educaciÓ fÍsica a l'eso

OORRIIEENNTTAACCIIOONNSS PPEERR AALL DDEESSPPLLEEGGAAMMEENNTT DDEELL CCUURRRRCCUULLUUMM

EDUCACI FSICA A LESOMar de 2010

IInnttrroodduuccccii PGINA 2

11.. UUnn ccuurrrrccuulluumm oorriieennttaatt aa pprroommoouurree eell ddeesseennvvoolluuppaammeenntt ddeeccoommppeettnncciieess PGINA 4

22.. LLaa sseelleeccccii ii oorrggaanniittzzaaccii ddeellss ccoonnttiinngguuttss ddee llaa mmaattrriiaa,, lllliiggaaddaa aallaassssoolliimmeenntt ddee lleess ccoommppeettnncciieess bbssiiqquueess PGINA 8

33.. EEssttrraattggiieess mmeettooddoollggiiqquueess ppeerr aa llaapprreenneennttaattggee ppeerrccoommppeettnncciieess PGINA 19

44.. OOrriieennttaacciioonnss ppeerr aavvaalluuaarr ppeerr aapprreennddrree PGINA 28

www.xtec.cat/edubib

ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DEDUCACI FSICA A LESO

Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat2

IInnttrroodduuccccii

La finalitat daquestes orientacions s proporcionar als centres, als equips docents i enconcret, al departament didctic deducaci fsica, criteris per desenvolupar i concretarel currculum de la matria en letapa de leducaci secundria obligatria, per adaptar-lo al nou model curricular competencial. Es tracta, doncs, doferir al professoratpropostes i suggeriments per tal de prendre decisio ns de manera coherent,fonamentada i consensuada.

Aquest document no noms aporta les claus d'interpretaci ms fonamentals sin quetamb proposa exemples concrets que ajudaran als equips de professorat en eldisseny de les prctiques docents.

Es considera molt necessari i recomanable que els equips docents dels centresprenguin decisions raonades que permetin, duna banda, adequar la propostaformativa a la tipologia de lalumnat, als seus interessos, els ritmes daprenentatge i elseu context de pertinena, barri i/o la localitat. En definitiva, adaptar el currculum alprojecte educatiu del centre i, daltra banda, prendre decisions sobre els contingutsrellevants i fonamentals per construir un marc interpretatiu general que lalumnat puguiaplicar posteriorment a altres situacions, problemes, conflictes o realitats.

Per tal diniciar aquest procs, es pot partir de les programacions vigents fins almoment, tot conservant les bones prctiques, i anar introduint els elements queimpliquen iniciar el cam per al desenvolupament de les competncies bsiques. s adir, repensar leducaci fsica dacord amb els nou s currculums i programar enclau de competncies, tot partint de les prctiques que shan mostrat adientsfins al moment.

Abordant de forma lineal i contnua tots els continguts de la matria, difcilment esconsolidar un aprenentatge efectiu i estimulant. El llistat de continguts s ampli i eltemps escolar, limitat. Per tant caldr, duna banda, estructurar els continguts establintvincles entre ells i seleccionar-los a partir dunes prioritats consensuades per lequipdocent, i duna altra, dotar lalumnat desquemes dobservaci i danlisi, de modelsinterpretatius, o de mtodes de treball a partir dels quals lalumnat pugui observar,valorar, interpretar i actuar en el mn que lenvolta de manera crtica, reflexiva iresponsable. s a dir, dotar lalumnat de les competncies metodolgiques, personals icomunicatives que els facilitin la mobilitzaci dels coneixements adquirits.

Una lectura del currculum permet observar que les possibilitats de treball decadascuna de les matries sn mplies i amb mltiples connexions entre elles. Aix,que pot presentar-se com un obstacle, es converteix en oportunitat perqu evitalatomitzaci dels continguts i facilita la transdisciplinarietat i lestabliment de relacionsconstants amb les altres matries. Aquest accent en la integraci dels continguts suna de les claus per aconseguir que lalumnat esdevingui competent.

Programar en base a competncies tamb implica una revisi a fons de les estratgiesdidctiques: s a dir el com ensenyar i avaluar. Shan dincorporar o potenciar aquellesestratgies que desenvolupen un tipus daprenentatge orientat a ladquisici deconeixements rellevants i estructurats i a la seva aplicaci en situacions i contextosdiversos que reforcin la retenci, la comprensi i la significativitat dall aprs. Enaquest sentit, els mtodes basats en la participaci i interacci de lalumnat potencienaquest tipus daprenentatge en la mesura que el coneixement saplica de formacooperativa.



En aquest nou marc curricular competencial, leducaci fsica t un paper rellevant enla mesura que la seva finalitat s educar els alumnes a tenir cura del seu cos i adesenvolupar les seves mltiples possibilitats de moviment per a tota la vida. Enaquest sentit, val la pena destacar el marcat carcter instrumental de la matria. Si uncurrculum per competncies implica ensenyar per aprendre i seguir aprenent al llargde tota la vida, leducaci fsica en letapa obligatria ha de posar els fonaments per aqu lalumnat vagi adquirint i consolidant hbits saludables mitjanant la prcticadactivitat fsica i esportiva.

Les orientacions per al desplegament del currculum deducaci fsica a lESO daquestdocument sorganitzen en quatre apartats:

1. Un currculum orientat a promoure el desenvolupament de competncies.2. La selecci i organitzaci dels continguts de la matria, lligada a lassoliment de les

competncies bsiques.3. Estratgies metodolgiques per a laprenentatge per competncies4. Orientacions per avaluar per a aprendre.



11.. UUnn ccuurrrr ccuulluumm oorr iieennttaatt aa pprroommoouurree eell ddeesseennvvoolluuppaammeenntt ddee lleessccoommppeettnncciieess

La nova mirada que suposa un currculum orientat a ladquisici de competnciesestableix que la finalitat de l'educaci obligatria s aconseguir que els nois i les noiesadquireixin les eines necessries per entendre el mn i esdevinguin persones capacesdintervenir activament i crtica en la societat plural, diversa i en canvi continu que elsha tocat viure. En aquest sentit, un currculum per competncies significa ensenyar peraprendre i poder continuar aprenent al llarg de tota la vida. Esdevenir competentimplica fer-se conscient que el procs densenyament i aprenentatge t un recorregutque va ms enll de l'escolaritat obligatria.

El concepte de competncia es relaciona amb la capacitat per aplicar, de maneraintegrada, coneixements terics, habilitats i actituds i resoldre situacions de lentornactuant de manera coherent i responsable. Per tant, no es tracta noms dadquirirconeixements, sin de saber-los utilitzar adequadament en lactuaci per resoldre lessituacions que planteja la realitat.

Els aspectes clau que caracteritzen el currculum per competncies sn tres: laintegraci de coneixements, la funcionalitat dels aprenentatges i lautonomia quepermet prendre conscincia del propi procs daprenentatge (vegeu quadre 1). Acontinuaci es plantegen reflexions i exemples en relaci amb la concreci daqueststres aspectes en el currculum deducaci fsica.

Quadre 1: Aspectes bsics de la proposta curricula r

La funcionalitat delsaprenentatges

Transdisciplinarietat Interdisciplinarietat

Transversalitat Integraci delscontinguts

La integraci deconeixements

L' autonomia en el procs d' aprenentatge

Aspectes bsics de laproposta curricular



1.1. La integraci dels coneixements.

La idea d integraci de coneixements sentn en dos sentits: duna banda, relacionarcontinguts disciplinaris de les diverses matries -la transversalitat-, ja siguicorresponents a matries diverses del currculum -transdisciplinarietat-, o vinculantcontinguts diferents dins de la mateixa matria la interdisciplinarietat-; i de laltra,integrar els coneixements conceptuals, procedimentals i actitudinals.

Des de la perspectiva dun currculum per competncies, la transdisciplinarietatsuposa buscar les relacions i les interseccions dels continguts de leducaci fsica ambels daltres matries, com les cincies de la naturalesa, la llengua, la msica oleducaci per a la ciutadania i seqenciar-los de forma coherent, per afavorir lesinterrelacions, evitar les repeticions i prendre decisions sobre qu, com, quan i,sobretot, per qu sensenyen determinats continguts. Lapartat Connexions amb altresmatries, que apareix a continuaci del llistat de continguts per a cada curs de letapaen el currculum pot ajudar al professorat dels equips docents a visualitzar aquestslligams. Els resultats daprenentatge sn millors si hi ha hagut una bona coordinacientre el professorat, perqu ajuda lalumnat a mobilitzar els coneixements de qudisposa davant de situacions generades en contextos diferents don aquests shanaprs.

Per exemple, un criteri davaluaci per a 3r dESO diu aix: Crear i posar en prcticaseqncies de moviments, individualment i collectiva, amb i sense suport musical. sevident la relaci daquest criteri amb la matria de msica. Tot i que cada matria tles seves especificitats, caldr establir relacions de manera que facilitin latransferncia dels aprenentatges, essent conscients del que s particular i caractersticde cadascuna. s a dir, cal que el professorat deducaci fsica i msica es coordini enrelaci amb qui i qu ensenyar, i com i quan es far. s molt important que elprofessorat faci explcites aquestes relacions perqu lalumnat reconegui lesinterconnexions.

La interdisciplinarietat suposa treballar els continguts de leducaci fsica (condicifsica, esports, habilitats motrius, realitzaci dactivitats fsiques en el medi natural,etc.) de forma connectada o relacionada, ja que en la realitat no apareixenfragmentats. Per exemple, tot i que els continguts d'educaci fsica de cada curss'organitzen en quatre blocs: condici fsica i salut, jocs i esports, expressi corporal iactivitats en el medi natural, la interrelaci entre ells s total. Un centre podr decidirque lalumnat desenvolupi les seves capacitats fsiques vinculades a leducaci per ala salut mitjanant la prctica dun esport collectiu, mentre que un altre decidir fer-homitjanant la prctica dactivitats fsiques realitzades en el medi natural (vegeu annex3).

La integraci dels tres tipus de continguts (conceptuals, procedimentals iactitudinals) lorienta el mateix currculum quan defineix competncia com lamobilitzaci i laplicaci de coneixements, habilitats i actituds per a la resoluci deproblemes en contextos diferents amb qualitat i eficcia. En els currculums derivatsdel sistema educatiu anterior (LOGSE, 1990) es va fer un pas endavant en identificaraquests tres tipus de continguts que shavien de tenir en compte a lhora de programarles diferents unitats didctiques. El currculum per competncies posa de relleu que elstres tipus de continguts no saprenen de manera allada, sin que han daparixerintegrats com a recursos que es mobilitzen relacionats amb situacions de lentorn. Aiximplica que, tot i que shan de continuar tenint presents conceptes, procediments iactituds, aquests han de ser incorporats en les competncies definides per a serassolides per lalumnat en lensenyament obligatori.



