eines de digitalització sistemes de gestió de la cadena de...

GUIES I EINES DE SUPORT A LA INNOVACIÓ

Eines de digitalització

Sistemes de Gestió de laCadena de Subministrament (SCM)

OBJECTIU DEL MANUAL ...................................... 2

1.1. A qui va adreçat aquest manual? ...................................... 2

1.2. Quina és la finalitat del manual SCM? ...................................... 3

1.3. Qui ha de llegir aquest manual? ...................................... 4

INTRODUCCIÓ ...................................... 5

2.1. Quin àmbit cobreix la cadena de subministrament? ...................................... 5

2.2. Quins són els aspectes clau de la gestió de la cadena de subministrament? ................................. 6

2.3. Per què és necessària la planificació integral de la cadena de subministrament? ............................. 7

2.4. Com s’han de gestionar els processos i els fluxos

d’informació de la cadena de subministrament? ...................................... 11

2.5. Quina és la importància i l’objectiu dels sistemes

de gestió de la cadena de subministrament? ...................................... 13

PRODUCTES EXISTENTS ...................................... 15

3.1. Breu presentació del mercat ...................................... 15

3.2. Tipus de sistemes SCM ...................................... 16

3.3. Descripcions dels mòduls i funcions dels sistemes SCM: SCP i SCE ...................................... 17

3.4. Tendències. ASP, prestació de serveis ...................................... 18

3.5. Exemples de sistemes SCM al mercat ...................................... 19

CASOS PRÀCTICS DE L’APLICACIÓ DEL SISTEMA SCM A L’EMPRESA ...................................... 24

4.1. Ús del sistema SCM en les empreses ...................................... 24

4.2. Punts que cal destacar d’aquestes experiències ...................................... 28

COM IMPLEMENTAR AMB ÈXIT UN SISTEMA SCM? ...................................... 29

5.1. Procés de la implementació ...................................... 29

5.2. Encert en la implementació del nou sistema ...................................... 31

CONCLUSIONS ...................................... 32

1

ÍNDEX

I

II

III

IV

V

VI

Aquest manual forma part de les Eines de Digitalització editades pel CIDEM, amb la

finalitat de facilitar i fomentar el procés d’innovació, en general, i el de digitalització, en

particular, en el marc del Pla d’innovació de Catalunya.

OBJECTIU DEL MANUAL

1.1. A qui va adreçat aquest manual?

1.1.1. Tipologia d’empreses

Aquest manual va adreçat a aquelles petites i mitjanes empreses amb un grau mitjà de desenvolupament i de

complexitat en la seva organització logística.

Complexitat logística

El grau de complexitat logística d’una empresa està determinat pel nivell de dificultat en la gestió de les compres, l’a-

provisionament, la producció i la distribució.

Els principals condicionaments del grau de complexitat logística d’una empresa són:

· Un elevat flux de mercaderies.

· L’elevat nombre de referències, que, a més a més, són canviants.

· Les vendes irregulars, amb la consegüent dificultat per a la previsió de les comandes.

· Una xarxa de distribució complexa, amb multitud de punts de lliurament.

Cal comentar, d’altra banda, que el sector econòmic al qual pertany l’empresa no és un element excloent pel que

fa a la utilització d’aquest manual. De fet, i com es podrà comprovar més endavant, existeixen solucions SCM1, adap-

tades segons el sector on s’adrecin.

Nivell de desenvolupament organitzatiu

Per construir una eina profitosa per a les empreses, aquestes empreses han de tenir un mínim grau de desenvolu-

2

I

1 Supply Chain Management (gestió de la cadena de subministrament).

pament en la seva gestió i organització. És a dir, l’empresa ha de posseir una estructura funcional per tal de poder

gestionar adequadament les diferents àrees de l’empresa. Això vol dir entre altres coses:

· Dissenyar estratègies per a cada àrea, i de manera global.

· Tenir clars els objectius i els plans d’acció per àrea.

· Repartir responsabilitats entre diferents figures.

· Disposar dels recursos suficients per gestionar les àrees de manera correcta.

1.2. Quina és la finalitat del manual SCM?

1.2.1. Evolució de les necessitats d’optimització logística i de les eines informàtiques

La inversió en sistemes de la informació ha augmentat significativament en els darrers anys, com a resposta a la

necessitat creixent de les empreses de diferenciar-se de la competència i d’incorporar noves eines derivades d’a-

venços tecnològics.

Una part d’aquest creixement s’ha enfocat per facilitar l’accés de les PIME a les solucions informàtiques de gestió, a

un cost més baix, amb implementacions més ràpides i més adequades a les seves necessitats.

En aquest entorn, els nous requeriments en l’optimització de la cadena de subministrament comporten la integració

de la gestió en les diverses àrees de l’empresa. És a dir, és necessari que totes les parts de la cadena de subminis-

trament treballin amb informació única, en temps real i amb objectius comuns i clars.

És per això que la gestió de la cadena de subministrament s’ha de desenvolupar a través de la definició clara de pro-

cessos i l’aplicació de tecnologia de la informació i la comunicació. Val a dir que una gestió efectiva de la cadena de

subministrament no s’obté exclusivament a través de la implantació d’una eina informàtica, però, si més no, resulta

gairebé impossible coordinar tots els processos de planificació necessaris per a la gestió de la cadena sense un sis-

tema de suport informàtic.

Aquest procés de gestió de la tecnologia per aconseguir avantatges competitius a l’empresa queda recollit com una

de les cinc activitats essencials en el procés d’innovació d’una empresa2.

La utilització dels sistemes SCM redueix tasques amb poc valor afegit i augmenta la dedicació del per-

sonal a la realització de tasques amb més valor afegit.

3

2 Guia de gestió de la innovació. Part 1: «Diagnosi». CIDEM, 1999.

1.2.2. Per a què serveix aquest manual?

Aquest manual per a la PIME pretén fer conèixer el concepte de sistema de gestió de la cadena de subministrament

i les seves aplicacions dins de les petites i mitjanes empreses. D’altra banda, pot orientar les empreses en la renova-

ció dels seus sistemes d’informació i en el procés de selecció i implementació d’un sistema determinat de gestió de

la cadena de subministrament.

1.3. Qui ha de llegir aquest manual?

1.3.1. Persones responsables i persones implicades en la implementació d’un SCM

La implementació d’un sistema SCM en una empresa és un projecte que, de manera genèrica, ha d’implicar gran part

de l’organització. D’entrada, i atès que la implementació d’una eina d’aquesta mena és una decisió estratègica impor-

tant, el projecte necessita la implicació i el suport de la Direcció General.

Un cop presa la decisió d’implementar un sistema SCM dins de l’empresa, el pas següent és involucrar el personal

responsable de tots els departaments afectats i tenir la participació activa dels futurs usuaris. D’aquesta manera, les

persones implicades en la implementació d’un sistema SCM serien els responsables de: compres, aprovisionament,

planificació, producció, logística, vendes i sistemes d’informació.

