AR

XIU

S45

D’acord amb voluntat expressada en el Decàlegd’actuacions de la Subdirecció General d’Arxius,la formació és un dels aspectes prioritarisque cal impulsar en l’acció política d’arxiusd’aquesta legislatura. Aquesta necessitat nonomés ve regulada per la mateixa Llei 10/2001,

de 13 de juliol, d’arxius i documents, quan es-tableix que la direcció del Sistema d’Arxiusde Catalunya (SAC) ha de promoure la formaciópermanent dels professionals dels arxius i elsha de facilitar la informació i la documentaciónecessària pel desenvolupament de la seva

CCultura Arxius

Editorial. El Pla de Formació 2006,pàg 1 / Qüestions de treball.Exposició Literatures de l’exili: unprocés de recerca, pàg 3 /Noticiari. pàg 7 / Rerefons.Conferència Internacional de laTaula Rodona d’Arxius 2005 (CITRA),pàg 17 / Reunió de treball de laSecció provisional d’arxius notarialsde l’ICA (ICA/SAN) a Gènova, pàg 18 /La secció d’Arxius d’Esports delConsell Internacional d’Arxius(ICA/SPO), pàg 20 / DLM fòrum 2005,pàg 21 / Memòries d’un arxivador desecà, pàg 22 / Bibliografia. pàg 23

EditorialEl Pla de Formació 2006

Hiv

ern

20

05

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 1

2A

RX

IUS

45

tasca diària sinó també, perquè la formacióha esdevingut pel propi col·lectiu d’arxivers,un dels valors més preats i el que ha possi-bilitat en el decurs dels anys la clau de vol-ta de la definició i el desenvolupament de lametodologia arxivística catalana.

Amb la intenció de sumar esforços i coordi-nar les accions formatives, s’ha cregut opor-tú programar el Pla de formació amb la col·la-boració d’algunes de les institucions i entitatsque actuen en l’ensenyament de l’arxivísti-ca a Catalunya com són l’Escola d’Adminis-tració Pública de Catalunya (EAPC), l’EscolaSuperior d’Arxivística i Gestió dels Documents(ESAGED) i l’Associació d’Arxivers de Catalunya(AAC).

El Pla de Formació va dirigit a tots els pro-fessionals dels arxius catalans. El seu ob-jectiu és aprofundir en els coneixements ila pràctica de les tècniques arxivístiques mésquotidianes que utilitzen els arxivers en eldesenvolupament de les seves responsabili-tats i alhora, promoure i facilitar als propisprofessionals els coneixements dels estudisi les experiències més innovadores que vansorgint arreu del món relacionades amb la cièn-cia arxivística.

En línies generals el Pla de formació d’en-guany ofereix un ventall formatiu que abra-ça varis aspectes de la metodologia arxivís-tica, per una banda es faran cursos sobre laconcepció i la implementació de Sistemesde Gestió Documental a les institucions.L’objectiu és facilitar a tots els arxivers, finsi tot a aquells que la seva tasca diària està méscentrada en arxius històrics, les nocions mésimportants sobre l’organització i el tracta-ment de la documentació en el decurs delseu cicle de vida.

Per altra banda, es realitzaran tallers dirigitsespecíficament a aprofundir en algunes tèc-niques arxivístiques. L’objectiu és facilitarals arxivers la possibilitat de treballar en lamajor diversitat de casos pràctics a partird’uns coneixements teòrics. En aquest sen-tit es farà un taller sobre les tècniques de di-gitalització de documents en fons docu-mentals i col·leccions, el qual permetràadquirir certa pràctica sobre els suports deconservació digital i en potenciarà el seususos, especialment en aquells casos que es

vulgui utilitzar per a la difusió dels fons mit-jançant la xarxa d’Internet. Un altre tallerque es realitzarà serà l’aplicació de la NODAC,la norma de descripció arxivística de Catalunya.La idea és facilitar l’aplicació d’aquesta nor-ma de descripció en el major nombre possi-ble de casos pràctics tenint en compte la di-versitat de tipologies documentals que esconserven en els arxius. La recent i novedo-sa NODAC és pot consultar en el web de laSubdirecció General d’Arxius i esperem quea la primavera surti la seva publicació en ca-talà i en castellà.

Així mateix, s’ha pensat en un altre tipus deformació dirigida a aquells que volen apro-fundir en l’estudi sobre la gestió dels docu-ments electrònics. Aquest és un àmbit en elque els accelerats i renovadors canvis quees produeixen en les tecnologies de la in-formació i la comunicació incideixen direc-tament en la funció arxiu, de forma que elstècnics estem obligats a un aprenentatge i re-ciclatge continu sobre el tractament i con-servació d’aquests suports documentals. Enaquest marc es realitzarà el Postgrau de do-cuments electrònics, el mateix curs de tercer ci-cle i amb el mateix programa acadèmic quees va realitzar el 2004 a l’ESAGED (i coorga-nitzat amb l’AAC). A més, per tal de possibi-litar que els arxivers hi puguin assistir deforma més còmoda i profitosa es realitzaràen dos anys, dos mòduls aquest any i dosmòduls més, l’any vinent.

Finalment, també aquest any és realitzaràper tercer any consecutiu la JornadaInnov@.doc, que ja esdevé un clàssic. La te-màtica que centrarà la jornada d’enguanytractarà sobre la preservació dels suports di-gitals. L’objectiu és mostrar alguna expe-riència capdavantera que s’hagi produït arreudel món en aquest àmbit i així mateix pre-sentar les reflexions de professionals de cer-ta rellevància i notòria experiència que, amés de les seves explicacions, n’afavoreixinel debat i l’intercanviï d’opinions entre elsassistents.

El Pla de Formació es realitzarà a l’Escolad’Administració Pública de Catalunya (EAPC)o a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC)

Per a més informació, cal consultar en el webde la Subdirecció General d’Arxius.

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 2

3

AR

XIU

S45Qüestions de treball

Exposició literatures de l’exili: un procés de recerca.Eva Gimeno Cases

Qualsevol projecte de recerca, expositiu ono, genera unes expectatives altament esti-mulants. El resultat obtingut acostuma a sergratament proporcional a l’esforç emprat.Això no hi ha mancat gràcies a l’orientaciódonada pel comissari de l’exposició, el crí-tic literari Julià Guillamon, qui ha sabut, ambrigor, tossuderia i intuïció, donar cabuda a in-formació de diversa procedència, integrantdiferents registres: assessors, especialistes,testimonis directes, recerca documental iespecialment, la veu dels mateixos escriptorsmitjançant les seves obres literàries.Intencionadament, s’ha volgut explicar les vi-vències dels escriptors catalans a l’exili mit-jançant un doble objectiu: la de captivar alpúblic majoritari i la d’interessar als espe-cialistes amb l’aportació de materials in-èdits.

La mostra es presentà amb un recursos ex-positius senzills i efectius que ajuden a tran-sitar pel recorregut de l’exposició i copsar elcanvi d’escala entre les grans reproduccionsmurals, els materials originals de les vitrinesi les projeccions àudiovisuals. Aquest llen-guatge precís, gens excedit, ha estat conce-but per l’artista Francesc Abad i perfecta-ment executat pels arquitectes Ivan Bercedoi Jorge Mestre juntament amb el destacatdisseny gràfic realitzat per Marc Valls. El llen-guatge cinematogràfic també hi és integrata l’exposició, un documental dirigit perJoaquim Jordà, fragmentat en diversos apar-tats, que cobreix alguns dels episodis méssignificatius de l’experiència de l’exili: l’es-tada al Mas Perxers d’Agullana, el passosfronterers, la supervivència en els camps deconcentració, l’estada als refugis de Perpinyà,Prada de Conflent i Roissy-en-Brie, l’arriba-da al continent americà, el contacte amb lacultura indígena, la vida a Xile i a Mèxic, elsmorts a l’exili. Un treball extens, farcit

d’històries, però gens historicista, que mos-tra entrevistes i imatges actuals d’aquestsindrets relligant el passat i el present amb unaacurada selecció de textos.

La recerca abans esmentada s’ha conduïtper dues vies complementàries; una prime-ra via ha recollit els testimonis directes depersones que han aportat el record de lesseves experiències. La segona via ha con-sistit en el rastreig en arxius i biblioteques.

Pel que fa a la primera via s’ha obtingut in-formació de primer mà mitjançant l’opor-tunitat privilegiada de conversar amb els es-cassos protagonistes supervivents de l’exilio bé amb els familiars dels mateixos, fur-gant en la memòria d’aquests testimonis.Núria Folch, la vídua de Joan Sales, ens ha par-lat dels anys passats entre la RepúblicaDominicana i Mèxic, d’ella provenen docu-ments excepcionals com el manuscrit ori-ginal de poesies que Sales envià a MàriusTorres escrites en francès per evitar la cen-sura i el mapa de Catalunya de 1776 confis-cat pels milicians que Sales va recuperar i guar-dar durant tot el periple de l’exili. Una segonageneració, els fills d’en Tísner, els residentsa Catalunya i els que es van quedar a viurea Mèxic, han aportat un munt d’anècdotesdel seu pare i del seu oncle Pere Calders;d’entre els materials que es poden veure al’exposició destaca la pel·lícula inèdita onles famílies Artís i Calders visiten el conjuntarqueològic de Teotihuacán.Teresa Rovira, fi-lla del polític i historiador Antoni Rovira iVirgili, guarda la memòria de la vida estudiantildels joves a Montpeller, com també CarmeAlomar, la vídua del crític d’art i professorAlexandre Cirici. Cristian Aguadé, fill del po-lític Jaume Aiguadé i Miró, també va estar aMontpeller però davant el perill de l’ocupa-ció alemanya optà, com molts d’altres, de

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 3

4A

RX

IUS

45

marxar cap Mèxic i després establir-se a Xileon acabà muntant un pròsper negoci, la fir-ma Muebles Sur. Carles Fontseré, encara hi-peractiu, ens permet copsar altres estratè-gies de supervivència, a entendre l’exili comun mosaic. D’aquesta manera al costat deles fotografies del camp d’Argelers i amb elfons sonor de La mer de Charles Trenet,es mos-tra un projecte decoratiu per una barraca deluxe a Canet Plage, lloc d’estiueig proper aPerpinyà i als camps de concentració on ellmateix havia pogut escapar. En un altre apar-tat, es mostra una selecció de fotografies delsmercats ambulants de Mèxic, realitzades en-tre 1966 i 1967, on retrata la multitud i elstrets d’una cultura diferent que tan va fas-cinar com incomodar alguns dels escriptorscatalans residents en aquest país. MercèRomeva, la jove de Carles Riba, ens explicala sortida del seu futur sogre amb el poetaMachado, la llarga nit que van passar ama-gats tots dos en un vagó de tren, el tempsviscut a Bierville. Amadeu Cuito, fill de l’en-ginyer Ferran Cuito, ens acompanya perPerpinyà i ens deixa una peça única, la car-ta que Pompeu Fabra va enviar al seu pare el1944, intentant bescanviar patates per mig qui-lo de sucre; eren els anys de la fam i de la for-çosa solidaritat entre els grups de refugiatscatalans acollits a França: Tolosa, Perpinyà,Montpeller, Prada, París… Però no tot van serestretors, els fills de Xavier Benguerel, re-corden la indústria farmacèutica que el seupare va muntar a Santiago de Xile, elsLaboratoris Benguerel.Víctor Hurtado (fill del’advocat i escriptor Odó Hurtado) també ésun testimoni d’aquest contrapunt, doncs vacréixer en un grup més acomodat de la co-lònia catalana del Mèxic del anys 50 i 60, delsnegocis creats pels catalans, etc.També NúriaCosta parla del seu pare, l’editor BartomeuCosta-Amic, militant del POUM, qui publicàa Mèxic llibres de tan diversa índole com laCol·lecció Clàssics Catalans fins a llibres po-lítics de clara vocació stalinista.

I encara no hi són tots (Montserrat Canyameres,Ramon Gual, Montserrat Julió, Roger Bartra,Rafaela de Buen, Anna M. Prat, Ramon Xirau,Martí Soler, etc.), de forma desendreçada iincompleta s’han donat alguns exemples deles persones que han ajudat i que genero-sament han accedit a intervenir en el docu-mental, a prestar documents i objectes o aser entrevistades pel catàleg de l’exposició.

