espai

NÚM. 46

REVISTA DE L’INS PALAMÓS

CURS 2013-2014

1R TRIMESTRE

Inst

itut

Editorial Iniciem un nou curs al institut amb novetats d‟alumnes i de professors però també amb la continuïtat de les mesures restrictives que la crisi i la mala gestió o la manca de previsió en èpoques de bonança ens han por-tat. També voldria fer esment a la lluita que mantenen els companys de les Illes Balears per mantenir un model d‟immersió lingüísti-ca, totalment acceptat per la societat bale-ar, de la mateixa forma que passa a casa nostra, i que el govern ha modificat per de-cret i en contra de la majoria. Sembla que encara avui no s‟entengui que a casa nostre parlem en català, a les illes en mallorquí i en valencià (català) al país valencià. Ho fem sempre tant en l‟àmbit privat com en les relacions socials i en totes les activitats de la vida de cada dia, i tanmateix no ens supo-sa cap problema canviar al castellà si l‟in-terlocutor que tenim al davant no ens entén o mantenir converses totalment bilingues. La LOMCE també pretén millorar els resul-tats acadèmics dels nostres estudiants, però això no s‟aconsegueix per “decreto ley”, cal donar tota la importància que té a la forma-ció i educació dels nostre joves i fomentar la cultura de l‟esforç i del treball tant per part de les famílies com també del professorat i de la societat en general. Estem vivint mo-ments complicats en tots els aspectes, i for-ma part de la nostra tasca com a docents, formar persones que siguin capaces d‟apor-tar a la societat, en un futur proper, tot el seu coneixement per fer una societat millor i més equitativa. Viure una etapa de dificultats resulta com-plicat i cal estar preparat per fer-ho i les generacions actuals no n‟estan ( fins ara han tingut una vida fàcil). Invertir en educació és una bona aposta de futur. Falten titulats universitaris, però també tècnics qualificats. Les fronteres del món del treball no les te-nim als pirineus sinó que el camp s‟amplia a una gran part d‟Europa i per tant cal tenir present que l‟aprenentatge d‟idiomes és un factor determinant en el moment de ser productius i treballar. Ara que s‟apropen festes, que el consum es dispara, que ens sentim solidaris, és un bon moment per educar en l‟austeritat, posar les coses en valor i fer entendre que el materia-lisme no sempre és motiu de felicitat. Bones Festes i bon any 2014 a tothom! Directora: Lluïsa Teixidor

L’Institut de Palamós participa en la plantació de 3.000 avets a Lituània

Del 23 al 27 de setembre, 3 professors i 2 alumnes de l‟institut de Palamós van participar en la quarta reunió del projecte Comenius a Kaunas (Lituània). Aquest projecte, del que ja hem informat en revistes anteriors, va començar el seu camí a l‟inici del curs 2012-13. Van ser tres les trobades que van tenir lloc al llarg del curs passat: a Buzau (Romania) a finals d‟octubre de 2012, Boras (Suècia) el mes de març, i a Palamós, al maig. Aquest és el segon any, i últim, del projecte que compte amb la participació de vuit instituts de secundària de set països europeus. El nostre institut és el coordinador d‟aquest projecte en el que es calcula que participaran més de 150 professors i professores i uns 1.200 alumnes dels esmentats centres. Aquest curs, com l‟anterior, hi ha previstes 3 trobades: a Kaunas (el passat setembre), a Livorno (Itàlia) el mes de març i a Alcanena (Portugal) el proper mes de maig. Dins les moltes activitats en que van participar el professors Lluisa Teixidor (dep. de matemàtiques), Magda Solé (dep. d’idiomes) i Josep A. Blasco (dep. de ciències experimentals) i els alumnes Joel Durán (BTX 1B) i Joana Serrano (BTX 2B), m’agradaria destacar la plantada d’avets en que vam participar. Una de les característiques que destaquen de Lituània són els seus boscos, tant per la quantitat d‟hectàrees com per la frondositat dels mateixos. És un país que té molta cura del seu medi ambient i els seus habitants són consci-ents del valor que els espais naturals tenen per a les seves vides. En una zona propera a Kaunas, fa un parell d‟anys, s‟hi van produir dos fets meteorològics que van malmetre un d‟aquests boscos: una molt copiosa ne-vada i unes fortes ventades. Aquests dos fets van provocar la caiguda de cen-tenars d‟avets de molts i molts metres d‟alçada. Els nostres col·legues de Kaunas ens van preparar una matinal al bosc a on, juntament amb el cos d‟agents rurals de la zona, vam participar en la recu-peració d‟aquest bosc... Vam ser una cinquantena de participants de set paï-sos... Una experiència que, sense cap mena de dubte, perdurarà en la me-mòria de tots els que vam tenir el plaer de “suar la samarreta” sota la freda pluja d‟un dia de tardor en aquells boscos lituans... Una part de l‟institut de Palamós hi perdurarà. Josep A. Blasco

2

Qui ha fet la contraportada? El dibuix: Pau Guzmán E4E, Núria Martínez E4A. Els Moniatos el grup

E1E: Francesc Deu, Hanane El Miri, Laura Fernández, Paula Fijo, David Herrero, Antonio Jiménez, Laila Karrazi, Las-ha Labadze, Paula Martínez, David Peregrina, Ainhoa Pérez, Adrián Rueda, Paula Ruiz, Jessica Saavedra.