En el cas de les empreses que no tinguin definits tots aquests llocs de treball, haurien de participar en el projecte

aquelles persones que assumeixen les responsabilitats equivalents als departaments comentats més amunt.

Atès que es tracta d’una opció estratègica, la decisió d’implementar aquest tipus de sistema és responsabilitat de la

Direcció General de l’empresa. La selecció del sistema més adequat recau sobre el total dels responsables esmen-

tats més amunt, en particular el responsable de sistemes d’informació.

4

INTRODUCCIÓ

2.1. Quin àmbit cobreix la cadena de subministrament?

2.1.1. Definició

Des d’un punt de vista funcional, la cadena de subministrament cobreix el flux de béns des del proveïdor fins a l’u-

suari final, passant pel fabricant i el distribuïdor.

Així doncs, la cadena de subministrament inclou totes les empreses que participen en la producció, la distribu-

ció, la manipulació, l’emmagatzematge i la comercialització d’un producte i els seus components.

En una cadena de subministrament, per tant, hi intervenen els agents següents:

· Proveïdors

· Fabricants

· Distribuïdors

· Transportistes

· Detallistes

Les solucions SCM permeten a l’empresa coordinar els moviments de la cadena de subministrament (proveïdors) fins

al moment del lliurament dels productes al client. Permeten també anticipar-se a la demanda mitjançant eines de pla-

nificació i logística.

Quan es parla de la gestió de la cadena de subministrament, es pretén englobar totes aquestes empreses en una

de sola, considerant l’existència d’un únic flux de producte, i analitzant i millorant els processos entre cada un dels

agents per tal d’aportar un benefici global a tota la cadena.

5

II

Transport

Fabricació

Transport

Transport

EmmagatzematgeMatèria Primera

EmmagatzematgeProducte Acabat

Transport

Proveïdor

Transport

Client:Plataforma de Distribució

Transport

Punts de Venda

2.1.2. Departaments implicats en la gestió de la cadena de subministrament

Departaments implicats en la gestió de la cadena de subministrament.

2.2. Quins són els aspectes clau de la gestió de la cadena de subministrament?

2.2.1. Punts crítics en la gestió de la cadena de subministrament

Considerant que l’objectiu final de la millora de la gestió de la cadena de subministrament és reduir costos i millorar

el servei al client, citem a continuació els punts crítics principals d’aquests sistemes (aquests punts poden variar

segons el tipus d’empresa).

· Compres: control de la relació amb els proveïdors i del grau de fiabilitat dels lliuraments.

· Aprovisionament: seguiment de les comandes i control del cicle de la comanda.

· Planificació: definició dels paràmetres de càlcul de les nece ssitats i control sobre la previsió de venda.

· Producció: control sobre els temps de producció i sobre els costos i temps de canvi de màquines.

· Emmagatzematge: realització de totes les operacions de recepció, emmagatzematge, preparació i expedició,

minimitzant els moviments i reduint al màxim la pèrdua de mercaderies.

· Distribució: disposició d’una flota suficientment flexible (en tipologia i nombre) per adaptar-se (sense costos fixos

majors) a la demanda de lliuraments diaris. També és clau el control dels temps de lliurament i el nivell de ser-

vei.

Com a punt comú a totes les àrees de la cadena de subministrament, cal destacar dos elements de suport impres-

cindibles per gestionar correctament la cadena de subministrament:

· La gestió i el manteniment de les bases de dades.

· La disponibilitat d’indicadors i informes per tal de fer un seguiment diari i, d’aquesta manera, poder gestionar

òptimament la logística.

6

Proveïdor Fabricant Client

Compres Planificació Producció Logística Vendes

2.2.2. Quina és la situació actual de la vostra empresa?

Per implementar un sistema SCM a la vostra empresa i obtenir-ne el màxim rendiment, és imprescindible disposar

d’un sistema informàtic previ que proporcioni les dades necessàries al nou sistema de gestió.

Sense aquest suport previ, qualsevol aplicació per a la gestió de la cadena de subministrament tindria dificultats per

conèixer amb exactitud i de manera fiable les dades sobre els processos de l’empresa i això provocaria ineficiències

i /o errades en el sistema.

Generalment, ens trobem amb dues situacions:

1. L’empresa disposa d’un ERP3: en aquest cas, l’empresa s’ha de qüestionar si existeix un mòdul de gestió de

la cadena de subministrament adequat per al seu sistema de suport i si aquest sistema cobreix les seves

necessitats.

En cas contrari, l’empresa haurà d’optar per un altre sistema SCM, tenint en compte que haurà d’integrar-se

amb l’eina ERP que ja posseeix.

2. L’empresa disposa d’un sistema informàtic de gestió, però no disposa d’un sistema ERP: en aquest cas,

l’empresa s’hauria d’assegurar de la validesa de les dades que li proporciona aquest sistema de gestió abans

d’implementar qualsevol solució per a la gestió de la cadena de subministrament. A més a més, és primordial

assegurar-se de la viabilitat futura d’interconnexió entre tots dos sistemes.

Per a més informació podem consultar el manual Sistemes de Planificació de Recursos Empresarials (ERP) per a

la PIME del CIDEM.

És important fer un estudi de la situació de l’empresa per tal d’implementar amb eficàcia un sistema SCM.

2.3. Per què és necessària la planificació integral de la cadena de subministrament?

2.3.1. Justificació

L’objectiu principal de la planificació integrada consisteix a aconseguir que totes les parts de la cadena de submi-

nistrament interaccionin de manera coordinada, és a dir, amb els mateixos objectius i amb informació única.

Aquesta integració de les àrees funcionals de l’empresa no es limita a l’àmbit intern de l’organització, sinó que cal

interconnectar-la amb els proveïdors i els clients, per tal d’aconseguir una cadena de subministrament única per a

tots que inclogui l’aprovisionament, la fabricació, la distribució i la venda.

7

3 Enterprise Resource Planning (sistema de planificació de recursos empresarials).

2.3.2. Nivells de planificació

1. Nivell estratègic: plantejament de la planificació des d’una òptica estratègica: això és, qüestionar-se la finalitat i

els objectius que cal assolir en aquest procés, amb un horitzó a llarg termini.

La planificació a llarg termini es caracteritza pel tractament conjunt de tots els processos de la cadena de

subministrament, amb un únic horitzó temporal i un mateix àmbit geogràfic.

Aquest tipus de planificació requereix un grau d’agregació molt elevat, tant pel que fa a previsions de demanda, com

a preus, costos i estructura: aquesta planificació proporcionarà canvis estructurals que afectaran la totalitat de la

cadena de subministrament.

2. Nivell tàctic: avaluació de la planificació necessària per a cada un dels processos de la cadena de subministra-

ment. Aquí els terminis són més reduïts i arriben a un nivell de detall superior. Tots aquests processos han d’estar

connectats a través d’un intercanvi continu d’informació de manera coordinada. És fonamental que existeixi una rela-

ció entre els diferents processos de l’empresa i, per aconseguir-ho, és indispensable que l’estructura de les dades

sigui coherent i que els horitzons temporals estiguin perfectament definits i relacionats.