Per exemple, quan el professorat de 4rt dESO ensenyi a lalumnat tot all necessariper ser capa dassolir el criteri davaluaci: Participar de forma constructiva en lacreaci i realitzaci de coreografies amb suport musical, tractar de manera integradacontinguts conceptuals (la modalitat musical escollida, lestructura de la msica, lespasses bsiques i els temps, els trets culturals, etc.), continguts procedimentals(lexecuci de la coreografia, lexercitaci de les diferents qualitats fsiques bsiques, latcnica de les passes del ball, etc.) i continguts actitudinals (esfor, treball en equip,desinhibici, etc.). Per aquest motiu, cal tenir en compte que lorganitzaci delscontinguts conceptuals, procedimentals i actitudinals esdevenen els mitjans a travsdels quals es poden comprendre i interpretar fets, situacions i problemes.

1.2. La funcionalitat dels aprenentatges

La funcionalitat dels aprenentatges, entesa com laplicaci dels coneixements endiferents situacions i contextos, s imprescindible a lhora dassumir els efectespositius daquesta educaci fsica per a tota la vida que es pretn. Leducaci fsicas una matria eminentment procedimental pel seu carcter vivencial: darrera de cadaprctica motriu hi ha una intencionalitat educativa manifesta. En la mesura quel'alumnat pren conscincia que els coneixements serveixen per comprendre i proposarsolucions a problemes coneguts, propers i reals, en reconeix el seu valor.

En el disseny de les activitats daprenentatge s clau la creaci de situacions quedonin sentit a les propostes i permetin la transferncia dinformaci per facilitar lainterpretaci i soluci dels problemes a diferents nivells. La idea daplicaci comportaser capa de transferir uns coneixements o habilitats apresos en unes situacionsconcretes a la comprensi de situacions no analitzades explcitament a classe. Perexemple, tradicionalment, els ensenyaments de leducaci fsica han estat quasiexclusivament esportius. Moltes vegades lalumnat veia com cada trimestre la classededucaci fsica es limitava a la reproducci dels gestos tcnics de diferentsdisciplines esportives duna manera allada i descontextualitzada, com si es tracts delassistncia a una sessi dentrenament de competici i oblidant la potencialitateducativa de la prctica esportiva. Aquesta prctica poc funcional feia perdre inters alalumnat per laprenentatge i donava a leducaci fsica una importncia relativa dins elmapa educatiu. Organitzar unitats didctiques dun esport amb uns objectiuseminentment tcnics i amb unes activitats practicades en situacions analtiques llunyde la realitat de lalumnat, s poc educatiu. Programar per competncies significaproposar problemes relacionats amb fets reals o situacions quotidianes per a lalumnat.Daquesta manera, lesport esdev un escenari ideal per posar a prova moltes de leshabilitats socials necessries per a la vida. Mitjanant la resoluci dun tres contra dosen handbol, per exemple, lalumnat haur de prendre decisions, haur de consensuaruna estratgia, haur de comunicar-se amb els seus companys i companyes, tot fentservir la pilota com a element dinteracci directa, etc. Daquesta manera, leducacifsica contribuir a ladquisici de diferents competncies bsiques. Una vegada ms,en laprenentatge per competncies, la gran revoluc i ve donada pels petitscanvis i perqu el professorat sigui conscient que cal aquesta nova mirada.



1.3 Lautonomia en el procs daprenentatge

Lautonomia, entesa com ladquisici deines i estratgies per aprendre, prenentconscincia del propi procs daprenentatge, tant individual com collectiu, s unaspecte clau que cal desenvolupar des de totes les matries. Un currculum percompetncies es formula perqu lalumnat esdevingui competent al llarg dun procsdensenyament i aprenentatge que va ms enll de l'escolaritat obligatria. Lescompetncies tenen un recorregut ampli que s'inicia a l'escola i continua al llarg de lavida.

Per aix, leducaci fsica s una matria que pot fomentar que l'alumnat prenguiconscincia del seu propi procs daprenentatge i que aquest procs esdevingui unmitj per comprendre all que fa. Els aprenentatges que proporciona leducaci fsicaacompanyaran lalumnat tota la seva vida i s precisament en lensenyament obligatoriquan shan destablir les bases de laprenentatge per arribar a ser autnom. Perexemple, a quart dESO se li demana a lalumnat que dissenyi un programa per a lamillora de la condici fsica a partir duna srie de criteris. Probablement ser una deles grans oportunitats per entrenar-se a ser autnom. Lalumnat haur de prendredecisions sobre les seves prpies capacitats fsiques i sobre quines vol millorar; sercapa dautoavaluar-se per conixer el seu punt de partida i fixar-se objectius demillora, elaborar les seves prpies tasques aplicant els principis bsics delentrenament que li han ensenyat, etc. s a dir, es convertir en el seu propientrenador personal, capa davaluar la prpia condici fsica.



22.. LLaa sseelleeccccii ii oorrggaannii ttzzaaccii ddeels continguts de la matria, lligada alassoliment de les competncies bsiques.

Quan es fa una lectura dels continguts curriculars de la matria, la primera percepcis que nhi ha molts i que no hi ha prou temps per aconseguir que la majoria delalumnat els aprengui de manera significativa. No obstant, moltes vegades es constataque la llista encara shauria dampliar, que hi ha conceptes que no hi sn citats, tot ique es consideren importants en un ensenyament bsic.

Per tant, la feina de seleccionar, organitzar i seqenciar el s continguts s moltnecessria i important . Comporta tenir en compte que no tots els continguts sn delmateix nivell ni tenen la mateixa rellevncia. A ms, cal no oblidar que un canvi decurrculum no significa que shagi de partir de zero i canviar totalment els programesactuals del centre. El que cal s innovar a partir del que sest fent al centre educatiu.

Sovint els continguts conceptuals han estat els grans protagonistes de laccieducativa perqu sha donat ms importncia a laprenentatge de coneixements que ala capacitat per aplicar aquest coneixement en situacions prctiques. Abans de laLOGSE, els programes consistien en un llistat de temes a impartir en cada un delstres trimestres. Amb la LOGSE i el canvi de paradigma cap a un model comprensiu deleducaci, els continguts van quedar estructurats en tres tipus: conceptuals,procedimentals i actitudinals, per tal dassegurar que la transmissi de coneixementsno es centrs noms en conceptes i donar ms pes especfic a procediments iactituds. Per la veritat s que en educaci fsica les programacions van continuardonant excessiva importncia als continguts (qu fer) en detriment dels objectius (allque volem aconseguir). Lalumnat feia bsquet, bdminton o mim en les diferentsunitats didctiques sense saber ben b amb quina finalitat educativa.

Els currculums de la LOE ofereixen una nova oportunitat per programar per a unaprenentatge funcional, daplicaci dels aprenentatges en diferents contextos. No estracta dafegir nous continguts o canviar els que han existit des de sempre. Es tractade donar prioritat a les finalitats establertes per al conjunt de lensenyamentobligatori i ajudar alhora a qu lalumnat esdeving ui competent. Per tant,programar en clau de competncies no suposa renunciar als continguts, ja que sensecontinguts no hi pot haver aprenentatge. El que cal s entendre els continguts coma mitjans per collaborar en ladquisici dels obje ctius de letapa i de lescompetncies bsiques.

En aquest apartat doncs, sanalitzen els continguts del currculum deducaci fsica isaporten criteris per a la seva selecci, distribuci i organitzaci.



2.1 Anlisi dels continguts de la proposta curricul ar

Els continguts definits per a la matria deducaci fsica en el Decret 143/2007 pel qualsestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria,apareixen distributs en blocs i cursos, per aquest ordre no respon a cap tipus deprogressi ni de prioritat. De forma molt genrica, el currculum dna pistes sobre elqu ensenyar i el professorat dels centres haur de prendre decisions sobre comdesenvolupar aquests continguts i concretar-los ms. Aix significa que, perqu laseqenciaci daquests continguts sigui efectiva, cal una coordinaci entre elprofessorat del departament deducaci fsica, entre el professorat de les diferentsmatries i, duna manera general, entre tots els agents implicats en el projecteeducatiu del centre.

La finalitat essencial de leducaci fsica a lESO s formar persones fsicamentactives, saludables i participatives mitjanant la prctica dactivitats fsiques individualsi collectives. Aquest mitjanant seran els continguts que shan descollir a partir de laproposta genrica del currculum. Aix s, perqu siguin significatius els aprenentatgesi perqu lalumnat esdevingui competent, shan destablir relacions dafinitat amb altresmatries per tal devitar repeticions de continguts i afavorir la resoluci duna mateixasituaci prctica des de diferents perspectives. Al final dels continguts de cada curs iduna manera orientativa es proposen continguts de les matries amb les quals hi hauna relaci directa. Les cincies de la naturalesa i les llenges sn le s duesmatries que el currculum considera amb ms afinit at per tal de coordinar laselecci i organitzaci dels continguts per, segons el context que es treballi,tamb es poden trobar connexions amb altres matries

Els continguts de la matria deducaci fsica a lESO sorganitzen en quatre blocs:condici fsica i salut, jocs i esports, expressi corporal i activitats en el medi natural.

El bloc de continguts nuclear s el de condici fsica i salut, ja que t molt a veure ambles grans finalitats de leducaci fsica a lESO i que es concreten en duescompetncies prpies de la matria: desenvolupament personal i prctica dhbitssaludables de forma regular i continuada. A ms, collabora especialment enlassoliment de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic i de lacompetncia dautonomia i iniciativa personal.

Jocs i esports tamb apareix com un bloc representatiu en una doble vessant: dunabanda, com a mitj per desenvolupar objectius referits la prctica dhbits saludables atravs de la prctica de diferents disciplines esportives i, duna altra, com a mitj perdesenvolupar la competncia social i ciutadana. Els continguts definits en el bloc dejocs i esports deixen entreveure una especial sensibilitat per la utilitzaci dels esportscom a mitjans duna banda, per lassoliment dactituds i valors i, duna altra, perreforar els objectius referits a hbits saludables. En aquest sentit, val la pena apuntarque cap dels deu objectius de la matria per a lESO fa referncia explcita a la millorade lexecuci tcnico-tctica dels esports. En canvi, laccent daquest contingut es posaen la millora de la condici fsica i en ladquisici de valors personals i socials.

El bloc dexpressi corporal s fonamental per lassoliment de la competnciacomunicativa i de la cultural i artstica. Aix, en cada curs de letapa es proposencontinguts destinats a lensenyament de diferents tcniques per comunicar i expressarsentiments, emocions i estats dnim, mitjanant les possibilitats expressives del cos,el gest i el moviment, amb o sense suport musical, un complement ideal a lacompetncia que desenvolupa la comunicaci mitjanant el llenguatge. Eldesenvolupament daquests continguts permetr a lalumnat a ms, afrontar lesactivitats proposades de manera desinhibida.