Pel que fa a la segona via de recerca ens re-ferim als fons documentals en llocs natu-rals de consulta pública, els arxius i biblio-teques. Aquesta altre camí també ha produïtresultats sorprenents.A la Biblioteca Nacionalde Xile, per exemple, van aparèixer fotogra-fies del camp d’Argelers, i als arxius del dia-ri esportiu l’Equipe un fons inèdit de foto-grafies pertanyent a l’antic diari Excélsioramb imatges del camp d’Argelers i dels re-fugiats republicans travessant la frontera.Temàticament no suposa cap novetat, altrestreballs de caire més generalista sobre l’exi-li ja havien mostrat infinitat d’imatges sem-blants, però cal considerar-ho, si més no, comuna aportació interessant. També val la pe-na destacar que és la primera vegada ques’exposen obres del pintor Josep Gausachsrealitzades a la República Dominicana, paíson es va exiliar, va refer la seva carrera i onmorí sense plantejar-se mai el retorn, aixícom una selecció de fotografies dels anys 40realitzades pel metge austríac Kurt Schnitzer(fugit del nazisme i conegut amb el nom deConrado) sobre la vida quotidiana a CiudadTrujillo (Santo Domingo), on hi retrata lesdesigualtats entre la població i l’estamentmilitar.

Finalment es podria parlar d’un darrer grupd’arxius de lògica consulta, és a dir els fonsinstitucionals i sobretot, els fons personalscedits pels mateixos escriptors o pels seus hereus.

A l’Arxiu Històric Comarcal de Berga, s’hiconserva la documentació pertanyent a l’es-criptor Ramon Vinyes, un fons iniciat grà-cies a la donació efectuada per la seva cun-yada, Lluïsa Riera, l’any 2000.Vinyes ha estatbàsicament conegut per la seva relació ambal grup de Barranquilla, l’exili a Colòmbia iespecialment pel personatge que apareixcom “el sabio catalán” a la novel·la de GabrielGarcia Márquez Cien años de soledad. Dinsl’exposició ha estat, però, vinculat amb un epi-sodi menys conegut, el seu pas per Tolosa, elComitè Universitari i els centres d’acolli-ment, exposant un dietari escrit el 1939 enun dels quaderns escolars que la municipa-litat de Tolosa reciclava i repartia als escrip-tors refugiats.

L’arxiu Comarcal de Manresa preserva el fonsde l’escriptor Joaquim Amat Piniella, qui va

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 4

5

AR

XIU

S45a estar internat en diversos camps d’exter-

mini nazi, a Mauthausen i Ebensee entre elsanys 1940 i 1945. Val la pena consultar lamagnífica web d’aquest escriptor (www.guia-manresa.com/amat/), autor de la novel·laK.L. Reich on explica la dramàtica experièn-cia en els camps de concentració. El fill de l’es-criptor, Marcel Amat, va fer donació del ma-terial del seu pare a l’Arxiu Històric Comarcall’any 2001.

La biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys de Mar vaacomplir la voluntat expressa d’acollir l’ar-xiu de l’escriptor Lluís Ferran de Pol, amb elconsentiment de la seva filla. L’exposició re-marca la fascinació d’aquest autor pel llibresagrat dels maies (les llegendes del Popol-Vuh) i per l’arqueologia mexicana, de la qualen sortí la novel·la Érem quatre, inspirada enel descobriment que es produí l’any 1940amb l’aparició de les restes de la ciutat deTòl·lan, la llegendària capital del míticQuetzalcòatl.

Vicenç Riera Llorca, fill d’una família obreradel barri barceloní del Poblesec, va tornar deMèxic l’any 1969 i es va instal·lar a Pineda deMar fins la seva mort, l’any 1991. Com peraltres refigiats, la República Dominicana vaser un lloc de pas (1939-1942), donat que so-ta el règim del general Trujillo, aquest paísno va facilitar gens la vida dels exiliats quea la primera oportunitat embarcaven cap aMèxic. La seva primera novel·la Tots tres sur-ten per l’Ozama descriu la desagradable ex-periència viscuda a l’illa. D’aquest períodes’exposen diversos documents del Club delCatalans a la República Dominicana de l’ArxiuRiera Llorca que es troba a l’Ajuntament dePineda.

A la ciutat de Terrassa es conserven els lle-gats dels escriptors Agustí Bartra,Anna Muriài Ferran Canyameres. Anna Murià realitzàuna primera cessió l’any 1983, un any des-prés de la mort del seu marit, el poeta AgustíBartra. El Museu de Terrassa (Casa-MuseuAlegre de Sagrera), de titularitat municipal,obrí llavors la Sala Bartra. La documentació,en canvi, passà a l’Arxiu Històric Comarcal,on es va fer l’últim ingrés l’any 1999. La sa-la dedicada a l’escriptor i editor FerranCanyameres, del mateix museu, ja s’haviainaugurat anteriorment, l’any 1988, gràciesa la donació realitzada per la seva filla

Montserrat. Els documents, objectes i foto-grafies que es conserven tan al Museu coma l’Arxiu són veritablement interessants imolt poc coneguts. Destacarem únicamentdos objectes especialment emotius que s’hanutilitzat a l’exposició: un tovalló de paper(fràgil, gairebé transparent) guardat per AnnaMurià amb les signatures d’alguns dels re-fugiats a Roissy-en-Brie i la corbata que PereVives –assassinat a Mauthausen el 1942– lidonà al seu amic Bartra quan aquest va po-der sortir del camp de concentració d’Agde.

L’Arxiu Històric de Sabadell aplega bona partde la documentació dels escriptors FrancescTrabal,Armand Obiols (Joan Prat) i Joan Oliver.Les famílies Trabal i Oliver es van embarcaren el vaixell Florida via Argentina cap aSantiago de Xile. Oliver va tornar l’any 1948i Trabal morí a Santiago, sense descendèn-cia directa, l’any 1957. La seva neboda, AnnaMaria Prat Trabal, ha donat manuscrits, fo-tografies i d’altres materials a l’arxiu. SílviaOliver, també ha cedit bona part de la docu-mentació del seu pare, mentre que la pertanya Obiols es pot trobar parcialment al fons dela Fundació Mercè Rodoreda de l’Institutd’Estudis Catalans. La Fundació la Miradade Sabadell, constituïda legalment el 1989 idedicada a l’edició i estudi dels escriptorsde la Colla de Sabadell, vetlla també peraquest patrimoni i concedeix, conjuntamentamb l’arxiu i els hereus, els permisos de re-producció d’imatges i el préstec de pecesoriginals.

Fins ara hem citat els arxius que presentenuna evident vinculació personal amb els fonsd’alguns dels escriptors representats a l’ex-posició. D’altra banda caldria esmentar breu-ment els dos darrers arxius que també hanconstituït el gruix de la documentació del’exposició. D’una banda el fons Pere Calders,cedit a la Universitat Autònoma de Bellaterrai en una altra escala l’Arxiu Nacional deCatalunya, a Sant Cugat del Vallès. El fonsde la Generalitat de Catalunya a l’exili per-tanyent a l’ANC, és un enorme conjunt de do-cumentació consultable en format digital,que ha proporcionat quantitativament la de-manda més important d’aquesta exposiciópel que fa a la sol·licitud de préstec d’origi-nals i reproduccions. L’ANC també ha pro-porcionat documents pertanyents als fonspersonals del poeta Carles Riba i de l’es-

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 5

6A

RX

IUS

45 criptor i traductor Cèsar-August Jordana.Literatures de l’exili va obrir les seves portesel passat 4 d’octubre, en aquest temps hipassaren visitants de tota mena: curiosos,escèptics, implicats, entusiastes… Pels més

joves va ser un descobriment, pels més gransun reconeixement. En qualsevol cas la gentno hi sortí indiferent.Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.Del 4 d’octubre de 2005 al 29 de gener de 2006

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 6

7

AR

XIU

S45

Subdirecció General d’Arxius

Edició de la Memòria de la Subdirecció general d’Arxius de 2004

Ha estat editada la memòria de la Subdirecciógeneral d’Arxius corresponent al 2004. Cal re-marcar que és la primera vegada que s’ha elabo-rat i que es difondrà àmpliament un documentd’aquestes característiques, amb inclusió de lesmemòries monogràfiques –en una versió neces-sàriament abreujada– corresponents a l’ArxiuNacional de Catalunya, als trenta centres queconformen la Xarxa d’Arxius Comarcals deCatalunya i a vint arxius centrals administratiusde la Generalitat de Catalunya. L’accés a les me-mòries dels centres, tot seguit de l’exposició deles actuacions directes menades per la SGA, per-met una visualització completa del desplegamentdels programes, els projectes, les directrius tèc-niques i les actuacions de coordinació i suport, idels seus efectes concrets en el patrimoni docu-mental de Catalunya i en els arxius, amb l’ob-jectiu de contribuir a la transparència i la gestiódemocràtica i eficient de la cosa pública.

Projectes de cooperació i solidaritat en l’àmbit dels arxius

El Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya, té les competències en arxius en l’àm-bit català i li correspon entre altres coses esta-blir programes d’actuació arxivística. El Pla d’Actua-cions en Política d’Arxius de la Subdirecció Gene-ral d’Arxius contempla el desenvolupament depolítiques de cooperació i solidaritat en l’àmbitdels arxius i del patrimoni documental en paï-sos en vies de desenvolupament o en aquells quehagin patit alguna catàstrofe natural i, així ma-teix, té la voluntat d’impulsar projectes que per-metin una projecció internacional de l’arxivísti-ca catalana.L’organització no governamental Arxivers senseFronteres (AsF) és la única entitat de l’estat espanyolamb projecció internacional i amb seu a la ciu-tat de Barcelona que té per objectiu l’organitza-ció dels arxius i la gestió documental de les ad-ministracions públiques d’aquelles societats ambun inestable desenvolupament polític, econòmic,social i cultural. En aquest marc, AsF realitza pro-jectes de cooperació i solidaritat a l’entorn de laprotecció i conservació del patrimoni documen-tal de la humanitat en països que tinguin un pa-trimoni documental que estigui en imminent pe-rill de pèrdua o degradació irreversible per manca

de recursos suficients o bé de professionals pre-parats. També actua en països sotme-sos a si-tuacions bèliques o de violència generalitzades,o afectats per catàstrofes naturals.El Departament de Cultura vol, conjuntamentamb Arxivers sense Fronteres, impulsar projectesi programes de cooperació a l’entorn de l’orga-nització administrativa dels organismes públics,especialment les institucions governamentals i mu-nicipals, facilitant-los una metodologia de tre-ball que els permeti una major agilitat en els pro-cediments administratius i els processosdocumentals, a més d’apostar per una millora enla transparència administrativa de les institu-cions públiques.Mitjançant la signatura d’un conveni de col·la-boració amb aquesta institució, enguany, laSubdirecció general d’Arxius col·laborarà en tresprojectes, alguns els quals tenen abast pluri-anual:● Projecte de cooperació amb l’administració lo-cal de Fes (Marroc).● Projecte per a la recuperació dels arxius de lesdictadures del Con Sud.● Projecte de cooperació amb l’Archivo Generalde la Nación de l’Uruguay.

Homogeneïtzació de la denominació dels arxius de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya

L’any 1977 amb la reinstauració de la Generalitatde Catalunya i amb l’assumpció de competèn-cies plenes que li conferia l’Estatut, la Generali-tat va crear el seu propi sistema d’arxius, en el qual,la Xarxa d’Arxius Històrics Comarcals hi té unapart fonamental. A partir de 1981 es va iniciar eldesplegament de la Xarxa a les comarques. Per ala creació dels primers arxius comarcals es varensignar convenis entre el Departament de Cultu-ra i els ajuntaments de la capital de comarca, ons’establien les obligacions que assumiria cadapart.Els arxius comarcals i la xarxa varen ser recone-guts legalment amb la Llei 6/1985, de 26 d’abril,d’arxius. Amb la Llei d’organització territorial de1987 es varen crear les comarques i els consellscomarcals i mitjançant el Decret 110/1998 es varegular l’organització de la Xarxa on es donava en-trada en els convenis de creació als consells co-marcals. Des d’aleshores, tots els convenis s’hananat signat a tres bandes: Departament de Cultura,ajuntament de la capital de comarca i el consellcomarcal corresponent.