Cros escolar vila de Palamós

El passat 7 de novembre es va celebrar el cros escolar, on juntament amb les escoles de pri-mària i el Vedruna, l'INS Palamós va participar-hi. Tot i la confusió a la hora de donar els premis a una de las categories femenines, va ser un mati molt animat i amb força participació. Després d'haver fet “el tram indicat”, als par-ticipants se'ls donava un esmorzar i una cami-seta de record per part de l'organització. Els deu primers de cada categoria se'ls obse-quiava amb una medalla i els tres primers amb “l'honor” de pujar al pòdium on l'alcal-dessa juntament amb la regidora d'ensenya-ment els lliurava una copa i una medalla. Pol Mingo i Requena E3C

Em dic Carla, tinc dotze anys i he començat l‟institut. Se‟m fa estrany pensar que ja no aniré a l‟escola amb la meva germa-na petita, ja no l‟hauré d‟acompanyar fins a la porta . Però, ara em llevo més aviat, no em costa gaire. A vegades, quan tinc algun exa-men em llevo abans, cap a les 5.30 del matí i encara així no tinc son. Al setembre les classes se‟m feien pesades, no coneixia la meva com-panya i no parlàvem gaire. Però ara, vaig al costat de l‟Albert que el conec des que érem petits, i per mala sort tots dos som molt xerrai-res. Tenir tantes hores seguides de classe em costa molt però ja ho co-menço a tenir assimilat. Algunes hores són més pesades que d‟altres, però el costat positiu és que tenim tota la tarda lliure per fer deures, estudiar i quedar amb els amics. Aquest any he començat a fer classes de baix elèctric, m‟encanta! Hi ha gent que diu que ho deixaré de seguida, que és molt difícil i que em faré malbé els dits... Però a mi m‟agrada molt i de moment penso que s‟equivoquen. El curs passat feia guitarra i no m‟agradava tant. A més a més , faig anglès i el curs que ve faré alemany...Els pares di-uen que he d‟aprendre molts idiomes. Aquest nou curs he conegut molta gent, al principi em feia cosa haver de conèixer gent nova. Pensava que conèixer gent nova em podria fer

oblidar els meus amics de sempre. M‟he adonat que no és així. Po-

dem estar junts tots plegats! A les hores del pati normalment estic amb els meus millors amics, m‟ho passo genial amb ells. Me‟ls estimo moltíssim.

La Lídia Cruset amb alumnes de primer

La directora del centre, Sra. Lluïsa Teixidor donant la benvinguda als alumnes

Primer dia del curs 2013-14

El dia 13 de setembre vam encetar el nou curs escolar 2013-2014. La Carla Cano, alumna nou-vinguda a primer d‟ESO ens explica la seva experi-ència: JUVENILS

1r lloc: Ilyas Flifal 2n lloc: Redouan Arbai

CADETS 1r lloc: Said Mechaal 2n lloc: Líam Rodríguez

CADETS 1r lloc: Marina Barneda 2n lloc: Asia Flifal

INFANTILS 1r lloc: Luís Miguel Ramírez 2n lloc: Carlos Viu

3

Has treballat sempre com a professor? Sí, fora de petites feines temporals quan era estudiant i necessitava ajudar l‟economia familiar pagant-me una part dels estudis. Sempre has impartit la matèria de Llengua catalana? Acabada la carrera vaig treballar un any en una escola privada de primària. Després ja vaig passar a ensenyar llengua catalana al batxillerat, primer cinc anys en una escola privada i després, un cop aprovades les oposicions, en centres públics: Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Palamós. Alguns anys també he impartit altres matèries com Filosofia, Socials i pro-jecte de recerca. En tots els casos ha estat una molt bona experiència. Quan vas arribar a l’Institut de Palamós? El setembre de 1985, l‟any d‟inici del demanat i desitjat Institut públic de Palamós.

Devien ser uns inicis difícils? Sí, especialment per la necessitat de demostrar que l‟Institut era viable, cosa que determinats sectors de Palamós qüestionaven. La resposta dels pares i dels alumnes va ser immediata i l‟Institut va anar creixent any rere any fins a fer indispensable la construcció de l‟edifici actual. La celebració del vint-i-cinquè aniversari de l‟Institut va ser una prova de com s‟havia consolidat el centre. Evidentment. Amb en Joan Gasull i Batllle vam escriure el llibre “I les palmeres ens donaran ombra. 25 anys de l‟Ins-titut de Palamós” i vam poder resseguir la història de l‟Institut, que és com dir l‟evolució de l‟ensenyament secundari a Palamós. En el llibre s‟expliquen també coses curioses, detalls molt humans, principalment dels inicis. Per això vam voler reco-llir les impressions i opinions de tots, d‟acord amb els diferents períodes. Llegint les col·laboracions d‟exalumnes i pares t‟adones de l‟amplitud de les relacions socials que s‟estableixen. En el meu cas puc dir que he mantingut i so-vint reforçat la coneixença amb alumnes i pares un cop aquest han abandonat l‟Institut. Amb tants anys a l’Institut t’hi deus haver implicat a fons? Completament. A quins nivells? A tots i amb la mateixa intensitat, perquè tots són important, des de professor fins a la direcció passant per la secre-taria. No tothom fa aquest recorregut. No, però convindria que més gent el fes. No només per reforçar el compromís amb el centre, sinó també per tenir una visió més global de les dificultats que comporta l‟educació i la gestió educativa en una societat canviant. Ens canvien sovint de sistema educatiu. Tu que n’has experimentat uns quants que n’opines? És veritat que la societat és molt dinàmica i cal ajustar el sistema educatiu a les noves necessitats, però no crec que calgui substituir-ne un per un altre tan sovint. Hi ha canvis que fan pensar més en un control ideològic determinat que no pas en una millora de l‟ensenyament. Penso que si realment es vol una millora en els resultats és millor incidir en l‟autonomia de centre, en més professors i així rebaixar el nombre d‟alumnes per aula i en l‟augment de la dota-ció econòmica dels centres. Tot i així el debat continuarà perquè l‟educació és fonamental. Comprendràs, però que jo ja m‟ho miri més a distàn-cia. Sí perquè et jubiles. Has pensat com viuràs aquesta nova etapa de la teva vida? La veritat és que no la tinc planificada, però hi ha un munt de coses que vas deixant per més endavant. Ara serà el moment de fer-les. Endavant, doncs, molta sort i esperem que ens visitis de tant en tant.