Aconseguir la coordinació dels diferents processos és la tasca principal dels sistemes

d’informació encarregats de realitzar la planificació integrada.

3. Nivell operacional: concreció dels plans, a curt termini, de:

· Inventaris

· Distribució

· Producció

· Aprovisionament

· Transport

Així doncs, el procés de planificació de la cadena de subministrament queda format per tres nivells:

8

Nivell Estratègic

Definició de l’estructura de lacadena de subministrament

Nivell Tàctic

Planificació de la demandai dels recursos

Nivell Operacional

Programació i controlde recursos

L’objectiu de la planificació de l’inventari és establir el nivell òptim d’existènciestenint en compte el nivell de servei que s’ofereix i el cost que representa.

Existeixen dos conceptes primordials que s’han de tenir en compte:1. El nivell d’estoc de seguretat: es pot determinar d’acord amb una quantitat

fixa o considerant uns quants dies de cobertura o un nivell de serveirequerit.

2. El dimensionament del lot.

El resultat obtingut serà el nivell d’estoc necessari per a cada referència.

Objectiu

Funcionalitats idades necessàries

Resultats

En principi, una PIME, d’acord amb la seva activitat i la complexitat de la seva cadena de

subministrament, hauria de concentrar els seus esforços de planificació en els nivells tàctics i

operacionals, sense que això suposi una eliminació del nivell estratègic, sempre necessari.

2.3.3. Àrees de planificació (inventaris, demanda, producció, distribució)

Les diverses àrees funcionals de planificació desenvolupen principalment els nivells tàctics i operacionals i incidei-

xen en:

1. La planificació de l’inventari

2. La planificació de la distribució

3. La planificació de la producció

4. La planificació de l’aprovisionament

5. La planificació del transport

A les taules següents observem les característiques de la planificació de cada àrea funcional:

9

Àrea: planificació de l’inventari

Objectiu


Resultats

L’objectiu és planificar el volum i el nombre d’enviaments entre els diferentspunts de la xarxa de distribució.

Per poder fer la planificació de la distribució és necessari:1. Haver definit tant els diferents elements que formen la xarxa de distribució

(centres productius i de distribució) com els tipus de transport que calemprar entre si.

2. Conèixer el nivell d’inventari necessari, a partir del qual s’emetran lessol·licituds d’enviaments.

Els resultats obtinguts seran l’origen i la destinació de l’enviament, el tipus detransport, la data planificada i la quantitat que cal transportar.

10

Àrea: planificació de la distribució (DRP)

Objectiu


Resultats

Identificar possibles deficiències en la capacitat productiva amb antelació perpoder donar una resposta adequada.

La planificació de la producció es fa tenint en compte la limitació dels recursosproductius (maquinària i mà d’obra). Aquesta planificació calcula el nivell desaturació, per a un període determinat, i d’aquesta manera aplica solucionsper equilibrar la situació.

El resultat obtingut serà un pla de producció a mitjà termini que indicaràquines són les situacions de saturació i també mostrarà les necessitats desubministrament.

Àrea: planificació de la producció

Objectiu


Resultats

L’objectiu de la planificació de subministraments és proporcionar un pla decomandes agregades als proveïdors per poder complir el pla de producció.

La planificació de subministres requereix la relació de materials per a cadafamília de productes. A partir de la demanda final s’analitzaran les necessitatsde cada material crític i la situació d’inventari per tal de generar quan convinguiuna comanda planificada al proveïdor.

Els resultats que obtenim són una sèrie de comandes planificades alsproveïdors.

Àrea: planificació de l’aprovisionament

2.4. Com s’han de gestionar els processos i els fluxos d’informació de la cadena de subministrament?

2.4.1. Gestió dels processos

La gestió òptima dels processos de la cadena de subministrament es dóna quan els processos:

· Són definits i coneguts per tots els usuaris.

· Estan d’acord amb l’estratègia de l’empresa i amb els objectius de les diferents àrees.

· Són coherents entre si.

· Presenten compatibilitat amb l’eina de sistemes d’informació utilitzada.

· Provoquen una cerca d’avantatges competitius en el procés de la seva millora.

· Arriben al detall de definir fins i tot procediments i eines necessàries davant d’emergències o situacions

excepcionals.

11

Objectiu


Resultats

L’objectiu de la planificació del transport és optimitzar-ne la capacitat iassegurar que els lliuraments s’adeqüin als requeriments de la mercaderia.

Els sistemes de planificació de transport permeten generar de maneraautomàtica les càrregues a partir d’una sèrie de paràmetres establerts(capacitat, temps de lliurament. etc.) d’acord amb les prioritats (productes,dates, etc.) prefixades.

Els resultats que obtenim són una sèrie d’enviaments planificats d’acord ambuna càrrega mínima amb unes dates concretes.

Àrea: planificació del transport

2.4.2. Fluxos d’informació

En el diagrama següent podem apreciar els principals fluxos d’informació que es produeixen entre les diferents àrees

d’una empresa:

Els principals punts que cal destacar sobre això són:

1. Els fluxos d’informació circulen més enllà de les fronteres de cada àrea i són la base de treball per a altres fluxos:

clara dependència entre les àrees.

2. El suport (interconnexions) de la gestió de la informació permet:

· Estalviar temps en comunicacions (permet tractar amb una gran quantitat de dades).

· Assegurar la qualitat de la informació.

3. El manteniment de les bases de dades és el pilar de la validesa de la informació de l’empresa.

12

DISTRIBUCIÓGestió de rutesFreqüència lliuramentsPla anual de distribució

VENDES

COMPRESNegociacions proveïdorsDefinició de les referències activesPla anual de compres

MAGATZEMControl recepció, Devolucions,Nivell estoc

APROVISIONAMENTSComandes

PLANIFICACIÓCàlcul necessitats PRODUCCIÓ

Producció en curs, pendentPla anual de producció

PROVEÏDORS

CLIENTS

Terminislliurament

Proveïdors

ReferènciesPreus

Proveïdors

Històric vendes Clients Flota Rutes

Temps icapacitat

MovimentsCapacitat

4. Els fluxos d’informació a la cadena de subministrament són un suport a la gestió, però no la substitueixen. És

important assimilar aquest fet i no considerar el sistema com a infal·lible; tan sols és una eina de suport a la ges-

tió. D’aquesta manera, sempre és necessari l’anàlisi crítica davant de les propostes de sistemes automàtics.

2.5. Quina és la importància i l’objectiu dels sistemes de gestió de la cadena de subministrament?

2.5.1. Per a què serveix? Beneficis d’un sistema de gestió de la cadena de subministrament

Un sistema SCM és apropiat per a aquelles empreses amb certa complexitat en la seva estructura logística i que per-

segueixen una millora en la gestió integral de la seva cadena de subministrament, que repercuteixi sobre els seus

actuals costos, el seu nivell de servei, el temps de lliurament de producte, etc.