Noticiari

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 7

8A

RX

IUS

45

La Llei 6/1985 es va modificar per la Llei 8/1989,de 5 de juny i va quedar finalment derogada perla Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i docu-ments, que defineix la Xarxa d’Arxius Comarcalscom un conjunt d’arxius d’àmbit comarcal que ac-tuen d’una manera coordinada per garantir elcompliment dels objectius d’aquesta Llei en totel territori i fer possible l’aplicació de provinen-ça i territorialitat en el tractament dels docu-ments i en l’accés a aquests. La Llei 6/1985, de 26d’abril, d’arxius denominava els arxius de la Xarxacom a Arxius Històrics Comarcals. La Llei 10/2001,de 13 de juliol, d’arxius i documents els denomina ArxiusComarcals.El nom de l’arxiu comarcal des de l’any 1981 finsal 1987 va ser sempre el de la capital de comar-ca. A partir de 1987, un cop definida per Llei l’or-ganització territorial, es varen començar a deno-minar també amb el nom de la seva comarca.Actualment tenim una xarxa formada per 31 ar-xius comarcals, els quals, exceptuant les parti-cularitats de l’Arxiu Històric Generau d’Aran i elsarxius històrics de Girona,Tarragona i Lleida, queexerceixen de provincial i comarcal alhora, tenenmajoritàriament la denominació de la capital dela comarca, la qual cosa no s’adiu amb la sevafunció d’arxiu territorial.En aplicació de la Llei 10/2001, d’arxius i documents,i després de rebre el dictamen de l’assessoria ju-rídica on s’informava favorablement aquesta ini-ciativa, ha estat suprimit el títol d’Arxiu HistòricComarcal pel d’Arxiu Comarcal i, a més a més, pertal que quedi ben explícita la seva funció de ins-titució territorial i per homogeneïtzar les deno-minacions, s’han canviat el nom dels que en el seutítol hi consten les respectives capitals de co-marca pels de la comarca que els pertoca.

Jornada: “Documentació d’arquitectura i noves tecnologies”

El 25 d’octubre del 2005 es va celebrar a la sala d’ac-tes del CoAC a Barcelona una jornada tècnica or-ganitzada per l’Associació d’Arxivers de Catalu-nya i la Subdirecció General d’Arxius amb el títol“Documentació d’arquitectura i noves tecnolo-gies”.Inclosa als actes del XXè aniversari de l’Associa-ció i portada a cap pel Grup de Treball d’Arxius iFons d’Arquitectura va tenir l’assistència d’unesvuitanta persones, tant d’arxivers com d’arquitectes,confirmant el títol previ que emmarcava la jornada:“Diàlegs entorn de la documentació d’Arquitectura”i permeté sentir en un mateix escenari, veus taninteressants com la del Secretari de la Secciód’Arquitectura del Congrés Internacional d’Arxius,Joao Vieira, la de l’especialista en drets d’autor, Mar-co Marandola o la de l’arquitecta Beatriz Ruiz,entre d’altres.Les intervencions dels Directors generals dePatrimoni Cultural i Arquitectura i paisatge, jun-

tament amb les del Degà i el vocal de cultura delCoAC, serviren per a evidenciar l’interès de lesinstitucions en la existència d’aquests marcs derelació inter-professional que beneficien tan aarquitectes com a arxivers, així com la voluntatde repetir amb futures jornades.

4t Laboratori d’Arxius Municipals

La Subdirecció general d’Arxius, la Diputació deBarcelona, a través de l’Oficina de PatrimoniCultural, l’Arxiu Municipal de Barcelona i l’Associaciód’Arxivers de Catalunya, han organitzat el 4tLaboratori d’Arxius Municipals per al dia 23 de fe-brer de 2006, al Pati Manning, carrer Montalegre7 de Barcelona. Aquest quart laboratori vol con-tinuar sent un espai de trobada on l’intercanvid’experiències, el debat i la reflexió dels arxiversmunicipals contribueixin a l’avenç de l’acció delsmateixos arxius,

Arxiu Nacional de Catalunya

Exposició 25 anys de l’ANC.La comunicació de la memòria

El 29 de novembre, el director general del PatrimoniCultural inaugurà, a la seu de l’ANC, l’exposició«25 anys de l’ANC. La comunicació de la memò-ria», que romandrà oberta fins el pròxim 14 demaig de 2006. Aquesta exposició s’emmarca dinsdels diversos actes amb els que, durant un any (denovembre de 2005 a novembre de 2006), elDepartament de Cultura commemora la creaciói posada en funcionament de l’ANC.L’exposició mostra, en una trajectòria de cinc àm-bits diferents, les funcions que des de fa 25 anysté encomanades l’ANC i dóna a conèixer a la so-cietat els programes i els projectes de futur de lainstitució. Sota els epígrafs de Presentació, elPatrimoni documental i l’ANC, Ingrés, tracta-ment i conservació: el treball a l’arxiu, Servei i comunicació i Projecte de futur, s’expliquen lesfuncions patrimonials de preservació i conser-vació dels documents, però també com l’ANC es posiciona, en tant que actor privilegiat en la societat de la informació i el coneixement, perprojectar i comunicar la memòria històrica alsciutadans.La millora dels procediments, la potenciació de ca-nals i sistemes de comunicació, i la implicació enla societat que l’envolta, són les grans línies d’ac-tuació que té plantejades l’ANC en la seva vo-luntat de seguir sent un referent destacat en la re-cuperació, conservació i comunicació de la memòriahistòrica de Catalunya. Assolits els objectius decustòdia i salvaguarda, l’ANC a vint-i-cinc anys de la seva creació, impulsa tots aquells projectesque, relacionats amb la comunicació de la me-mòria col·lectiva, s’adrecen a la configuració de“l’arxiu de les persones”.

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 8

9

AR

XIU

S45

Digitalització de la documentació dels llinatges catalans de l’Arxiu Ducal d’Híjar

El mes d’octubre de 2004, la Direcció General delPatrimoni Cultural del Govern d’Aragó va autoritzarl’ANC a digitalitzar la documentació de proce-dència catalana conservada en el fons de l’ArxiuDucal d’Híxar, propietat del govern aragonès iconservat a l’Arxiu Històric Provincial de Saragossa.El fons està integrat per 1.301 lligalls organitzatsen cinc sales o seccions. A llarg de l’any 2005, laDra. María José Casaus ha revisat les sales I i II iha identificat 2.961 unitats documentals referidesa un gran nombre de famílies i patrimonis delPrincipat de Catalunya, comtats de Rosselló iCerdanya i Sardenya. S’ha generat una base da-des descriptiva i s’ha procedit a digitalitzar elsdocuments dels primers 190 lligalls, amb un to-tal de 30.000 imatges. L’Arxiu Ducal d’Híjar ésd’importància cabdal per al coneixement de lanoblesa i la societat catalanes de l’Antic Règim,en aplegar els fons documentals de dos gransconglomerats de llinatges catalans: els Castre-Pinós (comtes de Vallfogona i Guimerà, vescom-tes d’Illa, Canet i Èvol i barons de Milany, Pinós,Mataplana, Lluçà, la Portella i Peramola); i elsPonts de Mendoza (marquesos de Vilanant, com-tes de Robres i de Montagut, vescomtes de Jóc ibarons de Jorba, Rupit i d’Orcau). En aquests mo-ments s’està procedint a revisar la qualitat de lesimatges i a completar la descripció, per la qual co-sa el fons trigarà encara un temps a poder ésserconsultat. Es preveu la continuació del projecteen els exercicis de 2006 i 2007.

Primer tractament arxivístic de la documentació de la Fundació J. Espona

L’any 2000 l’ANC i la Fundació Privada JaumeEspona van signar el contracte de cessió en co-modat de la documentació històrica de la fàbri-ca de filats i teixits de Sant Joan de les Abadesses,instal·lada en aquesta població el 1902, i la de lapròpia fundació, creada el 1958 per a la gestió del’empresa a la mort de Josep Espona Brunet. La in-tervenció de l’Arxiu Nacional s’ha centrat en laseparació de la documentació corresponent al’empresa i a la fundació, per a constituir els fons J. Espona, SA i Fundació Jaume Espona, i realitzar-ne un primer tractament arxivístic. Dins el primerfons trobem la documentació empresarial entrels a ys 1939 i 1997, mentre que en el fons de lafundació destaca la documentació de la gestióde “Clínica de Nuestra Señora de la Merced” –es-tabliment sanitari fundat per al tractament deles enfermetats pulmonars– i la referent al pa-trimoni immobiliari de la família.

Ingrés del fons Ramon Sugranyes de FranchEntre els fons personals ingressats al llarg de l’any2005 destaca el de Ramon Sugranyes de Franch(Barcelona, 1911), intel·lectual catòlic que haguéd’exiliar-se en el moment de l’esclat de la guerra

de 1936-1939 i s’instal·là a Friburg (Suïssa), jun-ta-ment amb altres personalitats catòliques des-tacades com el cardenal Vidal i Barraquer i el ca-nonge Carles Cardó.A Friburg esdevingué professorde llengua i literatura hispàniques de la UniversitatCatòlica i un dels intel·lectuals catalans més co-neguts i influents de la postguerra. Els fons haestat lliurat pel mateix productor i per la seva fi-lla, i inclou documentació rellevant de les activi-tats de Sugranyes en diversos camps associatiusi professionals: documents personals, de la sevamilitància en la FNEC (1932-1933), del seu pas perdiverses organitzacions catòliques durant laRepública, de la seva participació en el Comitèper la Pau Civil a Espanya (1936-1939) i docu-mentació d’organismes catòlics internacionals(Institut Internacional Jacques Maritain, AmitiéJudeo-Chrétienne en Suïsse, Pax Romana, de la quèfou president entre 1958-1966) i molt especial-ment la seva participació en el Concili Vaticà II coma auditor laic. S’ha conservat també tota la co-rrespondència i l’obra del productor, configuranten el seu conjunt un fons molt complet i rellevantper al coneixement de la intel·lectualitat catòli-ca catalana en el franquisme.

Arxiu Central del Departament de Cultura

Implantació sistema de gestió dels documents electrònics a la Direcció General de Cooperació Cultural

Durant l’any 2005 s’ha desenvolupat un sistemanormalitzat d’arxiu definitiu dels documents elec-trònics per tota la Direcció General de CooperacióCultural. Es basa, en una explicació molt simpli-ficada, en estructurar els directoris dels ordina-dors fent servir la codificació del quadre de clas-sificació de la Generalitat de Catalunya pernormalitzar les carpetes i subcarpetes pròpiesdel Windows, d’una forma semblant a la que esfa servir per la documentació paper. S’ha elabo-rat un manual d’ús i donat formació als diferentsusuaris, a més de normalitzar criteris per ano-menar i indexar els documents. Properaments’espera implantar-ho en la Direcció General dePatrimoni Cultural.

Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Exposició “1956 L’Any de la Fred.L’Observatori Meteorològic de Girona”

Durant els dies 13-29 gener de 2006 ha tingut lloca la sala d’exposicions del Consell Comarcal del’Alt Empordà, a Figueres, l’exposició 1956 l’anyde la Fred. L’Observatori Meteorològic de Girona. Apartir de l’1 de febrer fins al 15 d’abril de 2006, l’ex-posició es podrà visitar a l’Arxiu Històric de Gironai, després d’aquesta data, esdevé itinerant per di-verses poblacions de les comarques gironines.

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 9

10A

RX

IUS

45

En l’organització i assessorament de l’exposicióhi han col·laborat Josep Batlló, físic i investiga-dor de l’Observatori de l’Ebre, bon coneixedor dela història dels observatoris meteorològics cata-lans, Josep Calbó, professor titular del Departamentde Física i Institut de Medi Ambient de la Universitatde Girona que ha elaborat l’estudi comparatiudel clima, i Pere Gifre, historiador empordanès.El febrer de 2006 farà cinquanta anys de l’anymés fred del segle XX que es coneix com “l’anyque el fred va matar les oliveres”. Aquesta datafou molt significativa a causa de les onades de fredpolar que marcaren, sense cap mena de dubte, undels episodis més dramàtics de l’agricultura em-pordanesa en tot el segle XX. A partir del 1956, lavida al camp va fer un tomb, moltes personesmarxaren dels pobles i abandonaren els conreusper anar a treballar en altres activitats del sectorserveis. Malgrat que hi ha hagut altres onades defred, abans i després d’aquesta data, com es mos-tra a l’exposició amb la comparació amb el ma-pa de temps corresponent al 2005, cap no fou tanprofunda ni tan significativa com la de l’any 1956,que es considera la més freda del segle per la du-rada i la persistència de les glaçades.L’estudi i el coneixement d’aquest episodi quemarca un canvi en l’economia i la demografia deles comarques gironines, i sobretot de l’Empordà,es pot treballar des de molts punts de vista i fentservir moltes fonts. Entre les fonts textuals mésimportants que es conserven, hi ha la documen-tació de l’Observatori Meteorològic de Girona,1911-1979, dipositada a l’Arxiu Històric de Girona,que –aporta les dades meteorològiques més re-culades i més completes de les comarques giro-nines i per això aquest fons és bàsic per a estu-diar la història del clima a Girona. També ladocumentació dels nombrosos ajuntaments em-pordanesos on tramitaren les declaracions delsdanys i el perdó del pagament d’impostos.L’exposició que presentem vol ser a la vegada unrecord del fet meteorològic puntual, dels canvisque originà en l’economia agrària de l’Empordài una mirada a l’Observatori Meteorològic deGirona. S’hi pot veure un estudi comparatiu ambmapes del temps, així com també un recull defotografies testimonials de tots aquells fotògrafsagosarats que no volgueren perdre’s el moment,els documents de l’Observatori i un mostreig depremsa local. L’exposició vol ser també un ho-menatge a les persones que van treballar al’Observatori i que, pacientment, recolliren una granquantitat de dades i d’informació.S’ha editat un catàleg produït pel Consell Comarcalde l’Alt Empordà amb articles, estudis, mapes,gràfiques i fotografies sobre la temàtica que espresenta a la mostra.