Argia Marquès i Salat

Entrevista al professor Jordi Mas En Jordi Mas, professor de català es va jubilar el dia 2 d‟octubre. Aquí teniu un petit resum de la xerrada que vam mantenir pocs dies abans de deixar l‟Institut.

En Jordi Mas a la biblioteca

4

Una estona amb la professora Charo Serrano

La Charo Serrano, professora d‟anglès nascuda a Girona, viu a Sant Feliu de Guíxols, es va jubilar el dia 31 d‟octubre del 2013. Ens dedica aquestes línies tot explicant-nos la seva trajectòria personal.

Vaig néixer a Girona, en una família força “itinerant” (el meu germà gran va néixer a Alcalá de Henares; les dues germanes següents, a Sevi-lla, i la quarta, a Madrid). Tot i que ho pugui semblar, el meu pare no era militar, però treballava al Ban-co de España, la qual cosa venia a ser gairebé el mateix. Quan tenia un any, la meva família es va traslladar a Barcelona, per tornar onze anys més tard de nou a Girona. Als meus divuit anys vam anar a viure a Madrid. Vaig començar a fer classes a una escola als setze anys, quan vaig acabar el Batxillerat: les meves pri-meres alumnes van ser unes nenes de primària a la meva antiga escola de Girona; donava classes de tot, llengua, matemàtiques... Al mateix temps estudiava Preu (el curs ante-rior a la universitat), i l‟any següent vaig començar Filosofia i Lletres, amb la intenció de fer Clàssiques, especialitzant-me en Llatí, que m‟encantava (i encara m‟agrada molt). Però, a la Complutense de Madrid vaig tenir un professor de Filosofia que, amb les seves classes, em va fer canviar d‟opinió: vaig decidir fer Filosofia Pura. Desprès de dos anys torno a Barce-lona acabo Filosofia Pura, una car-rera molt interessant, perquè em va ensenyar a pensar, raonar i a analit-zar diferents punts de vista sobre una qüestió. L‟any següent vaig començar a fer classes d‟anglès al Sagrat Cor de Sarrià, una escola d‟alumnat femení només, on vaig estar vuit anys. Van

ser uns anys molt macos, i les me-ves alumnes tenien moltes ganes d‟aprendre. Fins i tot vam repre-sentar, tres obres en anglès: Romeo & Juliet, A Midsummer Night‟s Dre-am, i The Importance of Being Ear-nest, d’Oscar Wilde. Treballàvem a l‟hora de dinar, i hi havia rialles i també nervis, especialment la nit que fèiem la representació. La veri-tat és que estic molt orgullosa de tot el que vam arribar a fer. Vaig decidir estudiar, i vaig triar Filologia Anglesa. En aquells mo-ments, ja havia fet el Proficiency i com que ja tenia una Llicenciatura, i després de passar una prova de nivell d‟anglès a la Universitat Cen-tral, vaig començar directament a quart de carrera. Ho vaig passar d‟allò més bé els dos anys que hi vaig estudiar. Vaig haver de pencar molt, això sí, perquè continuava fent classes al Sagrat Cor. Però va valer la pena: el meu món literari es va ampliar moltíssim. Llavors vaig decidir canviar d‟aires i vaig fer oposicions per ser professo-ra d‟anglès a l‟escola pública. El meu primer any vaig estar destina-da a l‟Institut Verdaguer de Barce-lona. Vaig tenir uns alumnes a Cou molt macos. Vaig aprendre molt ja que l‟escola privada i la pública eren mons completament diferents. L‟any següent ja vaig tenir la meva plaça definitiva a l‟Institut Damià Campeny de Mataró (a 30 km. de Barcelona), on hi vaig ser durant vuit anys, primer tres anys com a professora de BUP i COU; desprès, també fent ESO (l‟any que es va implantar) i, un any més tard, vaig passar a fer classes al Batxillerat Nocturn. També guardo molt bons records dels anys passats a Mataró. El darrer curs que hi vaig ser, vam lluitar moltíssim per conservar el nocturn, que els polítics havien de-cidir que s‟havia d‟extingir, per la raó de sempre: no era rendible. Això sí que ho tenen els polítics, considerar l‟educació com un nego-ci, més que com un servei. I, malauradament, no sembla que les coses canviaran en aquest respec-te. Mentre era professora a Mataró vaig fer els cursos de Doctorat a la Cen-

tral, perquè volia embarcar-me en una Tesi Doctoral. Això sí que és una bona feinada! Com deia una amiga meva: “Tesi Doctoral... ja saps: 300 pàgines, 300,000 pesse-tes”. Vaig presentar la tels l‟any 1991, tractava sobre dones angleses viatgeres del segle XIX. És un tema que em va engrescar i que em con-tinua interessant moltíssim. L‟any 2010 ens vam traslladar a viure a Sant Feliu de Guíxols, i vaig arribar a l‟Institut de Palamós. També d‟aquí me‟n vaig amb molt bons records: de professors, d‟a-lumnes, de classes, de festes i cele-bracions, xocolatades i roses, di-nars de final de curs i comiats de companys. I ara sóc jo la que mar-xa... Sovint els companys em pregunten què faré quan ja estigui jubilada. Doncs, mireu, no tinc pas cap por d‟avorrir-me. En primer lloc, tinc moltes ganes de fer algunes coses de tipus manual a casa meva: una restauració per aquí, una pintura per allà, que tinc pendents de fa un temps i que he anat posposant per-què no tenia el temps per fer-les. També em vull dedicar (i això és very English) a organitzar millor el meu pati amb plantes i el que cal-gui per gaudir-ne encara més. I no descarto en absolut estudiar de nou: història de l‟art o literatura són dues bones opcions. O potser faré un estudi que fa ja temps que em ronda pel cap: els contes. Tinc una col·lecció força maca de con-tes, perquè des que era petita n‟he sigut una gran lectora. Crec que la idea que els contes són per nens és molt discutible, i m‟agradaria apro-fundir en el tema. Però, com deien a la pel·lícula, aquesta és una altra història. El meu futur més immediat és que deixo les classes a l‟institut. Això no passa tots els dies. Només puc afegir que m‟he sentit molt bé en aquest institut, tant amb els meus col·legues com amb la gran majoria dels meus alumnes. Moltes gràcies a tots per les bones estones que hem passat junts, i pel suport que he rebut en moments difícils. Ja sou una part important de la meva vida. Charo Serrano