La implantació d’un sistema de gestió per a la cadena de subministrament aporta nombrosos beneficis a l’organitza-

ció. Entre els més destacats, trobem la millora en la gestió, la millora de la qualitat del servei ofert, l’estalvi significatiu

en temps i la reducció dels costos.

En concret, un sistema SMC:

· Millora la gestió

– Major disponibilitat dels béns.

– Major encert en la previsió de la demanda.

– Relacions més estretes amb els socis de la cadena.

– Millora en la presa de decisions.

· Millora la qualitat de servei

– Terminis de lliurament fiables.

– Disminució dels trencaments d’estoc.

· Estalvia temps

– Flux àgil de productes i serveis.

– Respostes ràpides a les variacions del mercat.

– Reducció del temps de comercialització dels nous productes i serveis.

· Estalvia costos

– Reducció de l’inventari en tota la cadena.

– Reducció dels costos per ineficiències.

– Reducció dels costos administratius.

– Minimització dels costos de l’inventari mitjançant el procés de fabricació, en el moment en què es rep la

comanda.

13

2.5.2. Quan és útil un sistema SCM?

En el quadre adjunt podem observar situacions que es donen en els diferents àmbits d’una empresa i que poden jus-

tificar la necessitat del mòdul corresponent d’un sistema de gestió de la cadena de subministrament.

Situacions que es donen en els diferents àmbits d’una empresa:

14

DistribucióProduccióPlanificacióAprovisionament

Elevat nombre dereferències

Gran nombre deproveïdors

Proveïdors no fiables (quantitat, qualitat,temps)

Nombrosos productes importats (fiabilitat,terminis de lliurament)

Cost financer d’estocselevat (de valor deproducte en si o pel seuvolum)

Vendes molt irregulars

Elevats costos i temps(canvis de màquines)

Grans lots de producció(baixa flexibilitat)

Nombroses matèriesprimeres

Nombroses referènciesde producte acabat

Important flux demercaderies

Elevat nombre de puntsde lliurament

Terminis de lliuramentpoc fiables

Ampli abast geogràfic

Vendes irregulars

Freqüències idestinacions irregulars

PRODUCTES EXISTENTS

3.1 Breu presentació del mercat

En el context tecnològic actual existeix un nombre important de fabricants d’aplicacions que ofereixen sistemes de

gestió de la cadena de subministrament (SCM).

1. D’una banda, es poden trobar aquells fabricants de sistemes de planificació de recursos empresarials (ERP) que

afegeixen a la seva oferta els sistemes SCM, amb l’objectiu de:

· Cobrir totes les necessitats dels seus clients tant pel que fa a la gestió interna de l’empresa (ERP) com a l’opti-

mització de la cadena de subministrament (SCM) i oferir, d’aquesta manera, una solució completa.

· Millorar la gestió quant a planificació que es pot portar a terme mitjançant els sistemes ERP i oferir la possibili-

tat d’afegir mòduls addicionals al sistema de planificació de recursos empresarials (ERP), que permetin portar a

terme tasques més complexes i que escapen de l’abast propi de l’ERP.

2. Existeix una altra tipologia de proveïdors de sistemes SCM de gestió de la cadena de subministrament. Són aquells

fabricants que no vénen del món de l’ERP, sinó que han nascut com a experts en la gestió de la cadena de sub-

ministrament, i que ofereixen solucions integrables amb qualsevol entorn i centrades en els aspectes de planifica-

ció estratègica i operacional de la cadena de subministrament.

En el moment d’avaluar la possibilitat d’adquirir un sistema SCM s’han de tenir en compte algunes consideracions:

· Independentment del sistema de gestió que l’empresa tingui, el sistema SCM pot integrar-se, sempre que hi hagi

possibilitats de connexió amb el sistema de gestió, com ara la comunicació a través de fitxers plans o connec-

tors XML4.

· Perquè el sistema SCM pugui ser útil a la gestió de la cadena de subministrament i permeti optimitzar-ne els dife-

rents punts, el sistema de gestió de l’empresa ha de proveir el sistema SCM de dades completes, consistents i

actualitzades. Això vol dir que, si l’empresa no disposa d’un bon sistema intern d’informació que enregistra totes

aquelles dades necessàries per portar a terme simulacions i avaluacions de l’estat de la cadena, el sistema SCM

difícilment serà útil per a l’empresa.

15

III

4 Extensible Markup Language (llenguatge de marques ampliable).

3.2. Tipus de sistemes SCM

Dins l’àmbit dels sistemes SCM de gestió de la cadena de subministrament, podem trobar dues tipologies d’aplica-

cions:

Tipus de sistemes SCM

· Els sistemes SCP5 per a la planificació de la cadena de subministrament:

Aquests sistemes s’encarreguen d’optimitzar la planificació d’aspectes com són la distribució, la demanda i la

producció. Tracten també aspectes com ara la planificació estratègica de la xarxa. Estan orientats a aquells

entorns amb una xarxa de distribució complexa i una piràmide de productes amb un volum mitjà-gran.

· Els sistemes SCE6 per a l’execució de la cadena de subministrament:

Aquests sistemes estan orientats a resoldre aspectes de la cadena de subministrament a curt termini i més efi-

cientment. Aspectes com ara la gestió de magatzem, el transport, l’inventari i les ordres de treball són a l’abast

d’aquestes aplicacions.

16

SCM

SCP SCE

5 Supply Chain Planning (planificació de la cadena de subministrament).6 Supply Chain Execution (execució de la cadena de subministrament).

3.3. Descripcions dels mòduls i funcions dels sistemes SCM: SCP i SCE

3.3.1. Esquema dels mòduls que hauria de tenir una sistema SCM

A continuació, s’especifiquen els mòduls continguts en cada una de les solucions que configuren les aplica-

cions SCM.

Solucions SCP

Pel que fa a les solucions de planificació de la cadena de subministrament (SCP), els mòduls continguts són:

17

S’encarrega de planificar els enviaments entre els diferents nodes de la xarxade distribució. El sistema SCP torna l’origen i la destinació, la datad’enviament planificada, el tipus de transport i la quantitat per a cadareferència en el període de temps planificat.

El sistema SCP permet identificar, mitjançant aquest mòdul, situacionscrítiques en la capacitat productiva amb la suficient antelació per resoldreproblemes potencials. Examina els diferents requeriments i l’ocupació derecursos i proposa solucions a la saturació dels recursos.

Es generen plans factibles segons la capacitat de les màquines i la mà d’obradisponible, tenint en compte aspectes clau, com ara la contractació ambproveïdors i la planificació de contractació de personal. El mòdul permet feruna planificació de comandes per fer als diferents proveïdors.

En aquesta part, el sistema fa servir una combinació de dades històriques dedemanda, variables casuals i la planificació estratègica per generar i consolidarpronòstics de demanda per als diferents departaments i unitats de planificació.

S’encarrega de portar a terme una anàlisi a llarg termini de tota la cadena desubministrament, per determinar la millor configuració de la xarxa en aspectescom ara el nombre i el nivell d’estoc dels magatzems, el nombre i la capacitatproductiva de les fàbriques i els canals de distribució entre els diferents nodesde la xarxa.

