixa qualitat. Atesa la misèria i les estretors impe-rants a les humils cases dels pagesos, alguns devien mirar de donar com a delme el pitjor que tenien; i d’aquí l’amenaça de l’Església (aquesta dita local ens ha estat facilitada per en Joan Mabras Pujadas, de Cal Joan Pu-jadas del carrer del Bosc, i diu que li havia explicat el seu avi, que l’havia sentia a dir).


ESPORTS

En aquesta ocasió conversem amb el Joan Feixas Guasch, capità del Noia Freixenet que recentment ha anunciat la seva retirada del món de l’hoquei a finals de la present temporada. El Joan és fill del Jaume Feixas, el fuster de Torrelavit, i de la Montserrat Guasch, fins fa poc la car-tera del nostre poble, i ha estat lligat sempre al món de l’esport a través de l’hoquei. Ha jugat en alguns dels millors clubs catalans i compta amb diversos títols al seu palmarès; ara, però, ha decidit penjar els patins per en-carar nous reptes.

Com t’inicies en el món de l’hoquei? A quina edat?Vaig començar a patinar amb 4 anys, a la pista de les escoles. En aquella època em sembla que la majoria de nens jugà-vem patinant per després iniciar-nos en l’hoquei. Ara en tinc 39.

Algú altre de la família practicava abans que tu aquest esport?No, no tenim cap membre que ho practiqués abans, però els meus germans, el Jordi i el Raimon, sí. I el meu pare havia estat delegat i president del CE Torrelavit.

Fins a quina edat jugues a Torrelavit i quina és la teva tra-jectòria a partir d’aleshores?Fins als 13 anys vaig jugar al Torrelavit, al CE Noia quatre anys, un any al CP Vilafranca, tres anys a Piera, tres anys a Flix, tres anys a Blanes i des de fa deu anys al CE Noia Freixenet, dels quals sis com a capità.

Quins han estat els motius que t’han portat a retirar-te? I per què ara?Hi ha hagut diversos motius, el primer perquè sóc molt exigent amb mi mateix i l’esforç que representa estar a l’elit de l’hoquei és important. Actualment el meu rendiment no era el que jo creia que havia de ser, i això personalment no ho podia acceptar, volia retirar-me al més alt nivell i no ser egoista ni amb el club ni amb l’equip, crec que necessiten renovar-se i pensar en gent més jove. Els altres motius són professionals. Però abans de retirar-me tenia un somni per complir, aixecar un títol amb el Noia com a capità, i així ha estat.

Quan jugues al nivell que has jugat tu és complicat poder-ho compaginar-ho amb estudis i feina, amics, parella…?

Entrevista a Joan FeixasDues dècades dedicades a l’hoquei, quatre entrenaments per set-mana, partits, viatges, derrotes, victòries, i un llarg etc. Com tot en aquesta vida, s’ha de saber portar, però he tingut la sort de tenir al costat les famílies (plural), l’Imma i els amics. Sense el seu suport hauria costat molt més o simplement no ho hagués pogut fer. Com en tot, moltes hores de treball, sacrifici i esforç. Però sempre amb humilitat.

A partir d’ara continuaràs lligat d’alguna manera al món de l’hoquei? Com?

Segurament que d’alguna manera o altra sí. Són molts anys i molta experiència acu-mulada, però ara mateix necessito des-connectar una mica per tornar a agafar forces, tot i que sense desvincular-me’n totalment ja que seguiré veient hoquei i qui sap si potser faré d’entrenador.

Tens algun projecte en concret?Sí, dos. Un és la fusteria i l’altre el món

del vídeo (audiovisuals). Un projecte en el qual no començo de zero sinó que també l’he estudiat i treballat però per manca de temps no l’he pogut desenvolupar del tot. Un petit projecte com a productora de vídeo que va dirigit a empreses, entitats i parti-culars que necessitin promocionar el seu producte en anuncis per internet o particulars que vulguin fer un “videoregal”.

Segur que amb tants anys dins de la pista t’han passat mol-tes anècdotes. Explica’ns-en alguna que recordis de manera especial.La veritat és que en tants anys m’han passat poques anècdotes personals, sempre que viatjo intento tenir-ho tot controlat, DNI, passaports, maletes, etc., per no tenir precisament alguna histò-ria per explicar, però a nivell de club recordo que en un viatge a Suïssa ens van perdre els estics i l’equip contrari, molt amable, ens els va cedir.

T’ha quedat alguna cosa pendent per fer dins de l’hoquei que t’hagués fet especial il·lusió?No. Només el reconeixement que he tingut aquest últim mes, des de l’anunci de la retirada, fins al títol aconseguit avui, els missatges, les visites i les mostres de suport que he rebut, tant d’aficionats com de jugadors, amics, famílies, presidents de les federacions, alcaldes, el secretari general de l’Esport i el M.H. Pre-sident de la Generalitat, només això, ha valgut l’esforç d’aquests 35 anys.Gràcies.