Charo Serrano

5 5

Agraïments

La redacció agraeix la col·laboració i aportació de tothom qui ha fet possible la publicació d‟aquest número.

Coordinació: Lluïsa Teixidor i Argia Marquès

Telèfon INS: 972 602 344 web: www.xtec.cat/iespalamos moodle: agora.xtec.cat/iespalamos/moodle

Sortida esportiva al Pallars, 4rt d’ESO curs 2012-13

Els dies 19, 20, 21 i 22 de juny, els alumnes de 4t vam anar de viatge de fi de curs a realitzar algunes ac-tivitats esportives a la comarca del Pallars Sobirà. Ens vam allotjar a un alberg situat entre les poblacions de Sort i Rialp i les activitats les vam fer a les localitats properes a l‟a-llotjament. Vam sortir de Palamós dimecres 19 a les vuit del matí i vam arribar a l‟alberg cap al migdia. Només vam tenir temps de dinar i deixar les maletes a les nostres habitacions perquè a la tarda ja teníem la pri-mera activitat preparada per fer, el descens de barrancs. Vam anar a Llavorsí a buscar els vestits de neo-prè i després ens vam desplaçar a la zona del barranc. Primer vam haver de pujar i baixar gairebé tota la muntanya fins arribar a la zona on vam començar el descens. L‟activi-tat ens va ocupar tota la tarda del primer dia, així que vam tornar a

l‟alberg a sopar i després vam estar una estona a l‟alberg abans d‟anar a les nostres habitacions. El segon dia vam anar al Parc d‟Ai-güestortes i Estany de Sant Maurici. Ens van portar en 4x4 fins a l‟estany i a partir d‟allà vam fer una ruta caminant on vam poder veure el bonic paisatge que envoltava al parc. Vam dinar a la tornada al punt de sortida i a la tarda vam anar a un parc d‟aventura on vam fer BTT i càiac. El tercer dia vam tornar al poble de Llavorsí a posar-nos els vestits de neoprè per anar a fer ràfting. Des-prés de les fortes pluges que hi ha-via hagut els dies anteriors, vam poder fer l‟activitat encara que no tot el recorregut que s‟havia pensat en un principi degut al cabal que portava el riu. Tot i així, vam poder fer el ràfting per un tram del riu i va ser molt divertit. La tarda del divendres la vam passar al poble de

Sort, on vam anar a fer una volta per conèixer la població i comprar alguns records per a les nostres fa-mílies. A la nit vam anar a un local de Rialp on hi havia un espai per jugar a bitlles i una sala amb música on vam estar fins que vam haver de tornar al alberg. L‟últim dia, abans de sortir a fer l‟activitat, vam deixar les habitaci-ons i vam carregar les maletes a l‟autobús que ens va portar al parc d‟aventura de Port Ainé, on vam fer un petit circuit i també vam fer tubbing. Quan vam tornar al alberg, vam dinar i cap a les tres de la tar-da vam tornar a pujar al autobús per tornar a Palamós. Vam quedar molt contents després d‟aquest vi-atge ja que ens ho vam passar molt bé alhora que vam fer esport i per-què vam poder passar quatre dies en companyia dels nostres com-panys i companyes.

Mª Àngels Jiménez B1A

6

Experiència a Lituània

El projecte Comenius representa una oportunitat molt important per mi. A part d‟haver pogut viatjar a un altre país, he conegut a gent magní-fica amb la que he establert amistat i espero que duri tot el temps possi-ble. La vida a Lituània la vaig trobar bastant diferent. Allà tenen una mo-neda diferent: la lita. Tres lites i poc més equival a un euro. Una de les coses que em va impactar molt va ser veure, al sortir de casa, vaig veure marxant una escola d‟ar-mament on podien anar des d‟ado-lescents fins a nens petits. Una altra cosa va ser com conduïen; anaven molt ràpid i majoritàriament no respectaven els senyals de tràn-sit. Els autobusos eren diferents dels que tenim a Catalunya; n‟hi havia de dos tipus: el bus privat, que era com una furgoneta, on pagaves 2 litas i et portava on tu volies (com una espècie de taxi però amb més gent); i el segon tipus que s‟anome-nava “bus with moustache” perquè era elèctric. També em va impactar que quan pujaves, havies de tancar la porta ràpidament, perquè el con-ductor ja marxava, anaves a pagar-li, et feien asseure i després et pas-saven el canvi que feia el mateix conductor mentre conduïa. Cada vespre teníem temps lliure i anàvem a l‟Akropolis, que és un centre comercial. Allà ens divertíem i una de les maneres era patinant sobre gel només per 7 lites, és a dir 2 euros, durant quaranta-cinc mi-nuts. Per finalitzar, una altra cosa que ens va sobtar era la rapidesa amb