Els continguts proposats en el bloc dactivitats en el medi natural, se centren enlactitud de respecte i conservaci del medi natural quan lalumnat entra en contacteamb la natura, aix com el treball de la prevenci i la seguretat en la prcticadactivitats fsiques en entorns oberts.

Altres consideracions sobre els continguts que cal tenir en compte abans de dissenyarles concrecions de centre sn:

Hi ha una progressi clara en laprenentatge de les eines per al manteniment ila millora de la condici fsica de lalumnat durant letapa. En els primerscursos, duna manera ms guiada pel professorat i, en els darrers, augmentantel grau dautonomia i dautogesti. Aquesta consideraci s especialmentrellevant pel protagonisme de la matria en ladquisici de la competncia enautonomia i iniciativa personal i aprendre a aprendre.

El currculum insisteix en la importncia dadquirir hbits saludables:lescalfament inicial, els estiraments finals, el control postural en activitatsesportives i en activitats de la vida quotidiana, la higiene corporal desprs de laprctica, la respiraci i la relaxaci, la hidrataci durant lexercici fsic,lalimentaci, la prctica segura dactivitat fsica i la prevenci de lesions, etc.sn continguts que han de ser treballats al llarg dels quatre cursos de letapa.

El primer curs de lESO servir per fixar les bases comunes als diferentsesports (individuals, collectius i dadversari) i conforme avancen els cursos esproposa lensenyament de disciplines esportives diferents per tal daprofundiren els aspectes tcnics, tctics i reglamentaris.

La proposta curricular presenta uns continguts mnims, s a dir, que assegurenlensenyament duna srie daspectes essencials per a la matria i orienten leleccique el professorat ha de fer per tal dadaptar-los al context del seu centre i al seuprojecte educatiu.

El carcter obert i flexible del currculum fa possible que, a partir daquesta propostagenrica, el professorat es converteixi en un factor clau de lacci educativa. Daraendavant haur de prendre moltes decisions i, en el cas que ens ocupa, escollir elscontinguts i les metodologies didctiques que millor sadaptin a la realitat del seualumnat i del centre educatiu, amb lobjectiu que lalumnat adquireixi les competnciesbsiques. Efectivament, la tria dels continguts a treballar h a destar supeditada aladquisici de les competncies bsiques per part de lalumnat.



2.2. Els tres tipus de continguts, en clau de compe tncies.

Com sha dit anteriorment, per ser competent cal mobilitzar alhora actituds,habilitats i coneixements de forma efica per fer f ront a situacions o tasques quesiguin objecte daprenentatge de la matria . Per tant, les competncies sempreimpliquen tres tipus de continguts interrelacionats:

Sabers relacionats amb les situacions objecte destudi de les cincies delactivitat fsica i lesport.

Habilitats i estratgies relacionats amb els models explicatius de les cinciessocials i amb procediments especfics.

Continguts actitudinals que afecten les dimensions personal, interpersonal isocial i que es relacionen tamb amb com saprn i per a qu saprn.

Aquests diferents tipus de continguts estan presents en el currculum. El que cal sseleccionar all que realment cal saber, all que cal saber fer i all que ajuda a saberser i estar. En educaci fsica, els coneixements conceptuals no haurien de ser elsms importants, tot i que s cabdal que lalumnat spiga el per qu de tot el que fa.Per exemple, memoritzar la llista dels msculs del cos hum i les seves funcionsbsiques no s suficient perqu lalumnat aprengui a mourels amb una intencideterminada. Es pot aprofitar el moment de fer estiraments (al principi i al final dunasessi deducaci fsica) per tal de relacionar la prctica amb la teoria.

Lalumnat ha de tenir assolits aquests sabers i recursos mnims per tal de seguiraprenent al llarg de lESO i ampliar coneixements al llarg de la seva vida. En educacifsica, com en la resta de matries, els continguts procedimentals nomssaprenen quan lalumnat els atribueix significat i quan es capa dutilitzar-los ensituacions diverses . Es tracta de continguts prioritaris, que estan relacionats amblaprenentatge de processos, tcniques i procediments propis de la metodologia detreball de leducaci fsica. Aquests continguts procedimentals, que shan de treballarsempre, tenen graus de dificultat diferent i, per tant, conv incorporar-los a laprogramaci de forma gradual. Una lectura detallada del bloc com de cada curs delESO permet veure aquesta gradaci cap a una complexitat creixent delsprocediments. Per exemple, en el bloc de continguts de condici fsica i salut es potobservar una progressi del contingut escalfament al llarg de letapa. A primerdESO, lalumnat ser capa didentificar les parts i practicar exercicis genricsdescalfament; a segon, escalfar mitjanant formes jugades en funci de lobjectiu dela sessi; a tercer, entendr els efectes de lescalfament i comenar a elaborarprogrames generals i especfics i, finalment, a quart, podr executar sessionsdescalfament de forma autnoma.

Finalment, darrere de laprenentatge de qualsevol coneixement i de la sevaaplicaci, hi ha continguts de valors i actituds qu e es relacionen de formadirecta amb la competncia social i ciutadana, la c ompetncia daprendre aaprendre i amb la competncia dautonomia i iniciat iva personal . Seguintlexemple anterior, s molt important fer incidncia en ls de lescalfament com unhbit saludable i imprescindible abans diniciar la prctica dactivitat fsica, per taldevitar lesions i aconseguir un millor rendiment



2.3. Criteris per a la selecci de continguts

Una programaci del currculum per competncies suposa seleccionar aquellscontinguts que siguin realment significatius i funcionals perqu lalumnat segueixiaprenent i doni resposta a situacions i problemes reals o propers a la realitat. Es tractadafavorir un procs de maduraci personal en el qual lalumnat ha dadquirirprogressiva autonomia per saber utilitzar correctament els coneixements en elsmoments adients i amb les finalitats adequades. Cal seleccionar, doncs, aquellscontinguts que siguin rellevants per a aquesta finalitat. El criteri habitual perseleccionar continguts ha estat seguir la lgica de la disciplina, s a dir, lenfocamentdisciplinari, per tamb cal tenir en compte els interessos de lalumnat, o b centrar-seen situacions que es consideren socialment rellevants.

Qualsevol daquests tres criteris hauria de permetre seleccionar els continguts a partirdels proposats en el currculum i anar-los combinant al llarg dun curs i de letapa. Aixs, respectant que la presentaci daquests continguts i el seu disseny didcticrespongui a una estructura problemtica, s a dir, que es plantegi com un problema,una pregunta, un dubte o una hiptesi a resoldre (vegeu quadre 2). Sha demostratque, per afavorir laprenentatge, s preferible plantejar interrogants que motivin iinteressin que no pas presentar nicament informacions, dades i explicacionstancades. Per exemple, sempre s ms interessant donar les eines perqu lalumnatque fa datacant resolgui una situaci de dos contra dos en un esport collectiu, queno pas construir una situaci fictcia a partir desquemes o explicacions teriques.

Es tracta, doncs, daplicar el coneixement en situacions reals i quotid ianes , queorienti i fomenti la presa de decisions i la responsabilitat de les eleccions adoptades.La simulaci duna situaci competitiva en un esport collectiu per exemple, s unagran oportunitat per reproduir mecanismes de la societat en qu vivim i reflexionarsobre determinats valors positius i negatius.

Aquest desplaament de lmfasi des dels sabers cie ntfics per se alsaprenentatges funcionals s a dir, que puguin ser aplicats en la vida real- timplicacions metodolgiques que suposen canvis en e l rol del docent i delalumnat.

La selecci i la concreci dels continguts especfics de la proposta curricular en claude competncies pot fer-se a partir de tres criteris (vegeu quadre 2):

Els coneixements de les cincies de lactivitat fsica i lesport

Els interessos de lalumnat.

Els contextos socials rellevants.



Quadre 2: Criteris per a la selecci dels contingut s

2.3.1. Els coneixements de les cincies de lactivitat fsica i lesport

El criteri ms habitual per seleccionar continguts sol ser lenfocament disciplinari, s adir, que la tria dels continguts es faci dacord amb la lgica de la cincia o de lesinvestigacions que sestan duent a terme pels cientfics. En aquest cas, la informacisol estar fora estructurada i s de fcil accs, perqu normalment est recollida alsllibres de text i manuals. Cal tenir en compte per, que moltes situacions que elsexperts proposen com a susceptibles de ser interpretades i analitzades des de lalgica acadmica, no sn rellevants per a lalumnat de lESO ni li generen dentradacap inters, malgrat que puguin tenir un inters per al docent.

Lenfocament disciplinari com a criteri per selecci onar els contingutsdaprenentatge sha de combinar, doncs, amb altres criteris que tinguin ms encompte la lgica de qui aprn.

2.3.2. Els interessos de lalumnat.

El criteri que t en compte els interessos de lalumnat se centra en la tria daquellscontinguts que el puguin motivar i interessar amb lobjectiu daconseguir la sevaatenci per propiciar i afavorir laprenentatge. En algunes ocasions, s el mateixalumnat qui pot proposar els continguts a treballar. Tenint en compte que elscontinguts sn mitjans per assolir les competncies prpies de la matria i lesbsiques de lensenyament obligatori, el professorat pot orientar la participaci delalumnat en aquesta presa de decisions.

Lavantatge que t aquest criteri s que es basa en les motivacions de lalumnat iaix afavoreix la seva implicaci en el propi aprenentatge i el gaudi del plaerdaprendre. No sha de confondre, per, amb un ensenyament que tingui una finalitatexclusivament ldica. Hi ha molts temes que interessen a lalumnat dESO, ja quediriament viuen experincies que es podrien vincular amb leducaci fsica:retransmissions esportives als mitjans de comunicaci, espectacles de dansa o ball,videojocs, la prctica de lactivitat fsica i esportiva fora de lhorari lectiu, les sortides al

els coneixements de les cincies de lactivitat fsica i lesport

La selecci dels continguts La selecci dels continguts

es pot fer

a partir de segons a partir de

els contextos socials rellevants

els interessos de l alumnat

s recomanable que la presentaci i el disseny

dels continguts

s recomanable que la presentaci i el disseny

dels continguts

per

per per

es problematitzi es contextualitzi



medi natural, etc. Noms cal conixer quin s el seu entorn ms proper, quines sn lesseves problemtiques quotidianes i anar estirant fils.

Sha de tenir en compte que les realitats socials i culturals de lalumnat poden serdiverses; el que s familiar per a uns, els s desconegut als altres. Tenir presents ladiversitat dinteressos de lalumnat obliga al prof essorat a incloure exemples icontextos educatius que els siguin significatius i, especialment, en el cas delalumnat nouvingut, els puguin ajudar a la construcci de nous aprenentatges des delsesquemes que ja posseeixen. Tamb ens trobem amb temes que, dentrada, no snde linters de lalumnat, per que si es plantegen com a desafiaments, shiaconsegueix la seva implicaci. Per exemple, els jocs malabars sn un contingutextraordinari si es planteja en forma de reptes.