Congrés “El Paisatge element vertebrador de la identitat empordanesa”

En commemoració del 50è aniversari de la crea-

ció de l’Institut d’Estudis Empordanesos, hi haprevist organitzar , els dies 20-22 d’octubre del2006, un congrés a Figueres al qual es convida aparticipar a tots els estudiosos que vulguin feruna aportació al coneixement de la comarca.Constarà de quatre àmbits temàtics:1- Territori, paisatge i medi natural a l’Empordà.2- Les transformacions d’un paisatge: memòria

i història - Història antiga empordanesa.3- Les transformacions d’un paisatge: memòria

i història - Història moderna empordanesa.4- El paisatge empordanès inspirador de la crea-

ció artística.Es poden presentar comunicacions a qualsevoldels àmbits mitjançant l’enviament previ, abansdel 30 de gener de 2006, a l’adreça congres@ieem-pordanesos.org, d’un resum de sis ratlles del pro-jecte d’investigació. I més endavant, el text defi-nitiu amb una extensió màxima de 25.000 caràcters(10 DIN-A4), notes incloses. S’hi poden incloureun màxim de cinc elements gràfics. Cal enviar-lesen suport paper i digital (processador de textosWord) fins el 10 de setembre. Pot consultar-se laprimera circular a l’adreça oficial de l’Institut:ieempordanesos@terra.es

Arxiu Comarcal del Baix Camp

Investigació sobre la repressió franquista

Un dels fons que ha merescut l’atenció dels usua-ris de Reus en els darrers anys ha estat el de laComandància Militar de Reus (1939-1945) quegestionava el camp de concentració o de treballd’aquesta ciutat, el motiu no ha estat altre que l’ob-tenció dels justificants de privació de llibertat ca-ra les peticions administratives d’indemnitzacióa la Generalitat de Catalunya. El fons el formen7 llibres i un lligall de gestió interna del camp. Lasecció més ben conservada és la de correspondència,en la qual hi trobem llibres d’entrades dels anys1939-1940 , sortides del 1939-1940 i d’entrades isortides conjuntament del 1941 al 1943 i un altreregistre del 1943-1944 . Sens dubte però el queaporta més informació és el registre de passa-ports (1941-1944) que detalla les sortides tant delstreballadors com dels militars, els darrers com aescortes. Les causes més comunes de les sortideseren la llibertat, canvis de destinació, trasllats al’hospital, prestar declaració davant del jutge, etc.Finalment cal esmentar l’existència d’un llibrede prestacions militars (1940-1945) on constenles permisos, les incorporacions, les comissionsde servei, les vacances i altres circumstàncies i,finalment, una llibreta d’ordres.L’Arxiu Comarcal del Baix Camp ha procedit a laredacció d’una llista de tots els presoners queapareixen en el registre de passaports i també habuidat nominalment tota la documentació mu-nicipal susceptible de contenir dades personals

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 10

11

AR

XIU

S45

sobre empresonats polítics per la qual cosa haelaborat una relació alfabètica d’informes de con-ducta (1940) i de correspondència (1939-1943).

Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

Ingrés de pel·lícules dels anys setanta sobre Sant Feliu de Llobregat

Han ingressat el fons Joan Nicolau, 81 bobines de8 mm. i de super 8 mm. de pel·lícules sobre SantFeliu de Llobregat dels anys 1969-1976. Aquestfons, juntament amb altres pel·lícules que ja con-servava l’Arxiu, han estat bolcades en un totalde 26 DVDS amb una durada aproximada de 45hores.

Ingrés del fons Montserrat Pagès i Paretas

Conté fitxes, plànols, fotografies en positiu i dia-positives sobre edificis del Baix Llobregat, fruitde l’elaboració de la seva tesi doctoral sobre artromànic al Baix Llobregat i, en general, sobre laseva tasca com a historiadora de l’art. Abraça,aproximadament, els anys 1980-1990 i conté al-guns milers d’imatges fixes d’edificis del BaixLlobregat de diversos períodes històrics.

Arxiu Comarcal del Baix Penedès

Ingrés del fons de l’Ajuntament de Bonastre

El dia 8 de novembre de 2005, a la seu de l’ArxiuComarcal, el president del Consell Comarcal delBaix Penedès i l’alcalde de Bonastre, formalitza-ran la signatura del contracte de cessió en dipò-sit del fons de l’Ajuntament de Bonastre a l’ArxiuComarcal. Es tracta de la seva documentació his-tòrica, fins l’any 1950, tal com va acordar en elple convocat el mes d’abril de 2005.El fons ocupa aproximadament 25 metres linealsi el seu abast cronològic abraça els anys 1562-1950. Conté dos capbreus, un de 1562 –que es con-verteix en el document més antic custodiat al’Arxiu Comarcal- i l’altre de 1694.

Arxiu Comarcal del Bages

Conferència sobre la Guerra del Francès a Súria

El 18 de gener es va portar a terme la conferèn-cia “La Conca del Cardener durant la Guerra delFrancès (1808-1814)” a l’Ajuntament de Súria, a cà-rrec de Francesc Serra.

Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Ingrés del fons del fotògraf montblanquíVicenç Baldrich i Sabaté

El dia 19 d’octubre, mitjançant un conveni ambl’Ajuntament de Montblanc, s’ingressà a l’Arxiu

Comarcal el fons del fotògraf montblanquí VicençBaldrich i Sabaté, el qual consta d’un bon nom-bre de positius fotogràfics i de negatius, d’actesi d’esdeveniments de Montblanc i de Poblet de1930 a 1950.

Ingrés de dos capbreus de Rocafort de Queralt i de Montagut i de Salmella

La Subdirecció General d’Arxius ha dipositat doscapbreus de Rocafort de Queralt i dels termes deMontagut i de Salmella dels anys 1754 i 1781-84.

VIII Premi Aires de la Conca de recerca comarcal

El dia 11 de desembre, a la seu del Consell Comarcalde la Conca de Barberà, el director del PatrimoniCultural va fer lliurament del VIII Premi Aires dela Conca de recerca comarcal sobre la Conca deBarberà. El premi s’atorgà a Núria Medrano i Torresper l’obra Dels Coletos als Yankys. Un segle d’a-grupacions instrumentals (1844-1936). Els casosde Montblanc, l’Espluga, Sarral i Solivella.

Arxiu Municipal de Constantí

El fons del Sindicat Agrícola de Treballadors del Camp de Constantí

Ha estat catalogat i digitalitzat el petit fons delSindicat Agrícola de Treballadors del Camp deConstantí (1934-1936). Conté documents sobre laconstitució de l’entitat, l’adhesió a la Unió deRabassaires de Catalunya i els primers acords re-lacionats amb la “Llei de contractes de conreu”.Ara com ara, ja pot consultar-se al web de l’Arxiuel catàleg del fons (www.usuaris.tinet.org/arxiu-con/inv’SATC.htm) i l'índex-buidatge de les actesde l’Assemblea de Socis (www.usuaris.tinet.org/ar-xiucon/ind'SATC.htm). Hi ha previst de penjar lesimatges digitalitzades de tots els documents delfons.

Nous recursos al web

La secció de links del web de l’Arxiu s’ha recon-vertit en una secció de recursos en línia per a l'in-vestigador. Es tracta de llocs a Internet on trobartextos de disposicions legislatives, articles de revista, enciclopèdies virtuals, bases de dades,biblioteques digitals, traductors electrònics, di-rectoris d’arxius, etc. Podeu consultar-ho a:www.usuaris.tinet.org/arxiucon/links.htm

Oficina de Serveis Socials de l’Ajuntament de Constantí

S’han iniciat les tasques de tractament de la do-cumentació administrativa de l’Oficina de ServeisSocials de l’Ajuntament de Constantí. Les de-pendències d’aquesta àrea es van traslladar re-centment a un nou local i ara compta amb unahabitació específica destinada a arxiu. El fonsocupa uns 30 metres lineals de prestatgeria, apro-

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 11

12A

RX

IUS

45

ximadament, i comprèn tota la documentacióaplegada aquests darrers 40 anys relacionadaamb les activitat de dinamització social realit-zades per l’Ajuntament i el Consell Comarcal a favor dels col·lectius socials més marginats del poble.

Arxiu Històric de Girona

Dipòsit del “Liber apocarum Generalis Cathaloniae”

Aquest llibre, comprat el 2005 pel Departamentde Cultura i dipositat a l’Arxiu, abraça els anys 1395-1410 i es correspon als notaris gironins Guillemi Roger de Donç (Gi10, 874). Conté bàsicament lesàpoques atorgades a favor de la Diputació delGeneral de les quantitats que la institució haviapagat en aquell període, ja fos per fer efectives pen-sions de censals o bé per a la seva lluïció. La ma-jor part dels censalistes eren particulars de laciutat de Girona. Es tracta d’un llibre de gran in-terès per a l’estudi de la Generalitat medieval enel marc del territori que ens és més proper.

Ingrés del fons patrimonial Clopés

Aquesta tardor ha ingressat a el fons patrimo-nial Clopés de Sant Hilari Sacalm, el qual ocupaun volum de 0,7 metres lineals i el seu abast cro-nològic abraça els segles XIII- XVII.

Lliurament de les còpies de vint-i-un processos de guerra

El 27 de setembre de 2005 foren lliurades a l’Arxiuvint-i-una còpies de processos de guerra execu-tats contra veïns dels municipis de Girona, Bescanó,Bordils, Medinyà i Llambilles per part de l’Associacióde Familiars de Represaliats pel Franquisme, lesquals es troben a disposició dels usuaris a laBiblioteca de l’Arxiu.

Digitalització dels expedients de Frontera

S’ha començat el projecte de digitalització dels ex-pedients de Frontera del fons del Govern Civil(AHG 3.Govern Civil de Girona 3.4.1 SeguretatPública Frontera Expedients de frontera, 1940-1970). Es tracta d’una documentació que contéinformació excepcional que fa referència al pasde la frontera entre Espanya i França per la zonade Portbou. Està formada per expedients nomi-nals de la gent que era detinguda per pas clan-destí de frontera o de persones amb autoritza-cions especials per transitar en zona frontereraperquè hi residien o hi treballaven. Es tracta d’u-na informació molt valuosa per a les recerques so-bre temes històrics relacionats amb la GuerraCivil espanyola de 1936-1939, i és cabdal per a es-tudiar les conseqüències que va provocar el go-vern del règim de Hitler a Europa en la fugida derefugiats, jueus, etc. de la persecució nazi.

El projecte consisteix en digitalitzar tots els do-cuments de cada expedient en format de fitxerspdf amb text ocult OCR que permetrà fer cerquesdins del text del propi document. El sistema d’in-dexació que s’aplicarà permetrà també fer cerquesper l’any i pel nom de les persones que apareixenen la portada de cada expedient.La sèrie està formada per 793 capses d’expedientsen suport paper. Per a l’any 2006 posarem a con-sulta uns 1300 expedients (30 capses) dels anys1940 a 1943

Documents hebreus dels protocols notarials

Es continua treballant en la recuperació dels va-luosos fragments hebreus que estan dins les co-bertes dels llibres notarials de les notaries deGirona dels segles XIV i XV. Els treballs d’extrac-ció, neteja, consolidació i instal·lació de cada undels fragments es va iniciar el 2003 i, tot i teninten compte que és una feina delicada i lenta, finsal moment s’han extret 818 fragments dels qualsn’hi ha 424 que són manuscrits hebreus.