Planificació de la distribució

Planificació de la producció

Planificació delsubministrament

Planificació de la demanda

Planificació estratègica de laxarxa

Solucions SCE

A les solucions per a l’execució de la cadena de subministrament (SCE), s’hi poden trobar els mòduls següents:

3.4. Tendències. ASP8, prestació de serveis

Per a moltes empreses de l’àmbit de la PIME, fer la inversió que comporta l’adquisició, la implementació i el mante-

niment d’un sistema de gestió de la cadena de subministrament (SCM) a les seves instal·lacions pot ser un pas difí-

cil d’assumir. A banda d’això, una empresa pot tenir necessitats variables, sobretot aquelles organitzacions que tenen

una distribució que augmenta i disminueix de manera estacional.

En aquest sentit, i per resoldre les necessitats d’aquelles organitzacions que no volen fer una inversió en un sistema

SCM però que sí que necessiten poder accedir als avantatges d’aquests sistemes a un cost variable, l’oferta actual

pot solucionar la seva problemàtica a través de:

1. Fer servir els sistemes d’informació del proveïdor en el format ASP (Application Service Provider, proveïdor de

serveis d’aplicacions), amb la qual cosa es pot accedir al sistema d’informació SCM a través d’Internet i a les

seves funcionalitats i avantatges com si estigués implementat a la mateixa empresa.

Aquesta tipologia de servei complementa l’oferta actual dels proveïdors d’ASP, els quals estan oferint accés a

18

Aquest sistema ofereix el suport necessari per a la gestió d’ordres defabricació a curt termini. Es configura com una eina de suport a la càrrega detreball de les diferents línies i processos de producció i permet lareorganització del procés productiu segons les prioritats de cada moment.

En aquesta part, el sistema SCE ajuda a reduir el nivell d’inventari per a lacapacitat de servei que es vol donar i ofereix possibilitats d’optimització delsdiferents inventaris (matèria primera, producte semielaborat, producte acabat).

Genera una sèrie d’enviaments planificats associats a una càrrega i un tipusde transport concret, amb la data de sortida de l’origen corresponent. Abanda, pot oferir serveis de traçabilitat de les càrregues accessibles des dediferents canals (PDA7, mòbil, etc.).

La gestió del magatzem portada a terme per aquest mòdul permet obtenirinformació en temps real del nivell d’estoc i disponibilitat d’espai lliure. Aquestmòdul pot arribar a oferir les ubicacions espacials de totes les referències,com també una connexió amb sistemes de codis de barres i radiofreqüència.

Gestió d’ordres

Gestió d’inventari

Gestió del transport

Gestió de magatzem

7 Personal Digital Assistant (assistent digital personal).8 Application Service Provider (proveïdor de serveis d’aplicacions).

un ampli ventall d’aplicacions a través d’Internet, com són:

· Sistemes de groupware: eines de col·laboració per a la gestió de contactes, agendes i projectes.

· Eines ofimàtiques: com és l’accés a aplicacions d’edició de text, creació de presentacions, o fulls de càl-

cul.

· Sistemes de planificació de recursos empresarials (ERP): accés a determinats mòduls o a tota l’aplicació

de gestió corporativa.

· Aplicacions específiques: com poden ser eines de disseny tipus CAD, CAM.

2. Contractar un servei de gestió de la cadena de subministrament a través d’un soci tecnològic que aporta els

sistemes d’informació i el valor afegit de la gestió de la cadena. L’empresa només ha d’enviar les dades per

processar i recollir el resultat del procés enviat per part de l’empresa que ofereix el servei. Aquest servei ja està

disponible per a la gestió del transport en el mercat català.

És important tenir en compte el caire de cost variable que tenen aquestes solucions, que ofereixen una solució de

qualitat amb la mateixa filosofia de pagament que qualsevol altre servei tecnològic, com ara l’accés a Internet o la

telefonia.

3.5. Exemples de sistemes SCM al mercat

Pel que fa als productes SCM que es poden trobar en aquest moment en el mercat, hi ha tres tipologies de pro-

ductes:

1. Aquells productes que neixen com una extensió del sistema de planificació de recursos empresarials (ERP),

amb els quals els fabricants d’ERP volen donar cobertura de la cadena de subministrament mitjançant un pro-

ducte SCM.

2. D’altra banda, es poden trobar productes que no vénen de la mà d’un fabricant d’ERP, sinó que han estat des-

envolupats per ocupar-se directament de la gestió de la cadena de subministrament, tot i que són perfecta-

ment integrables amb les diferents solucions ERP presents al mercat.

19

Utilitzant sistemes d’informaciódel proveïdor en format ASP

Contractant un servei de gestió de lacadena de subministrament a través

d’un soci tecnològic

Com accedir als avantatges dels sistemes SCM amb la mínima inversió?

3. En última instància, una altra tipologia de productes són empreses que ofereixen serveis de gestió de la cade-

na de subministrament, aporten les eines tecnològiques i donen un valor afegit amb el seu coneixement de la

gestió logística, independitzant el client del sistema SCM.

A continuació, es mostren una sèrie de productes per a la gestió de la cadena de subministrament (SCM). L’oferta

mostrada no pretén ser un estudi exhaustiu de tot el mercat9, però presenta uns quants referents de les diferents tipo-

logies de producte SCM que es poden trobar actualment en el mercat i que estan orientades a la petita i mitjana

empresa.

Per obtenir més informació sobre productes SCM, podeu consultar la pàgina web del CIDEM (www.cidem.com) o,

en cas que sigueu un proveïdor, podeu afegir les dades dels vostres productes. Aquest llistat de productes, a la pàgi-

na web del CIDEM, és el que recomanem que consulti el lector, atès que serà on podrà trobar més quantitat de pro-

veïdors i les dades més actualitzades.

3.5.1. Exemples de productes que formen part d’un ERP

20

Aplicació iBaan SCM

Empresa Baan

Pàgina web www.baan.com

Sectors d’implantació Indústria

Principals solucions per a sectors Solució horitzontal

Nombre d’instal·lacions de sistemes SCM en el món 600

Nombre d’implantacions de sistemes SCM a Catalunya 2

Nombre d’implantacions de sistemes SCM en PIME a Catalunya 1

Principals ERP amb els quals s’ha integrat iBaan, SAP

Aplicació Movex SCM

Empresa Intentia

Pàgina web www.intentia.es

Sectors d’implantació Moda, alimentació, manteniment, fabricació en general

Principals solucions per a sectors Moda, manteniment d’equips mòbils, serveis i lloguers