2.3.3. Els contextos socials rellevants.

Per tal que lalumnat percebi que all que lescola promou t sentit i li pot ser til -jasigui en lmbit personal, professional o com a ciutadans i ciutadanes-, s importantque els nous coneixements parteixin de lanlisi de situacions q ue tinguin unarellevncia des de la perspectiva de les problemtiques socials , des de leducacifsica i des de la lgica de l'alumnat. Aix exigeix seleccionar aquelles situacions,problemes, realitats o contextos amb molta cura, tant per les possibilitats que ofereixenper a la construcci duns coneixements socials significatius, bsics, generals iaplicables a la interpretaci de moltes situacions diferents, com per les actuacions ivalors que poden ajudar a fonamentar-los des duna vessant racional.

Ja sha dit que els continguts curriculars tenen un plantejament molt genric, que no esprescriu la quantitat de coneixements que lalumnat ha dacabar dominant, sin que enmolts casos es deixa en mans dels docents la selecci dels temes rellevants. Aquestscontextos o problemtiques socials shan de referir a aquelles situacions, reals osimulades, on es poden aplicar els coneixements adquirits . Les situacions que estrin han de ser realment significatives per a lalumnat i han destar vinculades amb ladisciplina, ja que aquest haur de fer s dels sabers de la disciplina, per tambdaltres sabers adquirits des daltres disciplines o b sabers metadisciplinaris. Perexemple, una unitat didctica por estar articulada al voltant de la preparaci dunacursa popular i dels valors que shi vehiculen, com a contrapunt amb els valorsnegatius que de vegades sassocien a la prctica esportiva (dping, mercantilisme,obsessi pel cos ideal, etc). Els contextos escolars tamb proporcionen situacionsrellevants, com s el cas del temps desbarjo, que ha desdevenir un espai educatiu onlalumnat pugui posar en prctica molts dels aprenentatges adquirits en el marc de lamatria (cooperaci, joc net, etc).

Aquest aprenentatge per contextos ha de permetre apropar lalumnat al coneixementdel mn que lenvolta i preparar-lo per a la vida activa, tot creant escenaris ioportunitats per aprendre. El seu propsit s que lalumnat aprengui a examinarqestions significatives i pugui participar en la vida quotidiana de manera reflexiva,crtica i activa per millorar la societat.

En relaci amb la qualitat de vida i la salut del jovent, leducaci fsica pot exercir unafunci educativa i preventiva de primer ordre, al costat de campanyes institucionals pera la promoci dun estil de vida saludable a travs duna alimentaci correcta i de laprctica de lactivitat fsica. La matria deducaci fsica ha de proporcionar a lalumnatelements per diversificar el seu temps de lleure i evitar el sedentarisme, per raons desalut fsica i psquica, present i futura.



Lorientaci del nou currculum deducaci fsica per a secundria marca un puntdinflexi a favor dun nou enfocament de la matria, sensible a ladquisici i a laconsolidaci dhbits saludables mitjanant la prctica dactivitat fsica i esportiva. Ams, mostra lesport com una excellent eina socialitzadora i dassoliment de valors,tils per a la vida en societat, i no nicament com una activitat competitiva i lucrativa,com sol ser presentada en els mitjans de comunicaci.

Un altre aspecte rellevant a lhora descollir i organitzar els continguts de letapa dunamanera coherent s considerar altres elements contextuals lligats al centre educatiu.Per exemple, cal aprofitar la participaci del centre en diversos programes i projectesdel seu entorn educatiu o la collaboraci amb institucions i associacions prximes alcentre, habitualment recollides al projecte educatiu de centre. Aquests aspectescontextuals poden facilitar la creaci de situacions properes a lalumnat que doninsentit a les tasques escolars i permetin la continutat de lacci educativa ms enll deles fronteres de les diferents disciplines.

Concretament, poden ser considerades grans oportunitats per collaborar enladquisici de les competncies bsiques, ms enll de les hores lectives setmanalsdeducaci fsica, els segents espais i projectes educatius, entre daltres:

Treball de Sntesi (1r, 2n i 3r dESO).Suposen una feina interdisciplinria, afavoridora de la integraci deconeixements. A partir de les activitats densenyament-aprenentatgeproposades pel professorat, lalumnat resoldr situacions globals, aplicant demanera prctica els coneixements i les habilitats treballades al llarg de cada undels tres cursos. Tot i que la responsabilitat del disseny daquest treball recauen els equips docents, el professorat deducaci fsica t una gran oportunitatper comprovar si lalumnat assoleix i, fins a quin punt, els objectius de lamatria i, de retruc, el grau dimplicaci en ladquisici de les competnciesbsiques.

Projecte de recerca (4t dESO).Els projectes de recerca tamb faciliten el treball transversal de les diferentsmatries i, per tant, sn molt adequats per desenvolupar competncies. s unprojecte realitzat en equip per tal diniciar lalumnat en lmbit de la investigaci.Des de leducaci fsica es poden proposar projectes de descoberta relacionatsamb lmbit de les cincies de lactivitat fsica i lesport orientats en qualsevolde les seves dimensions: biomecnica, psicolgica, sociolgica, educativa,esportiva, etc.

Projectes didctics propis del centre.Aquests projectes sn una opci molt interessant per a leducaci fsica, ja quepermeten una organitzaci horria de la matria diferent a lestablerta en eldecret dordenaci dels ensenyaments. Tots sabem que les hores lectivesdeducaci fsica setmanals no sn suficients per tal de consolidar hbits deprctica dactivitat fsica permanents en lalumnat. Un projecte rigors isistemtic presentat a la direcci del centre per tal que inici les passes per seraprovat, s una opci molt interessant per collaborar en el manteniment imillora de la salut de lalumnat adolescent. Aquest projecte es pot lligar amb elPrograma Salut i Escola.

Els projectes dinnovaci educativa.Aquests projectes sn escaients per desenvolupar competncies perqupermeten aprofundir en el treball amb altres matries. Leducaci fsica pot



participar en aquests projectes, que shan de desenvolupar al llarg de doscursos escolars, sobretot en dos dels quatre eixos dactuaci que es prioritzen:duna banda, en el desenvolupament curricular des duna perspectivacompetencial i integradora drees o matries i, duna altra, en la presncia decontinguts transversals.

Programa Salut i Escola.Aquest programa dut a terme entre els departaments dEducaci i Salut t coma objectiu millorar la salut del jovent mitjanant la realitzaci daccionsdeducaci i promoci de la salut. La prctica dactivitat fsica i esportiva sfonamental per aconseguir aquests objectius i, per tant, leducaci fsica potcollaborar en aquest programa.

El Pla catal desport a lescola (PCEE).Representa una altra gran oportunitat per complementar, ms que no passubstituir, el potencial educatiu i formatiu de les activitats fsiques i esportivesrealitzades dins lhorari lectiu. El professorat deducaci fsica pot esdevenircoordinador del Pla i donar coherncia a lactivitat fsica practicada en el centreescolar, dins i fora de lhorari lectiu, dinamitzant el programa dactivitats,dacord al projecte educatiu de centre.

Lacci tutorial.Una gran part del professorat de la matria en algun moment de la seva carreraprofessional esdev tutor/a de grup. Mitjanant la inclusi dactivitats fsiques iesportives com a activitats de tutoria orientades a ladquisici de lescompetncies bsiques, el professorat tutor pot oferir un important suport amoltes de les accions educatives de la tutoria. A ms, el contacte directe ambles famlies el posiciona en un lloc privilegiat per tal de conixer de primera minformaci referida a actituds, hbits i comportaments de lalumnat que tutora.

Pla educatiu dentorn.Els centres que participin en aquests projectes comunitaris tenen la possibilitatde donar continutat i coherncia educativa a totes les activitats que es realitzendins i fora del marc escolar. El professorat deducaci fsica pot participar en lescomissions del Pla i establir contacte amb agents, entitats de lleure oinstallacions esportives per tal de treballar plegats i en la mateixa direcci enpropostes vinculades a la realitat social de lalumnat i les famlies del centre.

2.4. Seqenciaci dels continguts per desenvolupar les competncies

Una vegada escollits els continguts, cal seqenciar-los, s a dir, decidir la sevasuccessi ordenada al llarg de letapa. Tot i que en el currculum apareixen agrupatsper blocs, val la pena recordar que lordre exposat no respon a cap tipus de progressini de prioritat. La concreci i seqenciaci a cada centre correspon als equipsdocents, en funci del seu projecte educatiu i de les caracterstiques del seu entorn.Cal evitar que la programaci estigui supeditada a un nic material didctic un llibrede text, per exemple. Els materials didctics proporcionen un suport a la tasca docent,per en cap cas haurien de condicionar la seqncia i la concreci dels continguts o lametodologia didctica.

Per sort o per desgrcia, en lensenyament no hi ha receptes mgiques.Laprenentatge s el resultat dun procs complex, en el qual sinterrelacionen moltesvariables. Tanmateix, tampoc s el resultat de latzar. Una bona selecci iseqenciaci dels continguts s, sens dubte, una de les condicions necessries, aix



com una reflexi entorn de com aprn lalumnat. Considerar aquest element permetque quan es programin les unitats didctiques es tingui ms en compte la lgica de quiaprn i no nicament la lgica del docent. Daltra banda, cal evitar que els arbres noens deixin veure el bosc; s a dir, garantir que en tot moment i al llarg dels diferentscursos es treballin all que es consideren els continguts nuclears de la matria (vegeuquadre 3).