COMENIUS “MY RIVER ...MY LIFE Links d’interès: http://myrivermylife.wix.com/myrivermylife Institut de Palamós Un vídeo que us pot interessar: El riu Jiu a Romania El mes de setembre una petita representació de l’institut de Palamós van anar a Lituà-nia per trobar-se i treballar els objectius establerts per aquella ocasió. Els alumnes que hi van anar, Joana Serrano (B2B) i Joel Duran (B1B) ens expliquen les seves vivències:

Nens d’una acadèmia militar marxant

que menjaven, caminaven, etc. Els vam preguntar a què era degut i ens van dir que era per que estaven acos-tumats a no tenir temps per culpa del treball, l‟escola, ... L‟últim aspecte, però no menys impor-tant del que vull parlar, és la necessi-tat de l‟anglès. Molts ja estem assa-bentats que és un idioma internacional i que tots n‟hauríem de saber, però alguns no ho valoren o no el volen es-tudiar. Jo animo a tots aquells que els costi que hi dediquin més temps, però no a estudiar, si no a practicar-lo. No ha de ser pas avorrit, el pots aprendre tot divertint-te mentre escoltes música que t‟agradi, mirant la televisió, lle-gint en anglès cada dia. Sense adonar-te veuràs que has millorat moltíssim. Aquí no podem demostrar tot el que sabem, però un cop ets en un altre país i necessites comunicar-te i parlar en anglès t‟adones de que realment saps molt més del que pensaves.

L‟experiència ha sigut magnífica, la valoro amb la màxima puntuació i puc dir que tornaria a repetir-la amb la mateixa gent que he conegut.

Joana Serrano B2B

El primer que em va sorprendre d'allà va ser la gran hospitalitat de la família que em va acollir, em van oferir menjar i també és van in-teressar pel viatge fins allà. També em van fer moltes preguntes sobre Palamós, com era, on estava, la gent, etc. El que mes els va sor-prendre va ser la temperatura d'a-quí i a mi la d'allà, eren totalment diferents. Allà havíem d'anar abri-gats i quan deia que aquí estàvem a 35 graus ells al·lucinaven i no para-ven de repetir “Vull anar amb tu a Palamós”.

Una de les altres coses que et sor-prèn es la forma com es la ciutat en sí. Els carrers, les cases, la gent i l'exterior en general, es totalment diferent a aquí. Sobretot em va sobtar que casi totes les cases del carrer tenien la mateixa estructura i semblança, semblava un gran edi-fici fet de més edificis. El riu tra-vessant, el Kaunas, dóna un toc especial a la ciutat. Em vaig fixar en una cosa, conduei-xen molt malament, cosa que vaig trobar divertida sobretot quan da-vant d'un semàfor, la fila de cotxes no avançava i tot era perquè davant hi havia un cotxe aparcat sense nin-gú a dins.

Amb el meu amfitrió vam congeniar super bé, mateixos gustos musicals, mateixos hobbies, etc... així que la estància a la casa de la seva família no va ser problemàtica. La mare molt oberta també, tot i no saber anglès, i amb el gos vam fer bona amistat, dormia amb mi cada nit quan normalment dormia amb el noi.

Resumeixo el viatge dient que va ser una gran experiència d'on m'em-porto moltes noves i bones amistats i una gran experiència que em va omplir molt i satisfactòriament. Si em diguessin de repetir-la no ho dubtaria.

Joel Duran B1B

Riu Kaunas a Lituània

El passat mes de setembre vaig viatjar cap a Lituània ja que a l‟institut em van proposar participar en el projecte comenius que tracta sobre l'aigua i els rius. Quan m‟ho van dir vaig pensar que seria una gran experiència i real-ment ho va ser i la recomano a to-thom. Vam arribar de nit, cap a la 1:30 de la matina i allà m'estava esperant el meu amfitrió (anem a dir-ho així).

7

El món empresarial pel Sr. Enric Paredes

El dimecres 16 d‟Octubre, els alum-nes de Batxillerat de modalitat soci-al, vam assistir a una xerrada sobre

el món empresarial.

Va ser donada per l‟auditor Enric Paredes, que resideix a Girona i és propietari de dues empreses; una d‟auditoria i una altre d‟assessoria. Inicialment ens ha explicat els seus estudis empresarials i , a continua-ció ens ha introduït en el món de l‟empresa a través de les seves ex-periències professionals. Entre elles, el viatge a Finlàndia per el seu sistema educatiu; a Hong Kong,

Els alumnes del B2B durant la xerrada

per estudiar el seu sistema d‟ater-ratge vora el mar, pensant pel futur a Barcelona; a Iran perquè els go-verns aporten diners, inverteixen amb les idees que tenen els joves emprenedors amb possibilitat d‟ èxit; a Massachusetts on va trobar una gran diversitat de menjar i dife-rents cultures convivint. Fins i tot hi havia moltes persones que no tenien cuina a casa, ja que poden trobar

tot el que volen a l‟exterior.

Tot seguit, ens parla de les seves funcions, també sobre vivències i experiències pròpies de les seves

tasques com a auditor i assessor

amb clients.