Curs Eines per a la recerca, institucions i documentació a la Girona medieval i moderna

Els dies 4 al 26 de novembre es va realitzar el curssobre institucions i documentació a l’Arxiu Històricde Girona adreçat als usuaris i usuàries de l’ar-xiu i als estudiants universitaris amb l’objectiu d’o-ferir un marc teòric de coneixement de les insti-tucions medievals i modernes, tot relacionant-lesamb la documentació d’aquest centre.La recerca històrica als arxius, en els fons nota-rials i en general en els fons de les èpoques me-dieval i moderna planteja moltes vegades pro-blemes pel fet que es desconeix la història ol’evolució de la institució o entitat que genera ladocumentació que tenim entre les mans. Certamentés difícil i complex saber com funcionaven lesnostres institucions al llarg dels anys, quinescompetències tenien, quines funcions exercien,quina documentació generaven, etc.Les sessions foren a càrrec de professionals pres-tigiosos del món de la història, bons coneixedorsde la problemàtica de la recerca així com delsfons històrics de l’Arxiu. Les sessions han estatles següents: Del Batlle local al Batlle general, s.XII - XIV, Pere Ortí, Dr. en Història, professor de laUniversitat de Girona; La senyoria i la regulació dela mobilitat pagesa a la baixa edat mitjana, Lluís To,Dr. en Història, professor de la Universitat deGirona; Administració reial. Diputació del General i Corts,s. XVI-XVII, Pere Gifre, professor de secundària iprofessor associat de la Universitat de Girona;L’Administració de justícia a Girona en èpoques me-dieval i moderna, Tomàs de Montagut, Dr. en Dret,professor de la Universitat Pompeu Fabra; DelCorregiment a la província: L’Administració provin-cial, Josep Clara, Dr. en Història, professor de laUniversitat de Girona; L’Estat i la propietat: els lli-

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 12

13

AR

XIU

S45

bres de la Comptadoria d’Hipoteques, 1768 -1862,Rosa Congost, Dra. en Història, professora de laUniversitat de Girona.El curs fou organitzat per l’Arxiu Històric de Gironaamb la col·laboració del Centre de Recerca d’HistòriaRural- Secció Vicens Vives de l’ILCC de la UdG i eraconvalidable per un crèdit de lliure elecció en elsestudis de la Facultat de Lletres de la Universitatde Girona

Jornada sobre metodologia per a la confecció de genealogies familiar

Organitzada per l’Arxiu i el GREDEG (Grup de re-cerca demogràfica i genealògica), amb la col·la-boració del Centre d’Estudis Demogràfics de laUAB el 17 de desembre a l’Arxiu.Els professors Carles Simó, investigador “Ramony Cajal”del Departament de Sociologia i AntropologiaSocial de la Universitat de València i Miquel Valls,investigador del Centre d'Estudis Demogràfics dela Universitat Autònòma de Barcelona, parlaransobre la creació i evolució del CED, donaran a co-nèixer les noves línees de recerca i de treball quecorresponen a la nova etapa i plantejaran casospràctics i experiències realitzades.

Exposició 1956, l’any de la fred.L’Observatori Meteorològic de Girona

Es tracta d’una exposició realitzada conjunta-ment per l’Arxiu Històric de Girona i l’ArxiuComarcal de l’Alt Empordà. Es va inaugurar aFigueres el 13 de gener de 2006 i va romandreoberta tres setmanes. A partir de l’1 de febrer finsal 15 d’abril, l’exposició es podrà visitar a l’ArxiuHistòric de Girona.Amb posterioritat a aquesta da-ta, l’exposició esdevé itinerant per diverses po-blacions de les comarques gironines. És previst edi-tar un catàleg, produït pel Consell Comarcal de l’AltEmpordà, amb articles, mapes, gràfiques i fotografiesreferides a la temàtica de l’exposició.

Arxiu Municipal de Girona

El CRDI cataloga i digitalitza prop de 1.500 imatges de l’exalcalde Nadal

El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI)ha iniciat els treballs per catalogar i digitalitzarla totalitat de les imatges del Fons Joaquim Nadali Farreras i part del fons de l’Ajuntament de Girona.Les tasques consisteixen a catalogar, classificari instal·lar les imatges en materials de conserva-ció.També es digitalitzaran part dels reportatgesdel fons del consistori i la totalitat dels reportat-ges del Fons Joaquim Nadal per incloure les imat-ges en el web del CRDI.

El Fons Joaquim Nadal i Farreras –nom de l’anticalcalde de la ciutat de Girona i actualment con-seller de Política Territorial i Obres Públiques de

la Generalitat de Catalunya– està format per 1.464fotografies en suport paper i principalment encolor.Aquestes imatges documenten els diferentsactes públics de Joaquim Nadal en els seus anysd’alcalde de Girona.

Dos nous volums de lletres reials apleguenmés de mil documents d’entre 1517 i 1713

S’han editat dos nous volums de lletres reials, elsquals apleguen més de 1.000 documents d’entrel’any 1517 i el 1713. L’Ajuntament de Girona, laFundació Noguera i la Caixa de Girona participenen l’edició d’aquests nous volums de la Col·lec-ció Documents de l’Arxiu Municipal.Si els dos primers volums editats reproduïen latranscripció de més de 700 cartes datades d’en-tre el 1293 i el 1512, els volums tercer i quart n’a-pleguen més d’un miler, fins a la derrota catala-na del 1714.Els llibres apleguen les cartes dels reis o dels vi-rreis que rebien les ciutats. Hi ha, per exemple,la primera carta que Carles I de Catalunya i Aragói V d'Alemanya va enviar per anunciar que haviasortit dels Països Baixos per arribar a la penín-sula Ibèrica. Són cartes manuscrites sobre paper.En el cas esmentat, Carles I avisa que és el nourei.Altres cartes, com una de Joana I «La boja», de-mana als súbdits catalans que prestin juramental rei, el seu fill Carles I.Moltes de les cartes tenen a veure amb la peticióde diners per afrontar les guerres.

La Fundació Bertrana cedeix tota la documentació dels premis

L’Ajuntament de Girona i la Fundació PrudenciBertrana, van signar un conveni pel qual l’enti-tat que convoca els Premis Literaris de la ciutatcedeix a l’Arxiu Municipal tota la documentaciógenerada en els seus 38 anys d’història. Els papers,que abracen des de les actes de reunions del pa-tronat i dels jurats fins a retalls de premsa i fullsde comptabilitat, estaran a partir d’ara a dispo-sició de tothom qui desitgi consultar les interio-ritats i l’evolució d’un premi nascut el 1967 comuna manifestació de catalanitat i de resistènciaciutadana contra la creació del premi franquistaInmortal Gerona.

El Fons de Televisió de Girona al CRDI

Amb data 2 d’abril de 2001 l’Ajuntament de Giro-na i Televisió de Girona SA (TVGI) van signar unconveni de col·laboració pel qual TVGI cedia elseu fons audiovisual i fotogràfic a l’Ajuntamentde Girona i aquest es comprometia a col·laboraren l’organització d’aquest fons i el consegüentingrés del fons en el Centre de Recerca i Difusióde la Imatge (CRDI) del Servei de Gestió Documental,Arxius i Publicacions (SGDAP).D’acord amb aquest conveni ja s’han dut a termediverses fases d’aquest projecte. Ara s’inicia una

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 13

14A

RX

IUS

45

nova actuació amb la contractació de les tasquesd’organització i descripció de fons d’arxiu deTelevisió de Girona, de la conversió de suports igestió dels formats digitals en DVD, i de l’actua-lització i manteniment de les bases de dades delCRDI i de TVGI.

Ràdio Girona cedeix més de mil hores de documents sonors

Ingressa per donació un singular fons documen-tal consistent en més de mil hores de gravacionssonores de la històrica Ràdio Girona, ara de laCadena SER.Aquest llegat permet resseguir els prin-cipals esdeveniments de la vida política, artísti-ca, cultural i esportiva de les comarques giro-nines.El fons arriba fins els nostres dies i inclou decla-racions recents com ara les primeres paraules dela farmacèutica d’Olot Maria Àngels Feliu en seralliberada, gravacions efectuades arran de l’en-fonsament del vaixell Oca a l’Estany de Banyoleso arran de l’atemptat d’ETA a Roses.El llegat, que l’Ajuntament de Girona s’ha com-promès via conveni a digitalitzar amb l’objectiude posar-lo a disposició dels ciutadans, també in-clou les veus de personatges gironins com araSalvador Dalí, Josep Pla o Xavier Cugat, pregonsde Fires, les declaracions dels polítics arran del pro-cés de constitució democràtica dels ajuntamentsl’any 1979 o programes sencers com el Sota mí-nims, estrella de la producció pròpia a RàdioGirona.El fons cedit també comprèn fotografies, corres-pondència i guions de diferents programes. Enconcret, el material cedit l’integren més de 1.000hores d’emissió repartides entre cintes de cas-set, CD i altres suports.A més dels documents sonors, també es preveula cessió de fotografies, revistes, retalls de prem-sa i guions. Els primers enregistraments produïtsper l’emissora gironina que se cedeixen a l’Ajunt-ament daten de mitjan anys cinquanta, momenten què es va començar a disposar de la tecnolo-gia necessària per guardar el material que es ra-diava.A més, Ràdio Girona també ha inclòs dins la ces-sió fragments de so d’abans d’aquesta època, quetot i que no es van produir a l’emissora gironina,s’han incorporat al seu fons, com són els discur-sos esmentats d’Azaña, Cambó o Macià.El gruix dels documents enregistrats, però, co-rresponen a les darreres dècades del segle XX,sobretot entre els anys 60 i fins a l’actualitat.

Arxiu Històric de Lleida

Visites de col·lectius d’institucions i organismes

L’Arxiu Històric de Lleida, amb la voluntat de di-fondre la seva nova seu i els fons documentals que

custodia, acull visites de col·lectius de treballadorsd’organismes i institucions que tenen diposita-da la seva documentació històrica al nostre arxiu.Des del mes d’octubre ha passat personal d’hisenda,dels jutjats i audiència provincial, del cadastre iun col·lectiu d’arquitectes del Col·legi d’Arquitectesde Lleida.

Inauguració d’una exposició sobre distintes edicions de Quixots

L’1 de desembre, el director dels Serveis Territorialsde Cultura a Lleida va inaugurar l’exposició d’e-dicions de Quixots del Patronat de la Mare de Déude les Sogues. El nombre d’assistents fou de 60 per-sones. L’arxiu col·labora en la exposició aportantimatges de documents que fan referència al monde la cavalleria a la Tàrrega del segle XVII i do-cuments de l’any 1830 del cadastre de Bellvís queil·lustren la contribució del Comú a les rogativesde les festes religioses en honor de la Mare deDéu de les Sogues. L’exposició romandrà obertades de l’1 de desembre fins al 28 de febrer de 2006.Aprofitant l’exposició, l’Arxiu farà extensiva unavisita guiada de les seves instal·lacions i divul-gar els serveis que dona, a col·lectius d’estudiantsde secundària dels instituts de la província a par-tir del 9 de gener i fins al 28 de febrer de l’any vi-nent.

Jornada de portes obertes

El 3 de desembre de nou l’arxiu obrí les seves por-tes per a difondre els seus fons documentals idonar a conèixer les funcions i serveis que ofe-reix a la societat. L’horari fou de 9 a 14 i de 17 a20 hores. El nombre de ciutadans que visità l’ar-xiu arribà als 150. Les visites foren esglaonades is’organitzaren grups de 8-10 persones. La prem-sa de Lleida hi fou present i informà als seus lec-tors i televidents de la jornada.

Arxiu Comarcal del Ripollès

Participació en l’exposició El cançoner popular català (1841-1936)

Fins el 15 de gener de 2006, al Museu d’Històriade Catalunya, restà oberta aquesta interessantexposició, organitzada pel Centre de Promoció dela Cultura Popular i Tradicional Catalana i que hacomptat amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcalde Ripoll. En concret s’ha fet el préstec d’un con-junt de documents relacionats amb el Cançonerdel Ripollès, així com de partitures musicals decançons populars que han esdevingut una fitaimportant pel folklore del nostre país.

Reforma de la seu

El passat 3 de novembre van començar les obresde reparació de la teulada de l’edifici de l’Hospital

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 14

15

AR

XIU

S45

Vell, seu de l’Arxiu. Des de feia uns mesos s’ha-vien detectat unes deficiències quan a la dispo-sició i qualitat de les teules de la coberta del’Hospital Vell. Aquest fet, fins al moment, no ha-via provocat cap problema greu a la funcionali-tat normal de l’Arxiu. El pressupost total d’a-questa obra puja a 36.708,20 euros, dels quals,24.000 els aporta la Subdirecció General d’Arxiusdel Departament de Cultura de la Generalitat,6.000 el Consell Comarcal del Ripollès i 6.708,20l’Ajuntament de Ripoll, que ha assumit, també,les despeses de redacció del projecte i direcció.Aquesta obra s’ha adjudicat a l’empresa Cons-truccions Camps i Sadurní, S.A. i el termini fixatper enllestir-la és de dos mesos

Exposició Any del Llibre i la Lectura, 2005

Durant els passats mesos de juliol, agost i se-tembre, a la sala abat Senjust de Ripoll, es va po-der visitar una exposició organitzada conjunta-ment per l’Arxiu Comarcal, la Biblioteca ComarcalLambert Mata i l’Scriptorium de Ripoll, amb mo-tiu de l’Any del Llibre i la Lectura 2005. Aquestamostra va ser visitada per un nombrós públic queva poder contemplar una selecció dels magníficsexemplars que conserven l’arxiu i la bibliotecaesmentades. L’Arxiu Comarcal hi participà, en-tre d’altres, amb un fragment de Bíblia del segleXIII i un dels pocs exemplars conservats del Ritualde la catedral de Vic (Ordinarium vicense) imprèsa Barcelona l’any 1508 per Joan Rosenbach.