“L’hoquei m’ha tornattot el que li he donat.”


El dissabte 10 de maig passat, el Centre d’Esports Torrelavit va ce-lebrar la seva festa d’aniversari i va comptar amb la participació de les diferents seccions que formen el club.

Les activitats es van encetar a les 9 del matí amb un partit de futbol sala juvenil, que va enfrontar l’equip lo-cal amb el Sant Julià. Seguidament es va disputar un partit de futbol infantil entre l’equip local i el CE Bedorc. En acabar va ser el torn de la secció de patinatge, que van oferir una exhibició dels balls amb els quals han participat aquest any a la competició de Jespe en la mo-dalitat de xous i amb els quals han aconseguit la segona posició. En acabar, hi va haver partit d’hoquei entre el grup de prebenjamins del

Onzè aniversari del Centre d’Esports TorrelavitCET i l’equip de Centelles i exhibi-ció de patinatge a càrrec dels nens i de les nenes d’iniciació. Una des-filada a càrrec de tots els alumnes del CET va servir per tancar la festa, moment que també va servir perquè l’Ajuntament i la Junta del club fes-sin entrega de medalles i obsequis als esportistes del club.

Les patinadores que han aconseguit classificar-se a les diferents compe-ticions en les quals han participat també van rebre un diploma de mans de l’alcalde, Ramon Riera, que va encoratjar tant les patinadores com la resta de joves esportistes a continuar practicant esport, a supe-rar-se dia a dia i a seguir represen-tant el poble de Torrelavit arreu on van.

Les patinadores del Centre d’Esports Tor-relavit han participat un any més a les competicions de Jespe de patinatge ar-tístic que organitza el Consell Esportiu de l’Alt Penedès, en el qual han obtinguts molts bons resultats, tant pel que fa a la modalitat de xous com d’individuals.Pel que fa a les competicions en la moda-litat d’individuals, la primera fase va tenir lloc a Santa Margarida i els Monjos el 9 de febrer i la segona a Sant Pere de Riu-debitlles el 9 de març. Tenint en compte la puntuació obtinguda a les dues competi-cions, la classificació final va quedar de la següent manera:Martina Puertas 1a programa curt individual benjamí AMarina Moreno 2a programa curt individual benjamí A

Bones classificacions de les patinadores del CETMar Izquierdo 1a programa curt individual aleví BAriadna Gironès 2a programa curt individual aleví BAina Coll 1a programa curt individual aleví CMarina Bazaga 2a programa curt individual aleví CAura Rigol 2a programa curt individual infantil BMarta Alemany 3a programa curt individual infantil BMariona Compte 2a programa curt individual infantil CLaia Roca 1a programa curt individual cadet BPel que fa a les competicions en la mo-dalitat de xous, la primera fase va tenir lloc el 29 de març a Torrelavit. La gran quantitat de grups que es presentaven a la competició i els familiars de les patina-dores van fer que el pavelló quedés petit, però la veritat és que l’espectacle estava garantit i ningú no s’ho volia perdre.La segona fase va tenir lloc el 13 d’abril a Vilafranca. Igual que en la modalitat d’individuals, es tenen en compte les puntuacions obtingudes a cada lloc per obtenir la classificació final. Tant el grup de primària, que presentaven l’espectacle Amor i mort, com el de secundària, que presentaven la coreografia La llum enmig de la foscor, van aconseguir una meritòria

ESPORTS

Mercè Amat

Gerard Escalé

segona posició. Tant un grup com l’altre van executar els seus balls amb molta cura, una bona sincronització i amb molta elegància, fet que va ser valorat positiva-ment pels membres de jurat.El 25 de maig passat els dos grups de xous van anar a Barcelona a la competició Trofeu de Primavera, en la qual participa-ven els grups millor classificats de la pro-víncia de Barcelona. El grup de primària, amb el seu ball Amor i mort, van quedar primeres i el grup de secundària, amb La llum enmig de la foscor, van quedar en quarta posició. El dia abans, també a Bar-celona, les patinadores que van quedar classificades a les tres primeres posicions de la categoria A en la modalitat d’indi-viduals de Jespe van haver de competir i aconseguiren diversos podis. A totes elles, moltes felicitat pels resultats obtinguts.

Mercè Amat

Gerard Escalé

BREUSTorrelavit acollirà la Mostractiva 2014El proper 26 de juny Torrelavit serà el punt de trobada dels diferents casals de la gent gran de la comarca. Com ja és tradició, es farà una exposició amb les manualitats dels diferents casals, s’exposaran les imatges presentades al concurs de fotografia de la gent gran convocat pel Con-sell Comarcal de l’Alt Penedès, hi haurà parlaments, lliu-rament de les distincions a la gent gran de mèrit i berenar per a tots els assistents. Des del Casal de la Gent Gran de Torrelavit aprofitem l’ocasió per convidar-vos a assistir en aquest acte, del qual properament us n’anirem donant més informació.