Quadre 3: Continguts nuclears deducaci fsica

A continuaci sassenyalen algunes orientacions per dur a terme la seqenciaci decontinguts de la matria:

a) La seqenciaci de continguts suposa un veritable treball en equip per part delprofessorat del departament deducaci fsica, coordinat per la persona queexerceix com a cap del departament. Ms que mai, la difcil tasca dorganitzarels continguts en els quatre cursos de letapa duna manera coherent ijustificada per tal dassumir els reptes del que representa programar percompetncies, precisa duna acci conjunta de tot el professorat que imparteixla matria perqu tothom treballi en una mateixa direcci. Les reunions dedepartament sn excellents escenaris per dinamitzar i concretar la feina a fer.

b) El treball en equip del professorat del departament ha danar ms enll de laseqenciaci dels continguts i la seva relaci amb les competncies bsiques,Cal tamb consignar les opcions metodolgiques, els procediments i elsinstruments davaluaci, el tractament de la diversitat, les connexions ambaltres matries, etc. Algunes daquestes connexions es concretaran en el sidels equips docents de cada curs.

c) El context dactuaci condiciona que es prioritzin uns continguts per damuntdaltres. De la mateixa manera que cal evitar repeticions innecessries, calassegurar que els continguts nuclears sempre hi siguin presents per possibilitarque lalumnat progressi en els seus aprenentatges i en construeixi de nous. Perexemple, el currculum determina que a segon, tercer i quart sha de practicar

Jocs, Activitatsesportives i Esports

Manifestacions culturalsde la motricitatMedi Natural

Habilitats motriusValors

Oci i temps lliureVisi crtica esport elit

Cos i MovimentCapacitats perceptiu-

motriusConeixement i control

propi cosImatge corporal

Qualitats fsiquesEscalfamentEstiramentsAutonomia

Relaxaci i RespiraciFitness/Wellness

Hbitshiginics

Dutxa,canvi de roba

roba esportiva,calat adequat

Control postural

Ordinadors, feinesdomstiques,activitat fsica i

esportiva

QUALITAT DE VIDA (salut) / VALORS /TEMPS LLIURE

ExpressiCorporal

Expressi icomunicaci

Ritme i expressi

Alimentaci

Despesa calricaHbits adequats

Prevenci sobreprs iobesitat

Primers auxilis

PrevenciQu NO fer

Petites actuacions

PrevenciHbitstxics

Tabac,alcohol,droguesDopatge



un esport collectiu. El professorat dels centres haur de decidir quin esportproposar a cada curs. El context s una variable a tenir en compte perqu unesport molt arrelat a lentorn del centre podria justificar la seva presncia a lesprogramacions.

d) Tots els continguts no tenen el mateix grau de dificultat. Alguns sn mspropers a intucions, habilitats i coneixements de lalumnat, mentre que daltresrequereixen ms dedicaci perqu hi tenen menys experincia. Igualment, unssn ms complexos i abstractes que uns altres. Les activitats que es plantegena partir dels continguts tamb desenvolupen capacitats cognitives de diferentcomplexitat. En el cas del bloc de condici fsica i salut, abans que lalumnatsigui capa de programar el treball de les diferents aptituds fsiques, cal que elprofessorat ensenyi de manera gradual sistemes i mtodes per entrenar-les.

e) No sha de pensar que els continguts saprenen a partir duna nica unitatdidctica, i menys si es tracta de continguts procedimentals o actitudinals.Normalment, sintrodueixen duna en una, per la seva interioritzaci requereixaplicar-los en contextos diferents, utilitzar-los, tot augmentant el seu grau decomplexitat. Per exemple, laprenentatge dhbits (higinics, de prctica regulardactivitat fsica, descalfar a linici duna activitat i destirar en finalitzar, etc.)requereix presncia en totes les unitats didctiques: en les primeres unitatsamb propostes molt dirigides pel professorat i en les darreres, amb un graudautonomia per part de lalumnat, gran protagonista de lacci educativa.



33.. EEssttrraattggiieess mmeettooddoollggiiqquueess ppeerr aa ll aapprreenneennttaattggee ppeerr ccoommppeettnncciieess

3.1. Estratgies metodolgiques per orientar lacci educativa de leducacifsica a laprenentatge per competncies

L'educaci fsica duu associada, en la prpia denominaci de la matria, els dosconceptes que vehiculen i orienten les decisions metodolgiques del currculum per al'educaci secundria obligatria: educaci i fsica. La primera s, sens dubte, lagran finalitat: educar l'alumnat. La segona fa referncia a l'eina o mitj daquestaeducaci: el cos i les seves possibilitats de moviment. Aquesta dualitat had'acompanyar al professorat en totes les decisions que prengui pel que fa aldesplegament curricular al llarg de l'etapa.

L'educaci secundria s una etapa obligatria i s necessari assegurar que, enfinalitzar-la, l'alumnat ha adquirit una srie d'aprenentatges clau per viure en societat iper seguir aprenent al llarg de tota la seva vida. Aquests aprenentatges han d'anarms enll dels objectius especfics de la matria. L'educaci fsica es converteix enuna matria fonamental en la consecuci de la competncia en el coneixement i lainteracci amb el mn fsic . Si en el currculum de leducaci fsica existeix un blocde continguts vertebrador, aquest s sense cap dubte el que fa referncia a la condicifsica i la salut. L'alumnat ha d'acabar la seva escolaritat obligatria coneixent comfunciona el seu cos i sabent qu ha de fer per mantenir-lo en forma, en vistes aconsolidar tot un seguit d'hbits saludables que lacompanyin sempre i tamb persuperar-se a si mateix. Aix, al llarg de la seva vida ser capa dutilitzar aprenentatgesde forma responsable i autnoma: escalfar abans de qualsevol activitat fsica, estiraren acabar, hidratar-se durant la prctica de l'exercici fsic, adoptar postures adequadesen activitats esportives i de la vida quotidiana, aplicar mesures de seguretat en laprctica fsica i esportiva, etc. Els blocs de continguts estan interrelacionats de talmanera que la prctica de qualsevol esport, d'activitats dexpressi corporal odactivitats en el medi natural han de ser oportunitats per al desenvolupament de lacondici fsica orientada cap a la salut, actuant com a mitjans i no com a finalitats en simateixes. Si b a linici de letapa el professorat assignar preferentment les tasques alalumnat de manera directa, s desperar que, de manera progressiva, el doti de leseines necessries perqu quan acabi l'etapa obligatria adquireixi cotes d'autonomiasuficients per autogestionar la seva prpia condici fsica. s a dir, en els darrerscursos de l'etapa el professorat utilitzar estils d'ensenyament en els quals cedir alalumnat gran part del protagonisme, convertint-se en assessor del procs. En elmoment que l'alumnat se sent partcip del propi procs d'aprenentatge i s capadautoregular-se, augmenta la seva motivaci i aprn ms i millor.

En la consecuci de la competncia social i ciutadana l'educaci fsica t unprotagonisme cabdal. Les activitats esportives, sobretot les collectives, sn unaexcellent oportunitat per reproduir un escenari on es manifesten actituds i valors de lavida en societat: la integraci; el respecte a unes normes, als companys i companyes,als adversaris i a l'rbitre, a les diferncies; la solidaritat; el treball en equip; lacooperaci; l'acceptaci de les prpies limitacions individuals; l'assumpci deresponsabilitats dintre del grup; el joc net, etc. Des d'un punt de vista metodolgic, calque les activitats que es proposin per al desenvolupament d'aquests continguts tinguinuna intencionalitat manifesta cap a lassoliment de la competncia. Per exemple, si elque pretenem s fomentar el respecte a l'adversari proposarem situacions en les qualses manifestin aquest tipus d'actituds i hi dedicarem un temps a reflexionar-hi.



Que l'educaci fsica collabora en la competncia d'autonomia i iniciativa personalho demostra el fet que a l'alumnat se li va oferint, conforme avana en l'etapa,oportunitats perqu aconsegueixi autogestionar la seva prpia activitat fsica en funcidels seus interessos. El procs densenyament a lESO ha de tendir a la consecucid'una creixent autonomia per part de l'alumnat, que en la prctica s'ha de traduir enuna disminuci en la presa de decisions per part del professorat i un augment de lainiciativa de lalumnat. La culminaci d'aquest procs s la participaci de l'alumnat, deforma reflexiva i responsable, en nombrosos aspectes de la programaci daula, comla selecci de continguts i mitjans a utilitzar, lorganitzaci d'activitats, la cura iemmagatzematge dels estris, fins a arribar a la planificaci de la seva prpia condicifsica. Lalumnat haur de ser capa, per exemple, d'organitzar un petit torneig dequalsevol disciplina esportiva, d'elaborar una coreografia musical individualment o engrup o realitzar un pla de millora de la seva condici fsica orientada a la salutpersonal.

Una part dels continguts ha d'anar orientada a collaborar en el desenvolupament de lacompetncia cultural i artstica , en el sentit que ha de posar mfasi en el potencialcultural que duen associades les diferents manifestacions de la motricitat humana: elsesports, les danses, els jocs populars i tradicionals, les activitats expressives, etc. Desd'aquest punt de vista, seria convenient introduir tot tipus d'activitats fsiques iesportives, des de les ms conegudes fins a les poc practicades o alternatives. Laincorporaci en el currculum de l'educaci fsica d'aquesta competncia brinda lapossibilitat de mostrar a l'alumnat no solament aquelles activitats tradicionals arreladesal propi territori, sin tamb aquelles que formen part daltres mbits culturals.L'acceptaci, el respecte, la tolerncia i la solidaritat envers la diversitat culturalafavorir, sens dubte, la convivncia en els centres educatius. El professoratdeducaci fsica per, haur dorientar lalumnat perqu sigui capa dextreure, a partirdels jocs realitzats, els trets culturals que defineixen la societat de la qual provenen lesprctiques realitzades. Una vegada ms, es constata la gran importncia dorientar lesprctiques motrius cap a una intencionalitat clara.

Leducaci fsica collabora igualment a ladquisici de la competncia comunicativa ,ja que el cos i el moviment sn instruments dexpressi i comunicaci de sentiments iemocions individuals i compartides, per tamb cal considerar que la llengua s leinaque permet construir i comunicar el pensament i el coneixement i que, per tant, compassa en qualsevol altra matria, lalumnat aprn els continguts de leducaci fsica atravs dun domini correcte de les competncies lingstiques i audiovisuals. Enconseqncia, totes les activitats on calgui usar la llengua, oral o escrita, a msdaltres tcniques comunicatives, han destar lligades a la prctica, ja sigui perqudoten lalumnat dun suport teric previ a la sessi prctica, ja sigui perqu esconceben com un mitj de reflexi sobre les activitats fsiques i esportives realitzades.Tamb es pot plantejar que lalumnat, individualment o per grups, cerqui informaci apartir duna problemtica o pregunta inicial sobre un tema dinters en relaci amblactivitat fsica i la salut, elabori unes conclusions i les exposi oralment al grup classeper mitj duna presentaci digital o un pster (vegeu quadre 4).

Finalment, un dels reptes ms importants als quals ha de plantar cara l'educaci fsicadel futur s collaborar en la competncia per a aprendre a aprendre perqul'alumnat, quan acabi l'etapa obligatria, tingui una base slida a partir de la qualarticular nous aprenentatges. s per aquesta ra que el professorat ha de prioritzar laprctica d'activitats globals que combinin l'execuci tcnica de certes habilitats amb lapresa de decisions i que siguin fcilment transferides a la resoluci d'altres situacionssemblants. Les hores lectives d'educaci fsica no sn suficients per consolidar iperfeccionar gestos tcnics, per s per refermar les bases de futurs aprenentatgesfora de l'horari lectiu, dintre o fora del centre escolar, i en un futur. En les diferents



fases del procs densenyament i aprenentatge s important fer que lalumnat siguiconscient de com est aprenent: aprendre a aprendre s el fonament daprendre alllarg de tota la vida. Per tant, cal preveure el temps necessari per comunicar elsobjectius educatius de cada sessi i les activitats necessries perqu lalumnatreflexioni sobre el que ha fet i el que li queda encara per fer, perqu organitzi isistematitzi tot el que ha aprs, o perqu solucioni les dificultats i els dubtes plantejats(vegeu Annex 1).