Ingressos

Durant l’any 2005, els ingressos de documenta-ció més destacats han estat els següents: Centred’Iniciatives i Turisme de Ripoll (CIT) (1966-2002,6 metres lineals); Consorci de Recaptació de laCerdanya i el Ripollès (1995-2001, 19 metres li-neals); Ajuntament de Ripoll: Alcaldia (1980-2003,2,9 metres lineals).

Arxiu Comarcal de la Selva

Ingrés del fons Benet Valentí i Guitart

Es tracta del fons personal d’un conegut activis-ta local i agitador cultural del municipi de Bonmatí,que va morir el passat 19 d’abril. El fons aplega,d’una banda, els documents relacionats amb elstreballs de divulgació històrica i cultural que BenetValentí va realitzar a llarg de la seva vida, moltsd’ells publicats en la revista local L’Amic de la qualn’era també impulsor. D’una altra banda, la do-cumentació del Patronat d’Habitatge de Bonmat,de la Junta del qual Benet Valentí formava part.Aquesta fou una entitat que va promoure i cons-truir una gran quantitat d’habitatges socials iequipaments. El fons ha estat donat per la sevaneboda (3 metres lineals).

Ingrés de còpies dels expedients de consells de guerra i depuració de funcionaris

L'Associació de Familiars Represaliats pel Fran-quisme ha lliurat a l'Arxiu 17 còpies d’expedientsde consells de guerra i depuració de funcionarisselvatants. L’objectiu d’aquesta entitat és reivin-dicar la memòria de les persones represaliades pelstribunals franquistes i recórrer les sentències da-vant dels tribunals corresponents. Per això con-sulta els sumaris existents en els arxius militars,en fa còpia i la lliura als arxius comarcals co-rresponents. L'acte de lliurament de les còpieses va dur a terme el 18 d’octubre passat amb lapresència de familiars directes d’alguns dels re-presàlies.

Ingrés de 13 cartes del Comandant del bloqueig d'Hostalric del 1843

Es tracta de 13 cartes del tinent coronel Antoni dePol, comandant del bloqueig del castell d’Hostalric,la tardor del 1843. Eren barrejades amb docu-ments del fons patrimonial Pagès i Reig que laSubdirecció General d’Arxius va adquirir recent-ment. En comprovar que en formaven part no-més pels moviments circumstancials associatsals comerç antiquari, la Subdirecció decidí in-gressar-les a l'Arxiu.

Arxiu Històric de Tarragona

Seminari sobre arxius i patrimoni cinematogràfic a Tarragona

L’Auditori de Caixa Tarragona (Pere Martell, 2) vaésser l’escenari de la Trobada Cinema-Rescat 2005,que va centrar el debat sobre els arxius i el patrimo-ni cinematogràfic. Durant la trobada es van dura terme activitats didàctiques, diàlegs, tallers,projeccions, sessions golfes i exposicions, com latitulada Col·leccionisme de cinema a Tarragona. Elseminari va ser organitzat per l’Associació Catalanaper a la Recerca i Recuperació del PatrimoniCinematogràfic i la Unitat d’Investigació del Cine-ma de la Universitat Rovira i Virgili.

Arxiu Central del Port de Tarragona

II Jornades Tècniques d'Arxius Portuaris

Els dies 9 i 10 de novembre van tenir lloc II JornadesTècniques d'Arxius Portuaris, dedicades aquest anya "La classificació i la valoració dels documentsportuaris". Hi assistiren 39 congressistes, res-ponsables dels arxius de les diferents autoritatsportuàries que conformen el sistema portuari es-tatal. També hi acudiren alguns secretaris i as-sessors jurídics dels ports així com els represen-tants dels arxius locals. El dimecres dia 9, els actesvan tenir lloc a la seu de l'Arxiu Central del Portde Tarragona, organitzador de les Jornades.

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 15

16A

RX

IUS

45 La ponència inaugural va ser impartida pel sub-director general d'Arxius, el qual d'acord amb eltema de les Jornades, va centrar la seva exposi-ció en l’experiència catalana en l’avaluació dedocuments.A continuació va tenir lloc una Taula Rodona enla que es va debatre sobre la necessitat de crearuna Comissió Qualificadora de documents por-tuaris.A la sessió de la tarda, l’arxivera del Port de Huelva,va presentar les Actas de las I Jornadas Técnicasde Archivos Portuarios que van tenir lloc el novembrede 2004 en aquell port i van estar dedicades aanalitzar el Reglament del Sistema d’Arxius dePorts de l’Estat i de les Autoritats Portuàries.També, com a membre del Grup de Treball enca-rregat d’elaborar l’esmentat Reglament va fer ba-lanç de les actuacions dutes a terme per aquestgrup al llarg de l’any. Seguidament, el Grup deTreball dedicat a l’estudi d'un Quadre de Classificaciócomú, van exposar el seu treball.El matí del dijous 10, s’impartí la ponència titu-lada: La Fototeca de l’Autoritat Portuària de València.Abans de la clausura de les Jornades, la resta deGrups de Treball creats l’any anterior a Huelva, ex-posaren també la tasca duta a terme i els pro-jectes més immediats. Els grups que han estatfuncionant al llarg d’aquest darrer any han estatels següents: un grup encarregat d'elaborar uncens d’arxius portuaris, un altre dedicat a nor-malitzar els documents d’arxiu, un tercer a la di-fusió de les activitats dels arxivers portuaris i unquart grup dedicat a l’estudi de la implantaciód’un Sistema de Gestió Documental i Pla deQualitat. Finalment, es va exposar la necessitat decrear un nou grup encarregat de la formació delpersonal dels arxius portuaris.El proper any 2006 està previst que les III JornadesTècniques d’Arxius Portuaris les organitzi el Portde Vigo.

Arxiu Municipal de Terrassa

L’ús acadèmic d’un fons d’empresa: l’Arxiu de l’empresa l’AEG de Terrassa i la col·laboració amb la UPC

Des del primer moment el tractament arxivísticdels fons documentals de l’empresa AEG deTerrassa s’ha portat a terme amb l’estreta col·la-boració del departament d’enginyeria elèctricade la Universitat Politècnica de Catalunya i elsarxius administratiu i l’arxiu històric comarcalde Terrassa.En aquest sentit, una de les primeres intervencionsva ser ordenar i classificar els dibuixos tècnics itota la documentació descriptiva dels motors iaparells que fabricava l’empresa. Aquest treballva ser realitzat per tres becaris estudiants de la

UPC de Terrassa, dirigits i coordinats pels arxi-vers de l’arxiu Municipal.L’objectiu principal és que els estudiants de laUPC puguin realitzar treballs de recerca amb la do-cumentació tècnica d’aquest ric i important fonsdocumental amb la finalitat de recuperar i estu-diar els antics motors que fabricava l’AEG.Seguint en aquesta línia de col·laboració i de tre-ball, s’estan recuperant antigues bases de dadesde l’empresa que ajuden a la recerca dels treballsd’història de la tecnologia i a la recuperació d’an-tigues formes de fabricació.El departament d’enginyeria elèctrica de la UPCté un gran interès en mantenir i potenciar aques-ta col·laboració per tal de donar a conèixer el fonsdocumental de caire més tecnològic entre elsseus estudiants i aprofitar la consulta d’aquest ar-xiu pels seus estudiants universitaris.De cara a la difusió general i internacional d’aquestfons, l’Arxiu Municipal i la Biblioteca del campusde la UPC a Terrassa estan treballant conjuntamentper posar les bases de dades i els instruments dedescripció en les seves pàgines web i poder do-nar a conèixer tota la informació.Finalment destaquem que el passat mes de no-vembre, l’empresa va fer donació de tot el fons d’imatges: 1683 positius, 523 negatius, 29 gravats,8 diapositives (còpies) i 1 pel·lícula. L’abast cronològicd’aquesta col·lecció és entre els anys 1920 – 1990.

Arxiu Comarcal del Vallès Oriental

Ingressen diversos fons de cambres agràries

Durant els mesos d’octubre i novembre han es-tat ingressats els fons documentals de deu anti-gues cambres agràries (abans Hermandades Sindicalesde Labradores y Ganaderos), transferides per l’OficinaComarcal del Departament d’Agricultura deGranollers. Es tracta de les cambres de l’Ametlladel Vallès (1954-1994), Canovelles (1963-1984),Cànoves i Samalús (1967-1992), Granollers (1949-1994), Llinars del Vallès (1942-1994), Les Franquesesdel Vallès (1967-1994), Sant Feliu de Codines (1969-1994), Vallromanes (1980-1986), Vilalba Sasserra (1953-1964) i Vilanova del Vallès (1979-1983).Totsaquests fons té un volum de 7,3 metres lineals;d’algunes cambres va conservar-se només unacaixa amb documents (com Vallromanes,VilalbaSasserra o Vilanova del Vallès) i d’altres tenenmolta més documentació com Granollers (2,5 ml),Les Franques (1,4) o l’Ametlla (1,1). Esperem in-tentar recuperar els fons d’altres poblacions, ja queaquesta documentació és molt important per aestudiar l’evolució de l’agricultura a la segonameitat del segle XX.

Conferència sobre l’Arxiu Secret del Vaticà

El 24 de febrer a les 19 hores, el professor de laUniversitat de Barcelona Gerard Marí, impartí a

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 16

17

AR

XIU

S45

l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental una conferènciatitulada: “L’Arxiu Secret del Vaticà: una aproximacióals seus fons”. Marí és un especialista en històriamedieval i paleografia i realitza sovint estades aRoma per investigar a l’Arxiu del Vaticà, per laqual cosa és un gran coneixedor d’aquest arxiutan famós i a la vegada desconegut.Aques-ta con-ferència s’emmarca dins les activitats de difusió del nou Arxiu Comarcal situat a Grano-llers.

La participació dels arxivers catalans al Congrés sobre els arxius municipals en l’Espanya democràtica

Els arxivers catalans han participat al congrès or-ganitzat per el Ministerio de Cultura i l’Ajuntamentde Saragossa amb el tema “Los archivos munici-

litat social en una societat de la informaciói la necessitat de la prevenció per a evitardanys irrecuperables en el patrimoni docu-mental mundial.El primer eix fou una crida a la importànciadels arxius per a un bon govern i per a un des-envolupament governamental adient, des-tacant el paper primordial de la transpa-rència com a eina de prevenció de la corrupciói la necessitat d’una bona política de gestiódocumental i arxius en l’e-government i l’e-business.El segon eix versava entorn a la responsabi-litat social dels agents dominants en la glo-balització: les multinacionals i les organit-zacions no governamentals internacionalsprincipalment, i la seva repercussió en la so-cietat de la informació.Les darreres sessions foren un repte per al fu-tur, aprendre de la transcendència global i de

La 38a Conferència Internacional de la TaulaRodona d’Arxius (CITRA) es va celebrar en-tre els dies 27 de novembre i 1 de desembrede 2005 a la ciutat d’Abu Dhabi als EmiratsÀrabs Units,amb el lema “Records and Archivesin a Global Age”.L’acte inaugural fou presidit pel Ministre dela Presidència i pel Ministre d’Informació iCultura dels Emirats Àrabs,alhora del Presidenti Vice-president del Consell Internacionald’Arxius (ICA).Les ponències foren de l’interès dels assis-tents en la mesura que afectaven directa-ment a la nostra professió d’arxivers, com agestors de la documentació i informació pe-rò també com a ciutadans.Assistiren a les ses-sions representants de tots els continents.Les ponències anaren entorn a tres grans ei-xos com la importància dels arxius en el bonfuncionament dels governs, la responsabi-

pales en la España democrática” que s’ha realit-zat a Saragossa els dies 20, 21 i 22 d’octubre d'en-guany.

L’objectiu d’aquesta trobada ha estat reflexionarsobre la situació dels arxius municipals d’aquestsdarrers vint-i-cinc anys,i, a més, avançar en l’a-nàlisi de les qüestions que avui preocupen alsprofessionals com ara els nous reptes de l’admi-nistració electrònica, la major accessibilitat delsarxius per part dels ciutadans o el seu paper enla protecció dels drets dels ciutadans i de la trans-parència informativa.A més el congrés ha estat enriquit per les apor-tacions d’opinions i experiències de professio-nals d’altres camps relacionats com ara els dretadministratiu, les empreses de serveis, les uni-versitats o els experts en qualitat o informàtica.