Recalca la importància de tenir li-deratge, disciplina, iniciativa, espe-rit crític, un bon treball en equip per ser un bon empresari en el fu-tur, ja que el futur som nosaltres. Per finalitzar, ha concluït dient que hem d‟estudiar el que realment ens agrada i cal estar motivats, sense pensar en l‟atur o si hi ha crisi, sempre amb una bona actitud po-dem aconseguir el que ens propo-sem. Sandra Martínez B2B Joaquin Rodríguez B2B

Qui lluita pot perdre ; qui no lluita ja ha perdut Després de les vagues i manifestacions històriques del passat 22, 23 i 24 d'octubre, el govern del PP segueix amb la impo-sició de la llei LOMQE (Llei Orgànica de la Millora de la Qua-litat Educativa). Des del Sindicat d'estudiants es va convocar una vaga gene-ral de 72 hores en contra d'uns punts molt clars: la retirada immediata de la LOMQE, la suspensió del decret de beques, NO a l'augment de taxes universitàries ni d'FP's i NO a les abusives retallades de la Generalitat! Des de la coordinació dels actes a Palamós vam contactar amb diversos col·lectius i entitats perquè ens donessin su-port i força a una causa que, sens dubte, afecta a una gran part de la població. Amb l'ajut de diferents col·lectius, i l'encoratjador suport d'un reduït sector del professorat, vàrem començar les nos

tres accions: des de piquets duts a terme a la porta del cen-tre, informació repartida arreu del poble, confecció de pancartes, fins a la mobilització ciutadana el dijous 24 d'octu-bre a la Plaça Catalunya de Palamós, on es va poder veure l'autèntic malestar de la comunitat educativa. Una concentració on s‟hi van poder veure membres de tots els sectors, tant de l'escola primària com de la secundà-ria, i on les AMPES varen prendre un paper molt important. Després d'haver llegit el manifest al darrer ple municipal, celebrat el dimarts 29 d'octubre, i havent rebut un total suport de la classe política (a excepció d‟un partit de detres) al nostre poble, només ens resta encoratjar a les com-panyes i els companys a que participin i mostrin la seva opinió tant en les Assembles grogues com en les concentraci-ons i vagues que estan per venir! Atentament un estudiant d'una escola pública i malauradament de poca qualitat!

Pol Mingo i Requena E3C

Estudiants manifestant-se a la porta de l’institut

I quan acaben l' institut... Què fan els nostres alumnes?

Oscar Malagón Toro casat amb dues filles de 6 anys i 6 mesos. Té la seva pròpia empresa de vidres i aluminis a Palamós amb el seu soci i cunyat. - Què vas estudiar a l’institut? Vaig estudiar ESO i primer de Batxillerat. Bé de fet vaig re-petir primer i no vaig seguir estudiant. Treballava els caps de setmana fent de cambrer en un restaurant. -Per què vas deixar els estudis? Bé, per una banda vaig trobar un gran contrast entre ESO i batxillerat, cal dir que tampoc em vaig esforçar gaire a la ESO ja que venia ben preparat del Ruiz Giménez. El batxi-llerat el vaig trobar dur, feia l‟humanístic i el que trobava més difícil era la història, el llatí i l‟anglès. Per un altre cantó era una època que hi havia feina a tot arreu i per tant tenir feina no era gens complicat. - Què vas fer quan vas deixar el batxillerat? El meu pare treballava en un restaurant i jo hi vaig anar a fer de cambrer durant tres anys. - Ha de ser dura aquesta feina? Sí, molt, sobretot quan ets jove i veus que els teus amics s‟ho passen bé els caps de setmanes i tu no pots fer una altra cosa que treballar. Ells marxaven a esquiar un cap de setmana llarg i jo a treballar i a més quants més dies de feta seguits hi havia més feina tenia al restaurant. Fins i tot vaig perdre relació amb molta gent. - I després? Després vaig treballar en una empresa de construcció, Sán-chez i Domènech, durant dos anys. Vaig canviar de feina, vaig treballar durant 2 anys a mobles Tomàs Disseny a Sant Antoni de Calonge. A continuació vaig estar durant 5 anys en una cristalleria. Llavors ja coneixia el meu cunyat i junts vam muntar aquest negoci de vidres i aluminis ja fa 6 anys.

- Com us van les coses malgrat la crisis? Estem contents ja que no ens manca feina i anem fent. - Quin consell donaries als nostres alumnes de l’institut? Que aprofitin el temps, que intentin aprendre el màxim. Quan ets jove no t‟adones de les oportunitats que tens i de la sort de poder aprendre. Que moltes vegades, quan ja ets gran, et penedeixes de no haver aprofitat el temps i que ara estaries millor preparat per atendre, en el meu cas, els clients. Especialment referent als idiomes estrangers. Agraeixo l’Oscar la seva bona disponibilitat, amabilitat i simpatia per poder-li fer l’entrevista. Se´l veu una persona tranquil.la, relaxada i contenta amb la vida. Argia Marquès i Salat

De dreta a esquerra: L’Oscar i el seu cunyat Xavi

Us recomanem.... des del departament d‟orientació... Família i escola: La web: http://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola

Segons la Consellera d'Ensenyament és necessària la complicitat entre l'institut i la família. Els alumnes necessiten el suport de la família per tenir èxit escolar. En aquesta pàgina hi trobareu eines per ajudar-vos en aquesta tasca. S'hi tracten aspectes com: els hàbits saludables (en l'alimentació, la higiene, el descans i l'activitat física), el temps de família (la comunicació, el lleure i la lectura), l'educació en valors, el respecte, el malbaratament alimentari, l'educació en l'ús de les tecnologies... Tot això expli-cat de manera molt clara i d'acord amb les diferents edats. És interessant també el decàleg per a pares i mares i les enquestes d'autoconeixement. Aquestes us ajudaran a valo-rar el vostre nivell d'implicació sobre diferents aspectes de l'educació dels vostres fills. A partir de les respostes po-dreu saber quins aspectes us cal millorar. Es donen algunes recomanacions sobre l'esmorzar a casa i a l'institut, l'orientació acadèmia i professional, el con-sum ... Articles, vídeos i enllaços d'interès complementen aquesta pàgina.