Principals ERP amb els quals s’ha integrat Movex, SAP, BPCS, JDEdwards

9 Les dades del productes van ser facilitades el mes de març del 2003.

21

Aplicació JD Edwards SCM

Empresa JD Edwards

Pàgina web www.jdedwards.es

Sectors d’implantació Gran consum, químic, farmacèutic

Principals solucions per a sectors Confecció, distribució, gran consum




Principals ERP amb els quals s’ha integrat JDEdwards, SAP

Aplicació iRenaissance SCM

Empresa Ross Systems

Pàgina web www.rossiberica.com

Sectors d’implantació Alimentació i begudes, farmacèutic, químic, ceràmica

Principals solucions per a sectors Alimentació i begudes, ceràmica, càrnies,

venda al detall, ports




Principals ERP amb els quals s’ha integrat iRenaissance

Aplicació mySAP SCM

Empresa SAP

Pàgina web www.sap.com

Sectors d’implantació Gran consum, automoció, béns d’equipament, serveis

Principals solucions per a sectors Automoció, ceràmica, enginyeria, construcció,

farmacèutic, químic, tèxtil

Nombre d’instal·lacions de sistemes SCM en el món 3.500



Principals ERP amb els quals s’ha integrat SAP, Oracle, Peoplesoft

22

Aplicació DPM

Empresa Toolsgroup Spain

Pàgina Web www.toolsgroup.com

Sectors d’implantació Alimentació, gran distribució,

materials de construcció, químic

Principals solucions per a sectors Solució genèrica, adaptable a qualsevol sector




Principals ERP amb els quals s’ha integrat SAP, JDEdwards, CCS

Aplicació TXT SC&CM

Empresa TXT e-solutions

Pàgina web www.txtgroup.com

Sectors d’implantació Moda, químic, automoció, alimentació

Principals solucions per a sectors Moda, alimentació i begudes, automoció, serveis




Principals ERP amb els quals s’ha integrat SAP, Movex, Navision, BPCS

3.5.2. Exemples de productes especialitzats en SCM

23

Aplicació AGORA EUROPE

Empresa Agora Europe

Pàgina web www.agora-europe.com

Sectors d’implantació Gran consum, químic, distribució

Principals solucions per a sectors Solució horitzontal




Principals ERP amb els quals s’ha integrat SAP, JDEdwards

3.5.3. Exemples de productes ASP

24

CASOS PRÀCTICS DE L’APLICACIÓ DEL SISTEMA SCM A L’EMPRESA

4.1. Ús del sistema SCM en les empreses

Fins ara, existeix un nombre reduït d’instal·lacions de sistemes SCM a les empreses espanyoles. Trobem dues bran-

ques de productes existents, SCP i SCE:

1. Els sistemes SCP són presents en aquelles empreses que tenen unes necessitats de distribució complexes i

una piràmide de productes relativament gran. També és necessari disposar d’una bona base d’informació que

permeti al sistema de planificació examinar històrics, previsions de mercat, dades d’intel·ligència de negoci,

etc., per poder portar a terme una planificació òptima.

2. Els sistemes SCE, més orientats a la part executiva de la gestió de la cadena de subministrament, són ade-

quats per a tot tipus d’empresa que tingui necessitats de producció, distribució i gestió de magatzem i inven-

tari. Aquestes aplicacions tenen sentit en qualsevol empresa que treballi contra comanda. La seva presència

és encara poc notable, però són les que tenen més possibilitats d’expansió dins de l’àmbit de la PIME.

Cas 1. Implementació d’iRenaissance.APS

Empresa: Relats, SA (Caldes de Montbui)

Descripció de l’empresa

Empresa familiar fundada el 1957, dedicada inicialment a la producció tèxtil, bàsicament roba de cotó. El

1970, l’empresa va començar a produir tub de fibra de vidre i set anys més tard desenvolupà la seva activitat

exportadora.

L’any 1981, Relats, SA, es va convertir en una fàbrica totalment integrada i el 1992 va comprar el segon fabri-

cant britànic de cable aïllant.

Durant el període 1997-1999 va fer una forta inversió i va crear una nova planta amb una superfície de 7.000

m2, que disposa d’un sistema d’autogeneració òptim d’aprofitament energètic.

La maquinària de què disposen els permet adaptar-se a comandes específiques segons les necessitats del client.

Situació de partida de l’empresa

· Necessitat d’integrar els sistemes d’informació.

· Redimensionament de les àrees de logística i cadena de subministrament d’acord amb el creixement actual

i futur de la companyia.

· Necessitat de gestionar el creixement de l’empresa i la coordinació entre àrees per tal d’optimitzar el termini

de lliurament i el servei a clients.

· Necessitat de disposar d’una eina de planificació avançada, ja que la fabricació es fa bàsicament contra

comanda i és força complexa.

IV

25

Implementació d’iRenaissance.APS

Per tal de considerar el seu cas, Relats, SA, va visitar altres empreses amb problemàtiques similars.

Després de veure diferents sistemes van triar aquest, perquè les seves funcionalitats eren les que millor reso-

lien la problemàtica logística i de cadena de subministraments.

La implementació va executar-se en pocs mesos i la va fer el mateix proveïdor.

La solució adoptada cobreix les necessitats actuals i previstes inicialment per Relats, SA.

Resultats obtinguts

· Disponibilitat real de màquines.

· Disponibilitat real d’operaris.

· Resposta ràpida a urgències de clients.

· Disposició de recursos i subrecursos a escala molt detallada.

· Control de retards en lliuraments de materials per part dels proveïdors.

· Obtenció del càlcul precís del disponible previst per a una data determinada pels productes amb

fabricació contra estoc.

· Amortització ràpida de la inversió.

Cas 2. Implementació de la solució mySAP SCM

Empresa: Chupa Chups


Actualment, Chupa Chups és el major fabricant mundial de caramels amb pal i comercialitza les marques

Chupa Chups, Smint i Crazy Planet.

Té les oficines centrals a Barcelona i set fàbriques al món a països com ara Xina, Rússia, Mèxic o Brasil, entre

altres.

La seva plantilla és de més de 2000 persones.

Els valors que defineixen el grup són la innovació, el treball en equip, el lideratge, la visió global, l’orientació al

client i l’orientació a l’aportació de valor.


· Nou repte de negoci; el canvi d’orientació en la fabricació passa de ser sota comanda a fabricació contra

estoc.

· Els departaments interns i les empreses participants en la cadena de subministrament necessiten poder

pronosticar i planificar segons la demanda, tenint en compte el comportament de les compres i de les

vendes, la informació sobre el mercat i els objectius de vendes.

· Voluntat de reduir estocs, anticipar la demanda dels seus clients, sincronitzar la planificació i l’execució,

preveure els colls d’ampolla i integrar els proveïdors per evitar possibles retards.

26

Implementació de mySAP SCM

Definició d’abast (prioritat i mòduls per implementar), estratègia d’implantació esglaonada (per marques, socie-

tats, etc.) i dates d’inici.

Es va començar la implementació en la companyia matriu del component de planificació de la demanda (DP).

La data d’entrada del sistema va ser el desembre del 2001, amb l’objectiu de poder incorporar les previsions

de venda dels primers mesos de l’any 2002.

Els departaments que utilitzen aquestes solucions són:

· Àrea comercial: aquest departament actualitza les previsions de venda i n’és el responsable directe en

cadascun dels països.