Quadre 4: Elaboraci de petites recerques i present aci de psters

OBJECTIUS: La idea s encarregar a lalumnat de lESO uns psters destinats a sercollocats als espais de linstitut per cridar latenci de la resta dalumnat, tot fentarribar un missatge de la necessitat de practicar activitats fsico-esportives i de dur aterme hbits de vida saludables.

Alguns criteris a tenir en compte:

1. Pot ser un treball individual, per parelles o grups.2. Es far en una cartolina gran.3. Ha de buscar-se un ttol original, creatiu i curt, que cridi latenci i faci arribar un

determinat missatge.4. Ha de contenir la informaci escrita essencial i molta informaci grfica (fotos,

dibuixos, esquemes)5. Les temtiques han destar relacionades amb la salut, el control postural, el mn de

lesport, els valors de la prctica fsica, etc.

EXEMPLES DE TEMES (plantejats com a qestions a resoldre): Com prevenir ladoloriment muscular desprs de practica esports? Com prevenir les lesions esportives? Com escollir el calat i la roba esportiva? Les marques esportives de moda: productes de qualitat? Esports minoritaris Converteix-te en el teu propi entrenador/a personal Quines sortides professionals t leducaci fsica? Lactivitat fsica com a mesura preventiva del sobreprs i lobesitat La violncia a lesport Quan lesport es converteix en obsessi Dones i esport Com portar les motxilles escolars de forma adequada? Com incideix el consum de tabac en la prctica fsico-esportiva? Esport i joc net La importncia de la correcta postura corporal Caminem alhora que gaudim de la natura ..............



3.1.1. El procs de programaci en clau de competncies1

Programar per competncies no significa programar duna manera totalment diferent ala que es duia a terme fins ara. Les programacions elaborades en els centreseducatius continuen essent vlides i segueixen vives . s un canvi ms defons que no pas de forma, tot i que no s un ca nvi fcil . El que cal amb laprogramaci s vincular-la, reorientar-la i redefinir-la en una direcci: lescompetncies bsiques. Programar etimolgicament significa escriureanticipadament; per tant, la programaci s necessria per preveure all que espretn que lalumnat arribi a aprendre i, el que s ms important, la manera de comaconseguir-ho. Tamb ha de permetre garantir la continutat de lacci educativa en eltemps, avaluar-la i millorar-la si escau.

La incorporaci de les competncies bsiques en els programes com a referents delacci educativa, ha de fer possible vincular-les directament amb la resta decomponents curriculars: els objectius, els criteris davaluaci, els continguts, lesactivitats densenyament-aprenentatge i els procediments davaluaci.

Des dun punt de vista prctic, programar per competncies suposa en primer lloc,relacionar cadascuna de les competncies amb els objectius de leducaci fsica pertal de concretar, tot i que encara duna forma molt general, com leducaci fsica potcollaborar en el desenvolupament de les competncies. En segon lloc, relacionarobjectius de leducaci fsica amb els criteris davaluaci de cada curs. Les pistesdidctiques que ofereixen els criteris davaluaci sn claus per a la concreci delsaprenentatges. La consecuci daquests criteris, garanteixen lassoliment delsobjectius generals i concreten la vinculaci amb les competncies bsiques a les qualsajuden a desenvolupar. I en tercer lloc, referir els criteris davaluaci amb elscontinguts dels diferents blocs per assegurar-ne lassoliment.

El darrer pas del procs de programaci es concreta en el disseny de les unitatsdidctiques que sarticulen en els diferents trimestres de cada curs acadmic. El msimportant s definir la intencionalitat a l'hora de dissenyar les diferents unitatsdidctiques. En primer lloc, es fa necessari realitzar un diagnstic del grup per aidentificar necessitats. Una vegada tradudes a objectius didctics, s a dir a all quel'alumnat haur d'aconseguir al llarg del procs d'aprenentatge, llavors i noms llavors,el professorat seleccionar els continguts que millor encaixin en el seu plantejament.Les unitats didctiques de diferents esports al llarg de l'etapa (individuals, collectius od'adversari) com a finalitats en elles mateixes, haurien d'anar deixant pas alplantejament d'unitats, l'orientaci de les quals prioritzin aquells aprenentatges quel'alumnat acabar aconseguint utilitzant l'esport com eina. Un bon consell per iniciar elcanvi que es pretn s orientar el ttol de les unitats cap a la finalitat i no cap elcontingut vertebrador, que s el que sha acostumat a fer fins ara.

Programar unitats didctiques pensant en l'alumnat suposa tenir en compte ladiversitat del grup tot respectant la individualitat de cadascun dels seus membres. Hipot haver una part de l'alumnat que necessiti una atenci personalitzada per ajustar-se millor a les seves necessitats especials. Ser el moment d'anticipar-se i dedissenyar una adaptaci o una modificaci curricular redefinint aquells elements quepermetin a l'alumnat aconseguir l'xit en el procs d'ensenyament-aprenentatge iniciat.

1 Ms informaci sobre com orientar lensenyament de leducaci fsica cap a lassoliment de lescompetncies a: Blzquez, D., Sebastiani E.M. (eds.), Ensear por competencias en Educacin Fsica.Barcelona: INDE, 2009.



En el quadre 5 es donen idees per tal dorientar estratgies, continguts i recursos deleducaci fsica cap a la consecuci de les competncies bsiques.

Quadre 5 : Exemples destratgies, continguts i rec ursos per a ladquisici de lescompetncies bsiques 2 a la matria dEducaci Fsica.

Competnciesbsiques Descripci de la competncia

Exemplesdestratgies,

continguts i recursosde lEducaci Fsica

1.

Competnciacomunicativalingstica iaudiovisual

Capacitat de saber comunicar oralment(conversar, escoltar i expressar-se), per escrit iamb els llenguatges audiovisuals , fent servirles tecnologies de la comunicaci, amb gestide la diversitat de llenges, amb l's dediferents suports i tipus de text, adequaci ales diferents funcions i contextos socials iculturals.

Elaboraci de produccionsescrites i presentaci oral iaudiovisual de temesrelacionats amb lactivitatfsica i lesport, amb suportdigital

Resoluci dactivitats desuport conceptual

2.Competnciaartstica icultural

Coneixement, comprensi i valoraci crtica dediferents manifestacions culturals iartstiques, tradicionals o no , utilitzant-lescom a font d'enriquiment i gaudi i considerant-les com a part del patrimoni de cada cultura.Tamb inclou la capacitat per crearproduccions artstiques prpies oexpressar continguts a travs de diferentsmitjans artstics.

Els jocs i els esports com amanifestaci de la histria dela cultura i dels pobles

Jocs i danses populars itradicionals de Catalunya i elmn

Expressi i comunicacimitjanant el llenguatgecorporal: disseny iinterpretaci de coreografies,dramatitzacions, mim,improvisacions, etc.

3.

Tractamentde la

informaci icompetnciadigital

Cerca, captaci, selecci, registre iprocessament de la informaci , amb ls detcniques i estratgies diverses segons lafont i els suports que sutilitzin (oral, escrit,audiovisual, digital) amb una actitud crtica ireflexiva. Requereix el domini de llenguatgesespecfics bsics (textual, numric, icnic,visual, grfic i sonor).

Suport digital i interactiumultimdia per planificar laprpia condici fsica(recopilaci dexercicis,progressions, grfics, etc.)

Resoluci dactivitats dereflexi i de raonament crticsobre actualitat i esport

4. Competnciamatemtica

Habilitat per comprendre, utilitzar irelacionar els nmeros , les informacionsque es presenten en forma numrica i elsaspectes espacials de la realitat . Inclou lesoperacions bsiques, els smbols i les formesdexpressi i raonament matemtic, problemesi situacions relacionats amb la vida quotidiana,el coneixement cientfic i el mn laboral isocial.

Interpretar grfics iestadstiques sobre hbits deprctica esportiva

Clculs de freqnciacardaca, llindar, etc.

Clculs de distncies, sries,repeticions, etc.

Estructura dels blocsmusicals (temps)

2 Aquest quadre ha estat elaborat a partir de la taula general continguda en el document Del currculum ales programacions, publicat pel Departament dEducaci el mar de 2009, consultable a:http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/programacio/del_curriculum_a_les_programacions.pdf.



5.Competnciadaprendre aaprendre

Habilitats per conduir el propi aprenentatge isser capa de continuar aprenent de maneracada vegada ms efica i autnoma dacordamb els propis objectius i necessitats.

s de la llibreta de classe odietari

Disseny dun programapersonalitzat de condicifsica

Activitats autoavaluatives ide co-avaluaci

6.Competnciadautonomiai iniciativapersonal

Adquisici de la conscincia i aplicaci dunconjunt de valors i actituds personalsinterrelacionades, com la responsabilitat, laperseverana, el coneixement de si mateix ilautoestima, la creativitat, lautocrtica, elcontrol emocional, la capacitat delegir,dimaginar projectes i portar endavant lesaccions, daprendre de les errades i dassumirriscos.

Prctica dactivitats fsiques,jocs i reptes individuals icollectius (cooperatius idadversari)

Entrenament personal ambautonomia i desig desuperaci

Presa de decisions, controlemocional i autocrtica enjocs i esports collectius

7.

Competnciaen el

coneixementi la

interacciamb el mn

fsic

Mobilitzaci de sabers que han de permetre alalumnat comprendre les relacions quesestableixen entre les societats i el seuentorn i fer un s responsable dels recursosnaturals , tenir cura del medi ambient, realitzarun consum racional i responsable i protegir lasalut individual i collectiva com elementsclau de la qualitat de vida de les persones.Inclou tamb el desenvolupament i aplicaci delpensament cientificotcnic per interpretar lainformaci, predir i prendre decisions.

Salut i qualitat de vida(escalfaments, estiraments,condici fsica, higienecorporal, higiene postural,alimentaci, etc.)

Aparell locomotor: ossos,articulacions i msculs

Cos i moviment Activitats realitzades en el

medi natural (conscienciaci)

8.Competnciasocial iciutadana

Capacitat per comprendre la realitat social enqu es viu, afrontar la convivncia i elsconflictes emprant el judici tic basat en elsvalors i prctiques democrtiques, i exercir laciutadania, actuant amb criteri propi, contribuinta la construcci de la pau i la democrcia, imantenint una actitud constructiva, solidria,responsable davant el compliment dels drets iobligacions cvics i respectuosa amb ladiversitat.

Habilitats socials i deconvivncia mitjanant laprctica de jocs i esportscollectius i dadversari.