8

Presentar-se a un examen, sovint és incòmode, alguns alumnes comen-ten que es posen molt nerviosos i a vegades es queden en blanc. A con-tinuació us presentem algunes idees per preparar bé els exàmens i po-der estar més tranquils. Podeu pro-var algunes estratègies i veure si us funcionen. Però … com diuen alguns alumnes, el millor que es pot fer per prepa-rar bé un examen, és escoltar amb atenció al professor/a durant les classes. ABANS En primer lloc, cal dir que és neces-sari posar-s'hi amb prou temps per poder estudiar tot el temari una vegada i repassar-lo sencer dues vegades, com a mínim. Cal que tinguis present que el cervell ne-cessita estar descansat per associar més idees i que quan s'està relaxat s'aprèn més. Per això, ja saps que és molt important buscar un lloc tranquil, si pot ser amb llum natu-ral i no estar gaire cansat quan et posis a estudiar. Quan s'estudia és necessari planifi-car algun tipus d'exercici que per-meti oxigenar el cervell, estimular-lo i distreure'l per poder tornar a concentrar-se amb un rendiment i una eficàcia òptims. Per tal de consolidar el que s'ha d'aprendre cal fer repassos als 5 minuts, 1 hora, 4 hores, 7 hores, 2 dies, 7 dies, 15 dies i 2 mesos. Posar-se en el lloc del professor i intentar predir el que és probable que pregunti, pot ser també una bona estratègia. També pot anar bé, fer un repàs just abans d'anar a dormir. L'ende-mà és més fàcil recordar, ja que, durant el son no s'adquireix cap informació nova. La dificultat és retenir la informació al final del dia, quan s'està cansat després de l'activitat quotidiana. Anar a dormir aviat i descansar com a mínim vuit hores, ens ajuda-rà a recordar millor la matèria. El dia abans de l'examen, quan ja ho hagis repassat tot, tanca els ulls i imagina't la pel.lícula de l'examen de l'endemà (visualitza l'escena). Arriba el professor a l'aula, us fa separar les taules, prepares el ma-terial necessasri damunt la taula,

Abans, durant i després d’un examen

es fa silenci, el professor reparteix els exàmens, poses el nom ... Això t'ajudarà a minimitzar al màxim l'impacte de la prova i el nerviosis-me, ( ja coneixes, ja has viscut el dia abans l'escena). No estudiar mai durant l'hora abans de l'examen, perquè això fa que el cervell segueixi camins equi-vocats, per l'estrès i per la superfi-cialitat amb què el cervell remou aquelles dades. És com remoure el fons d'un estany: si la informació està sedimentada a la memòria i no es remou ni enterboleix l'aigua, aquesta continuarà neta abans de l'examen, per molt que a la prova caigui just la pregunta que s'ha re-passat mitja hora abans. És el cer-vell i no l'ull qui construeix l'exa-men de manera clara i ordenada, idea a idea. I el seu pitjor enemic és el repàs nerviós d'última hora. DURANT Quan estàs a punt de començar l'examen, (relaxa't): posa la co-lumna vertebral recta. Recolza els peus a terra, separa'ls una mica. Respira de manera rítmica, profun-dament i a poc a poc. Tanca els ulls, si pots. Imagina't que descar-regues tensions de tot el cos, co-mençant pel cap, els cabells, el front i les celles. Les mandíbules, els pòmuls i els músculs que envol-ten la boca es destensen, i les dents no es toquen, els llavis sí, suaument. Abaixa les espatlles, nota els braços relaxats sobre la superfície on estan recolzats. Eli-mina les preocupacions. El cervell només descansa. No prestis atenció al teu voltant. Imagina't el mar en calma i tu estirat a la sorra, imagi-na't les onades que banyen suau-ment i rítmicament la vora de la platja. Pensa: " He preparat l'examen, ara el faré tan bé com pugui". Amb l'examen al danvant, recorda que cal respondre totes les pregun-tes. Has de saber el temps que tens per fer la prova i distribuir-lo el millor possible, no estiguis més temps del compte en una pregunta. Recorda la dita: " A poc a poc i bo-na lletra". Cal fer petites passes però sense aturar-se. Cuida la pre-sentació. Fes un esquema mental de la resposta abans de començar a

contestar. Si no saps la resposta d'una pregun-ta, pensa: Probablement la sé i ara no me'n recordo. La recordaré si estic tranquil. I si no, haig d'estar tranquil igual-ment, almenys per poder associar el que sé d'altres preguntes amb el que crec que em pregunten en aquesta. DESPRÉS Després de l'examen: Oblidar-se del resultat fins que surtin les no-tes. No és necessari confirmar er-rors, perquè tard o d'hora se sa-bran. Si s'ha estudiat per a l'exa-men, només s'ha de fer el millor que es pugui i aquí acaba la respon-sabilitat. Per tant, has d'estar con-tent perquè has fet tot el que de-penia de tu. Quan finalment se sap el resultat, hi ha dues possibilitats: si és bo, descansar; si és dolent, descansar igualment abans de començar a preparar la següent oportunitat. Conxita Batllori

9

El dia 21 d„octubre els alumnes de 1er d‟ESO van anar a La Carbonera de la Sant Julià de Peralta. El viatge era d‟uns 45 minuts d’autobús i després una hora caminant per un bonic caminet del bosc, era estret i passaven cotxes, tam-bé hi havia animals de granja com cavalls i ases . Quan vam arribar vam tindre un temps lliure i vam esmorzar. Van partir tot el curs en tres grups i els van anar guiant per la zona. Primer ens van ensenyar com es feia el carbó, pas per pas i després ens van ensenyar on vivien les perso-nes que portaven molts anys fent el carbó com abans. Vi-uen a una cabanya on tot és molt petit i només tenen sis matalassos tombats al terra en fila i un tros de fusta per assentar-se que és on mengen. Després vam tenir tota la resta del matí lliure per jugar, xerrar, i passar un temps amb els companys al camp on també hi havia uns porcs més enllà, i vam arribar a Palamós mitja hora abans. Maria Martínez E1C