· Àrea de planificació de la demanda: en aquest departament es consoliden les previsions de venda abans de

ser traspassades al sistema SAP R3 com a pla de vendes.

Aquests departaments han hagut d’acceptar les revisions periòdiques de les previsions de venda arran del

canvi de model logístic.

El nombre total d’usuaris operatius en una primera fase és de 25.

Els usuaris actuals dels sistema mySAP SCM són els responsables comercials de la companyia a cada país i

es connecten al sistema a través de connexions remotes.

Resultats obtinguts

· Reducció d’estocs, sense disminuir la seva capacitat per atendre una demanda inesperada.

· Automatització dels processos de comanda.

· Rendibilitat en l’anivellament de l’oferta i la demanda a través d’eines de planificació integrades.

· Reducció de la durada del cicle de comanda i agilització de la conversió d’estocs en ingressos.

· Facilitat per introduir nous productes i promocions de manera eficient i fiable.

· Major exactitud i grau de detall de la informació sobre l’estat de la comanda.

· Més capacitat de reacció davant de les condicions variables del mercat i les necessitats dels clients d’una

manera àgil i eficaç.

· Augment de la satisfacció del client.

Cas 3. Implementació de la solució DPM (Distribution Planning Model) de Toolsgroup

Empresa: Gallego Vilar, S.A.


Empresa familiar fundada el 1925. Un dels líders en la distribució i la transformació de materials de la cons-

trucció i metalls no fèrrics. La seva seu central està a Xirivella (València) i posseeix magatzems al País Valencià,

Andalusia, Castella-la Manxa, Catalunya, Madrid i la Regió de Múrcia. Les seves instal·lacions superen els

45.000 m2.

27


· Xarxa logística complexa i específica per a cadascuna de les referències.

· Canals de venda diversos (obres, tallers, distribuïdors, etc.).

· És imprescindible donar un nivell de servei molt elevat al seu mercat.

· Més de 45.000 productes, el 5 % dels quals són d’alta rotació.

· Referències amb dinàmica de vendes molt variada.

· 18.000 SKU gestionades contra estoc.

· Nivell de servei al mercat elevat.

· Freqüència de planificació setmanal/mensual.

· Sistema transaccional en AS/400.

· Circuit de vendes complex.

· Gran varietat de productes, formats i mercats.

Implementació de DPM

La implementació d’aquest sistema va començar el gener del 2002. La posada en marxa, l’explotació i l’ob-

tenció de resultats es va realitzar en sis mesos.

Els objectius bàsics de la implementació eren:

· Reduir els nivells d’estoc mantenint un nivell de servei global del 98 %.

· Dotar amb una eina logística més efectiva i avançada per a la planificació del seu reaprovisionament els

departaments de Logística i Compres.

Resultats obtinguts

· Des del gener del 2002 i durant els primers sis mesos s’ha reduït el valor de l’immobilitzat en estocs en el 14 %.

· S’ha mantingut el nivell de servei global del 98 %.

· El retorn de la inversió d’aquest projecte ha estat inferior a l’any.

· Millora del control de les referències de rotació mitjana en famílies amb un gran nombre d’articles.

· Amb el sistema DPM, han pogut absorbir l’augment de vendes com a conseqüència del creixement de

l’empresa.

· Automatització del procés de compres adoptant nous sistemes interactius DPM - AS/400 - usuari.

· Major control de l’inventari i reducció d’obsolescència.

· Reducció de la mà d’obra dedicada a la planificació de l’aprovisionament.

· Millora de la qualitat del treball.

28

4.2. Punts que cal destacar d’aquestes experiències

El primer punt que cal destacar és que el nombre d’instal·lacions de solucions SCM és encara reduït. Tot i que

els productes SCM garanteixen un retorn ràpid de la inversió, no hi ha, fins a la data, un gran volum d’imple-

mentacions.

Les empreses que sí que disposen d’aplicacions SCM només tenen un o diversos mòduls per solucionar pro-

blemàtiques molt concretes, com, per exemple, la gestió del transport. Val a dir que en aquest moment, a l’en-

torn de la PIME, tenen sentit les solucions del tipus SCE, que cobreixen la part més executiva de la gestió de

la cadena de subministrament.

Pel que fa als sistemes del tipus SCP, en aquest moment tenen més sentit a grans empreses que ja tenen

solucionada la part de gestió executiva de la cadena i que necessiten poder planificar la gestió de la cadena

a mitjà i llarg termini.

En aquest sentit, podem destacar:

· En tots els casos analitzats en aquest manual, el retorn de la inversió ha estat inferior a un any.

· La reducció del nivell d’estoc també és un resultat comú a tots els casos.

· Aquests sistemes aconsegueixen tenir informació a curt termini de la disponibilitat d’operaris i màquines.

· S’ha millorat la capacitat de reacció davant d’urgències i de variacions del mercat.

· Els sistemes SCP i SCE permeten millorar la gestió del cicle de vida de la comanda, optimitzar els diferents

processos i donar una millor resposta al client.

29

COM IMPLEMENTAR AMB ÈXIT UN SISTEMA SCM?

5.1. Procés de la implementació

5.1.1. Aspectes que cal considerar

La implementació d’un sistema SCM consta de tres fases: la definició del projecte, la selecció del proveïdor i la imple-

mentació física del sistema per si mateix.

Fases d’implementació d’un sistema SCM.

FASE 1. La definició del projecte requereix una anàlisi prèvia de les pràctiques actuals de l’empresa en la gestió de

la cadena de subministrament per tal de detectar-ne possibles carències. Hem de fer una comparació dels proces-

sos resultants d’aquesta anàlisi amb les millors pràctiques del sector. El resultat final ens donarà una definició de les

principals carències de l’empresa.

Tot seguit, caldrà definir els objectius reals de l’empresa. Aquests objectius ens permetran detectar quins dels pro-

cessos descrits anteriorment són considerats crítics i, per tant, susceptibles de ser reestructurats.

El pas següent consisteix a valorar l’estat actual d’aquests processos i quantificar quin serà l’increment de la pro-

ductivitat (des del punt de vista econòmic), per tal d’analitzar la rendibilitat del projecte. En aquest pas hem de comp-

tabilitzar tots els costos (consultoria, aplicació, etc.) que comporta la reestructuració, tot i que només es pot fer de

manera aproximada.

Un cop feta l’anàlisi de la rendibilitat, si en resulta favorable, procedirem a la definició de les tasques que s’hauran de

realitzar, com també a l’assignació dels responsables i a l’elecció del proveïdor. Cal emfatitzar quin serà l’impacte de

la reestructuració dins de l’organització per tal de poder gestionar correctament el canvi.

FASE 2. La selecció del proveïdor és un dels factors més importants del procés d’implementació d’un sistema SCM.

Aquesta selecció constarà de dues etapes.

· Etapa de preselecció: es farà una preselecció d’un mínim de quatre candidats tenint en compte les necessitats

bàsiques de l’empresa: preu, necessitat d’integració amb sistemes existents a la companyia, etc.