Anlisi dels reglaments delsesports per transferir-los ales regles de la societat

Dimensi social de laprctica esportiva (actitudrespectuosa i constructiva)

3.1.2. Establiment de connexions amb altres matries.

Cal promoure en lalumnat lestabliment dinterrelacions entre els continguts de lesdiferents disciplines, de manera que el procs densenyament sigui ms eficient i, almateix temps, tingui molt ms sentit per als que aprenen. En aquest sentit, cal tenir encompte que aquestes transferncies les poden realitzar duna manera bastantespontnia els nois i noies amb ms capacitats, per el professorat ha de facilitartamb la transferncia de coneixements tot fent aflorar aquestes relacions per fer-lesevidents a tot lalumnat sense distinci. Recordem que els alumnes esdevenencompetents en la mesura que sn capaos de transferir un determinat coneixementadquirit en una matria o context a la resoluci dun problema que sels plantegi enqualsevol altra situaci.



Un bon treball en equip entre lequip docent ha de fer possible una major coordinacientre les diferents matries, per tal de:

acordar els objectius que cada matria prioritzar; posar-se dacord en les metodologies didctiques; treballar articuladament les diferents estratgies i tcniques daprenentatge; acordar lavaluaci que es far i com shi tindran en compte els aspectes

transversals.

3.1.3. Promoure un aprenentatge reflexiu i significatiu.

Ja sha dit que aprendre no s la simple adquisici de coneixements, sin eldesenvolupament de la capacitat dutilitzar-los. En conseqncia, s molt important,duna banda, prendre com a base els coneixements que ja t lalumnat i, duna altra,fer referncia a dubtes i problemes rellevants i a situacions que tinguin, personalment isocialment, sentit per a qui aprn.

Laprenentatge es defineix per la seva potencialitat en la promoci de la construcci denous coneixements i daltres recursos necessaris per actuar de manera reflexiva. Calfer evolucionar el pensament de lalumnat des de les seves concepcions inicials cap aidees i explicacions que els ajudin a solucionar situacions problemtiques. Per tant, lesestratgies metodolgiques hauran de fer possible que:

es puguin afrontar i resoldre de manera autnoma i cooperativa les situacionseducatives que es plantegin;

es desenvolupin capacitats prpies del pensament crtic (valorar idees i puntsde vista diferents, comprendre per actuar, prendre decisions raonadament,resoldre problemes valorant la pertinena de les diferents informacions...);

es fomentin les habilitats socials i de comunicaci per comprendre les raonsdaltri, justificar els propis punts de vista i argumentar-los.

Sovint leducaci fsica es redueix a la prctica dactivitats i es perd de vista lanecessitat de reflexionar sobre el sentit de cada prctica i sobre el desenvolupamentdhabilitats del pensament crtic de certa complexitat, com plantejar i plantejar-sepreguntes, resoldre dubtes i problemes cercant noves vies de soluci i ser capa deser flexible i creatiu davant de les situacions imprevistes o noves.

3.2. Gesti social de laula i tractament de la div ersitat

Per aprendre, cal saber treballar en grup de forma cooperativa, ja que aprenemsocialment, en interacci amb daltres. Treballar en grup exigeix alhora el treballindividual, per cal que aquest treball es realitzi en funci de la consecuci del que elgrup sha proposat. Cada un dels participants ha de ser responsable no solament de laseva part, sin de com la comparteix amb els altres i com entre tots gestionen la tascaglobal. A diferncia del que passa en altres matries, el treball en grup est forainterioritzat en el cas de leducaci fsica, per no sempre es gestiona de maneracooperativa i, en molts casos, es prioritza el lideratge i la competitivitat per sobredaltres valors que permeten una integraci millor de tot lalumnat.



3.2.1. Una educaci fsica on hi cap tothom

El professorat ha de gestionar les tasques que es proposen a laula amb un sistema defuncionament que sigui til per aprendre per a tot tipus dalumnat. Quant alorganitzaci social de laprenentatge, cal tenir en compte la diversitat de formes detreball. Cal combinar el treball en gran grup, en petit grup i el treball individual, perdonar espai i temps per als estils de cadasc i a les interaccions necessries per a laconstrucci dels sabers.

El treball en grup suposa organitzar les tasques dels seus membres i compartir elsresultats de les aportacions de cadasc amb lobjectiu dobtenir un resultat final a partirdel contrast de punts de vista, la discussi i el consens. En la cooperaci entre igualsels membres del grup es donen suport mutu: sajuden entre ells i, alhora, milloren iaprofundeixen el propi aprenentatge. A ms, s una bona estratgia per atendre ladiversitat, ja que els alumnes ms experts actuen com a model en la planificaci detasques o en la resoluci de dificultats. Tamb es poden planificar activitats multinivell,on es dissenyin tasques diverses per assolir els mateixos objectius o similars, enfunci dels diferents estils daprenentatge, de la motivaci i de les capacitats; o bincloure activitats perqu determinats alumnes reforcin certs aprenentatges, mentreque daltres amplien coneixements.

La condici bsica per a una bona gesti de la classe s aconseguir un clima daula enel qual tothom pugui expressar-se i trobi el seu lloc. Aquest clima ha de fer possibleque les errades siguin motiu daprenentatge i no pas motiu de vergonya; essent aix,professorat i alumnat podran entendre les causes de lerror i, conjuntament, trobarcamins per superar-lo. A ms, cal tenir molt present que latenci a la diversitat s laclau dun aprenentatge per a una ciutadania democrtica.

Finalment, per ser coherent amb la proposta del currculum, caldr posar laccent enlavaluaci i control de les activitats cooperatives de la mateixa manera que es fa ambles individuals.

3.2.2. Activitat fsica i gnere

En lactualitat podria semblar que lactivitat fsica s a labast de tothom, sensedistinci de gnere, per aquesta suposada igualtat encara no es produeix, si fem casde les dades que ens parlen que els nois es beneficien ms de loferta esportiva queno pas les noies. Daltra banda, sobserven tipus de prctica fsica diferenciada entresexes: les noies participen ms en esports no competitius i els models tradicionalsencara pesen a lhora descollir una activitat fsica, ja que certes activitats sassocienfonamentalment als nois i daltres a les noies. En sntesi, existeixen encara unesbarreres invisibles que condicionen la tria i la prctica de lactivitat fsica.

Encara que aquesta qesti va ms enll de lmbit acadmic, lescola pot ajudar asuperar situacions de desigualtat i discriminaci per ra de gnere, i promourelactivitat fsica i esportiva com una eina deducaci integral per a nois i noies. Peraconseguir-ho, cal que els docents tinguin present aquesta realitat, ja que el llenguatgeusat, les formes dorganitzar les sessions, el tipus dactivitats proposades i la sevaintervenci en la prevenci dactituds sexistes, tot plegat, s bsic. Sovint, les noiesmostren un baix grau dinters en lactivitat fsica perqu aquesta prctica no t encompte els seus interessos i capacitats.



Algunes idees de bones prctiques de gnere en educaci fsica sn3:

Evitar ls dun llenguatge sexista o estereotipat en comunicar-se amblalumnat.

Usar com a models per exemplificar activitats a classe tant nois com noies. Garantir que tant nois com noies puguin intervenir lliurement en les sessions. Usar tot tipus dagrupaments (lliures i fixats pel docent). Lagrupament mixt no

garanteix necessriament un millor aprenentatge i, per tant, sha de combinaramb altres tipus de grups on els nois i les noies se sentin ms a gust.

Dissenyar activitats on els nois i les noies vagin provant tot tipus de posicionsespacials i usin diferents tipus de materials.

Promoure activitats on les capacitats fsiques que es posin en joc siguindndole diferent, de manera que tothom, independentment de la seva condicifsica i gnere, pugui desenvolupar alguna habilitat (agilitat, fora, velocitat,flexibilitat, coordinaci, resistncia...)

Intervenir amb contundncia i alhora amb sensibilitat quan es produeixiqualsevol incident relacionat amb la discriminaci de gnere.

Mostrar models reals de dones i homes que hagin superat estereotips degnere i hagin excellit en la prctica de determinades activitats fsiques iesportives.

Potenciar la idea que lactivitat fsica s una bona aliada de la salut en unmoment en qu el cos femen i mascul est experimentant canvis.

3 Basat en el document: Soler, S. i Vilanova, A., Accions i no paraules: bones prctiques de gnere enlesport. Consell Catal de lEsport, 2006. Consultable a:http://www.xtec.cat/innovacio/coeducacio/pdf/consellesport1.pdf



44.. OOrr iieennttaacciioonnss ppeerr aavvaalluuaarr ppeerr aapprreennddrree

Lavaluaci com a reguladora de tot el procs densenyament i aprenentatge, i no coma simple sancionadora del que ha fet o no ha fet lalumnat, ha de ser coneguda icoordinada per tot el professorat i cal que tamb ho sigui, des del comenament delprocs densenyament, per tot lalumnat. Ha de permetre que el professorat conegui icontrasti lassoliment aconseguit de les competncies que sn lobjectiu delaprenentatge, a travs de lanlisi de tot el procs densenyament i aprenentatge.

Alhora ha de fomentar la participaci de lalumnat, que haur dimplicar-se i serconscient i reflexionar sobre el qu aprendr, est aprenent o ja ha aprs, aix comintervenir en la recerca de solucions a les seves dificultats daprenentatge. Aquestaavaluaci ha de ser una part fonamental en la planificaci i realitzaci de les activitatsdaprenentatge. Ha de tenir en compte tant la participaci individual com social i, pertant, ha de contemplar la regulaci de les activitats de grup.

Cal utilitzar diversos dinstruments davaluaci: activitats de suport conceptual eniniciar o acabar una sessi, discussions en gran i petit grup, preguntes i respostesorals, treballs individuals i en petit grup, exposici de treballs, problemes oinvestigacions realitzades, realitzaci de proves, registres dobservaci, etc. Totsaquests instruments es complementen i proporcionen informaci al professorat i alalumnat i han de ser utilitzats en tots el moments del procs per detectar, seguir,regular i retroalimentar el procs daprenentatge, com es pot veure en el quadre 6:

Quadre 6: Tipus davaluaci

Al principi del procs Durant el procs Al final del procs

En funci delmoment

Inicial

(pronstic)

Continuada

(diagnosi)

Final

(balan)

En funci dela finalitat Diagnstica Formativa Sumativa

Lavaluaci formativa (i formadora), concebuda com a activitat que regula (iautoregula) els processos daprenentatge, forma part indestriable de lestructura de lestasques de lensenyament i de laprenentatge. Ls dels diferents tipus davaluaci(autoavaluaci, heteroavaluaci, coavaluaci, individual, collectiva) i instruments(escales descriptives, llistes de control, registres anecdtics, etc.) asseguraranleficcia educativa.