Camila Leggiadro E1C

Excursió 1r d’ESO a la Carbonera

Alumnes de primer escoltant les explicacions del carboner

10

Em presentaré, sóc en David, tinc 24 anys i sóc un estudiant de segon curs del cicle formatiu de grau mitjà siste-mes microinformàtics en xarxa. Com-pagino aquests estudis amb la feina. Actualment treballo de tècnic infor-màtic al mateix lloc on vaig començar les pràctiques d'empresa. Moltes vegades, quan la gent parla de pràctiques a l'empresa, pensa això

com a una obligació, no obstant, jo no ho veig així, sinó que ho trobo més aviat com una oportunitat en el món laboral. Actualment vivim temps difí-cils pel que fa al treball, si ja costa trobar una feina de qualsevol cosa, encara costa més trobar-ne d'alguna cosa en relació al que has estudiat. Tinc amics amb estudis de grau supe-rior, amb la carrera feta i alguns in-clús amb màster acabat, però molts pocs d'ells estan treballant del que han estudiat. Així doncs, les pràctiques d'empresa no s'han de veure com a una obliga-ció, sinó com a una petita porta que et pot donar a una possible oferta de treball, però clar, hem de demostrar que valem per aquesta feina. En el meu cas hem van oferir fer pràctiques a una empresa, i vaig decidir esforçar-me al màxim en el lloc de treball amb l'esperança de tenir una petita oportunitat de treballar durant la

temporada d'estiu. Per sort, la cosa va anar bé i actualment tinc un con-tracte a mitja jornada que, tal i com he esmentat prèviament, ho compagi-no amb els estudis del segon i últim curs del cicle. És ben cert que també depèn de cada lloc el poder obtenir una feina, és a dir, si tenim l‟opció de buscar-nos un lloc per fer pràctiques, hem de mirar que sigui un lloc amb força moviment i no un negoci on els treballadors esti-guin amb els braços plegats. Si ho fem així, tindrem més números per gua-nyar-nos un contracte de treball. Per tant, si he de donar un consell sobre aquest tema, és que no hem de pensar que les pràctiques és “treballar gratis per algú”, sinó que és més aviat una inversió de temps on podem obtenir un possible contracte de treball, experiència i currículum. David Cobo SMX 2n

Pràctiques a l’empresa

Pla d‟emergència Aquest any, com cada any, s‟ha fet el simulacre d‟evacuació de risc d‟incendis que ens exigeix el departament d‟ensenyament. El senyor Agustí Ramon, professor del nostre institut, és el responsa-ble d‟aquesta activitat i l‟encarregat d‟elaborar un informe de com ha anat. Per això ha hagut d‟elaborar uns plànols del centre on hi ha marcat el recorregut que s‟ha de seguir per arribar a un punt de concentració en un dels patis. També ha han unes instruccions a seguir. Tant els plànols com les instruccions estan penjades a cada classe. Enguany l‟evacuació al matí ha estat d‟uns 2 minuts i mig i a la tarda d‟un minut. Argia Marquès Simulacre del dia 11 de desembre 2013

11

Tallers: Fabricació d'una espelma prehistòria.

MATERIAL: Fulles de canya seques, un trosset d'escorça d'arbre blanc, ossos de vedella, tres o quatre pals petits, petxines (de mida gran),encenedor I guants.

PROCÉS:

Fer tires fines amb les fulles de canya o treure els filaments de darrere de l'escorça d'arbre blanc.

Entortolligar les tires de canya o els filaments de l'escorça (força quantitat) i fer un ble.

Treure el greix de dins de l'ós de vedella amb un pal. Posar dins de la petxina el greix de la vedella. Agafar el ble, empastifar-lo de greix i col·locar-lo a la petxina. Encendre el ble i ja tenim l'espelma per poder fer les pintures rupestres a dins les coves.

Irene Martínez E2E

Com fer una pintura rupestre.

MATERIAL: Carbó, cendres, fang, pedra rica en òxid de ferro, iogurt, pals, plomes d'ocell, paper d'embalar.

PROCÉS: Agafar una tira de paper d'embalar d'uns 3 metres de llargada, arrugar-lo i penjar-lo a la paret (s'arruga per donar una textura més similar a la pedra de les parets de les coves).

Esmicolar el carbó, les cendres, el fang sec i la pedra rica en òxid de ferro. Barrejar cada material amb un greix, els prehistòrics feien servir greix animal, nosaltres farem servir iogurt. Amb un ploma d'ocell utilitzant tant la ploma com la punta per fer línies i amb les mans recrear pintures rupes-tres sobre el paper d'embalar. Albert Casado E2E

La Marató El passat dijous els alumnes de batxillerat vam gaudir d‟una xerrada impartida per un jove metge, en Cristian. Aquest divertit i entretingut, metge ens va parlar de les malalties neurodegeneratives com són el Parkinson, l‟Alzhei-mer, l‟Esclerosi Lateral Amiotròfia i finalment l‟Esclerosi Múltiple. D‟una manera molt animada i entre riures, ens va explicar el funcionament de les neurones i com a poc a poc moren cada dia dins el nostre cervell. També ens va fer participar una mica, cosa que ens va animar i va fer la xerrada més lleugera i agradable. Va parlar de les connexions neuronals i de les diferents zones en que es divideix el cervell. Va ser una xerrada, on aprendre va anar lligat de pas-sar-ho bé, vàrem aprendre com ens afecta cadascuna d‟aquestes malalties d‟una manera senzilla i divertida. Anna Cazorla B2A