Definició del Projecte Selecció del proveïdor Implantació física

V

30

· Etapa de selecció: se seleccionarà un únic proveïdor que complirà els requeriments funcionals bàsics del nou

sistema. Aquests requeriments hauran de ser tan específics com sigui possible per tal de minimitzar el risc d’una

elecció errònia. Depenent del grau de compliment d’aquests requeriments, l’empresa podrà descartar aquells

candidats que no compleixin els mínims indispensables.

El criteri d’elecció definitiva vindrà donat per l’anàlisi de rendibilitat comentada anteriorment i inclourà l’estalvi resul-

tant de la implementació del projecte, com també l’increment de la productivitat i tots els costos derivats de la seva

realització.

FASE 3. La implantació física consisteix en la instal·lació del sistema. Un dels elements principals de la implantació

física és l’elecció de l’equip encarregat d’implementar el nou sistema. Aquest equip haurà de ser multidisciplinari i hi

haurà membres de dins i fora de l’organització.

Tot i que cada implantació és diferent, per tal de dur a terme la implantació satisfactòria del nou sistema recomanem

seguir les vuit etapes següents:

1. Definició del projecte d’implantació. Es definirà la composició de l’equip encarregat de la implantació com

també els objectius del projecte. També quedaran definides les aplicacions funcionals del nou sistema i les

característiques d’aquest sistema per tal d’interactuar de manera correcta amb els sistemes existents.

2. Formació. S’oferirà la formació necessària al personal intern per tal d’adaptar-se a les noves aplicacions.

3. Definició de l’aplicació i l’arquitectura del sistema. S’haurà d’analitzar els requeriments de maquinari i bases de

dades, com també la interrelació necessària amb els sistemes existents.

4. Parametrització del prototip. Es realitzarà un primer prototip per tal de testar els resultats que ens permetran

realitzar les modificacions convenients.

5. Definició dels procediments. Un cop aprovat el prototip, es definiran els processos de planificació i les respon-

sabilitats.

6. Implantació del pilot. El pilot consisteix en la implantació real del sistema però de manera limitada (geogràfica-

ment o pel que fa a productes). Una implantació parcial disminueix el risc i suavitza l’impacte del canvi.

7. Formació. S’impartiran els cursos necessaris als usuaris finals del nou sistema per tal de millorar-ne l’adapta-

ció durant el procés d’implantació.

8. Arrencada del pilot. Es realitzarà la implantació del nou sistema de manera progressiva. En una primera etapa,

interactuarà de manera paral·lela amb el sistema anterior i l’anirà substituint de manera progressiva fins a arri-

bar a treballar únicament amb el nou sistema.

Quan el nou sistema pilot estigui ben consolidat s’implantarà a tota l’empresa i serà revisat periòdicament per tal de

millorar-ne progressivament els beneficis.

31

5.2. Encert en la implementació del nou sistema

5.2.1. Els factors clau d’èxit

Els principals factors que s’han de considerar, i que poden ser determinants en el futur èxit de la implementació d’un

sistema informàtic de gestió per a la cadena de subministrament, són:

· La qualitat de les dades que s’utilitzaran en el sistema SCM. L’encert dels resultats obtinguts amb aquests tipus

d’aplicacions és extremadament sensible a la qualitat de les dades.

· La comunicació i la integració del nou sistema amb l’ERP o amb el programari de gestió existent pot ser força

difícil.

· La formació de l’eina abans de consensuar objectius: formació a escala funcional per a tots els usuaris implicats

i formació a escala tècnica per al departament de tecnologies de l’empresa.

· L’interlocutor de la PIME que desenvolupa la tasca de lideratge del projecte és una peça clau. Cal que disposi

del nombre més gran de personal disponible i d’una bona formació.

· Creació d’un llenguatge comú: cal adaptar els objectius departamentals als objectius corporatius de l’empresa.

· Presa de decisions des de la direcció de l’empresa, ja que té la perspectiva global del negoci. L’usuari final no

hauria de decidir en molts aspectes.

· Gestió correcta del canvi cultural en l’organització per tal d’incrementar l’adaptació al que és nou.

· Tenir molt clars els objectius del projecte.

· L’empresa ha d’involucrar en la mesura del possible gent pròpia per tenir el màxim de coneixement i disminuir

la dependència dels implementadors.

· Establiment d’un compromís de dates en la implementació del sistema per part d’externs, tenint en compte la

possibilitat d’afegir penalitzacions en els contractes amb aquests externs.

32

CONCLUSIONS

Com a conclusió, cal remarcar certs aspectes clau d’aquest manual:

· S’adreça clarament a empreses amb una complexitat logística que els exigeix donar un suport informàtic per

gestionar d’una manera òptima la seva cadena de subministrament.

· Un projecte d’aquest tipus no es pot començar sense la forta implicació de la direcció i dels seus departaments

relacionats amb la cadena de subministrament.

· L’empresa haurà de reflexionar —si no ho va fer prèviament— sobre els processos i els fluxos d’informació

actuals i desitjats i sobre els tipus de planificació que haurà d’utilitzar, tenint en compte que les PIME s’orienten

a problemàtiques de més curt i mitjà termini.

· Els beneficis de la implantació d’un sistema SCM són clars i el retorn de la inversió es pot apreciar a curt termini:

eficiència de la gestió, millora en la qualitat del servei, estalvi en temps i estalvi en costos.

· El grau d’implantació dels sistemes SCM en les PIME està avui dia poc desenvolupat. Justament per aquesta

raó, l’empresa que pugui invertir en un sistema SCM podrà guanyar en competitivitat.

· El més rellevant és que l’empresa sàpiga estimular les seves necessitats de sistemes associades a les seves

necessitats de processos i activitats logístiques. La idoneïtat d’aquesta relació permetrà que els sistemes

d’informació siguin un veritable suport al creixement natural de l’empresa.

VI

Oficina Central

Passeig de Gràcia, 12908008 BarcelonaTel. 93 476 72 00Fax 93 476 73 [email protected]://www.cidem.com

Xarxa Territorial del CIDEM a Catalunya

Delegació BagesMuralla de Sant Domènec, 24 baixosEdifici Consell Comarcal del Bages08240 ManresaTel. 93 821 35 53Fax 93 822 09 [email protected]

Delegació BerguedàC/ Barcelona, 49, 3r08600 BergaTel. 93 821 35 53Fax 93 822 09 [email protected]

Delegació GironaC/ Migdia, 50-5217003 GironaTel. 972 94 01 20Fax 972 94 01 [email protected]

Delegació LleidaAv. Segre, 725007 LleidaTel. 973 72 80 00Fax 973 22 19 [email protected]

Delegació TarragonaC/ Pompeu Fabra, 143004 TarragonaTel. 977 25 17 17Fax 977 25 17 [email protected]

Delegació Terres de l’EbreC/ de la Rosa, 943500 TortosaTel. 977 44 93 33Fax 977 44 95 [email protected]

eines de digitalització sistemes de gestió de la cadena de...

Documents