RerefonsConferència Internacional de laTaula Rodona d’Arxius 2005 (CITRA)Fina Solà i Gasset,Arxivers sense Fronteres

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 17

18A

RX

IUS

45

les experiències recents. El Director generaldels Arxius Nacionals de Indonèsia, va explicarels plans de recuperació posats en marxaper a la salvaguarda del patrimoni docu-mental afectat pel devastador Tsunami a fi-nals de l’any 2004 a la República d’Indonèsia.Un altre experiència que va captivar l’inte-rès dels assistents fou la recuperació delsArxius d’Iraq, presentada pel Director Generalde la Biblioteca Nacional i Arxius d’Iraq. Varemarcar que el 60% dels fons de l’ArxiuNacional es va perdre durant el saqueig d’a-bril de 2003. Han fet una crida al retorn delsdocuments que van ésser sostrets per a la re-cuperació de la memòria.La importància de plans de prevenció de de-sastres i la necessitat de cooperació entreels estats per prendre mesures i poder pre-venir danys, fou un dels punts claus.Una vegada finalitzat el congrés va comen-çar l’Assemblea General del Consell Inter-nacional d’Arxius, en la que, Arxivers senseFronteres (AsF) i l’Associació d’Arxivers deCatalunya (AAC) van assistir-hi amb vot.Algunes de les resolucions que va acordarl’Assemblea foren proposar a la UNESCO el

dia 27 d’octubre com a Dia Internacional delsArxius així com demanar a tots els governsel suport a les institucions arxivístiques enla lluita contra la corrupció i promoure elbon govern i la transparència.Uns altres punts que acordà l’assemblea foula necessitat d’implementar polítiques na-cionals d’arxius amb la col·laboració delConsell Internacional d’Arxius i demanar ales organitzacions de la ONU l’ajut al Comitède l’Escut Blau per a la prevenció de desas-tres de patrimoni cultural.També es va proposar fer una crida als go-verns a que adoptin mesures legislatives idirectrius, per a la gestió documental i ar-xius, en un moment en què s’està implan-tant els e-government i e-business. Seguintla mateixa línia es va convidar a les empre-ses i especialment a les multinacionals aadoptar sistemes de gestió documental pera poder garantir la protecció i l’accés delsdocuments que també són patrimoni cultu-ral mundial.La propera Conferència Internacional de laTaula Rodona d’Arxius (CITRA) l’acolliràCuraçao (Antilles Holandeses) a l’any 2006.

El Comitè Executiu del Consell Internacionald’Arxius (ICA), en reunió celebrada a SantPetersburg el juny del 2003, va acceptar elprojecte de creació d’una Secció d’arxius no-tarials a proposta d’un Comitè d’iniciativapresidit per Françoise Mosser, responsable

del Minutier central des notaires de Paris,vinculat al Centre historique des Archivesnationales de França.Els objectius de la nova Secció són: conèixerels arxius notarials i les institucions que elsprodueixen o els conserven; promoure la

Reunió de treball de la Secció provisional d’arxius notarials del’ICA (ICA/SAN) a Gènova Pere Puig i Ustrell, membredel Comitè director de la Secció provisional d’arxius notarials

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 18

19

AR

XIU

S45

preservació, la recerca i l’accés als arxius no-tarials; definir i endegar programes inter-nacionals per al tractament i conservaciód’aquests arxius; impulsar la formació per alconeixement dels fons notarials; privilegiarels sistemes de descripció arxivística nor-malitzada dels documents notarials; susci-tar intercanvis d’experiències; afavorir la co-operació entre notaris i arxivers; estudiar lesconseqüències de la desmaterialització delsdocuments.La constitució com a Secció provisional fouaprovada a l’Assemblea general de l’ICA ce-lebrada el 27 d’agost del 2004 a Viena, en elmarc del darrer Congrés internacional d’ar-xius. També a Viena tingué lloc el nomena-ment dels membres del Comitè director de la Secció, amb Paola Caroli, directora del’Archivio di Stato di Genova, com a presi-denta.La nova Secció, oberta no només als arxi-vers, sinó també als professionals del nota-riat i als investigadors, assumeix la tasca depreparar un corpus de referències d’arxivís-tica notarial internacional i engega tres pro-jectes de treball:Projecte 1.

Balanç de necessitats i recursos en matè-ria de formació per a la preservació i l’es-tudi dels arxius notarials i elaboració d’unpla general de formació.

Projecte 2.Documentació sobre els arxius notarials:enquesta sobre sistemes institucionals ijurídics, bibliografia arxivística notarial ilocalització de fons notarials conservatsen països diferents dels d’origen propi.

Projecte 3.Intercanvi d’experiències sobre la preser-vació dels arxius notarials i l’accés a la se-va documentació.

La segona reunió de treball de la Secció es vacelebrar a l’Archivio di Stato de Gènova elsdies 3 i 4 d’octubre del 2005. Seguint les re-comanacions de l’ICA, es va fer arribar laconvocatòria als arxivers i professionals ques’havien interessat en el tema, de maneraque diversos arxivers van acompanyar elComitè director de la Secció a les sessions detreball que es van realitzar.

El primer dia es van debatre els treballs i pro-postes realitzats pels responsables de ca-dascun dels tres projectes engegats. Així, esva aprovar una proposta de programa de for-

mació, es van establir criteris per a una bi-bliografia d’arxivística notarial i es va dis-cutir el contingut d’una enquesta interna-cional sobre el marc institucional i jurídicdels arxius notarials.Entre altres assumptes, a la reunió de Gènovaes va informar sobre l’elaboració dels esta-tuts de la Secció i es va preparar un informedels treballs en curs per a la CITRA que se ce-lebrà a Abou Dhabi, als Emirats àrabs units,el 29 i 30 de novembre de 2005.Els membres del comitè procedents de Bèlgicai de Catalunya van exposar les característi-ques dels fons notarials dels països respec-tius i es va destacar el gran interès del tre-ball Els fons de protocols de Catalunya. Estatactual i proposta de sistematització, publicat re-centment per l’Associació d’Arxivers deCatalunya, com a exemple i model a seguirper al coneixement i la conservació dels fonsnotarials d’arreu del món.La jornada es va acabar amb una visita al’Archivio di Stato i, especialment, als fons no-tarials que conserva, amb el manual notarialmés antic d’Europa (de Giovanni scriba, any1154), vuit registres del segle XII, més de 150del segle XIII i més de 400 del XIV. Al vespre,el mateix arxiu estatal de Gènova va oferirun sopar als assistents a la reunió.El segon dia el notari i professor senyor Carosiva pronunciar una conferència sobre el no-tariat a Itàlia, amb referències a la regla-mentació, la producció documental i les pers-pectives professionals. Després es va visitarla Cambra de notaris de Gènova i l’Arxiu no-tarial del Districte de Gènova. Cal destacar queels notaris han de presentar cada dos anysa l’arxiu de districte corresponent totes lesescriptures protocolades, les quals són ins-peccionades en forma i en contingut. Sónconsultables per motius de recerca els pro-tocols de més de cent anys, antiguitat pre-vista per a llur ingrés a l’arxiu estatal co-rresponent.En definitiva, s’ha avançat en els treballs co-rresponents als tres projectes engegats, s’haobtingut una informació molt interessant iexhaustiva del notariat italià (destacable tantper la seva tradició històrica com pel siste-ma arxivístic vigent) i s’ha gaudit de con-tactes profitosos amb professionals dels ar-xius i del notariat.La Secció disposa d’un espai de treball al llocweb de l’ICA, al qual es pot accedir directa-ment: www.ica.org/san.

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 19

20A

RX

IUS

45

La Secció d’Arxius d’Esports del ConsellInternacional d’Arxius fou aprovada la sevacreació provisional l’any 2004, dins el marcdel 15è. Congrés Internacional d’Arxius aViena. A partir d’aquest moment ha estatuna secció amb uns objectius que ja foren de-finits l’any 2003 a Sant Peterburg.Aquest objectius els podríem resumir en pro-moure la preservació, recerca i accés dels ar-xius i fons documentals de l’esport arreu delmón, amb el recolzament de les noves tec-nologies. En identificar els arxius i fons do-cumentals, tan si estan organitzats com elsque estan en perill de destrucció i al mateixtemps intentar la cooperació dels movimentsesportius locals, nacionals i internacionals,entre d’altres, per a portar a terme aquestsobjectius.A principis de l’any 2005 es va reunir la sec-ció per segona vegada des de la seva consti-tució, a la ciutat de Turín, ja que és la ciutatque acollirà l’any 2006 els jocs olímpics d’hivern.D’aquesta reunió a la ciutat de Turín, va sor-tir la proposta d’organitzar una jornada in-ternacional sobre els arxius i fons docu-mentals d’esports per tal de poder difondre,mitjançant experiències, la necessitat de salvaguardar el patrimoni documental re-ferent al món de l’esport. Es va proposar dur a terme aquesta jornada a principis del’any 2007, després dels jocs olímpics d’hiverni de les olimpíades universitàries a Turín.Vam considerar que era el lloc idoni per apoder posar en pràctica un dels objectius dela secció com és la difusió d’aquest patri-moni i el seu valor com a història de la hu-manitat.Durant l’estada a Turín, vàrem visitar l’ar-xiu de la Real Societat de Gimnàsia de Turín

que fou fundada l’any 1844, l’arxiu del Museude l’esport Alpí, l’Arxiu de l’estat de Turín,etc.Un dels primers objectius que es va marcara Turín, fou el de visitar els fons documen-tals produïts per als Jocs Olímpics de Barce-lona’92, que pels membres de la secció haestat considerada com una seu olímpica enquè es va promoure el seu tractament tècnic,la seva ubicació posterior als arxius munici-pals i per tant el seu posterior accés.Paral·lelament, s’està fent una tasca de recercade fons documentals d’esports (especificantla necessitat d’identificar els d’esports ma-rítims) d’arreu del món, mitjançant un qües-tionari.Els membres del grup, paral·lelament estanportant a terme tasques de difusió, mitjan-çant articles, intervencions en jornades so-bre la història del món de l’esport i d’aquestamanera difondre el valor d’aquesta docu-mentació i millorar els canals de recerca.El dia 28 de novembre de 2005, i amb motiude la 38a Conferència Internacional de laTaula Rodona d’Arxius (CITRA) que es va ce-lebrar a la ciutat d’Abu Dhabi als EmiratsÀrabs Units, el president de la secció ICA/SPOva convidar a tots els membres del comitè exe-cutiu de la secció a Abu Dhabi, en la que vampoder gaudir de les noves instal·lacions del’Arxiu Nacional dels Emirats Àrabs.Vam explicar les tasques que cada membredel comitè executiu havia anat fent durantaquests mesos. La secció té una vida d’unany i escaig però ha estat activa en tot mo-ment i la participació dels membres és moltpositiva.Finalment, amb la col·laboració del Consorcide les Drassanes Reials i Museu Marítim deBarcelona, de la Subdirecció general d’Arxius

La secció d’Arxius d’Esports delConsell Internacional d’Arxius(ICA/SPO)Fina Solà i Gasset, Arxivera delMuseu Marítim de Barcelona

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 20

21

AR

XIU

S45

Entre els dies 5 i 7 d’octubre de 2005 es va ce-lebrar el DLM fòrum a la ciutat de Budapest.El tema central de la conferència va ser “Elsdocuments electrònics com a suport al Governelectrònic i als arxius digitals”. Certamentla presentació d’experiències en govern elec-trònic va ser força rellevant, destacant elsprogrames de diversos Estats de la UnióEuropea com DOMEA (Alemanya), e-DAVID(Bèlgica), PRONOM (Gran Bretanya), NOARK(Noruega) o els de dos països que estan in-fluint fortament en l’extensió del e-govern,com són els programes ERA (Estats Units) iADRI (Austràlia). Un factor comú a tots els pro-grames és que es basen en l’aplicació dels prin-cipis en gestió de documents presents a la nor-ma ISO 15489 (2001).Seguint l’exposició que va fer Angelika Mene-Haritz, les fases d’implantació de l’e-governserien: la primera: definició d’estratègies; lasegona buscar solucions als conflictes i pre-sa de decisions; la tercera: implementació ila quarta: avaluació i redisseny. Les Admi-nistracions capdavanteres, com les abansesmentades, han definit les estratègies ge-nerals i estan actualment desenvolupant lesfases segona i tercera. En la fase segona (iden-tificació de problemes) cal remarcar que hiha un seguit de “conflictes” que es van anarcitant recurrentment; com per exemple lavalidesa jurídica dels documents electrònicsen els diversos sistemes jurídics de la Uniói la seva la validesa transfronterera, la ne-cessitat de disposar d’autoritats de certifi-cació digital. Un altre dels elements abasta-ment comentat pels diversos ponents haestat la preservació de la documentació di-gital. En aquest aspecte es coincideix en lesgrans possibilitats que ofereix l’ús del llen-guatge XML o l’aplicació de normes OAIS. Ésrecomanable la ponència de Karl Wessbrandtcentrada en el concepte d’interoperabilitat i

DLM fòrum 2005Lluís Cermeno Martorell

d’ús de XML. Considera com avantatges d’a-quest llenguatge la facilitat d’identificació ,visualització i emmagatzemament dels do-cuments, la disponibilitat dels documents allarg termini o esmenta inconvenients comaspectes legals o d’interoperabilitat semàn-tica.