Vols fer de voluntari?La Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Torrelavit neces-sita voluntaris tant per la Festa de l’Esport com per a la cur-sa de muntanya que es fa aquell mateix cap de setmana (4, 5 i 6 de juliol). Si hi esteu interessats us podeu adreçar al Casal de Cultura per deixar les vostres dades.

Les activitats del Casal d’Estiu, una bona opció per a les vacancesA partir del proper 25 de juny i fins al 25 de juliol un nom-brós grup de nens i nenes participaran en les diferents ac-tivitats del Casal d’Estiu de Torrelavit, organitzat per l’Ajun-tament i dirigit per tercer any consecutiu per l’empresa de lleure Divertàlia. Al llarg d’aquestes cinc setmanes els nens i les nenes participaran en jocs, tallers, aniran a la piscina, faran excursions i, en definitiva, s’ho passaran d’allò més bé. Les activitats es realitzaran de dilluns a divendres de 9 del matí a 1 del migdia i a més hi haurà activitats comple-mentàries i servei de menjador de la 1 del migdia i fins a les 3 de la tarda.

El 14 de juny obre portes la piscina municipalEl proper 14 de juny s’enceta la temporada de la piscina municipal de Torrelavit amb jornada de portes obertes a partir de les 11 del matí. Com cada any els abonaments s’hauran de sol·licitar a l’Ajuntament. Com ja és habitu-al hi haurà servei de bibliopiscina del 30 de juny fins a l’1 d’agost en horari de tarda. També s’oferiran cursets de natació per a la mainada, classes d’aiguagim, natació tera-pèutica i classes de natació personalitzades per a persones amb necessitats especials. Aquest any, i com a novetat, als curset de natació els nens i les nenes s’hi podran apuntar per setmanes.

Torrelavit a TV3El proper 3 de juny veïns de Mediona, Sant Quintí, Sant Pere de Riudebitlles i Torrelavit aniran a TV3 per partici-par com a públic al programa Divendres presentat per Xavi Coral i Espartac Peran, que s’emet cada tarda després de la telenovel·la La Riera. Aquesta és una bona oportunitat per veure per dins com és el funcionament d’un programa que s’emet en directe i en el qual es tracten diversos temes relacionats amb l’actualitat més propera.

El mes de juny torna el Banc de Sang a TorrelavitEl proper 30 de juny el Banc de Sang serà a Torrelavit per-què tothom qui ho vulgui pugui fer la corresponent dona-

ció de sang. El Banc de Sang, com ja és habitual, s’instal-larà al consultori mèdic municipal de les 6 de la tarda a les 9 del vespre.

CiU i ERC, les dues formacions més votades a Torrelavit a les eleccions europeesEl 25 de maig passat gairebé el 60% dels torrelavitencs van participar en les eleccions europees, fent cas a la crida a la participació que els diferents partits van fer durant tota la campanya. Dels 1.052 veïns amb dret a vot, 622 es van acostar a les urnes per votar, elevant el percentatge de par-ticipació per sobre de la mitjana registrada. A continuació us detallem com van quedar repartits els vots.

CiU: 256 votsERC: 237 votsICV-EUiA: 50 votsPSC: 23 vots PP: 12 votsUPyD: 6 vots PODEMOS: 6 votsPCMA: 4 votsCiutadans: 3 votsPartido Andalucista: 2 votsIniciativa Feminista: 1 votExtremadura Unida: 1 votFE de las JONS: 1 votEH BILDU-BNG: 1 votEB: 1 votPT: 1 votPIRATA.CAT: 1 votMSR: 1 votEn blanc: 10 votsNuls: 6 vots

Les aigüeres i els vàters no són contenidors de residusUna vegada més l’Ajuntament de Torrelavit fa una crida als veïns i les veïnes perquè no llencin les tovalloletes d’un sol ús al vàter, ni tampoc altres elements com compreses, gases, bastonets per a les orelles, bolquers i tampons.La brigada municipal, durant les tasques de neteja i man-teniment de les canonades de la xarxa de clavegueram, ha detectat que aquests productes s’acumulen provocant greus problemes a la xarxa, retencions i males olors, po-dent provocar embussos als baixants dels edificis.Aquests materials higiènics no estan fets de cel·lulosa i, per tant, no es desfan en contacte amb l’aigua, sinó al contrari, com que són absorbents amplien considerable-ment el seu volum. Tot i que l’etiqueta comercial d’aquests productes indica moltes vegades que poden llançar-se al vàter, cal dipositar-los dins els contenidors verds de la frac-ció resta. Amb aquesta acció estalviem consum d’aigua i no tirar de la cadena de la cisterna tantes vegades, a més del cost ex-tra que suposa per a la corporació la neteja de les canona-des del clavegueram. Netejar les canonades d’aquest tipus de residus ha costat 1.800 euros, sense tenir en compte el cost de les hores del personal de la brigada.

el cep · 2019. 5. 20. · ajuntament de torrelavit butlletÍ informatiu de l’ajuntament de...

Documents