El coneixement explcit per part de lalumnat dels criteris de correcci de cadainstrument, alhora que facilita laprenentatge, dna eines per a nous aprenentatges.Tradicionalment, el concepte d'avaluaci en educaci fsica ha vingut associat a laquantificaci de resultats i, ms concretament, a la mesura del rendiment de l'alumnaten proves de condici fsica, moltes vegades descontextualitzades. Actualment,l'avaluaci s entesa des d'una perspectiva pedaggica, integrada en el procsd'ensenyament-aprenentatge. Noms d'aquesta manera el professorat coneixer elprogrs individual de l'alumnat, quan aquest competeixi amb ell mateix i siguiconscient de la seva millora a partir dels seus nivells inicials. La funci social del'avaluaci que selecciona, classifica i orienta a l'aprenent es complementar amb la



funci formativa de regulaci de tot el procs que permet introduir canvis en el momentde ser detectats.

L'avaluaci s, doncs, una eina educativa que permet conixer si s'han aconseguit i,en quina mesura, els objectius en l'educaci fsica, alhora que informa de la sevacontribuci a la consecuci de les competncies bsiques. Els criteris d'avaluaci snun excellent punt de partida per determinar la consecuci d'aquells aprenentatgesconsiderats fonamentals en cada curs de l'etapa. En les programacions de centre, hiha dhaver una relaci estreta entre els objectius didctics i els criteris davaluaci.

Perqu els aprenentatges que es persegueixen siguin realment significatius per al'alumnat s necessari realitzar un diagnstic inicial. Aquesta funci de pronstic del'avaluaci permetr la recollida d'informaci sobre els coneixements previs del'alumnat. A partir del que l'alumnat ja sap, haur d'anar consolidant nousaprenentatges. D'aquesta manera, l'avaluaci inicial deixa pas a la gran protagonistade l'acte avaluatiu: l'avaluaci formativa. Aquest moment de l'avaluaci es converteixen regulador de tot el procs d'ensenyament-aprenentatge, recollint informaci perorientar-lo i reorientar-lo constantment. En aquest sentit, cal subratllar que no semprecal dissenyar especficament activitats d'avaluaci. Qualsevol activitat d'ensenyament-aprenentatge pot ser una activitat d'avaluaci sempre i quan compleixi un requisitbsic: que lactivitat vagi acompanyada del corresponent instrument d'avaluaciperqu el professorat pugui registrar aquelles conductes observables que doningaranties prou objectives que els objectius didctics establerts s'han complert.

Tradicionalment, els procediments d'observaci han estat i sn els ms utilitzats pelprofessorat per la seva objectivitat i senzillesa d'aplicaci. En aquests procediments, elprofessorat haur de tendir a la utilitzaci d'instruments que proporcionin unainformaci ms qualitativa i que descrigui molt millor els aprenentatges aconseguits,per b que pot semblar ms subjectiva. s el cas, per exemple, de les escalesdescriptives en les quals apareixen normalment cinc nivells d'adquisici de l'habilitatavaluada (oferint informaci del nivell inicial, que pot ser variable, i del final), es descriuel fet observable i, a ms, ajuden a discriminar el grau de consecuci d'unaprenentatge.

Les estratgies didctiques referides a l'avaluaci en educaci fsica com a matriaimplicada en l'adquisici de la competncia en el coneixement i la interacci amb elmn fsic haurien d'anar dirigides a comprovar, d'una banda, si l'alumnat millora lacondici fsica a partir del seu propi nivell inicial (avaluaci referida al criteri) i, del'altra, si disposa dels coneixements necessaris per a dur una vida sana i saludable(vegeu Annex 2).

En relaci amb la competncia social i ciutadana, les activitats esportives collectivessn l'escenari ideal per avaluar habilitats socials. Mitjanant procediments d'observacisubjectiva, com podria ser el registre anecdtic, professorat i alumnat de formaconjunta poden valorar-les en situacions similars a les que es donen en la societat(vegeu Annex 4).

La contribuci a la competncia cultural i artstica pot ser avaluada a partir desituacions on lalumnat demostri capacitat dexpressar sentiments, idees i estatsdnim mitjanant el cos i el moviment. Daltra banda, es poden dissenyar activitats dereflexi i debat sobre les diferents manifestacions culturals de la motricitat humana. suna excellent oportunitat per despertar l'actitud crtica de l'alumnat respecte a tot allque envolta el mn de l'esport, sobretot el dalt nivell (dopatge, violncia, diferncia idesigualtat de gnere, etc.)



En l'etapa de leducaci secundria s especial important la participaci de l'alumnaten el procs d'avaluaci. Conforme l'alumnat avana en l'etapa, haur de participarms activament en el procs d'avaluaci: en primer lloc, coneixent a priori els criteris iels instruments amb els quals ser avaluat pel professorat (heteroavaluaci);posteriorment, apropiant-se d'ells i aplicant-los en situacions de coavaluaci oavaluaci entre iguals i, finalment, com a culminaci del procs en el qual ha d'acabaressent el gran protagonista, usant-los en activitats d'autoavaluaci.

Encara que lheteroavaluaci ha de seguir sent una eina al servei del professorat,conforme avana l'etapa, l'alumnat ha danar collaborant en els processos avaluatius:en primer lloc, mitjanant activitats de coavaluaci (professorat i alumnatconjuntament) i, en segon lloc i per a culminar el seu procs dautonomia, a travsd'activitats d'autoavaluaci (vegeu quadre 7). Aquestes activitats es realitzen peraconseguir que l'alumnat finalitzi l'etapa obligatria amb un grau de responsabilitat iautoexigncia que li permeti regular el seu aprenentatge futur. Aix s com l'educacifsica collabora en l'adquisici de la competncia d'autonomia i iniciativa personal ien la competncia daprendre a aprendre.

Quadre 7 : Exemple dactivitat dautoavaluaci

Nom i cognoms : ______________________ Curs : ______

Data : ______________ Trimestre: ______S

AvegadesUna mica

NO

1. He estat atent/a a classe.2. Porto el material necessari per fer la classe (estris, roba desport...).3. Porto el material per canviar-me en acabar la classe i em canvio del tot.

4. Faig els deures i mesforo per fer-los b (no els copio daltres).5. He estudiat per a les proves escrites.6. Faig sempre la classe prctica i quan no la faig aporto un justificant.7. A classe treballo (apunto la sessi, escolto les explicacions, faig lesprctiques).8. Mesforo per fer les activitats fsiques el millor possible(les sessions de condici fsica, les proves, els exercicis de classe...)9. S les regles bsiques del korfball.

10. S on estan els 10 msculs del cos hum.11. Tinc la llibreta al dia i lhe corregida desprs de cada correcci.12. Recordo dels altres trimestres com ha dsser un escalfament i quinessn les capacitats fsiques bsiques.13. He ampliat la llibreta amb informaci dels temes que estem fent.14. En general, he millorat respecte dels trimestres anteriors(en el treball a classe, en els deures, en latenci a classe, en les provesfsiques...).15. Sc conscient dels aspectes que he de millorar en relaci amb eltrimestre/curs anterior.



AAnnnneexx 11

COMENCEM AMB BON PEU 4

Aquesta seqncia didctica s til per comenar les classes de la matria, especialment a 1rdESO, per tal de crear un clima on els alumnes se sentin cmodes i confiats, es coneguin entreells i siguin capaos de treballar en equip. Al mateix tem

educaciÓ fÍsica a l'eso

Documents

normes d\'educació física

EDUCACIÓ FÍSICA 1r ESO...IES L’ASSUMPCIÓ. ELX EDUCACIÓ FÍSICA 1r ESO 2ª Avaluació Condició física i salut 3 EXERCICIS PER A TREBALLAR LA MOBILITAT ARTICULAR És convenient

Atletisme x l'ESO

EDUCACIÓ FÍSICA I ESPORTS

L'ESO al Col·legi Claret · 2015

Qualitats Físiques Bàsiques. Educació Física

EDUCACIÓ FÍSICA ADAPTADA PER A ALUMNES AMB DISCAPACITAT VISUAL

Després de l'ESO,qué?

L’aprenentatge-servei en educació física: una proposta de

EDUCACIÓ FÍSICA A L’ESO - xtec.gencat.catxtec.gencat.cat/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0088/d… · EDUCACIÓ FÍSICA A L’ESO Març de 2010 Introducció PÀGINA

EDUCACIÓ FÍSICA (ESO) assignatura · EDUCACIÓ FÍSICA (ESO) Finalitat de l’assignatura L’educació basada en competències permet definir els resultats de l’aprenentatge

Conselleria d Educació, Cultura i Esport Consellería de ... · PDF filecaballero gomez, belen educaciÓ fÍsica educaciÓn fÍsica cabrera marcet, maria clara anglÉs ... cutillas

Programació Educació Física 2009-2010

EDUCACIÓ MOTRIU (Curs 2009/10) › contents › 1369047557educacio-motriu.pdf · EDUCACIÓ MOTRIU (Curs 2009/10) ) Montserrat Francín i Veciana Catedràtica en Educació Física

Pechakucha CURRÍCULUM EDUCACIÓ FÍSICA ESO CATALUNYA / ESPANYA

CURRICULUM EDUCACIÓ FÍSICA

MATERIALS DIDACTICS EN EDUCACIÓ FÍSICA - ddd.uab.cat · Jordi Díaz Lucea, llicenciat en Educació Física, Professor de Oidàctica i Organització de l'Educació Física de la

Unitat Didàctica: EL GOLF · PDF file... Educació Física Batxillerat

Esport, Salut, Educació i Lleure. Serveis a les personesferrantallada.cat/sites/default/files/tallada_batxillerat_i_esport2019.pdf · PROJECTE DIDÀCTIC Promoció esportiva a l'ESO

Programación de educació física

Educació física Serra de Prades 2014-15

_treball educació física

Les Cb i educació física

Expressió Corporal a Educació Física

DEPARTAMENT D’ EDUCACIÓ FÍSICA I ESPORTIVA … · departament d’ educaciÓ fÍsica i esportiva actividad de los mÚsculos paravertebrales durante ejercicios que requieran estabilidad

I després de l'eso, què

EDUCACIÓ FÍSICA 2n ESO...IES L’ASSUMPCIÓ. ELX EDUCACIÓ FÍSICA 2n ESO Condició física i salut 2 NORMES DE LA CLASSE D’EDUCACIÓ FÍSICA ASSISTÈNCIA A CLASSE Tot l’alumnat

2n BATXILLERAT 1r TRIMESTRE EDUCACIÓ FÍSICA ... 1r trim 2n batx.pdf2n BATXILLERAT 1r TRIMESTRE EDUCACIÓ FÍSICA INTRODUCCIÓ La finalitat principal de l'Educació física en el

Educació Física Cooperativa Memòria de l'activitat desplegada en el

Normativa APA 6 per Apunts Educació Física i Esports

EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA A L'ESO

Currículum Educació Física

Prepara't per a l'ESO

EDUCACIÓ FÍSICA 1r ESO - ieslaasuncion.orgieslaasuncion.org/departamento/documentos/apuntes/215.pdf · IES L’ASSUMPCIÓ. ELX EDUCACIÓ FÍSICA 1r ESO 2ª Avaluació Condició

Una Educació Física per a la vida - gva.es