Un altre aspecte destacat del Forum ha es-tat l’anunci de l’inici dels treballs que han depermetre l’elaboració de MOREQ 2; una no-va versió d’aquesta norma que coincideixamb la revisió de la norma ISO 15489. Les lí-nies mestres de MOREQ 2 són: la voluntatde fer-lo més modular i flexible, desenvolu-par materials per poder testar, mantenir l’ac-tual nivell de qualitat de la norma, incorpo-rar un capítol 0 on els diversos governs puguinincloure la seva legislació específica sobreels documents electrònics i, finalment, cobrirnoves àrees. D’aquest darrer punt podemdestacar la voluntat d’incorporar ajuts pelcontrol i accés als documents, i detallar mi-llor aspectes com la conservació i la dispo-sició, l’exportació i transferència dels docu-ments, la preservació i la gestió de lesmetadades, incorporant en aquest àmbit laISO 23081 sobre gestió de metadades.

Una reflexió final és el desenvolupamentdesigual que s’està produint en el si de laUnió Europea sobre l’impuls de les políti-ques en govern electrònic i conseqüentmentdels sistemes d’ERM. Els països baixos, es-candinaus, bàltics, Gran Bretanya i Alemanyaestan al capdavant d’aquests processos, enfases força avançades. En canvi estats comItàlia, Portugal, Espanya o França gairebé nohan presentat experiències innovadores engestió de documents electrònics.

Disposeu de les ponències i comunicacionsen línia a l’adreça: http://www.magyarors-zag.hu/dlmforum2005/program_en.html

de la Conselleria de Cultura de Generalitatde Catalunya, l’Arxiu Municipal del’Ajuntament de Barcelona i l’Associació

d’Arxivers de Catalunya, la propera reunió dela secció es durà a terme a Barcelona a finalsde setembre de 2006.

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 21

22A

RX

IUS

45

RealitzacióL’arxivador sent un soroll a baix. Primer la por-ta, que grinyola, i després algú que trasteja.No és un investigador tímid, perquè aques-tos es queden al peu de l’escala, hores, siconvé, però no fan soroll. “Són lladres!”, ima-gina, amb una emoció continguda, i començaa planejar alguna acció heroica per captu-rar-los i conduir-los davant de la justícia, nique sigui amb el concurs necessari de la po-licia municipal. Però és difícil atacar l’enemicsense veure abans la pinta que fa ni quan-tificar-ne els efectius. L’arxivador agafa unacapsa amb manaments de pagament per uti-litzar-lo –si mai convé– com a projectil, i bai-xa poquet a poquet els primers graons del’escala. No és pas un lladre. És un senyorque porta una armilla de safari, amb mol-tes butxaques, i comença a introduir a la sa-la de consulta mànegues de fils i maletesd’alumini. Interrogat amb educació sobrequines són les seves intencions, manifestaque pensa convertir temporalment aquellespai en sala de realització de l’emissió del

Memòries d’un arxivador de secàAlbert Villaró

ple municipal, que serà retransmès a totesles llars de la ciutat i rodalies gràcies als ser-veis tècnics de la televisió local. Ah.Vaja.Vesper on. Tenim televisió local! Ni que el plesigui el Festival d’Eurovisió.Ves per on. I comés que l’arxiu ha estat distingit per aquest im-meres-cut honor? Oh, és que abans ho fèiemen un altre despatx, però aquí no cal passartants fils, i no fa tan lleig. Me’n faig càrrec,però, ¿Ja sabeu que això és l’arxiu, i que hiha documentació diguem-ne escassa, i valuosa,i que necessita una certa protecció, i intimi-tat? No, no ho sabia. Li era igual. Bé és certque, en alguna ocasió anterior, un regidorhavia proclamat que un arxiu és un magat-zem de papers. Ah. Molt bé. Si al realitzadorli era igual, a l’arxivador no pas. Començal’estira i arronsa, negociacions delicades. Elvell debat entre la preservació de la memò-ria i la llibertat d’expressió. L’arxivador, en ungest de fair play, s’estima més no dir qui vaguanyar. La retransmissió del ple, això sí, vaquedar molt lluïda.

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 22

23

AR

XIU

S45

AILLARGEON, Diane. “La déontologie du métier d’ar-chiviste”. A: Archives, vol. 37, n. 1 (Sillery, Québec, 2005-2006), p. 3-32.

ALTURO I PERUCHO, Jesús. “A propòsit de la publicaciódels diplomes de la Catalunya carolíngia”, EstudisRomànics, XXVII (Barcelona, 2005), p. 289-297.

ALLABERT, Marigeorges; PAILHÈS, Claudine. La frontiè-re pyrénéenne. Guide des sources d’archives des relations etespaces transfontaliers pyrénéens. France-Andorre. Foix:Conseil General de l’Ariège, 2005. 693 p.

Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Puigcerdà: Arxiu Comarcalde la Cerdanya, 2005. [16] p.

Associació d’Arxivers de Catalunya. Publicació commemo-rativa de XX aniversari [1985-2005]. Barcelona: Associaciód’Arxivers de Catalunya, 2005. 109 p.

BERNAT, Pasqual, Mossèn Francesc Mirambell i Giol (1761-1822). Naturalista i erudit del Lluçanès. 2ª edició. Prats de Lluçanès: Centre d’Estudis del Lluçanès, octubre2005. 103 p.

BORRELL, Àngels; BELLO, Carme. Conservació de docu-ments de gran format. Lleida: Pagès Editors, 2005. (Paeria 0).104.

BOSOM, Núria; MARTIN, Olga; SINTES, Montse. Guia del’Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí. Barcelona:Ajuntament, 2005. 205 p. (Conèixer Barcelona).

CARDELLACH i GIMÉNEZ, Teresa; SOLER i JIMÉNEZ,Joan. “Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa. La intervenció arxivística al fons històric de l’ElectraIndustrial-AEG Electric Motors (1910-1999)”. A: Terme.Revista d’història, 20 (Terrassa, novembre 2005), p.11-18.

Cultura jurídica dels advocats catalans del segle XVI: unavisió a través dels llibres conservats en biblioteques i ar-xius de Girona. Il·lustre Col·legi d’Advocats de Girona, 2005.95 p.

El Receptari de Manresa. Facsímil (segle XIV). Manresa:Publicacions de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut,2005. 13 p., CXXX f.

Els documents confiscats/retornats a Catalunya. Barcelona:Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura,Arxiu Nacional de Catalunya, 2006. 350 p.

Els últims hereus: història oral dels propietaris rurals giro-nins, 1930-2000. Barcelona: Generalitat de Catalunya.Departament de Cultura, 2005.

Exposició El retorn dels documents confiscats a Catalunya.Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament deCultura. ANC, 2006. [Fullet]

FERRER, Joan, Guia dels registres parroquials de la comar-ca del Ripollès. Extret dels Annals 2003-2004 del Centred’Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll: Arxiu Comarcaldel Ripollès, 2005. 54 p.

Fons processals antics (1338-1835) de l’Arxiu Comarcal dela Cerdanya. Puigcerdà: Arxiu Comarcal de la Cerdanya,2005. [fullet].

GRAU, Ramon (coord.). La ciutat i les revolucions, 1808-1868.I, Les lluites del liberalisme. Barcelona: Institut de Cultura,2004 (Barcelona Quaderns d'Història, 10).

GRAU i PUJOL, Josep M. T. “Fonts documentals menorsper a l’estudi de la banca al Camp de Tarragona, con-servades en arxius públics”. A: Quaderns de Vilaniu, 46(Valls, 2004), p. 59-63.

HOSTA i REBÉS, Montserrat. “El fons de la concentra-ció parcel·lària de la Vall d’en Bas de l’AHG”.A. El Cartipàsdel Plafó: suplement del butlletí d’informació cultural d’Olot,26 (Olot, març 2005), p. 2

“La Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitatde Catalunya restaura els Privilegis de Teià (1505).A: Butlle-tí Municipal. N. 94 (Teià, abril-juny 2005) p. 12.

LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos. ¿Son éticos los códigos de-ontológicos archivísticos?. A: Revista del Archivo Generalde la Nación, 25 (Lima, 2005), p. 177-187.

Bibliografia

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 23

24A

RX

IUS

45

ARXIUS. Butlletí de la Subdirecció general d’Arxius. Número 45, hivern 2005.Edita: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.Redacció: Subdirecció general d’Arxius, carrer Portaferrissa, 1 -Palau Moja-, 08002 BarcelonaA/e: arxius.cultura@gencat.net - http//cultura.gencat.net/arxiusDirecció i secretaria: Subdirecció general d’Arxius. Àrea de Coordinació general d’Arxius.Secció de Projectes i Protecció del Patrimoni Documental Consell de redacció: R. Alberch i Fugueras, F. Balada i Bosch, L. Cermeno i Martorell,M. Corominas i Noguera, M. Font i Vinyes, R. Ibarra i Ollé, A. Magrinyà i Rull, B. Martínez i Raduà,X. Pedrals i Costa, R. Planes i Albets, P. Puig i Ustrell, J. Serchs i Serra, A. Villaró i Boix.Disseny gràfic: America Sanchez i Albert Planas / Tipografia: PMN Caecilia.Impressió: Printing Súria, SL. / Tiratge: 2.500 exemplarsDipòsit legal: B-17.466-93 / ISSN: 1133-3774

MAÑE I MAS, Maria Cinta. Catàleg dels pergamins muni-cipals de Barcelona. Anys 885-1334 (Volum I). Barcelona:Arxiu Municipal de Barcelona. Institut de Cultura: ArxiuHistòric de la Ciutat, 2004. 291 p.

MASCARELLA i ROVIRA, Jordi. “Els notaris de Ripoll enl’època moderna, entre l’escriptura pública i la priva-da”. A: Annals del C.E.C.R. (2003-2004) (Ripoll, 2005), p.143-183.

Oppidum. Revista cultural del Solsonès. 4. Solsona: ArxiuComarcal del Solsonès, Centre d’Estudis Lacetans, des-embre 2005. 172 p.

PORTA i BALANYÀ, Josep M. “L’Arxiu Comarcal orga-nitza la jornada cinematogràfica Imatges que fan his-tòria”. A: El Foradot. Revista bimestral de Montblanc, 32(Montblanc, setembre-octubre 2005), p. 21-22.

PRAJAPATI, C.L. Conservation of Documents: Problems and Solutions: Policy Perspectives. New Delhi: Mittal, 2005.373 p.

PUIGVERT I GURT, Xavier. “La documentació sobre la for-tificació d’Olot de 1875”. A: El cartipàs, 2 (Olot, desem-bre 2005), p. 2.

ROMAGUERA i RAMIÓ, Joaquim. Silenci, rodem!: històriadel cinema a les comarques gironines. Col·legi de Periodistesde Catalunya. Demarcació de Girona, 2005. 709 p

SANTA-MARIA BATLLÓ, Glòria. Barcelona 1843. Progressis-me versus muralles. Barcelona: Institut de Cultura. ArxiuHistòric de la Ciutat, 2005, 87 p. (Quaderns del Seminarid’Història de Barcelona; 18).

Terme. Revista d’història, 20. Terrassa: Centre d’EstudisHistòrics de Terrassa i Arxiu Històric Comarcal deTerrassa, novembre 2005. 232 p.

TEY I FREIXA, Roser. Danys humans a la Guerra de Successió.El testimoni dels expedients matrimonials de Barcelona, 1714-1715. Barcelona: Institut de Cultura. Arxiu Històric dela Ciutat, 2005, 77 p. (Quaderns del Seminari d’Històriade Barcelona, 17).

TORNER i PLANELL, Jordi. “L’Arxiu de Manresa, cincanys com a Arxiu Comarcal”. A: Dovella. Revista culturalde la Catalunya central, 88-89 (Manresa, 2005), p. 5-8.

ZIMMERMANN, Michel, Écrire et lire en Catalogne [IXe-XIIe siècle]. 2 vol., Madrid: Casa de Velázquez, 2003.1403 p.

Arxius 45.6 19/9/06 13:09 Página 24